La victòria es va jugar en els darrers 14 km del recorregut i Rovanperä-Halttunen l’aconseguiren.
Amb la presència de 56 formacions participants en el parc tancat de Zagreb, el diumenge 24 d’abril de 2022 finalitzava el 49è Ral·li de Croàcia, tercera ronda en el calendari del campionat del món de l’especialitat. La cita croata entregava punts en els certàmens de pilots i constructors, així com en els del WRC2 i WRC3 en les seves diverses opcions, un ventall ampli que facilitava als organitzadors presentar una llista oficial d’inscrits amb 66 equips, dels que 63 farien la protocolaria baixada per la rampa de sortida, ubicada també a la capital, el dijous 21 d’abril i començar així a disputar un itinerari programat per 20 proves especials de 291,84 km cronometrats.
Tänak-Järveoja aconseguien la primera plaça en la penúltima cronometrada, però la perdien en la darrera.
La primera etapa del ral·li comprenia 8 proves especials de 120,38 km cronometrats, resultants de passar en dues ocasions, matí i tarda, per un bucle de 4 trams, llur principal senya era un ferm molt trencat i apedaçat, amb el què el canvi d’adherència seria una constant, més quan la pluja i la boira acompanyava als participants. Una activitat que s’iniciava amb la sortida del primer equip participant del parc tancat de Zagreb en passar 1 minut de 3 quarts de 8 del matí, i que finalitzaria a 1 quart i 4 minuts de 9 del vespre amb el seu retorn.
Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen s’imposaven en la primera cronometrada del programa 4,1 segons per davant de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe i 13,0 segons de Craig Breen i Paul Nagle, amb el què finlandesos, belgues i irlandesos dibuixaven el primer podi provisional de l’edició.
D’altra banda Elfyn Evans i Scott Martin es lamentaven d’una punxada i es deixaven 1 minut i 20,0 segons amb els seus companys d’equip, mentre que per a Pierre-Louis Loubet i Vincent Landais, qui debutaven amb el Ford Puma Rally1, la punxada era doble i el feix de segons perduts s’incrementava en una vintena de segons. Molt pitjor era l’avenir d’Esapekka Lappi i Janne Ferm, els finlandesos colpejaven contra una roca i s’havien d’acomiadar de la competició en el que quedava de jornada en arrancar una roda al seu Yaris Rally1.
Primers i segons classificats repetien resultat en la següent prova especial, el que refermava als de Toyota i Hyundai en les posicions provisionals que ocupaven, mentre que Craig Breen i Paul Nagle patien una lleugera sortida de pista en un encreuament i aquests cedien la tercera posició en favor d’Ott Tänak i Martin Järveoja per 6,5 segons. Tanmateix Pierre-Louis Loubet i Vincent Landais punxaven per tercera vegada i en quedar-se sense pneumàtics de recanvi, els francesos d’M-Sport se n’havien d’anar cap a Zagreb abans d’hora.
Les distàncies entre els 4 primers classificats s’eixamplaven en quan aquests completaven la tercera prova cronometrada en el mateix ordre que duien, però per darrere del registre de referència establert pels britànics Elfyn Evans i Scott Martin. Alhora, M-Sport rebia el segon disgust del matí, quan Adrien Fourmaux i Alexandre Coria trepitjaven un bassal amb les seves rodes fredes i el cotxe se sortia de la pista, deixant-lo en tan mal estat que retornar a la competició en format de superally l’endemà dissabte era impossible.
El bucle matinal acabava tal i com havia començat, és a dir, amb el millor temps dels finlandesos de Toyota, seguit dels belgues de Hyundai i dels irlandesos d’M-Sport, amb el què aquests escurçaven les distàncies amb el Hyundai pilotat per Ott Tänak i Martin Järveoja fins a 1,9 segons.
Arribats a l’equador de la jornada doncs, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen lideraven per 12,5 segons vers Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, si bé els belgues coneixien moments de nerviosisme en el moment d’entrar al parc, quan una avaria en l’alternador els obligava a empènyer el seu i20 Rally1 per uns 800 metres, deixant-los exhausts. El contra-temps els feia fitxar tard en el control horari i rebre una penalització de 40 segons, que es faria efectiva en quan la competició es reprengués i que s’engreixaria en 1 minut per decisió dels comissaris esportius, doncs la parella havia estat caçada a 156 km/h en un tram d’enllaç que s’havia de cobrir a 80 km/h, arran d’una parada prèvia del seu propulsor per la mateixa avaria d’alternador. Ott Tänak i Martin Järveoja tancaven les posicions de podi a 47,3 segons dels líders, amb la pressió afegida de Craig Breen i Paul Nagle. Per darrera dels pilots irlandesos, Gus Greensmith i Jonas Andersson formaven un segon punt de lluita amb Oliver Solberg i Elliott Edmonson, però ja força despenjats de les posicions de podi.
En reprendre la competició, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe baixaven fins a la quarta posició, mentre que Kalle Rovanperä i Jonne Halltunen seguien avesats a les victòries de tram. Els líders s’imposaven en 3 de les 4 proves especials del bucle, deixant escapar només el millor temps en la darrera cronometrada de la jornada per 2,8 segons vers el registre de la parella belga de Hyundai.
Tot i que els belgues obtenien registres molt bons, dos segons llocs, un tercer per darrera dels seus companys estonians i la victòria en la darrera especial del divendres, la penalització pesava molt i aquests amb prou feines podien retallar mig minut a Craig Breen i Paul Nagle.
D’altra banda Ott Tänak i Martin Järveoja es feien forts en la segona posició heretada dels seus sancionats companys d’equip, rebaixant sempre els registres dels seus rivals irlandesos d’M-Sport, amb l’excepció de la penúltima prova especial del dia, quan una punxada els feia perdre una vintena de segons.
Superades les assistències de final d’etapa, els líders podien fer accés al parc tancat de Zagreb a partir de quan passessin 4 minuts d’1 quart de 9 del vespre i aquests ho feien al capdavant de la classificació amb 1 minut i 23,3 segons de marge vers Ott Tänak i Martin Järveoja i 1 minut i 35,2 segons en relació a Craig Breen i Paul Nagle. Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe restaven a les portes de les posicions de podi a 2 minuts i 4,0 segons dels líders amb un marge pràcticament idèntic, 34,5 segons, amb els seus companys Oliver Solberg i Elliott Edmonson.
La segona etapa arrancava a 1 quart i 5 minuts de les 7 del matí del dissabte 23 d’abril, i aquesta tenia en el seu programa 8 proves especials de 116,98 km cronometrats, corda sensiblement inferior a la programada al llarg de la jornada inaugural i que novament resultava de passar en dues ocasions per un bucle de 4 trams.
Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe comencen l’etapa amb mal peu, doncs el seu Hyundai i20 Rally1 es negava a arrancar i novament els belgues havien de tornar a empènyer el seu cotxe, rebent una nova penalització de 10 segons per retard.
La primera prova especial sabatina encara presentava humitats residuals, arran de les pluges del divendres, motiu pel qual tant els líders com els segons classificats decidien muntar pneumàtics de pluja. Una decisió que no es podia avaluar si era correcta o no, en quan Oliver Solberg i Elliott Edmonson, que sortien abans a tram en invertir-se l’ordre de sortida, patien un accident en una secció molt ràpida de l’especial, el qual obligava als organitzadors a cancelar-la al seu pas.
Excessivament cautelosos en la següent prova especial, els líders es deixaven una desena de segons vers els seus més immediats perseguidors, mentre que els encarregats d’obrir pista, els seus companys Esapekka Lappi i Janne Ferm, aprofitaven el fet de trobar-se la traçada més neta per millorar el segon temps de la cronometrada anterior i marcar així el registre de referència per a la resta del parc tancat.
Els finlandesos de Toyota veien trencada la seva ratxa en la tercera cronometrada sabatina, quan la pluja tornava a fer acte de presència i una sortida de pista els feia concedir uns quants segons vers els homes més ràpids a l’especial. Alhora, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen patien una punxada cap al principi del tram i els líders es deixaven 54,5 segons vers el temps escratx d’Ott Tänak i Martin Järveoja, amb el què el seu marge en el lideratge es reduïa fins a 18,2 segons.
En el tancament de l’escull matinal, Esapekka Lappi i Janne Ferm s’envirollaven als peus del fotogènic Castell de Novigrad, un incident que també coneixien Craig Breen i Paul Nagle, qui s’hi deixaven una desena de segons en la seva lluita particular pel darrer graó del podi amb Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, autors a la seva vegada del millor temps en aquesta prova especial.
Completat el bucle matinal, els participants retornaven a Zagreb per a les assistències de mitja etapa. Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen veien reduït el seu marge en el lideratge fins als 16,8 segons amb Ott Tänak i Martin Järveoja, mentre que Craig Breen i Paul Nagle començaven a quedar despenjats de la lluita per la segona posició en entrar a 57,8 segons del registre dels finlandesos. Per la seva banda, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe eren quarts classificats a 1 minut i 24,0 segons dels líders en acumular 1 minut i 50 segons en penalitzacions. Elfyn Evans i Scott Martin, atresorant una victòria de tram i 2 segons temps, tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 2 minuts i 1,2 segons dels seus companys líders.
En tornar a passar per l’escull matinal, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe es lamentaven d’una caiguda sobtada de potència en el seu cotxe en els darrers 5 km de l’especial, una contrarietat que els privava de marcar el millor temps per 7 dècimes de segon vers el registre d’Esapekka Lappi i Janne Ferm, tot i això els belgues de Hyundai retallaven en més de la meitat les distàncies vers Craig Breen i Paul Nagle i per tant en cas de trobar la solució al seu problema de motor en el tram d’enllaç vers la següent especial, la tercera posició estava al seu abast.
Per davant, Ott Tänak i Martin Järveoja seguien escurçant segons als líders, si bé en una quantitat insuficient com per a intercanviar posicions. Una dinàmica que Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen trencarien amb el tercer millor temps en la sisena prova especial sabatina i per darrera dels seus companys i compatriotes llebrers, així com dels belgues de Hyundai, qui a partir de llavors tenien el tercer lloc a 5,9 segons.
La baixa visibilitat en la tercera cronometrada de la tarda, setena en el còmput de la jornada i quinzena en el global de l’esdeveniment, obligava als organitzadors a procedir amb la seva cancel·lació i per tant una pausa en les diferents hostilitats obertes.
Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen ho donaven tot en la darrera cronometrada de l’etapa per tal d’aconseguir el millor temps i eixamplar així el seu marge al capdavant de la classificació, una resposta que també buscaven Craig Breen i Paul Nagle si bé els d’M-Sport no se’n sortien en la seva escomesa i cedien 1,0 segon exacte més a Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe.
En passar 3 minuts d’1 quart de 10 del vespre, els primers equips participants ja podien entrar en règim de parc tancat, moment en el què Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen certificaven el seu lideratge per un marge de 19,9 segons vers Ott Tänak i Martin Järveoja. Craig Breen i Paul Nagle tancaven les places de podi a 1 minut i 13,4 segons dels líders i per 4,9 segons de marge vers els seus pretendents belgues de Hyundai. Després d’un bucle post meridional més discret, Elfyn Evans i Scott Martin restaven ja a 2 minuts i 8,2 segons dels líders.
Tot i la brevetat de la jornada dominical, de tan sols 54,48 km cronometrats al llarg de 4 proves especials, que s’afrontaven sense assistències, les distàncies tan curtes que separaven els primers dels segons, així com dels tercers amb els quarts, afegia un gran interès a aquesta tercera etapa, en la que habitualment l’únic punt calent residia en saber qui s’emportava els punts extra del Power Stage. L’etapa s’iniciava a 3 quarts de 6 del matí, amb la sortida del parc tancat de Zagreb per als primers participants i tal i com manaven els cànons de l’època, les 4 proves especials resultaven de passar en 2 ocasions per un bucle de 2 trams.
La munta de pneumàtics entre els 2 primers classificats era totalment diferent, d’una banda els líders Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen s’inclinaven per muntar 4 gomes dures més 2 de recanvi de pluja, mentre que d’altra banda Ott Tänak i Martin Järveoja optaven pel compost tou de Pirelli.
L’opció que es mostrava més eficaç al llarg del primer bucle era la dels finlandesos, qui amb un segon millor temps en la cronometrada inaugural, aconseguien elevar en 12,0 segons les distàncies amb els seus més immediats perseguidors, si bé en la prova següent aquest marge es reduiria en 2,7 segons.
En l’altre punt calent de la taula, tot i que Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe aconseguien batre a Craig Breen i Paul Nagle en les dues especials inaugurals, els belgues rebien una quarta sanció de 10 segons i per tant aquests completaven la primera passada pel bucle a 2,2 segons dels seus ex companys d’equip.
A la represa, la pluja tornava a fer acte de presència i sota aquestes condicions l’opció d’Ott Tänak i Martin Järveoja es mostrava com la millor. Els estonians establien el temps més baix en la tercera prova cronometrada dominical i la parella arrabassava la primera posició per 1,9 segons de marge. L’alegria era doble entre els responsables de Hyundai, doncs Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe aconseguien finalment fer-se amb una posició de podi, en bona part gràcies a que Craig Breen i Paul Nagle patien una sortida de pista i s’hi deixaven gairebé 2 minuts.
Si la lluita per la tercera posició quedava pràcticament sentenciada, la més important, la per la victòria, es posava roent de cara al Power Stage. Ambdues parelles que es batien en duel aconseguien un registre a final de tram inassumible per a la resta del parc tancat, superant en més de 20 segons als tercers classificats, els britànics Elfyn Evans i Scott Martin, en els seus 14,09 km de corda, emperò Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen eren qui guanyaven l’especial tan especial per 5,7 segons de marge amb Ott Tänak i Martin Järveoja, i amb ells els finlandesos recuperaven la primera posició i es feien amb la victòria.
D’altra banda, tancant un cap de setmana marcat pels incidents i les sancions, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe patien una sortida de pista cap a les acaballes de la cronometrada i picaven contra el voral de la pista, malgrat quedar-se sense intercomunicadors i perdre la pressió d’aire en dos dels seus poc adequats pneumàtics durs, els belgues completaven el Power Stage cedint 1 minut i conservant la tercera posició.
Arribats a Zagreb el diumenge 24 d’abril de 2022 a primera hora de la tarda, el 49è Ral·li de Croàcia es donava per conclòs amb la victòria de Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen. Els finlandesos de Toyota cobrien els 252,33 km disputats dels 291,84 km prèviament programats en un temps de 2 hores 48 minuts i 21,5 segons, registre que rebaixava en 4,3 segons l’aconseguit per Ott Tänak i Martin Järveoja. Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe tancaven un cap de setmana per oblidar en tercera posició a 2 minuts i 21,0 segons dels vencedors.
Cap de setmana negre per a Neuville-Wydaeghe, però al podi al cap i a la fi.
Entre els vehicles amb homologació de Rally2, el WRC2, els francesos Yohan Rossel i Valentin Sarreaud aconseguien 3 victòries de tram consecutives al llarg de les 3 primeres proves especials del programa, permetent a la parella forjar un cert coixí de segons en el lideratge i aixecar una mica el peu de l’accelerador en la quarta i última prova del bucle, donades les condicions tan delicades en les que s’estava desenvolupant aquesta primera etapa.
Els francesos feien cap al parc d’assistències amb un marge de 16,6 segons vers els britànics Chris Ingram i Craig Drew i de 29,7 segons en relació als russos Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov. Uns marges que al llarg de la tarda s’anirien eixamplant en quan la parella britànica punxava la seva roda posterior dreta poc després d’iniciar el primer tram del bucle de la tarda i els russos veure’s superats en 3 de les 4 especials de l’escull.
El problema dels britànics era aprofitat pels francesos Eric Camilli i Thibault de la Haye, qui amb 2 victòries de tram en les dues especials centrals del bucle, aconseguien fer-se amb la tercera posició en detriment dels pilots de les illes. Tanmateix, al llarg de les 3 proves especials que havien guanyat al matí, els líders ara hi establien el segon millor temps, mentre que en la darrera cronometrada de l’escull post meridional, el pilot tornava a alçar el peu.
Conclosa la primera etapa, Yohan Rossel i Valentin Sarreaud lideraven la categoria per 36,3 segons de marge amb Nikoay Gryazin i Konstantin Aleksandrov i per 59,2 segons amb Eric Camilli i Thibault de la Haye. Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak eren quarts classificats a 9,8 segons del darrer graó de les posicions de podi, en un inici de ral·li poc lluït però constant.
La primera de les cronometrades sabatines era cancel·lada arran de l’accident d’Oliver Solberg i Elliott Edmonson, mentre que en les 3 següents els líders optaven per ser cautelosos, opció que descartaven Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov i que els portava a imposar-se en la primera especial de facto del dia, però a deixar-se mig minut en la següent.
Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak tancaven el bucle matinal amb una victòria parcial, resultat que repetirien a la represa per tal d’aconseguir el darrer graó de les posicions de podi, tot coincidint amb una punxada d’Eric Camilli i Thibault de la Haye.
Al llarg de la tarda, els líders seguien administrant els segons aconseguits, tasca facilitada arran de la cancel·lació de la penúltima especial cronometrada, donats els problemes de visibilitat, mentre que Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak es feien amb una tercera victòria de tram a la clausura del bucle post meridional i començar a somiar així amb una segona plaça.
Yohan Rossel i Valentin Sarreaud retornaven al parc tancat de Zagreb amb 35,1 segons de marge vers Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov, mentre que si la diferència es mesurava amb Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak, aquesta s’ampliava fins als 50,9 segons.
Sobre les cronometrades dominicals, Yohan Rossel i Valentin Sarreaud es mostraven més incisius que no pas al llarg de l’etapa anterior. Sense arribar a establir cap millor temps, els líders acumulaven un segon i dos tercers temps escratx, mentre que sota una intensa pluja en la tercera prova especial de la jornada, la munta de Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov era totalment errònia i la parella s’hi deixava 47,6 segons vers el registre guanyador d’Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen. D’una banda els finlandesos prenien la darrera posició de podi, mentre que de l’altra els russos baixaven fins a la quarta posició a 8,9 segons dels seus companys de carpa.
Al Power Stage final, Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen repetien resultat per tal de ratificar la seva nova plaça, alhora que s’emportaven els 3 punts extra.
Amb la quarta i darrera entrada al parc tancat de Zagreb el diumenge al migdia, finalment, Yohan Rossel i Valentin Sarreaud es feien amb la victòria per 1 minut i 2 dècimes de segon de marge amb Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak, i per 1 minut i 10,9 segons amb Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen.
Amb aquesta victòria, Yohan Rossel acumulava 36 punts en el campionat WRC2 i el francès quedava a 15 punts del lideratge d’Andreas Mikkelsen, absent a la ronda croata. Nikolay Gryazin, amb 27, restava en tercera posició.
Amb seny Rossel-Sarreaud guanyaven la ronda croata.
Entre els més joves de 30 anys de la categoria, la victòria era per a Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen mentre que per als majors de 50, el guardó era per a Armin Kremer i Timo Gottschalk.
Veterans i joves salvaven als redactors dels comunicats de premsa de la marca txeca.
En la categoria WRC3 Junior, el nord-irlandès Jon Armstrong i l’irlandès Brian Hoy eren els qui més encert demostraven al llarg del bucle matinal del divendres en aconseguir-hi 2 victòries de tram de 4 possibles, així com un tercer i un quart millor registre, un rendiment que els permetia retornar a Zagreb per a les assistències amb 25,5 segons de marge vers els estonians Robert Virves i Aleks Lesk i 42,1 segons amb Lauri Joona i Mikael Korhonen.
Malauradament per als pilots irlandesos, una punxada soferta a la represa de la competició, els allunyava en gairebé 2 minuts de les posicions capdavanteres, ocupant la vacant que deixaven en el lideratge els bàltics Robert Virves i Aleks Lesk.
Els finlandesos Sami Pajari i Enni Mälkönen completaven el bucle de la tarda amb un ple de victòries de tram i aquests es feien amb la segona posició al terme de la primera d’elles, per després fer retorn a la capital croata a 7 dècimes de segon del registre total dels pilots estonians. Lauri Joona i Mikael Korhonen restaven en tercera posició a 19,4 segons dels líders.
Acollits al superally per un accident en la penúltima prova especial del divendres, Jon Armstrong i Brian Hoy sortien disposats a acumular quants més punts, en forma de victòries de tram, els hi fossin possibles al llarg del dissabte, i així després de la cancel·lació de la primera especial sabatina arran de l’accident del Hyundai número 2, els de les illes s’imposaven en la prova següent, mentre que Sami Pajari i Enni Mälkönen, amb el segon millor temps en el seu haver, es feien amb la primera posició de la classificació provisional.
Malauradament el recorregut dels pilots irlandesos acabaria immediatament, quan una fuita de carburant detectada en l’enllaç vers la tercera prova especial sabatina, els obligava a abandonar, una cronometrada en la que Sami Pajari i Enni Mälkönen hi aconseguien el millor temps entre els pilots de la classe, mentre que els seus principal rivals, Robert Virves i Aleks Lesk, ho feien en la quarta per tal de retornar a Zagreb a 2,9 segons de l’anhelada primera posició que hores abans ocupaven. Lauri Joona i Mikael Korhonen per la seva banda es trobaven ja a 53,6 segons dels seus compatriotes, en ser totalment incapaços de seguir l’elevat ritme dels dos aspirants a victòria.
La lluita tancada entre estonians i finlandesos es perllongava al llarg de la tarda, fins que una punxada en la darrera prova especial sabatina, arruinava les opcions dels bàltics, que s’hi deixaven 47,0 segons en relació al millor temps de Sami Pajari i Enni Mälkönen i fitxaven així a 49,1 segons dels primers classificats. Lauri Joona i Mikael Korhonen, aturaven l’hemorragia de segons del matí, i mantenien la tercera posició a 1 minut i 12,4 segons dels líders.
En la primera especial dominical, Robert Virves i Aleks Lesk aconseguien un registre impressionant, doncs en els 13,15 km de l’especial, els estonians retallaven 14,5 segons als líders finlandesos. Sota pressió, aquests s’accidentaven en la segona prova especial i es veien obligats a abandonar la competició, entregant el testimoni de la primera posició la parella bàltica.
Amb només dues proves especials per endavant, tot semblava estar fet per a la parella estoniana, però els líders fitxaven 4 minuts massa d’hora en el penúltim control horari i per tant rebien idèntica sanció, la qual els suposava perdre la primera posició en favor de Lauri Joona i Mikael Korhonen, qui es trobaven així amb la victòria a la classe per 4 minuts i 7,7 segons de marge amb Robert Virves i Aleks Lesk i per 5 minuts i 28,6 segons vers els francesos Jean-Baptiste Franceschi i Anthony Gorguilo.
Amb només 1 victòria de tram al llarg de tot el ral·li, Lauri Joona passava a compartir la primera posició del campionat junior amb Jon Armstrong a la sortida de la ronda croata del calendari amb un total de 47 punts, 18 més que no pas Robert Virves o 20 per sobre de l’irlandès William Creighton.
Joona-Korhonen guanyaven en estranyes circumstàncies.
En el campionat de pilots, la segona victòria consecutiva de Kalle Rovanperä en la temporada, així com en el Power Stage, no feia més que catapultar al finlandès al capdavant de la classificació provisional, amb 29 punts de marge vers Thierry Neuville i 46 punts amb Craig Breen.
|
Punts |
 Kalle Rovanperä
|
|
 Thierry Neuville |
|
 Craig Breen
|
|
En el certamen de constructors, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen seguien tivant del carro de Toyota, i la marca japonesa afincada a Finlàndia tornava a aconseguir més punts que cap altra marca gràcies a la doble victòria dels seus pilots finlandesos. Tanmateix Hyundai mostrava una millora evident amb dos dels seus cotxes al podi, obtenint així suficient puntuació com per desplaçar a M-Sport a la tercera posició.
Constructor |
Punts |
 Toyota
|
|
 Hyundai
|
|
 M-Sport |
|
Sébastien Ogier 
Hayden Paddon 
Mads Østberg 
Volkswagen