Amb aquesta Shekhar Mehta donava a Nissan la seva primera victòria al mundial de ral·lis.

El dilluns 12 d'abril de 1982 finalitzava a Nairobi, capital de Kenya, el 30è Safari Rally, una de les proves, sino la que més, dura del calendari mundial de ral·lis. La cita era la quarta del calendari i comptava amb un recorregut de 5016,93 km repartits al llarg de diferents sectors selectius als que els 73 equips inscrits havien de fer front, només 21 van aconseguir completar el recorregut.

Sense entrar en la luita per les primeres posicions, Röhrl-Geistdörfer aconseguien un important podi de cara al campionat.

La cita keniana arrancava amb un temps assoleiat, el que no va provocar apenes penalitzacions i qui menys en va acumular, alçant-se com els primers líders de la prova, va ser l'equip d'Opel format per Rauno Aaltonen i Lofty Drews a bord d'un dels Ascona 400 oficials, peró en quan va arribar la nit, la pluja va fer acte de presència i amb ella els primers contra-temps, John Hellier i Rob Anderson perdien 47 minuts per problemes de turbo i Tony Pond i Terry Harryman 45 i després 40 minuts més en trencar-se el càrter del seu Nissan Violet GTS o Vic Elford i i Chris Bates que rodaven en cinquena posició tot i pilotar un petit Subaru 1800 4WD de grup 2, van haver d'abandonar en donar vàries voltes de campana.

El contra-temps de més entitat peró, va ser el que va afectar al líder del ral·li, Aaltonen-Drews, quan aquest perdia 38 minuts en substituir un esmortidor, Shekhar Mehta i Mike Doughty i Mike Kirkland i Anton Levitan amb els seus respectius Nissan Violet i Nissan Violet GTS passaven a ocupar les primeres posicions provisionals de la cita. Més endavant, en arribar a Taita Hills, foren aquests qui patiren contra-temps en trencar-se llurs diferencials, perdent en la operació 35 i 41 minuts respectivament i retornant el liderat de la prova a Rauno Aaltonen i Lofty Drews.

Sandro Munari que reapareixia al ral·li acompanyat de Ian Street a bord d'un Porsche 911 dels germans Alméras, estava força endarrerit degut a tot un seguit de problemes, fins que finalment en trencar-se un esmortidor, va decidir abandonar definitivament la prova, mentre que Timo Salonen i Seppo Harjanne, arrel d'un fort accident, abandonava als darrers compassos de la primera jornada.

La segona etapa començava com la primera, amb força calma, en la que Aaltonen-Drews aconseguien distanciar-se tímidament dels seus competidors mentre que Mike Kirkland i Anton Levitan tornava a trencar el diferencial del seu Violet GTS permetent a uns especuladors Walter Röhrl i Christian Geistdörfer guanyar una plaça de podi a gairebé una hora del seus companys d'equip i amb el quart classificat a més d'una hora d'ells, més endavant, a les acaballes de la segona jornada, el trencament del pont posterior de l'Ascona 400 va costar gairebé una hora als líders Aaltonen-Drews, permetent a Mehta-Doughty i Röhrl-Geistdörfer guanyar una plaça més.

La tercera i última jornada, d'una dificultat baixa, va permetre als líders Mehta-Doughty mantenir la condició de líders cómodament, si bé els segons classificats, Röhrl-Geistdörfer aconseguien retallar 12 minuts el desaventatge vers ells. Els seus companys d'equip a Opel, Aaltonen-Drews que havien d'acompanyar-los al podi van tenir la desgràcia de trencar el motor del seu Ascona 400 a 320 km de l'arribada, heredant llavors la tercera posició Tony Pond i Terry Harryman, els quals després d'un mal inici van fer una molt bona remuntada fins donar caça als Opel, peró l'esforç fet durant la caça als cotxes alemanys, es va traduir en forma de suspensió malmesa i una reparació molt llarga de gairebé una hora que deixava en tercera posició a Mike Kirkland i Anton Levitan a gairebé dues hores de la parella guanyadora, els també kenians Mehta-Doughty.

En una tercera jornada cebada per la desgràcia, Kirkland-Levitan, a la dreta de la imatge, aconseguien el tercer calaix del podi.

La victòria de Shekhar Mehta al ral·li, va ser pràcticament neutre, ja que tan ell com Nissan no competien tota la temporada, mentre que per a Walter Röhrl, amb el seu tercer podi i davant dels absents Audi aconseguia incrementar les distàncies al capdavant de la general per pilots.

Pilot

Punts

Walter Röhrl

47

Michéle Mouton

28

Per Eklund

25

Per marques, l'absència d'Audi va permetre que Opel els superés al capdavant de la general provisional empatant a una victòria i un segon lloc, però la victòria en Grup 2 pels de Hessen a Portugal, marcava les diferències. Nissan per la seva banda, i gràcies a la seva primera victòria al mundial, entrava posicions de podi per davant de Toyota que només comptava en el seu haver els 16 punts del segon lloc aconseguit a Portugal.

Constructor
Punts

Opel

46

Audi

34

Nissan

18

Juha Kankkunen tornava a guanyar el ral·li que li va donar la primera victòria al mundial.

Quarta prova en el calendari del campionat del món, el 41è Safari Rally finalitzava a Nairobi el dilluns 12 d'abril de 1993 amb només 17 equips participants en la cerimònia. La prova kenyana era puntuable per als campionats de pilots, constructors i producció i comptava amb un total de 44 equips inscrits, estant tots ells presents a la rampa de sortida ubicada a la mateixa capital nacional el dijous 8 d'abril, per tal d'afrontar els 2045,30 km de distància repartits al llarg de diferents sectors competitius de mitjanes pràcticament impossibles i que obligaven a bona part dels participants a sortir-ne amb penalitzacions.

Alén-Kivimäki van ser els únics capaços de presentar certa oposició als líders.

El principal fet que condicionava el ral·li des d'un inici, va ser la manca d'implicació per part de les marques vers la cita africana. Només Toyota havia destinat els recursos habituals a la prova, amb 4 cotxes oficials i a dos equips, Markku Alén i Ilkka Kivimäki i els locals Ian Duncan i Ian Munro a fer tests des de finals de l'any anterior per tal d'obtenir un cotxe robust. Subaru per la seva banda hi destinava 3 Vivio, un cotxe petit de 660 cc i uns 85 CV de potència, una potència ridícula per fer front als potents Celica Turbo 4WD, mentre que la representació de Mitsubishi passava en mans del japonès Kenjiro Shinozuka i el copilot finlandès Pentti Kuukala que competien amb un Lancer Evo I semi-oficial.

Amb un temps assoleiat i per tant sec, l'ordre de sortida a les pistes era clau, així Juha Kankkunen i Juha Piironen afavorits pel seu dorsal van poder començar a marcar distàncies vers la resta del parc tancat des d'un primer moment. Només els seus compatriotes i companys d'equips Markku Alén i Ilkka Kivimäki podien acostar-se a la seva posició, peró en quan ho feien els pilots es veien obligats a afluixar el ritme per tal de sortir de l'estela de pols.

Kenjiro Shinozuka i Pentti Kuukala van suposar el principal perill al domini dels Toyota, però una averia en la seva direcció assistida va fer perdre un temps molt important als pilots dels tres diamants vermells. Els escocesos Colin McRae i Derek Ringer sorprenien a molts quan amb el seu petit Subaru Vivio es situaven en una fantàstica quarta posició provisional, fins que en arribar a Mombassa, la parella britànica destrossava la suspensió del seu cotxe i es veien obligats a abandonar la prova.

Aquests incidents van facilitar que arribats a l'equador de la prova les posicions de podi fossin totes per a pilots de Toyota, amb Juha Kankkunen i Juha Piironen en primera posició, seguits a 8 minuts pels seus companys d'equip Markku Alén i Ilkka Kivimäki, que esperaven el més mínim error dels seus compatriotes per aspirar a liderar la prova, doncs avançar en pista era pràcticament impossible. Ian Duncan i Ian Munro tancaven el podi a 21 minuts dels seus caps de files, just per davant del Mitsubishi Lancer Evo I de Kenjiro Shinozuka i Pentti Kuukala que era quart.

Arribats a la tercera etapa del ral·li, la més llarga de totes les que es celebraven, Juha Kankkunen i Juha Piironen van extremar les precaucions al volant per evitar la fauna, el que va ocasionar que penalitzessin tan temps com havien penalitzat en les dues primeres etapes, tot i així els líders aconseguien incrementar 1 minut la distància que els separava vers els seus companys d'equip Markku Alén i Ilkka Kivimäki.

Precisament una desafortunada trobada amb la fauna local, l'atropellament d'un antílop per ser més exactes, per part de Ian Duncan i Ian Munro, va obturar el radiador del seu cotxe, obligant-los a fer una aturada d'emergència i netejar-lo de les restes de l'animal. D'altra banda el quart Toyota Celica Turbo 4WD oficial en mans del japonés Yasuhiro Iwase i el local Sudhir Vinayak, patia fins a tres punxades en un mateix sector, el que va permetre als pilots de Mitsubishi Kenjiro Shinozuka i Pentti Kuukala situar-se de nou en una posició de podi de manera provisional, fins que en la mateixa etapa, la corretja de distribució del seu Lancer Evo I es va trencar i l'abandonament de la parella nipono-finlandesa era obligat amb el motor clavat.

Amb els quatre Toyota Celica Turbo 4WD ocupant les quatre primeres posicions i el més important, el discret Daihatsu Charade dels kenyans Guy Jack i Des Page-Morris com a màxim perseguidor dels cotxes japonesos en cinquena posició a gairebé 3 hores dels líders, feia en bona lógica que planessin les sospites de les ordres d'equip per part d'Ove Andersson, si bé aquestes no es van fer públiques, ni es van exterioritzar.

Diumenge els 26 equips que seguien en actiu en el ral·li, es disposaven a cobrir els exigents 928 km que separaven Eldoret del Aberdeen Country Club, als peus del Mount Kenya, passant per les reserves d'Aberdare i la vall del Gran Rift, on Juha Kankkunen i Juha Piironen van seguir mantenint la tónica de l'etapa anterior, és a dir pilotar a un ritme alegre per tal d'impedir que els del darrera recuperessin temps, peró sense assumir massa riscs. Markku Alén i Ilkka Kivimäki per la seva banda, cedien un minut més vers els líders a causa d'un problema de frens pel que els dos equips finlandesos de Toyota es trobaven separats per tan sols deu minuts de cara a la última i definitiva etapa, considerada per molts com un pur tràmit.

I així va ser tret dels últims quatre participants que es van veure obligats a abandonar en el camí de retorn a la capital kenyana. Amb una penalització total de 3 hores i 54 minuts, Juha Kankkunen, ara acompanyat de Juha Piironen, tornava a guanyar el ral·li amb la marca que li havien brindat la primera victòria al mundial 8 anys abans. Markku Alén i Ilkka Kivimäki, que van demostrar un alt nivell en tota la prova, es van haver de conformar amb la segona posició a 9 minuts dels seus companys d'equip, mentre que un tercer Toyota Celica Turbo 4WD tancava el podi, el pilotat pels locals Ian Duncan i Ian Munro.

Ove Andersson, màxim responsable de Toyota Motorsport, estava exhultant quan un quart Toyota Celica Turbo 4WD, el pilotat pel japonès Yasuhiro Iwase i el kenyà Sudhir Vinayak finalitzaven la dura prova africana en quarta posició, quelcom que abans d'iniciar la competició, semblava força probable donada la baixa inscripció de cotxes i pilots de nivell al ral·li.

Sense pràcticament oposició, Toyota va signar un quadruplet. Duncan-Munro van finalitzar tercers.

Per a Juha Kankkunen, la victòria aconseguida al Safari, suposava la primera de la temporada, el que permetia al pilot tres vegades campió mundial, passar a liderar la taula provisional del campionat per a pilots, seguit de l'absent a la prova François Delecour. Massimo Biasion també cedia una plaça com el seu company d'equip en la taula, peró es seguia mantenint en posicions de podi provisional.

Pilot

Punts

Juha Kankkunen

43

François Delecour

35

Massimo Biasion

27

En el campionat de constructors, Toyota es començava a desmarcar gràcies a la seva tercera victòria de quatre possibles, superant a Ford, absent a la cita africana, de 23 punts. Mitsubishi, que tot i comptar amb la presència semi-oficial d'un dels seus Lancer Evo I a la prova, sortia de buit del Safari, pel que es mantenia en tercera posició provisional a 4 punts dels de l'òval.

Constructor
Punts

Toyota

60

Ford

37

Mitsubishi

33