Neuville-Gilsoul van ser els únics pilots ràpids en escapar dels problemes.

El diumenge 28 d’abril de 2019 Villa Carlos Paz tornava a ser el centre de les mirades de tota la comunitat del ral·li en ser altra vegada l’escenari d’una cerimònia de clausura del Ral·li d’Argentina, concretament la 39ena, la qual estava concorreguda per 25 formacions de les 27 que en les jornades prèvies hi havien oficialitzat la seva inscripció. El ral·li, que entregava punts en els certàmens de pilots, constructors, WRC2Pro i WRC2, tenia en el seu itinerari 18 proves especials que suposaven 347,50 km cronometrats, una distància a la que es donava inici el dijous 25 d'abril i que era superada per 21 tripulacions.

Mikkelsen-Jæger trepitjaven podi any i escaig més tard de l’últim.

Tal i com ja havia passat en l’edició anterior, la de 2019 arrancava amb una especial espectacle d’1,90 km cronometrats pels carrers de Villa Carlos Paz el dijous, 25 d’abril, al vespre. Una cronometrada que si bé no era gens significava del què els pilots es trobarien en el futur per les diferents serres cordobeses, si que complia a la perfecció la missió d’acostar les masses d’aficionats a l’esdeveniment. Els guanyadors de l’anterior edició, Ott Tänak i Martin Järveoja, aconseguien el millor temps en aquesta especial inaugural per 1,6 segons de marge amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i per 1,7 segons amb els seus companys d’equip Kris Meeke i Sebastian Marshall, amb el què davant l’absència de més especials en el programa pel dia, els estonis s’endinsaven al parc tancat de final de jornada amb aquests marges al capdavant de la classificació.

La primera etapa real del ral·li s’iniciava el divendres a 2 quarts menys 5 de 7 del matí amb la sortida del parc tancat de Villa Carlos Paz, des d’on els participants es dirigien cap a Santa Rosa de Calamuchita, epicentre de l’activitat del dia i on les pluges caigudes havien deixat el terreny ben enfangat. Un bucle de 3 trams es configurava a doble passada, mentre que en afegir a l’escull matinal una especial espectacle a les afores de Villa Carlos Paz, s’assolien les 7 proves especials de 145,92 km cronometrats de la jornada.

Ott Tänak i Martin Järveoja conservaven el lideratge de la classificació en aturar el cronòmetre en la primera prova especial del dia per darrera dels seus companys d’equip Kris Meeke i Sebastian Marshall, els quals ascendien fins a la segona posició a 7 dècimes de segon dels estonis.

Acte seguit, la segona cronometrada del dia, tercera en el còmput del ral·li, era cancel·lada per seguretat, amb el què els participants enllaçaven directament amb la tercera prova especial del bucle matinal. En ella Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul hi marcaven el millor temps tot i haver d’obrir pista, mentre que els britànics Kris Meeke i Sebastian Marshall aconseguien fer-se amb la primera plaça en marcar-hi el segon millor temps.

Amb un segon millor temps en l’especial espectacle de les afores de Villa Carlos Paz, la parella belga de Hyundai aconseguia trencar el triplet de Toyota tot just abans d’entrar al parc d’assistències que s’hi ubicava a quarts de 12 del migdia. Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul aconseguien la segona plaça a 5,4 segons de Kris Meeke i Sebastian Marshall i per 1,2 segons amb Ott Tänak i Martin Järveoja així com Sébastien Ogier i Julien Ingrassia.

Per la tarda les condicions de les pistes havien millorat sensiblement i els organitzadors ara si que permetien el pas dels participants per totes i cadascuna de les 3 proves especials del bucle. Ott Tänak i Martin Järveoja afrontaven amb determinació l’escull i en imposar-se en les dues primeres cronometrades del bucle, aquests accedien a la primera posició. De fet Kris Meeke i Sebastian Marshall, perdien quelcom més que la primera plaça, doncs els britànics en no aconseguir traccionar correctament en l’especial central del bucle, aquests es veien superats també per Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul i per Sébastien Ogier i Julien Ingrassia a la classificació.

Les mecàniques es revelarien contra els pilots de Toyota en la darrera cronometrada del dia i aquests perdrien de cop una vintena de segons. Per una banda Kris Meeke i Sebastian Marshall perdien la tercera velocitat del seu Yaris WRC, mentre que d’una altra Ott Tänak i Martin Järveoja trencaven un semieix del seu cotxe. Molt pitjor era el cas d’Esapekka Lappi i Janne Ferm, els quals patien un aparatós accident amb el seu Citroën C3 WRC i els organitzadors es veien obligats a onejar la bandera vermella.

L’altra cara de la moneda era per a Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul i per a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, belgues i francesos aturaven el cronòmetre amb els dos millors temps i els de Hyundai i de Citroën superaven d’una tacada als fins llavors líders Ott Tänak i Martin Järveoja.

Després de passar per les pertinents assistències de 45 minuts de final d’etapa, a partir de quan mancaven 4 minuts per a 3 quarts de 7 de la tarda, els participants estaven habilitats a entrar al parc tancat de Villa Carlos Paz fins la mitjanit, moment en el que la classificació reflexava la primera posició de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul per 11,9 segons de marge amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Ott Tänak i Martin Järveoja eren tercers a 13,4 segons de la parella belga, o el que és el mateix, a 1,5 segons dels portadors del dorsal número 1, mentre que Kris Meeke i Sebastian Marshall, després d’haver trobat finalment la compenetració i la velocitat amb el seu Toyota, veien com les avaries els portaven fins al quart lloc a 14,7 segons dels seus companys. Andreas Mikkelsen i Anders Jæger tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 1,3 segons dels britànics.

Per menys d’1 quilòmetre l’etapa sabatina era la més llarga de tot el programa de l’edició. Amb sortida del parc tancat per al primer participant quan mancaven 3 minuts per a les 7 del matí, 7 proves especials de 146,52 km cronometrats s’establien en el recorregut de la jornada, les quals es distribuïen seguint el mateix model que de l’etapa anterior, és a dir un bucle de 3 trams que es celebrava en dues ocasions, sent el matinal tancat amb l’especial espectacle de les afores de Villa Carlos Paz.

Thierry neuville i Nicolas Gilsoul s’inmiscien en una lluita per la victòria amb Ott Tänak i Martin Järveoja al llarg del bucle campestre matinal, amb una victòria de tram i dos segons millors temps per part de la parella líder belga, i dos escratxs i un segon millor temps per part de la parella de Toyota.

Tanmateix Sébastien Ogier i Julien Ingrassia manifestaven obertament no poder seguir el ritme dels seus companys de les places provisionals de podi i els francesos es veien ràpidament superats per la parella estonia, més quan en el darrer tram del matí, els campions del món en vigència cometien una errada i en picar contra un tancat, aquests es quedaven sense direcció assistida, sent llavors superats també per Kris Meeke i Sebastian Marshall.

Andreas Mikkelsen i Anders Jæger repetien victòria parcial en la segona passada per l’especial espectacle de Villa Carlos Paz, un resultat que en coincidir amb un incident de Kris Meeke i Sebastian Marshall, els britànics es quedaven sense frens i en anar-se’n llargs patien una doble punxada, permetia als noruecs de Hyundai entrar en les posicions de podi a 48,7 segons dels seus companys d’equip belgues, els quals a la seva vegada conservaven la primera plaça per 6,4 segons de marge amb Ott Tänak i Martin Järveoja.

Amb el seu Citroën C3 WRC reparat i treballant a ple rendiment, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s’imposaven en les dues primeres proves especials del bucle post meridional i aquests superaven en la classificació uns grisos Dani Sordo i Carlos del Barrio. 

Sense moure'ns de la segona prova especial de la tarda, catorzena en el còmput de l’esdeveniment, Ott Tänak i Martin Järveoja veien com l'alternador fallava i el seu Yaris WRC emmudia pel que restava de dia, amb el què Andreas Mikkelsen i Anders Jæger passaven a escortar els seus caps de files a Hyundai en la taula provisional i Kris Meeke i Sebastian Marshall a tancar les posicions de podi per 4,0 segons de marge amb els campions mundials francesos.

Andreas Mikkelsen i Anders Jæger inscrivien el seu nom en l’autoria del millor temps en la darrera prova especial del dia, mentre que els recuperats Sébastien Ogier i Julien Ingrassia només aconseguien retallar 1,2 segons a Kris Meeke i Sebastian Marshall. 

Emperò, a 1 quart de 10 de la nit i ja amb els cotxes a dins del parc tancat de Villa Carlos Paz, els organitzadors decidien penalitzar en 10 segons a Mads Østberg i Torstein Eriksen, Ott Tänak i Martin Järveoja i a Kris Meeke i Sebastian Marshall per no haver respectat el rutòmetre en la tercera prova especial matinal, la que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s’empassaven la tanca i trencaven la direcció assistida, amb el què els britànics de Toyota perdien dues posicions a la taula general.

Aplicada la sanció doncs, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul lideraven amb 45,7 segons de marge vers Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia passaven a trepitjar podi a 1 minut i 6,0 segons del lideratge. Dani Sordo i Carlos del Barrio restaven a 6,0 segons del darrer graó del podi, mentre Kris Meeke i Sebastian Marshall prometien emocions fortes al llarg de la jornada dominical a 1,2 segons de la parella espanyola de Hyundai.

La conclusió de l’edició tenia lloc amb 2 dels trams més fotogènics i mítics de l’esdeveniment argentí, El Cóndor i Giulio Cesare. El primer es celebrava en dues ocasions, sent a més a més la seva segona passada el “Power Stage”, mentre que el segon només es disputava a una sola passada, amb el què els organitzadors disposaven sobre el rutòmetre els darrers 53,16 km cronometrats, una distància que els participants començaven a afrontar a partir de 3 quarts de 8 del matí, hora de sortida del parc tancat i llur principal handicap residia en l’absència d’assistències.

Kris Meeke i Sebastian Marshall no es reservaven res en la primera passada pel Cóndor i els britànics en marcar el millor temps en aquesta prova especial, es situaven en la quarta posició a 5 dècimes de segon del temps de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Tot i que els de Toyota marcaven el quart millor temps en la segona prova especial de la jornada a 4,5 segons del registre guanyador de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, els de Citroën marcaven el cinquè a 5,7 segons del temps de la parella britànica i per tant els francesos perdien la seva posició de podi per 5,2 segons a l’espera de celebrar-se el “Power Stage” final.

Sébastien Ogier i Julien Ingrassia cremaven el seu últim cartutx guanyant aquesta especial un tan especial, mentre que Kris Meeke i Sebastian Marshall patien una punxada a 6 km de completar l’especial, amb el què els pilots de Toyota concedien 6,6 segons a la parella provençal de Citroën i amb ells la posició de podi per 1,4 segons.

Amb 317,65 km cronometrats celebrats dels 347,50 km que prèviament s’havien disposat sobre el programa, el diumenge a partir de quarts de 3 de la tarda el 39è Ral·li d’Argentina es començava a donar per conclòs per aquells primers participants que s’endinsaven per última vegada al parc tancat de Villa Carlos Paz. Amb un temps de 3 hores 20 minuts i 54,6 segons, els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul aconseguien la victòria a la cinquena ronda del calendari per un marge de 48,4 segons amb els seus companys d’equip noruecs Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, i per 1 minut i 4,8 segons amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia.

Tot i les avaries i les crítiques al seu Citroën, Ogier-Ingrassia feien podi.

En la categoria WRC2Pro la llista d’inscrits era breu, amb només 3 formacions, pel que el podi estava assegurat de completar el recorregut el diumenge al migdia. Gus Greensmith i Elliot Edmonson s’imposaven en l’especial urbana inaugural de Villa Carlos Paz el dijous al vespre, i els britànics feien cap al parc tancat ocupant l’anhelada primera posició per 1,1 segons de marge amb els favorits de la classe, Mads Østberg i Torstein Eriksen.

En el fangar de Santa Rosa de Calamuchita, els noruecs s’imposaven en les 2 proves especials que s’hi acabaven celebrant pel matí, així com en l’especial espectacle llarga de Villa Carlos Paz i la parella de Citroën es llaurava un lideratge que superava el quart d’hora amb els britànics de M-Sport.

Per la tarda el relleu com a llebrers el prenien Marco Bulacia i Fabián Cretu, tercers integrants de la classe, i el bolivià i l’argentí en imposar-se en les tres especials post-meridionals, aconseguien superar a la parella britànica en la segona posició provisional, entrant al parc tancat de final d’etapa a 4 minuts i 37,7 segons del temps de Mads Østberg i Torstein Eriksen, mentre que Gus Greensmith i Elliott Edmonson es trobaven ja a més de 20 minuts dels líders.

Els sud-americans volcaven el seu Škoda Fabia R5 en la primera prova especial sabatina i aquests es veien obligats a abandonar la competició, aplanant així el camí a Mads Østberg i Torstein Eriksen a guanyar totes i cadascuna de les proves especials que restaven per endavant tret de 3.

Amb gran superioritat doncs, Mads Østberg i Torstein Eriksen pujaven al podi del 39è Ral·li d’Argentina com a guanyadors de la classe WRC2Pro amb un temps de 3 hores 35 minuts i 23,1 segons, temps que suposava un marge final de 21 minuts i 2,3 segons d’avantatge vers Gus Greensmith i Elliot Edmonson.

A efectes de campionat, Mads Østberg tot just sumava el seu segon resultat, segona victòria, de la temporada i el noruec restava en tercer lloc a 12 punts del lideratge del pilot polonès Lukasz Pieniazek i a 8 punts del britànic Fergus Greensmith.

Davant una competència fluixa, Østberg-Eriksen es feien amb la victòria.

En classe WRC2 Takamoto Katsuta i Daniel Barritt donaven el primer cop en l’especial espectacle del centre de Villa Carlos Paz, mentre que en emplaçar-se a la serra del sud de Córdoba els polonesos Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczpaniak eren els qui prenien la iniciativa el divendres al matí. Els campions europeus des del 2015 fins al 2017 s’imposaven en la primera prova especial i passaven a encapçalar la taula, però després de la cancel·lació de la segona cronometrada matinal, els polonesos aterraven fort en el darrer tram matinal en la recepció d’un salt i deixaven el seu Volkswagen Polo GTi R5 força malmès, obligant-los a abandonar la jornada.

Els deixebles de Tommi Mäkinen, Takamoto Katsuta i Daniel Barritt, repetien victòria de tram en aquesta darrera prova matinal i la parella retornava a la part més alta de la classificació, entrant a les assistències de mitja jornada amb 1,0 segons exactes de marge en la seva posició amb Alberto Heller José Díaz.

El germà d’aquest últim, Pedro Heller, i el català Marc Martí s’unien a la festa de la lluita per la victòria en el bucle de la tarda amb dos escratxs i un segon millor temps en l’especial equatorial de l’escull. Tanmateix el seu segon escratx coincidia amb els abandonaments de Takamoto Katsuta i Daniel Barritt així com el d’Alberto Heller i José Diaz, amb el que Pedro Heller i Marc Martí completaven la primera etapa en primera posició amb 5 minuts i 42,1 segons de marge amb Paulo Nobre i Gabriel Morales i per 6 minuts i 8,7 segons amb els mexicans Benito Guerra i Jaime Zapata.

Precisament el dissabte al matí els centre-americans prenien el rol de protagonistes i aquests amb 2 victòries parcials i un segon millor temps desplaçaven als seus precursors brasilers de la segona posició, això si, els mexicans entraven al reagrupament per a les assistències encara lluny del lideratge, concretament a una mica més de 6 minuts i mig.

Una punxada de Benito Guerra i Jaime Zapata a la represa, tirava per la borda l’esforç matinal, pel que aquests amb més dots al volant que no pas els brasilers que els precedien, emprenien a partir de llavors la tasca de recuperar segons vers els segons classificats amb menys celeritat que no pas abans però a un ritme constant i més segur, aconseguint finalment l’objectiu a mitja etapa dominical.

Completat el programa el diumenge a primera hora de la tarda, finalment la victòria corresponia a Pedro Heller i Marc Martí, pràcticament els únics pilots en escapar dels incidents, amb 9 minuts i 34,8 segons d’avantatge amb Benito Guerra i Jaime Zapata i per 11 minuts i 11,0 segons amb Paulo Nobre i Gabriel Morales.

Traspassant aquesta classificació al campionat, Benito Guerra passava a liderar el certamen amb 43 punts, 3 més que no pas l’anterior líder, el noruec Ole-Christian Veiby, mentre que per a Pedro Heller la victòria argentina tot just suposava l’estrena del seu comptador.

Heller-Martí van ser pràcticament els únics pilots en no patir incidents.

En el campionat per a pilots, Thierry Neuville s’empoderava una mica més al capdavant de la classificació provisional del certamen gràcies a la victòria aconseguida a l’esdeveniment sud-americà, ampliant el seu marge amb Sébastien Ogier en 8 punts per establir-lo en 10. Ott Tänak per la seva banda, perdia lleugerament el contacte amb els seus dos rivals francòfons i posava la mirada i les esperances en la propera ronda del calendari a l'altra banda dels Andes.

Pilot	Punts
Thierry Neuville	110
Sébastien Ogier	100
Ott Tänak	82

En quan al campionat de constructors, Hyundai prenia encara més volada en la seva primera posició gràcies al doblet dels seus pilots belgues i noruecs, mentre que Toyota sumava la meitat de punts que no pas la firma coreana i Citroën contenia la fugida de punts, en només portar un cotxe a meta, fent-ho en posicions de podi.

Constructor	Punts
Hyundai	157
Toyota	120
Citroën	117