..:: HdR.cat - 19 abril ::..

Joginder Singh i David Doig van saber cuidar de la seva mecànica com per arribar victoriosos per tercera vegada a Nairobi.

Amb un recorregut alleugerit en la seva duresa i amb uns marges de temps més amplis per a facilitar el compliment de les mitjanes imposades per l’organització, el dilluns 19 d'abril de 1976 finalitzava a Nairobi el 24è Safari Rally. L’edició era la quarta ronda en el calendari mundial i aquesta era completada per només 17 equips participants dels 64 que havien iniciat els 4950 km de recorregut des de la pertinent rampa de sortida el dimecres 14 d’abril des de la mateixa capital keniana.

Primer podi en el palmarés de Robin Ulyate i Chris Bates.

La primera etapa de l’edició tenia una corda d’uns 2103 km competitius, els quals servien per conduir a la caravana del ral·li des de Nairobi fins a Mombasa, ciutat ubicada a la Costa Índica, des d’on retornarien de nou al punt de sortida. L’etapa s’iniciava a les 4 de la tarda del dijous sant, concretament el 15 d’abril, mentre que l’arribada estava programada per a l’endemà divendres a primera hora de la tarda.

El primer control horari no suposava cap problema pels principals actors del ral·li, llevat dels suecs de Lancia Björn Waldegård i Hans Thorszelius, els quals es veien en l’obligació d’abandonar la prova amb el motor del seu Stratos HF trencat quan no havien ni disputat més que uns 150 km. No seria l’únic Lancia contra les cordes, doncs Vic Preston i John Lyall també es veurien endarrerits per problemes d’alimentació.

Ja en el segon control la classificació permetia tenir com a líders en solitari a Timo Mäkineni Henry Liddon a bord d’una unitat del debutant Peugeot 504 V6 Coupé per 1 minut de marge amb els seus companys Hannu Mikkola i Jean Todt, que també pilotaven la nova montura dels cotxes del lleó, i els caps de files a Lancia, els italians Sandro Munari i Silvio Maiga.

Amb Björn Waldegård i Hans Thorszelius fora de competició, Timo Mäkinen i Henry Liddon eren els encarregats d’obrir pista en quan portaven el dorsal número 2 sobre la carrosseria del seu auto, un moment en el que la pluja va començar a prendre cos de manera progressiva. Els pilots de Peugeot en un desviament van prendre un camí que no era el correcte i aquests es van acabar topant amb un pont que s'havia enfonsat a causa de les crescudes dels torrents; la parella no podia evitar que el seu cotxe caigués a l'aigua i si bé gràcies a l’ajuda del tractor d’un vilatà els pilots aconseguien treure el seu 504 V6 Coupé del riu, en el motor hi havia entrat aigua i l’abandonament de la parella era obligat.

Hannu Mikkola i Jean Todt també prengueren el camí equivocat, però la parella reaccionava abans d’hora i reculava per tal d’anar per la via adequada, sense que per tant no arribessin a contactar amb els seus companys de formació i heretant així la seva posició d’honor.

En el següent sector selectiu però, els líders queien per un desnivell i precisaven de 35 minuts per a retornar a pista, amb el que a l’arribada a Kalii els primers classificats provisionals eren Sandro Munari i Silvio Maiga per davant dels locals Shekhar Mehta i Mike Doughty i Joginder Singh i David Doig, mentre que Walter Röhrl i Claes Billstam eren quarts no massa lluny de la darrera posició de podi. A 1 minut de la parella germano-sueca s’hi trobava el Peugeot 504, 4 cilindres i berlina, de Jean-Pierre Nicolas i Jean-Claude Lefebvre.

En sortir de Kalii la pluja va incrementar molt notablement la seva intensitat, tant que la caravana dels 40 equips participants que seguien en actiu es va veure tallada per pràcticament la meitat a causa de la crescuda dels torrents. Tanmateix, entre els que aconseguien continuar, Sandro Munari i Silvio Maiga completaven el sector en el temps indicat pels organitzadors, gràcies a que obrien pista i aquesta se la trobaven menys malmesa, d’altra banda Shekhar Mehta i Mike Doughty només afegien 2 minuts més en el seu comptador particular de penalitzacions, mentre que més enllà dels locals de Datsun, les penalitzacions es sumaven per desenes de minuts, i alguns d’ells, com els pilots d’Opel Walter Röhrl i Claes Billstam, Rauno Aaltonen i Willi-Peter Pitz, Edgar Herrmann i Jack Simonian, en sortien amb les seves transmissions força malmeses i acumularien més retards a causa de les reparacions obligatòries en el seu pont posterior.

En aquest punt l’organització es trobava enmig del dilema de si permetre als 12 participants barrats continuar amb la competició, malgrat acumular un retard d’hores, o directament excloure’ls, doncs en el pas pels Turons de Taita es podria donar un pas de competidors en ambdos sentits de la pista, amb l’enorme perill que això suposava. Finalment l’ent organitzador va optar per la segona premissa malgrat l’enuig de diversos participants que amb prou feines havien disputat uns centenars de quilòmetres competitius.

Hannu Mikkola i Jean Todt intentaven recuperar el temps perdut exprement al màxim el seu Peugeot 504 V6 Coupé, quan de cop una averia en els seus frens anteriors els suposava rebre un nou revés pel seus interessos a la prova i perdre una vintena de minuts més, mentre que d’altra banda el Datsun Violet de Harry Källström i Leif Lindqvist començava a patir pèrdues d’oli, endarrerint a la parella sueca.

Amb el trenc d’alba, la pluja disminuia la seva intensitat, moment en el que els líders Sandro Munari i Silvio Maiga, tot intentant sortejar un pas enfangat per la seva esquerra, s’hi quedaven clavats, mentre que acte seguit s’hi quedarien atrapats Jean-Pierre Nicolas i Jean-Claude Lefebvre pel costat dret del mateix obstacle; tots dos equips precisaven prop d’una hora per poder continuar, amb el que la lluita per les primeres posicions quedava en un assumpte de pilots locals.

Shekhar Mehta i Mike Doughty accedien al control de Malindi en la primera posició seguits dels seus compatriotes Joginder Singh i David Doig, una classificació que es mantindria fins a l’arribada del reagrupament de Mombasa on ambdues formacions es trobarien separades per 9 minuts. Howard Lawrence-Brown i Derek Pavely tancaven les places de podi a 25 minuts del lideratge, avantatjant en 4, 5, 6, 8 i 12 minuts als seus perseguidors, Zully Remtulla i Nizar Jivani, Rob Collinge i Rob Combes, Bert Shankland i Brian Barton, Robin Ulyate i Chris Bates i Andrew Cowan i Johnstone Syer.

En aquest punt del recorregut, dels 64 equips que havien baixat per la rampa de sortida, només 26 quedaven en actiu, els quals desfeien el camí fet hores abans a plena llum del dia. El retorn va ser molt menys traumàtic que no pas l’anada, i només 3 equips es veien obligats a abandonar la competició, entre ells Hannu Mikkola i Jean Todt per culpa de la junta de culata, mentre que Sandro Munari i Silvio Maiga s’endarrerien en unes 3 hores més a causa d’uns problemes de motor que obligaven als seus mecànics a desmontar-lo en la mateixa pista.

En la part alta de la classificació, la taula pràcticament no es movia, així com les distàncies que separaven als principals actors, amb el què Shekhar Mehta i Mike Doughty entraven al parc tancat de la capital keniana amb el seu Datsun Violet amb 12 minuts d’avantatge vers el Mitsubishi Colt Lancer de Joginder Singh i David Doig. Per darrera seu 3 Datsun Violet més, els quals estaven pilotats per Howard Lawrence-Brown i Derek Pavely a 23 minuts dels seus compatriotes, pels tanzans Zully Remtulla i Nizar Jivani a 28 minuts del lideratge i pels kenians Rob Collinge i Rob Combes a 1 minut dels seus predecessors. Bert Shankland i Brian Barton eren sisens a 31 minuts dels líders amb el seu Peugeot 504 privat, mentre que els Mitsubishi Colt Lancer de Robin Ulyate i Chris Bates i d’Andrew Cowan i Johnstone Syer venien a continuació a 32 i 34 minuts de la primera plaça. Harry Källström i Leif Lindqvist eren els primers europeus a 44 minuts dels líders locals.

La segona etapa del ral·li era la més curta de totes amb 876 km competitius, els quals servien per a conduir als 23 equips participants fins al Mont Kenya tot passant per Meru i retornar de nou a Nairobi. La sortida del parc tancat es produia a les 6 del matí del dissabte 17 d’abril mentre que l’arribada es preveia per a la tarda de la mateixa jornada.

Davant l’absència de precipitacions, el transcurs de la competició va fluir sense majors problemes, tret de per a Walter Röhrl i Claes Billstam, a qui se’ls hi creuava el cotxe d’un vilatà i en no poder evitar l’impacte, els pilots es veien obligats a abandonar la competició a l’alçada de Nyeri.

Poc després, en una trampa de fang, Andrew Cowan i Johnstone Syer s’hi quedaven atrapats, i mentre l’escocès i el kenià intentaven ensortir-se’n per seguir rodant cap al Mont Kenya, aquests eren colpejats fortament per darrera per Zully Remtulla i Nizar Jivani, els quals havien perdut el control del seu Datsun Violet en afrontar a massa velocitat el punt. Si bé els primers es deixaven 39 minuts en reparacions i el pilot es trencava 4 costelles, els segons pagaven el peatge de 52 minuts de penalitzacions.

Lancia seguia amb el seu via crucis mecànic, i Sandro Munari i Silvio Maiga s’endarrerien en una quarentena de minuts més a causa de nous problemes, mentre que els seus companys d’equip Vic Preston jr i John Lyall s’hi deixaven unes 3 hores en haver de desmuntar la caixa de velocitats.

Shekhar Mehta i Mike Doughty feien la volta al Mont Kenya sense lamentar cap mena de contra-temps i quan es disposaven a fer entrada a Nairobi, els locals no podien evitar un Land Rover que els va sortir de cop a la pista, l’accident era inevitable i al seu Violet se li trencava el radiador i se li obria la direcció. Les assistències van fer cap al lloc de l’incident per reparar el cotxe dels kenians, però aquests s’endarrerien en una mica més d’una hora i queien fins la vuitena posició provisional.

Arran d’aquests incidents Joginder Singh i David Doig heretaven el lideratge provisional i entraven al parc tancat de la capital keniana en aquesta primera posició per 7 minuts de marge amb el Datsun Violet dels seus compatriotes Howard Lawrence-Brown i Derek Pavely, els pilots amb menys penalització al llarg d’aquest segon escull, i per 22 minuts amb l’altra unitat pilotada per Rob Collinge i Rob Combes. Bert Shankland i Brian Barton restaven a les portes del podi per 4 minuts de diferència amb els seus predecessors, mentre que 4 minuts més avall s’hi trobava el Mitsubishi Colt Lancer de Robin Ulyate i Chris Bates.

El diumenge 18 d’abril a les 6 del matí, arrancava a Nairobi la tercera i última etapa del ral·li, la qual dibuixava un bucle vers l’oest de la nació fins arribar a pocs quilòmetres amb la frontera ugandesa, tot passant pels reagrupaments de Kitale i Nakuru. Aquesta etapa, que finalitzava l’endemà dilluns, de Pasqua, 19 d’abril a primera hora de la tarda, era la més muntanyosa de totes i suposava un total de 1971 km competitius.

Quan s’havien celebrat els primers 150 km del programa, el ral·li tenia dues baixes d’entitat més, els primers en caure de la llista de participants en actiu van ser Sandro Munari i Silvio Maiga, a qui el motor Ferrari del seu Lancia Stratos HF els deia prou, un motiu que també deixava fora de combat el Datsun Violet de Rob Collinge i Rob Combes quan aquests mantenien vives les seves esperances de victòria.

Al control de Kisumu Joginder Singh i David Doig hi fan cap encapçalant la classificació, amb tan mala fortuna que davant seu es creua un vianant, els kenians no poden evitar l’impacte i el vilatà mor poc després a causa de les ferides de l’atropellament. Aquest incident provoca que la competició quedi neutralitzada durant unes hores, instants en els que els pilots han de donar explicacions a les autoritats policials.

Entre Kisumu i Kitale, Datsun perd tots els seus efectius en quan Howard Lawrence-Brown i Derek Pavely, així com Shekhar Mehta i Mike Doughty, es veien obligats a abandonar pel mateix motiu que hores abans havia deixat fora de competició als seus companys Rob Collinge i Rob Combes, averia de motor.

Arribats a l’equador de l’etapa doncs, Joginder Singh i David Doig guadien d’un marge comfortable amb els seus companys Robin Ulyate i Chris Bates, mentre que Bert Shankland i Brian Barton passaven a tancar les posicions de podi, seguits de ben a prop per Andrew Cowan i Johnstone Syer, els quals estaven protagonitzant una important remuntada, però en aquest punt el drama arriba entre els membres de la formació dels tres diamants vermells, quan el tècnic principal de la marca nipona pateix un accident mortal. En arribar a Nakuru Joginder Singh contacta telefònicament amb el president del constructor, i aquest deixava al criteri dels pilots i dels mecànics seguir amb la competició o no, els primers, amb l’empara de l’importador kenià de la marca, decideixen seguir competint, mentre que els segons no, si bé la baixa dificultat dels darrers quilòmetres del programa, a priori no havia de suposar cap mal de cap important als pilots.

Finalment, una averia en els amortidors del Peugeot 504 de Bert Shankland i Brian Barton en la recta final de l'etapa i del ral·li, facilitava que Andrew Cowan i Johnstone Syer poguessin superar al pilot tanzanès i al copilot kenià, i que per tant el britànic i el kenià poguessin segellar el triplet per a la marca dels tres diamants vermells.

Així doncs, quan eren les primeres hores de la tarda del dilluns 19 d’abril de 1976, Joginder Singh i David Doig segellaven la seva primera victòria al campionat del món de ral·lis així com la primera victòria per a Mitsubishi al certamen. Els kenians completaven els 4950 km competitius amb 1 hora i 57 minuts de penalització, i si bé no havien estat els més ràpids en cap moment, si que eren els que menys temps cedien en reparacions i contra-temps associats. Robin Ulyate i Chris Bates pujaven en el segon graó del podi kenià a 24 minuts del registre dels seus companys de formació, mentre que aquest era tancat per Andrew Cowan i Johnstone Syer a 45 minuts del temps de la parella guanyadora.

Els britànics Andrew Cowan i Johnstone Syer completaven el fantàstic triplet de Mitsubishi .

En clau de campionat, les dues marques que encapçalaven la provisional del certamen a l’arribada de la ronda africana al calendari, Lancia i Opel, marxaven de la seva aventura al continent amb el mateix còmput de punts, és a dir, no en sumaven cap, mentre que la victòria que hi aconseguia Mitsubishi, permetia a la firma nipona empatar en la tercera posició provisional amb Saab a 20 punts.

Constructor	Punts
Lancia	50
Opel	34
Saab Mitsubishi	20 20