Tot i volcar el seu 206 WRC, Grönholm-Rautiainen aconseguien la segona victoria de la temporada .

Un cop celebrats els 403,52 km cronometrats del programa, al llarg de 3 jornades de competició i distribuits en 22 proves especials, el diumenge 13 d'abril de 2003 es posava punt i final al 33è Ral·li de Nova Zelanda a la ciutat d'Auckland amb la presència de 46 equips participants. La cita neozelandesa era la quarta ronda del campionat del món de ral·lis, la qual en ser puntuable per als campionats de pilots, marques i producció, aplegava fins a 86 equips en la seva llista d'inscrits, dels que 80 baixarien per la pertinent rampa de sortida ubicada a la mateixa ciutat d'Auckland el dijous 10 d'abril.

Bon paper el de Burns-Reid pels interessos de Peugeot.

La primera etapa de la prova, programada íntegrament en divendres, tenia sobre el paper 9 proves especials de 139,10 km de distància, resultants de passar en dues ocasions per un bucle de 4 trams, en el que el del matí se l'hi afegia un cinquè tram per tal de separar el bucle en dues parts.

La pluja va fer acte de presència a la zona des del primer moment, el que donava més opcions als encarregats d'obrir pista, doncs aquesta no experimentava la descarada neteja de grava que s'hi solia produir amb el pas dels cotxes. Els pilots Marcus Grönholm i Timo Rautiainen van sortir a per totes, i els finlandesos prenien el lideratge de la provisional en la primera especial cronometrada en aconseguir-hi el millor registre absolut; una posició que la parella de Peugeot s'encarregaria d'afermar al llarg de tota l'etapa en acumular un total de 7 millors registres de 9 possibles.

Si bé els dos restants escratxs van ser obra dels seus companys d'equip, els britànics Richard Burns i Robert Reid en les dues passades per l'especial de Waipu George, segona i setena prova especial del dia, aquests van perdre un bon grapat de segons i d'opcions en la quarta prova especial del dia, New Cassidy, habilitant a Markko Märtin i Michael Park, a bord del radicalment nou Ford Focus RS WRC'03, a que fessin entrada al parc tancat de Paparoa amb la segona posició provisional, després d'acumular un total de 3 segons millors registres i un tercer millor temps al llarg de tot el divendres, per davant del Subaru Impreza S9 WRC de Petter Solberg i Phil Mills.

Els britànics de Peugeot entraven al parc tancat de Paparoa ocupant la quarta posició provisional quan les manetes del rellotge indicaven que ja havien passat les 5 de la tarda a 55,0 segons dels seus companys d'equip, mentre que Markko Märtin i Michael Park ho feien a 38,1 segons del registre dels primers classificats i Petter Solberg i Phil Mills a 43,6 segons dels finlandesos, és a dir a 5,5 segons dels pilots de l'oval. Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, a bord del tercer Peugeot 206 WRC oficial, eren cinquens a 8,6 segons dels seus companys britànics.

L'altra cara de la moneda en el grup PSA eren els Citroën Xsara WRC, els quals malgrat presentar millores aerodinàmiques en el seu aleró posterior així com en el motor, dues de les seves parelles oficials, les formades pels espanyols Carlos Sainz i Marc Martí i pels escocesos Colin McRae i Derek Ringer, s'endarrerien molt en tenir una visibilitat molt deficient quan el sistema per a desentelar el vidre no acabava de funcionar del tot bé. L'accident que patien els segons en la setena prova especial, i que els obligava a abandonar la competició, unit a una errada de reglatges de la parella mardilenyo-catalana de cara a la segona passada pel bucle, deixava l'equip dels xevrons pràcticament noquejat i amb Sébastien Loeb i Daniel Elena com a millors classificats en la sisena posició provisional a 1 minut i 26,2 segons dels líders i amb 13,2 segons de marge amb Tommi Mäkinen i Kaj Lindström, un cop aquests se'ls hi havia aplicat una sanció de 10 segons per retard en el darrer control horari.

La jornada sabatina, segona en el programa de l'edició, era la més llarga de tot l'esdeveniment en tenir un total de 150,35 km competitius distribuits al llarg de 7 proves especials cronometrades, si bé les dues últimes eren dues proves especials espectacle, la jornada s'iniciava amb l'especial de Parahi-Ararua amb la respectable corda cronometrada de 59,00 km. Fins a 63 equips abandonaven el parc tancat de Paparoa a les 8 del matí, mentre que l'arribada al parc tancat d'Auckland estava programada per a partir d'1 quart i cinc de 9 del vespre.

Marcus Grönholm i Timo Rautiainen s'imposaven en l'especial reina del ral·li per davant dels seus dos companys de formació per tal d'assolir un marge superior al minut amb tots els seus predecessors, mentre que Richard Burns i Robert Reid aconseguien superar en la tercera posició a Petter Solberg i Phil Mills alhora que es situaven a només 3,1 segons de la segona posició que conservaven Markko Märtin i Michael Park, mentre que d'altra banda Carlos Sainz i Marc Martí es topaven amb l'estela de pols que aixecava al seu pas l'Škoda Octavia WRC Evo 3 de Didier Auriol i Denis Graudet i la parella espanyola dels xevrons acabava patint una sortida de pista endarrerint-se en uns 13 minuts, amb el què més o menys l'etapa s'iniciava com havia acabat l'anterior.

Davant la pressió que exercien els Peugeot, Markko Märtin i Michael Park feien una passa endavant i tornaven a causar les mateixes bones sensacions que havien deixat en el tram de proves el dijous al matí; el pilot estoni i el copilot britànic de Ford s'imposaven de forma consecutiva en les 3 següents proves especials, amb el que el gap amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen es reduïa una mica més de la meitat i el marge amb Richard Burns i Robert Reid s'eixamplava fins als 19,7 segons. Tret de la quarta prova especial sabatina, en la que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen s'hi deixaven prop de mig minut amb la parella de l'oval en patir una rebolcada sense majors conseqüències, els 3 Peugeot oficials es classificaven just per darrera de la parella de Ford en aquesta franja de l'etapa, el que facilitava que després de la tercera cronometrada del dia, el Peugeot 206 WRC de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen accedís a la quarta posició provisional en superar el Subaru Impreza S9 WRC de Petter Solberg i Phil Mills.

En la cinquena especial cronometrada de la jornada arribava el drama, quan per una banda el motor del Ford Focus RS WRC'03 de Markko Märtin i Michael Park deia prou i la parella es veia obligada a abandonar la competició, i per una altra Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen patien un accident i havien de prendre el camí cap al parc tancat dalt de la grua, amb el què el triplet de Peugeot no arribava i Petter Solberg i Phil Mills guanyaven dues posicions per tal de retornar a la tercera posició amb gairebé mig minut de marge amb el Citroën Xsara WRC'03 de Sébastien Loeb i Daniel Elena.

Les dues passades per l'especial espectacle amb prou feines deixaven canvis rellevants a la taula, amb el que l'entrada al parc tancat d'Auckland es produïa amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen al capdavant de la classificació per 1 minut i 9 dècimes de segon de marge amb Richard Burns i Robert Reid, mentre que Petter Solberg i Phil Mills ho feien en el graó més baix del podi provisional a 1 minut i 50,7 segons del lideratge. Sébastien Loeb i Daniel Elena restaven a 33,0 segons de la darrera posició de podi amb la tranquilitat de tenir el Hyundai Accent WRC 3 dels belges Freddy Loix i Sven Smeets a més de 3 minuts del seu registre.

La tercera etapa del ral·li, celebrada al llarg del diumenge amb sortida d'Auckland a les 6 del matí i arribada a 2 quarts de 4 de la tarda, tenia en el seu programa 4 trams i 6 proves especials, llur corda cronometrada suposava els darrers 114,07 km competitius de l'edició, els dos primers trams es celebraven a tocar de la costa, en les immediacions de Te Akau, mentre que els dos restants trams es celebraven a l'interior i per duplicat, assolint així la quantitat d'especials programada.

Marcus Grönholm i Timo Rautiainen esdevenien la referència en la taula de temps en la primera prova especial cronometrada dominical, mentre que els seus companys de formació, Richard Burns i Robert Reid, ho serien en les següents 5 proves especials per un marge molt estret per davant de la parella finlandesa líder. D'altra banda Petter Solberg i Phil Mills, tret de la penúltima prova especial programada, sempre aturava el cronòmetre per darrera dels finlandesos de Peugeot, amb el que les distàncies entre els tres integrants del podi amb prou feines es movien i a Sébastien Loeb i Daniel Elena no se'ls hi facilitava gens ni mica el poder entrar en les posicions de podi.

Completats els 403,52 km cronometrats del programa del 33è Ral·li de Nova Zelanda el diumenge 13 d'abril de 2003 a 2 quarts de 4 de la tarda, l'edició de la ronda austral es tancava proclamant com a guanyadors a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, els quals aturaven el cronòmetre en un temps final de 3 hores 45 minuts i 21,2 segons. Els seus companys d'equip britànics, Richard Burns i Robert Reid, precisaven 1 minut i 8,7 segons més que no pas els vencedors finlandesos i els escudaven en el podi amb la segona posició final, mentre que Petter Solberg i Phil Mills pujaven al graó més baix del podi a 2 minuts i 9,8 segons de temps dels primers classificats.

Ral·li de veure-les venir per a Solberg-Mills que finalment aconseguien un podi .

En la categoria de producció, Toshi Arai i Tony Sircombe es feien amb el lideratge de la classe en marcar el millor registre en la primera prova especial, un altre escratx a la tercera prova especial del ral·li, permetia als pilots entrar al primer reagrupament per a les assistències en aquesta privilegiada posició per un marge no massa ampli. Amb la represa de les activitats cronometrades a New Cassidy, els locals Possum Bourne i Mark Stacey els rellevaven del lideratge instantàniament, doncs en la cinquena prova especial del programa el pilot japonès i el copilot neozelandès tornaven a ser els homes més ràpids de la categoria i els neozelandesos s'endarrien en una mica més de 30 segons i 5 posicions a la general.

Un altre escratx de la parella líder en la recta final de la jornada, permetia a Toshi Arai i Tony Sircombe entrar al parc tancat de Paparoa passades les 5 de la tarda amb 28,7 segons de marge vers els argentins Marcos Ligato i Ruben García i 30,9 segons en relació al peruà Ramón Ferreyros i el mexicà Javier Marín, mentre que els catalans Dani Solà i Alex Romaní eren cinquens a una mica més d'1 minut dels primers classificats.

En l'especial cronometrada reina de l'edició, Parahi-Ararua de 59,00 km de distància, Toshi Arai i Tony Sircombe donaven una gran passa endavant cap a la victòria en aconseguir afegir a tota la resta del parc tancat un mínim de mig minut de distància, amb el que l'experimentada parella de l'Asia-Pacífic aconseguia portar el seu marge de confiança vers Marcos Ligato i Rubén García una mica per sobre del minut de distància. Pilotant a un ritme alt al llarg de la jornada sabatina, i afegint dos escratxs més en el seu compte particular, els líders feien entrada a Auckland amb 1 minut i 15,6 segons de marge vers Marcos Ligato i Rubén García, mentre que Hamed Al-Wahaibi i Nicky Beech, que havien aconseguit rellevar de la darrera posició de podi a Ramón Ferreyros i Javier Marin, es trobaven a 1 minut i 46,8 segons dels primers classificats.

L'etapa dominical arrancava amb l'alegria que suposava veure a Dani Solà i Alex Romaní imposar-se en les dues primeres proves especials de la jornada, més quan els catalans havien patit una sortida de pista en la jornada anterior en la cronometrada reina i amb ella s'havien acomiadat de qualsevol opció a fer res en deixar-s'hi prop de mitja hora en l'inicident. Tanmateix en la segona prova cronometrada del sector de Te Akau, Marcos Ligato i Rubén García cedien gairebé mig minut amb la parella líder, la qual en imposar-se en les dues següents especials programades, establia un nou gap entre els primers i els segons classificats que fregava els 2 minuts de distància.

Les dues darreres proves especials van oferir poques novetats en la classificació, però si més no es van permetre poder veure per tercera vegada a Dani Solà i Alex Romaní esdevenir la referència en la taula de temps de la classe.

Completat tot el recorregut programat, el pilot japonès Toshi Arai i el copilot neozelandès Tony Sircombe es feien finalment a mans d'un Subaru Impreza WRX STi amb la victòria per un marge de 2 minuts i 10,2 segons amb els argentins Marcos Ligato i Ruben Garcia, mentre que l'omanita Hamed Al-Wahaibi i el britànic Nicky Beech tancaven el podi oceànic a 2 minuts i 40,4 segons dels líders i amb idéntica montura que els seus predecessors, és a dir un Mitsubishi Lancer Evo VII.

En clau de campionat, Toshi Arai sumava els seus primers 10 punts de la temporada després de l'abandonament per problemes de motor a Suècia, i es quedava en la segona posició provisonal a un punt per sota del triple empat que hi havia al capdavant de la taula format per Stig Blomqvist, Martin Rowe i Karamjit Singh.

En el campionat reservat a pilots, Richard Burns seguia encapçalant la general provisional gràcies al seu tercer podi consecutiu de la temporada, estant ara seguit pel seu company Marcus Grönholm que sumava la segona victòria de l'any. Sébastien Loeb, que salvava en part l'honor de Citroën, finalitzava la cita oceànica en quarta posició i els 5 punts que obtenia, li servien per empatar en la tercera posició provisional amb el seu company d'equip Colin McRae.

Pilot	Punts
Richard Burns	26
Marcus Grönholm	20
Colin McRae Sébastien Loeb	17 17

En el campionat de constructors, la ronda oceànica va ser perfecta per als interessos de Peugeot ja que amb el doblet aconseguit, els del lleó es feien amb la primera posició de la taula per davant dels seus socis de grup, Citroën. Ford per la seva banda s'havia de conformar amb el punt que sumaven gràcies al 8è lloc de François Duval i Stéphane Prévot al ral·li, amb el que els de l'oval perdien una mica el tren de la lluita pel títol, i a més a més es veien pressionats per la presència de Subaru a 4 punts de la seva posició.

Constructor	Punts
Peugeot	49
Citroën	44
Ford	26