Primera victòria per a Sénbastien Loeb i Daniel Elena així com de Citroën al ral·li oceànic.

El diumenge 10 d'abril de 2005 finalitzava a Auckland el 35è Ral·li de Nova Zelanda, quarta cita del campionat del món de ral·lis puntuable per als campionats de pilots, marques i producció. A la rampa de sortida s'hi aplegaven 68 dels 71 equips inscrits el dijous 7 d'abril, per un dia després començar a fer front a les 20 especials cronometrades programades al llarg de tres jornades de competició i amb un recorregut de 355,77 km. 42 van ser els equips que van aconseguir completar el recorregut per la terra neozelandesa.

Els Pirelli, menys eficaços que els nous Michelin, no van deixar atacar a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen en un ral·li que havia guanyat en tres ocasions.

Petter Solberg i Phil Mills van aconseguir l'escratx en el primer tram del ral·li el que els situava com a primers líders de la prova, peró mica en mica, van anar sent víctimes de la seva posició avançada de sortida, eren els primers en pista, i a més a més, els seus Pirelli aíxí com els dels Peugeot oficials, eren una mica massa tous i no tan eficaços com els Michelin i ja en el quart tram es va donar un canvi de lider que ja resultaria definitiu, Sébastien Loeb i Daniel n'eren ara els líders.

En la tercera especial del dia, Waipu Gorge, els pilots australians Chris Atkinson i Glenn MacNeall, nominats per a pilotar el segon Subaru Impreza WRC oficial, marcaven el seu primer escratx en el mundial de ral·lis que més endavant, en el darrer tram del dia, Milbrook, en serien dos.

Ja a la segona jornada, Sébastien Loeb i Daniel Elena van començar a imprimir un ritme fort per tal de distanciar-se del Peugeot de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen marcant els dos primers millors registres. Petter Solberg i Phil Mills, que no volien perdre el tren de la victòria van respondre amb dos millors registres consecutius, peró els pilots dels txevrons seguien obstinats en aconseguir l'objectiu i van marcar de nou els dos millors registres en els trams que ho havien fet en la primera passada deixant als seus rivals a pràcticament un minut, mentre que entre els pilots de Peugeot i Subaru es prometia una interessant lluïta en la tercera jornada, doncs estaven separats per només 7 segons. D'aquesta lluita pel darrer calaix del podi queien els belgues François Duval i Stéphane Prévot, que afectats de problemes de frens en el seu Citroën Xsara WRC no podien seguir el ritme.

En la tercera jornada Marcus Grönholm i Timo Rautiainen van sortir a donar-ho tot i marcant tres millors registres consecutius, deixant el darrer escratx de diumenge per a Sébastien Loeb i Daniel Elena, van poder distanciar-se del Subaru de Petter Solberg i Phil Mills i assegurar la segona plaça a 49,8 segons del temps dels guanyadors de la cita oceànica, Loeb-Elena, que amb aquesta era la primera vegada que la parella franco-monegasca guanyava la prova i a més la primera vegada que Citroën ho aconseguia. Petter Solberg i Phil Mills van haver de comformar-se amb la tercera posició, a 1 minut i 8,7 segons dels guanyadors.

Petter Solberg i Phil Mills van haver de conformar-se amb la tercera plaça en un ral·li especialment sec .

Entre els cotxes de producció es va viure un interessant duel entre els catalans Xevi Pons i Oriol Julià i el japonés Toshi Arai i el seu copilot neozelandès Tony Sircombe. Els del Subaru van començar el ral·li atacant fort aconseguint una distància substancial, peró al llarg de la segona jornada, una série de problemes de frens els feren perdre l'avantatge vers els catalans de Mitsubishi que passarien a comandar la taula provisional de temps. A falta de tres trams per acabar, Pons-Julià patien una virolla que els feien perdre un temps molt valuós aprofitat per Arai-Sircombe per recuperar el liderat. En el darrer tram, en un atac desbocat al tot pel tot, Pons-Julià van ser capaços de retallar els 17 segons que els separaven del de Subaru i guanyar la prova en la categoria de Grup N. La victòria permetia al pilot de Manlleu escalar fins la segona plaça de la provisional just per darrera del pilot nipó.

Xavier Pons i Oriol Julià guanyaven el ral·li en l'apartat reservat als cotxes de Grup N després de mantenir un interessant duel amb Arai-Sircombe.

La victòria de Sébastien Loeb a Nova Zelanda, segona de la temporada, combinada amb la tercera posició de Petter Solberg va compactar molt les coses entre els dos pilots. El pilot estoni Markko Märtin per la seva banda, amb un ral·li tirant cap a fluix, va acabar cinquè, perdent una posició en la general caient fins la tercera provisional, a 3 punts d'ell ja s'hi trobava el seu company d'equip, Marcus Grönholm.

Pilot
Punts

Petter Solberg

26

Sébastien Loeb

25

Markko Märtin

23

Per constructors Peugeot seguía mantenint un cert marge de comfort gràcies al 3r segon lloc consecutiu, combinat ara amb una cinquena plaça, els seus cosins de grup, Citroën, aconseguien sumar 3 punts més i acostar-se tímidament a la seva posició i superar alhora Ford i Subaru. Ford veia com el segon dels nominats, el txec Roman Kresta, destrossava el seu Focus RS WRC al "shakedown" pel que van haver de comformar-se amb la sisena plaça de Toni Gardemeister perdent dues places a la general, a Subaru per la seva banda, tot i els dos escratxs del jove Atkinson, aquest va poder contribuir suficientment amb el seu setè lloc com per superar als del oval i romandre tercers.

Constructor
Punts

Peugeot

43

Citroën

31

Subaru

28

Especificacions tècniques
Motor

4 cilindres en línia de 1993,6 centímetres cúbics (86,00 mm de diàmetre - 85,50 mm de carrera) amb turbo i brida de 34 mm.

Potència

300 CV a 5500 rpm

Canvi

Seqüencial de 6 velocitats

Transmissió

A les 4 rodes

Longitud

4167 mm

Amplada 1770 mm
Alçada 1390 mm
Distància entre eixos 2550 mm
Pes mínim 1230 kg

 

Títols
Pilots Sébastien Loeb 2003
Constructors 2003 i 2004

El divendres 10 de març de 2003 es celebraven les primeres especials cronometrades del 33è Ral·li de Nova Zelanda, i amb elles el Citroën Xsara WRC’03 feia el seu debut oficial. El canvi més rellevant a simple vista residia en l’aleró posterior, on els enginyers hi havien disposat 5 estries en el pla superior horitzontal per tal d’ajudar a canalitzar el flux d’aire; altres canvis menys visibles en trobar-se sota la carrosseria del compacte francès, afectaven als col·lectors d’escapament, el cigonyal, la caixa de velocitats i al càrter del turbo, sent tots ells nous.

A la cita del debut, els dels dos galons es quedaven a les portes del podi amb la 4a plaça de Sébastien Loeb i Daniel Elena, una fita, la del primer podi, que arribaria a la següent ronda del calendari, el Ral·li d’Argentina, on Carlos Sainz i Marc Martí s’havien de conformar amb la 2a posició final a 26,6 segons de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, en rebre una penalització d’1 minut per avançament al control horari per un malentès entre el pilot madrileny i el copilot barceloní. 

La primera victòria no arribaria fins al Ral·li d’Alemanya, i aquesta, lògicament, vindria de la mà d’uns experts en la ronda germànica, el francès Sébastien Loeb i el monegasc Daniel Elena. Aquesta evolució del Xsara WRC va estar en actiu durant un any, doncs a l’abril de 2004 els enginyers de Versalles hi donaven un altre gir de rosca per tal de continuar millorant les seves prestacions. Per tant el Xsara WRC’03 va estar en actiu al llarg de 14 cites mundials, en les que els seus pilots aconseguiren acumular un total de 12 posicions de podi i 4 victòries, el que suposa una relació de victòries per participacions del 28,6 %.

Sébastien Loeb:

Alemanya 2003, Sanremo 2003, Monte-Carlo 2004, Suècia 2004.

Especificacions tècniques
Motor

4 cilindres en línia de 1995,5 centímetres cúbics (84,96 mm de diàmetre - 88,00 mm de carrera) amb turbo i brida de 34 mm.

Potència

300 CV a 6500 rpm

Canvi

Seqüencial de 6 velocitats

Transmissió

A les 4 rodes

Longitud

4422 mm

Amplada 1770 mm
Alçada 1380 mm
Distància entre eixos 2615 mm
Pes mínim 1230 kg

Amb l’inici de les hostilitats vers el cronòmetre del 33è Ral·li de Nova Zelanda el divendres 10 d’abril de 2003, el Ford Focus RS WRC’03 feia el seu debut oficial en el campionat del món de ral·lis. Com era habitual en les darreres campanyes, el desenvolupament del cotxe s’havia dut a terme en les instal·lacions de M-Sport, on els enginyers van fer pràcticament un cotxe nou que trencava radicalment amb el què s’havia vist fins llavors.

Una aerodinàmica totalment nova, molt més agressiva i més pròxima a un cotxe de circuits, un repartiment de pesos dels components totalment renovat, així com un nou motor desenvolupat per Cosworth, que per a més inri era més lleuger que el del seu predecessor i que donava marge de treball als enginyers.

Ràpidament es va veure la velocitat del nou Focus WRC, però les averies també van fer acte de presència en un cotxe tan nou, motiu pel qual les seves dues primeres aparicions no foren del tot positives.

Ja a l’Acròpolis grec, on els pilots de l’oval es posaven al volant de la nova evolució del cotxe per tercera vegada en competició oficial, Markko Märtin i Michael Park no només aconseguien la primera plaça de podi, sino que a més aconseguien la primera victòria del mateix.

Com a cotxe oficial de marca, el Ford Focus RS WRC’03 va estar en actiu fins al Ral·li de Nova Zelanda de 2004, pel que aquest va estar present en 14 esdeveniments de primera línia mundial acumulant-hi un total de 8 podis i 3 victòries, sent una d’elles, la mexicana, en forma de doblet; pel que la seva relació de victòries per participacions assolia el 21,4 %.

Markko Märtin:

Acròpolis 2003, 1000 Llacs 2003, Mèxic 2004.