Estrategies d'equip i sinistres dels rivals, van facilitar la cinquena victòria de Mikko Hirvonen al mundial de ral·lis.

El 27 d'abril de 2008 finalitzava el 1r Ral·li de Jordània, ral·li que estrenava puntuabilitat mundialista, el qual es presentava amb un format de tres jornades de competició i 22 especials cronometrades d'un recorregut de 359,26 km. La cita, cinquena del calendari mundial, gaudia de puntuabilitat per als campionats de pilots, marques i mundial junior, el que aplegaba un total de 56 equips inscrits, prenent la rampa de sortida el 24 d'abril fins a un total de 54 dels quals 33 van aconseguir acabar la prova llur principal atractiu és que es disputava sota el nivell del mar.

Malgrat dominar les dues primeres etapes, al final la victòria es va escapar per a Sordo-Martí

Daniel Sordo i Petter Solberg havien reconegut la prova l'any anterior i aixó ja es va deixar notar des de la primera especial cronometrada, quan tots dos empataven amb el millor registre i passaven a liderar la prova, en la segona cronometrada l'empat es va desfer en favor dels homes de Citroën, Daniel Sordo i Marc Martí, els quals van sumar dos millors registres més quedant com a líders en solitari. En les segones passades pels trams, Sordo i Martí ja no estaven tan beneficiats per la seva posició de sortida endarrerida i van veure com l'avantatge aconseguit es va anar reduint progressivament fins al punt que van optar per fer les aturades que tants cops es van veure en aquella época per tal de quedar per darrera de Sébastien Loeb i Daniel Elena i així els espanyols no haguessin de netejar pista, un error de càlcul els va fer quedar 1,1 segons per davant dels seus caps de files.

En la segona jornada Loeb-Elena van sortir a per totes i ja en la primera especial del dia es feien amb el liderat del ral·li mentre que Sordo-Martí contenien als dos Ford Focus RS WRC oficials a ratlla darrera seu, peró en la carretera d'enllaç del tercer al quart tram del dia es va produir un gir inesperat quan Sébastien Loeb i Daniel Elena colisionaven frontalment amb el C4 WRC de Conrad Rautenbach i David Senior, ja que la via servia tan per entrar al tram com per sortir-ne. A conseqüència de l'impacte es trencava e radiador del C4 WRC oficial i Loeb-Elena havien d'abandonar i acollir-se al superally de cara al diumenge, va ser en aquest moment quan Sordo-Martí es tornaven a instal·lar com a líders de la cita, peró una inoportuna punxada facilitava que els dos Focus RS WRC oficials superessin al Citroën dels espanyols, amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila al capdavant seguits de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.

En la última especial del dia donat que l'avantatge que tenien els homes de Ford vers els de Citroën era més aviat curta i aquestes obrien pista, es va viure un altre cop les estrategies de les aturades que van deixar de nou a Sordo-Martí com a líders del ral·li a la conclusió de la jornada tenint el dubtós honor d'obrir pista de cara a la tercera i última jornada de competició.

Aquest fet que es va constatar ja en la primera especial dominical, quan Latvala-Anttila es feien amb el liderat del ral·li malgrat haver donat un impacte al seu cotxe, a conseqüència del qual en el segon tram de la última jornada trencaven la suspensió, si bé continuaven en cursa amb força demora, deixaven com a líder als seus companys d'equip, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, els quals a la conclusió del primer bucle només avantatgaven en 7 segons a Dani Sordo i Marc Martí. En la represa Hirvonen-Lehtinen van aconseguir incrementar les distàncies considerablement i en la última especial del dia, en un intent desesperat per atacar als homes de Ford, Sordo-Martí patien una lleugera sortida de pista que els deixaven encara més endarrerits.

Així doncs Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen guanyaven el ral·li amb un temps de 4 hores 2 minuts i 47,9 segons, mentre que Dani Sordo i Marc Martí havien de conformar-se amb el segon lloc a 1 minut i 15,7 segons d'aquest registre. Tancant el podi s'hi trobava el Subaru Impreza WRC de Chris Atkinson i Stéphane Prévot, els quals sense pàcticament marcar bons registres, només van marcar un tercer escratx, peró pilotar sempre sense problemes mecànics van completar el podi a 4 minuts i 59,5 segons del crono dels vencedors.

Atkinson-Prévot no van ser massa ràpids, peró en mantenir els problemes al marge van pujar al podi.

Dins la categoria júnior el ral·li va estar dominat en les dues primeres etapes pels pilots suecs Patrik Sandell i Emil Axelsson a bord d'un Renault Clio S1600, peró aquests van patir una sortida de pista en el primer tram de la tercera jornada veient-se obligats a abandonar ahora que aplanaven el camí als francesos Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, els quals sumaven ja dues de dues victòries en el campionat, per darrera d'ells a 5 minuts i una décima de segon, es classificaven els irlandesos Shaun Gallagher i Michael Joseph Morrissey els quals amb aquesta segona plaça pujaven fins la segona posició del campionat.

Dues de dues en el mundial júnior per a la nova perla de la pedrera francesa, el provençal Sébastien Ogier.

La victória de Mikko Hirvonen, primera de la temporada, combinada amb el zero de Sébastien Loeb, el qual si bé es va acollir al superally, va acabar en desena posició el que no li otorgava cap punt per al campionat de pilots; va facilitar un canvi de líder en la general en favor del pilot finlandés de Ford. Per darrera d'ells es mantenia Chris Atkinson que amb aquest sumava 4 podis en la temporada.

Pilot

Punts

Mikko Hirvonen

35

Sébastien Loeb

30

Chris Atkinson

28

En el campionat de marques Ford seguia ampliant el marge vers Citroën, ja que a la victòria de Mikko, calia afegir la sisena plaça en el campionat de Jari-Matti, mentre que Citroën veia com Sébastien Loeb només podia aportar un punt en acabar en vuitena posició, passant dels 3 punts que tenien en iniciar el ral·li a 7 després del mateix, mentre que Subaru seguia perdent terreny en només poder comptabilitzar els punts del cotxe pilotat per Chris Atkinson.

Constructor
Punts

Ford

57

Citroën

50

Subaru

39