Phillipe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni van fer història en ser el primer KitCar en imposar-se als WRCar.
El dilluns 19 d'abril arrancava des de Lloret de Mar el 35è Ral·li Catalunya - Costa Brava, cinquena cita del calendari del campionat del món de ral·lis, que es presentava amb un recorregut composat de 19 especials cronometrades i d'una distància de 396,01 km. La prova era puntuable per als campionats de pilots, marques, producció i FIA-2 Litres el que aplegava fins a un total de 109 equips en la seva llista d'inscrits, partint tots ells des de la rampa de sortida cap a les 3 jornades de competició. La ronda catalana, que finalitzava el dimecres 21 d'abril, va poder ser completada per 56 equips.
En aquesta ocasió Didier Auriol i Denis Giraudet no van poder contenir els FIA 2-Litres.
La primera jornada, celebrada entre les provincies de Barcelona i Girona, s'iniciava a les 9 en punt del dilluns i comptava en el seu itinerari amb 8 proves especials d'una corda total competitiva de 135,30 km. L'etapa va començar amb polèmica ja que la primera especial cronometrada del ral·li, Els Àngels, va ser anulada per l'inspector internacional amb només 10 segons d'antelació a la sortida del primer participant, els finlandesos de Mitsubishi Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, el que no va donar temps a direcció de cursa a aturar-los. Tommi i Risto van ser els únics en disputar el tram, amb el conseqüent enuig per part dels pilots dels tres diamants, ja que havien arriscat innecessàriament i ara partien cap al revirat tram de Santa Pellaia amb els pneumàtics més degastats que la competència.
Ja en la segona especial cronometrada saltava la sorpresa, Jesús Puras i Marc Martí, amb un dels lleugers Citroën Xsara KitCar atmosfèrics aconseguien l'escratx i el lideratge de la prova, seguits dels guanyadors de la darrera edició de la ronda catalana, els francesos Didier Auriol i Denis Giraudet i dels companys espanyols d'aquests a Toyota, Carlos Sainz i Luis Moya.
Després del pas pel parc d'assistències de Girona, els participants s'endinsaven cap a les comarques de Barcelona, afrontant les especials del Coll de Bracons així com la pujada a La Trona. Els líders es refermaven en la seva plaça marcant el millor temps en la primera d'elles mentre que els seus companys d'equip Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni grimpaven fins la segona posició provisional per un marge molt estret amb idèntic resultat a final de tram. A La Trona Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki acabaven amb el domini dels Citroën, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya empataven en la segona posició amb el Xsara KitCar de la parella francesa a 5,6 segons de Jesús Puras i Marc Martí.
Sortint de les assistències de Manlleu els participants afrontaven la cronometrada més llarga de la jornada, La Fullaca de 32,64 km de distància, en la que Jesús Puras i Marc Martí seguien traient petroli de la bona relació pes-potència del seu Citroën per seguir obrint bretxa al capdavant de la general amb un altre escratx, el tercer en quatre trams disputats. Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni completaven la cronometrada per darrera dels seus companys i els francesos recuperaven la segona plaça en solitari.
Tanmateix la major distància del tram, unit a un cert desgast de la competició, va facilitar l'aparició dels primers contra temps entre els pilots prioritaris, per una banda els britànics Colin McRae i Nicky Grist tenien un problema de motor en el seu Ford Focus RS WRC i aquests s'endarrerien en més de 4 minuts, un problema que en no poder ser subsanat davant l'absència de més assistències, també arrossegaven en la següent prova especial condemnant als pilots de la firma de l'oval a la part més baixa de la classificació del seu grup. D'altra banda, Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki que venien d'imposar-se a La Trona, acusaven problemes de pneumàtics a La Fullaca i els finlandesos concedien una vintena de segons, perdent una mica el contacte amb els dos Citroën i els dos Toyota que els precedien.
En la sisena prova especial del dia, cinquena de facto, Didier Auriol i Denis Giraudet aconseguien la seva primera victòria parcial de tram a l'edició i desplaçaven fora del podi als seus companys d'equip. Retornant a les assistències de Girona, els pilots afrontaven de nou les dues primeres proves especials del programa, és a dir Els Àngels i Santa Pellaia. En el primer d'ells els dos Toyota oficials aconseguien el doblet a final de tram, mentre que en el segon, i últim del dia, l'honor corresponia als dos Citroën.
Després de tota aquesta activitat, a 1 quart de 9 del vespre del dilluns, els 87 equips que aconseguien completar la primera jornada començaven a fer entrada al parc tancat de Lloret de Mar amb Jesús Puras i Marc Martí en la primera posició per 7,0 segons de marge amb els seus companys Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni. Didier Auriol i Denis Giraudet tancaven les posicions de podi a 3,3 segons dels seus compatriotes i per 7,1 segons de marge amb els seus companys d'equip Carlos Sainz i Luis Moya, qui a la seva vegada acusaven obertament a la parella líder d'haver realitzat entremants il·legals. Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki tancaven el grup dels 5 primers classificats a 16,9 segons de la parella espanyola de Toyota.
De cara a l'activitat cronometrada del dimarts, el programa es desplaçava fins a les comarques tarragonines, amb el que els pilots havien de recòrrer un llarg enllaç per l'A-7, que els suposava abandonar el parc tancat de Lloret de Mar a 2 quarts de 7 del matí. Al llarg d'aquesta segona etapa, el RACC disposava sobre el programa un total de 6 proves especials de 169,43 km de distància, la més llarga de tot el programa, així com dos parcs d'assistències remotes pels que s'hi passava en dues ocasions cadascun, un a Mora la Nova i l'altre a La Selva del Camp.
En arrancar la segona jornada saltava la noticia quan Jesús Puras i Marc Martí no podien fer arrancar el seu Xsara KitCar; si bé els pilots van empènyer el cotxe fora del parc tancat, per després parlar via telefónica amb el seu enginyer per tal d'esmenar l'avaria, tots els intents per tornar a fer rugir el motor del seu Citroën van ser inútils i el pilot càntabre i el copilot català es veien obligats a abandonar la competició entre llàgrimes i molta amargor.
Malgrat que l'asfalt tarragoní era molt més abrasiu que no pas el de les comarques del nord, Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni ratificaven la posició heredada imposant-se en la primera cronometrada del dia, Prades, on tanmateix fins a 3 equips de primera línia, Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, així com Richard Burns i Robert Reid eren sancionats amb 1 minut per avançar-se a la sortida, una penalització que mermava molt l'aspiracions de dos candidats a les posicions de podi, els finlandesos de Mitsubishi i els britànics de Subaru.
A La Riba, segona prova especial del primer escull, Colin McRae i Nicky Grist començaven a donar simptomes de recuperació amb un millor temps, mentre que Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki amb el seu segon millor temps consecutiu, començaven a posar fil a l'agulla a la recuperació de la posició perduda amb els seus companys d'equip, els belgues Freddy Loix i Svem Smeets. Per la seva banda, els líders amb l'autoria del tercer millor temps, seguien obrint distàncies amb els dos Toyota perseguidors i aquestes ja rondaven la vintena de segons.
Després d'un cert estira i arronsa entre els tres inquilins de les posicions provisionals de podi en el bucle central del dia, el tram de Gratallops-Escaladei, el més llarg de la jornada amb 45,88 kms, va ser especialment dur per a Carlos Sainz i Luis Moya, on els espanyols van perdre la banda de rodadura del seu pneumàtic frontal dret a falta d'11 kms per a la conclusió del tram i en haver de rodar molt lentament, aquests cedien la tercera posició per 2 dècimes de segon al Mitsubishi Carisma GT Evo VI de Freddy Loix i Sven Smeets. El pilot madrileny i el copilot gallec afincat a Barcelona no serien els únics amb problemes amb les gomes, doncs Colin McRae i Nicky Grist, així com Tommi Mäkineni Risto Mannisenmäki també es veurien afectats per aquesta incidència en aquest tram, si bé en una intensitat molt més menor que no pas els pilots de Toyota. En positiu, Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni hi marcaven un altre millor temps, obrint en un parell de segons les distàncies amb Didier Auriol i Denis Giraudet.
La jornada es tancava amb una segona passada per La Riba, la qual s'afrontava després de passar per segona vegada pel reagrupament de Mora la Nova. Colin McRae i Nicky Grist marcaven el seu segon millor temps del dia per 7 dècimes de segon de diferència amb Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya s'hi esforçaven de valent per tal de superar als belgues de la marca dels tres diamants i recuperar la plaça de podi perduda, un fet que els de Toyota aconseguien en marcar el tercer millor temps.
Amb l'entrada al parc tancat de Lloret de Mar quan mancaven 4 minuts per a 2 quarts de 10 de la nit, la segona etapa del ral·li començava a donar-se per finalitzada per als primers participants. Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni hi feien accès amb la primera posició en el seu haver i per 17,7 segons de amrge amb Didier Auriol i Denis Giraudet. Carlos Sainz i Luis Moya tancaven les places de podi a 1 minut i 43,5 segons del lideratge i amb 5,1 segons de marge amb Freddy Loix i Sven Smeets. Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, que a Gratallops - Escaladei veien interrompuda la seva remuntada de segons amb els seus companys de formació, eren cinquens a 27,5 segons dels belgues.
De cara a la tercera i última jornada del ral·li, la caravana dels 62 equips participants que restaven en actiu tornava a visitar les terres gironines i barcelonines. El tret de sortida es donava a 2 quarts de 9 del matí del dimecres, mentre que el seu punt final s'anava a trobar 7 hores més tard, en el mateix punt d'inici i després d'haver disputat 5 proves especials de 91,28 km de distància.
Les dues primeres proves especials del dia resultaven força negatives per a Freddy Loix i Sven Smeets, doncs d'una banda Carlos Sainz i Luis Moya posaven segons de per mig amb un segon i un tercer millor temps, mentre que els seus companys a Mitsubishi, Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, hi aconseguien dues victòries de tram per situar-se a només 3,3 segons d'ells. En la tercera i última prova especial del bucle matinal, Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni tornaven a esdevenir els homes més ràpids a final de tram, mentre que d'altra banda Carlos Sainz i Luis Moya desllandaven una roda i cedien dues posicions, posicions que eren guanyades per Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, que hi marcaven el segon millor temps, amb 2,1 segons de marge vers els seus companys d'equip.
Després de passar per les assistències de Manlleu, l'incident amb els pneumàtics es va repetir a La Fullaca i així Carlos Sainz i Luis Moya quedaven definitivament fora de la lluita del podi en perdre-hi 50 segons més. Per la seva banda els líders tornaven a marcar el millor temps a final de tram i d'aquesta manera els francesos de Citroën enterraven les esperances dels seus compatriotes de Toyota a revalidar la victòria aconseguida la temporada anterior.
Així la segona passada per Cladells esdevenia un tràmit, doncs tot el peix ja estava venut, si bé encara hi hauria temps pel drama, al cap d'uns 20 metres de superar la línia de meta del tram, Carlos Sainz i Luis Moya veien com el motor del seu Corolla WRC emmudia sobtadament, en aixecar el capó, els espanyols veien com la corretja de l'alternador s'havia trencat, pel que en no poder completar l'enllaç entre Arbúcies i Lloret de Mar, els pilots es veien obligats a abandonar el ral·li.
Quan tocaven 2 quarts de 4 de la tarda en el campanar de l'esglèsia de Sant Romà, el 35è Ral·li Catalunya - Costa Brava es donava oficialment per conclòs amb la victòria de Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni. Els pilots francesos feien història en ser els primers en guanyar al mundial amb un cotxe de categoria FIA 2-Litres, alhora que brindaven la primera per a Citroën al campionat. La parella completava els 396,01 km cronometrats del programa amb un temps de 4 hores 13 minuts i 45,6 segons, un registre que suposava un avantatge final de 31,8 segons amb Didier Auriol i Denis Giraudet. Els campions del mónen vigència, els finlandesos Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, tancaven el podi a 2 minuts i 21,1 segons del temps dels guanyadors.
L'esforç relaitzat per Mäkinen-Mannisenmäki en la tercera jornada es va veure compensat amb un podi.
El domini absolut dels Citroën a la ronda catalana no es va fer extensible en el campionat FIA 2-Litres, doncs la marca francesa no es trobava inscrita en el certamen. Els catalans Oriol Gómez, que retornava a Renault després d'estar 2 anys vinculat amb SEAT, i Oriol Julià, marcaven el millor temps en la primera prova especial que es celebrava, la segona, i la parella es feia amb el lideratge de la classe per davant dels Hyundai Coupé KitCar d'Alister McRae i David Senior i de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander respectivament.
De fet el Renault Mégane Maxi que pilotava Oriol Gómez a la cita catalana era el mateix que havia pilotat l'any 1996, pel que el de Santa Coloma de Gramanet coneixia perfectament les seves reaccions, millorades pel progrès de les Michelin que muntaven. Un fet que quedava palès quan els Oriols s'imposaven en totes les proves especials del primer dia, mentre que els britànics de Hyundai Alister McRae i David Senior s'endarrerien substancialment en la penúltima prova especial.
Emplaçats a les cronometrades de les comarques tarragonines el panorama no canviava gens ni mica i els pilots s'imposaven en totes i cadascuna de les 6 proves especials programades al llarg del dimarts, mentre que dels 7 equips que sortien del parc tancat de Lloret de Mar a 2 quarts de 8 del matí, només 3 hi tornarien a quarts de 10 de la nit, entre els que no hi figurava el Hyundai Coupé KitCar de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander.
Malgrat no tenir la necessitat d'apretar l'accelerador més enllà d'impressionar als responsables esportius de les diferents marques, Oriol Gòmez i Oriol Julià seguien amb el seu ritme demolidor, una tasca facilitada quan en la segona prova especial de la tercera i última jornada del ral·li, els pilots es quedaven en solitari en la categoria, motiu pel qual Renault només sumava 10 punts en el campionat i assolia un total de 37 punts, 11 més que no pas Hyundai.
En la categoria de producció la prova va tenir un avenir bastant foll en els seus primers compassos. L'omanita Hamed Al-Wahaibi i el neozelandés Tony Sircombe aconseguien imposar-se en la primera prova especial celebrada, per 2 dècimes de segon per sota de Manfred Stohl i Peter Müller, i així la parella que competia per primera vegada sobre asfalt es feia amb el lideratge provisional per aquest marge tan estret.
Viatjant cap a Osona, la primera posició passaria a ser per als italians Gigi Galli i Guido d'Amore, però poc després els campions mundials de la categoria en vigència, els sud americans Gustavo Trelles i Martin Christie feien gala del seu major coneixement de les especials i accedien al primer lloc. Paral·lelament l'equip transalpí s'endarreria substancialment en la sisena prova especial i s'acomiadava de qualsevol resultat rellevant.
La primera etapa es tancava amb Gustavo Trelles i Martin Christie ocupant la primera posició provisional per 1 minut i 3,9 segons de marge amb Hamed Al-Wahaibi i Tony Sircombe, mentre que uns altres italians, Giovanni Manfrinato i Claudio Condotta, es trobaven en tercer lloc a 48,7 segons dels seus predecessors.
Gustavo Trelles i Martin Christie portaven les distàncies vers els seus més immediats perseguidors per sobre dels 2 minuts amb dos millors temps en les dues primeres proves especials de la segona jornada, mentre que Giovanni Manfrinato i Claudio Condotta escurçaven substancialment les distàncies amb Hamed Al-Wahaibi i Tony Sircombe. La mecànica jugava una mala passada als líders en la quarta prova especial del dia, cedint així el seu primer lloc al podi a Giovanni Manfrinato i Claudio Condotta.
En l'especial reina del ral·li, la següent en l'itinerari, Hamed Al-Wahaibi i Tony Sircombe s'adjudicaven el millor temps, i amb ell la parella esdevenia la nova líder de la categoria, una plaça que els pilots conservarien per gairebé mig minut de marge al retorn al parc tancat de Lloret de Mar.
Amb el seu Mitsubishi Lancer Evo V funcionant a ple rendiment, Gustavo Trelles i Martin Christie s'imposaven en totes i cadascuna de les 5 proves especials programades al llarg del dimecres, mentre que els primers i els segons classificats marcaven registres molt similars i pràcticament les distàncies no es movien. Així doncs finalment Hamed Al-Wahaibi i Tony Sircombe es feien amb la victòria, per 22,9 segons de marge amb Giovanni Manfrinato i Claudio Condotta, mentre que Gustavo Trelles i Martin Christie veien recompensada la seva velocitat tancant el podi català a 3 minuts i 3,5 segons del temps dels vencedors.
A efectes de campionat, Hamed Al-Wahaibi aconseguia la seva segona victòria de la temporada, amb el què l'omanita passava a encapçalar la classificació provisional del certamen amb 26 punts, 4 més que l'uruguaià Gustavo Trelles.
Segona victória de la parella Al-Wahaibi-Sircombe i lideratge en la provisional de Producció .
En la general per pilots Tommi Mäkinen mantenia la primera posició en la general gràcies al podi aconseguit, sent ara peró perseguit per tres punts de diferencia pel francés Didier Auriol, el qual gràcies a la segona plaça marcada, superava al britànic Colin McRae que amb aquest sumava ja tres zeros en el campionat.
|
Punts |
 Tommi Mäkinen
|
|
 Didier Auriol |
|
 Colin McRae
|
|
En el campionat de marques es donava un empat técnic entre Toyota i Mitsubishi, ja que totes dues marques sumaven 10 punts, Toyota per la victória en constructors, Mitsubishi pel 2n i 3r llocs aconseguits per Mäkinen-Mannisenmäki i Loix-Smeets. Ford per la seva banda no sumava ni un sol punt i era superada per la marca dels tres diamants vermells i veia alhora com Subaru retallava 5 punts la distància que separava ambdues marques.
Constructor |
Punts |
 Toyota
|
|
 Mitsubishi
|
|
 Ford |
|
Peugeot
Subaru