Loeb-Elena guanyaven l'edició del jubileu.

Després de disputar-se 354,18 km cronometrats al llarg de tres jornades de competició, les quals arrancaven des d'Ajaccio el divendres 7 d'abril de 2006, el diumenge 9 d'abril es finalitzava a la mateixa ciutat el 50è Tour de Corse. La cita de l'illa francesa, era la cinquena en el calendari del mundial de ral·lis i es disputava íntegrament sobre asfalt; aquesta a part de ser puntuable per als campionats de pilots i marques, també ho era pel mundial júnior, el que aplagava un total de 79 equips en la seva llista d'inscrits oficial, dels que 75 emprenien la marxa des de la rampa de sortida i 60 d'ells completaven en més o menys grau les 12 proves especials cronometrades del programa de l'edició.

Tot i perdre una nova batalla en asfalt, en aquesta ocasió Grönholm-Rautiainen no es van quedar tan despenjats.

La primera jornada tenia en el seu recorregut programat un bucle de 2 trams pel qual s'hi passava al matí i al migdia, amb el que els ogranitzadors del ral·li assolien així els 121,34 km cronometrats al llarg de 4 proves especials, amb el que aquest primer escull era el més llarg de tota l'edició, si bé per poca diferència. Els participants abandonaven el parc tancat a 3 quarts de 9 del matí, mentre que hi retornarien a les 9 del vespre.

Sébastien Loeb i Daniel Elena, que venien de guanyar la última edició del ral·li francès marcant tots els escratxs, eren el principals favorits i així ho varen demostrar situant-se com a líders de la prova ja des de la primera cronometrada, si bé en aquesta ocasió la oposició va ser més forta, i Marcus Grönholm i Timo Rautiainen amb el Ford Focus RS WRC'06 oficial marcava l'escratx en el segon tram del dia. Els finlandesos de Ford no aconseguien rellevar del lideratge als seus rivals francòfons, però si més no l'entrada al reagrupament de mitja jornada es feia amb els dos tenors del campionat separats en 4,9 segons.

L'estrella emergent càntabra Dani Sordo, acompanyat pel copilot català Marc Martí començaven el ral·li amb mal peu, doncs un problema electrónic en la gestió dels diferencials i del turbo, va fer perdre a la parella espanyola gairebé un minut en el primer tram, el que els van fer caure fins la tretzena posició. En el segon, donat un desnivell negatiu en el recorregut, els pilots no van cedir tan amb els pilots capdaventers, amb el que aquests remuntaven fins a la novena posició a 1 minut i 9,8 segons dels seus companys de carpa.

El de Manlleu Xevi Pons i el càntabre Carlos del Barrio s'anotaven el tercer millor temps en l'especial inaugural de l'edició, per un estret marge vers els francesos Alex Bengué i Caroline Escudero, els quals venien de quedar-se a les portes del podi en l'anterior Ral·li Catalunya - Costa Daurada amb el mateix Peugeot 307 WRC, i dels finlandesos Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. En la cronometrada següent, francesos i finlandesos els superaven en la lluita contra el cronòmetre i els companys d'equip dels actuals campions mundials, baixaven fins la cinquena posició provisional a 8,2 segons del podi.

Per la tarda, a la represa de l'activitat als trams, Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien ser la referència en les taules de temps en totes 2 cronometrades del bucle, amb el que l'alsacià i el monegasc aconseguien establir un gap de 19,9 segons amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, els quals malgrat tot, aconseguien el segon millor temps en totes dues proves especials.

Si bé la lluita per la victòria perdia interés, la de per l'últim graó del podi en guanyava molt, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen prenien per 6 dècimes de segon la tercera posició a Alex Bengué i Caroline Escudero, mentre que Dani Sordo i Marc Martí, amb el seu Citroën Xsara WRC reparat i funcionant en normalitat, aconseguien el tercer millor temps en la tercera prova especial, amb el que experimentaven un guany de 3 posicions i es quedaven a 7,7 segons de Xevi Pons i Carlos del Barrio, els quals després dels accidents patits en l'inici de temporada, decidien prendre's el ral·li amb més calma de cara a puntuar.

Alex Bengué i Caroline Escudero buscaven lluir-se a la cita domèstica i amb el tercer millor temps en l'ultima prova especial del divendres, l'occità i la provençal superaven a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen en la classificació, mentre que Dani Sordo i Marc Martí feien el mateix amb Xevi Pons i Carlos del Barrio en aconseguir-hi el quart millor registre.

Amb l'entrada al parc tancat d'Ajaccio a les 9 del vespre, la classificació que resultava després de la primera jornada de competició situava a Sébastien Loeb i Daniel Elena en primera posició i per 19,9 segons de marge amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. A 1 minut i 15,6 segons dels líders s'hi trobaven en tercera posició Alex Bengué i Caroline Escudero, superant a la seva vegada per 7,8 segons el registre de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. Malgrat el mal inici de ral·li, Dani Sordo i Marc Martí eren cinquens a 21,0 segons de la darrera posició de podi, mentre que Xevi Pons i Carlos del Barrio ocupaven la sisena posició a 8,0 segons dels seus compatriotes, els quals la baixada del ritme suggerit per Marc van Dalen, els va atrapar amb uns problemes de frens i d'accelerador que no van deixar còrrer amb la soltura que el de Manlleu hagués desitjat.

A 1 quart de 9 del matí, els 73 equips que seguien estant hàbils per a competir, començaven a sortir del parc tancat per tal d'iniciar la segona etapa del ral·li, el programa de la qual els suposava afrontar 120,74 km cronometrats al llarg de també 4 proves especials, resultants de passar en dues ocasions per un bucle de dos trams.

Sébastien Loeb i Daniel Elena es tornaven a imposar en la primera prova especial sabatina, mentre que Dani Sordo i Marc Martí privaven a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen d'un nou segon millor temps en superar als finlandesos de Ford en 1,1 segons a final de tram. En el punt més calent de la taula, la lluita per la tercera posició, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen signaven el cinquè millor temps per darrera de Xevi Pons i Carlos del Barrio, i els escuders de l'oval aconseguien recuperar la tercera posició provisional per 3,5 segons de distància amb Alex Bengué i Caroline Escudero.

La parella es refermava en la posició assolida gràcies a marcar el millor temps en la segona prova del dia, sisena en el còmput global del ral·li, mentre que Dani Sordo i Marc Martí, amb un altre segon millor temps superaven al Peugeot 307 WRC dels francesos i esdevenien els nous quarts classificats a 8,8 segons del podi. Per davant les distàncies se seguien obrint i Sébastien Loeb i Daniel Elena feien entrada al reagrupament de mitja jornada amb 29,0 segons de marge en el seu haver vers Marcus Grönholm i Timo Rautiainen.

A la represa, els líders es tornaven a imposar en la primera cronometrada del bucle, mentre que Dani Sordo i Marc Martí en repetir l'autoria del segon millor temps, situaven el seu Citroën Xsara WRC a 2,2 segons del Ford Focus RS WRC'06 de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, una distància que va ser neutralitzada en la darrera prova especial sabatina en quan el càntabre i el català marcaven el seu segon escratx al mundial, mentre que Alex Bengué i Caroline Escudero, en deixar-s'hi una mica més de mig minut en aquest tram, es despenjaven d'aquesta lluita.

Quan el rellotge tornava a indicar que eren les 9 del vespre, els participants que superaven aquest segon escull tornaven a entrar al parc tancat d'Ajaccio amb Sébastien Loeb i Daniel Elena, i Marcus Grönholm i Timo Rautiainen conservant la primera i segona posició, si bé la distància entre ells pràcticament s'havia doblat en celebrar-se una distància pràcticament igual a la de la primera etapa, i es que per llavors 39,7 segons separaven els campions del món dels caps de files de Ford. Dani Sordo i Marc Martí eren tercers a 1 minut i 38,4 segons del registre més baix i superant a la seva vegada per 5,7 segons el temps acumulat dels finlandesos Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. Alex Bengué i Caroline Escudero tancaven el grup dels 5 primers classificats a 50,0 segons del pilot càntabre i el copilot català.

Amb 8 proves especials celebrades de les 12 programades, la jornada dominical no podia tenir més que 4 proves especials, si bé a diferència d'altres esdeveniments contemporanis, aquesta no tenia una corda cronometrada sensiblement inferior, sino que els participants començarien a fer front a partir de les 7 del matí a 112,10 km competitius.

Sébastien Loeb i Daniel Elena marcaven l'escratx en la primera prova dominical, mentre que en el punt més calent de la taula, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen hi posaven més pebre en marcar el tercer millor registre per darrera dels seus companys d'equip a l'estructura de l'oval i retallar el gap amb Dani Sordo i Marc Martí fins a deixar-lo en unes insignificants 4 dècimes de segon. Els espanyols s'esperonaven i en marcar el millor temps en la següent cronometrada, aquests entraven al reagrupament de mig matí amb 7,7 segons de marge, mentre que entre el primer i el segon classificat, la separació decreixia en aquesta segona especial en la seva mínima expressió, 1 dècima de segon, i totes dues formacions entraven al parc d'assistències separats en 40,1 segons.

Amb un marge més que suficient, Sébastien Loeb i Daniel Elena van afrontar les dues últimes proves especials del programa amb un ritme més pausat, habilitant a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen a marcar els dos últims millors temps de l'edició. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen aturaven el cronòmetre a 6 dècimes de segon dels seus companys d'equip en la tercera prova especial dominical, el que els permetia retallar en 2,5 segons la distància vers el podi, una distància que lluny d'escurçar-se en la darrera prova especial del ral·li s'incrementava en quan els espanyols de l'equip Kronos els superaven i s'asseguraven la dutxa de "champagne" francès.

El 50è Tour de Corse doncs es donava per finalitzat quan tot just passaven 5 minuts de 3 quarts de 2 de la tarda amb la victòria final de Sébastien Loeb i Daniel Elena, els quals si bé no podien repetir la gesta de l'any anterior de vèncer en tots els trams programats, aconseguien la seva vint-i-tresena victòria al mundial, acostant-se així al record absolut de victòries que per llavors ostentava el pilot madrileny Carlos Sainz. L'alsacià i el monegasc invertien un total de 3 hores 43 minuts i 5,4 segons en recòrrer els 354,10 km cronometrats del programa, el que suposava un marge final de 29,0 segons amb els seus màxims rivals en el campionat, els finlandesos de Ford Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. El jove Dani Sordo i Marc Martí, aconseguien el seu segon podi consecutiu al mundial en aturar el cronòmetre a 1 minut i 48,7 segons del temps dels guanyadors.

Tot i els problemes electrònics del primer bucle, Dani Sordo i Marc Martí van reumntar per pujar per segona vegada al podi d'un ral·li mundial.

Entre els més joves del campionat els locals Brice Tirabassi i Jean-Jacques Renucci es feien amb el primer tram del divendres i en conseqüència amb el lideratge de la classe, però immediatament, un dels pretendents a corona la temporada anterior, els britànics Kris Meeke i Glenn Patterson, marcaven el millor temps en la cronometrada següent i rellevaven als francesos de la primera posició.

En tornar a passar per les proves especials del matí havent dinat, els britànics es refermaven en la seva posició guanyant totes dues especials del bucle, amb el que aquests retornaven a Ajaccio atresorant un marge de 32,8 segons amb els seus rivals francesos, mentre que Urmo Aava i Kuldar Sikk, amb un Suzuki Swift S1600 eren tercers a 44,0 segons dels líders.

Emplaçats a les cronometrades sabatines, Kris Meeke i Glenn Patterson seguien eixamplant distàncies vers els seus rivals en imposar-se en la primera prova del dia, mentre que Urmo Aava i Kuldar Sikk amb el seu segon millor temps, superaven a Brice Tirabassi i Jean-Jacques Renucci a la classificació. Els estonis s'imposaven en la segona i última prova del bucle matinal, i es refermaven així la posició assolida.

Per la tarda, Kris Meeke i Glenn Patterson s'havien de retirar per una averia de motor en la primera especial del bucle, amb el que Urmo Aava i Kuldar Sikk tornaven a guanyar una posició i accedien així al lideratge de la categoria, a més a més la parella estonia s'imposava en les dues últimes proves sabatines, amb el que aquests entraven al parc tancat d'Ajaccio amb un coixí de 3 minuts i 5,5 segons en relació a Brice Tirabassi i Jean-Jacques Renucci.

Els estonis afrontaven els darrers 112,06 km del programa amb calma, a controlar la classificació, i aquests veien com els seus perseguidors francesos els hi aconseguien retallar en una vintena de segons en les tres primeres proves especials dominicals, el gran marge que tenien en sortir del parc tancat al matí. Per desgràcia seva, una averia de motor en l'última prova especial del programa els feia acollir-se al superally i entregava la victòria a Brice Tirabassi i Jean-Jacques Renucci. Els estonis eren segons, mentre que el podi el tancaven el zimbaubès Conrad Rautenbach i el britànic David Senior.

En clau de campionat, malgrat el mal gust de boca amb el que es quedava Urmo Aava arran de l'abandonament en la darrera prova especial, l'estoni afegia 8 punts més en el seu compte particular amb la segona plaça final corsa, amb el que el pilot passava a liderar la classificació provisional del certamen amb 2 punts de marge amb l'eslovac Jozef Béreš i 3 amb el francès Brice Tirabassi.

Una avaria al darrer tram en el cotxe d'Urmo Aava i Kuldar Sikk, donava la victòria a Brice Tirabassi i Jean-Jacques Renucci.

En el campionat per a pilots, Sébastien Loeb sumava la seva tercera victòria consecutiva en la temporada, el que permetia al francès incrementar en dos punts més la distància que el separava de Marcus Grönholm, deixant-la ara en 11 punts. Daniel Sordo, amb el segon podi consecutiu al mundial, es mantenia en la tercera posició provisional per 7 punts de marge per davant de l'austríac Manfred Stohl.

Pilot	Punts
Sébastien Loeb	46
Marcus Grönholm	35
Daniel Sordo	20

En la classificació reservada als constructors, Kronos-Citroën es seguia mantenint al capdavant de la provisional gràcies a l'aportació de 5 punts de Xevi Pons i Carlos del Barrio a la victòria absoluta de Sébastien Loeb i Daniel Elena, el que permetia al preparador belga sumar un punt més que els seus màxims rivals, els Ford oficials. Subaru per la seva banda, seguia amb la tónica d'un any fluix i començava a quedar molt despenjat de la lluita per les posicions d'honor.

Constructor	Punts
Kronos-Citroën	59
Ford	56
Subaru	38

Després dels abandonaments de Monte-Carlo i Suècia quan lideraven la prova, finalment Neuville-Gilsoul s'emportaven la victòria a Còrsega.

Amb 58 equips participants presents a la seva cerimònia de clausura, el diumenge 9 d'abril de 2017 es donava per conclòs a Ajaccio el 60è Tour de Corse, quarta ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis. La ronda francesa, que era puntuable pels certàmens reservats a pilots, constructors, mundial junior així com el WRC-2, WRC-3 i campionat GT, tenia un recorregut format per 10 proves especials cronometrades d'una distància total de 316,80 km, a les que els 78 equips participants dels 83 que prèviament hi havia formalitzat la seva inscripció, començaven a afrontar el divendres 7 d'abril.

Dues averies condemnaven Ogier-Ingrassia al segon lloc.

Amb només 10 proves cronometrades al llarg de tota la prova, les opcions creatives dels organitzadors eren nul·les, així doncs en la primera i segona jornada es programaven dos trams a doble passada, mentre que de cara a la jornada final dominical, dos trams més però a única passada.

El primer escull de la cita doncs tenia 120,64 km de lluita contra el cronòmetre, centrats bàsicament als volts de la capital corsa i amb el handicap afegit de celebrar-se sense assistències intermèdies. Els irlandesos de Citroën, Kris Meeke i Paul Nagle, obtenien el millor temps en les dues primeres especials cronometrades del recorregut, si bé el marge que aquests aconseguien en el moment de completar el bucle matinal era força estret vers els locals de M-Sport Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i els belgues de Hyundai Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul.

En tornar a passar per les especials, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia aconseguien revertir la tendència per tan sols 8 dècimes de segon, si bé en la quarta i última prova especial del dia, els líders tornaven a adjudicar-se el registre més baix. Així doncs, amb tres escratxs i un segon millor temps, Kris Meeke i Paul Nagle ingressaven al parc tancat de Bastia amb 10,3 segons de marge vers els provençals Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, autors de 3 segons millors temps i un escratx, mentre que amb 4 tercers millors registres consecutius, els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul no podien ocupar cap altre posició que la tercera provisional a 22,6 segons dels líders. Els seus companys d'equip, els espanyols Dani Sordo i Marc Martí, eren quarts classificats a 17,0 segons dels belgues.

Entre les baixes més importants, destacaven les dels finlandesos de Toyota Juho Hänninen i Kaj Linstdröm per accident en la primera especial del dia, i la dels estonians de M-Sport Ott Tänak i Martin Järveoja pel mateix motiu en la segona passada pel tram inaugural, és a dir la tercera prova especial.

Com ja s'ha comentat abans, la segona jornada del ral·li copiava en part el programa de l'anterior, és a dir, es mantenien els 2 trams a doble passada, però en aquesta ocasió s'habilitaven unes assistències intermèdies, i la corda cronometrada arribava fins als 131,96 km, esdevenint així l'etapa més llarga del recorregut. Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul s'imposaven en les dues especials matutines, el que permetia a la parella belga de Hyundai superar als francesos Sébastien Ogier i Julien Ingrassia en la segona posició, mentre que Kris Meeke i Paul Nagle completaven la segona especial sabatina conservant la primera posició per 1,5 segons, si bé un sospitós fum blanc que emanava el seu escapament, delatava un problema greu de motor que convidava als líders irlandesos a abandonar la competició.

A la represa, els campions mundials en vigència, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, aconseguien el registre més baix, si bé el liderat recalava en mans de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, mentre que els seus companys a Hyundai, els espanyols Dani Sordo i Marc Martí, passaven a ocupar el tercer graó del podi, si bé a gairebé 1 minut seu i amb els finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, pressionant la seva posició a 11,3 segons de distància.

Les dues parelles de Hyundai confirmaven les seves respectives posicions de podi en aturar belgues i espanyols el cronòmetre amb el primer i segon millor registre respectivament en la darrera cronometrada sabatina, mentre que una pèrdua de pressió en el sistema hidràulic en el seu Ford Fiesta WRC, feia perdre de l'ordre de mig minut a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, els quals retornaven a Bastia amb 38,9 segons de retard vers Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, mentre que el marge que els francesos gaudien vers Dani Sordo i Marc Martí es reduïa fins als 18,8 segons. D'altra banda, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila només cedien 4 dècimes de segon vers la parella espanyola en la darrera prova cronometrada del dia, i per tant l'entrada al parc tancat es feia a 11,7 segons de la darrera plaça de podi.

El ral·li es completava diumenge amb els darrers 64,20 km cronometrats, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia no acabaven de fer net en quan a incidències en el seu cotxe, i en la primera prova cronometrada dominical, la reina del ral·li amb 53,78 km de distància competitiva, un problema elèctric els feia perdre la segona posició per 2,5 segons, la qual anava a parar a mans de Dani Sordo i Marc Martí.

De cara al Power Stage final però els provençals aconseguien reparar l'averia del seu cotxe i amb el segon millor temps per darrera de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, els de M-Sport aconseguien recuperar la segona plaça en detriment de la parella espanyola de Hyundai, que malgrat tot s'alegrava d'aconseguir el seu primer podi de la temporada.

Completats doncs els 316,80 km cronometrats programats, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul aconseguien la seva primera victòria de la temporada, el que tenia especial significat després que la parella belga es veiés obligada a abandonar en dues de les tres rondes anteriors quan aquests lideraven la general per un marge ampli. Els belgues aturaven el cronòmetre en un temps total de 3 hores 22 minuts i 53,4 segons, és a dir 54,7 i 56,0 segons per davant de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i dels seus companys Dani Sordo i Marc Martí respectivament.

Ben poc els va mancar a Sordo-Martí per donar un doblet a la marca coreana.

En la categoria intermèdia del campionat, és a dir el WRC-2, els noruecs d'Škoda Andreas Mikkelsen i Anders Jæger no donaven opció als seus rivals en quan aquests s'imposaven en totes les 4 proves cronometrades del primer dia, assolint un marge de més d'un minut vers els finlandesos de M-Sport, Teemu Suninen i Mikko Markkula.

Dissabte els líders es relaxaven una mica i permetien que els seus companys d'equip, els txecs Jan Kopecký i Pavel Dresler, s'anotessin dos millors registres al llarg de l'etapa, concretament en la primera i en l'última prova especial del dia, mentre que ells s'imposaven en les dues proves restants del programa. La jornada dominical no seria una excepció, i els agraciats amb la bondat de la parella líder, eren els francesos Eric Camilli i Benjamin Veillas, els quals aconseguien el millor temps en l'especial més llarga del ral·li, mentre que Andreas Mikkelsen i Anders Jæger tancaven el seu concurs a la cita mediterrània guanyant l'última especial per mantenir les distàncies per sobre del minut vers Teemu Suninen i Mikko Markkula.

En clau de campionat, al capdavant de la taula es produïa un empat a 50 punts, corresponents a dues victòries, entre dos pilots d'Škoda, el suec Pontus Tidemand i el noruec Andreas Mikkelsen, si bé en el cas d'aquest últim el seu pensament estava en aconseguir un seient en un cotxe de la màxima categoria i no disputar el certamen al complet.

Mikkelsen-Jæger tornaven a demostrar que el WRC-2 se'ls hi havia quedat petit.

En categoria WRC-3, la reservada als vehicles de dues rodes motrius, al llarg del divendres s'establia un duel entre els francesos Raphaël Astier i Frédéric Vauclare amb els catalans Nil Solans i Miquel Ibañez, el qual es resolia amb 3 escratxs pels primers i 1 pels segons, que entraven així al parc tancat al vespre separats per només 15 segons.

En arribar la jornada sabatina, la distàncies entre els dos equips es va anar eixamplant de mica en mica fins arribar a fregar el minut de distància, mentre qui marcaven els millors temps eren els polonesos Jakub Brzezinski i Szymon Marciniak, els quals disposaven d'un millor cotxe que els altres integrants de la categoria, però que s'havien vist obligats a abandonar l'etapa anterior mentre celebraven la primera especial.

Diumenge poc o res canviava, els líders francesos s'imposaven al tram rei del recorregut per ampliar el gap fins a gairebé el minut i mig vers la parella catalana, mentre que els polonesos aconseguien el darrer millor temps possible. Sense lamentar cap mena de contra-temps doncs, Raphaël Astier i Frédéric Vauclare s'anotaven la victòria a la cita francesa, la segona de la temporada després d'haver guanyat als Alps Provençals, amb el que el seu liderat de la provisional es refermava amb 50 punts, 32 més que els seus més immediats perseguidors.

Astier-Vauclare guanyaven la segona ronda francesa de la temporada.

Entre els GT, la ronda corsa gaudia de menys interés que la cita dels Alps Marítims Provençals, doncs només 2 equips decidien inscrivir-s'hi, els francesos Romain Dumas i Patrick Chiappe amb un Porsche 911 GT3 i el seus compatriotes François Delecour i Dominique Savignoni a bord d'un FIAT 124 Abarth RGT. La major potència del cotxe dels primers, els permetia imposar-se en 7 de les 10 proves especials, sent els 5 primers millors registres aconseguits de manera consecutiva en les 5 primeres cronometrades del recorregut, amb el que la parella aconseguia un marge superior als 5 minuts vers els seus únics rivals. A la conclusió del ral·li aquest marge s'apropava als 5 minuts i Romain Dumas sumava la segona victòria de la temporada de dues possibles, acumulant 50 punts al capdavant de la copa reservada als GT.

La superioritat del Porsche va ser clau en la victòria de Dumas-Chiappe.

Entre els més joves del campionat, els catalans Nil Solans i Miquel Ibañez iniciaven el seu concurs cors amb força, marcant el millor temps en les dues passades pel primer tram, amb el que la parella descansava el divendres a la nit amb un coixí de 40,1 segons vers els francesos Terry Folb i Christophe Guieu, autors del registre més baix en la segona prova especial.

Només arrancar la jornada sabatina, la parella catalana encara va tenir temps de sumar un altre millor registre en la primera prova cronometrada de l'etapa, el que va provocar la reacció local, amb dos escratxs per a Terry Folb i Christophe Guieu, que reduïen distàncies vers als catalans fins als 25,6 segons al retorn a Bastia, i un altre escratx de Nicolas Ciamin i Thibault de la Haye que davant la desfeta general en la categoria, tenien pràcticament assegurada una plaça de podi.

Terry Folb i Chrisophe Guieu posaven una mica més de pebre a l'assumpte en imposar-se en la cronometrada reina del ral·li, però un problema de transmissió en l'última prova del recorregut, no només allunyava als francesos de les seves aspiracions a victòria, sinó que a més a més els feia perdre prop de 4 minuts i una posició a la general. D'aquesta manera Nil Solans guanyava la primera prova del calendari junior, el que unit als seus 4 escratxs a la cita, suposaven els primers 29 punts pel pilot de Matadepera al campionat, superant en 9 al francès Nicolas Ciamin i en 10 al també francès Terry Folb.

Amb 4 escratxs i sense averies, Solans-Ibañez guanyaven el primer ral·li de la temporada.

En el campionat reservat a pilots, Sébastien Ogier aconseguia el seu quart podi consecutiu de la temporada, amb el que en campió mundial en vigència aconseguia incrementar fins als 13 punts el forat que aquest tenia vers el finlandès Jari-Matti Latvala. Per la seva banda, la victòria que aconseguia Thierry Neuville a la ronda francesa, permetia al pilot belga superar a l'estonià Ott Tänak en la taula provisional i enfilar-se així fins la darrera plaça de podi a 34 punts del quatre vegades campió mundial.

Pilot	Punts
Sébastien Ogier	88
Jari-Matti Latvala	75
Thierry Neuville	54

En quan a constructors, Hyundai gràcies a situar dos dels seus cotxes en les places de podi, sumava uns importants 40 punts que permetien a la marca coreana superar a Toyota i situar-se provisionalment en la segona plaça, a 24 punts del liderat ostentat des del Monte-Carlo per M-Sport. Citroën seguia ocupant la quarta posició una prova més, però en sumar 4 punts més que la marca nipona, els dels dos galons es quedaven a 8 punts de deixar ocupar el fanalet vermell del campionat.

Constructor	Punts
M-Sport	129
Hyundai	105
Toyota	79