Especificacions tècniques
Motor

4 cilindres en línia de 1984 centímetres cúbics (84,00 mm de diàmetre - 89,50 mm de carrera).

Potència

260 CV a 8400 rpm.

Canvi

Seqüencial de 6 velocitats.

Transmissió

Tracció a les 2 rodes frontals.

Longitud

3813 mm

Amplada 1770 mm
Alçada 1420 mm
Distància entre eixos 2440 mm
Pes mínim 960 kg

 

Títols
FIA 2-L 1997 i 1998

Amb la primera passada per l’especial cronometrada de La Trona el dilluns 14 d’abril de 1997, la segona evolució del SEAT Ibiza KitCar feia el seu debut oficial en competició de les mans dels catalans Oriol Gómez i Marc Martí i dels belgues Bruno Thiry i Stèpahne Prévot, doncs els seus companys de formació finlandesos, Harri Rovanperä i Voitto Silander, encara estaven al volant de la primera versió del compacte català.

El canvi més visible residia en un canvi de color en la carrosseria, passant de l’oficialment anomenat groc kiwi, si bé de fet aquest era verd, al groc bengala, i un increment en la potència que el motor entregava a les rodes frontals per tal de posar-se al nivell de la competència i seguir regint en la categoria.

El debut no va ser de bon troç ni el desitjat pels màxims responsables de SEAT Sport, doncs tant les 2 unitats de l’Evo2, com la participant de la primera evolució es veien volcades a l’abandonament per averia en el cas dels dos primers i per accident la tercera. Però aquest mal tràngol duraria ben poc, doncs a l’Argentina, següent ronda en la que els cotxes catalans hi prenien la sortida, aquests signaven un fantàstic doblet en la classe FIA 2-L, inciant-se així una ratxa triomfant de 8 victòries consecutives en les 8 proves del mundial en les que l’equip hi participava que permetia a la formació de Martorell revalidar la corona FIA 2-L.

Si bé al mes d’octubre de 1997, coincidint amb la celebració del 39è Ral·li Sanremo, s’anunciava l’entrada en escena d’un Córdoba WRC de cara a la temporada següent, SEAT va seguir amb el projecte FIA 2-L fins a la conclusió de la temporada 1998, on gràcies a 5 victòries, 2 d’elles en forma de doblet, i 5 podis més, aquests aconseguien un tercer títol consecutiu en la classe.

Desena victòria de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia al mundial de ral·lis.

Quarta ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis, el diumenge 14 d'abril de 2013 finalitzava a la regió de l'Algarve el 47è Ral·li de Portugal. La cita es presentava amb un recorregut composat per 15 especials cronometrades amb una distància total de 386,73 km a la que 70 dels 72 equips inscrits havien de fer front al llarg de tres jornades de competició. 38 d'ells, van aconseguir superar-los i ser presents a la cerimònia de clausura d'un ral·li que era puntuable per als campionats de marques, pilots, WRC2, WRC3 i JWRC.

Bona actuació de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen que van quallar un podi.

La primera jornada del ral·li, composada per 5 especials cronometrades i sense assistències, va estar protagonitzada per la diferent elecció de pneumàtics, mentre alguns es decantaven pels compostos més durs, d'altres ho feien pels més tous, com és el cas de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, a qui la tria els va servir per marcar el primer escratx en condicions d'humit i situar-se com a líders provisionals. Peró ja a partir del segon tram, els pilots equipats amb pneumàtics durs van començar a marcar la pauta, tan és així que Mads Østberg i Jonas Andersson amb el Ford Fiesta RS WRC i gomes dures, marcaven el millor crono en el segon tram i es feien amb el liderat de la prova, peró una especial després, se sortia de la traçada volcant el seu Fiesta veient-se obligat a abandonar. Dani Sordo i Carlos del Barrio prenien el testimoni i amb els millors temps en el tercer i quart tram se situaven a només 2,4 segons del líder, que després de l'accident d'Østberg-Andersson tornava a ser Ogier-Ingrassia. La última cronometrada, una superespecial espectacle a la capital, Lisboa, va ser més profitosa pels equipats amb tous i els francesos obrien en dos segons les distàncies vers els espanyols.

En el primer tram del dissabte, i quan en els temps parcials Sordo-Del Castillo se situarien com a líders provisionals, els càntabres van impactar contra un arbre que va deixar la seva roda posterior dreta totalment inútil, obligant-los a abandonar, pel que el que restava de jornada va ser un passeig per a Volkswagen, primer amb dos millors cronos per a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i després amb quatre millors cronos d'Ogier-Ingrassia, confirmant als francesos al capdavant de la general provisional seguit pels seus companys d'equip Latvala-Anntila a 34,8 segons, tercer s'hi quedava un altre equip finlandés, el de Citroën composat per Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, els quals van anar perdent el tren de la prova a mesura que aquesta avançava acabant el dia a més d'un minut del líder.

Peró en la jornada de clausura dominical van arribar els mals de cap a Volkswagen, i els seus cotxes van començar a donar senyals de manca de fiabilitat. A Ogier-Ingrassia la transmissió els hi va començar a donar uns problemes que afotunadament pels seus interessos a mig tram es van solucionar, peró que els va fer perdre 37 segons. El pilot provençal mantenia el liderat peró, ja que els seus companys d'equip, Latvala-Anttila, també patien contra-temps quan trencaven un palier en la segona corva de la especial, el més beneficiat va ser el Citroën DS3 WRC de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen que guanyaven una posició i es quedaven a poc més de mig minut dels líders, a partir d'aquí tot es va estabilitzar, i Ogier-Ingrassia anava incrementant tímidament les distàncies amb els de Citroën fins acabar en 58,2 segons a la conclusió de la cita, mentre que Latvala-Anttila seguien perdent segons i més segons fins acabar en 4 minuts i 4,5 segons dels seus companys d'equip.

Un palier trencat el diumenge en el Polo de Latvala-Anttila, va esbaïr la possibilitat d'un doblet per a Volkswagen .

En el campionat WRC2 la victòria va caure contundentment en mans dels finlandesos de Škoda Esapekka Lappi i Jane Ferm els quals van treure 11 minuts als segons classificats, l'irlandès Robert Barrable i el britànic Stuart Loudon i més de 15 minuts als seus companys d'equip, els alemanys Sepp Wiegand i Frank Christian, els quals es mantenien al capdavant de la general provisional a 15 punts del peruà de Mitsubishi Nicolas Fuchs.

Victòria contundent de Lappi-Ferm que aconseguien els seus primers punts al campionat.

Dins la categoria WRC3, el podi va estar copat per pilots francesos, Bryan Bouffier i Xavier Panseri van guanyar la prova, traient 10 minuts i 6,6 segons al lider del campionat, Sébastien Chardonnet i Thibault de la Haye, mentre que Quentin Gilbert i Isabelle Galmiche completava el podi a 25 minuts i 51,3 segons dels guanyadors. Bouffier sumava els seus primers 25 punts, mentre que Chardonnet, que havia corregut sol al Monte-Carlo, es mantenia al capdavant de la general amb 43 punts.

Debut amb victòria per a Bryan Bouffier i Xavier Panseri en el campionat WRC3.

En el campionat junior, o JWRC, la cita portuguesa era la primera del campionat, on la victòria ve recaure en mans del suec Pontus Tidemand i el seu copilot norueg Ola Floene per davant dels espanyols José Antonio Suarez i Càndido Carrera i Yeray Lemes i Rogelio Peñate, que patiren diferents contra-temps que els feren perdre el tren de la victòria.

Primera prova del JWRC 2013 i primera per a Pontus Tidemand i Ola Floene en la temporada

A la victòria de Sébastien Ogier, cal sumar-hi els tres punts extra per haver guanyat la Power Stage, el que deixava al pilot provençal a una distància sideral vers el segon classificat, el finlandés Mikko Hirvonen, a qui la seva segona plaça consecutiva aconseguida, li servia per superar al seu company d'equip semijubilat Sébastien Loeb.

Pilot

Punts

Sébastien Ogier

102

Mikko Hirvonen

48

Sébastien Loeb

43

Per marques, Volkswagen aconseguia inclinar la balança del seu favor, avançant en la general a Citroën, ja que doblava la puntuació aconseguida en la cita ibérica per part de l'equip francés. M-Sport per la seva banda no perdia tans punts en aquesta ocasió, si bé ja es començaven a quedar despenjats en la taula provisional.

Constructor
Punts

Volkswagen

121

Citroën

107

M-Sport

55