Primera victòria de la temporada per al campió del món en vigència Petter Solberg i Phil Mills.

El 18 d'abril de 2004 finalitzava a Auckland el 34è Ral·li de Nova Zelanda, quarta cita del campionat del món de ral·lis que a més de puntuar pels campionats de pilots i constructors, també ho feia en el de producció. La cita arrancava des de la mateixa ciutat el 15 d'abril amb 58 equips presents a la rampa de sortida, els quals havien de fer front a un recorregut composat per 23 especials cronometrades d'un recorregut total de 395,50 km que 35 dels participants van superar amb éxit.

Una volcada, una lleugera sortida de pista i bloqueig accidental del fre de mà, van impedir que Grönholm-Rautiainen guanyessin de nou a Nova Zelanda.

El primer líder de la prova va ser l'estoni Markko Märtin i el seu copilot britànic Michael Park a bord del seu Ford Focus RS WRC, gràcies a marcar el primer millor registre, però immediatament, en la segona cronometrada, va cedir el testimoni en favor de Petter Solberg i Phil Mills per només set décimes de segon. La parella de Subaru mantindria la posició d'honor fins a mitja jornada, quan uns inspirats Marcus Grönholm i Timo Rautiainen marcaven escratx i s'enduien la primera posició que perdrien en la següent especial després de volcar el seu Peugeot 307 WRC i poder continuar de miracle peró ja en quarta posició retornant la plaça d'honor al norueg Solberg i el seu copilot britànic Mills.

Les condicions dures i abrasives del terreny en les que es va disputar la segona jornada, eren poc propicies pels Pirelli del Subaru Impreza WRC de Solberg-Mills, veient aquests com Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, i després de marcar quatre escratxs de vuit possibles, retallaven considerablement les distàncies que els separaven fins arribar a només 19,5 segons, mentre que un regular Markko Märtin i Michael Park, seguien en tercera posició a només 5 segons dels finlandesos de Peugeot, mentre que els companys d'aquests a Ford, els belgues François Duval i Stèphane Prévot se sortien de la traçada i abandonaven la cita oceànica.

La tercera i última jornada va estar plena d'emocions en la lluita per la victòria, Petter Solberg i Phil Mills trencaven la direcció assistida del seu Subaru en la primera passada per Whanga Coast, perdent la primera posició per només un segon amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. A falta només de dos trams, el pilot finlandés de Peugeot accionava accidentalment el fre de mà del seu 307 WRC, provocant una virolla i la pèrdua del liderat de la prova per 16,3 segons en favor de Solberg-Mills. Tot i deixar-s'hi la pell en el darrer tram, els de Peugeot només van ser capaços de retallar 10,4 segons als de Subaru que d'aquesta manera sumaven la seva primera victòria de la temporada per tan sols 5,9 segons. El podi el completaria Markko Märtin i Michael Park a 25,6 segons dels guanyadors.

Després de passar per totes les posicions del podi, finalment Märtin-Park van haver de conformar-se amb la tercera posició.

En l'apartat de producció, els catalans Dani Solà i Xavier Amigó van protagonitzar un bon ral·li, especialment en la segona jornada on van marcar 6 dels 8 possibles millors registres, peró a quatre cronometrades per a la conclusió, els de Mitsubishi se sortien de la traçada i poc després un altre cotxe els hi queia a sobre, veient-se obligats a abandonar, cedint el testimoni i la victòria als austríacs Manfred Stohl i Ilka Minor que sumaven els seus primers punts al campionat, que seguia sent encapçalat pel pilot de Vic a només un punt del japonès Toshi Arai que finalitzava en cinquena posició el ral·li.

Primera victòria de Stohl-Minor en la temporada que aconseguien els seus primers punts al campionat.

Al pilot estoni de Ford Markko Märtin, la tercera plaça aconseguida, li servia per trencar l'empat que tenia en la general vers el pilot francés de Citroën Sébastien Loeb, qui en cap moment va donar senyals de poder entrar en la lluita per les posicions de podi i debia conformar-se amb el quart lloc, a només un punt del francés i a dos de l'estoni s'hi instalava Marcus Grönholm i a només un punt d'aquest últim el guanyador de la prova, el norueg Petter Solberg, pel que quatre pilots es trobaven en un marge de només 3 punts.

Pilot

Punts

Markko Märtin

26

Sébastien Loeb

25

Marcus Grönholm

24

Ford es mantenia un ral·li més al capdavant de la general provisional per marques si bé tota la competència els hi retallaven distàncies, especialment Peugeot i Subaru que sumaven 12 punts gràcies també a les aportacions del cinquè lloc del finlandés Harri Rovanperä per part de Peugeot i del setè de Mikko Hirvonen per Subaru. Citroën debia sumar el quart lloc de Loeb amb el sisé de Sainz, retallant només un punt.

Constructor
Punts

Ford

47

Citroën

38

Peugeot

33

Loeb-Elena van poder destapar la bestia en l'equador de la prova i fer via cap a la victòria.

El sisè Ral·li de Turquia, quarta prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, finalitzava el diumenge 18 d'abril de 2010 a Pendik, ciutat costanera turca. La prova, que era puntuable per als campionats de pilots i constructors, ho era també pel mundial júnior, el que es traduia en 43 equips en la seva llista d'inscrits. D'aquests, 40 van iniciar un recorregut composat per 23 especials cronometrades de 356,64 km distància el divendres 16 d'abril, que 32 participants aconseguirien superar.

Solberg-Mills van aguantar el tipus fins la última jornada, més técnica pel fang.

Si bé es mantenia el nom a la prova, aquesta canviava radicalment d'ubicació passant de Kremer a Pendik, amb uns trams més ràpids i menys selectius que en anteriors edicions. Després de que Petter Solberg i Phil Mills i Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen rotessin per la primera posició provisional en la general del ral·li, en marcar respectivament els dos primers escratxs, els protegits de Citroën Sébastien Ogier i Julien Ingrassia treien profit de la seva cinquena posició de sortida als trams per tal de marcar 3 temps escratx al llarg de l'etapa del divendres i llaurar-se així un liderat que conservarien en la conclusió de la primera jornada i obtingut després de la celebració de la tercera especial.

Per darrera d'ells, i a només 5,5 segons en concloure la primera etapa, s'hi trobaven els espanyols oficials de Citroën Dani Sordo i Marc Martí, els quals gaudien de sortir a pista en sisena posició i d'un escratx en el seu haver, capitanejant el nombrós grup perseguidor format per 4 cotxes més, que donat el caràcter ràpid de les pistes, es trobaven a menys de mig minut dels líders en el que hi podiem trobar el Ford de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen a 12,2 segons dels líders, els Citroën C4 WRC de Petter Solberg i Phil Mills i de Sébastien Loeb i Daniel Elena a 18,5 i 24,9 segons respectivament i per últim el Focus RS WRC de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila a 27,5 segons de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia.

De cara a la segona jornada, la més llarga de totes tres, l'equip Citroën va decidir muntar pneumàtics usats com ja havien fet amb èxit al Ral·li de Xipre, donat el caràcter mixte d'algunes de les cronometrades, peró en aquesta ocasió la fórmula no va donar els resultats esperats i tan Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen amb un escratx i com Petter Solberg i Phil Mills amb dos en el bucle del matí avançaven als dos Citroën C4 WRC oficials per situar-se just per darrera de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, que tot i obrir pista es mantenien al capdavant.

Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila van ser els protagonistes en negatiu del matí, quan en la primera especial cronometrada del dia, i després d'un canvi de rasant, no podien evitar colisionar contra un talús cedint més de 9 minuts en l'incident. Tot i poder continuar en competició, ho feien amb el cotxe força malmés pel que en les tres següents especials cronometrades que restaven per finalitzar el bucle i per tant passar per les assistències, els finlandesos encaixaven 9 minuts més.

Ja de cara a les segones passades per les especials, els cotxes oficials dels dos galons muntaven ja quatre pneumàtics nous en els seus cotxes, el que permetia a Sébastien Loeb i Daniel Elena marcar tres escratxs de quatre possibles, escapant-se el quart per només 1 dècima de segon per darrera de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. Aquests bons temps units a una roda reventada en la segona especial cronometrada del bucle en el C4 WRC de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia deixaven el liderat en mans de la parella franco-monegasca oficial, mentre que els fins ara líders cedien de cop més de 3 minuts. Si bé els provençals no perdien masses places, queien fins la cinquena posició provisional, aquests quedaven totalment despenjats de la lluita per la victòria que ara era cosa de quatre doncs des del primer fins al quart, plaça que ocupava Dani Sordo i Marc Martí, només hi havia 22,4 segons.

Dani Sordo i Marc Martí asseguraven haver buscat aquesta quarta posició per tal de poder atacar a fons diumenge gràcies a una pista més neta de grava, peró els plans de la parella cantabro-catalana de Citroën es van esgarrar quan la nit del dissabte va ploure molt intensament, tant que la organització es va veure en la obligació de cancelar les dues primeres especials programades per acumulació de fang, quedant doncs la jornada reduida a quatre especials.

En la primera especial que es celebrava, última del bucle matinal, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen cedien 48 segons en impactar contra una roca i punxar una roda, el que situava la parella finlandesa de Ford fora del podi en quarta posició provisional, cedint el seu lloc a la parella d'espanyols de Citroën. Els quals en la represa, després de les assistències de mitja jornada, perdien la opció de sumar un nou podi en patir una sortida de pista, colisionar contra un arbre i trencar un triangle de suspensió, el que els obligava a abandonar la prova. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia també patien una sortida de pista en aquest punt, peró els francesos van poder continuar la marxa i acabar la prova.

Sense més sorpreses, la prova acabava amb la victòria de Sébastien Loeb i Daniel Elena, els quals en la tercera i última jornada marcarien 3 escratxs més, el que els permetria marcar distàncies amb els seus perseguidors alhora d'aturar el cronómetre al final del recorregut en 3 hores 1 minut i 38,7 segons. A 54,5 segons per darrera d'ells s'hi trobaven Petter Solberg i Phil Mills amb el seu Citroën C4 WRC privat, mentre que el podi el tancava la parella de Ford composada per Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen a 1 minut i 43,4 segons dels guanyadors.

Una errada de Sordo-Martí, cedia el podi a Hirvonen-Lehtinen.

Dins la categoria junior, els alemanys Aaron Burkart i André Kachel van fer valer el seu rol de favorits, si bé al llarg de la primera jornada la lluita per la primera posició va estar molt renyida amb els neerlandesos Keving Abbring i Erwin Mombaerts, primers líders de la categoria, i la parella de Citroën formada per Thierry Neuville i Nicolas Klinger. Aquests últims queien de la lluita en el primer tram del segon dia a causa d'una averia en el canvi de marxes, mentre que en el segon, una averia elèctrica en el Renault Clio R3 dels neerlandesos, aplanava el camí dels alemanys cap a la victòria ja que els rivals més directes es trobaven a més de 4 minuts en completar la segona jornada. En una tercera etapa sense incidents, la parella germànica de Suzuki aconseguia la victòria en la primera prova del campionat, liderant així la taula per davant del sanmarinès Alessandro Broccoli i del neerlandès Keving Abbring.

Burkart-Kachel van fer valer el seu rol de favorits en lliurar-se de cap incident.

Sébastien Loeb aconseguia amb aquesta la seva tercera victòria consecutiva de la temporada, el que permetia al pilot alsacià distanciar-se al capdavant de la taula provisional del campionat de pilots. Per darrera d'ell, i gràcies a que Petter Solberg completava les especials turques per davant de Mikko Hirvonen, el pilot norueg superava al finlandès per un sol punt i li prenia la segona plaça.

Pilot

Punts

Sébastien Loeb

93

Petter Solberg

53

Mikko Hirvonen

52

En la taula provisional del campionat de constructors, Citroën tot i només comptar amb els 25 punts brindats per la victòria de Sébastien Loeb i Daniel Elena, no només mantenia la primera posició, sino que a més a més incrementava en un punt la diferència que els separava amb Ford, ja que la poca contribució de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila així ho permetia. Citroën Junior era l'equip que més punts s'emportava, gràcies al 3r i 4t lloc en constructors de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i de Kimi Räikkonen i Kaj Lindström respectivament, incrementant considerablement les distàncies vers Stobart.

Constructor
Punts

Citroën

126

Ford

111

Citroën Junior

75