Amb aquesta Lancia sumava 10 victòries consecutives al mundial de ral·lis .

Amb el centre neuràlgic situat a la ciutat d'Ajaccio, el 26 d'abril de 1989 hi finalitzava el 33è Tour de Corse. Cinquena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, la qual es presentava amb quatre jornades de competició, 33 trams cronometrats per davant i 629,01 km de recorregut; una distància que els 79 equips participants dels 85 que prèviament havien formalitzat la seva inscripció havien de superar. D'aquests equips, 39 van ser capaços de completar la cita d'asfalt, la qual entregava punts en els certàmens de pilots, constructors i de producció.

Les condicions climatológiques de la tercera jornada van reduir les opcions de Chatriot-Perin.

Si bé en les jornades prèvies planava el temor que la cita corsa s’arribés a cancelar degut a les tensions polítiques i les vagues que podien complicar l’arribada del material a l’illa del Mediterrani, finalment aquesta situació no es va produir i l’esdeveniment es va acabar celebrant amb total normalitat.

La primera etapa del programa era curta, formada per 4 trams cronometrats d’una corda total competitiva de 64,93 km de distància, que amb sortida del parc tancat d’Ajacció a 3 quarts d’11 del matí, el retorn es produïa a la mateixa ciutat gairebé 4 hores més tard. El primer tam del programa oficial només tenia 2,86 km de distància, una corda prou curta com per a que les diferències no fossin significatives i així els dos Lancia Delta Integrale pilotats per Didier Auriol i Bernard Occelli i per Bruno Saby i Daniel Grataloup, aquest segon confiat en mans de l’importador francès de la marca, hi empataven a l’escratx per 1 segon de marge amb els Toyota Celica GT-4 de Juha Kankkunen i Juha Piironen, de Carlos Sainz i Luis Moya i un tercer Lancia Delta Integrale, aquest amb caràcter oficial i dels també francesos Yves Loubet i Jean-Marc Andrié.

En la següent prova especial, de gairebé 20 km de distància, François Chatriot i Michel Perin s’imposaven amb el seu BMW M3 i aquests accedien a la primera posició provisional tot aprofitant unes condicions seques molt favorables al seu potent cotxe de propulsió. Els líders repetien resultat en la tercera prova especial del dia, mentre que Bruno Saby i Daniel Grataloup patien un problema elèctric amb el cablejat del seu cotxe que deixava sense guspira un cilindre i s’endarrerien a final de tram en 2 minuts, un retard al que s’hi afegien 9 minuts més de penalització, 1 minut per sota del límit per a l’exclusió, a causa de la conseqüent reparació, amb el que la parella quedava força despenjada a les primeres de canvi.

La jornada es completava amb un millor temps dels guanyadors de l’edició anterior, és a dir, Didier Auriol i Bernard Occelli, els quals recuperaven la primera posició per només 1 segon de marge amb els seus compatriotes François Chatriot i Michel Perin. Yves Loubet i Jean-Marc Andrié completaven les posicions de podi a 12 segons dels seus companys de formació a l’entrada del parc tancat d’Ajaccio a partir de 2 quarts de 3 de la tarda, mentre que els italians Gianfranco Cunico i Massimo Sghedoni restaven a les portes del mateix a 39 segons del lideratge i per 10 segons de marge amb el BMW M3 de Bernard Béguin i Jean-Bernard Vieu i 11 amb el Toyota Celica GT-4 de Carlos Sainz i Luis Moya, molt perjudicats per les elevades temperatures ambientals que els obligaven a desajustar les suspensions del seu cotxe per tal de no degradar en excés els seus pneumàtics.

La segona etapa del ral·li era la més llarga de totes en quan en el seu programa hi figuraven 11 proves especials de 203 km de distància, uns trams que conduïen als 69 equips que havien aconseguit superar l’etapa anterior des d’Ajaccio fins a Alba Serena, al nord-est de l’illa, sent la sortida del parc tancat a partir de les 8 del matí i l’arribada a 2 quarts de 8 del vespre. Les 4 primeres proves especials servien per creuar l’illa d’oest a est, arribant així al reagrupament de Porto Vecchio, mentre que les 5 següents creuaven l’illa de sud a nord per la seva zona central per tal d’arribar a Corte, des d’on retornarien cap a la costa per anar a trobar Alba Serena mitjançant dos trams cronometrats més.

François Chatriot i Michel Perin s’imposaven en la primera prova especial del dia, i en superar per 9 segons el registre de Didier Auriol i Bernard Occelli, els pilots del BMW M3 preparat per Prodrive accedien de nou al lideratge de la taula provisional de l’edició. D’altra banda Yves Loubet i Jean-Marc Andrié perdien 3 minuts i mig a causa d’una punxada en aquesta primera prova especial amb el què tot el pes de Lancia queia sobre les espatlles del pilot de Montpeller i el copilot de Canes. Tanmateix el forat que deixaven en el podi els pilots de Lancia, passava a estar ocupat per un altre BMW M3, el de Bernard Béguin i Jean-Bernard Vieu, guanyadors de l'edició de 1987 i autors del segon millor temps ex-aequo a 9 segons dels seus companys d’estructura.

Les condicions eren favorables pel BMW M3 dels líders i aquests amb 2 escratxs més i un segon millor temps empatats amb els seus principals i pràcticament únics rivals, Didier Auriol i Bernard Occelli, feien cap al reagrupament de Porto Vecchio amb un marge de 13 segons vers els seus compatriotes de Lancia. Tanmateix en aquesta quarta i última prova especial del bucle matinal, Bernard Béguin i Jean-Bernard Vieu es deixaven prop de mig minut amb els homes més ràpids de l’especial, i si bé conservaven la tercera posició, aquests es trobaven ja a 1 minut i 31 segons dels seus companys d’equip i amb només 9 segons de marge amb Carlos Sainz i Luis Moya, els quals després de superar a Gianfranco Cunico i Massimo Sghedoni, figuraven ja en la quarta posició provisional.

A la represa de l’activitat als trams, la classificació es posava roent en quan Didier Auriol i Bernard Occelli aconseguien el registre de referència i retallaven 10 segons als líders, amb el què el nou gap era de tan sols 3 segons entre els dos aspirants a victòria, però els pilots de Lancia s’envirollaven en la cronometrada següent i tot l’esforç se n’anava per la borda en deixar-s'hi 19 segons amb els primers classificats, que per a més inri aconseguien aquest resultat a final de tram.

En les següents tres proves especials cronometrades fins arribar a Corte, François Chatriot i Michel Perin aconseguien 2 victòries parcials de tram més i 1 segon millor registre a 1 segon del temps de Carlos Sainz i Luis Moya, els més ràpids en la novena prova especial del dilluns, amb el que a Corte s’hi arribava amb 32 segons de diferència entre les dues formacions franceses, mentre que Bernard Béguin i Jean-Bernard Vieu conservaven la seva posició de podi per només 2 segons de diferència amb els espanyols de Toyota.

Paral·lelament, Gianfranco Cunico i Massimo Sghedoni tenien un accident de carretera en un sector d’enllaç, que per fer-la encara més grossa no era la que tocava en quan s'havien confòs en un encreuament previ. Si bé els mecànics aconseguien reparar el seu Ford Sierra RS Cosworth per a que els italians poguessin seguir competint, aquests s’endarrerien en 14 minuts i quedaven a 1 únic minut de l’exclusió, doncs el marge era de 10 minuts pel primer dia, i de 15 a partir del segon.

Un problema en la caixa de canvis dels respectius BMW M3 de François Chatriot i Michel Perin i de Bernard Béguin i Jean-Bernard Vieu van desencadenar els aconteixements en les dues últimes proves especials de la jornada. Per una banda Carlos Sainz i Luis Moya accedien a la tercera posició de podi, mentre que per una altra els líders perdien gairebé la meitat del coixí llaurat al llarg de l’etapa.

Completada l’activitat als trams i quan eren 2 quarts de 8 del vespre, els pilots participants començaven a entrar al parc tancat d’Alba Serena amb François Chatriot i Michel Perin al capdavant d’ells per 15 segons de diferència amb Didier Auriol i Bernard Occelli. Carlos Sainz i Luis Moya tancaven les posicions de podi a 2 minuts i 15 segons dels líders, mentre que els seus companys de formació finlandesos, Juha Kankkunen i Juha Piironen, també treien petroli dels problemes de Bernard Béguin i Jean-Bernard Vieu i els superaven en la darrera prova especial de la jornada per passar a ocupar la quarta posició a 25 segons dels espanyols i per 37 segons de marge amb la segona parella francesa de BMW-Prodrive.

La tercera etapa s’iniciava a les 9 en punt del matí del dimarts 25 d’abril, i aquesta tenia en el seu programa un total de 10 proves especials cronometrades de 181,49 km de distància, les quals portaven als participants des del nord-oest de l’illa fins al nord-est, previ retorn a Corte, per tal de completar l’activitat als trams a Calvi quan les manetes del rellotge indiquessin que eren 2 quarts de 7 de la tarda.

La pluja feia acte de presència i això donava volada als cotxes de tracció integral, Carlos Sainz i Luis Moya marcaven el millor temps en la primera especial del dia, mentre que Didier Auriol i Bernard Occelli retallaven 7 segons a François Chatriot i Michel Perin. Tanmateix en els dos mateixos equips rebien respectius disgustos, quan Bruno Saby i Daniel Grataloup havien d’abandonar al terme d’aquesta primera prova especial a causa d’una averia en l’embragatge, després de que aquests haguessin aconseguit remuntar fins a 38 posicions al llarg de dilluns i haguessin realitzat un total de 23 avançaments en tram, mentre que els belgues Patrick Snijers i Dany Colebunders, a bord d’un Toyota Celica GT-4 privat i de configuració anterior amb 80 kg de pes menys que els oficials, s’havien de retirar en trencar la transmissió del seu cotxe.

Juha Kankkunen i Juha Piironen aconseguien el seu primer escratx en la cronometrada següent, mentre que Didier Auriol i Bernard Occelli recuperaven la primera posició provisional. El ral·li es cobrava una altra víctima en aquesta segona prova especial del dia; la victòria que havien aconseguit una temporada abans en Grup N, donava el passaport a Pierre-Cesar Baroni i Michel Rousseau per a pilotar un Ford Sierra RS Cosworth oficial, en hores baixes, de Grup A. El pilot francès arrossegava un fort dolor des del moment d’inici del ral·li, al què els seus metges només hi podien donar resposta en forma de vendatges, en un instant, el dolor va ser tan intens que aquests van perdre el punt per a un canvi de marxa i els francesos patien una sortida de pista que els obligava a abandonar.

La primavera seguia mostrant el seu esplendor i en mantenir-se les condicions humides, Didier Auriol i Bernard Occelli van poder seguir traient suc a la seva tracció integral i arribar així al reagrupament de Corte amb 1 minut i 8 segons de marge i quan només s’havien celebrat 4 proves especials cronometrades. Carlos Sainz i Luis Moya es mantenien tercers a 54 segons del BMW M3 de François Chatriot i Michel Perin, mentre que Juha Kankkunen i Juha Piironen pressionaven per darrera als seus companys en acumular un temps 15 segons superior al que acreditaven els espanyols.

En el descens de Corte cap a la costa, els líders eixamplaven distàncies en les dues primeres proves del bucle, mentre que en la tercera i última abans del reagrupament de Saint Florent, François Chatriot i Michel Perin aconseguien invertir tendències en millorar la climatologia i gaudir d’una millor adherència. Alhora en aquesta prova, setena en el còmput de la jornada i vint-i-dosena del ral·li, Carlos Sainz i Luis Moya havien de renunciar a la competició en trencar el motor del seu cotxe, just quan aquests acabaven de perdre la plaça de podi en favor dels seus companys d’equip finlandesos.

En les tres últimes proves cronometrades de la jornada Didier Auriol i Bernard Occelli s’imposaven en dues d’elles, mentre que François Chatriot i Michel Perin ho feien en l’última d’elles, amb el que l’entrada al parc tancat de Calvi es produïa amb un gap d’1 minut i 23 segons entre els dos contendents. Juha Kankkunen i Juha Piironen eren còmodes tercers classificats, doncs si bé es trobaven a 3 minuts i 2 segons dels pilots de Lancia, els companys de formació d’aquests, Yves Loubet i Jean-Marc Andrié, eren quarts després del seguit d’abandonaments i problemes dels rivals a 2 minuts i 29 segons dels homes de Toyota.

Els 42 equips que havien arribat a Calvi, el dimecres 26 d'abril a partir de 2 quarts de 8 del matí emprenien el camí cap a la quarta i última etapa del ral·li, la qual a través de 8 trams cronometrats de 177,50 km de distància, servia per retornar-los fins a Ajaccio, centre neuràlgic i punt de sortida de l’edició.

Malgrat uns problemes de frens en el seu Lancia Delta Integrale, els de davant s’escalfaven molt en posar uns discs més grans, mentre que els posteriors quedaven absolutament freds, Didier Auriol i Bernard Occelli van seguir obrint bretxa al capdavant de la taula classificatòria provisional mentre que els seus companys d’equip, el local Yves Loubet i l’occità Jean-Marc Andrié buscaven protagonisme mediàtic esdevenint les llebres del dia.

Assolit un marge proper als 3 minuts a l'equador de l’etapa, un problema en el canvi va fer acte de presència en el Lancia dels líders. Sense temps material per a un reemplaçament de la caixa sense caure en penalitzacions, no quedava altra que anar xequejant-la sempre que fos possible i esperar que aquesta aguantés.  Les distàncies es van escurçar entre el primer i el segon classificat, però finalment quan eren 2 quarts de 4 de la tarda Didier Auriol i Bernard Occelli entraven al parc tancat d’Ajaccio, moment en el què el 33è Tour de Corse es donava oficialment per conclòs, conservant la primera posició, amb el què la parella revalidava així la victòria de la temporada passada.

Els pilots de Lancia brindaven a la marca torinesa la seva desena victòria consecutiva en el campionat en completar els 626,92 km del recorregut programat en un temps de 7 hores 12 minuts i 39 segons, o el que és el mateix, en 1 minut i 57 segons menys que François Chatriot i Michel Perin, a qui la pluja i els problemes de canvi els obligaven a conformar-se amb la segona posició del podi. Juha Kankkunen i Juha Piironen ocupaven el darrer graó del mateix a 3 minuts i 50 segons dels guanyadors del ral·li.

Beneficiats pels abandonaments de molts dels favorits, Kankkunen-Piironen obtenien un podi.

Entre els cotxes de producció la lluita estava entre el Ford Sierra RS Cosworth de Jean-Pierre Manzagol i Georges Monti i el Sierra RS Cosworth 4x4 de Jean-Pierre Deriu i Noël Mariani, amb els Renault 5 GT Turbo d’Alain Oreille i Gilles Thimonier i de Claude Balesi i Jean-Paul Cirindini. Els primers s’imposaven en les 3 últimes cronometrades dominicals, mentre que els segons ho feien en la curta especial inaugural, amb el que Jean-Pierre Manzagol i Georges Monti entraven al parc tancat d’Ajaccio amb 24 segons de marge vers Alain Oreille i Gilles Thimonier.

En el viatge cap a Alba Serena al llarg del dilluns, els líders s’afermaven en la seva posició amb 8 victòries parcials de les 11 possibles, però en la darrera prova especial del dia, una averia en les seves suspensions posteriors, arruinava l’avenç dels locals que entraven al parc tancat sobre 3 rodes. Tanmateix, en els altres 3 trams cronometrats del programa, el temps de referència corresponia al Ford Sierra RS Cosworth 4x4 de Jean-Pierre Deriu i Noël Mariani, que en haver superat prèviament a Alain Oreille i Gilles Thimonier, assolien el lideratge de la classe per 1 minut i 21 segons amb els pilots del rombe.

Una tempesta just abans del reagrupament de Corte, en el transcurs de la quart tram del dimarts, endarreria a Jean-Pierre Deriu i Noël Mariani, produint-se un nou canvi en el lideratge de la categoria, sent en aquesta ocasió per a Alain Oreille i Gilles Thimonier, els quals malgrat tot no van poder contenir l’atac dels pilots del Ford, que a manca de 3 trams per a completar l’etapa recuperaven la posició.

Al llarg de la quarta i última etapa del programa, la taula es va posar roent quan un dels suports del motor del Ford Sierra RS Cosworth 4x4 dels líders es va trencar i un palier del Renault 5 GT Turbo dels aspirants també, amb el què les dues parelles franceses s’intercanviaven la posició en diverses ocasions. Finalment una sortida de pista de Jean-Pierre Deriu i Noël Mariani precipitava el resultat en favor d’Alain Oreille i Gilles Thimonier que guanyaven la categoria per davant dels seus compatriotes Claude Balesi i Jean-Paul Cirindini i de Jean-Pierre Manzagol i Georges Monti.

En clau de campionat, aquesta era la segona victòria d’Alain Oreille al llarg de la temporada després de l’aconseguida al Monte-Carlo inaugural, amb el què el pilot alsacià accedia a la segona posició del certamen 1 punt per darrera del belga Grégoire de Mevius.

Oreille-Thimonier aconseguien la victòria en els darrers

El pilot italià Massimo Biasion, absent de la cita corsa, es mantenia al capdavant de la general per pilots amb les tres victòries aconseguides en les tres proves en les que havia pres part. Didier Auriol per la seva banda aconseguia la seva primera victòria de la temporada, i segona en la seva carrera al mundial en el mateix escenari on l'havia aconseguit un any abans peró amb Ford que juntament amb la segona plaça marcada al Monte-Carlo permetia al pilot de Montpeller escalar fins la segona plaça de la provisional. Per darrera dels pilots de Lancia es vivia un triple empat entre els suecs Igvar Carlsson, guanyador de la ronda sueca inaugural, Stig Blomqvist i el finlandés Juha Kankkunen.

Pilot	Punts
Massimo Biasion	60
Didier Auriol	35
Ingvar Carlsson Stig Blomqvist Juha Kankkunen	20 20 20

En el campionat de marques la situació de Lancia era immillorable, amb la quarta de quatre victòries possibles, Suècia no era puntuable en el campionat, victòria que sumant les 6 marcades en la temporada anterior suposava el "Grand Chelem" pels transalpins en aconseguir 10 victòries consecutives. Toyota per la seva banda pujava fins la segona plaça provisional gràcies a la tercera posició de Juha Kankkunen i Juha Piironen; BMW per la seva banda també guanyava posicions gràcies a la segona plaça de François Chatriot i Michel Perin, sent els grans perjudicats els japonesos de Mazda que de cop perdien dues places i veien com Renault, que tot i córrer amb cotxes de Grup N s'aocstaven a la seva posició.

Constructor	Punts
Lancia	80
Toyota	36
BMW	31

Loeb-Elena avançaven amb pas ferm al campionat amb 5 victòries de 5 possibles.

Cinquena ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 29è Ral·li d'Argentina finalitzava el diumenge 26 d'abril de 2009 a la Villa Carlos Paz, centre de l'acció de la prova i punt d'ubicació del parc tancat. El ral·li, que era puntuable per als campionats de pilots, constructors, mundial júnior i producció, aconseguia que s'hi desplacessin fins a 51 equips dels 59 prèviament inscrits a la prova, la qual iniciava el seu recorregut composat de 23 especials cronometrades de 331,80 km de distància el dijous 23 d'abril i que 33 participants aconseguirien completar.

Obrint pista la segona jornada, Sordo-Martí es varen conformar amb la segona plaça.

La celebració d'una especial espectacle a l'Estadi de Córdoba dijous al vespre, donava el tret de sortida a la prova sud-americana, en la que Sébastien Loeb i Daniel Elena, que venien amb el volant calent després de marcar el millor registre en l'habitual tram de proves, s'adjudicaven el millor registre i per tant esdevenien els primers líders.

Ja l'endemà divendres es completava l'etapa deixant pas als trams genuins d'un ral·li, concretament quatre a doble passada el que generava un total de 8 especials cronometrades. En la primera especial del dia, els pilots finlandesos de Ford Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila marcaven el millor temps alhora que passaven a liderar la prova, peró el seu liderat va ser efímer, doncs en la segona cronometrada del dia, Dani Sordo i Marc Martí aconseguien l'escratx i el liderat del ral·li per un marge de només 1,8 segons vers l'altra parella finlandesa de Ford, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, que afavorits per la seva posició de sortida a les especials, aconseguia passar a liderar la prova després de la tercera especial del dia sense haver marcat cap escratx.

En l'aturada de mitja jornada i corresponent pas per les assistències, la pluja va fer acte de presència, peró aquesta ho feia de manera molt minsa, pel que no ajudava a paliar els problemes de visibilitat que arrossegaven molts dels pilots en trobar-se la pols en suspensió. En la represa Dani Sordo i Marc Martí van protagonitzar un bonic duel amb Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen al llarg dels quatre trams del bucle; primer la parella cantabro-catalana de Citroën recuperava el liderat en la primera especial marcant un escratx, els finlandesos responien tot seguit amb la mateixa moneda i recuperaven la primera plaça per només 7 dècimes de segon. En la tercera i penúltima especial de la tarda, els de Citroën retallaven 7 dècimes als de Ford, pel que els dos equips es trobaven empatats a temps en la provisional seguits de ben aprop per Sébastien Loeb i Daniel Elena, condicionats per haver d'obrir pista. Ja en la última especial cronometrada, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen aixecaven el peu de l'accelerador per tal de no haver d'obrir pista l'endemà deixant com a líders en solitari als espanyols per 5,1 segons, mentrestant Sébastien Loeb i Daniel Elena romanien en tercera posició provisional a 16,3 segons dels seus companys d'equip en calar dues vegades el motor negociant unes paelles.

Dissabte pel matí, i amb una millor posició de sortida, Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien marcar tots els escratxs del bucle, el que permetia a la parella franco-monegasca superar primer a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen en la segona cronometrada del dia i situar-se líders de nou a continuació en detriment de Dani Sordo i Marc Martí que baixaven fins a la tercera posició provisional per darrera del Focus RS WRC de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.

De cara a les segones passades per les especials cronometrades, els finlandesos de Ford van intentar forçar una mica més el ritme, el que els permetia marcar el millor registre en la primera especial de la tarda i escurçar lleugerament les distàncies, peró en la segona cronometrada del bucle, el motor del seu cotxe va patir problemes de sobreescalfament, el que els feia cedir entorn 1 minut i la segona posició que ara era per a Dani Sordo i Marc Martí. En la segona passada per "El Cóndor" es consumava l'abandonament de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen per problemes de motor, el que facilitava que els seus companys d'equip, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila passessin a ocupar el darrer calaix del podi provisional amb unes distàncies força marcades que es mantindrien fins a la neutralització de la segona etapa.

La tercera i última etapa, celebrada en diumenge, guardaria encara un parell més de cops de teatre. Si bé el doblet de Citroën es donava per fet i per tant ambdós equips no s'atacarien, els moviments es varen produir per darrera, quan en la primera especial que es celebrava, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila es veien endarrerits en perdre més de 8 minuts per problemes elèctrics, cedint la seva posició de podi al Citroën Xsara WRC privat de Petter Solberg i Phil Mills. La parella campiona mundial l'any 2003 no perllongaria gaire més enllà la seva posició de podi, doncs en la següent cronometrada uns problemes amb la pressió del carburant, obligava a la parella noruego-britànica a abandonar la prova. El relleu en el darrer calaix del podi el prenia el germà del pilot, Henning Solberg, que acompanyat de Cato Menkerud, es trobaven ja a gairebé 4 minuts dels líders a bord d'un Ford Focus WRC de l'equip Stobart.

La resta de la jornada es va celebrar sense més sobresalts, pel que Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien la seva cinquena victòria consecutiva de la temporada en cinc proves disputades amb un temps total de 3 hores 57 minuts i 40,3 segons, 1 minut i 13,1 segons per davant dels seus companys d'equip Dani Sordo i Marc Martí. Henning Solberg i Cato Menkerud sumaven per la seva banda el seu quart podi al mundial a 4 minuts i 4,1 segons dels guanyadors de la cita.

Els infortunis van situar a Solberg-Menkerud al podi mundial per quarta vegada.

En la categoria reservada als cotxes de producció, després del bullici propi de les primeres cronometrades, els locals convidats per la organització Gabriel Pozzo i Daniel Stillo lideraven la categoria des de la quarta especial del ral·li fins a la conclusió de la primera etapa, ja que en la primera especial del dissabte una averia en el seu Impreza STi N14, obligava als argentins a abandonar la prova. Nasser Al-Attiyah i Giovanni Bernacchini prenien les regnes de manera temporal, ja que Marcos Ligato i Rubén Garcia, també convidats pels organitzadors del ral·li, passarien a ocupar la primera plaça en la segona especial de la segona jornada marcats de ben aprop per la parella arabo-italiana fins l'equador del bucle de la tarda, moment en que els líders es quedaven sense direcció assistida en el seu Mitsbushi Lancer Evo X i cedien gairebé 2 minuts, facilitant la primera victòria del pilot qatarí al campionat que es situava a només 2 punts del portugués Armindo Araújo, líder provisional i absent a la prova.

Al-Attiyah-Bernacchini van saber aprofitar les averies dels seus rivals argentins.

En la categoria júnior només 3 equips s'hi donaven cita pel que una posició al podi estava assegurada d'acabar la prova. Els italians Alessandro Bettega i Simone Scattolin van esdevenir els primers líders de la categoria amb el seu Renault Clio S1600 fins la quarta especial cronometrada del ral·li, moment en que el seu cotxe es va convertir en una màquina dificil de governar a causa d'un braç de suspensió trencat que acabaria amb el cotxe a 3 rodes.

Els polonesos de Suzuki Michal Kosciuszko i Maciej Szczepaniak prenien llavors el relleu i marcant constantment millors temps vers els alemanys Aaron Burkart i Micheal Kölbach que corrien amb cotxe homòleg al seu semblaven llençats a la victòria fins que en la darrera cronometrada els pilots trencaven un braç de la direcció del seu Swift S1600 i obligava als polonesos a optar pel superally amb els pertinents 10 minuts de penalització. L'incident situava de nou en primera posició a la parella italiana del rombe, ja que els alemanys havien hagut d'acollir-se al superally una especial abans. Alessandro Bettega i Simone Scattolin gaudien llavors d'un bon coixí que els permetia adoptar una estrategia força conservadora, peró tot i així en trencar-se el seu alternador a falta de dues especials per completar la segona jornada, tot se'n va anar en orris i novament el liderat era per als polonesos de Suzuki Michal Kosciuszko i Maciej Szczepaniak els quals van tenir una tercera jornada plàcida cap a la victòria.

Amb aquesta, Kosciuszko sumava dues victòries i un segon lloc al campionat el que situava al pilot polonès 4 punts per davant de l'alemany Aaron Burkart, segon a l'Argentina. Martin Prokop, amb una cita menys amb el seu haver restava en tercera posició a 10 punts del líder.

El superally va permetre celebrar un podi júnior.

En el campionat reservat a pilots, les cinc victòries aconseguides per a Sébastien Loeb en les cinc primeres cites del certàmen, no deixaven lloc a cap mena de dubte i el pilot alsacià liderava la general provisional per davant del seu company d'equip càntabre Dani Sordo, que gràcies al seu segon lloc a la prova sud-americana, superava per un sol punt al finlandès Mikko Hirvonen.

Pilot	Punts
Sébastien Loeb	50
Dani Sordo	31
Mikko Hirvonen	30

En el campionat de marques, les posicions dels dos pilots oficials de Citroën en el campionat de pilots, es reflexava amb un liderat cómode per a la marca dels dos galons, que gairebé doblava la puntuació acumulada per a Ford fins aquell moment. Stobart, que sumava uns importants 10 punts, gràcies en bona part al podi de Henning Solberg i Cato Menkerud, restava a només 6 punts de l'equip oficial.

Constructor	Punts
Citroën	82
Ford	43
Stobart	37

Meeke-Nagle estrenaven el seu comptador de victòries a les antipodes americanes.

El diumenge 26 d'abril de 2015, la Villa Carlos Paz era un cop més l'escenari escollit per la organització per acollir la cerimónia de clausura d'un edició del Ral·li d'Argentina, en concret la seva 35ena edició que per la ocasió era puntuable pels campionats de pilots, marques i mundials WRC-2 i WRC-3 si bé en aquest últim certamen cap equip hi formalitzava la seva inscripció. La prova, que era la quarta en el calendari mundial, comptava amb un recorregut format per 12 proves especials cronometrades de 315,96 km de distància, a les quals els 43 equips participants dels 60 que hi formalitzaven la inscripció començarien a fer front a partir del dijous 23 d'abril de 2015. 26 d'aquests equips participants aconseguirien completar el recorregut celebrat.

Østberg-Andersson donaven el doblet a Citroën, la millor actuació de la temporada.

Les fortes pluges que queien en les jornades prèvies al ral·li, obligaven als organitzadors a modificar, i per tant escurçar, diverses especials cronometrades, sent el cas més flagrant el del tram de San Marcos, que veia escurçada la seva distància en gairebé una quarta part, passant dels 56 km previstos en el programa als 42 uqe s'acabarien realitzant.

El ral·li s'iniciava el dijous al matí amb l'habitual tram de proves, des d'on els pilots havien d'afrontar un llarg enllaç per arribar fins a San Luis, on s'hi programava la primera superespecial espectacle el mateix dijous al vespre, en la que la parella campiona mundial de Volkswagen, formada pels francesos Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, aconseguien el millor registre i anar-se'n altre cop fins a la Villa Carlos Paz a descansar com els primers líders de la cita per només dues dècimes de segon vers els seus companys d'equip, els noruegs Andreas Mikkelsen i Ola Fløene, així com la parella de veïns irlandesos de Citroën formada per Kris Meeke i Paul Naugle que empataven a temps en la segona posició.

La primera etapa es completava a partir de l'endemà divendres amb dos trams que es celebraven a doble passada més una especial espectacle de gairebé 6 km de distància i que conformaven pràcticament el gruix d'aquesta etapa amb 149,44 km cronometrats.

El primer dels trams del dia, amb 51,99 km de distància, va resultar fatal pels interessos de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, la parella francesa campiona mundial, veia com el motor del seu Polo R WRC començava a fallar, fins que finalment acabava enmudint irremeiablement, alhora hi perdien les seves opcions a victòria els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul en punxar una de les seves rodes, així com Andreas Mikkelsen i Ola Fløene per la mateixa causa, els quals a més a més inflingien uns importants danys a les suspensions del seu Volkswagen.

En positiu, Kris Meeke i Paul Nagle ascendien fins la primera posició per davant dels espanyols de Hyundai Dani Sordo i Marc Martí i dels finlandesos de Volkswagen Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. En la segona prova cronometrada la parella cantabro-catalana patia problemes amb la direcció assistida del seu i20 WRC, el que els feia cedir terreny vers els pilots capdaventers, mentre que per davant Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila amb el seu primer escratx del dia, escurçaven distàncies vers el DS3 WRC líder.

Kris Meeke i Paul Nagle tornaven a treure profit de la seva posició de sortida endarrerida en tornar a passar per la primera prova cronometrada del matí, tercera del programa, i aconseguir-hi el millor temps, mentre que en la quarta i última del dia, uns problemes de transmissió allunyaven a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila dels millors registres i permetien a Kris Meeke i Paul Nagle escapar-se lleugerament al capdavant de la taula de temps.

L'especial espectacle que tancava l'etapa, va servir per veure el primer escratx al ral·li de Dani Sordo i Marc Martí, que es mantenien en una relativament comfortable quarta posició per davant dels britànics Elfyn Evans i Daniel Barritt. Per davant, els escandinaus de Citroën Mads Østberg i Jonas Andersson aprofitaven que l'averia en el Polo R WRC dels finlandesos era encara vigent per rellevar-los de la segon posició i completar així la jornada a 1 minut i 8,4 segons dels seus companys d'equip i amb 15,1 segons de marge amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila que eren tercers.

La segona jornada del ral·li estava formada per només 4 proves cronometrades, si bé la seva distància competitiva s'elevava fins als 131,20 km. Amb tots els efectius de Volkswagen a la pista altre cop, els seus tres equips copaven les tres primeres posicions en la primera especial cronometrada, mentre que en la segona l'escratx era pel reenganxats Andreas Mikkelsen i Ola Fløene. Considerant només els pilots que havien aconseguit completar la primera etapa del ral·li, Mads Østberg i Jonas Andersson aconseguien reduir a la meitat la distància que els hi portaven els seus companys Kris Meeke i Paul Nagle, mentre que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila es quedaven una mica fora de la lluita.

L'accident dels neozelandesos de Hyundai Hayden Paddon i John Kennard en la tercera prova cronometrada del dia, va obligar als organitzadors a neutralitzar l'especial i otorgar un temps nocional a bona part dels participants que restaven en actiu, amb el que es restaven opcions als escandinaus de Citroën de seguir retallant segons als seus companys d'equip. Els noruegs de Volkswagen Andreas Mikkelsen i Ola Fløene sumaven el seu tercer escratx consecutiu de la jornada en l'última especial, mentre que en les posicions capdaventeres Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila escurçaven distàncies vers Kris Meeke i Paul Nagle i aquests a la seva vegada se n'anaven discretament de Mads Østberg i Jonas Andersson amb el que la entrada al parc tancat es feia amb 38,6 segons de diferencia entre els dos Citroën. Per la seva banda, la parella finlandesa de Volkswagen ho feia a 1 minut i 3,7 segons dels líders.

La jornada es va revelar com a dolenta pels interessos de Hyundai, en quan Dani Sordo i Marc Martí es veien obligats a acollir-se al "rally 2" per una averia mecànica en el seu cotxe, amb el que la parella espanyola queia fins la vuitena posició provisional en sumar els 10 minuts de penalització corresponents al seu crono. Els beneficiats per aquesta averia eren els britànics de M-Sport Elfyn Evans i Daniel Barritt, els quals pujaven fins la quarta plaça si bé es trobaven ja a 2 minuts i 24,6 segons dels líders provisionals.

Les dues passades pels 16,32 km cronometrats del tram mític El Cóndor formaven l'etapa dominical amb la que es finalitzava el ral·li, sent a més a més la segona passada pel seu recorregut el "Power Stage". En la primera passada per l'especial, el motor del Volkswagen Polo R WRC de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila decidia que ja havia rendit prou a la prova, i en trencar-se deixava a la parella fora de l'edició, mentre que Elfyn Evans i Daniel Barritt passaven a ocupar una plaça de podi provisional.

En la segona passada per l'especial, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia salvaven una mica els mobles en quan hi aconseguien el millor registre i emportar-se així cap al seu comptador particular els corresponents 3 punts, d'altra banda els seus companys Andreas Mikkelsen i Ola Fløene s'hi retiraven en colisionar contra una pedra, pedra a la que poc després també hi aniria a impactar els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, amb el mateix resultat que els noruegs de Volkswagen.

Per davant Kris Meeke i Paul Nagle administraven els segons d'avantatge acumulats fins al moment, i malgrat veure com els seus companys els hi retallaven 20,5 segons en aquesta darrera jornada, el cert és que la parella de veïns irlandesos s'asseguraven la seva primera victòria al mundial en completar el recorregut en un temps de 3 hores 41 minuts i 44,9 segons, 18,1 segons menys que els seus companys d'equip Mads Østberg i Jonas Andersson, els quals brindaven així un fantàstic doblet a la marca dels dos galons. Elfyn Evans i Daniel Barrit pujaven al podi del mundial per primera vegada en la seva carrera, en fer entrada al parc tancat de la Villa Carlos Paz a 3 minuts i 27,4 segons dels guanaydors.

Uns altres debutants britànics eren Evans-Barritt al podi.

En el mundial WRC-2 els ucrainesos Yuriy Protasov i Pavlo Cherepin s'imposaven en les cinc primeres cronometrades de la jornada, malgrat aixó, els pilots de l'est d'Europa completaven la tercera especial sobre tres rodes i el pilot caminava 200 metres especial amunt per intentar recuperar la roda perduda i reparar com bonament podien l'averia per dirigir-se fins al parc tancat, aixó els hi suposava entrar-hi 19 minuts tard, el que comportava una penalització de 3 minuts i 10 segons que s'afegien als 15 minuts de sanció imposada pels comissaris per haver caminat per l'especial. Com a resultat els ucrainesos s'enfonsaven en la general, mentre que el qatarí Abdulaziz Al-Kuwari i el britànic Marshall Clarke heredaven la primera plaça amb la que hi arribaven al terme de l'etepa amb un coixí superior als 2 minuts i mig vers el segon classificat.

Yuriy Protasov i Pavlo Cherepin van seguir guanyant les cronometrades que la organització els hi posava per davant, amb el que la parella ucrainesa s'imposava en totes les especials llevat de la superespecial espectacle del divendres, malgrat la gesta, els pilots només aconseguien classificar-se en quarta posició, mentre que per davant Abdulaziz Al-Kuwari i Marshall Clarke controlaven les distàncies per assegurar-se la primera victòria de la temporada i pujar així fins la segona plaça del campionat a 18 del finlandès Jari Ketomaa, que a l'Argentina tenia un paper discret per pujar al tercer calaix del podi.

Un incident de Protasov-Cherepin en la tercera especial, brindava la victòria a Al-Kuwari-Clarke.

En la classificació provisional del campionat de pilots, la cita argentina deixava uns importants moviments. Si bé Sébastien Ogier seguia comandant la taula gràcies a les tres victòries aconseguides en les tres cites prèvies, per darrera seu s'hi situava el norueg Mads Østberg, el qual gràcies a la segona plaça aconseguida a la cita, rebassava d'aquesta posició al seu compatriota Andreas Mikkelsen. Tanmateix els britànics Elfyn Evans i Kris Meeke superaven en la provisional al belga Thierry Neuville, el qual baixava de la tercera plaça fins la sisena.

Pilot	Punts
Sébastien Ogier	87
Mads Østberg	51
Andreas Mikkelsen	47

En el campionat de marques Citroën aconseguia el millor resultat de la temporada amb el que la marca dels dos galons aconseguia empatar en la segona posició amb els coreans de Hyundai. Per davant, tot i només sumar 4 punts, hi seguia com a comfortable líder Volkswagen mentre que M-Sport intentava seguir l'estela que les marques rivals deixaven sent el quart equip en discordia.

Constructor	Punts
Volkswagen	103
Citroën Hyundai	85 85
M-Sport	71