Amb aquesta Lancia sumava 10 victòries consecutives al mundial de ral·lis .

Amb centre neuràlgic situat a la ciutat d'Ajaccio, el 26 d'abril finalitzava el 33è Tour de Corse, cinquena prova del campionat del món de ral·lis que es presentava amb quatre jornades de competició, 33 trams per davant i 629,01 km de recorregut cronometrat que els 79 equips participants del 85 inscrits havien de superar. 39 d'ells van ser capaços de superar la sempre dificil cita d'asfalt.

Les condicions climatológiques de la tercera jornada van reduir les opcions de Chatriot-Perin.

La primera jornada comptava només amb 4 especials, essent aquestes molt revirades i estretes, el que a priori penalitzava i força els Toyota Celica GT-4 tal i com després va quedar palés amb els cronos en mà. Durant la curta jornada es va viure un interessant duel entre el Lancia Delta Integrale de Didier Auriol i Bernard Occelli i el BMW M3 de François Chatriot i Michel Perin. D'entrada a la primera cronometrada van empatar amb el millor temps dos dels Delta oficials confiats tots en mans de pilots francesos, per una banda el de Auriol-Occelli i per l'altra el del seu veterà company d'equip Bruno Saby i Daniel Grataloup; peró en la segona cronometrada Chatiot-Perin van atacar intensament i en marcar el millor registre van aconseguir fer-se amb el liderat del ral·li que mantindrien fins la quarta i última especial del dia quan Auriol-Occelli el recuperarien.

A la tercera especial del dia, Bruno Saby i Daniel Grataloup patien un problema eléctric en el seu Lancia que els feren perdre prop de 2 minuts en el tram i uns 9 minuts més en la conseqüent reparació per part de les assistències, si bé no van arribar a superar els 10 minuts de retard que suposaven l'exclusió de la prova, la parella francesa i candidata a victòria quedava pràcticament fora de cursa ja en la primera jornada. L'idol local, Yves Loubet i el seu copilot Jean-Marc Andrié restaven en tercera posició provisional a 12 segons dels seus companys d'equip per davant d'uns sorprenents Franco Cunico i Max Sghedoni a mans d'un Ford Sierra RS Cosworth.

A l'arrancada de la segona jornada, la més llarga de totes, va veure com un dels altres candidats a victòria perdia les seves opcions, en concret el pilot cors Yves Loubet acompanyat de Jean-Marc Andrié que en patir una punxada en la primera especial cronometrada s'endarreria per tres minuts i mig. Chatriot-Perin van continuar el seu duel particular amb Auriol-Occelli i amb el millor registre del primer tram, van aconseguir recuperar de nou el liderat de la prova, per anar ampliant el marge vers Auriol-Occelli fins a gairebé mig minut a mitja jornada, gràcies també a una virolla d'aquests, peró els francesos de Lancia van reaccionar i van retallar fins als 15 segons de distància aprofitant uns problemes de caixa de canvis que venien acusant els diversos BMW M3 presents a la cita.

Carlos Sainz i Luis Moya, que per primera vegada en la seva història de mundialistes gaudien de prioritat A, el que els permetia sortir abans i no trobar-se pilots més lents en pista, van aconseguir superar als seus companys d'equip, els finlandesos Juha Kankkunen i Juha Piironen per enfilar-se fins a la tercera posició provisional després de l'accident de Cunico-Sghedoni en un a carretera d'enllaç, peró ja a 2 minuts i 15 segons del liderat. Bruno Saby i Daniel Grataloup per la seva banda protagonitzaven una remuntada espectacular, prenent sovint molts riscos en avançar cotxes de categoria N que es trobaven en tram per tal de pujar des de la 50ena posició fins la 12ena a a conclusió de la segona jornada.

La tercera jornada de competició va estar marcada per unes condicions climatológiques adverses, condicions que eren més favorables al Lancia Delta Integrale de tracció integral per contra del BMW M3 de propulsió, i així va ser com ja en la primera cronometrada del dia, Auriol-Occelli recuperaven la primera plaça per ara ja mantenir-la en les restants 16 especials cronometrades fins a la conclusió de la prova. Carlos Sainz i Luis Moya, que rodaven per llavors en quarta posició, van haver d'abandonar en la 23ena especial per problemes de transmissió, el taló d'Aquiles dels Toyota, problema que també va afectar al Celica GT-4 a la primera especial del dia als belgues Patrick Snijers i Dany Colebunders.

Altres baixes d'entitat que es van produir van ser les del Lancia de Bruno Saby i Daniel Grataloup per culpa de l'embragatge, la del Peugeot 309 GTi de François Delecour i Christian Gilbert per averia elèctrica o la del Ford Sierra RS Cosworth de Pierre-Cesar Baroni i Michel Rousseau deixant a Juha Kankkunen i Juha Piironen en una relativament cómoda tercera plaça.

La quarta i última jornada va ser pràcticament un tràmit per a Didier Auriol i Bernard Occelli, els quals tot i els problemes de frens que van acusar en les dues primeres especials del dia van aconseguir completar el recorregut amb un temps total de 7 hores 12 minuts i 39 segons, 1 minut i 57 segons per davant dels seus compatriotes de BMW i que més dificils els hi van posar la victòria fins que la pluja va fer acte de presència François Chatriot i Michel Perin. El podi el completava a 3 minuts i 50 segons l'únic Toyota supervivent, el dels finlandesos Juha Kankkunen i Juha Piironen.

Beneficiats pels abandonaments de molts dels favorits, Kankkunen-Piironen obtenien un podi.

El pilot italià Massimo Biasion, absent de la cita corsa, es mantenia al capdavant de la general per pilots amb les tres victòries aconseguides en les tres proves en les que va prendre part. Didier Auriol per la seva banda aconseguia la seva primera victòria de la temporada, i segona en la seva carrera al mundial en el mateix escenari on l'havia aconseguit un any abans peró amb Ford que juntament amb la segona plaça marcada al Monte-Carlo permetia al pilot de Montpellier escalar fins la segona plaça de la provisional. Per darrera dels pilots de Lancia es vivia un triple empat entre els suecs Igvar Carlsson, guanyador de la ronda sueca inaugural, Stig Blomqvist i el finlandés Juha Kankkunen.

Pilot

Punts

Massimo Biasion

60

Didier Auriol

35

Ingvar Carlsson

Stig Blomqvist

Juha Kankkunen

20

20

20

En el campionat de marques la situació de Lancia era immillorable, amb la quarta de quatre victòries possibles, Suècia no era puntuable en el campionat, victòria que sumant les 6 marcades en la temporada anterior suposava el "Grand Chelem" pels transalpins en aconseguir 10 victòries consecutives. Toyota per la seva banda pujava fins la segona plaça provisional gràcies a la tercera posició de Kankkunen; BMW per la seva banda també guanyava posicions gràcies a la segona plaça de Chatriot, sent els grans perjudicats els japonesos de Mazda que de cop perdien dues places i veien com Renault, que tot i córrer amb cotxes de Grup N s'aocstaven a la seva posició.

Constructor
Punts

Lancia

80

Toyota

36

BMW

31

Loeb-Elena avançaven amb pas ferm al campionat amb 5 victòries de 5 possibles.

Cinquena ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 29è Ral·li d'Argentina finalitzava el diumenge 26 d'abril de 2009 a la Villa Carlos Paz, centre de l'acció de la prova i punt d'ubicació del parc tancat. El ral·li, que era puntuable per als campionats de pilots, constructors, mundial júnior i producció, aconseguia que s'hi desplacessin fins a 51 equips dels 59 prèviament inscrits a la prova, la qual iniciava el seu recorregut composat de 23 especials cronometrades de 331,80 km de distància el dijous 23 d'abril i que 33 participants aconseguirien completar.

Obrint pista la segona jornada, Sordo-Martí es varen conformar amb la segona plaça.

La celebració d'una especial espectacle a l'Estadi de Córdoba dijous al vespre, donava el tret de sortida a la prova sud-americana, en la que Sébastien Loeb i Daniel Elena, que venien amb el volant calent després de marcar el millor registre en l'habitual tram de proves, s'adjudicaven el millor registre i per tant esdevenien els primers líders.

Ja l'endemà divendres es completava l'etapa deixant pas als trams genuins d'un ral·li, concretament quatre a doble passada el que generava un total de 8 especials cronometrades. En la primera especial del dia, els pilots finlandesos de Ford Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila marcaven el millor temps alhora que passaven a liderar la prova, peró el seu liderat va ser efímer, doncs en la segona cronometrada del dia, Dani Sordo i Marc Martí aconseguien l'escratx i el liderat del ral·li per un marge de només 1,8 segons vers l'altra parella finlandesa de Ford, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, que afavorits per la seva posició de sortida a les especials, aconseguia passar a liderar la prova després de la tercera especial del dia sense haver marcat cap escratx.

En l'aturada de mitja jornada i corresponent pas per les assistències, la pluja va fer acte de presència, peró aquesta ho feia de manera molt minsa, pel que no ajudava a paliar els problemes de visibilitat que arrossegaven molts dels pilots en trobar-se la pols en suspensió. En la represa Dani Sordo i Marc Martí van protagonitzar un bonic duel amb Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen al llarg dels quatre trams del bucle; primer la parella cantabro-catalana de Citroën recuperava el liderat en la primera especial marcant un escratx, els finlandesos responien tot seguit amb la mateixa moneda i recuperaven la primera plaça per només 7 dècimes de segon. En la tercera i penúltima especial de la tarda, els de Citroën retallaven 7 dècimes als de Ford, pel que els dos equips es trobaven empatats a temps en la provisional seguits de ben aprop per Sébastien Loeb i Daniel Elena, condicionats per haver d'obrir pista. Ja en la última especial cronometrada, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen aixecaven el peu de l'accelerador per tal de no haver d'obrir pista l'endemà deixant com a líders en solitari als espanyols per 5,1 segons, mentrestant Sébastien Loeb i Daniel Elena romanien en tercera posició provisional a 16,3 segons dels seus companys d'equip en calar dues vegades el motor negociant unes paelles.

Dissabte pel matí, i amb una millor posició de sortida, Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien marcar tots els escratxs del bucle, el que permetia a la parella franco-monegasca superar primer a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen en la segona cronometrada del dia i situar-se líders de nou a continuació en detriment de Dani Sordo i Marc Martí que baixaven fins a la tercera posició provisional per darrera del Focus RS WRC de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.

De cara a les segones passades per les especials cronometrades, els finlandesos de Ford van intentar forçar una mica més el ritme, el que els permetia marcar el millor registre en la primera especial de la tarda i escurçar lleugerament les distàncies, peró en la segona cronometrada del bucle, el motor del seu cotxe va patir problemes de sobreescalfament, el que els feia cedir entorn 1 minut i la segona posició que ara era per a Dani Sordo i Marc Martí. En la segona passada per "El Cóndor" es consumava l'abandonament de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen per problemes de motor, el que facilitava que els seus companys d'equip, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila passessin a ocupar el darrer calaix del podi provisional amb unes distàncies força marcades que es mantindrien fins a la neutralització de la segona etapa.

La tercera i última etapa, celebrada en diumenge, guardaria encara un parell més de cops de teatre. Si bé el doblet de Citroën es donava per fet i per tant ambdós equips no s'atacarien, els moviments es varen produir per darrera, quan en la primera especial que es celebrava, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila es veien endarrerits en perdre més de 8 minuts per problemes elèctrics, cedint la seva posició de podi al Citroën Xsara WRC privat de Petter Solberg i Phil Mills. La parella campiona mundial l'any 2003 no perllongaria gaire més enllà la seva posició de podi, doncs en la següent cronometrada uns problemes amb la pressió del carburant, obligava a la parella noruego-britànica a abandonar la prova. El relleu en el darrer calaix del podi el prenia el germà del pilot, Henning Solberg, que acompanyat de Cato Menkerud, es trobaven ja a gairebé 4 minuts dels líders a bord d'un Ford Focus WRC de l'equip Stobart.

La resta de la jornada es va celebrar sense més sobresalts, pel que Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien la seva cinquena victòria consecutiva de la temporada en cinc proves disputades amb un temps total de 3 hores 57 minuts i 40,3 segons, 1 minut i 13,1 segons per davant dels seus companys d'equip Dani Sordo i Marc Martí. Henning Solberg i Cato Menkerud sumaven per la seva banda el seu quart podi al mundial a 4 minuts i 4,1 segons dels guanyadors de la cita.

Els infortunis van situar a Solberg-Menkerud al podi mundial per quarta vegada.

En la categoria reservada als cotxes de producció, després del bullici propi de les primeres cronometrades, els locals convidats per la organització Gabriel Pozzo i Daniel Stillo lideraven la categoria des de la quarta especial del ral·li fins a la conclusió de la primera etapa, ja que en la primera especial del dissabte una averia en el seu Impreza STi N14, obligava als argentins a abandonar la prova. Nasser Al-Attiyah i Giovanni Bernacchini prenien les regnes de manera temporal, ja que Marcos Ligato i Rubén Garcia, també convidats pels organitzadors del ral·li, passarien a ocupar la primera plaça en la segona especial de la segona jornada marcats de ben aprop per la parella arabo-italiana fins l'equador del bucle de la tarda, moment en que els líders es quedaven sense direcció assistida en el seu Mitsbushi Lancer Evo X i cedien gairebé 2 minuts, facilitant la primera victòria del pilot qatarí al campionat que es situava a només 2 punts del portugués Armindo Araújo, líder provisional i absent a la prova.

Al-Attiyah-Bernacchini van saber aprofitar les averies dels seus rivals argentins.

En la categoria júnior només 3 equips s'hi donaven cita pel que una posició al podi estava assegurada d'acabar la prova. Els italians Alessandro Bettega i Simone Scattolin van esdevenir els primers líders de la categoria amb el seu Renault Clio S1600 fins la quarta especial cronometrada del ral·li, moment en que el seu cotxe es va convertir en una màquina dificil de governar a causa d'un braç de suspensió trencat que acabaria amb el cotxe a 3 rodes.

Els polonesos de Suzuki Michal Kosciuszko i Maciej Szczepaniak prenien llavors el relleu i marcant constantment millors temps vers els alemanys Aaron Burkart i Micheal Kölbach que corrien amb cotxe homòleg al seu semblaven llençats a la victòria fins que en la darrera cronometrada els pilots trencaven un braç de la direcció del seu Swift S1600 i obligava als polonesos a optar pel superally amb els pertinents 10 minuts de penalització. L'incident situava de nou en primera posició a la parella italiana del rombe, ja que els alemanys havien hagut d'acollir-se al superally una especial abans. Alessandro Bettega i Simone Scattolin gaudien llavors d'un bon coixí que els permetia adoptar una estrategia força conservadora, peró tot i així en trencar-se el seu alternador a falta de dues especials per completar la segona jornada, tot se'n va anar en orris i novament el liderat era per als polonesos de Suzuki Michal Kosciuszko i Maciej Szczepaniak els quals van tenir una tercera jornada plàcida cap a la victòria.

Amb aquesta, Kosciuszko sumava dues victòries i un segon lloc al campionat el que situava al pilot polonès 4 punts per davant de l'alemany Aaron Burkart, segon a l'Argentina. Martin Prokop, amb una cita menys amb el seu haver restava en tercera posició a 10 punts del líder.

El superally va permetre celebrar un podi júnior.

En el campionat reservat a pilots, les cinc victòries aconseguides per a Sébastien Loeb en les cinc primeres cites del certàmen, no deixaven lloc a cap mena de dubte i el pilot alsacià liderava la general provisional per davant del seu company d'equip càntabre Dani Sordo, que gràcies al seu segon lloc a la prova sud-americana, superava per un sol punt al finlandès Mikko Hirvonen.

Pilot

Punts

Sébastien Loeb

50

Dani Sordo

31

Mikko Hirvonen

30

En el campionat de marques, les posicions dels dos pilots oficials de Citroën en el campionat de pilots, es reflexava amb un liderat cómode per a la marca dels dos galons, que gairebé doblava la puntuació acumulada per a Ford fins aquell moment. Stobart, que sumava uns importants 10 punts, gràcies en bona part al podi de Henning Solberg i Cato Menkerud, restava a només 6 punts de l'equip oficial.

Constructor
Punts

Citroën

82

Ford

43

Stobart

37

Meeke-Nagle estrenaven el seu comptador de victòries a les antipodes americanes.

El diumenge 26 d'abril de 2015, la Villa Carlos Paz era un cop més l'escenari escollit per la organització per acollir la cerimónia de clausura d'un edició del Ral·li d'Argentina, en concret la seva 35ena edició que per la ocasió era puntuable pels campionats de pilots, marques i mundials WRC-2 i WRC-3 si bé en aquest últim certamen cap equip hi formalitzava la seva inscripció. La prova, que era la quarta en el calendari mundial, comptava amb un recorregut format per 12 proves especials cronometrades de 315,96 km de distància, a les quals els 43 equips participants dels 60 que hi formalitzaven la inscripció començarien a fer front a partir del dijous 23 d'abril de 2015. 26 d'aquests equips participants aconseguirien completar el recorregut celebrat.

Østberg-Andersson donaven el doblet a Citroën, la millor actuació de la temporada.

Les fortes pluges que queien en les jornades prèvies al ral·li, obligaven als organitzadors a modificar, i per tant escurçar, diverses especials cronometrades, sent el cas més flagrant el del tram de San Marcos, que veia escurçada la seva distància en gairebé una quarta part, passant dels 56 km previstos en el programa als 42 uqe s'acabarien realitzant.

El ral·li s'iniciava el dijous al matí amb l'habitual tram de proves, des d'on els pilots havien d'afrontar un llarg enllaç per arribar fins a San Luis, on s'hi programava la primera superespecial espectacle el mateix dijous al vespre, en la que la parella campiona mundial de Volkswagen, formada pels francesos Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, aconseguien el millor registre i anar-se'n altre cop fins a la Villa Carlos Paz a descansar com els primers líders de la cita per només dues dècimes de segon vers els seus companys d'equip, els noruegs Andreas Mikkelsen i Ola Fløene, així com la parella de veïns irlandesos de Citroën formada per Kris Meeke i Paul Naugle que empataven a temps en la segona posició.

La primera etapa es completava a partir de l'endemà divendres amb dos trams que es celebraven a doble passada més una especial espectacle de gairebé 6 km de distància i que conformaven pràcticament el gruix d'aquesta etapa amb 149,44 km cronometrats.

El primer dels trams del dia, amb 51,99 km de distància, va resultar fatal pels interessos de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, la parella francesa campiona mundial, veia com el motor del seu Polo R WRC començava a fallar, fins que finalment acabava enmudint irremeiablement, alhora hi perdien les seves opcions a victòria els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul en punxar una de les seves rodes, així com Andreas Mikkelsen i Ola Fløene per la mateixa causa, els quals a més a més inflingien uns importants danys a les suspensions del seu Volkswagen.

En positiu, Kris Meeke i Paul Nagle ascendien fins la primera posició per davant dels espanyols de Hyundai Dani Sordo i Marc Martí i dels finlandesos de Volkswagen Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. En la segona prova cronometrada la parella cantabro-catalana patia problemes amb la direcció assistida del seu i20 WRC, el que els feia cedir terreny vers els pilots capdaventers, mentre que per davant Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila amb el seu primer escratx del dia, escurçaven distàncies vers el DS3 WRC líder.

Kris Meeke i Paul Nagle tornaven a treure profit de la seva posició de sortida endarrerida en tornar a passar per la primera prova cronometrada del matí, tercera del programa, i aconseguir-hi el millor temps, mentre que en la quarta i última del dia, uns problemes de transmissió allunyaven a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila dels millors registres i permetien a Kris Meeke i Paul Nagle escapar-se lleugerament al capdavant de la taula de temps.

L'especial espectacle que tancava l'etapa, va servir per veure el primer escratx al ral·li de Dani Sordo i Marc Martí, que es mantenien en una relativament comfortable quarta posició per davant dels britànics Elfyn Evans i Daniel Barritt. Per davant, els escandinaus de Citroën Mads Østberg i Jonas Andersson aprofitaven que l'averia en el Polo R WRC dels finlandesos era encara vigent per rellevar-los de la segon posició i completar així la jornada a 1 minut i 8,4 segons dels seus companys d'equip i amb 15,1 segons de marge amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila que eren tercers.

La segona jornada del ral·li estava formada per només 4 proves cronometrades, si bé la seva distància competitiva s'elevava fins als 131,20 km. Amb tots els efectius de Volkswagen a la pista altre cop, els seus tres equips copaven les tres primeres posicions en la primera especial cronometrada, mentre que en la segona l'escratx era pel reenganxats Andreas Mikkelsen i Ola Fløene. Considerant només els pilots que havien aconseguit completar la primera etapa del ral·li, Mads Østberg i Jonas Andersson aconseguien reduir a la meitat la distància que els hi portaven els seus companys Kris Meeke i Paul Nagle, mentre que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila es quedaven una mica fora de la lluita.

L'accident dels neozelandesos de Hyundai Hayden Paddon i John Kennard en la tercera prova cronometrada del dia, va obligar als organitzadors a neutralitzar l'especial i otorgar un temps nocional a bona part dels participants que restaven en actiu, amb el que es restaven opcions als escandinaus de Citroën de seguir retallant segons als seus companys d'equip. Els noruegs de Volkswagen Andreas Mikkelsen i Ola Fløene sumaven el seu tercer escratx consecutiu de la jornada en l'última especial, mentre que en les posicions capdaventeres Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila escurçaven distàncies vers Kris Meeke i Paul Nagle i aquests a la seva vegada se n'anaven discretament de Mads Østberg i Jonas Andersson amb el que la entrada al parc tancat es feia amb 38,6 segons de diferencia entre els dos Citroën. Per la seva banda, la parella finlandesa de Volkswagen ho feia a 1 minut i 3,7 segons dels líders.

La jornada es va revelar com a dolenta pels interessos de Hyundai, en quan Dani Sordo i Marc Martí es veien obligats a acollir-se al "rally 2" per una averia mecànica en el seu cotxe, amb el que la parella espanyola queia fins la vuitena posició provisional en sumar els 10 minuts de penalització corresponents al seu crono. Els beneficiats per aquesta averia eren els britànics de M-Sport Elfyn Evans i Daniel Barritt, els quals pujaven fins la quarta plaça si bé es trobaven ja a 2 minuts i 24,6 segons dels líders provisionals.

Les dues passades pels 16,32 km cronometrats del tram mític El Cóndor formaven l'etapa dominical amb la que es finalitzava el ral·li, sent a més a més la segona passada pel seu recorregut el "Power Stage". En la primera passada per l'especial, el motor del Volkswagen Polo R WRC de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila decidia que ja havia rendit prou a la prova, i en trencar-se deixava a la parella fora de l'edició, mentre que Elfyn Evans i Daniel Barritt passaven a ocupar una plaça de podi provisional.

En la segona passada per l'especial, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia salvaven una mica els mobles en quan hi aconseguien el millor registre i emportar-se així cap al seu comptador particular els corresponents 3 punts, d'altra banda els seus companys Andreas Mikkelsen i Ola Fløene s'hi retiraven en colisionar contra una pedra, pedra a la que poc després també hi aniria a impactar els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, amb el mateix resultat que els noruegs de Volkswagen.

Per davant Kris Meeke i Paul Nagle administraven els segons d'avantatge acumulats fins al moment, i malgrat veure com els seus companys els hi retallaven 20,5 segons en aquesta darrera jornada, el cert és que la parella de veïns irlandesos s'asseguraven la seva primera victòria al mundial en completar el recorregut en un temps de 3 hores 41 minuts i 44,9 segons, 18,1 segons menys que els seus companys d'equip Mads Østberg i Jonas Andersson, els quals brindaven així un fantàstic doblet a la marca dels dos galons. Elfyn Evans i Daniel Barrit pujaven al podi del mundial per primera vegada en la seva carrera, en fer entrada al parc tancat de la Villa Carlos Paz a 3 minuts i 27,4 segons dels guanaydors.

Uns altres debutants britànics eren Evans-Barritt al podi.

En el mundial WRC-2 els ucrainesos Yuriy Protasov i Pavlo Cherepin s'imposaven en les cinc primeres cronometrades de la jornada, malgrat aixó, els pilots de l'est d'Europa completaven la tercera especial sobre tres rodes i el pilot caminava 200 metres especial amunt per intentar recuperar la roda perduda i reparar com bonament podien l'averia per dirigir-se fins al parc tancat, aixó els hi suposava entrar-hi 19 minuts tard, el que comportava una penalització de 3 minuts i 10 segons que s'afegien als 15 minuts de sanció imposada pels comissaris per haver caminat per l'especial. Com a resultat els ucrainesos s'enfonsaven en la general, mentre que el qatarí Abdulaziz Al-Kuwari i el britànic Marshall Clarke heredaven la primera plaça amb la que hi arribaven al terme de l'etepa amb un coixí superior als 2 minuts i mig vers el segon classificat.

Yuriy Protasov i Pavlo Cherepin van seguir guanyant les cronometrades que la organització els hi posava per davant, amb el que la parella ucrainesa s'imposava en totes les especials llevat de la superespecial espectacle del divendres, malgrat la gesta, els pilots només aconseguien classificar-se en quarta posició, mentre que per davant Abdulaziz Al-Kuwari i Marshall Clarke controlaven les distàncies per assegurar-se la primera victòria de la temporada i pujar així fins la segona plaça del campionat a 18 del finlandès Jari Ketomaa, que a l'Argentina tenia un paper discret per pujar al tercer calaix del podi.

Un incident de Protasov-Cherepin en la tercera especial, brindava la victòria a Al-Kuwari-Clarke.

En la classificació provisional del campionat de pilots, la cita argentina deixava uns importants moviments. Si bé Sébastien Ogier seguia comandant la taula gràcies a les tres victòries aconseguides en les tres cites prèvies, per darrera seu s'hi situava el norueg Mads Østberg, el qual gràcies a la segona plaça aconseguida a la cita, rebassava d'aquesta posició al seu compatriota Andreas Mikkelsen. Tanmateix els britànics Elfyn Evans i Kris Meeke superaven en la provisional al belga Thierry Neuville, el qual baixava de la tercera plaça fins la sisena.

Pilot

Punts

Sébastien Ogier

87

Mads Østberg

51

Andreas Mikkelsen

47

En el campionat de marques Citroën aconseguia el millor resultat de la temporada amb el que la marca dels dos galons aconseguia empatar en la segona posició amb els coreans de Hyundai. Per davant, tot i només sumar 4 punts, hi seguia com a comfortable líder Volkswagen mentre que M-Sport intentava seguir l'estela que les marques rivals deixaven sent el quart equip en discordia.

Constructor
Punts

Volkswagen

103

Citroën

Hyundai

85

85

M-Sport

71