Especificacions tècniques
Motor

4 cilindres en línia de 1993,6 centímetres cúbics (86,00 mm de diàmetre - 85,50 mm de carrera) amb turbo i brida de 34 mm.

Potència

300 CV a 5500 rpm

Canvi

Seqüencial de 6 velocitats

Transmissió

A les 4 rodes

Longitud

4167 mm

Amplada 1770 mm
Alçada 1390 mm
Distància entre eixos 2550 mm
Pes mínim 1230 kg

 

Títols
Pilots Sébastien Loeb 2003
Constructors 2003 i 2004

El divendres 10 de març de 2003 es celebraven les primeres especials cronometrades del 33è Ral·li de Nova Zelanda, i amb elles el Citroën Xsara WRC’03 feia el seu debut oficial. El canvi més rellevant a simple vista residia en l’aleró posterior, on els enginyers hi havien disposat 5 estries en el pla superior horitzontal per tal d’ajudar a canalitzar el flux d’aire; altres canvis menys visibles en trobar-se sota la carrosseria del compacte francès, afectaven als col·lectors d’escapament, el cigonyal, la caixa de velocitats i al càrter del turbo, sent tots ells nous.

A la cita del debut, els dels dos galons es quedaven a les portes del podi amb la 4a plaça de Sébastien Loeb i Daniel Elena, una fita, la del primer podi, que arribaria a la següent ronda del calendari, el Ral·li d’Argentina, on Carlos Sainz i Marc Martí s’havien de conformar amb la 2a posició final a 26,6 segons de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, en rebre una penalització d’1 minut per avançament al control horari per un malentès entre el pilot madrileny i el copilot barceloní. 

La primera victòria no arribaria fins al Ral·li d’Alemanya, i aquesta, lògicament, vindria de la mà d’uns experts en la ronda germànica, el francès Sébastien Loeb i el monegasc Daniel Elena. Aquesta evolució del Xsara WRC va estar en actiu durant un any, doncs a l’abril de 2004 els enginyers de Versalles hi donaven un altre gir de rosca per tal de continuar millorant les seves prestacions. Per tant el Xsara WRC’03 va estar en actiu al llarg de 14 cites mundials, en les que els seus pilots aconseguiren acumular un total de 12 posicions de podi i 4 victòries, el que suposa una relació de victòries per participacions del 28,6 %.

Sébastien Loeb:

Alemanya 2003, Sanremo 2003, Monte-Carlo 2004, Suècia 2004.

Especificacions tècniques
Motor

4 cilindres en línia de 1995,5 centímetres cúbics (84,96 mm de diàmetre - 88,00 mm de carrera) amb turbo i brida de 34 mm.

Potència

300 CV a 6500 rpm

Canvi

Seqüencial de 6 velocitats

Transmissió

A les 4 rodes

Longitud

4422 mm

Amplada 1770 mm
Alçada 1380 mm
Distància entre eixos 2615 mm
Pes mínim 1230 kg

Amb l’inici de les hostilitats vers el cronòmetre del 33è Ral·li de Nova Zelanda el divendres 10 d’abril de 2003, el Ford Focus RS WRC’03 feia el seu debut oficial en el campionat del món de ral·lis. Com era habitual en les darreres campanyes, el desenvolupament del cotxe s’havia dut a terme en les instal·lacions de M-Sport, on els enginyers van fer pràcticament un cotxe nou que trencava radicalment amb el què s’havia vist fins llavors.

Una aerodinàmica totalment nova, molt més agressiva i més pròxima a un cotxe de circuits, un repartiment de pesos dels components totalment renovat, així com un nou motor desenvolupat per Cosworth, que per a més inri era més lleuger que el del seu predecessor i que donava marge de treball als enginyers.

Ràpidament es va veure la velocitat del nou Focus WRC, però les averies també van fer acte de presència en un cotxe tan nou, motiu pel qual les seves dues primeres aparicions no foren del tot positives.

Ja a l’Acròpolis grec, on els pilots de l’oval es posaven al volant de la nova evolució del cotxe per tercera vegada en competició oficial, Markko Märtin i Michael Park no només aconseguien la primera plaça de podi, sino que a més aconseguien la primera victòria del mateix.

Com a cotxe oficial de marca, el Ford Focus RS WRC’03 va estar en actiu fins al Ral·li de Nova Zelanda de 2004, pel que aquest va estar present en 14 esdeveniments de primera línia mundial acumulant-hi un total de 8 podis i 3 victòries, sent una d’elles, la mexicana, en forma de doblet; pel que la seva relació de victòries per participacions assolia el 21,4 %.

Markko Märtin:

Acròpolis 2003, 1000 Llacs 2003, Mèxic 2004.

Primera victòria per a Sénbastien Loeb i Daniel Elena així com de Citroën al ral·li oceànic.

El diumenge 10 d'abril de 2005 finalitzava a Auckland el 35è Ral·li de Nova Zelanda, quarta cita del campionat del món de ral·lis i puntuable per als certàmens de pilots, marques i producció. A la rampa de sortida, ubicada a la mateixa ciutat neozelandesa, s'hi aplegaven 68 dels 71 equips inscrits el dijous 7 d'abril, per un dia després començar a fer front a les 20 especials cronometrades programades al llarg de tres jornades de competició i amb un recorregut de 355,77 km sobre terra; una distància que va ser superada per 42 dels equips participants.

Els Pirelli, menys eficaços que els nous Michelin, no van deixar atacar a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen en un ral·li que havia guanyat en tres ocasions.

L’edició arrancava amb 8 proves especials en el programa de la primera etapa, les quals resultaven de passar en dues ocasions per un bucle de 3 trams, als que se’ls hi afegien un altre tram, diferent al matí i a la tarda, per completar el bucle. Una jornada que suposava una corda cronometrada de 129,22 km i que desplaçava el parc tancat des d’Auckland, d’on sortien a les 7 del matí, fins a Paparoa.

Malgrat haver d’obrir pista, i per tant netejar la traçada de l’abudant grava que s’hi acumulava, el noruec Petter Solberg i el britànic Phil Mills s’imposaven en la primera prova especial per 1,7 i 4,2 segons de marge amb els Citroën Xsara WRC Sébastien Loeb i Daniel Elena i de François Duval i Stéphane Prévot. En la següent prova especial, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen aturaven el cronòmetre abans que ningú i desplaçaven als belgues de la tercera posició provisional, mentre que Petter Solberg i Phil Mills i Sébastien Loeb i Daniel Elena empataven en el segon millor temps i emplaçaven la seva lluita per la primera posició per més endavant.

Chris Atkinson i Glenn MacNeall, a bord del segon Subaru Impreza S11 WRC oficial, marcaven el seu primer escratx al mundial en la tercera prova especial del dia, mentre que els seus companys i caps de files es deixaven 6 dècimes de segon amb els campions del món en vigència i conservaven per estret marge la seva posició d'honor. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen tancaven el bucle matinal imposant-se en la quarta prova especial, mentre que Petter Solberg i Phil Mills en deixar-s’hi 4,4 segons amb la parella finlandesa de Peugeot, perdien de cop dues posicions a la provisional.

Malgrat tot, l’entrada al reagrupament de Paparoa es produïa amb la classificació molt tancada, Sébastien Loeb i Daniel Elena lideraven, però el seu marge amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i amb Petter Solberg i Phil Mills era de tan sols 6 i 8 dècimes de segon. François Duval i Stéphane Prévot, a 11,9 segons dels seus companys d’equip, restaven a les portes del podi superant en 8,5 segons el segon Peugeot 307 WRC oficial, el de Markko Märtin i Michael Park.

El bucle de la tarda s’iniciava amb les segones passades pels 3 trams que es repetien. La temperatura ambiental s’incrementava i en un terreny ja de per si molt més sec que en edicions anteriors, les Pirelli, que eren més toves que no pas les Michelin que s'hi estrenaven, perdien eficàcia. Sébastien Loeb i Daniel Elena certificaven la seva posició imposant-se consecutivament en les tres següents proves especials, mentre que els seus companys belgues amb un tercer i dos segons millors temps, s’acostaven a la darrera posició de podi.

Chris Atkinson i Glenn MacNeall signaven el darrer millor temps de la jornada, mentre que François Duval i Stéphane Prévot en tornar a signar el segon millor registre del tram, s’immiscien en les posicions de podi.

A partir de 2 quarts i 5 minuts de 5, els participants començaven a entrar al parc tancat de Paparoa, on Sébastien Loeb i Daniel Elena gaudien de 23,1 segons de marge amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. François Duval i Stéphane Prévot tancaven les posicions de podi a 26,7 segons dels seus companys i avantatjant en 5,0 segons als primers líders de la prova, Petter Solberg i Phil Mills. Chris Atkinson i Glenn MacNeall, gràcies al seu segon escratx a l’esdeveniment i al mundial, aconseguien enfilar-se fins a la cinquena posició, si bé els australians es trobaven ja a 54,3 segons dels líders francòfons.

La segona etapa del ral·li era la més llarga de tota l’edició amb 139,49 km cronometrats al llarg de 8 proves especials programades, les quals es configuraven en un bucle de 3 trams en la seva tradicional doble passada al matí i al vespre, més una especial espectacle, que es celebrava també en dues ocasions, al vespre.

Sébastien Loeb i Daniel Elena s’imposaven en les dues primeres proves especials sabatines per davant del Subaru Impreza S11 WRC de Petter Solberg i Phil Mills, amb el què els líders es seguien refermant en la seva posició i d’altra banda els pilots de la Constel·lació de les Plèiades recuperaven el tercer lloc que havien perdut la tarda anterior, tot aprofitant que François Duval i Stéphane Prévot estaven patint problemes de frenada. En la cronometrada següent, tercera i última del bucle matinal, el noruec i el britànic esdevenien la referència en la taula de temps, el que els permetia superar a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen per l'estret marge d'1,7 segons i pujar fins la segona posició provisional.

Sortint de les assistències de Paparoa, Petter Solberg i Phil Mills mantenien l’inercia del matí i s’imposaven en la primera especial del bucle, si bé en els dos últims trams genuïns de la jornada, Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien el millor registre per davant de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, amb el que per una banda els líders s’escapaven a gairebé 1 minut, i per una altra els finlandesos de Peugeot superaven a la parella de Subaru.

Petter Solberg i Phil Mills guanyaven el primer tempteig a l’especial espectacle de Manukau, mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen ho feien en el segon, amb el que la lluita entre els dos inquilins del podi quedava pràcticament en taules.

Quan eren 2 quarts de 9 del vespre, 11 hores i mitja després d’haver-ne sortit al matí, els participants començaven a fer entrada al parc tancat de Paparoa, on Sébastien Loeb i Daniel Elena acreditaven un marge de 51,9 segons al capdavant de la classificació vers Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, mentre que Petter Solberg i Phil Mills es trobaven a 58,7 segons del lideratge i per tant a 6,8 segons de la segona posició. Tot i millorar els seus temps vers la passada matinal, François Duval i Stéphane Prévot es trobaven classificats en la quarta posició a 21,3 segons del darrer graó del podi.

La tercera i última etapa s’iniciava a 2 quarts de 7 del matí, mentre que aquesta es donaria per finalitzada 9 hores després un cop els participants havien superat les 4 proves especials programades de 87,06 km cronometrats. Una etapa que es trobava formada per un tram llarg que es celebrava en dues ocasions més dos trams diferents a cada bucle.

Marcus Grönholm i Timo Rautiainen afrontaven aquest darrer escull amb la determinació de dissipar qualsevol dubte sobre la segona posició i els finlandesos s’imposaven consecutivament en les tres primeres proves especials dominicals, amb el que els pilots de Peugeot passaven dels 6,8 segons de coixí amb els que se n’anaven a dormir, fins als 17,5 segons que tenien en aquell instant i a manca d’una prova especial de 29,76 km per a la resolució del ral·li.

Aquesta especial no era més que una segona passada per la segona prova especial del dia, i per tant en haver corregit les notes, Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien el seu vuitè i últim escratx a l’edició, mentre que els homes de Peugeot superaven als de Subaru per 1,4 segons.

Els 42 equips que aconseguien completar el ral·li començaven a entrar cap al parc tancat a 2 quarts de 4 de la tarda, moment en el que el 35è Ral·li de Nova Zelanda es donava per finalitzat amb la victòria de Sébastien Loeb i Daniel Elena, la primera del pilot alsacià i el copilot monegasc a la cita oceànica. Els pilots de Citroën cobrien els 355,77 km del recorregut en un registre final de 3 hores 34 minuts i 51,6 segons, mentre que els guanyadors de les darreres edicions, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen en 2000, 2002 i 2003, i Petter Solberg i Phil Mills, en 2004, es classificaven en segona i tercera posició a 49,8 segons i a 1 minut i 8,7 segons del seu temps respectivament.

Petter Solberg i Phil Mills van haver de conformar-se amb la tercera plaça en un ral·li especialment sec .

En la categoria de producció Toshi Arai i Tony Sircombe s’imposaven consecutivament en les 4 primeres proves especials del divendres, si bé la seva renda de segons vers els argentins Marcos Ligato i Rubén García era de tan sols 8,6 segons.

Per la tarda, en tornar a passar per les 3 especials del bucle, els argentins aconseguien retallar les distàncies amb els seus rivals orientals en les dues primeres cronometrades i deixaven el gap en 2,1 segons amb els experimentats pilots de l’Asia-Pacífic, la reacció d’aquests era immediata i en superar als seus rivals en les dues últimes cronometrades, l’entrada al parc tancat es produïa amb una distància de 8,0 segons.

Gabriel Pozzo i Daniel Stillo eren tercers a 20,0 segons dels líders després d’imposar-se en les 3 últimes proves especials del dia, superant a la seva vegada en 16,3 segons als dos quarts classificats ex-aequo, els catalans Xevi Pons i Oriol Julià i el qatarí Nasser Al-Attiyah i el britànic Chris Patterson.

Dissabte al matí els pilots catalans s’imposaven en la primera prova especial del dia i desfeien la igualada en la quarta posició sense que això suposés un guany de posició. Toshi Arai i Tony Sircombe s’imposaven en la següent mentre que en la tercera i última prova especial matinal, Gabriel Pozzo i Daniel Stillo superaven als seus compatriotes en la lluita per la segona posició per 1,5 segons.

Després del reagrupament per a les assistències, Xevi Pons i Oriol Julià es tornaven a imposar en la primera especial del bucle, amb el que els catalans es classificaven a 1,4 segons del registre de Marcos Ligato i Rubén García. Un resultat que es repetiria en la segona i tercera i última especial del bucle i que permetia als catalans situar-se en la primera posició de la categoria per davant de Gabriel Pozzo i Daniel Stillo i de Nasser Al-Attiyah i Chris Patterson, mentre que el pilot japonès i el copilot neozelandès s’endarrerien a causa d’uns problemes de frens.

Aquests últims, després de reparar l'averia a les assistències, guanyaven les dues passades per l’especial espectacle de Manukau i es tornaven a endinsar en les posicions de podi a 25,2 segons de Xevi Pons i Oriol Julià i a 10,5 segons de Nasser Al-Attiyah i Chris Patterson, mentre que les dues formacions argentines restaven fora de les posicions de podi.

Diumenge al matí Toshi Arai i Tony Sircombe tornaven a aplicar el seu correctiu de temps per fer-se amb el lideratge de la classe per 5,5 segons de diferència i després de les dues primeres proves especials del dia.

Els catalans superaven als orientals en la tercera prova especial per 4,5 segons, amb el que les dues parelles afrontaven la quarta i última prova especial del dia i del ral·li amb 1,0 segon de diferència. Xevi Pons i Oriol Julià s’exprimien al màxim i en aconseguir el millor temps superant en 18,0 segons als segons classificats a final de tram, Toshi Arai i Tony Sircombe, el de Manlleu i el de Matadepera certificaven la seva victòria per 17,0 segons.

En clau de campionat, la cita neozelandesa tot just era la segona prova de la temporada, amb el que el pilot japonès en combinar la seva victòria a Suècia amb el segon lloc de Nova Zelanda, es mantenia en la primera posició provisional per 3 punts de marge amb Xevi Pons, que venia de ser quart a la ronda inaugural i guanyava 2 places a la taula.

Xavier Pons i Oriol Julià guanyaven el ral·li en l'apartat reservat als cotxes de Grup N després de mantenir un interessant duel amb Arai-Sircombe.

La victòria de Sébastien Loeb a Nova Zelanda, segona de la temporada, combinada amb la tercera posició de Petter Solberg va compactar molt la classificació entre els dos pilots en la cursa pel campionat de pilots. El pilot estoni Markko Märtin per la seva banda, va acabar el ral·li en cinquena posició, el que li comportava perdre una posició en la general provisional i veure com el seu company d'equip, Marcus Grönholm, es classificava només 3 punts de la seva plaça.

Pilot
Punts

Petter Solberg

26

Sébastien Loeb

25

Markko Märtin

23

Per constructors Peugeot seguía mantenint un cert marge de comfort gràcies al 3r segon lloc consecutiu, combinat ara amb una cinquena plaça, els seus socis de grup, Citroën, aconseguien sumar 3 punts més i acostar-se tímidament a la seva posició, superant alhora Ford i Subaru. Ford veia com el segon dels nominats, els txecs Roman Kresta i Jan Možný, destrossaven el seu Focus RS WRC'04 al tram de proves i no podien participar a l'esdeveniment, amb el que els de l'oval van haver de comformar-se només amb la sisena plaça de Toni Gardemeister i Jakke Honkanen, el que suposava a la formació perdre dues places a la taula en ser superats també per Subaru, que veien com la seva jove promesa Chris Atkinson hi sumava els seus dos primers escratxs al mundial i contribuia amb la seva setena plaça final, unida amb la tercera dels caps de files de la formació al guany de posició.

Constructor
Punts

Peugeot

43

Citroën

31

Subaru

28