Ogier-Ingrassia es sobreposaven per tornar a guanyar.

Avançava la temporada i el degoteig de cancel·lacions de les cites del calendari mundial, continuava arran de la pandèmia per la Covid19. En aquest context calia buscar proves que s’hi poguessin avenir i des del Mediterrani oriental venia una glop d’aire per als promotors del certamen. Després de gairebé una dècada d’absència en els calendaris europeus, qui decidia fer un doble salt per tal d’entrar al mundial era el Ral·li de Croàcia. La cita croata es presentava amb un recorregut composat per 20 proves especials cronometrades sobre asfalt de 300,32 km competitius, una distància a la que els 65 equips participants dels 68 que havien formalitzat la seva inscripció, començarien a fer front el divendres 23 d’abril. 2 dies més tard, el diumenge 25 d’abril, 55 formacions aconseguirien completar el programa a Zagreb, i només els més hàbils en cada categoria aconseguirien puntuar en els certàmens de pilots, constructors, WRC2 i WRC3 així com el campionat junior.

Evans-Martin veien com se’ls hi escapava la victòria per 6 dècimes de segon.

L’activitat en el parc tancat de Zagreb s’iniciava just quan passava 1 minut de 3 quarts de 8 del matí amb la sortida de la primera parella participant, els líders de la provisional Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen. Per davant els participants tenien 8 proves especials de 99,82 km cronometrats, resultants de passar en dues ocasions per un bucle de 4 trams, una activitat competitiva que finalitzaria a manca de 5 minuts per a les 9 del vespre.

Als finlandesos de Toyota, és a dir Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, l’aurèola de ser els líders més joves del campionat els durava ben poc, doncs els pilots patien una sortida de pista quan només havien disputat uns 5 km de la primera prova especial i davant la impossibilitat de treure el cotxe del forat en el que havien caigut, aquests es veien obligats a abandonar.

Els seus companys d’equip francesos, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, de ben poc no queien al mateix forat en el que s’hi havien ficat, doncs els campions del món en vigència hi duien una roda punxada que els hi jugava una mala passada. Afortunadament l’especial es quedava a uns metres dels 7 km i els provençals només s’hi deixaven 6,5 segons vers l’escratx de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe. Per darrera dels belgues hi aturaven el cronòmetre Ott Tänak i Martin Järveoja, Elfyn Evans i Scott Martin i Craig Breen i Paul Nagle a 2,1, 2,8 i 6,4 segons respectivament.

Amb 23,76 km cronometrats, la següent prova especial programada era la segona més llarga de tot l’itinerari i per tant en la que s’haurien de començar a veure coses. Thierry Neuville i Martijn Wyadeghe repetien victòria de tram i els belgues s’aferraven en la primera posició, mentre que els Toyota d’Elfyn Evans i Scott Martin i de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia passaven a acompanyar-los en les posicions de podi, en quan els pilots aturaven el cronòmetre just per darrere seu.

Precisament les dues parelles de Toyota marcaven l’escratx ex-aequo en la tercera prova especial matinal, 9 dècimes de segon per davant de Thierry Neuville i Martijn Wyadeghe, i en conseqüència la taula no patia cap sacsejada.  Els líders belgues tancaven l’escull matinal amb la seva quarta victòria parcial i aquests s’immiscien en el parc tancat de Zagreb amb 7,3 segons de marge vers Elfyn Evans i Scott Martin i 12,3 segons de coixí en relació a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Ott Tänak i Martin Järveoja eren quarts a 25,3 segons i Craig Breen i Paul Nagle cinquens a 33,4 segons.

En tornar sobre les especials matinals, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe patien una virolla en la primera d’elles, un incident que si bé no els impedia aturar el temps abans que els seus principals rivals en aquells compassos de la prova, si que donava l’oportunitat a Ott Tänak i Martin Järveoja de marcar el seu primer escratx a l’edició.

Havent pres les mides als canvis d’adherència del ferm croat en les passades matinals, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s’imposaven en les 3 cronometrades que restaven a l’etapa i els provençals arrebassaven en la darrera d’elles, la segona posició als seus companys Elfyn Evans i Scott Martin, qui malgrat només haver aconseguit rebaixar en una especial el temps de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, completaven el bucle havent concedit 7 dècimes de segon als líders.

Així doncs, en el moment de tornar a Zagreb, ara en règim de parc tancat, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe lideraven per un marge de 7,7 segons vers Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i per 8,0 segons en relació a Elfyn Evans i Scott Martin. Ott Tänak i Martin Järveoja restaven a les portes de les posicions de podi a 31,9 segons dels seus companys, mentre que Craig Breen i Paul Nagle tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 54,8 segons dels líders i per 19,9 segons de marge vers els sorprenents debutants en un World Rally Car, Adrien Fourmaux i Renaud Jamoul.

Amb 121,92 km cronometrats, la jornada sabatina era la més llarga de quantes es programaven en l’itinerari, una corda que es distribuïa novament al llarg de 8 proves especials, resultants de passar al matí i a primera hora de la tarda per un bucle de 4 trams. Amb sortida del parc tancat de Zagreb quan passava 1 minut de les 7 del matí, el retorn es produïa quan en mancaven 2 per a 1 quart de 8 del vespre.

Els Toyota afrontaven el bucle matinal amb 5 rodes dures, mentre que els Hyundai ho feien amb una mescla de 2 dures i 3 toves. Ràpidament es va poder veure que la millor opció era la dels japonesos afincats a la riba del Mar Bàltic i amb el millor temps per part de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia en la primera de les 4 cronometrades, els campions mundials es feien amb la primera posició. Elfyn Evans i Scott Martin aconseguien el tercer millor temps per darrera d’Adrien Fourmaux i Renaud Jamoul i els britànics també superaven a Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe que queien així fins al tercer graó del podi.

Per la seva banda Craig Breen i Paul Nagle picaven contra el voral en una mena de rotonda que hi havia només començar el tram i els irlandesos en haver d’aturar-se a canviar la roda, queien fins la novena posició a una mica més de 3 minuts dels nous líders.

Amb una millor opció de compostos, els homes de Toyota s’imposaven en les 3 cronometrades següents, amb un escratx per a Takamoto Katsuta i Daniel Barrit, un per a Elfyn Evans i Scott Martin i el darrer per a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, amb el què els líders entraven en el reagrupament de mitja etapa en primera posició per 7,0 segons de marge amb els seus companys britànics i per 19,6 segons en relació a Thierry Neuville i Martijn Wyadeghe, qui en la quarta i última prova especial matinal, havien de comptar a més a més amb el maldecap afegit de pilotar amb un fre de disc trencat.

Amb la lliçó apresa del matí, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe s’imposaven en la primera cronometrada de l’escull i per davant d’Adrien Fourmaux i Renaud Jamoul, qui certificaven així les bones sensacions dipositades pel matí. Takamoto Katsuta i Daniel Barritt demostraven tenir les mides ben preses al segon tram del bucle i el japonès i el britànic repetien la victòria parcial matinal.

Malgrat que Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe veien com no podien canviar de rodes al llarg del bucle, en tenir el gat trencat, els belgues encara serien a temps de marcar el millor temps en la tercera prova especial de la tarda, si bé la fita era compartida amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, autors d’un altre escratx en la darrera especial sabatina.

Tot plegat deixava a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia al terme de la jornada sabatina al capdavant de la general per 6,9 segons de marge vers Elfyn Evans i Scott Martin, mentre que Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe tancaven les places de podi a 10,4 segons dels líders i per 27,4 segons de distància vers els seus companys Ott Tänak i Martin Järveoja. Adrien Fourmaux i Renaud Jamoul tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 1 minut i 29,5 segons dels líders i per gairebé 1 minut de marge vers els seus més experimentats companys de carpa Gus Greensmith i Chris Patterson.

La tercera i última etapa tornava a disputar-se, com en anteriors esdeveniments al llarg de la temporada, sense assistències intermèdies per a l’adequació de les mecàniques, el que permetia un programa més compactat que es completava a 2 quarts de 4 de la tarda, quan la sortida de Zagreb tenia lloc en passar 2 minuts de 2 quarts de 7 del matí. Amb un bucle de 2 trams a doble passada en el seu programa, entre els que hi calia comptar amb la presència de l’especial més llarga de tota l’edició, l’etapa dominical suposava els darrers 78,58 km competitius del ral·li.

Sébastien Ogier i Julien Ingrassia començaven l’etapa amb mal peu, doncs a la sortida d’un semàfor en l’enllaç cap al primer tram, els provençals feien un doble canvi de carril sobtat i sense senyalitzar, i aquests colpejaven lateralment contra un conductor local que jugava a fer curses d’acceleració amb ells. La policia feia acte de presència al lloc de l’accident i en quan els campions del món van veure que Jarmo Lehtinen es personava com a membre de l’equip per encarregar-se de la paperassa, aquests van voler sortir com una exhalació cap a la línia de sortida del primer tram, emportant-se gairebé per endavant un agent que sobreactuava.

Afectat o no per l’incident, el cert era que Elfyn Evans i Scott Martin s’imposaven en les dues primeres proves especials de la jornada i els britànics arribaven a l’equador de l’etapa amb la primera posició en el seu haver per 2,8 segons de marge vers Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, amb 2 segons millors temps consecutius, tancaven les posicions de podi a 8,4 segons dels nous líders britànics.

Les distàncies doncs eren molt curtes de cara a una segona passada per la cronometrada reina així com pel Power Stage i els nervis estaven a flor de pell. El primer cop venia de la mà de Thierry Neuville i Martijn Wyadeghe, qui intentaven posar més pebre a l’assumpte amb una victòria de tram en la segona passada per Bliznec-Pila, l’especial més llarga del programa, un esforç emperò que trobava poca recompensa en quan a segons.

Ja en el Power Stage, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia posaven a lluir els seus galons de campions del món i els francesos s’hi anotaven la victòria de tram i arrabessaven la primera posició als seus companys Elfyn Evans i Scott Martin per menys d’1 segon.

Completat doncs el recorregut del 48è Ral·li de Croàcia a quarts de 4 de la tarda i amb una multa econòmica no massa elevada per a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, l’esdeveniment es resolia amb la victòria dels francesos per 6 dècimes de segon de marge vers Elfyn Evans i Scott Martin i per 8,1 segons en relació als belgues Thierry Neuville i Martijn Wyadeghe, en el que era sense dubte el podi més tancat de tota la història del mundial.

Problemes i problemes amb les rodes al llarg del dissabte, minaven les opcions de Neuville-Gilsoul.

En categoria WRC2, els russos Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov s’imposaven en la primera prova especial del programa 2,0 segons per davant dels noruecs Mads Østberg i Torstein Eriksen i 2,2 segons dels compatriotes d’aquests últims Andreas Mikkelsen i Ola Fløene, amb el què en bona lògica, la parella que hi competia sense bandera per les sancions que patien els esportistes d’aquest país arran de l’escàndol massiu per casos de dopatge, lideraven la classificació provisional per aquests marges tan estrets.

Mads Østberg i Torstein Eriksen revertien la classificació en imposar-se en les tres proves especials següents del bucle, mentre que els líders de la provisional del campionat, Andreas Mikkelsen i Ola Fløene, colpejaven lateralment el seu Škoda Fabia Rally2 Evo i en perdre una roda posterior, els noruecs completaven la segona prova especial havent concedit més de 36 minuts i pràcticament tota opció a res positiu més enllà de puntuar al Power Stage.

Tot i això, els noruecs d’Škoda s’imposaven en la primera cronometrada del bucle de la tarda, mentre que els seus compatriotes de Citroën ho feien en les dues següents elevant el seu marge de confiança prop de la desena de segons.

Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov tancaven la jornada tal i com l’havien iniciat, amb una victòria de tram, i els pilots s’endinsaven en el parc tancat de Zagreb a 7,8 segons de Mads Østberg i Torstein Eriksen i amb 44,7 segons de marge vers Teemu Suninen i Mikko Markkula, tercers en discordia en aquesta categoria tan renyida.

A la represa de la competició en la jornada sabatina, Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov aconseguien el millor temps en la primera i tercera prova especial matinal, mentre que en la segona els pilots hi aconseguien el segon millor temps per darrera de Teemu Suninen i Mikko Markkula, tres victòries doncs en la seva lluita particular amb Mads Østberg i Torstein Eriksen, que deixaven a la parella russa al volant d’un Volkswagen Polo GTi R5 al capdavant de la classificació per 1,6 segons.

Les distàncies eren molt curtes entre els dos tenors i el mínim factor podia tenir les seves conseqüències. Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov veien endarrerida la seva sortida a tram a causa d’un grup d’espectadors mal ubicats, el que els feia iniciar la quarta prova especial matinal amb les rodes fredes i perdre-hi 3,9 segons vers l’escratx de Mads Østberg i Torstein Eriksen. Així doncs, els noruecs recuperaven el lideratge provisional a l’hora de retornar a Zagreb per a les assistències de mitja etapa per 2,3 segons.

Només iniciar el bucle post meridional, Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov es lamentaven d’una avaria en la seva direcció assistida i els russos s’hi deixaven prop de mig minut per caure fins al tercer lloc. Reparada l’avaria en l’enllaç cap al segon tram de l’escull, la parella tancava la jornada amb tres victòries de tram consecutives, que els hi permetien estrènyer el cèrcol vers els segons classificats, Teemu Suninen i Mikko Markkula.

Així doncs, en el moment de concloure la segona etapa, Mads Østberg i Torstein Eriksen comandaven la classificació amb un coixí de 53,6 segons en relació a Teemu Suninen i Mikko Markkula i per 1 minut i 18,5 segons vers Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov, un marge bastant generós per afrontar els darrers quilòmetres cronometrats per als líders, no tant per als segons classificats. 

Els russos no defallien i seguien en la seva lluita particular a la represa de la competició el diumenge al matí, els pilots s’imposaven en la primera prova especial dominical i es situaven a poc més de 10 segons de la parella finlandesa precursora, mentre que Mads Østberg i Torstein Eriksen es lamentaven de problemes de frenada just en el moment d’arribar a l’equador de la jornada.

En el moment de realitzar la segona passada pel bucle, Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov patien un accident i els russos es veien obligats a abandonar la competició, a més amés, l’accident obligava als organitzadors a mostrar la bandera vemella i Teemu Suninen i Mikko Markkula s’anotaven així la seva primera victòria de tram.

Assedegats pels punts, Andreas Mikkelsen i Ola Fløene s’imposaven en el Power Stage final per davant de Teemu Suninen i Mikko Markkula i els noruecs acomplien així amb la seva única missió des de que havien arrancat una roda en la segona prova especial cronometrada.

Tots i els inoportuns problemes de frens en l’etapa que es celebrava sense assistències intermèdies, Mads Østberg i Torstein Eriksen es feien amb la victòria final per 28,5 segons de marge vers Teemu Suninen i Mikko Markkula, mentre que Marco Bulacia i Marcelo der Ohanessian tancaven les posicions de podi a 2 minuts i 2,7 segons dels guanyadors.

A efectes de campionat, Mads Østberg sumava els seus primers 27 punts de la temporada i el noruec s’enfilava fins a la quarta posició provisional, a 2 punts de l’absent Esapekka Lappi, 6 de Marco Bulacia i a 41 del triple anotador i líder provisional Andreas Mikkelsen.

Østberg-Eriksen llauraven la seva victòria el divendres.

Amb el mateix tipus de cotxe, però sense la categoria d’oficial de marca, el campionat WRC3, els francesos Yohan Rossel i Alexandre Coria es feien amb dues victòries de tram en les dues primeres proves especials del programa, així com 2 segons millors temps en les dues següents del bucle matinal, un balanç que deixava als pilots al capdavant de la categoria per 9,5 segons de marge vers els polonesos Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak.

Per la tarda tot semblava seguir el mateix guió, en quan els francesos obtenien de nou el millor temps en la primera prova especial cronometrada del bucle, però en la segona i la tercera, la parella no millorava tant els seus cronos com els seus rivals. Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak aprofitaven l’avinentesa i els polonesos passaven a liderar la classificació provisional al terme de la tercera especial post meridional per la mínima distància mesurable, és a dir, 1 dècima de segon.

No tot estava dit però, doncs Yohan Rossel i Alexandre Coria reaccionaven i amb el segon millor temps en el seu haver per darrera d’Emil Lindholm i Mikael Korhonen, els francesos aconseguien endinsar-se en el parc tancat de Zagreb al capvespre com a líders provisionals per 2,2 segons de marge vers Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak i per 27,5 segons en relació als austríacs Nikolaus Mayr-Melnhof i Podi Welsersheimb. Emil Lindholm i Mikael Korhonen restaven a les portes del podi a 6 dècimes de segon dels seus predecessors i amb 2,2 segons de marge en relació a Nicolas Ciamin i Yannick Roche.

Malauradament a l’arribada al parc tancat de la capital croata, es certificava l’abandonament de Nikolaus Mayr-Melnhof i Podi Welsersheimb per avaria en el seu Ford Fiesta R5 MkII, malgrat això, la classificació estava molt compactada de cara a la jornada sabatina, la més llarga de tot el programa, una combinació de factors que en principi la convertia en molt interessant.

Yohan Rossel i Alexandre Coria tornaven a la seva ratxa victoriosa en les dues primeres cronometrades del dia, per tal d’eixamplar distàncies al capdavant de la general de la classe, mentre que Nicolas Ciamin i Yannick Roche hi recollien una punxada, a la que encara a dia d’avui no hi troben explicació, per tal de caure en terra de ningú, si bé mantenint la cinquena posició, a partir de llavors per darrera de Chris Ingram i Ross Whittock.

En la tercera especial sabatina, Yohan Rossel i Alexandre Coria asstestaven un cop lateral al seu Citroën C3 R5 i el cotxe esdevenia força complicat de pilotar, veient truncada la seva ratxa i perdent-hi un total de 3 minuts. Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak aprofitaven novament l’ocasió, i en aconseguir-hi dues victòries de tram consecutives, els polonesos arribaven al reagrupament de mitja etapa liderant la categoria per 40,4 segons de marge vers Emil Lindholm i Mikael Korhonen i per 1 minut i 54,9 segons amb Chris Ingram i Ross Whittock, una classificació ja força descafeinada.

Per la tarda, Yohan Rossel i Alexandre Coria així com Nicolas Ciamin i Yannick Roche volien demostrar que tenien velocitat i que els suports rebuts en forma d’esponsoritzatge tenien la seva raó de ser, en quan les dues parelles hi aconseguien una victòria de tram i un segon millor temps, i una altra victòria de tram i dos segons millors temps respectivament.

Per la seva banda Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak hi acumulaven 2 tercers millors temps per darrera de les dues parelles franceses, un segon millor temps per darrera d’Emil Lindholm i Mikael Korhonen, així com una victòria de tram en la darrera especial de la jornada, un rendiment que permetia als líders ampliar lleugerament el seu marge vers els seus perseguidors finlandesos fins als 46,6 segons. Fora d’aquesta lluita, Chris Ingram i Ross Whittock eren tercers a 2 minuts i 53,3 segons dels polonesos, si bé a només 8,4 segons de Yohan Rossel i Alexandre Coria i a 39,6 segons de Nicolas Ciamin i Yannick Roche.

La jornada dominical s’iniciava com l’escull post meridional de l’etapa sabatina, és a dir, amb les dues parelles franceses copant les dues primeres posicions i Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak per darrera d’ells, un balanç que retornava a Yohan Rossel i Alexandre Coria a les posicions de podi, mentre que Nicolas Ciamin i Yannick Roche, els autors del millor temps de la classe, es quedaven a 20,7 segons de guanyar una posició.

Precisament aquests últims es tornaven a mostrar com els més ràpids a final de tram en la segona prova especial cronometrada del dia i ara si els francesos aconseguien superar a Chris Ingram i Dave Whittock en la taula, per tal de fer-se amb la quarta posició provisional.

Per la seva banda Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak seguien obrint distàncies al capdavant de la classificació i els líders afrontaven les dues últimes proves especials del programa amb més d’1 minut de marge vers Emil Lindholm i Mikael Korhonen.

La bandera vermella onejada arran de l’accident de Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov en la penúltima prova especial, deixava tota l’activitat per al Power Stage, en el que Yohan Rossel i Alexandre Coria veien compensada la seva tercera posició amb la victòria de tram, mentre que Nicolas Ciamin i Yannick Roche feien el mateix amb el seu quart lloc, aturant el cronòmetre just per darrere dels seus compatriotes.

Completada la vintena de proves especials, Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak es feien amb la victòria final per 1 minut i 14,6 segons de marge vers Emil Lindholm i Mikael Korhonen i per 2 minuts i 41,4 segons en relació a Yohan Rossel i Alexandre Coria.

A efectes de campionat, Yohan Rossel sumava 20 punts a Croàcia i l’occità passava a encapçalar la classificació provisional del certamen amb 48 punts, 12 més que no pas el seu compatriota Nicolas Ciamin. Kajetan Kajetanowicz sumava els seus primers punts en el campionat i el polonès passava a compartir la tercera plaça amb el guanyador de la ronda àrtica anterior, el finlandès Teemu Asunmaa.

Sense contra-temps i amb espurnes de velocitat, Kajetanowicz-Szczepaniak iniciaven la temporada amb victòria

En categoria junior, la prova croata s’inicava amb balls de noms del que l’eslovac Martin Koci i el txec Petr Tešínský en sortien guanyadors a l’equador de la primera etapa amb una victòria parcial en el seu haver i per 8,9 segons de marge vers els romanesos Raul Badiu i Rares Fetean, autors de 2 temps escratx en aquest primer bucle de 4 trams.

Sami Pajari i Marko Salminen, un dels favorits a victòria, patien una sortida de pista en la tercera prova especial matinal, i els finlandesos es passaven la tarda remant a contracorrent per tal de recuperar quants més segons els hi fos possible, així com sumar punts extra per cada victòria de tram. Els finlandesos sumaven 2 victòries de tram de 3 possibles, doncs la segona cronometrada de l’escull resultava ser neutralitzada, mentre que Lauri Joona i Ari Koponen els privaven del ple al 15 per 1 dècima de segon en la setena prova especial. 

Raul Badiu i Rares Fetean eren l’altra cara de la competició, lliscant en excés en una corba en la primera cronometrada de la represa, aquests picaven contra una roca i els romanesos començaven a veure com el degoteig de segons no trobava obturador, i els pilots queien fins a la setena posició, just per davant de Sami Pajari i Marko Salminen.

Aliens a les anades i vingudes dels seus rivals, Martin Koci i Petr Tešínský se n’anaven a descansar amb 21,5 segons de marge vers Lauri Joona i Ari Koponen, mentre que Jon Armstrong i Philip Hall tancaven les posicions amb dret a dutxa d’escumós el diumenge a la tarda a 23,3 segons dels líders.

Martin Koci i Petr Tešínský arrancaven la jornada sabatina amb un escratx, mentre que Jon Armstrong i Philip Hall feien el mateix en la prova següent, per tal de fer-se amb la segona posició provisional de la categoria. Com en el divendres a la tarda, Sami Pajari i Marko Salminen s’imposaven en dues proves especials més, les dues que restaven al bucle matinal, i els finlandesos aprofitant els abandonaments de dos dels seus rivals s’enfilaven fins a la sisena posició.

Per la tarda, Sami Pajari i Marko Salminen prosseguien amb la seva ratxa i s’imposaven en tres noves proves cronometrades, mentre que Jon Armstrong i Philip Hall repetien el resultat en el segon tram del bucle, un resultat que en coincidir amb una punxada de la parella líder, situava als britànics al capdavant de la taula per 22,5 segons en relació a Lauri Joona i Ari Koponen i per 27,7 segons amb els letons Martinš Sesks i Renars Francis.

La jornada dominical va discórrer sense massa sobresalts tret de l’intercanvi de posicions entre finlandesos i letons sobre l'equador de l’etapa, amb el que finalment Jon Armstrong i Philip Hall es feien amb la victòria final per 37,9 segons de marge amb Martinš Sesks i Renars Francis i per 48,9 segons amb Lauri Joona i Ari Koponen.

L’esdeveniment croat era la primera cita del calendari mundial junior, amb el que en bona lògica Jon Armstrong passava a liderar la classificació amb 27 punts, 9 més que no pas Martinš Sesks i 11 per sobre de Lauri Joona.

Armstrong-Hall guanyaven sense fer massa soroll.

En categoria R-GT, només 2 Alpine A110 RGT es trobaven en el parc tancat de Zagreb el divendres a primera hora del matí, l’un en mans dels francesos Yannick Panagiotis i Valerie Panagiotis i l’altre pilotat pels seus compatriotes Philippe Baffoun i Arnaud Dunand.

Amb 4 victòries de 4 possibles al llarg de l’escull matinal del divendres, Yannick Panagiotis i Valerie Panagiotis deixaven la classificació bastant enllestida, en quan els pilots es presentaven al reagrupament per a les assistències amb gairebé 2 minuts i mig de marge.

La resta de prova no tenia un avenir gaire més diferent del vist en el primer escull de l’itinerari, i Yannick Panagiotis i Valerie Panagiotis s’imposaven en 12 de les 16 proves especials que restaven per celebrar-se, un balanç que els hi suposava la victòria final en la classe per 32 minuts i 29,2 segons de marge.

Els Panagiotis s’imposaven sense pràcticament oposició.

En el campionat per a pilots, Sébastien Ogier redreçava el mal tràngol del passat Ral·li Àrtic amb la màxima puntuació a la que qualsevol pilot hi podia aspirar, els 30 punts. Amb ells, el provençal es tornava a situar al capdavant de la classificació per 8 punts de marge vers Thierry Neuville, qui per tercer ral·li consecutiu s’havia de conformar amb el graó més baix del podi. Elfyn Evans per la seva banda es mantenia en tercera posició alhora que retallava en 2 punts el seu demèrit vers el belga.

Pilot	Punts
Sébastien Ogier	61
Thierry Neuville	53
Elfyn Evans	51

El doblet que aconseguien els pilots de Toyota en la ronda asfaltada, donava més volada als nipons al capdavant de la classificació del campionat per a constructors, amb 16 punts de marge més vers els campions en vigència de Hyundai. M-Sport millorava vers rondes prèvies i els britànics eixamplaven distàncies amb els seus més immediats perseguidors de Hyundai 2C.

Constructor	Punts
Toyota	138
Hyundai	111
M-Sport	42