Phillipe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni van fer història en ser el primer KitCar en imposar-se als WRCar.

El dilluns 19 d'abril arrancava des de Lloret de Mar el 35è Ral·li Catalunya - Costa Brava, cinquena cita del calendari del campionat del món de ral·lis que es presentava amb un recorregut composat de 19 especials cronometrades i un recorregut de 396,01 km. La prova era puntuable per als campionats de pilots, marques, producció i FIA-2Litres el que aplegava fins a un total de 109 equips inscrits, partint tots ells des de la rampa de sortida cap a les 3 jornades de competició. La ronda catalana, que finalitzava el 21 d'abril, va poder ser completada per 56 equips.

En aquesta ocasió Didier Auriol i Denis Giraudet no van poder contenir els FIA 2-Litres.

La primera jornada, celebrada entre les provincies de Barcelona i Girona va començar amb polèmica ja que la primera especial cronometrada del ral·li, Els Àngels, va ser anulada per l'inspector internacional amb només 10 segons d'antelació a la sortida del primer participant, els finlandesos de Mitsubishi Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, el que no va donar temps a direcció de cursa a aturar-lo, Tommi i Risto van ser els únics en disputar el tram, amb la conseqüent enuig per part dels pilots dels tres diamants, ja que havien arriscat innecessàriament i ara partien cap a Santa Pellaia amb els pneumàtics més degastats que la competència. Luis Moya per la seva banda, també va mostrar la seva disconformitat amb la decisió presa ja que en fer-ho tan tard va posar en perill públic i pilots.

Ja en la segona especial cronometrada saltava la sorpresa, Jesús Puras i Marc Martí, amb un dels lleugers Citroën Xsara KitCar atmosfèrics aconseguien l'escratx i el liderat de la prova, a l'escratx li seguirien tres més en una jornada composada de 7 trams després de la cancelació d'Els Angels. Així doncs Puras-Martí se'n van anar a dormir com els homes més ràpids de la primera jornada, si ve sobre el Service Park planava el malestar per si el pilot càntabre havia fet entrenaments il·legals, seguits dels seus companys d'equip, els francesos Philippe Bugalaski i Jean-Paul Chiaroni, anant a buscar el primer WRCar fins a la tercera posició, ni més ni menys que el guanyador de l'anterior edició, el també francés Didier Auriol i Denis Giraudet.

Un problema de motor en el tram de La Fullaca, el més llarg de la jornada, va endarrerir als britànics de Subaru Colin McRae i Nicky Grist, donat que després del tram no hi havia assistències, aquesta averia la van arrossegar en la següent cronometrada, Cladells el que va provocar que els pilots acumulessin entre els temps del tram i les penalitzacions 7 minuts d'endarreriment, el que pràcticament deixava sense opcions a la parella de Prodrive.

També a La Fullaca Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki van patir problemes, amb els pneumàtics peró en aquesta ocasió, el que feia perdre a la parella finlandesa, que venia de marcar un escratx a La Trona, un temps molt valuós de cara a la lluita per les posicions de podi.

En arrancar la segona jornada saltava ja la primera sorpresa, Jesús Puras i Marc Martí no podien fer arrancar el seu Xsara KitCar, si bé el van empènyer fins a fora del parc tancat i via telefónica amb el seu enginyer van intentar que el motor del seu Citroën tornés a rogir, aquest es va negar el que impedia a la parella cantabro-catalana defensar la seva posició d'honor que era recollida per l'altre Citroën present, el dels francesos Bugalski-Chiaroni. L'acció d'aquesta segona jornada es centrava en la provincia de Tarragona, i on malgrat haver un asfalt més agressiu, els francesos de Citroën van mantenir el tipus i el seu Citroën al capdavant del ral·li aconseguint afegir deu segons més la diferéncia que tenien vers els seus perseguidors, el guanyadors de 1998 Auriol-Giraudet.

Peró aquesta no va ser la única sorpresa de la jornada, ja que a la primera especial del dia, La Riba, Mäkinen-Mannisenmäki, Rovanperä-Pietiläinen amb el Córdoba WRC, Burns-Reid amb l'Impreza WRC i Vinyes-Lorza amb un Saxo KitCar eren penalitzats amb un minut per iniciar el tram amb antelació. Aquesta penalització mermava molt l'aspiracions de dos candidats a les posicions de podi, els finlandesos de Mitsubishi i els britànics de Subaru.

Especialment dur va ser el tram de Gratallops-Scala Dei, el més llarg de la jornada amb 45 kms on Carlos Sainz i Luis Moya van perdre la banda de rodadura del seu pneumàtic frontal dret a falta d'11 kms per a la conclusió de l'especial, obligant als pilots de Toyota a rodar molt lentament i perdent la tercera plaça que anava en mans del Mitsubishi de Loix-Smeets. Mäkinen-Mannisenmäki i McRae-Grist també patien problemes de pneumàtics en aquesta especial, peró de menor gravetat que els espanyols, els quals es van esforçar al màxim a la segona passada per La Riba, última cronometrada del dia, per tal de superar als belgues de la marca dels tres diamants per només 5 segons.

La tercera jornada tornava a visitar les terres gironines i barcelonines on Bugalski-Chiaroni van seguir demostrant ser els més ràpids, aprofitant la lleugeresa del cotxe i l'amplitud permesa pel reglament del mateix, i amb dos escratxs més van fer que els seus compatriotes Didier Auriol i Denis Giraudet es resignessin amb la segona plaça. Mäkinen-Mannisenmäki començaven el dia fort, amb els dos millors registres en els dos primers trams per ja en el tercer superar als seus companys d'equip alhora que els espanyols de Toyota que amb problemes de pneumàtics, es va desllandar, van perdre temps i fer-se amb una posició de podi. L'incident amb els pneumàtics es va repetir a La Fullaca i Sainz-Moya quedaven definitivament fora de la lluita del podi en perdre 50 segons més, peró aquesta no seria la única desgràcia per a la parella de Toyota, ja que un cop superada la línia de meta del darrer tram, a uns 20 metres, el motor del seu Corolla WRC va emmudir, el problema la corretja de l'alternador trencada, pel que en no poder completar l'enllaç entre Arbúcies i Lloret de Mar, els pilots es veien obligats a abandonar.

Així d'aquesta manera Bugalski-Chiaroni feien història al Ral·li Catalunya-Costa Brava en ser els primers en guanyar amb un cotxe de categoria F-2, victòria que alhora suposava la primera per a Citroën en el mundial de ral·lis, en completar les 19 especials cronometrades amb 31,8 segons d'avantatge vers els seus compatriotes de Toyota i vencedors en l'anterior edició Auriol-Giraudet. El podi el completaven els campions mundials Mäkinen-Mannisenmäki a 2 minuts i 21,1 segons del temps dels guanyadors.

L'esforç relaitzat per Mäkinen-Mannisenmäki en la tercera jornada es va veure compensat amb un podi.

La categoria FIA 2-Litres la victória va recaure com no podia ser d'altra manera en mans de Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni, seguits a molta distància dels catalans Oriol Gómez i Oriol Julià a bord d'un Renault Mégane Maxi i els canaris Luis Monzón i José Carlos Déniz amb un Peugeot 306 Maxi.

En la categoria de producció l'omanita Hamed Al-Wahaibi acompanyat del neozelandés Tony Sircombe aconseguien imposar-se per segona vegada en el campionat, ara peró per només 22,9 segons per davant dels italians Manfrinato-Condotta. Els campions en vigència, Trelles-Christie quedaven relegats a la tercera posició final a més de 3 minuts dels vencedors els quals a més a més, ara passaven a encapçalar la general provisional amb 4 punts d'avantatge vers ells.

Segona victória de la parella Al-Wahaibi-Sircombe i liderat en la general provisional de Producció .

En la general per pilots Tommi Mäkinen mantenia la primera posició en la general gràcies al podi aconseguit, sent ara peró perseguit per tres punts de diferencia pel francés Didier Auriol, el qual gràcies a la segona plaça marcada, superava al britànic Colin McRae que amb aquest sumava ja tres zeros en el campionat.

Pilot

Punts

Tommi Mäkinen

26

Didier Auriol

23

Colin McRae

20

En el campionat de marques es donava un empat técnic entre Toyota i Mitsubishi, ja que totes dues marques sumaven 10 punts, Toyota per la victória en constructors, Mitsubishi pel 2n i 3r llocs aconseguits per Mäkinen-Mannisenmäki i Loix-Smeets. Ford per la seva banda no sumava ni un sol punt i era superada per la marca dels tres diamants vermells i veia alhora com Subaru retallava 5 punts la distància que separava ambdues marques.

Constructor
Punts

Toyota

43

Mitsubishi

32

Ford

28

Grönholm-Rautiainen trencaven el domini de Ford a Xipre per una doble errada de McRae-Grist.

Cinquena prova en el calendari del campionat del mòn de ral·lis, el 30è Ral·li de Xipre suposava la primera cita de la temporada en celebrar-se sobre terra. El ral·li que era puntuable per als campionats de pilots, constructors i producció, animava fins a 66 equips a formalitzar la seva inscripció, dels que 60 van empendre la protocolària sortida el dijous 18 d'abril des de la rampa cap als 324,17 km cronometrats repartits al llarg de 20 especials. 32 equips, gairebé la meitat, van aconseguir completar la cita el diumenge 21 d'abril.

Els campions del món aconseguien el seu tercer podi consecutiu.

El ral·li va inciar-se amb alternances en el si de l'equip Ford, principals favorits a la victòria tal i com ho demostraven els dos doblets aconseguits en les dues anteriors edicions. Els britànics Colin McRae i Nicky Grist s'imposaven en la primera especial celebrada i per tant eren els primers líders de la prova, en la segona cronometrada el millor temps i liderat passava a ser per als joves belgues François Duval i Jean-Marc Fortin, els quals cedien el rol a l'estoni Markko Märtin i al britànic Michael Park, després que aquests marquessin el millor temps en la tercera cronometrada.

Mentrestant els quarts membres de l'equip Ford, els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya, trencaven un palier a falta de 4 km per completar la primera especial del dia, havent d'arrossegar l'averia fins després del 3r tram, moment en que es permetien les assistències, amb el que un dels principals favorits a victòria quedaven totalment despenjats. Per a més infortuni, en reempendre la competició, els espanyols trencaven la direcció assistida del seu Focus RS WRC'02, element vital en els revirats trams xipriotes, amb el que la parella queia fins la 23ena posició provisional a més de 6 minuts dels líders a la neutralització d'etapa.

Un segon temps escratx en la represa de les assistències permetia a Colin McRae i Nicky Grist recuperar la primera posició provisional, els quals van haver d'esforçar-se de valent en la última cronometrada de la jornada, on marcaven l'escratx, per tal de distanciar-se dels seus perseguidors, capitanejats per Marcus Grönholm i Timo Rautiainen que tot i obrir pista, arribaven a la neutralització de Limassol a 6,9 segons dels líders i per davant dels Ford Focus RS WRC de Markko Märtin i Michael Park i de François Duval i Jean-Marc Fortin a 14,0 i 18,5 segons dels líders respectivament.

La segona jornada, amb vuit especials cronometrades, era la més llarga de totes i on bona part del ral·li hauria de quedar decidit. Carlos Sainz i Luis Moya reapareixien en les dues primeres especials cronometrades amb dos escratxs consecutius, mentre que en el tercer tram, Tommi Mäkinen i Kaj Lindström eren els pilots més ràpids que de cop pujaven dues places i es situaven en posicions de podi aprofitant-se de l'abandonament per problemes de motor de François Duval i Jean-Marc Fortin.

Per davant Marcus Grönholm i Timo Rautiainen van anar escurçant distàncies paulatinament vers Colin McRae i Nicky Grist fins arribar a l'avant-penúltima especial cronometrada, on una pluja torrencial a la que els neteja-parabrises no donaven l'avast per evacuar l'aigua, sorprenia a tothom. En aquestes condicions, els britànics de Ford aconseguien endosar gairebé mig minut als finlandesos de Peugeot el que els permetia completar la segona jornada després de suspendre's el darrer tram cronometrat amb un marge de 26,2 segons. Uns altres perjudicats per la cortina d'aigua van ser Tommi Mäkinen i Kaj Lindström, si bé els finlandesos de Subaru conservaven la tercera plaça, aquests passaven a estar en condicions de lluitar per les dues primeres posicions a estar amenaçats pel Peugeot 206 WRC dels quarts classificats, els britànics Richard Burns i Robert Reid.

Amb 6 especials programades i 81,88 km cronometrats per davant, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen van sortir a per totes en la tercera i última etapa de diumenge, i ja en la primera especial cronometrada els del lleó retallaven 12 segons als de l'oval, el que posava nerviosa a la parella britànica líder que en la segona especial de la jornada volcava el seu Ford Focus RS WRC en tallar massa una corba d'esquerres. Colin McRae i Nicky Grist donaven dues voltes de campana, peró malgrat l'aparositat de l'incident, els de Ford només perdien una posició.

Tommi Mäkinen i Kaj Lindström per la seva banda aconseguien mantenir més o menys neutre l'atac de Richard Burns i Robert Reid fins arribar a les assistències de mitja jornada, en la represa de la competició, moment per afrontar les segones passades per les especials, Colin McRae i Nicky Grist que pilotaven sense direcció assistida en conseqüència del primer accident, tornaven a volcar el seu cotxe caient ara si fins la setena posició provisional, aplanant el camí de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen cap a una nova victòria.

L'altre punt calent de la jornada ara esdevenia una lluita per la segona plaça amb el segon accident de Colin McRae i Nicky Grist. Els compatriotes a Peugeot d'aquests aconseguien superar a Tommi Mäkinen i Kaj Lindström en el primer dels tres trams que restaven per celebrar-se, els de Subaru reaccionaven adjudicant-se l'escratx en el penúltim tram recuperant així la segona plaça per només 1,6 segons quan restaven 9,10 km de competició. Richard Burns i Robert Reid van treure el millor de si mateixos en aquest últim esprint, i adjudicant-se l'escratx, aconseguien recuperar la segona posició per només 2,2 segons de marge vers Tommi Mäkinen i Kaj Lindström que s'havien de confromar amb el tercer graó del podi.

Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, aliens a les lluites des del segon accident de Colin McRae i Nicky Grist, aconseguien així trencar el domini de Ford a la prova xipriota en aturar el crono en 4 hores 21 minuts i 25,7 segons, 56,8 segons per davant dels seus companys d'equip i campions mundials en vigència Richard Burns i Robert Reid. Tommi Mäkinen i Kaj Lindström per la seva banda sumaven el seu segon podi amb Subaru completant el recorregut a 59 segons dels seus compatriotes guanyadors.

Una tempesta i l'impetu de Burns-Reid van impedir a Mäkinen-Lindström aconseguir una plaça millor que tercer.

En l'apartat reservat als cotxes de producció els malaisis de Proton Karmajit Singh i Allen Oh van dominar la classificació en les primeres especials del primer dia fins arribar a la darrera especial del divendres, moment en que els italians Giovanni Manfrinato i Claudio Condotta van aconseguir arrebatre la primera posició. Els transalpins van mantenir-se al capdavant de la taula de temps fins la segona especial de dissabte, moment en que aquests patien un accident i abandonaven la prova abans de celebrar-se la següent especial, deixant el camí planer als malaisis quan el ral·li estava força trencat. Més encara es va trencar quan a les acaballes de la segona etapa Gustavo Trelles i Jorge del Buono perdien més de 5 minuts en canviar una roda punxada, pel que Singh-Oh es varen dedicar a controlar la prova per assegurar-se els seus primers 10 punts en el campionat i empatar així al capdavant de la provisional amb el peruà Ramon Ferreyros i el finlandès Kristian Sohlberg.

Singh-Oh aconseguien la seva 1a victòria en el campionat en un ral·li molt trencat.

En la classificació general del mundial per a pilots Marcus Grönholm aconseguia desmarcar-se lleugerament al capdavant de la taula provisional gràcies a la seva segona victòria de la temporada. Mentre que el seu company Gilles Panizzi, especialista d'asfalt, sortia de la illa del Mediterrani en blanc. Richard Burns per la seva banda, més fet al 206 WRC, sumava el seu tercer podi consecutiu aconseguint així que Peugeot situés a tres dels seus pilots en el podi provisional.

Pilot

Punts

Marcus Grönholm

31

Gilles Panizzi

20

Richard Burns

19

En el campionat de constructors el domini de Peugeot era insultant amb el seu quart doblet consecutiu de 5 proves celebrades, el que catapultava als del lleó en primera posició amb 68 punts. Ford que només sumava 2 punts per la cinquena posició final en aquest campionat de Colin McRae i Nicky Grist, veia com Subaru empatava a punts en la segona posició, mentre que Mitsubishi, totalment fora d'òrbita, tancava el podi provisional amb 6 punts.

Constructor
Punts

Peugeot

68

Ford

Subaru

27

27

Mitsubishi

6