Primera victòria de la temporada per al campió del món en vigència Petter Solberg i Phil Mills.
El diumenge 18 d'abril de 2004 finalitzava a Auckland el 34è Ral·li de Nova Zelanda, quarta cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, que a part de puntuar pels campionats de pilots i constructors, també ho feia en el de producció. La ronda oceànica arrancava des de la mateixa ciutat el dijous 15 d'abril amb els 58 equips inscrits presents a la rampa de sortida, els quals havien de fer front a un recorregut composat per 23 especials cronometrades d'una distància total de 395,50 km, corda que 35 dels equips participants van superar amb éxit.
Una volcada, una lleugera sortida de pista i bloqueig accidental del fre de mà, van impedir que Grönholm-Rautiainen guanyessin de nou a Nova Zelanda.
En la present edició de la prova es decidia implementar un sistema de reconeixement tipus Mil Pistes, en el que la primera passada pels trams es realitzava entre el dimecres i el dijous previ a l'esdeveniment, i la segona el mateix matí de l'etapa, ho qual obligava als pilots a efectuar unes jornades de competició encara molt més llargues i matinar a quarts de 5, generant doncs un allau de crítiques entre el parc tancat.
El dijous al vespre s'iniciava la primera etapa del ral·li amb una doble passada per l'especial espectacle de Manukau, llur corda cronometrada era de 2,10 km de distància, l'estoni Markko Märtin i el britànic Michael Park a bord del seu Ford Focus RS WRC'04 esdevenien els primers líders de la prova gràcies a marcar el millor registre en la primera passada, però en la segona passada, els de l'oval patien el trencament d'una lluna i cedien el testimoni en favor de Petter Solberg i Phil Mills, autors a la seva vegada del registre de referència, per només sis décimes de segon. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, autors del segon millor registre en aquestes dues especials inaugurals, se n'anaven a dormir ocupant la segona posició a 5 dècimes de segon del lideratge.
L'etapa es complementava l'endemà divendres amb l'entrada en escena de les especials forestals, aquelles que hom associa amb un ral·li; en total s'hi programaven 7 proves especials més per assolir la xifra de 9 cronometrades del primer escull programat, de les quals 2 es corresponien a una nova passada per l'especial espectacle de Manukau i les 5 restants a 4 trams forestals, el primer d'ells a doble passada, assolint així el total de 141,92 km competitius de l'etapa.
La parella líder de Subaru mantenia la seva posició d'honor gràcies a aconseguir el registre més baix en les dues primeres proves especials cronometrades, si bé en la primera d'elles l'escratx era ex-aequo amb els finlandesos de Peugeot Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, els quals en aconseguir el millor temps en la tercera prova especial del dia, última del bucle matinal, rellevaven del lideratge a Petter Solberg i Phil Mills per només 2,0 segons de marge. Per darrera seu, els companys d'equip dels nous líders, els també finlandesos Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, marcaven el tercer millor registre en dues de les tres proves especials del bucle i el segon millor temps en la restant, amb el que els de Peugeot assolien la darrera posició de podi i entraven a les assistències amb un marge de 7,2 segons vers Markko Märtin i Michael Park.
A la represa de l'activitat als trams passant per segona vegada per la primera prova especial del dia, els líders Marcus Grönholm i Timo Rautiainen patien una revolcada amb el seu Peugeot 307 WRC en el darrer revolt, i malgrat poder continuar, els finlandesos s'hi deixaven una quarentena de segons en l'incident que els feia baixar fins a la quarta posició, retornant així la preuada primera plaça al noruec Petter Solberg i al copilot britànic Phil Mills, mentre que Markko Märtin i Michael Park passaven a tancar el podi per un marge d'11,7 segons vers Marcus Grönholm i Timo Rautiainen.
La jornada forestal es tancava amb l'especial reina de l'edició, Cassidy, de 48,21 km de distància, en la que Harri Rovanperä i Risto Piatiläinen marcaven el seu segon millor temps consecutiu i esdevenien els nous líders de la taula provisional per només 1 segon de marge amb Petter Solberg i Phil Mills, mentre que per darrera Marcus Grönholm i Timo Rautiainen superaven a Markko Märtin i Michael Park per 2,2 segons.
L'etapa es tancava tal i com s'havia iniciat el dia previ, és a dir, amb una nova doble passada per l'especial espectacle de Manukau. Petter Solberg i Phil Mills s'imposaven en la primera d'elles per davant de Markko Märtin i Michael Park, amb el que per una banda els de la Constel·lació de les Plèiades recuperaven el lideratge provisional, i per una altra els de Ford restaven a 3 dècimes de segon del darrer graó de podi. En la següent, els belgues de Ford François Duval i Stéphane Prévot aconseguien el temps de referència, just per davant de la parella líder de Subaru, mentre que entre la tercera i quarta posició, la classificació s'estrenyia en 1 dècima de segon.
Així doncs, després de la primera etapa del ral·li, Petter Solberg i Phil Mills feien entrada al parc tancat d'Auckland ocupant la primera plaça provisional per 5,0 segons de marge amb Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen i 31,0 i 31,2 segons de coixí en relació a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i Markko Märtin i Michael Park respectivament. Per darrera dels homes de Ford, Sébastien Loeb i Daniel Elena eren cinquens a 17,0 segons de la darrera plaça de podi, mentre que els companys a la casa de l'oval, els belgues François Duval i Stéphane Prévot, eren sisens a 5,5 segons del primer dels Citroën i amb un marge de 9,6 segons vers l'altre, el pilotat per Carlos Sainz i Marc Martí.
La segona etapa del ral·li veia sensiblement reduida la seva distància cronometrada vers l'anterior, recorrent a un format més convencional per a l'època. En total es programaven 8 proves especials cronometrades, resultants de passar en dues ocasions per un bucle de 4 trams, afegint així 138,84 km competitius al programa, als quals se'ls hi donava sortida a 2 quarts de 6 del matí.
Les condicions dures i abrasives del terreny en les que es va disputar la jornada sabatina, eren poc propicies pels pneumàtics Pirelli del Subaru Impreza S10 WRC de Petter Solberg i Phil Mills, així Marcus Grönholm i Timo Rautiainen marcaven el millor temps en les dues primeres proves especials per davant de Markko Märtin i Michael Park, mentre que els pilots de Ford esdevenien els homes més ràpids en les dues següents, una combinació de resultats que permetia a la parella de Ford superar a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen primer en la tercera prova especial, i acte seguit accedir a la segona posició en detriment de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, aquests últims en no gaudir d'una posició de sortida tan endarrerida com al llarg del divendres, de cop i volta en l'últim tram del bucle es veien fora de les posicions de podi.
Arribats a les assistències intermèdies de Paparoa doncs, Petter Solberg i Phil Mills es mantenien com els líders de la classificació provisional per 25,6 segons de marge vers Markko Märtin i Michael Park, 29,3 segons si la distància es mesurava des de la posició de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i de 33,7 segons en relació a Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen. Sébastien Loeb i Daniel Elena es mantenien en la cinquena posició provisional, però les evolucions estrenades a Nova Zelanda, convertien el Citroën Xsara WRC'04 en un cotxe bastant subvirador i els francòfons es trobaven ja a 1 minut i 4,1 segons del lideratge.
A la represa Marcus Grönholm i Timo Rautiainen es tornaven a imposar en les dues primeres proves especials del bucle, amb el què els finlandesos primer recuperaven la segona posició i després assolien un tímid marge amb els seus rivals de Ford. Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien millorar el rendiment del seu Citroën i s'imposaven en la penúltima prova especial sabatina, mentre que l'estira i arronsa entre segons i tercers es mantenia amb el retall de 7 dècimes de segon per part dels darrers.
Petter Solberg i Phil Mills aconseguien el seu primer escratx del dia en l'última prova especial de la jornada, just per davant de Sébastien Loeb i Daniel Elena, amb el que els pilots feien entrada al parc tancat d'Auckland, quan el rellotge indicava que eren les 9 del vespre, amb un marge de 19,5 segons vers Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, mentre que en relació a Markko Märtin i Michael Park les distàncies es situaven en 24,2 segons. Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, quarts, es trobaven ja a 45,1 segons dels primers classificats, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena amb la millora experimentada al llarg de la tarda, aconseguien aturar la fuga de segons i mantenien posició i distància amb els pilots de Subaru, és a dir, cinquens a 1 minut i 1,3 segons d'aquests. Carlos Sainz i Marc Martí aconseguien superar a François Duval i Stéphane Prévot al llarg del dissabte, però el madrileny i el català es trobaven ja a 1 minut i 9,5 segons dels seus companys de formació.
L'edició es tancava amb la celebració de la jornada dominical, la qual en el seu programa hi constaven 6 proves especials d'una corda de 114,74 km, resultants de passar en dues ocasions per un bucle de 3 trams que incloïen el mític Whaanga Coast. Donat el criticat sistema Mil Pistes, la sortida d'Auckland es donava a les 5 del matí, mentre que l'arribada es programava per 12 hores més tard.
Marcus Grönholm i Timo Rautiainen guanyaven la primera prova especial de la jornada, mentre que Petter Solberg i Phil Mills ho feien en la segona, amb el que les distàncies entre totes dues formacions quedava pràcticament inalterada, només 4 dècimes de segon favorables als pilots de Subaru. Però en la tercera prova especial, Whaanga Coast, els líders trencaven la direcció assistida del seu Impreza S10 WRC en picar contra una pedra, facilitant que per només un segon, el relleu el prenguessin Marcus Grönholm i Timo Rautiainen.
No seria l'únic incident que es registrava a Whaanga Coast, doncs els belgues François Duval i Stéphane Prévot hi patien un accident i s'enfosaven en la classificació en deixar-s'hi una mica més de 18 minuts, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena hi aconseguien el millor registre i accedien a la quarta posició en superar a Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen per una mica més de mig minut.
A la represa, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen es tornaven a imposar en la primera prova especial del bucle passant d'1 segon de marge a 1,9 segons, una distància insignificant, amb el que calia aplicar-se a fons en la següent i millorar el resultat obtingut en la passada anterior; malauradament pels seus interessos va ocorrer ans el contrari quan el seu fre de mà es quedava encallat en un encreuament i els pilots de Peugeot patien una virolla que els feien perdre 18,2 segons i el lideratge que retornava a mans de Petter Solberg i Phil Mills, quedant tanmateix empatats en la segona posició amb Markko Märtin i Michael Park.
En aquest context, calia entregar-se a fons en la segona passada pels 29,60 km cronometrats de Whaanga Coast, no només per inquietar als líders i arrebassar la seva posició, sinó també per no perdre-la amb els pilots de Ford. Els finlandesos de Peugeot hi marcaven el millor temps, amb el que la segona premissa quedava salvada, però Marcus Grönholm i Timo Rautiainen només aconseguien retallar 10,4 segons a Petter Solberg i Phil Mills, els quals d'aquesta manera sumaven la seva primera victòria des de que s'havien proclamat campions del món.
Celebrats els 395,50 km cronometrats del programa i amb els 35 equips que aconseguien completar aquesta distància començant a entrar al parc tancat d'Auckland quan eren les 5 en punt de la tarda, el 35è Ral·li de Nova Zelanda es donava oficialment per conclòs amb la victòria de Petter Solberg i Phil Mills, els pilots de Subaru cobrien les 23 proves especials del recorregut amb un temps final de 4 hores 2 minuts i 29,5 segons, o el que és el mateix, amb un marge de només 5,9 segons amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, segons, i de 25,6 segons amb Markko Märtin i Michael Park, tercers.
Després de passar per totes les posicions del podi, finalment Märtin-Park van haver de conformar-se amb la tercera posició.
En l'apartat de producció, les aletrnatives van ser constants en els primers compassos de la prova, recordem que l'edició s'iniciava amb dues especials espectacle de 2,10 km, i va haver de ser necessari esperar fins a la segona prova especial forestal per a tenir una classificació provisional més o menys estable. Manfred Stohl i Ilka Minor marcaven el segon millor temps en la segona prova especial del divendres i s'imposaven en la primera i tercera, amb el que els austríacs entraven al reagrupament del divendres al matí ocupant el lideratge provisional.
Els líders aconseguien un segon i un tercer millor temps en les dues proves especials forestals que restaven a l'etapa, mentre que en les dues noves passades per l'especial espectacle, els austríacs sumaven un segon millor temps i un escratx, el que els permetia entrar al parc tancat d'Auckland amb 13,6 segons de distància vers Marcos Ligato i Jorge del Buono i 47,5 segons en relació als catalans Dani Solà i Xavier Amigó, autors a la seva vegada del millor temps en la darrera prova especial forestal del dia, la reina de 48,21 km de distància.
Emplaçats en la jornada sabatina, Dani Solà i Xavier Amigó s'imposaven consecutivament en les 4 proves especials del bucle matinal, amb el què els catalans assolien la segona posició provisional per 4 dècimes de segon de distància amb Marcos Ligato i Jorge del Buono, i es situaven a 14,1 segons del lideratge que mantenien Manfred Stohl i Ilka Minor.
La tendència es mantenia en la primera cronometrada de la tarda i la parella catalana accedia a la primera posició provisional, on tanmateix els fins llavors líders s'hi deixaven una cinquantena de segons. Manfred Stohl i Ilka Minor reaccionaven d'immediat i posaven fre al degoteig de segons marcant el millor temps en la sisena prova especial del dia, segona del bucle, mentre que el de Vic i el de Caldes de Malavella tornaven a les andades en la penúltima prova especial sabatina.
Completada la segona jornada del ral·li, Dani Solà i Xavier Amigó eren líders provisionals per 10,1 segons de distància amb els argentins Marcos Ligato i Jorge del Buono, mentre que els austríacs Manfred Stohl i Ilka Minor eren tercers a 21,9 segons dels catalans, d'altra banda, Toshi Arai i Tony Sircombe eren quarts a gairebé 1 minut dels líders, amb el que l'assumpte semblava cosa de tres.
Al llarg de les dues primeres proves especials de la jornada dominical, Manfred Stohl i Ilka Minor donaven compte de la posició de Marcos Ligato i Jorge del Buono i es situaven a 12,2 segons del lideratge de Dani Solà i Xavier Amigó, qui una especial més tard, a Whaanga Coast, patien una sortida de pista i quan intentaven retornar-hi, els hi queia literalment a sobre el cotxe de Niall McShea i Gordon Noble, deixant el seu Mitsubishi Lancer Evo VII inoperatiu.
Donades les circumstàncies, Manfred Stohl i Ilka Minor recuperaven la primera posició just en el moment d'entrar al reagrupament per a les assistències amb prop de mig minut de marge amb el Subaru Impreza WRX STi de Toshi Arai i Tony Sircombe, autors a la seva vegada del millor temps en aquesta mítica prova especial.
En la segona passada per aquest bucle, els nous líders s'anaven escapant paulatinament per tal de certificar la seva victòria, mentre que Toshi Arai i Tony Sircombe s'endarrerien en una mica més de minut i mig en la darrera prova especial del programa i queien fins a la cinquena posició final per darrera de Marcos Ligato i Jorge del Buono, Alister McRae i David Senior i de Jani Paasonen i Sirkka Rautiainen.
En clau de campionat, Dani Solà es mantenia líder de la classificació provisional amb 16 punts tot i el zero que marcaven a la prova neozelandesa quan la lideraven, mentre que per darrera seu s'establia un empat a 15 punts entre Jani Paasonen, quart al ral·li, i Toshi Arai, cinquè. L'escocès Alister McRae, amb 14 punts, posava encara més interessant la classificació.
Primera victòria de Stohl-Minor en la temporada que aconseguien els seus primers punts al campionat.
En el campionat per a pilots, la igualada que existia a la sortida del Ral·li de Mèxic al capdavant de la taula provisional a 20 punts entre l'estoni Markko Märtin i el francès Sébastien Loeb es desfeia a favor del primer en quan aquest ocupava el darrer graó del podi i el segon acabava la cita una posició més avall, tanmateix els 8 punts que afegia en el seu compte particular el finlandès Marcus Grönholm, permetia al pilot situar-se a 2 punts del lideratge i a 1 punt del segon lloc, mentre que Petter Solberg restava a 1 punt del pilot de Peugeot després de la seva primera victòria de la temporada.
|
Punts |
 Markko Märtin
|
|
 Sébastien Loeb |
|
 Marcus Grönholm
|
|
Ford es mantenia un ral·li més al capdavant de la general provisional per marques si bé tota la competència els hi retallaven distàncies, especialment Peugeot i Subaru que sumaven 12 punts gràcies també a les aportacions del cinquè lloc dels finlandesos Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen per part dels homes del lleó, i del setè lloc de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen pels de la Constel·lació de les Plèiades. Citroën combinava un quart amb un sisè i només retallava un punt als de l'oval.
Constructor |
Punts |
 Ford
|
|
 Citroën
|
|
 Peugeot |
|
Petter Solberg 
Citroën