Estrategies d'equip i sinistres dels rivals, van facilitar la cinquena victòria de Mikko Hirvonen al mundial de ral·lis.

El diumenge 27 d'abril de 2008 finalitzava a la vora del Mar Mort el 1r Ral·li de Jordània, esdeveniment que estrenava puntuabilitat en el calendari del campionat del món i que es presentava amb un format de tres jornades de competició i un recorregut composat per 22 especials cronometrades de 359,26 km de corda. La cita, cinquena de la temporada, entregava punts en els certàmens de pilots, marques i mundial junior, el que aplegaba fins a un total de 56 equips en la seva llista oficial d’inscrits. Prenent la rampa de sortida el dijous 24 d'abril fins a 54 d’ells, 33 van aconseguir acabar la prova llur principal atractiu és que es disputava sota el nivell del mar.

Malgrat dominar les dues primeres etapes, al final la victòria es va escapar per a Sordo-Martí

La primera etapa del ral·li, programada íntegrament al llarg del divendres 25 d’abril, tenia en el seu itinerari un bucle de 4 trams que es celebrava en dues ocasions, generant així un total de 8 proves especials cronometrades de 115,18 km de distància competitiva.

Daniel Sordo i Petter Solberg havien reconegut la prova l'any anterior i això ja es va deixar notar des de la primera especial cronometrada, més quan les seves respectives posicions de sortida a tram eren de les més desitjades entre els integrants del parc tancat. Tots dos, navegats per Marc Martí i Phil Mills respectivament, empataven amb el millor registre en aquesta especial inaugural i en conseqüència passaven a liderar la prova ex-aequo. 

En la segona cronometrada l'empat es va desfer en favor dels homes de Citroën, Daniel Sordo i Marc Martí, anotant-se el segon escratx consecutiu, al que li seguiria un tercer. En la darrera prova especial del bucle matinal, el pilot càntabre i el copilot català aturaven el cronòmetre amb el quart millor registre, amb el que els pilots de Citroën feien cap al regarupament de mitja jornada amb 13,8 segons de marge amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, i 14,5 segons amb Sébastien Loeb i Daniel Elena, autors del temps de referència en aquesta última prova especial matinal.

En les segones passades pels trams al migdia, Dani Sordo i Marc Martí ja no estaven tan beneficiats per la seva posició de sortida endarrerida i aquests van veure com l'avantatge aconseguit es va anar reduint progressivament després d’una victòria parcial de tram de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila en la cinquena especial del dia i dos escratxs per a Sébastien Loeb i Daniel Elena en les dues proves especials següents, els quals es situaven a 4,7 segons dels seus companys d’equip i encara líders provisionals.

Amb unes distàncies tan estretes entre els tres primers classificiats, ningú volia ser primer a l’entrada del parc tancat per evitar netejar pista l’endemà, fins al punt que les aturades que tantes vegades s’havien vist en aquella época van tornar a entrar en escena. Dani Sordo i Marc Martí van ser els qui d’una manera més flagrant ho van fer per tal de quedar per darrera dels seus companys Sébastien Loeb i Daniel Elena, però un error de càlcul els va fer quedar 1,1 segons per davant dels seus caps de files.

Així doncs, quan eren passaven 2 minuts de 2 quarts de 4 de la tarda, els participants entraven al parc tancat del Mar Mort amb Dani Sordo i Marc Martí al capdavant de la general per 1,1 segons de marge amb Sébastien Loeb i Daniel Elena. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila tancaven les posicions de podi a 8,5 segons dels espanyols de Citroën, mentre que els seus companys d’equip i compatriotes Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen restaven a les portes de les mateixes a 13,4 segons dels primers classificats de la provisional. Chris Atkinson i Stéphane Prévot, a 1 minut i 8,0 segons dels espanyols de la firma dels dos galons, eren els cinquens classificats amb el que la lluita per les posicions d’honor semblava ser un assumpte de quatre.

La segona etapa del ral·li era la més curta de tot el programa, amb un bucle de 4 trams en el seu itinerari que en celebrar-se al matí i al migdia, generava les 8 proves especials cronometrades de 109,84 km de distància que els organitzadors havien disposat per als participants.

Sébastien Loeb i Daniel Elena van sortir disposats a deixar el ral·li ben encarat de cara a la jornada final dominical, la més llarga de tot el programa, i aquests en imposar-se en la primera especial sabatina, es feien amb el lideratge del ral·li. Dos escratxs més consecutius dels pilots francòfons de Citroën, permetien als quatre vegades campions mundials elevar les distàncies amb la resta del parc tancat per sobre del mig minut.

Malauradament aquest esforç se n’aniria en orris quan en la carretera d'enllaç del tercer al quart tram del dia es va produir un xoc frontal amb el C4 WRC de Conrad Rautenbach i David Senior, els quals feien via per disputar aquesta tercera prova especial. Com a conseqüència de l'impacte es trencava el radiador del Citroën oficial, enviant als líders cap al parc tancat abans d’hora i dalt d’una grua, i havent de recorrer al superally per tal de poder participar de cara a diumenge.

Dani Sordo i Marc Martí, que si bé no havien pogut contenir l’atac dels seus caps de files, si que havien mantingut a ratlla els dos Ford Focus RS WRC’07 oficials dels seus rivals finlandesos, amb el què el càntabre i el català tornaven a esdevenir els líders de la provisional, sent a més a més els homes més ràpids en aquesta darrera prova especial matinal per 3 dècimes de segon amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, que d’aquesta manera entraven al reagrupament de mitja jornada a 7 dècimes de segon del lideratge, mentre que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen tancaven les posicions de podi a 6,0 segons de la parella espanyola.

A la represa de les hostilitats vers el cronòmetre, una inoportuna punxada lenta dels líders els endarreria vers els seus dos rivals de l’oval, els quals superaven d’una vegada als pilots espanyols. En les dues següents proves especials del bucle de la tarda, les dues parelles finlandeses aturaven el cronòmetre abans que els pilots de Citroën, però el marge que aquests obtenien era molt curt, insuficient com per afrontar amb garanties d’èxit la jornada llarga dominical, pel què coneixent el temps de Dani Sordo i Marc Martí en la darrera prova especial sabatina, totes dues parelles cedien el temps necessari per assegurar-se una millor posició de sortida.

Així doncs, en el retorn del parc tancat del Mar Mort a 1 quart i 3 minuts de les 4 de la tarda del dissabte 26 d’abril, Dani Sordo i Marc Martí encapçalaven la classificació provisional per 8,5 i 10,4 segons de marge amb els finlandesos Jari-Matti Latvala i Mikka Anttila i Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen respectivament. Chris Atkinson i Stéphane Prévot conservaven la quarta posició que ostentaven a primera hora del matí, si bé el seu gap s’havia vist incrementat en gairebé 1 minut més, arribant a ser a partir d’aquell moment de 2 minuts i 2,5 segons amb els líders, si bé per tranquilitat seva, la distància amb els cinquens, els estonis Urmo Aava i Kuldar Sikk s’havia mantingut pràcticament constant.

La tercera i última etapa del ral·li era la més llarga de tot el programa amb 134,24 km de distància al llarg de 6 proves especials cronometrades, figurant entre elles la doble passada per Jordan River, el tram rei de l’edició amb 41,95 km competitius.

Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen s’adjudicaven el millor temps en la primera prova especial dominical per 1,6 segons de marge amb els seus companys d’equip a Ford, els quals a la seva vegada donaven un cop al seu cotxe, amb el què les dues parelles de la marca quedaven separades per 3 dècimes de segon a la classificació provisional. Com era previsible, Dani Sordo i Marc Martí cedien temps amb els finlandesos a final de tram i aquests baixaven de la primera fins a la tercera posició provisional.

A conseqüència del cop, en el segon tram del bucle matinal Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila trencaven la suspensió posterior del seu cotxe, i si bé continuaven en cursa, ho feien amb força demora, amb el què aquests deixaven com a líders als seus companys d'equip, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, els quals a la conclusió del primer bucle només avantatjaven en 7 segons a Dani Sordo i Marc Martí, mentre que Chris Atkinson i Stéphane Prévot accedien a una posició, la més baixa, de podi. 

En les segones passades per les especials matinals, els nous líders Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen van aconseguir incrementar les distàncies considerablement amb els seus més immediats perseguidors, els espanyols de Citroën, amb el que en la segona passada per l’especial reina de l’edició, Dani Sordo i Marc Martí van arriscar més que abans per tal de revertir la classificació; en aquest context els pilots patien una lleugera sortida de pista que els endarreria encara més en la classificació i per tant aquests desistien i es prenien amb calma els pocs quilòmetres que restaven de recorregut.

Així doncs, quan el rellotge indicava que passaven 6 minuts de les 2 de la tarda del diumenge 27 d’abril de 2008, i un cop s’havien celebrat tots els 359,23 km cronometrats dels programa, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen s’adjudicaven la victòria al ral·li amb un temps total de 4 hores 2 minuts i 47,9 segons, mentre que Dani Sordo i Marc Martí havien de conformar-se amb la segona plaça a 1 minut i 15,7 segons d'aquest registre. Al calaix més baix del podi hi pujaven Chris Atkinson i Stéphane Prévot, els quals malgrat no trobar-se entre els més ràpids en els trams individualment, si que aquests no van haver de lamentar problemes mecànics i podien completar el recorregut a 4 minuts i 59,5 segons del temps dels vencedors.

Atkinson-Prévot no van ser massa ràpids, peró en mantenir els problemes al marge van pujar al podi.

En el campionat júnior la cita jordana s’iniciava amb un frec a frec entre els suecs Patrik Sandell i Emil Axelsson i els francesos Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, els quals s’alternaven al capdavant de la classificació provisional en les tres primeres proves especials del divendres. Un problema amb la pressió del circuit de frens, enfonsava en una mica més de 2 minuts als protegits de la Federació Francesa d’Automobilisme, que de cop i volta perdien 6 posicions.

En el segon bucle del divendres, repetició del primer, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia iniciaven la feixuga tasca de recuperar segons i posicions, però una punxada s'interposava en el seu propòsit i la primera jornada es completava amb Patrik Sandell i Emil Axelsson al capdavant de la classificació per 59,8 segons de marge amb l’estoni Jaan Mölder i el francès Fréderic Miclotte.

Al llarg de la jornada sabatina, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s’imposaven en 7 de les 8 proves cronometrades del programa, amb el que els francesos grimpaven fins la segona posició provisional, plaça adquirida en la darrera prova especial de l’etapa, a 1 minut i 56,1 segons amb Patrik Sandell i Emil Axelsson, els quals malgrat mantenir un ritme prou segur, esdevenien més ràpids que no pas Jaan Mölder i Fréderic Miclotte que completaven l’escull a 2 minuts i 20,3 segons dels líders suecs.

L’etapa dominical era la més llarga de l’edició, però el marge de confiança dels líders era prou important com per no haver d’assumir massa riscs, malgrat tot els escandinaus patien una sortida de pista en la primera prova especial de l’itinerari del dia i aquests es veien obligats a abandonar, servint en safata el lideratge a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia.

Els francesos seguien pilotant a un ritme superior als dels seus rivals de certamen, amb el que aquests finalment acabaven aconseguint la victòria per 5 minuts i 1 dècima de segon amb els irlandesos Shaun Gallagher i Michael Morrissey, segons un cop es certificava l’abandonament de Jaan Mölder i Fréderic Miclotte per sortida de pista en la primera especial del bucle de la tarda, quarta en el còmput de la jornada.

En clau de campionat la cita jordana tot just era la segona de la temporada, amb el què després de la victòria a Mèxic, Sébastien Ogier acumulava dues victòries de dues possibles i es desmarcava al capdavant de la classificació provisional per 9 punts amb l’irlandès Shaun Gallagher. Jaan Mölder, segon a Mèxic, pagava el seu zero perdent una posició.

Dues de dues en el mundial júnior per a la nova perla de la pedrera francesa, el provençal Sébastien Ogier.

La victória de Mikko Hirvonen, primera de la temporada per al pilot finlandès, combinada amb el zero de Sébastien Loeb, el qual si bé es va acollir al superally per tal de poder competir diumenge, va acabar en desena posició i no va sumar cap punt en el seu compte particular del campionat de pilots; va facilitar un canvi de líder en la classificació provisional en favor del pilot de Ford. Per darrera d'ells es mantenia Chris Atkinson, que amb aquest sumava 4 podis en la temporada.

Pilot	Punts
Mikko Hirvonen	35
Sébastien Loeb	30
Chris Atkinson	28

En el campionat de marques Ford seguia ampliant el marge vers Citroën, ja que a la victòria de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, calia afegir la sisena plaça en el campionat de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, mentre que Citroën veia com Sébastien Loeb i Daniel Elena només podien aportar un punt al resultat dels seus companys d'equip en acabar en vuitena posició, pel que el marge passava dels 3 punts que tenien en iniciar el ral·li, a 7 en la seva conclusió. Mentrestant Subaru seguia perdent terreny en només poder comptabilitzar els punts del cotxe pilotat per Chris Atkinson i Stéphane Prévot.

Constructor	Punts
Ford	57
Citroën	50
Subaru	39