Björn Waldegård i Hanst Thorszelius sumaven la seva primera victòria amb Ford.

Iniciat el dijous 7 d'abril de 1977, la quarta cita del calendari del campionat del mòn de ral·lis de l'any 1977, el Safari Rally, finalitzava el dilluns 11 d'abril des d'on aquest va arrancar, Nairobi. 68 van ser els equips inscrits que van prendre la sortida des de la rampa de sortida, dels quals només 12 van conseguir completar l'edició més dura fins la data del ral·li kenyà amb un recorregut de 5949 km al llarg de tres maratonianes jornades de competició.

Rauno Aaltonen i Lofty Drews, en veure que no podien atacar ni ser atacats, van optar per conservar la segona plaça.

La primera jornada de competició, en direcció cap al Llac Victoria, situat a l'oest del país, va ser una autèntic malson per a molts dels participants, ja que a la duresa habitual de la prova, calia sumar una pluja incessant que va acompanyar als concursants tota la jornada, amb la conseqüent crescuda de torrents o grans fangars, tant és així que aquesta primera jornada només va ser superada per 15 equips.

El primer líder del ral·li va ser el Peugeot 504 V6 Coupé pilotat per Jean-Pierre Nicolas i Jean Todt, peró a causa de la gran quantitat d'aigua i fang que hi havia a les pistes, li ocasionà tot un seguit de contra-temps en el seu embragatge que li varen fer perdre un valuós temps que situarien com a líder del ral·li al Ford Escort RS1800 de Björn Waldegård i Hans Thorszelius cap a mitja jornada. A partir de llavors, la parella sueca va anar distanciant-se dels seus rivals que anaven caient un a un víctimes de diversos problemes; Vic Preston i John Lyall amb Ford, es retrasaven per problemes elèctrics i a les acaballes de la jornada abandonaven quan eren segons, Ari Vatanen i Atso Aho, també amb un Ford oficial patiren problemes de transmissió, Simo Lampinen i Solve Andreasson que pilotaven un dels Lancia Stratos HF van abandonar per un sobreescalfament del seu motor, mentre que els Datsun Violet de Shekhar Mehta i Mike Doughty havia d'abandonar amb una biela fosa i el de Harry Källstrom i Claes Billstam en quedar atrapat al fang. També abandonaren els Opel presents així com els Peugeot, tret del de Nicolas-Todt.

A la conclusió de la primera jornada, Waldegård-Throszelius havien aconseguit un coixí de 74 minuts d'avantatge vers els segons classificats, el Datsun de Rauno Aaltonen i Lofty Drews, qui veia amenaçada la seva plaça per l'únic Peugeot 504 V6 supervivent, el de Jean-Pierre Nicolas i Jean Todt i el Mitsubishi Colt Lancer dels britànics Andrew Cowan i Paul White. Ja més endarrerit quedava el Lancia Stratos HF de Sandro Munari i Piero Sodano a qui el seu cotxe els hi va quedar enfonsat al fons d'un torrent mentre l'intentaven creuar, malgrat tot seguien en competició.

En el transcurs de la segona jornada, Rauno Aaltonen i Lofty Drews que sortien 25 minuts per davant dels líders del ral·li, van poder esquivar una pluja torrencial que va afectar als suecs de Ford i que els va afectar considerablement. Malgrat tot, en el transcurs del que restava de jornada, Waldegård-Thorszelius van poder recuperar part del temps perdut i estabilitzar les distàncies que els separaven vers la parella finlandeso-keniana de Datsun, amb 17 minuts més de penalització pels líders i 11 minuts per als segons classificats, que ara ja no es veien amenaçats pel Peugeot 504 V6 de Nicolas-Todt, ja que aquest va haver d'abandonar amb el radiador trencat deixant la tercera plaça en mans de Cowan-White seguit molt a prop de Munari-Sodano.

Ja en el que restava de competició, Rauno Aaltonen i Lofty Drews que es trobaven en terra de ningú, massa lluny per pressionar al líder i massa lluny per ser pressionats pel tercer i quart classificat, van optar per una tàctica més conservardora que els permetés assegurar el segon lloc, així l'emoció de la jornada l'haviem de buscar en la lluita per darrer lloc del calaix del podi, amb una lluita entre els britànics de Mitsubishi Andrew Cowan i Paul White i els italians de Lancia Sandro Munari i Piero Sodano, finalment un seguit de problemes d'escapament van endarrerir als dels tres diamants vermells, permetent que els italians de Lancia entressin com a tercers classificats a Nairobi per només dos minuts d'avantatge, una distància irrisòria per a un Safari.

Björn Waldegård i Hans Thorszelius varen guanyar amb un total de 11 hores i 5 minuts de penalització, 35 minuts menys que els segons classificats, els pilots de Datsun Aaltonen-Drews. D'aquesta manera, Waldegård-Thorszelius sumaven la seva quarta victòria al mundial, la primera des de que va ser explusat de l'equip Lancia. En tercera posició arribaren els ja anteriorment esmentats Sandro Munari i Piero Sodano amb 2 hores i 9 minuts més de penalització vers els guanyadors

Afavorits per les averies dels demés, Sandro Munari i Piero Sodano aconseguien pujar al podi en els últims controls del ral·li.

En el campionat per a constructors, Ford aconseguia amb aquesta victòria igualar els resultats dels absents de FIAT i pujar fins la primera posició compartida de la general provisional, Opel, que no sumava ni un sol punt després dels abandonaments de la primera jornada, es veia superada per Ford mentre que Lancia, gràcies al podi de Munari-Sodano pujaven fins al tercer lloc provisional.

Constructor
Punts

FIAT

Ford

48

48

Opel

39

Lancia

32

Especificacions tècniques
Motor

4 cilindres oposats de 1994 centímetres cúbics (92,00 mm diàmetre - 75,00 mm carrera) amb turbo i brida de 40 mm.

Potència

300 CV a 6500 rpm

Canvi

Manual de 5 o 6 velocitats

Transmissió

A les 4 rodes

Longitud

4510 mm

Amplada 1705 mm
Alçada 1420 mm
Distància entre eixos 2580 mm
Pes mínim 1200 kg

El dimecres 11 d’abril de 1990 es donava el tret de sortida al 38è Safari Rally des de Nairobi, i amb ell el Subaru Legacy RS en la seva configuració de Grup A feia el seu debut en competició oficial de mans d’uns grans experts com eren Markku Alén i Ilkka Kivimäki, Mike Kirland i Surinder Thatthi, Ian Duncan i Ian Munro o Possum Bourne i Rodger Freeth, sent tots ells incapaços de completar el recorregut programat per respectives averies de motor; només Jim Heather-Hayes i Anton Levitan aconseguien superar la cita domèstica en una discreta 6ena posició final. 

Al llarg de la seva primera termporada en actiu, el cotxe no va aconseguir marcar cap podi, si per bé en dues ocasions es va quedar a les portes de fer-ho, un resultat que no es donaria fins al descafeïnat Ral·li de Suècia 1991 i de mans dels finlandesos Markku Alén i Ilkka Kivimäki, qui aprofitaven les baixes de diversos constructors per arribar a Karlstad amb la tercera posició.

Per a la seva primera, i única, victòria mundial s’hauria d’esperar al Ral·li de Nova Zelanda 1993, darrera campanya en la que el Subaru Legacy RS defensaria els colors de la marca de la Constel·lació de les Plèiades, i en la que a més a més, dos pilots escocesos, Colin McRae i Derek Ringer, hi aconseguien la seva primera victòria al mundial, un rendiment pobre si tenim en compte les seves 27 participacions mundials i en les que els seus pilots els hi retornaren 6 places de podi.

Colin McRae:

Nova Zelanda 1993.