Didier Auriol i Denis Giraudet, que no estaven nominats per Toyota per puntar, van fer un recital de pilotatge .

El dimecres 22 d'abril de 1998 finalitzava a la localitat gironina de Lloret de Mar el 34è Ral·li Catalunya - Costa Brava, ciutat des d'on 115 dels 125 equips inscrits van emprendre el camí des de la rampa de sortida cap als 400,71 km cronometrats de recorregut distribuits al llarg de 19 proves especials tres dies abans, és a dir el diumenge 19 d'abril. El ral·li català era la cinquena prova del calendari del campionat del món de l'especialitat i entregava punts en els certàmens de pilots, marques, FIA 2-Litres i producció. 46 equips dels 115 participants van aconseguir superar la cita celebrada integrament sobre asfalt.

Amb el segon podi consecutiu aconseguit per Loix-Smeets, els belgues es reivindicaven com estrelles emergents.

La primera jornada del ral·li tenia lloc el dilluns 20 d'abril i aquesta es celebrava entre les províncies de Girona i Barcelona amb un total de 7 trams cronometrats en el seu programa de 121,53 km de distància competitiva i pels que només s'hi passava una vegada.

La pujada a La Trona obria les hostilitats vers el cronòmetre en l'edició i en ella els belgues de Ford Bruno Thiry i Stéphane Prévot hi esdevenien els homes més ràpids i per tant els primers líders de la prova, malgrat que el pilot duia una faixa a conseqüència d'unes molèsties lumbars, Richard Burns i Robert Reid el seguien a 4 dècimes de segon, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya tancaven el podi provisional per 2 dècimes de segon de marge vers el Peugeot 306 Maxi dels germans Gilles i Hervé Panizzi, fent bons així els auguris que en la cita catalana els FIA-2 Litres podien posar en compromís als World Rally Car.

Didier Auriol i Denis Giraudet s'imposaven en la següent prova especial, Alpens - Les Lloses, per davant de fins a 3 cotxes de la classe FIA-2 Litres. Els francesos de Toyota, que havien patit una punxada en la cronometrada anterior i havien completat el tram amb el vuitè millor registre, recuperaven de cop 7 posicions i passaven a liderar la classificació provisional mentre que a l'entrada del reagrupament de Ripoll Richard Burns i Robert Reid, i Bruno Thiry i Stéphane Prévot els seguien a 2 i 3 dècimes de segon respectivament.

Als Colls de Santigosa i de Bracons, Didier Auriol i Denis Giraudet es refermaven en el seu lideratge en marcar-hi dos escratxs més consecutius, mentre que en el segon d'ells el Peugeot 306 Maxi de Gilles Panizzi i Hervé Panizzi, així com el Citroën Xsara KitCar dels càntabres Jesús Puras i Carlos del Barrio, desplaçaven a fora del podi als britànics i belgues que abans s'hi havien assentat.

Sortint de les assistències de Manlleu, els líders encara marcarien un altre millor temps, el quart consecutiu per als pilots de Toyota, mentre que els càntabres de Citroën s'enfilaven fins a la segona posició i els seus companys d'equip francesos, Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni, guanyaven també una plaça per esdevenir els tercers deixant a les portes del podi als seus compatriotes de Peugeot Gilles Panizzi i Hervé Panizzi.

L'orografia de l'especial de Cladells no era gens bona per als cotxes de dues rodes motrius i aquests perdien terreny i posicions, ans el contrari del que passava a l'especial de Sant Feliu a Tossa, on Jesús Puras i Carlos del Barrio marcaven el seu primer escratx a l'edició per davant dels seus companys d'equip francesos, i aquests pujaven fins la segona posició provisional. Didier Auriol i Denis Giraudet eren els tercers pilots més ràpids en aquesta prova especial i Bruno Thiry i Stéphane Prévot els quarts, el que valia als pilots de Ford per a superar a Gilles Panizzi i Hervé Panizzi en la classificació i esdevenir així en els tercers classificats provisionals.

Completats els 7 primers trams de l'edició i quan passaven 3 minuts de 2 quarts de 7 de la tarda, els participants començaven a fer entrada al parc tancat de Lloret de Mar, on Didier Auriol i Denis Giraudet eren els líders de la taula provisional per 16,8 segons de marge vers Jesús Puras i Carlos del Barrio i per 21,3 segons de diferència en relació a Bruno Thiry i Stéphane Prévot. A 1,6 segons de la darrera posició de podi s'hi trobava el Peugeot 306 Maxi de Gilles Panizzi i Hervé Panizzi, mentre que Richard Burns i Robert Reid, a bord del debutant Mitsubishi Carisma GT Evo V, eren cinquens a 26,5 segons dels líders i a 3,6 segons dels seus predecessors, amb el què la classificació resultant estava molt comprimida.

Tanmateix alguns dels favorits a podi o victòria es veurien endarrerits al llarg d'aquesta primera etapa, com era el cas dels Subaru Impreza S5 WRC de Colin McRae i Nicky Grist per problemes de suspensions i el de Piero Liatti i Fabrizia Pons amb un turbo que no acabava de treballar del tot bé. Carlos Sainz i Luis Moya, els ídols de l'afició local i companys d'equip dels líders provisionals, eren vuitens a 44,2 segons d'aquests després de deixar-se una quinzena de segons a Cladells en patir-hi una virolla primer i després quan el seu Corolla WRC se n'anava tot recte, deixant palesa la manca de compenetració entre màquina i pilot.

En la segona jornada el ral·li es desplaçava fins a la provincia de Tarragona, on l'asfalt molt més abrasiu que el de les comarques del nord, la calor i la successió de viratges lents, a priori feien que les condicions no fossin tan favorables per als FIA 2-Litres. En total s'hi programaven un conjunt de 6 proves especials de 172,92 km de distància amb dos regarupaments per a les assistències a Cornudella de Montsant i un altre a Tivissa per tal de generar així 2 bucles de 2 trams i 2 més d'una única especial.

Freddy Loix i Sven Smeets així com Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki s'imposaven en la primera prova especial sabatina, mentre que Jesús Puras i Carlos del Barrio, pràcticament els únics pilots que amb un cotxe de dues rodes motrius seguien el major ritme dels World Rally Car, es veien obligats a abandonar la competició en trencar el motor del seu Citroën després d'haver foradat el càrter. L'abandonament dels càntabres va permetre a Gilles Panizzi i Hervé Panizzi prendre momentàniament la segona plaça provisional en superar a Bruno Thiry i Stéphane Prévot.

Els dos Peugeot 306 Maxi oficials i presents a la cita, el dels germans Panizzi i el de François Delecour i Daniel Grataloup aturaven el cronòmetre abans que ningú en la següent prova especial i separats per tan sols 2 dècimes de segon, mentre que Bruno Thiry i Stéphane Prévot, es veien superats per Richard Burns i Robert Reid per un estret marge, si bé per darrera tenien trepitjant-lis els talons els seus compatriotes de Toyota Freddy Loix i Sven Smeets.

Després d'un reagrupament de 20 minuts per a les assistències a Cornudella de Montsant, els Toyota Corolla WRC tornaven a esdevenir la referència, i novament el millor temps passava a ser obra de Didier Auriol i Denis Giraudet que es començaven a escapar de la resta del parc tancat. Freddy Loix i Sven Smeets marcaven el segon millor temps en aquesta tercera prova especial i els belgues guanyaven d'una tacada 3 posicions per tal de situar-se per darrera de la parella francesa líder.

Malgrat donar un cop a la part posterior del seu Mitsubishi Carisma GT Evo V abans de disputar-se l'especial reina de la jornada i del ral·li, Richard Burns i Robert Reid recuperaven una posició en el podi en detriment de Gilles Panizzi i Hervé Panizzi, mentre que Bruno Thiry i Stéphane Prévot, afligits per uns problemes de frens, passaven a estar a l'abast de Carlos Sainz i Luis Moya, sisens provisionals des de la primera prova especial de la jornada.

Sortint de Tivissa es celebraven els respectables 45,57 km cronometrats de La Figuera - Escaladei, on els líders Didier Auriol i Denis Giraudet amb una altra victòria parcial de tram, seguien posant segons de per mig amb la resta de participants. Carlos Sainz i Luis Moya, tot i arrossegar una punxada que els portava a completar l'especial amb la seva goma sobre els ferros, aturaven el cronòmetre amb el tercer millor registre a 5,5 segons dels seus companys d'equip francesos i els espanyols pujaven fins la quarta plaça a 1,3 segons dels britànics de Mitsubishi i amb Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni, 7 dècimes de segon més ràpids que ells en aquesta prova especial reina, els pressionaven encara més per darrera.

La jornada es completava amb una segona passada per l'especial de La Riba, la qual inaugurava l'etapa i en la que novament Freddy Loix i Sven Smeets esdevenien els homes de referència en la taula de temps. En aquesta ocasió Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki es quedaven a 1,2 segons del temps dels belgues de Toyota, però tot i així els finlandesos superaven als seus companys britànics en la classificació per restar en la quarta posició provisional, doncs Carlos Sainz i Luis Moya feien el mateix moviment enviant a Richard Burns i Robert Reid a la cinquena posició.

Després d'un llarg enllaç per autopista des de la demarcació de Tarragona fins a Lloret de Mar, els pilots començaven a entrar a la ciutat de La Selva a partir de 3 quarts i mig de 10 de la nit amb Didier Auriol i Denis Giraudet en la primera posició per 41,6 segons de marge amb Freddy Loix i Sven Smeets. Carlos Sainz i Luis Moya tencaven un triplet per a la marca nipona a 59,0 segons del temps dels seus companys d'equip francesos, si bé els espanyols tenien a 3 dècimes de segon als finlandesos Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, els quals de mica en mica s'anaven fent més a les reaccions del seu flamant Mitsubishi Lancer Evo V. Richard Burns i Robert Reid eren cinquens a 1 minut i 4,7 segons dels líders i Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni sisens a 2,4 segons dels britànics dels tres diamants vermells, pel que des de la tercera fins a la sisena posició, tot podia passar de cara a la darrera jornada del ral·li.

A 2 quarts de 7 del matí es donava sortida als participants, els quals per davant no tenien una altra cosa que una repetició de la primera jornada llevat de l'especial de Cladells, és a dir, en el programa hi figuraven 6 proves especials d'una corda cronometrada de 106,26 km.

Freddy Loix i Sven Smeets marcaven el millor temps en la segona passada per La Trona per 8 dècimes de segon de marge amb Didier Auriol i Denis Giraudet, mentre que Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, amb un tercer millor temps a final de tram, prenien idèntica posició en la general provisional en detriment de Carlos Sainz i Luis Moya. En la següent prova especial, els líders marcaven un altre escratx, mentre que els nous inquilins del podi aturaven el cronòmetre just per darrera seu, refermant-se en la posició i demostrant així que la compenetració era encara millor amb la seva màquina. Tanmateix aquestes dues primeres proves especials van posar de manifest que els cotxes de 2 rodes motrius i motor atmosfèric els costava molt més posar en compromís als turbo de 4 rodes motrius en trobar-se l'asfalt molt més brut després de la jornada competitiva del dilluns.

Novament un reagrupament a Ripoll de 20 minuts per a les assistències i acte seguit els participants havien d'afrontar el Coll de Santigosa i el de Bracons. Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki marcaven el seu primer escratx en solitari en el primer d'ells, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya desllandaven el seu Toyota Corolla WRC i baixaven fins la setena posició provisional en cedir una mica més d'1 minut en l'incident. Al Coll de Bracons es repetia el resultat d'Alpens, és a dir, escratx per a Didier Auriol i Denis Giraudet i segon millor temps per a Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, que d'aquesta manera feien cap al reagrupament de Manlleu a només 4,7 segons de la segona posició de Freddy Loix i Sven Smeets.

Els belgues van estar a l'alçada de les circumstàncies i responien a la perfeccció marcant un millor temps a la represa de l'activitat als trams, així com un registre més baix que no pas els seus rivals finlandesos de Mitsubishi en la darrera cronometrada del programa, alhora que Didier Auriol i Denis Giraudet hi aconseguien el seu novè i últim escratx del ral·li.

Quan eren 2 quarts de 4 de la tarda del dimecres 22 d'abril, el 34è Ral·li Catalunya - Costa Brava tancava edició amb l'inici de l'entrada dels participants al parc tancat de lloret de Mar, on hi arribarien a entrar un total de 46 equips participants. Sense cap mena de dubte la victòria corresponia a Didier Auriol i Denis Giraudet, els autèntics llebrers del ral·li. Els francesos cobrien els 400,17 km cronometrats del programa amb un temps de 4 hores 18 minuts i 36,9 segons, el que resultava un marge definitiu de 53,4 segons amb Freddy Loix i Sven Smeets, que pujaven per tercera vegada en la seva carrera a un podi, segon consecutiu després del marcat a Portugal i d'1 minut i 9,4 segons sobre els finlandesos Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, que d'aquesta manera brindaven el primer podi al flamant Mitsubishi Lancer Evo V.

Tommi Mäkinen i Risto Männisenmäki feien debutar el Mitsubishi Lancer Evo V amb un podi .

En la categoria FIA 2-L ben d’hora va quedar palès que els SEAT Ibiza KitCar poc o res tenien a dir davant els cotxes homòlegs francesos del grup PSA, és a dir el Peugeot 306 Maxi i el Citroën Xsara KitCar, en quan aquests s’imposaven consecutivament en els primers trams del dia, i quan la punta de llança de la marca catalana, els finlandesos Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen s’havien de retirar per una averia de motor al Coll de Bracons. 

Gilles Panizzi i Hervé Panizzi s’imposaven en les dues primeres proves especials dels dos bucles matinals, mentre que Jesús Puras i Carlos del Barrio i els seus companys francesos Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni ho feien en les segones especials d'aquests bucles, amb el que s’arribava al reagrupament de Manlleu amb els germans provençals de Peugeot i els càntabres de Citroën separats en només 7 dècimes de segon.

L’estira i arronsa d’ambdues formacions es va perllongar en les tres proves especials que restaven en la primera jornada del ral·li, i amb un canvi de parella líder a la conclusió de cada prova especial, Jesús Puras i Carlos del Barrio feien entrada al parc tancat de Lloret de Mar com els primers classificats i els seus companys de formació, Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni, en la tercera posició a 13,4 segons del seu temps.

Com deiem anteriorment, en un aterratge molt violent d’un salt, Jesús Puras i Carlos del Barrio trencaven el càrter del seu Xsara KitCar i es veien obligats poc després a abandonar la competició amb el seu motor sense oli. Així Gilles Panizzi i Hervé Panizzi tornaven a prendre el lideratge de la classe. Si bé els pilots de Peugeot s’imposaven en les dues primeres proves especials de la jornada disputada per les carreteres tarragonines, Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni ho feien en les següents i aquests passaven a comandar la taula general de temps al terme de la penúltima prova especial del dia, retronant a Lloret de Mar amb un marge de 17,0 segons vers els germans Panizzi.

En la tercera jornada de l’edició, Gilles i Hervé Panizzi reaccionaven imposant-se en les 5 primeres proves especials de l’etapa, malgrat tot, una penalització de 10 segons que aquests rebien, així com el pobre bagatge en forma de segons que aquests obtenien al seu esforç, no van posar nerviosos a Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni que celebraven la seva victòria en la classe a la ronda catalana per un marge de 15,7 segons.

En clau de campionat, donat que Citroën no estava inscrit al certamen FIA 2-L, la victòria finalment corresponia a Peugeot, que amb els 10 punts que sumava a la cita catalana, es distanciava encara més de la marca local, SEAT, al capdavant del campionat.

Amb Puras-Del Barrio fora de cursa, Bugalski-Chiaroni van donar la victòria a Citroën.

En la categoria de producció la primera etapa del ral·li va ser un tan anómala, amb els temps estimats a l’ordre del dia. De fet només es va poder celebrar amb total normalitat la primera i la darrera prova especial del dilluns, sortint clarament beneficiat dels incidents els sud americans Gustavo Trelles i Martin Christie en entrar al parc tancat de Lloret de Mar amb un marge de més d’1 minut amb els austríacs Manfred Stohl i Peter Müller.

Al llarg del dimarts el marge es va anar incrementant paulatinament en les dues primeres proves especials i de manera molt desorbitada en la següent, quan la parella centre europea patia una punxada i en haver-se d’aturar a canviar una roda, aquests cedien més de 5 minuts amb els líders i dues posicions a la taula provisional, sent així superats pels uruguaians Gabriel Mendez i Carlos Villete i pels argentins Roberto Sánchez i Edgardo Galindo, qui a la seva vegada formaven un grup molt compacte.

A partir de llavors Manfred Stohl i Peter Müller es van posar mans a la feina per recuperar un lloc a la dutxa de cava del podi de Lloret de Mar, mentre que Gustavo Trelles i Martin Christie, malgrat no tenir cap necessitat de córrer en gaudir d’un marge de més de 5 minuts amb els segons classificats, aquests van seguir incrementant el gap fins establir-lo en més de 7 minuts al terme de la segona jornada del programa, mentre que els austríacs es quedaven a 8,5 segons del seu objectiu particular.

Manfred Stohl i Peter Müller s’imposaven consecutivament en les dues primeres proves especials del dimecres i amb aquests dos escratxs dels austríacs aquests recuperaven la segona posició perduda la jornada anterior. A partir de llavors poc o res més va passar i les posicions es van mantenir fins al retorn a Lloret de Mar.

En clau de campionat, amb aquesta Gustavo Trelles sumava dues victòries en dues participacions al certamen, però Manfred Stohl, que ja n’acumulava 4 amb un saldo d’una victòria i 3 segones posicions, es mantenia al capdavant de la taula provisional amb 11 punts de marge vers el pilot uruguaià, campió de les dues darreres temporades.

Absent a les primeres cites, l'urugaià Gustavo Trelles iniciava fort el seu camí en el campionat de producció amb la segona victòria consecutiva.

El pilot madrileny Carlos Sainz, tot i no puntuar a la ronda catalana en acabar-lo en la setena posició, es mantenia en el lideratge provisional de la general, si bé ara el marge era de 4 punts i per davant del britànic Richard Burns, a qui els tres punts aconseguits li permetien superar a la taula a un esgotat confés Juha Kankkunen. Per darrera del pilot de Ford, s’establia un triple empat a 14 punts entre Colin McRae, Didier Auriol i Tommi Mäkinen, obrint encara més el campionat.

Pilot	Punts
Carlos Sainz	22
Richard Burns	18
Juha Kankkunen	16

En el campionat de constructors només Mitsubishi aconseguia situar els seus dos cotxes en la zona de punts, doncs Didier Auriol i Denis Giraudet no havien estat nominats per aportar-los en l’estructura que gestionava Ove Andersson, amb el què l’equip dels tres diamants vermells sumava un punt més que no pas els homes de Toyota a l’esdeveniment i trencaven per aquest marge la igualada que aquestes dues marques mantenien al capdavant de la taula provisional a la sortida del Ral·li de Portugal. Tanmateix per darrera les posicions restaven immòbils en quan ni Ford ni Subaru sumaven cap punt al ral·li.

Constructor	Punts
Mitsubishi	32
Toyota	31
Ford	23