En un ral·li molt renyit en les 3 primeres posicions, dues errades simultànies a les acaballes del mateix donaven la victòria a Ogier-Landais.
Zagreb acollia per 4a temporada consecutiva a la familia del mundial, i en el seu terme municipal el diumenge 21 d’abril de 2024 s’hi celebrava la cerimònia de clausura corresponent al 51è Ral·li de Croàcia, quarta ronda en el calendari del certamen global. Amb 68 formacions inscrites, la cita balcànica arrancava el dijous 18 d’abril a 2 quarts de 7 de la tarda amb 67 equips participants baixant per la rampa de sortida, ubicada a peus de la Biblioteca Universitària de la capital croata, des d’on aquests afrontarien a partir de l’endemà els 283,28 km cronometrats que els organitzadors disposaven en el programa al llarg de 20 proves especials, una distància que 62 equips aconseguirien completar, amb més o menys precisió, i optar als punts que s’hi repartien en els certàmens de pilots, constructors, WRC2, WRC3 i campionat júnior.
El destí semblava estar determinat en la segona posició per a la parella britànica.
A 1 quart i 5 minuts de 8 del matí, arrancava la primera etapa amb la sortida de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe del parc tancat, parella que per tercer esdeveniment consecutiu seria l’encarregada d’obrir pista al llarg del divendres, amb un format peculiar. Un bucle de 4 trams es disputava matí i tarda, si bé el post meridional resultava ser la imatge especular del matinal, amb el que primer es feia un camí, per després desfer-lo, rebutjant un parc d’assistències intermedies i emplaçant en el seu lloc un reagrupament a la vila costanera de Rijeka, així com una zona per al bescanvi de pneumàtics en una benzinera d’un dels seus patrocinadors a Cernik. En total l’etapa comptava amb 119,74 km cronometrats repartits en 8 proves especials, una activitat que els més matiners, la parella belga de Hyundai, podria començar a donar per conclosa en sortir del parc d’assistències del vespre a partir de 3 quarts menys 1 minut de 9 del vespre, havent d’estar tots aquells participants que volguessin prosseguir amb la competició dins del parc tancat de Zagreb abans de 2 quarts de 12 de la nit del mateix divendres.
Tot i no acabar-se de trobar del tot a gust amb el comportament del seu Hyundai, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe s’imposaven en la primera prova especial cronometrada del programa davant la conducció serena i segura d’Elfyn Evans i Scott Martin o la punxada lenta de Sébastien Ogier i Vincent Landais, i per tant els belgues iniciaven el seu concurs a l’edició liderant la taula general.
Els britànics de Toyota miraven d’esdevenir una alternativa als belgues de Hyundai rebaixant el registre d’aquests en la segona cronometrada del bucle, però el cert era que els líders certificaven un bon escull matinal en aconseguir 2 victòries de tram més i acumulant 3 de 4 possibles, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe entraven en el reagrupament de Rijeka amb 8,6 segons de marge en vers a Elfyn Evans i Scott Martin. Sempre tercers en els 3 trams vençuts pels líders, Sébastien Ogier i Vincent Landais pagaven els tributs de gaudir d’un programa parcial i en sortir a pista amb la traçada més bruta pels talls dels participants que els precedien, els francesos descansaven a mitja etapa a 21,5 segons dels líders. Els estonians Ott Tänak i Martin Järveoja eren quarts a 37,8 segons dels seus companys líders, mentre que Adrien Fourmaux i Alex Coria eren cinquens a 41,6 segons de la primera posició.
En el moment de la represa el clima primaveral es mostrava exultant i una lleugera nevada es precipitava sobre la regió, tot i això Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe reprenien la competició amb el mateix fil amb el que l’havien deixat, victòria de tram, amb la que la parella elevava el seu coixí fins a la desena de segons.
La truita però es tombava per als líders en les dues següents proves especials, un impacte en una llanda contra una roca, els hi provocava una punxada. La conseqüent manca de confiança, portava als belgues a rebaixar el seu ritme i a veure’s superats en 1,6 segons per Elfyn Evans i Scott Martin al terme de la penúltima prova especial de la jornada.
Sébastien Ogier i Vincent Landais tancaven l’etapa amb un crono imponent, tothora que resultava ser la seva segona victòria de tram consecutiva, i els tercers classificats escurçaven distàncies amb els dos equips que els precedien. Tanmateix, en aquesta darrera prova especial, els dubtes planaven sobre el Toyota amb dorsal 33 i Elfyn Evans i Scott Martin concedien prou segons a Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe com per a que totes dues formacions passessin a compartir el lideratge.
Així doncs, en el moment de tornar a ingressar en el parc tancat de Zagreb, belgues i britànics compartien la primera posició per 6,6 segons de marge amb Sébastien Ogier i Vincent Landais, mentre que Ott Tänak i Martin Järveoja romanien en la quarta posició a 41,1 segons dels seus companys de formació. Adrien Fourmaux i Alex Coria seguien ocupant la cinquena posició a 52,7 segons dels líders.
A 1 quart i mig de 7 del matí els motors tornaven a rugir a les afores del Centre Comercial en el que s’emplaçava el parc tancat, per tal de que els autos dels 65 equips participants que restaven en actiu, poguessin rebre les necessàries atencions mecàniques amb les quals poder afrontar els 108,76 km cronometrats que constaven en el programa al llarg de 8 proves especials. Una activitat que en aquesta ocasió si gaudia d’unes assistències meridionals i que conclouria amb el retorn dels més matiners al règim de parc tancat a partir de 2 quarts i 3 minuts de 9 del vespre.
Adrien Fourmaux i Alex Coria aconseguien el millor temps en la primera prova especial del dia, si bé els francesos treien molt poc rendiment a la gesta, doncs hi retallaven mig segon als líders, 1 segon als seus compatriotes de Toyota, o el més important per a l'equip, 1,1 segons als seus predecessors, els estonians Ott Tänak i Martin Järveoja.
A partir de llavors una fina pluja es començava a precipitar sobre el territori i les precaucions eren obligades per aquells qui no havien fet una bona elecció de pneumàtics. Sébastien Ogier i Vincent Landais aturaven el cronòmetre abans que ningú, si bé els francesos ho feien per només 3 dècimes de segon de marge en vers a Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe i a Elfyn Evans i Scott Martin, segons ex-aequo, pel que la classificació seguia estan pràcticament tan comprimida com a primera hora del matí.
De menor entitat cronometrada, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe s’imposaven en les dues últimes proves especials de l’escull per tal de retornar a la capital amb 4,7 segons de marge amb Elfyn Evans i Scott Martin i 11,3 segons amb Sébastien Ogier i Vincent Landais, qui en la darrera especial es veien obligats a posar una roda de pluja, quan l’asfalt ja estava sec, en haver perdut la banda de rodadura en una de les Pirelli emprades anteriorment. Ott Tänak i Martin Järveoja conservaven posició a 52,2 segons dels seus companys, mentre que Adrien Fourmaux i Alex Coria es lamentaven de problemes d’encès que els impedien anar a fons en les seccions rectes, fitxant a 14,2 segons dels estonians.
En reprendre la competició, britànics i belgues optaven per fer diferents muntes de pneumàtics, i la d’Elfyn Evans i Scott Martin en resultava ser la bona en la primera prova especial de l’escull, en tan en quan aquests hi aconseguien un molt bon temps, amb el qual assaltaven el lideratge de la provisional per 2,0 segons de marge.
Novament una fina pluja es precipitava instants abans de celebrar-se la segona especial del bucle, la més llarga del dia, i els constants canvis d'adherència omplia de dubtes als pilots sobre si el seu ritme havia estat suficientment bo. Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe retornaven el cop amb la mateixa moneda i en aconseguir-hi el millor temps, els belgues recuperaven la primera posició per 2,3 segons de coixí.
Amb Sébastien Ogier i Vincent Landais, i Elfyn Evans i Scott Martin sempre trepitjant-lis els talons, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe s’imposaven en les dues darreres proves especials de la jornada per tal de retornar al parc tancat de Zagreb amb un marge de 4,9 segons en vers als britànics i 11,6 segons amb els francesos. Fora de la lluita per les posicions de podi, Ott Tänak i Martin Järveoja es trobaven ja a 1 minut i 15,5 segons dels líders i amb 19,9 segons de marge amb Adrien Fourmaux i Alex Coria.
Poc abans del trenc d’alba, en passar 5 minuts de 2 quarts de 6 del matí, els 64 equips participants que romanien en el parc tancat de Zagreb començaven a sortir-n’hi gradualment per tal de concloure el ral·li amb l’etapa dominical. Una jornada que, com l’anterior, seguia resseguint la frontera amb Eslovènia; si bé a diferència de la sabatina ho feia cap al nord de la capital, enlloc de cap a l’oest. Una etapa que comptava amb 4 proves especials, resultants de passar en dues ocasions per un bucle de 2 trams, de 54,78 km cronometrats, que es disputava sense assistències mecàniques i que es presentava amb dos grans al·licients, la lluita per la victòria i la lluita pels punts del diumenge.
Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe decidien sacrificar la munta de pneumàtics en la primera prova especial de l’escull, i si bé aquests calcaven el crono de Sébastien Ogier i Vincent Landais, els belgues s’hi deixaven 2,3 segons amb Elfyn Evans i Scott Martin, tercers a final de tram per darrera de Takamoto Katusta i Aaron Johnston, qui per fi semblaven adonar-se’n que estaven a Croàcia per competir, i d’Adrien Fourmaux i Alex Coria.
La gestió dels belgues se n’anava en orris quan una nota arribava tard al való i la parella feia una excursió per fora de la carretera, pagant el peatge de concedir una vintena de segons i perdre-hi el seu aleró posterior. Una quantitat de temps que Elfyn Evans i Scott Martin també s’hi deixaven en etzibar un cop al seu Toyota en la part posterior esquerra i veure com aquest s’hi envirollava.
Amdues errades situaven a Sébastien Ogier i Vincent Landais en la primera posició per 9,1 segons de marge amb els seus companys britànics i 10,2 segons amb els anteriors líders, mentre que en la lluita pels millors temps, Ott Tänak i Martin Järveoja arrebassaven el millor temps a Takamoto Katsuta i Aaron Johnston per 1,1 segons.
Uns altres amb problemes en aquesta divuitena prova especial eren Adrien Fourmaux i Alex Coria, qui hi trencaven un braç de direcció en un revolt i s’hi deixaven una quinzena de… Minuts.
Sense assistències ni zona remota per al bescanvi de pneumàtics entremig, el japonès i l’irlandès tornaven a vèncer en la segona passada per la primera especial dominical, mentre que uns frustrats Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe veien com sense l’aleró ni l’impuls híbrid, no podien presentar batalla en la reconquesta de la primera plaça.
En la cronometrada del premi extra Adrien Fourmaux i Alex Coria marcaven el millor temps, amb llurs 5 punts els francesos complementaven el cinquè lloc del dissabte al vespre, tothora que es redimien del desastre anterior. Ott Tänak i Martin Järveoja els seguien per davant dels Toyota de Sébastien Ogier i Vincent Landais i de Takamoto Katsuta i Aaron Johnston, qui per 1,8 segons de marge en vers als estonians de Hyundai, hi aconseguien ser els pilots més ràpids de l’etapa dominical.
Després de cobrir una seixantena de quilòmetres de tram d’enllaç, els 62 equips participants que aconseguien concloure el ral·li s’anaven situant a peus de la seu central de la petrolera croata INA a partir d’1 quart de 4 de la tarda, on 45 minuts més tard hi tenia lloc la cerimònia oficial del podi, en la que Sébastien Ogier i Vincent Landais hi pujaven en el seu graó més alt gràcies a un registre de 2 hores 40 minuts i 23,6 segons, victòria que significava el podi centenari per al pilot provençal. Elfyn Evans i Scott Martin cobrien els 283,28 km cronometrats del recorregut amb un retard de 9,7 segons en vers el temps dels guanyadors i aquests s’havien de conformar amb la segona plaça que havien vingut ocupant al llarg de gairebé tot el programa, mentre que uns resignats Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe s’havien de conformar amb tancar el podi a 45,8 segons dels francesos.
A Neuville-Wydaeghe tot els hi anava de cara fins el dissabte al vespre, el diumenge…
Baixant en un graó el nivell de preparació mecànica, els russos Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov s’imposaven en 3 de les 4 proves especials que conduïen la caravana del ral·li vers l’Adriàtic, sent la victòria de tram en la cronometrada que se’ls hi escapava per als seus companys de carpa Yohan Rossel i Arnaud Dunand. Un balanç que deixava als primers al capdavant de la provisional en l’entrada al reagrupament de Rijeka per 12,4 segons en vers als segons. Avesats a la tercera posició, tret de la segona prova especial en la que resultaven ser quarts, el madrileny Pepe López i el gallec David Vázquez tancaven les posicions de podi a 46,6 segons dels líders i per un marge pràcticament idèntic en vers els seus més immediats perseguidors, els finlandesos Lauri Joona i Janni Hussi.
En el camí de retorn cap a Zagreb el domini dels russos era aclaparador i aquests es feien amb les 4 victòries de tram possibles, mentre que amb una virolla i una punxada, Pepe López i David Vázquez es despenjaven de la lluita per les dues primeres posicions.
Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov retornaven al parc tancat amb 31,1 segons de marge en vers a Yohan Rossel i Arnaud Dunand, mentre que Pepe López i David Vázquez romanien en la tercera posició a 2 minuts i 2,5 segons dels líders i per un marge de 20,1 segons en relació al Hyundai i20 Rally2 de Nicolas Ciamin i Yannick Roche.
La truita es capgirava dissabte al matí, doncs amb 3 victòries parcials de tram consecutives, Yohan Rossel i Arnaud Dunand aconseguien retallar les distàncies amb els líders russos en gairebé un terç, per tal de situar-les en 21,2 segons.
Malauradament per al de Nimes i el seu navegant, una punxada en la quarta i última prova especial del bucle matinal, tirava per la borda tot l’esforç realitzat fins llavors, i en concedir-hi una mica més de mig minut, aquests retornaven a Zagreb a 59,9 segons del lideratge dels seus companys a Citroën. Entretant, la distància entre tercers i quarts s’estabilitzava, doncs ambdues formacions aconseguien registres molt similars i l'estira i arronsa de segons entre ells era una constant, emperò en vers els líders el forat s'incrementava, i així els espanyols fitxaven a 2 minuts i 21,9 segons dels líders, mentre que els francesos ho feien a 2 minuts i 40,3 segons.
En tornar sobre les especials, Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov muntaven pneumàtics durs tot esperant que la pista s’assequès, mentre que Pepe López i David Vázquez s’inclinaven per l’opció radicalment oposada, els de pluja.
Al llarg de les dues primeres proves especials de la tarda, i tanmateix les més llargues del bucle, es revalava que la tria correcta era la que havien escollit Yohan Rossel i Arnaud Dunand, els tous, i els francesos s’imposaven consecutivament en aquestes dues cronometrades per tal de retornar al demèrit de la vintena de segons, concretament 24,7 segons.
En les dues últimes Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov feien una passa endavant i elevaven l’assumpció de riscos, per amb 2 millors temps consecutius, retornar al punt d’eixida amb 39,5 segons de marge amb Yohan Rossel i Arnaud Dunand, qui hi rebien una penalització de 10 segons en fer tard al control horari, i 2 minuts i 21,6 segons de marge amb Pepe López i David Vázquez. Nicolas Ciamin i Yannick Roche mantenien la pressió sobre els espanyols fitxant a 10,8 segons del seu temps.
Amb un punt i mig calent a la taula de temps, el diumenge al matí arrancava la tercera i última etapa, un inici que tenia lloc amb una de freda i una de calenta. En l’especial inaugural els 3 primers classificats completaven el tram en el mateix ordre que portaven a la general, mentre que en la següent els dos perseguidors superaven als respectius perseguits.
Pepe López i David Vázquez tornaven a batre a Nicolas Ciamin i Yannick Roche en la repetició de la cronometrada inaugural, mentre que Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov no, si bé els russos només hi concedien 6 dècimes de segon als seus companys francesos, qui tancaven la seva participació en la ronda balcànica amb una tercera victòria parcial de tram consecutiva per davant dels seus compatriotes, si bé a la classificació provisional no es produïa cap canvi.
Així doncs els russos sota bandera búlgara Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov s’imposaven en la categoria WRC2 amb un temps de 2 hores 49 minuts i 44,9 segons, registre que reduïa en 38,2 segons l’acumulat per Yohan Rossel i Arnaud Dunand. Pepe López i David Vázquez tancaven el podi a 2 minuts i 41,0 segons dels guanyadors.
Gryazin-Aleksandrov s’imposaven amb una actuació notable
La victòria dels pilots russos es feia extensible al certamen WRC2 Challenger, mentre que en el WRC Masters, el guardó era guanyat per la unitat familiar composada per Armin Kremer i Ella Kremer, pare i filla.
6 parelles diferenciaven els participants del certamen WRC3 del júnior, si bé en bona part de l’itinerari, el protagonisme el prengueren els pilots joves i amb més entusiasme del parc tancat. Els turcs Ali Türkkan i Burak Erdener s’imposaven en la primera prova especial cronometrada del programa per tal d’esdevenir els primers líders de les dues categories per davant dels estonians Romet Jürgenson i Siim Oja.
Precisament la parella estoniana s’imposava en les 3 següents proves especials en vers l’oest, mentre que la formació turca resistia al capdavant de la classificació general fins a la tercera prova especial cronometrada del programa, moment en el qual els fins llavors líders s’accidentaven i s’havien de retirar.
La baixa d’uns i l’elevat ritme dels altres, portava a Romet Jürgenson i Siim Oja a liderar la taula provisional en arribar a Rijeka per l’important marge de 56,8 segons amb Tom Rensonnet i Manon Deliot i d’1 minut i 9,9 segons amb Filip Kohn i Tom Woodburn, qui només participaven en el certamen WRC3.
En el retorn cap a la capital croata, els estonians es seguien mantenint en la part alta de les taules individuals de temps, sumant només una altra victòria parcial de tram en la vuitena i última prova especial, un rendiment notable que permetia als líders entrar en règim de parc tancat amb 1 minut i 4,3 segons de marge amb els belgues Tom Rensonnet i Manon Deliot i 1 minut i 34,9 segons amb els australians Gill Taylor i Daniel Brkic.
En el moment de la represa de la competició l’endemà dissabte, els líders es seguien desenvolupant tan bé sobre els trams croats com al llarg de l’etapa anterior i la baixa per avaria mecànica dels belgues Tom Rensonnet i Manon Deliot sobre l’equador del bucle matinal, permitia als estonians fitxar en el reagrupament de mitja etapa amb gairebé 2 minuts de marge amb Gill Taylor i Daniel Brkic i una mica més de 2 minuts amb els francesos Mattéo Chatillon i Maxence Cornuau, qui també hi competien fora del certamen júnior.
El desenvolupar de l’edició al llarg del bucle post meridional esdevenia com el que s’havia vist fins llavors, però d’una manera més subtil. Només la revifada de Filip Kohn i Tom Woddburn aportava una mica d’emoció a la categoria, qui en la darrera cronometrada de l’etapa aconseguien arrabassar la darrera posició de podi a Mattéo Chatillon i Maxence Cornuau.
Amb gairebé la meitat de victòries de tram en el seu haver, 7 sobre 16 i 5 segons millor resgistres, la parella becada per la FIA, els estonians Romet Jürgenson i Siim Oja, retornava al parc tancat del Centre Comercial de Zagreb amb 2 minuts i 9,4 segons de marge en vers Gill Taylor i Daniel Brkic i 2 minuts i 34,4 segons en relació a Filip Kohn i Tom Woodburn. Mattéo Chatillon i Maxence Cornuau classificats a 2,6 segons del pilot txec i el navegant britànic, oferien pràcticament l’únic pol d’interès de cara a l’etapa dominical.
Els líders afrontaven els darrers quilòmetres com un tràmit i administraven el seu gran avantatge acumulat fins llavors, d’altra banda Filip Kohn i Tom Woodburn aprofitaven el context per tal d’aconseguir fer-se amb la segona plaça després de la relaxació excessiva de Gill Taylor i Daniel Brkic al terme de la segona prova especial, qui per darrera seu tenien a mig segon el Renault Clio Rally3 de Mattéo Chatillon i Maxence Cornuau.
Precisament la parella francesa establia el millor temps en la segona passada per la cronometrada inaugural i aquesta s’enfilava fins a la segona posició, enviant a Filip Kohn i Tom Woodburn a la tercera i els australians Gill Taylor i Daniel Brkic fora de les posicions de podi.
El francès nascut a ultramar i el continental s’entregaven a fons en la darrera prova especial cronometrada del programa, i aquests en tornar a aconseguir el millor temps, s’asseguraven la segona posició final.
Amb l’entrada al parc tancat i la posterior cerimònia de podi, l’activitat es donava oficialment per conclosa amb els estonians Romet Jürgenson i Siim Oja completant l’itinerari en un temps de 3 hores 2 minuts i 44,1 segons, registre que els hi suposava un marge d’1 minut i 33,7 segons amb Mattéo Chatillon i Maxence Cornuau i d’1 minut i 54,5 segons amb Filip Kohn i Tom Woodburn.
La superioritat dels becats per la FIA al llarg de les 2 primeres jornades va ser inqüestionable.
Tot i aconseguir la seva primera victòria de la temporada, el cert era que Sébastien Ogier aconseguia menys punts que amb la segona plaça del Montecarlo inaugural i el provençal acumulava 45 punts. D’altra banda tan Thierry Neuville com Elfyn Evans aconseguien sumar 19 punts en el seu concurs en l’esdeveniment balcànic i la classificació al capdavant de la taula s’estancava, alhora que eixamplaven en 6 punts el forat amb Adrien Fourmaux. Ott Tänak, segon tan al llarg del diumenge com en el “Power Stage” i 4t el dissabte al vespre, es feia amb 20 punts, la segona puntuació més alta, i l’estonià estrenyia el cèrcol sobre el francès.
|
Punts |
 Thierry Neuville
|
|
 Elfyn Evans |
|
 Adrien Fourmaux
|
|
Tot i el doblet final de Toyota, el cert era que dissabte al vespre qui liderava eren Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, amb el què la puntuació entre els dos constructors asiàtics no diferia massa, 45 punts per als japonesos, per 42 punts de Hyundai, i per tant el pols per encapçalar la taula del certamen de constructors es mantenia roent. Adrien Fourmaux i Alex Coria es quedaven altra vegada sols en el seu intent de mantenir a flor d’aigua M-Sport i els britànics es trobaven ja a 80 punts dels líders.
Constructor |
Punts |
 Toyota
|
|
 Hyundai
|
|
 M-Sport |
|
Tommi Mäkinen 
Mitsubishi
Ford
Peugeot
Subaru