Una nova victòria per a Ogier i Ingrassia que permetia als francesos obrir esquerda a la general.

Iniciat el dijous 3 d'abril des d'Estoril, el diumenge 6 d'abril de 2014 finalitzava a Faro el 48è Ral·li de Portugal, quarta prova en el calendari del campionat del món de ral·lis i puntuable en els certàmens de pilots, constructors, WRC2, WRC3, JWRC així com la DriveDMack, una copa de promoció oficiosa creada de la mà de M-Sport amb el suport del fabricant de pneumàtics DMack. Amb tot aquest ventall d'opcions per a puntuar, s'hi inscrivien un total de 85 formacions a l'edició, sent totes elles tret d'una a la cerimònia de sortida, des d'on s'enfrontarien a un total de 16 proves especials cronometrades d'una corda de 330,78 km, una distància que 59 equips participants van aconseguir superar amb més o menys realitat.

Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen feien gala dels seus galons i amb un excelent renidment, acabaven segons.

Fent honor al passat, el ral·li sortia des d'Estoril per tal de dirigir-se cap a la capital, Lisboa, on es programava una especial espectacle pels carrers de Belém, just davant del convent dels Jerónims, i on els provençals Sébastien Ogier i Julien Ingrassia van esdevenir els pilots més ràpids, i per tant primers líders de l'edició, per davant dels seus companys de formació Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i d'Andreas Mikkelsen i Mikko Markkula.

L'endemà divendres, amb els equips participants emplaçats a la regió més meridional i peninsular de Portugal, és a dir l'Algarve, el ral·li arrancava de debò. Al llarg de tota la jornada es programaven 6 proves especials, resultants de passar matí i tarda per un bucle de 3 trams, a les que en afegir-s'hi l'especial espectacle lisboeta, permetien als organitzadors assolir les 7 proves especials programades de 140,63 km de distància de la primera etapa.

Dani Sordo i Marc Martí aprofitaven que el terreny estava fangós arran de les pluges caigudes, per marcar dos millor temps consecutius en les dues primeres proves especials del dia, amb el que la parella espanyola es classificava al capdavant de la taula provisional després del segon escratx i per davant dels estonis Ott Tänak i Raigo Mõlder, autors a la seva vegada dels dos segons millors registres en aquestes dues primeres proves especials veres. L'acció del pilot càntabre i el navegant català suposava una doble fita, doncs aquests aconseguien el primer escratx per al Hyundai i20 WRC, alhora que aconseguien el primer lideratge del cotxe en un esdeveniment del mundial.

En la tercera i última prova especial del matí, el terreny s'assecava i en haver una millor adherència, els Volkswagen Polo R WRC posaven de manifest la seva supremacia. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila anotaven el temps de referència en aquesta prova especial, mentre que el lideratge passava a ser per als seus companys Sébastien Ogier i Julien Ingrassia per només 4 dècimes de marge. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, amb el Ford Fiesta RS WRC oficial d'M-Sport, eren els tercers classificats a l'entrada al reagrupament a 2,3 segons dels provençals.

La tensió era alta dins l'equip Volkswagen i aquesta s'alliberaria en un dels pitjors escenaris possibles, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s'accidentaven sobre el punt quilòmetric número 12 de la primera prova especial de la represa, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia en anotar-s'hi el millor temps, aquests aconseguien doblar el seu marge de confiança al capdavant de la taula general, mentre que Ott Tänak i Raigo Mõlder amb el seu Ford Fiesta RS WRC privat tornaven a ocupar posicions d'honor. Emperò calia administrar els compostos tous, ja que els participants només gaudien de 12 jocs de rodes amb aquest tipus de compost, motiu pel qual els líders es veien en la necessitat d'emprar rodes dures, a part d'haver d'obrir pista, els pilots es trobaven com amb el millor temps en la darrera prova especial del dia, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen els rellevaven en la primera posició de la classificació.

Tanmateix en aquesta última prova especial de la jornada, Kris Meeke i Paul Nagle engruixaven la llista de baixes del ral·li en patir un accident, una llista en la que ja s'hi trobaven uns habituals, els polonesos Robert Kubica i Maciej Szczpaniak; mentre que Dani Sordo i Marc Martí havien d'afrontar les dues últimes proves especials del dia amb calma, després d'haver perdut el seu protector del càrter.

Quan eren les 6 en punt de la tarda, els participants començaven a fer entrada al parc tancat de Faro, on Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen ocupaven la primera posició per 3,7 segons de marge amb el cotxe homòleg d'Ott Tänak i Raigo Mõlder. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia eren els tercers classificats a 6,5 segons de la primera plaça, superant a la seva vegada en 19,1 segons el Citroën DS3 WRC de Mads Østberg i Jonas Andersson i en 19,2 segons el Hyundai i20 WRC de Dani Sordo i Marc Martí. Els companys d'equip d'aquests últims, els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, restaven una mica en terreny de ningú, tot i haver marcat el millor registre en la cinquena prova especial del dia, a 42,0 segons del lideratge.

La segona etapa del ral·li, programada íntegrament en dissabte, estava formada per 6 proves especials de 146,28 km competitius, amb el que aquesta jornada resultava la més llarga de tota l'edició per una estreta diferència amb l'anterior. Seguint els estàndars de l'època, aquestes 6 cronometrades programades, resultaven de passar en dues ocasions per un bucle de 3 trams.

Sébastien Ogier i Julien Ingrassia guanyaven la primera prova especial del dia, però la renda de segons que aconseguien llevar als líders Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen era de tan sols 2 dècimes de segon, mentre que als segons classificats, Ott Tänak i Raigo Mõlder era de només 9 dècimes de segon, res canviava a la taula doncs, però els provençals repetien autoria del millor temps en la segona prova especial sabatina, i en aconseguir llevar 8,7 segons a la parella líder d'M-Sport, els pilots francesos de Volkswagen accedien al lideratge provisional per 2,4 segons de marge.

L'activitat matinal es tancava amb un segon millor temps per als recuperats líders, qui aturaven el cronòmetre a 1,9 segons per darrera dels seus companys de formació, els reenganxats Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. Tanmateix Ott Tänak i Raigo Mõlder s'accidentaven en aquesta tercera prova especial matinal i en haver d'abandonar l'etapa, deixaven la seva plaça de podi al Citroën DS3 WRC de Mads Østberg i Jonas Andersson, els quals es trobaven ja a 34,9 segons del lideratge i a 32,5 segons de la segona posició, però a la seva vegada havien pogut eixamplar distàncies amb el Hyundai i20 WRC de Dani Sordo i Marc Martí fins establir-les en 17,5 segons.

Per la tarda, amb les segones passades per les proves especials, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia donaven el cop de gràcia i en aconseguir els 3 millors temps possibles, els líders francesos aconseguien elevar el seu coixí de confiança fins als 38,1 segons vers Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, mentre que en relació a Mads Østberg i Jonas Andersson, aquest s'incrementava en gairebé 1 minut i esdevenia d'1 minut i 26,7 segons. Dani Sordo i Marc Martí es mantenien en la quarta posició provisional a l'entrada al parc tancat de Faro el dissabte a 1 quart i 5 minuts de 7 de la tarda, però el càntabre i el català perdien una mica més el contacte amb els seus predecessors i es trobaven ja a 20 segons de la darrera plaça de podi. Tanmateix en la darrera prova especial sabatina, els seus companys belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, danyaven la seva suspensió posterior i en deixar-se prop de 3 minuts i mig en la cronometrada, Henning Solberg i Ilka Minor esdevenien els nous cinquens classificats a 2 minuts i 43,2 segons dels espanyols de Hyundai.

La tercera i última etapa tenia en el seu programa només 3 proves especials de 43,87 km de corda cronometrada, amb el què pràcticament l'únic interès de la mateixa era conèixer qui s'emportava els punts extra del "Power Stage", més quan en la secció d'enllaç cap al primer tram cronometrat dominical, Dani Sordo i Marc Martí s'havien de retirar a causa d'un palier trencat, amb el que la poc probable lluita pel darrer graó del podi no es va ni poder plantejar sobre el terreny.

Sébastien Ogier i Julien Ingrassia administraven avantatge i rodes en les dues primeres especials dominicals, habilitant als seus companys Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila a guanyar la primera prova especial i a Mads Østberg i Jonas Andersson la següent, però ja en el "Power Stage", els provençals s'aplicaven al 100 % i esdevenien per vuitena i última vegada la referència en la taula de temps, i per tant els campions del món en vigència s'anotaven també els 3 punts extra d'aquesta prova especial.

A partir d'1 quart d'1, els 59 equips participants que aconseguien completar la tercera i última etapa començaven a circular vers el parc tancat de l'Estadi de l'Algarve, per donar per finalitzat el 48è Ral·li de Portugal. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia guanyaven l'edició en completar els 330,78 km cronometrats del seu recorregut en un temps final de 3 hores 33 minuts i 20,4 segons. Ocupant una posició més baixa en el podi de Faro s'hi trobaven els finlandesos Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen a 43,2 segons del temps dels guanyadors, bona part d'ells perduts el dissabte per la tarda, mentre que en la posició més baixa del podi s'hi trobaven els escandinaus de Citroën Mads Østberg i Jonas Andersson a 1 minut i 12,4 segons dels guanyadors.

Segon podi de la temporada per a la parella escandinava que pescava en aigües tèrboles..

En la categoria WRC2, l'especial espectacle de Lisboa deixava un empat entre els locals Bernardo Sousa i Carlos Magalhães amb els ucraïnesos Yuriy Protasov i Pavlo Cherepin, però en desplaçar-se l'activitat als trams genuins d'un ral·li, Nasser Al-Attiyah, que retornava al mundial de ral·lis després de la seva aventura al Dakar, i Giovanni Bernacchini s'imposaven en la primera prova especial del divendres i es feien amb el lideratge de la classe per 3,8 segons de marge amb els finlandesos de l'equip DMAck Jari Ketomaa i Kaj Lindtsröm.

El qatarí i l'italià s'imposarien en 2 proves especials més del dia, mentre que els finlandesos ho feien en les 2 restants, doncs la tercera prova especial matinal, era cancelada arran del bloqueig de pista produit per l'accident dels polonesos Robert Kubica i Maciej Szczpaniak, i per tant tots aquells pilots que havien de prendre sortida després, rebien un temps hipotètic, amb el que l'entrada al parc tancat de Faro es produïa el divendres a la tarda amb Jari Ketomaa i Kaj Lindström en la primera plaça provisional per 14,7 segons de marge amb Nasser Al-Attiyah i Giovanni Bernacchini. Pontus Tidemand, que pilotava un altre Ford Fiesta R5 en haver guanyat el campionat júnior la temporada anterior, tancava les posicions de podi amb Ola Fløene a la seva dreta i a 1 minut i 32,2 segons del temps dels líders, superant a la seva vegada en 7,6 segons el Ford Fiesta S2000 de Karl Kruuda i Martin Järveoja.

Tot i tenir menys potència en el seu cotxe, Jari Ketomaa i Kaj Lindström eixamplaven distàncies amb el Ford Fiesta RRC de Nasser Al-Attiyah i Giovanni Bernacchini en imposar-se en les dues primeres proves especials sabatines, mentre que en la tercera tots els pilots rebien el mateix temps hipotètic arran de l'accident d'un altre World Rally Car, concretament el d'Ott Tänak i Raigo Mõlder. Per la tarda el panorama canviava i els segons classificats expremien al màxim la potència del seu Ford Fiesta RRC per tal de marcar els 3 millors temps de la categoria i retornar al parc tancat de Faro com els nous líders provisionals per 1,2 segons de marge vers Jari Ketomaa i Kaj Lindström. Pontus Tidemand i Ola Fløene es mantenien en la tercera posició provisional, però els nòrdics es trobaven ja 2 minuts i 8,9 segons del lideratge i amb els estonis Karl Kruuda i Martin Järveoja a 4,4 segons del seu temps.

Amb aquestes distàncies tan curtes entre primer i segon i entre tercer i quart, s'aventurava una tercera i última jornada del ral·li apassionant, Nasser Al-Attiyah i Giovanni Bernacchini marcaven el primer escratx del dia, mentre que Pontus Tidemand i Ola Fløene superaven als seus perseguidors. En la següent prova especial, Pontus Tidemand i Ola Fløene aconseguien el millor temps de la classe i deixaven pràcticament lligada la seva tercera posició, mentre que Jari Ketomaa i Kaj Lindström aturaven el cronòmetre a 7,7 segons del temps de la parella escandinava i es classificaven a 8 dècimes de segon del lideratge.

Els líders s'esforçaven de valent en la tercera i última prova especial dominical per tal d'aconseguir rebaixar en 10,8 segons el registre de Jari Ketomaa i Kaj Lindström al llarg dels 13,83 km cronometrats de l'especial, amb el què el qatarí i l'italià s'anotaven finalment la victòria per un marge de 11,6 segons amb els finlandesos. Pontus Tidemand i Ola Fløene tancaven el podi de la classe a 2 minuts i 7 segons dels guanyadors.

En clau de campionat, Yuriy Protasov i Lorenzo Bertelli, els dos primers classificats del certamen a l'arribada a la cita portuguesa, sortien del 48è Ral·li de Portugal sense afegir cap punt en el seu compte particular, i si bé tan el pilot ucraïnès com l'italià seguien ocupant les dues primeres posicions de la classificació provisional gràcies als bons resultats obtinguts al Monte-Carlo i a Mèxic, aquests veien com Karl Kruuda i Jari Ketomaa els hi escurçaven substancialment les distàncies, i com un rival que no s'havia de descuidar, com era Nasser Al-Attiyah, aconseguia els seus primers 25 punts al campionat.

Tot i comptar amb un cotxe més potent, Al-Attiyah-Bernacchini van guanyar la prova per un marge estret.

En la recentment estrenada categoria del WRC3-JWRC, celebrada integrament amb Citroën DS3 R3T, els britànics Alastair Fisher i Gordon Noble esdevenien els líders de la classe en quan l'activitat es va desplaçar a l'Algarve, doncs en l'especial espectacle de la capital portuguesa, el millor registre va ser pels italians Simone Campedelli i Danilo Fappani. Els britànics s'imposaven en 4 de les 5 proves especials que acabaven disputant al llarg del divendres, mentre que l'eslovac Martin Koči i el txec Lukáš Kostka van aconseguir el millor temps de la categoria en la darrera prova especial de l'etapa, per tal d'entrar al parc tancat de Faro superant a Simone Campedelli i Danilo Fappani per 1,1 segons i a 28,7 segons del lideratge.

Martin Koči i Lukáš Kostka seguien escurçant distàncies amb els líders marcant l'escratx de la classe en la primera prova especial sabatina, però en la següent els pilots patien problemes de frens i arruinaven bona part de les seves opcions a obtenir un bon resultat a l'esdeveniment en deixar-s'hi prop de 2 minuts. Afortunadament per a la parella, l'accident d'Ott Tänak i Raigo Mõlder en la darrera prova matinal, suposava rebre un temps hipotètic i igual a tots els participants de la classe, amb el que la sangria de segons s'aturava.

Per la tarda els francesos Stéphane Lefebvre i Thomas Dubois aconseguien 2 segons millors temps i el millor temps en la cronometrada més llarga del bucle i de l'edició, el que unit a la baixa per accident d'Alastair Fisher i Gordon Noble en la darrera prova cronometrada del dia així com dels italians Simone Campedelli i Danilo Fappani, els francesos es situaven al capdavant de la categoria per 51,7 segons de marge amb Martin Koči i Lukáš Kostka.

Les distàncies eren prou importants per a la distància cronometrada que tenia l'escull dominical, motiu pel qual els líders sortien a administrar distàncies, mentre que els seus rivals sortien a retallar segons, el riscs que assumien Martin Koči i Lukáš Kostka en aquesta dificil gesta, acabaven costant una punxada als pilots en la segona prova especial, qui en deixar-s'hi prop de 3 minuts, eren superats per l'alemany Christian Riedemann i la belga Lara Vanneste caient així fins a la tercera posició de la classe. En la tercera i última prova especial dominical no es produiren cops de teatre, amb el que finalment la victòria va recalar en mans de la parella francesa formada per Stéphane Lefebvre i Thomas Dubois.

La ronda portuguesa era la primera del campionat júnior, amb el que Stéphane Lefebvre esdevenia el primer líder del certamen seguit de l'alemany Christian Riedemann i de l'eslovac Martin Koči.

La nova promesa de la pedrera francesa, Stéphane Lefebvre començava el campionat amb força

El pas del campionat junior dels Ford Fiesta R2 als Citroën DS3 R3T, va animar als responsables d'M-Sport a moure fitxa i crear la seva propia copa de promoció privada anomenada DriveDMack, doncs el fabricant de pneumàtics britànic n'era un soci clau per a que el projecte tirés endavant.

Els espanyols José Antonio Suárez i Pablo Marcos, així com Yeray Lemes i Rogelio Peñate, feien gala del seu major coneixement de l'auto en l'especial espectacle lisboeta, i en aconseguir-hi els dos millors temps, aquests ocupaven les dues primers posicions de la copa. Divendres, en desplaçar-se l'activitat cap a la zona més meridional i peninsular de Portugal, i amb les pistes de terra com escenari enlloc dels carrers de Belém, el panorama canviava radicalment i els noruecs Marius Aason i Marlene Engan primer superaven als canaris amb el seu millor temps en la primera prova especial del dia, per després fer el mateix amb l'asturià i el cantàbric en la prova següent.

Després de passar per a les assistències, els espanyols recuperaven les seves posicions de privilegi en quan els noruecs patien una averia en la quarta prova especial del dia i s'havien de retirar en la prova següent, amb el que José Antonio Suárez i Pablo Marcos entraven al parc tancat de Faro amb 21,4 segons de marge amb Yeray Lemes i Rogelio Peñate. Els francesos Quentin Gilbert i Renaud Jamoul eren tercers a 58,8 segons dels líders, gaudint a la seva vegada de gairebé 2 minuts de marge amb Sander Pärn i James Morgan.

Yeray Lemes i Rogelio Peñate van començar a pressionar als líders amb dos escratxs en les dues primeres proves especials del dissabte, mentre que el temps hipotètic de la tercera prova especial, emplaçava la lluita per a la tarda. José Antonio Suárez i Pablo Marcos responien imposant-se en la quarta prova especial del dia, però en la cinquena tots dos equips espanyols acabaven fora de la competició, els primers per accident, els segons en trencar una roda, amb el que els francesos Quentin Gilbert i Renaud Jamoul esdevenien els nous líders del certamen per davant de Tom Cave i Craig Parry i de Sander Pärn i James Morgan. Els francesos guanyaven la darrera prova especial sabatina, mentre que els britànics patien una rebolcada, amb el que el seu segon lloc passava a estar ocupat pel pilot estoni i el navegant gal·lès per 22,4 segons de marge amb els britànics que tancaven el podi i retornant a Faro a 3 minuts i 29,2 segons del lideratge.

Tot semblava estar de cara per a Quentin Gilbert i Renaud Jamoul per afrontar la jornada dominical final amb serenor, però un accident en l'enllaç cap al primer tram de l'etapa, deixava als francesos fora de concurs, mentre que Tom Cave i Craig Parry en superar en 22,8 segons el registre de Sander Pärn i James Morgan, esdevenien els nous líders de la categoria per 4 dècimes de segon. L'estoni i el gal·lès retornaven el cop en les dues últimes proves especials del programa i en superar en uns 10 segons en cadascuna d'elles als britànics, finalment Sander Pärn i James Morgan aconseguien una inesperada victòria per 20,8 segons de marge amb Tom Cave i Craig Parry.

El Campionat Junior va passar a pilotar Citroën R3, pel que M-Sport i Dmack van crear la seva propia copa, amb força nivell i inscrits.

En el campionat reservat als pilots, Sébastien Ogier seguia obrint l'esquerda en la taula general en obtenir la màxima puntuació possible, 25 punts de la victòria més els 3 punts del Power Stage, mentre que Jari-Matti Latvala havia de conformar-se en sumar només els 2 punts extra de la segona posició en la darrera prova especial. Mads Østberg, amb el seu segon tercer lloc de la temporada, mantenia a ratlla el seu compatriota de Volkswagen Andreas Mikkelsen.

Pilot	Punts
Sébastien Ogier	91
Jari-Matti Latvala	62
Mads Østberg	48

En la general per constructors, Volkswagen ja pràcticament doblava la puntuació del segon classificat, Citroën, i quan només s'havien celebrat 4 proves del calendari. M-Sport es mantenia còmodament en tercera posició, gràcies al podi de Mikko Hirvonen, per davant dels debutants de Hyundai.

Constructor	Punts
Volkswagen	144
Citroën	75
M-Sport	60