Sébastien Loeb i Daniel Elena arribaven a les 70 victòries a Argentina.

El 32è Ral·li d'Argentina, cinquena cita del calendari del campionat del mon de ral·lis de 2012, finalitzava a la Villa Carlos Paz el diumenge 29 d'abril, ciutat des d'on havia arrencat el dijous 26 d'abril per tal de fer front a un recorregut composat per 19 proves especials cronometrades d'una corda de 502,73 km al llarg de tres jornades de competició. La ronda sudamericana, que era puntuable per als campionats de pilots, marques i producció, tenia 45 equips en la seva llista d’inscrits, dels que 42 baixarien per la rampa de sortida i 27 completarien l’itinerari programat.

Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen completaven un fantàstic doblet per Citroën.

La prova començava el dijous el vespre amb una especial espectacle de 6,04 km de corda, en la què els homes de Ford, Petter Solberg i Chris Patterson, així com excepcionalment Daniel Sordo i Carlos del Barrio, fitxats a última hora per a substituir al lesionat Jari-Matti Latvala, van optar per sortir-hi amb pneumàtics tous, mentre que els pilots de Citroën, previsió meteorològica en mà, van preferir conservar-los per la resta de la prova i sortir amb els durs. A conseqüència d'aquesta decisió fins a 5 Ford Fiesta RS WRC encapçalaven la prova, sent els dos oficials els dos primers separats per 3,6 segons, mentre que els Citroën oficials eren vuitè i onzè a 10,2 i 13,3 segons.

La primera etapa es completava a partir de l’endemà divendres, amb sortida del parc tancat a les 6 del matí i amb l’entrada en escena de les cronometrades campestres. Una jornada en llur programa hi figuraven 5 proves especials més, resultants de passar en dues ocasions per un bucle de 2 trams, més un darrer tram per tancar l’etapa, assolint així els 204,00 km cronometrats del primer escull de l’edició.

Sébastien Loeb i Daniel Elena s’imposaven en la primera prova especial del dia per un marge de 1,9 segons amb Petter Solberg i Chris Patterson, amb el que els nous caps de files de la formació de l’oval seguien comandant la prova, mentre que el pilot alsacià i el copilot monegasc escalaven posicions fins a la segona. 

En la següent prova especial però, de 51,88 km de distància competitiva, els pilots de Citroën patien fins a tres virolles a causa d'un comportament massa sobrevirador del cotxe i aquests perdien dues posicions, places que guanyaven els seus companys finlandesos Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen després de superar a Dani Sordo i Carlos Del Barrio, els quals pensant que havien punxat, van aixecar una mica el pedal de l’accelerador. 

Només arrancar les especials de la tarda, Petter Solberg i Chris Patterson trencaven un braç de la direcció i la suspensió del seu Fiesta RS WRC, amb el que la parella es veia obligada a acollir-se al superally, deixant provisionalment com a líders a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. Corregits els desajustos del matí, Sébastien Loeb i Daniel Elena s’imposaven en la segona passada per la cronometrada llarga del dia, amb el què els campions del món de Citroën superaven als seus companys per 1,1 segons en la classificació i per tant obtenien el lideratge provisional.

Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen aconseguien la darrera victòria parcial de tram de la primera etapa, però els finlandesos retallaven 1 segon als seus companys d’equip en aquest darrer tram, amb el que l’entrada al parc tancat es produïa quan passaven 3 minuts de les 7 de la tarda amb Sébastien Loeb i Daniel Elena al capdavant de la classificació general provisional pel mínim marge registrable, és a dir, només 1 dècima de segon amb els seus companys finlandesos. Dani Sordo i Carlos del Barrio, que encara s’estaven adaptant a les reaccions del seu Ford Fiesta RS WRC, tancaven les posicions de podi a 33,1 segons dels pilots francòfons i amb un marge de 45,3 segons en relació al Ford privat dels escandinaus Mads Østberg i Jonas Andersson.

Al llarg de la jornada sabatina s’escurçava la corda cronometrada de l’etapa, 166,94 km, alhora que s’incrementava el número de proves especials; en total s’hi programaven 7 cronometrades que resultaven de competir en dues ocasions per un bucle de 3 trams més una segona passada per l’especial espectacle que inaugurava l’edició el dijous al vespre.

La superioritat dels dos Citroën oficials va ser encara més manifesta al llarg del dissabte, els quals gràcies a haver administrat els compostos més tous dels que disposaven per a tot l’esdeveniment, endosaven segons i més segons als seus més immediats perseguidors, els càntabres de Ford, que a més de tenir problemes amb les notes que els impedien córrer com volien, també patien una virolla  en el tercer tram del matí que els feia perdre encara més temps arribant a un gap superior al minut i mig al reagrupament de mitja jornada.

Aquesta situació va permetre als responsables de Citroën donar ordres d’equip per tal de mantenir les posicions, doncs ambdues parelles de la marca es trobaven separades per tan sols 2,1 segons i un atac intern només podia conduir errors. Així i de manera paulatina, les distàncies entre els dos primers classificats s’anaven eixamplant fins arribar als 7,2 segons que es registraven en el moment de clausurar la jornada sabatina quan passaven 10 minuts de les 8 del vespre, mentre que Dani Sordo i Carlos del Barrio conservaven la tercera plaça a 1 minut i 46,9 segons de Sébastien Loeb i Daniel Elena i amb un marge d’1 minut i 19,2 segons amb la parella escandinava Mads Østberg i Jonas Andersson.

La jornada dominical s’iniciava a 3 quarts i mig de 7 del matí, hora de sortida del parc tancat de la Villa Carlos Paz, i en el seu itinerari s’hi programaven un total de 132,19 km competitius al llarg de 6 proves especials, gairebé la meitat d’aquesta distància es corresponia a l’especial inaugural, Matadero - Ambul de 65,74 km de corda, el tram rei de l’edició.

Petter Solberg i Chris Patterson imprimien un ritme molt fort al seu Ford Fiesta RS WRC per tal d’intentar recuperar posicions, i no només guanyaven l’especial reina del ral·li, sino que també ho feien en la resta dels trams de la jornada, guanyant així dues posicions en superar els Škoda Fabia S2000 dels pilots de Volkswagen que tenien per davant. Els seus companys d'equip, que tenien el podi a tocar de les mans, veien com en l'última cronometrada del recorregut havien d’abandonar amb la corretja de l'alternador trencada, el que donava pas al jove noruec Mads Østberg i el seu copilot suec Jonas Andersson a una plaça de podi en el darrer sospir. Per davant, les ordres d'equip es mantenien vigents i els pilots de Citroën només es preocupaven de completar el recorregut.

Celebrades doncs les 19 proves especials que conformaven el programa del 32è Ral·li d’Argentina, el diumenge 29 d’abril de 2012 a 3 quarts menys 1 minut de 5 de la tarda, Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien la seva setena victòria a l’esdeveniment sud americà en recórrer els 502,73 km de l’itinerari en un temps de 5 hores 34 minuts i 38,8 segons. Uns obedients Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, que des de que van rebre les ordres d'equip van anar perdent terreny amb els líders, completaven el recorregut amb una diferència final de 15,2 segons. Mads Østberg i Jonas Andersson tancaven el podi argentí a 3 minuts i 10,4 segons dels guanyadors.

El jove pilot privat Mads Østberg tornava a pujar al podi.

En la categoria de vehicles de producció, els locals Marcos Ligato i Ruben García s’imposaven en l’especial espectacle inaugural del ral·li celebrada el dijous al vespre, però en tan bon punt l’acció es va desplaçar a la serra cordobesa l’endemà, el peruà Nicolás Fuchs i l’argentí Fernando Mussano els reemplaçaven del seu lloc en la part més alta de la classificació en aconseguir l’escratx ex-aequo amb els polonesos Michal Kosciuszko i Maciej Szczpaniak en la primera especial que s’hi celebrava.

La parella peruano-argentina conservava la posició d’honor recentment adquirida, en acumular 3 segons millor registres en les següents 4 proves especials programades, entrant així al parc tancat de Villa Carlos Paz amb 5,9 segons de marge en relació a la parella polonesa, amb la que precisament havia compartit l’autoria del temps de referència a primera hora del matí.

En la primera prova especial cronometrada sabatina les dues primeres parelles s’intercanviaven les posicions en la classificació provisional, i si bé Nicolás Fuchs i Fernando Mussano feien mèrits per recuperar-la en la darrera prova especial del bucle matinal, una sanció d’1 minut en haver arribat 6 minuts al control horari, els suposava mantenir-se per darrera dels líders polonesos.

En sortir del reagrupament per a les assistències, els líders es veien obligats a abandonar el ral·li en trencar el motor del seu Mitsubishi Lancer Evo X, amb el que Nicolás Fuchs i Fernando Mussano recuperaven el comandament de la classificació de la classe. Completant la jornada en la part alta de les diferents taules de temps dels trams individuals, els líders retornaven al parc tancat amb 50,3 segons de marge vers el mexicà Benito Guerra i el madrileny Borja Rozada.

En la primera prova especial dominical, Matadero - Ambul de 65,74 km de distància, Benito Guerra i Borja Rozada aconseguien endosar gairebé 1 minut a la resta del parc tancat i la parella es feia amb el lideratge de la classe per una mica més d’1 minut en relació als anteriors líders. El coixí es va anar eixamplant progressivament i finalment el pilot mexicà i el copilot espanyol obtenien la victòria per més de 4 minuts de marge.

En clau de campionat aquesta era la segona victòria del pilot mexicà, que d’aquesta manera passava a encapçalar la classificació provisional per 10 punts de marge amb el polonès Michal Kosciuszko. El peruà Nicolás Fuchs sumava la seva segona plaça consecutiva i es situava en tercer lloc a 4 punts del segon lloc.

Dos de dos en el continent americà per a la parella mexicano-espanyola Guerra-Rozada.

En el campionat de pilots, l’alsacià Sébastien Loeb aconseguia la seva tercera victòria de la temporada a l’Argentina, amb el que el campió del món es començava a distanciar de la resta de pilots del certamen, estant aquests encapçalats pel noruec Petter Solberg, qui finalment a la ronda sud americana aconseguia un sisè lloc final. Mikko Hirvonen per la seva part, es recuperava de la desqualificació rebuda a Portugal pujant al podi i es situava en tercer lloc a 3 punts del pilot de Ford.

Pilot	Punts
Sébastien Loeb	91
Petter Solberg	73
Mikko Hirvonen	70

En el certamen de constructors, Citroën sumava el seu segon doblet de la temporada i la marca dels dos galons es feia encara més forta al capdavant de la classificació superant en 45 punts als seus principals rivals, Ford, que per tercer ral·li de l’any només aconseguia situar 1 cotxe en el parc tancat dominical. M-Sport per la seva banda, es mantenia en una còmode tercera posició en sumar 12 punts més, tot i que tan Evgeny Novikov i Denis Giraudet, com Ott Tänak i Kuldar Sikk es van haver d’acollir al superally al llarg de la primera jornada.

Constructor	Punts
Citroën	151
Ford	106
M-Sport	81

Tänak-Järveoja aconseguien la primera victòria amb Toyota.

Amb 19 equips participants presents a la seva cerimònia de clausura, el diumenge 29 d’abril de 2018 finalitzava a Villa Carlos Paz el 38è Ral·li d’Argentina, cinquena ronda en el calendari del campionat del món de l’especialitat. L’esdeveniment entregava punts en els certàmens de pilots i constructors, així com els campionats WRC2 i WRC3, malgrat això, només 30 equips es veien seduïts a fer-hi la seva inscripció, i d’aquests, 27 baixaven per la rampa de sortida el dijous 26 d’abril, des d’on farien front a les 18 proves especials de 358,25 km cronometrats que els organitzadors de l’esdeveniment disposaven sobre el programa.

Neuville-Gilsoul van ser ràpids, però no tan com els guanyadors.

El mateix dijous al vespre tenia lloc una especial espectacle d’1,90 km cronometrats al centre de Villa Carlos Paz, en la que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul hi marcaven el millor temps per 3 dècimes de segon menys que Ott Tänak i Martin Järveoja, així com un marge de 4 dècimes de segon amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Andreas Mikkelsen i Anders Jæger restaven a les portes del podi a 5 dècimes de segon dels seus caps de files, mentre que Kris Meeke i Paul Nagle tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 7 dècimes de segon dels belgues.

El ral·li pròpiament dit arrancava l’endemà divendres amb la sortida del parc tancat de Villa Carlos Paz quan mancaven 5 minuts per a 3 quarts de 7 del matí. Un bucle de 3 trams ubicats al voltant de Santa Rosa de Calamuchita, al sud de Córdoba, es celebrava en dues ocasions, mentre que només l’activitat competitiva de l’escull matinal, es tancava amb una segona especial espectacle establerta a les afores del centre neuràlgic de l’esdeveniment.

Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s’imposaven en la primera prova especial del dia per davant d’Andreas Mikkelsen i Anders Jæger i de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i aquestes 3 formacions superaven en la classificació als anteriors líders, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, quarts a final del primer tram de la jornada. D’altra banda Ott Tänak i Martin Järveoja s’envirollaven en aquesta primera prova especial i els estonis baixaven set posicions a la taula en endarrerir-s’hi uns 23 segons.

A partir de llavors Ott Tänak i Martin Järveoja s’afanyaven a recuperar quan més temps els hi fos possible i en imposar-se en les dues cronometrades que restaven en el bucle, els estonis es situaven en la segona plaça provisional per darrera d’Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, líders al terme de la segona especial de la jornada un cop Sébastien Ogier i Julien Ingrassia pagaven els tributs d’haver d’obrir pista.

Retornant a la segona prova especial del dia, tercera en el còmput global del ral·li, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila patien una sortida de pista i trencaven les suspensions del seu Toyota Yaris WRC, amb tan mala fortuna que també s’hi trencava una conducció de l’oli, deixant el motor del seu cotxe inoperatiu per a futures jornades i comportant un abandonament definitiu.

Dani Sordo i Carlos del Barrio s’imposaven en l’especial espectacle de Villa Carlos Paz, anomenada per l’ocasió com Fernet Branca en honor al seu patrocinador, mentre que Ott Tänak i Martin Järveoja, amb el segon millor temps en el seu haver, reemplaçaven a la parella noruega de Hyundai al capdavant de la classificació per 8 dècimes de segon. Kris Meeke i Paul Nagle tancaven el bucle matinal en la tercera posició a 3,1 segons dels líders.

Amb la lliçó apresa del matí, Ott Tänak i Martin Järveoja cobrien el bucle post meridional sense cometre cap errada i els pilots de Toyota s’imposaven en totes i cadascuna de les 3 cronometrades de l’escull. D’altra banda Andreas Mikkelsen i Anders Jæger punxaven la seva roda anterior dreta en el primer tram del bucle i els noruecs baixaven fins la vuitena plaça en endarrer-s’hi uns 40 segons. Un incident que permetia a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia retornar a les posicions de podi de manera breu, doncs en la cinquena especial del dia, la següent, i malgrat que la pista no acusava tan el fet de ser els primers en ella, els provençals d’M-Sport eren superats d’una tacada pels Hyundai i20 WRC de Dani Sordo i Carlos del Barrio i de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul.

Arran d’un segon millor temps de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul en l’últim tram de la jornada, belgues i espanyols s’intercanviaven les posicions en la taula provisional, amb el què quan tocaven 2 quarts de 7 de la tarda Ott Tänak i Martin Järveoja entraven a Villa Carlos Paz amb 5 victòries parcials en el seu haver i 22,7 segons de marge amb el Citroën C3 WRC dels irlandesos Kris Meeke i Paul Nagle. Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul eren tercers a 5,9 segons dels seus precursors i per un marge de 9 dècimes de segon amb els seus companys d’equip càntabres. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tancaven el grup dels 5 primers classificats a 6,9 segons del temps de Dani Sordo i Carlos del Barrio i per 4,8 segons d’avantatge vers el Citroën de Craig Breen i Scott Martin.

La jornada sabatina tenia una corda competitiva sensiblement inferior a l’anterior, 146,88 km cronometrats, que novament es distribuïen al llarg de 7 proves especials a les que se’ls hi donava sortida a 2 quarts de 8 del matí. Entre aquestes s’hi trobava la més llarga de tot el programa, així com una segona passada per l’especial espectacle Fernet Branca per tancar altra vegada l’activitat de l’escull matinal. Uns trams que es dibuixaven cap al nord de Villa Carlos Paz i que ben bé podrien ser 2, doncs entre la segona i la tercera especial del bucle s’hi deixaven uns metres lliures de cortesia.

Els 5 primers equips classificats aturaven el cronòmetre al final del primer tram en el mateix ordre que portaven a la general i per tant la general no patia canvis. Ott Tänak i Martin Järveoja seguien deixant palesa la seva velocitat i els líders estonis repetien l’autoria de l’escratx en les dues cronometrades campestres següents. Mentre que els Hyundai de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul i de Dani Sordo i Carlos del Barrio començaven a assetjar la segona plaça del Citroën C3 WRC de Kris Meeke i Paul Nagle en restar-li uns quants segons.

En l’últim tram pròpiament dit del matí, el més llarg de tota l’edició, la boira feia acte de presència i Dani Sordo i Carlos del Barrio optaven per la cautela, quelcom que els feia perdre terreny amb el Citroën dels irlandesos, mentre que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul amb el segon segon millor temps consecutiu, es feien amb la plaça dels pilots de la casa dels galons.

La segona passada per Fernet Branca poques més novetats aportava a la part alta de la classificació més enllà de veure com qui inscrivien els seus noms com autors del registre de referència eren Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul i aquests entraven a les assistències de mitja jornada a 42,2 segons dels líders i per 10,1 segons de marge amb Kris Meeke i Paul Nagle. D’altra banda els companys d’equip d’aquests últims, Craig Breen i Scott Martin, es veien obligats a abandonar el ral·li en comprovar-se que la seva gàbia de seguretat estava danyada després de la revolcada patida en la darrera especial campestre matinal.

Sortint de les assistències, Ott Tänak i Martin Järveoja seguien deixant constància del seu ritme superior en quan els estonis s’imposaven en les dues primeres proves especials del bucle. Dani Sordo i Carlos del Barrio eren els qui trencaven la ratxa dels líders en la darrera especial sabatina, un escratx que coincidia amb una punxada de Kris Meeke i Paul Nagle, amb el que per una banda els irlandesos de Citroën descendien fins a la vuitena plaça i d’una altra els espanyols de Hyundai entraven en posicions de podi.

A manca de 5 minuts per a 2 quarts de 5 de la tarda, els pilots es començaven a endinsar al parc tancat de Villa Carlos Paz amb Ott Tänak i Martin Järveoja en la primera posició amb 46,5 segons de coixí amb Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul. Dani Sordo i Carlos del Barrio tancaven les places que l’endemà donarien dret a la foto oficial en la dutxa d’escumós a 1 minut i 8,2 segons dels líders i per 50,8 segons de marge amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i 1 minut i 15,6 segons amb els seus companys d’equip Andreas Mikkelsen i Anders Jæger; unes distàncies que convidaven a pensar que la tercera posició de la parella espanyola era pràcticament definitiva donat que la jornada dominical només comptava amb 55,27 km cronometrats al llarg de 3 especials.

L’activitat de la darrera etapa s’iniciava a les 8 en punt del matí, mentre que aquesta es donaria per conclosa 6 hores i mitja més tard, un cop s'haguessin disputat les 3 cronometrades de la jornada al llarg de 2 trams. Un parell de trams que eren els més mítics i fotogènics de la cita americana, El Cóndor i Giulio Cesare.

Els líders afrontaven les especials de la jornada amb seguretat, sense prendre els riscos que ja havien assumit al llarg de les 2 etapes anteriors, mentre que els Hyundai d’Andreas Mikkelsen i Anders Jæger i de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul esdevenien els llebrers de la jornada. Els noruecs s’imposaven en la primera especial del dia, mentre que els belgues ho feien en la segona i per davant dels seus companys escandinaus, amb el què amb el “Power Stage” per endavant, Andreas Mikkelsen i Anders Jæger tenien a 3,8 segons la quarta posició de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia.

Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul repetien victòria de tram en la darrera prova especial i s’emportaven el premi extra d’aquesta cronometrada, mentre que els campions del món en vigència francesos, demostraven que havien estat guardant una mica la goma en marcar el segon millor temps i assegurar-se així la quarta posició per 4,0 segons amb la parella noruega de Hyundai.

Quan feia 1 minut que havien tocat 2 quarts de 3 de la tarda, els primers equips participants dels 19 que aconseguien completar el recorregut, començaven a fer entrada al parc tancat de Villa Carlos Paz, moment en el que el 38è Ral·li d’Argentina es donava per conclòs. Amb 10 victòries de tram sobre les 18 proves especials programades, Ott Tänak i Martin Järveoja demostraven que havien fet bé en fitxar per Toyota i abandonar així el rol d’escuders de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia a M-Sport. Els estonis completaven els 358,25 km cronometrats de l’esdeveniment en un temps final de 3 hores 43 minuts i 28,9 segons, el que els conferia un marge final de 37,7 segons amb Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul. Dani Sordo i Carlos del Barrio tancaven les places de podi a 1 minut i 15,7 segons del registre dels guanyadors.

Amb espurnes de velocitat, Sordo-Del Barrio aconseguien un lloc al podi.

En categoria WRC2, els finlandesos d’Škoda Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen esdevenien els més ràpids de la classe en l’especial espectacle inaugural del dijous al vespre i per davant dels seus companys d’equip suecs Pontus Tidemand i Jonas Andersson. Però en la primera prova especial campestre del divendres al matí, una peça solta a dins l’habitacle del seu Fabia R5 els feia perdre una mica més de mig minut i 3 posicions, en quan el copilot no podia cantar les notes correctament. D’altra banda, Pontus Tidemand i Jonas Andersson esdevenien els més ràpids en aquesta especial i els suecs passaven a encapçalar la taula de temps. 

A partir de llavors la parella finlandesa s'activava per recuperar quants més segons i posicions els hi fos possible, i aquests amb 4 victòries de tram per 2 dels seus companys d’estructura, completaven l’etapa a 20,2 segons del lideratge de Pontus Tidemand i Jonas Andersson i en la segona posició, una plaça que Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen ja havien assolit al terme de la tercera especial matinal.

Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen seguien imprimint un ritme fort i en imposar-se en les 3 especials campestres del dissabte al matí, els pilots passaven a liderar de nou la taula provisional de temps, una posició que els finlandesos refermaven guanyant la segona passada per Fernet Branca.

Havent fet el pertinent pas per les assistències, es reprenia l’activitat competitiva amb uns resultats que diferien ben poc dels aconseguits al matí. Només en la darrera prova especial de la jornada sabatina, la més llarga de tot el ral·li, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen concedien 2,8 segons a Pontus Tidemand i Jonas Andersson, i la parella sueca entrava al parc tancat de Villa Carlos Paz a 23,2 segons de la primera plaça dels seus companys finlandesos.

En la primera passada pel Cóndor, Pontus Tidemand i Jonas Andersson tiraven d’experiència, i en retallar 13,3 segons als seus companys, els pilots començaven a assetjar la primera plaça dels seus companys. Així doncs Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen es veien obligats a  incrementar el seu ritme a Giulio Cesare per tal de conservar el lideratge que havien llaurat al llarg del dissabte, i els finlandesos acabaven pagant l’elevat peatge de l’accident i de l’abandonament.

Pontus Tidemand i Jonas Andersson recuperaven així la primera posició a la general de la categoria per gairebé 6 minuts de marge amb Gus Greensmith i Craig Parry, un gap molt ampli que els permetia afrontar el Power Stage, segona passada pel Cóndor, amb tranquilitat. Tot i reduir sensiblement el seu ritme, els suecs guanyaven també aquesta especial per davant de Nil Solans i Miki Ibañez, una parella, la catalana, que novament veia el seu concurs al ral·li hipotecat per les avaries en el seu Ford Fiesta R5.

A efectes de campionat, Pontus Tidemand sumava la seva segona victòria de la temporada i en disposar d’un resultat més que el seu company d’equip Jan Kopecký, el suec superava al txec en 18 punts al capdavant de la classificació. Gus Greensmith per la seva banda, repetia el segon lloc de l’altra ronda americana del calendari, el Ral·li de Mèxic, i el pilot britànic s’enfilava fins a la tercera plaça provisional a 14 punts del txec.

Tidemand-Andersson van collar als seus companys d’equip el diumenge al matí i els van portar a l’errada.

Amb la victòria d’Ott Tänak i el segon lloc de Thierry Neuville a l’Argentina, la classificació provisional del certamen per a pilots s’estrenyia en la seva part més alta. El líder i campió en vigència, Sébastien Ogier, veia com l’estoni li retallava 11 punts per restar classificat a 28 punts del seu lideratge, mentre que el belga ho feia en 7 per quedar a 10 del provençal.

Pilot	Punts
Sébastien Ogier	100
Thierry Neuville	90
Ott Tänak	72

Hyundai es refermava al capdavant de la classificació del campionat de constructors a la sortida de la cinquena ronda del calendari en situar dos dels seus cotxes al podi argentí, un resultat que suposava 33 punts per a la marca coreana. Per la seva banda M-Sport veia com Toyota li retallava 9 punts a la cita americana i els pupils del preparador britànic comptaven només amb un marge de 5 punts amb la multinacional japonesa. Citroën, amb un nou ral·li gris, seguia perdent terreny amb les 3 formacions capdaventeres.

Constructor	Punts
Hyundai	144
M-Sport	129
Toyota	124