Tot i volcar el seu 206 WRC, Grönholm-Rautiainen aconseguien la segona victoria de la temporada .

Després de celebrar-se 403,52 km cronometrats al llarg de 22 especials i durant 3 jornades de competició, el diumenge 13 d'abril de 2003 es posava punt i final al 33è Ral·li de Nova Zelanda, quarta ronda del campionat del món de ral·lis puntuable per als campionats de pilots, marques i producció.

Bon paper el de Burns-Reid pels interessos de Peugeot.

Des dels primers compassos de la prova oceànica, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen van deixar clares les seves intencions prenent el liderat des de la primera especial cronometrada que ja no abandonarien fins a la conclusió del ral·li, sumant un total de set escratxs en nou trams disputats, els dos restants els aconseguirien els seus companys d'equip Richard Burns i Robert Reid, per tant la primera jornada fou rodona pels interessos de Peugeot.

Mentrestant, els Citroën Xsara WRC, especialment els de Carlos Sainz i Marc Martí i Colin McRae i Derek Ringer veien com el seu sistema per a desentelar el vidre no acabava de funcionar del tot bé i sota unes condicions de pluges torrencials, veure correctament la traçada era impossible. Una averia en el Citroën dels britànics i un error en els reglatges en el dels espanyols, deixava l'equip dels txevrons pràcticament noquejat.

Ford per la seva banda estrenava el nou Ford Focus RS WRC i ja en el shakedown havia posat la temor en el cos de la competència, quan havia aconseguit endosar gairebé un segon per quilómetre a la competència. Malgrat no haver marcat cap escratx, el seu pilot estoni Markko Märtin acompanyat del britànic Michael Park van aconseguir mantenir el tipus i finalitzar en segona posició el divendres a mig minut dels finlandesos de Peugeot i amb el Subaru Impreza WRC de Petter Solberg i Phil Mills trepitjant-lis els talons a 5 segons.

La segona jornada començava amb una especial de gairebé 60 km, on es podrien donar girs importants, Grönholm-Rautiainen van aconseguir adjudicar-se el millor temps, peró si es va produir en negatiu, Carlos Sainz i Marc Martí van aconseguir atrapar en tram el Škoda Octavia WRC de Didier Auriol i Denis Giraudet, patint una sortida de pista per culpa de la pols en suspensió que aixecava el cotxe dels francesos.

A partir del segon tram del dissabte, Märtin-Park van adjudicar-se tres trams consecutius el que prometia que la emoció podria retornar a la cita, però en el quart tram de la jornada, el motor del Ford es trencava deixant el camí lliure als dos Peugeot oficials que quedaven en actiu i que perfectament podrien haver estat tots tres de no haver estat per una sortida de pista dels finlandesos Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen en la mateixa especial en la que Märtin-Park abandonaven. Així Grönholm-Rautiainen, que havien patit una bolcada sense majors conseqüències i Burns-Reid precedien el Subaru de Solberg-Mills el qual estava ja a un minut del segon i a dos del primer classificat.

La tercera i última jornada va ser pràcticament neutral per al transcurs de la prova, amb diferencies de temps molt curtes entre els tres integrants provisionals del podi i on Richard Burns i Robert Reid van aconseguir marcar la pauta amb 5 escratxs per només un dels líders Grönholm-Rautiainen que guanyaven així el seu segon ral·li de la temporada i catorzè en el seu palmarés al mundial. Richard Burns i Robert Reid completaven el doblet de Peugeot a 1 minut i 8,7 segons dels seus companys d'equip, mentre que Petter Solberg i Phil Mills tancaven el podi a 2 minuts i 9,8 segons dels guanyadors del ral·li de les antípodes.

Ral·li de veure-les venir per a Solberg-Mills que finalment aconseguien un podi .

En l'apartat de producció la victòria va recaure en mans del pilot japonés Toshi Arai i el seu copilot neozelandès Tony Sircombe a mans d'un Subaru Impreza WRX STi que precedien en 2 minuts i 10,2 segons als argentins Marcos Ligato i Ruben Garcia amb Mitsubishi Lancer Evo VII i 2 minuts i 47 segons a l'omanita Hamed Al-Wahaibi i el britànic Nicky Beech amb idéntica montura. Amb aquesta victòria, la primera de l'any, Toshi Arai sumava els seus primers 10 punts de la temporada i es quedava un punt per sota del triple empat que hi havia al capdavant de la taula format per Stig Blomqvist, Martin Rowe i Karamjit Singh.

En el campionat reservat a pilots, Richard Burns seguia encapçalant la general provisional gràcies al seu tercer podi consecutiu seguit ara pel seu company Marcus Grönholm que sumava la segona victòria de la temporada. Sébastien Loeb, que salvava en part l'honor de Citroën, finalitzava en quarta posició i els 5 punts de renda obtinguts li servien per empatar en la tercera posició provisional amb el seu company d'equip Colin McRae.

Pilot
Punts

Richard Burns

26

Marcus Grönholm

20

Colin McRae

Sébastien Loeb

17

17

En l'apartat de constructors, la ronda oceànica va ser perfecta per als interessos de Peugeot ja que amb el doblet aconseguit, es feien amb la primera posició del campionat per davant dels companys de grup. Ford per la seva banda s'havia de conformar amb el punt que sumaven del 8è lloc de François Duval i es quedava en tercera posició una mica ja despenjats de la cursa pel títol.

Constructor
Punts

Peugeot

49

Citroën

44

Ford

26