Especificacions tècniques
Motor

4 cilindres en línia de 1984 centímetres cúbics (84,00 mm de diàmetre - 89,50 mm de carrera).

Potència

260 CV a 8400 rpm.

Canvi

Seqüencial de 6 velocitats.

Transmissió

Tracció a les 2 rodes frontals.

Longitud

3813 mm

Amplada 1770 mm
Alçada 1420 mm
Distància entre eixos 2440 mm
Pes mínim 960 kg

 

Títols
FIA 2-L 1997 i 1998

Amb la primera passada per l’especial cronometrada de La Trona el dilluns 14 d’abril de 1997, la segona evolució del SEAT Ibiza KitCar feia el seu debut oficial en competició de les mans dels catalans Oriol Gómez i Marc Martí i dels belgues Bruno Thiry i Stèpahne Prévot, doncs els seus companys de formació finlandesos, Harri Rovanperä i Voitto Silander, encara estaven al volant de la primera versió del compacte català.

El canvi més visible residia en un canvi de color en la carrosseria, passant de l’oficialment anomenat groc kiwi, si bé de fet aquest era verd, al groc bengala, i un increment en la potència que el motor entregava a les rodes frontals per tal de posar-se al nivell de la competència i seguir regint en la categoria.

El debut no va ser de bon troç ni el desitjat pels màxims responsables de SEAT Sport, doncs tant les 2 unitats de l’Evo2, com la participant de la primera evolució es veien volcades a l’abandonament per averia en el cas dels dos primers i per accident la tercera. Però aquest mal tràngol duraria ben poc, doncs a l’Argentina, següent ronda en la que els cotxes catalans hi prenien la sortida, aquests signaven un fantàstic doblet en la classe FIA 2-L, inciant-se així una ratxa triomfant de 8 victòries consecutives en les 8 proves del mundial en les que l’equip hi participava que permetia a la formació de Martorell revalidar la corona FIA 2-L.

Si bé al mes d’octubre de 1997, coincidint amb la celebració del 39è Ral·li Sanremo, s’anunciava l’entrada en escena d’un Córdoba WRC de cara a la temporada següent, SEAT va seguir amb el projecte FIA 2-L fins a la conclusió de la temporada 1998, on gràcies a 5 victòries, 2 d’elles en forma de doblet, i 5 podis més, aquests aconseguien un tercer títol consecutiu en la classe.

Desena victòria de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia al mundial de ral·lis.

Quarta ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis, el diumenge 14 d'abril de 2013 finalitzava a la regió de l'Algarve el 47è Ral·li de Portugal. La cita es presentava amb un recorregut composat per 15 especials cronometrades d'una distància total de 386,73 km, a la que 70 dels 72 equips que prèviament hi havien oficialitzat la seva inscripció, començarien a fer front a partir del divendres 12 d'abril i per disputar-hi tres jornades de competició. 38 dels equips participants van aconseguir superar la distància programada i ser presents a la cerimònia de clausura d'un ral·li que era puntuable per als certàmens de marques, pilots, WRC2, WRC3 i JWRC.

Gràcies a la regularitat i evitar els incidents, Hirvonen-Lehtinen pujaven al segon graó del podi.

La primera jornada del ral·li estava composada per 5 proves especials cronometrades, resultants de passar en dues ocasions per un bucle de 2 trams, més la celebració d'una especial espectacle pels carrers de la capital portuguesa, Lisboa. En total la corda cronometrada d'aquest primer escull esdevenia de 80,55 km, una distància gens llarga, llur dificultat residia en que es celebraven sense assistències.

Sense possibilitat de canviar de pneumàtics, les eleccions dels diferents pilots esdevenien un focus d'interès dels aficionats i dels mitjans desplaçats al terreny, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia es decantaven per uns compostos més tous, una tria que permetia a la parella provençal de Volkswagen esdevenir els primers líders del ral·li en marcar el millor temps en la primera prova especial del programa, tot aprofitant les condicions humides del terreny.

Però a partir del segon tram, les condicions canviaven i els pilots equipats amb pneumàtics més durs van començar a esdevenir la referència, Mads Østberg i Jonas Andersson, que havien aconseguit el segon millor temps en l'especial inaugural de l'edició amb el Ford Fiesta RS WRC oficial, marcaven el millor temps en aquesta cronometrada i es feien amb el lideratge de la provisional per davant dels francesos de Volkswagen i dels càntabres de Citroën Dani Sordo i Carlos del Barrio, autors del segon millor temps en aquesta segona cronometrada.

Després d'un reagrupament per al proveïment de carburant, a partir del migdia del divendres els pilots es disposaven a repetir el bucle de dues cronometrades matinal. Mads Østberg i Jonas Andersson se sortien de la traçada i volcaven el seu cotxe en la primera prova especial del bucle, tercera de la jornada i del ral·li, amb el que la parella escandinava es veia obligada a abandonar. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia recuperaven així el lideratge de la taula classificatòria provisional, si bé Dani Sordo i Carlos del Barrio en aconseguir les victòries de tram en la tercera i quarta prova especial, posaven setge a la seva posició presentant-se a l'especial espectacle de Lisboa a només 2,4 segons dels francesos.

Aquesta especial espectacle, celebrada davant el Monestir dels Jerònims al barri lisboeta de Belem a 1 quart de 7 de la tarda, tenia 3,27 km de distància, i en disputar-se sobre asfalt, aquesta beneficiava sobretot als pilots amb compostos tous. Els finlandesos de Citroën Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen aconseguien el millor temps per 9 dècimes de segon d'avantatge vers Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, els quals si més no aturaven el degoteig de segons que els hi estava fent perdre terreny en relació als càntabres de la formació dels xevrons.

Després del paperot pels carrers de la capital, els pilots desfeien el llarg enllaç per autopista per tal de retornar al sud del país on ingressarien en mode de parc tancat a l'Estadi d'Algarve a partir de les 10 de la nit. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia eren els primers classificats per 4,4 segons de marge vers Dani Sordo i Carlos del Barrio, mentre que els seus companys d'equip, els finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, tancaven les places de podi a 11,4 segons del lideratge. Uns altres finlandesos, els de Citroën Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, restaven a les portes de les places d'honor a 4,8 segons dels seus compatriotes i amb 14,5 segons de marge vers el Ford Fiesta RS WRC dels belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul.

La jornada sabatina, segona etapa del ral·li, tenia un format més convencional per a l'època, un bucle de 3 trams que es celebrava pel matí i per la tarda, amb el que la distància total cronometrada per aquest escull s'establia en 158,54 km, la més llarga de tot el programa de la 47ena edició. Amb sortida del parc tancat a les 9 del matí, l'arribada es programava per a partir de 2 quarts de 7 de la tarda.

En el primer tram del dissabte, i quan en els temps parcials situaven a com a líders provisionals a Dani Sordo i Carlos del Barrio, els càntabres impactaven contra un arbre deixant la seva roda posterior dreta totalment inútil, el que obligava a la parella de Citroën a abandonar la jornada de competició. No va ser l'única formació en tenir un mal inici de dia, doncs Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul també es veurien obligats a abandonar per un motiu pràcticament igual, un accident i suspensions inutilitzades.

Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila aconseguien el millor temps en aquesta primera prova especial així com en la següent, però els finlandesos amb prou feines retallaven 1,3 segons als seus companys d'equip i líders provisionals, doncs els francesos aturaven el cronòmetre just per darrera seu en ambdós casos. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tancaven el bucle matinal amb un escratx, amb el que els líders feien cap al reagrupament per a les assistències amb 14,1 segons de marge amb els seus companys d'equip, mentre que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, si bé aconseguien entrar en posicions de podi arran de la baixa dels seus companys d'equip espanyols, s'havien endarrerit substancialment vers les dues parelles de Volkswagen fins al punt d'entrar a 37,2 segons dels primers classificats.

La repetició del bucle matinal després del dinar va oferir un panorama similar al de la primera passada, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia aconseguien aturar el cronòmetre abans que ningú en les 3 proves especials del bucle, amb el que els líders provençals s'escapaven irremeiablement de la resta del parc tancat, mentre que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila hi marcaven 2 segons millors temps i 1 tercer millor temps en la darrera cronometrada de la jornada, sent el segon millor temps en aquesta especial per a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, que aconseguien capgirar en certa manera la tendència escapista dels seus excompanys d'equip.

Així doncs l'entrada al parc tancat de l'Estadi d'Algarve quan encara quedava una mica més d'una hora per a l'ocàs es produïa amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia al capdavant de la classificació per 34,8 segons de marge vers Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, mentre que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen seguien tancant les posicions de podi a 1 minut i 8,5 segons del lideratge, però amb la tranquilitat que li conferien els 3 minuts i 15,4 segons de marge que tenien vers el Ford Fiesta RS WRC d'Evgeny Novikov i Ilka Minor, quarts classificats.

Havent desplaçat la jornada curta al divendres, la tercera i última etapa del ral·li tenia en el seu programa 147,64 km cronometrats al llarg de 4 proves especials, les quals es trobaven agrupades en un bucle de 2 trams que es celebraven en 2 ocasions cadascun. La jornada dominical s'iniciava a les 7 del matí, 2 minuts després de la sortida del sol, mentre que la seva conclusió, amb la pertinent entrada dels participants que l'aconseguissin superar, s'establia a partir de 2 quarts de 4 de la tarda.

Abans de ni tan sols prendre la sortida en la primera prova especial dominical, el diferencial posterior del Volkswagen Polo R WRC de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia va començar a fallar, el que va fer perdre a la parella líder 35,7 segons amb els autors del millor temps, els escandinaus reenganxats Mads Østberg i Jonas Andersson, i 30,6 segons vers els qui realment importaven en la taula, els finlandesos Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. Molt pitjor els hi anava aquesta primera prova especial a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, la parella de la marca de Wolfsburg trencava un palier en el segon revolt de la cronometrada i arribava a final de tram cedint 1 minut i 16,2 segons amb els homes més ràpids i la segona posició als seus compatriotes de Citroën.

Els provençals van poder solucionar el seu problema de cara a la segona prova especial del bucle, amb el que aquests, si bé no esdevenien la referència en la taula de temps, un privilegi que tornava a ser per a Mads Østberg i Jonas Andersson, si que podien tornar a incrementar el gap que tenien amb Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. Per la seva banda Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila cedien uns 3 minuts en aquesta segona prova especial dominical, la més llarga de tot el programa amb 52,30 km de lluita contra el cronòmetre, si bé per sort seva, encara quedava una mica de marge amb Evgeny Novikov i Ilka Minor com per tal de no perdre la plaça de podi.

Sortint de les assistències i amb els cotxes reparats, els dos equips de la marca germànica aconseguien un tercer i un millor temps i un segon i un tercer temps en les dues segones passades pel bucle, mentre que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen no podien escurçar distàncies amb els primers classificats en aconseguir-hi un tercer millor temps, exaequo amb els provençals, i un quart millor temps en la darrera prova especial cronometrada del programa.

Completats els 386,73 km cronometrats del programa el diumenge a primera hora de la tarda, el 47è Ral·li de Portugal es donava oficialment per conclòs amb la victòria de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, els francesos invertien un total de 4 hores 7 minuts i 38,7 segons per tal de recòrrer tota la distància programada, el que els conferia un marge final de 58,2 segons amb Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, mentre que en relació als seus companys d'equip, els també finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, aquest marge s'incrementava fins als 4 minuts i 4,5 segons.

Un palier trencat el diumenge en el Polo de Latvala-Anttila, va esbaïr la possibilitat d'un doblet per a Volkswagen .

En la categoria WRC2, els pilots finlandesos d'Škoda Esapekka Lappi i Janne Ferm ràpidament prenien la iniciativa de la classe en imposar-se en tots i cadascun dels trams cronometrats del primer dia de competició, el que els portava a entrar al parc tancat de l'Algarve amb 30,1 segons de coixí amb els britànics Elfyn Evans i Daniel Barritt.

El domini dels líders es va seguir produint al llarg de l'etapa més llarga del programa, la sabatina, el que unit amb la ràpida baixa d'Elfyn Evans i Daniel Barritt per un problema de transmissió en la primera prova especial de la jornada, deixava als líders amb un coixí de més de 4 minuts en relació als segons classificats, els alemanys Sepp Wiegand i Frank Christian.

Si bé diumenge els líders van afluixar una mica el ritme, un problema de canvi en l'Škoda Fabia S2000 de la parella germànica en la segona cronometrada matinal, es traduïa amb un increment del marge de confiança pels líders a l'entrada al parc d'assistències de mitja jornada, que passava a ser de més de 9 minuts amb Robert Barrable i Stuart Loudon. Les dues segones passades per les cronometrades matinals no van oferir cap novetat amb el vist anteriorment, amb el què finalment la parella finlandesa s'anotava la victòria per 11 minuts i 36,5 segons de marge amb el pilot irlandès i el copilot britànic i de 15 minuts i 3,1 segons amb els tercers classificats, els alemanys Sepp Wiegand i Frank Christian.

En clau de campionat, Sepp Wiegand sumava el seu tercer podi de la temporada, amb el que l'alemany seguia distanciant-se al capdavant de la classificació, mentre que per a Esapekka Lappi i Robert Barrable, els punts obtinguts a la ronda portuguesa tot just suposaven els seus primers punts al certamen.

Victòria contundent de Lappi-Ferm que aconseguien els seus primers punts al campionat.

En el certamen WRC3, els britànics Alastair Fisher i Gordon Noble aconseguien un temps impossible per a la resta d'integrants de la categoria en la primera especial programada, però de mica en mica Keith Cronin i Marshall Clarke van anar retallant distàncies amb els pilots fins al punt de que el pilot irlandès i el copilot britànic es feien amb el lideratge de la classe en la darrera prova especial vera del divendres.

Després de marcar el millor temps en la primera prova especial del dissabte, els líders veien com el seu Citroën DS3 R3T quedava aturat en un pas d'aigua, amb el que el lideratge el recollien els francesos Bryan Bouffier i Xavier Panseri, autors a la seva vegada de l'escratx en aquesta segona especial del dia. Els pilots celebraven la posició adquirida amb el segon millor temps en la darrera prova especial matinal així com amb el temps de referència en les tres cronometrades de la tarda, amb el que l'entrada al parc tancat de l'Estadi d'Algarve es produïa amb gairebé 8 minuts de marge amb els seus compatriotes Sébastien Chardonnet i Thibault de la Haye, segons classificats.

Al llarg de la jornada final dominical, els gals s'imposaven en la primera passada per Almodovar, l'especial reina de l'edició, mentre que en les altres tres proves especials, aquests hi aconseguien el segon millor temps, amb el què finalment els pilots s'anotaven la victòria per una mica més de 10 minuts de marge amb Sébastien Chardonnet i Thibault de la Haye.

En quan al campionat, Sébastien Chardonnet era l'únic dels pilots del parc tancat que havia prés la sortida en la ronda inaugural del calendari, el Ral·li Monte-Carlo, amb el que el francès liderava la classificació provisional per 18 punts de marge, els obtinguts a Portugal, en relació a Bryan Bouffier.

Debut amb victòria per a Bryan Bouffier i Xavier Panseri en el campionat WRC3.

Entre els més joves del campionat, el suec Pontus Tidemand i el noruec Ola Fløene aconseguien esdevenir la referència de la categoria en 3 de les 5 proves especials del divendres, mentre que en les 2 altres cronometrades en les que se'ls hi escapava el millor temps, els escandinaus aturaven el cronòmetre en la segona posició per darrera dels noruecs Marius Aasen i Mariene Engan, amb el que l'entrada al parc tancat de l'Estadi de l'Algarve es produïa amb 27,0 segons de marge amb els espanyols José Antonio Suárez i Cándido Carrera.

Els líders s'imposaven en la primera i última prova especial de la segona i última jornada del ral·li per als pilots més joves del campionat, mentre que en les altres 4 proves especials programades els temps de referència recalaven en mans dels espanyols José Antonio Suárez i Cándido Carrera així com de Yeray Lemes i Rogelio Peñate, els quals acompanyaven en el podi de Faro als escandinaus que finalment guanyaven la prova portuguesa.

En clau de campionat, la cita era la primera del seu calendari, amb el que Pontus Tidemand passava a encapçalar la classificació amb 30 punts, 10 punts més que José Antonio Suárez i 13 més que no pas Yeray Lemes.

Primera prova del JWRC 2013 i primera per a Pontus Tidemand i Ola Floene en la temporada

A la victòria de Sébastien Ogier a la cita portuguesa, cal sumar els tres punts extra que el provençal hi obtenia en haver guanyat el Power Stage, amb el què el pilot aconseguia una distància sideral vers el segon classificat de la taula provisional del certamen de pilots, el finlandés Mikko Hirvonen, a qui tanmateix la seva segona plaça consecutiva aconseguida, li servia per superar al seu company d'equip semijubilat Sébastien Loeb.

Pilot

Punts

Sébastien Ogier

102

Mikko Hirvonen

48

Sébastien Loeb

43

En el campionat de constructors, Volkswagen aconseguia inclinar la balança del seu favor, avançant en la general a Citroën, ja que doblava la puntuació aconseguida en la cita ibérica per part de l'equip francés. M-Sport per la seva banda no perdia tans punts en aquesta ocasió, si bé ja es començaven a quedar despenjats en la taula provisional.

Constructor
Punts

Volkswagen

121

Citroën

107

M-Sport

55