Daniel Elena superava el récord de Luis Moya a l'Argentina.
Sisena ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis, el diumenge 30 d'abril de 2006 finalitzava a Córdoba el 26è Ral·li d'Argentina, cita que en entregar punts en els campionats de pilots, constructors, producció així com júnior, aplegava fins a un total de 77 equips en la seva llista oficial d’inscrits. D'aquests 68 equips van baixar des de la rampa de sortida el dijous 27 d'abril per tal d’enfilar cap als 351,44 km cronometrats repartits al llarg de tres jornades i 22 proves especials cronometrades, una distància que 57 equips van aconseguir superar en diferents graus d’èxit.
Pràcticament el divendres per la tarda i el dissabte pel matí és on van perdre el ral·li Solberg-Mills.
El ral·li començava el dijous el vespre amb una doble passada per una especial espectacle que tenia lloc a l'Estadi Chateau Carreras. Petter Solber i Phil Mills aturaven el cronòmetre abans que ningú en els 2,20 km de la primera mànega i per tant els pilots de Subaru esdevenien els primers líders; acte seguit Marcus Grönholm i Timo Rautiainen feien el mateix amb el seu Ford Focus RS WRC’06 i els pilots finlandesos entraven al parc tancat de Còrdoba quan mancaven 2 minuts per a 2 quarts de 8 del vespre com els líders de la provisional si bé per un marge de només 1,8 segons amb els primers líders de l’edició i amb 2,4 segons en relació a Sébastien Loeb i Daniel Elena.
La primera etapa es completava a partir d’1 quart de 8 del matí de l’endemà divendres amb l’entrada en escena dels trams de la Vall de Punilla; els organitzadors hi programaven un total de 8 proves especials, gràcies a les quals s’aconseguien els 159,17 km competitius del primer escull.
Petter Solberg i Phil Mills recuperaven el lideratge del ral·li en aconseguir el millor registre en la primera especial del dia, mentre que els principals favorits a victòria, el francès Sebastien Loeb i el monegasc Daniel Elena, patien una virolla dalt del seu Citroën Xsara WRC que els feia perdre prop de mig minut i 4 posicions a la classificació provisional, d’altra banda, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen veien com amb el neteja parabrises trencat no podien atacar tan fort com voldrien el diferents passos d'aigua de l’especial i s'anaven endarrerint en aquestes maniobres.
A partir de llavors Sébastien Loeb i Daniel Elena iniciaven l’ardua tasca de remuntar posicions i els pilots s’imposaven en dues de les següents proves especials del bucle de 4 trams matinal, marcant el segon millor registre per darrera de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen en la darrera prova especial abans del reagrupament per a les assistències.
Paral·lelament Petter Solberg i Phil Mills tenien els seus propis dimonis quan se'ls hi encenia una alerta per manca de pressió d'oli, propiciant que precisament la parella finlandesa de Ford, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, els rellevessin en el lideratge a la conclusió de la cinquena especial, tercera prova del dia, perdent una posició més en favor de Sébastien Loeb i Daniel Elena en la darrera cronometrada matinal.
Contràriament a la tendència de l'època, el bucle de la tarda no era una repetició del bucle del matí, de fet només es repetien les dues especials centrals del bucle. Els líders perllongaven la seva posició d’honor en aturar el cronòmetre amb el segon millor temps, concretament a 4,7 segons del registre de referència marcat per Sébastien Loeb i Daniel Elena, en la primera prova de la tarda, però en la següent prova especial programada, una fallada hidràulica en el seu Ford Focus RS WRC’06, deixava als finlandesos a l’estacada, amb el que el testimoni del lideratge el prenien el pilot alsacià i el copilot monegasc.
En la següent especial, l’altre Ford oficial, el de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, havia d'abandonar també, però en aquesta ocasió sense possiblitat de reenganxar-se l'endemà dissabte doncs el seu motor estava trencat. No seria l’únic drama que es registrava en aquesta setena prova especial del divendres, novena en el còmput global del ral·li, quan Xevi Pons i Carlos del Barrio deixaven tocada una roda posterior del seu Citroën Xsara WRC després d'un impacte; si bé la parella catalano-càntabre va prosseguir competint, uns quilòmetres més endavant van haver d'abandonar degut a un inici d'incendi.
Arran de tots aquests incidents, el Peugeot 307 WRC dels italians Gigi Galli i Giovanni Bernacchini accedien a la darrera posició de podi, entrant en el parc tancat de Còrdoba quan eren les 9 del vespre ocupant aquesta posició a 59,4 segons de Sébastien Loeb i Daniel Elena, restant Petter Solberg i Phil Mills en la segona plaça a 19,8 segons dels líders provisionals. Manfred Stohl, que a l’Argentina celebrava el seu ral·li número 100 al mundial, i Ilka Minor així com Henning Solberg i Cato Menkerud, amb montures idèntiques a les dels italians però amb diferent proveïdor de pneumàtics, restaven a les portes de les posicions amb dret a dutxa d’escumós el diumenge a 12,7 i 32,4 segons dels transalpins respectivament.
La segona jornada arrancava des de Villa Carlos Paz el dissabte a partir de 2 quarts de 7 del matí amb un clima plujós i emboirat. En conjunt s’hi programaven 8 proves especials d’una corda cronometrada de 150,41 km, una distància lleugerament inferior a la de l’etapa anterior, però que si més no mantenia el format de 2 bucles a 4 trams diferents entre ells.
El terreny enfangat afavoria als homes que sortien primer a pista, que en aquesta ocasió eren aquells que s'havien acollit al superally, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen aconseguien dues victòries parcials de tram en les dues primeres proves especials del dia, mentre que en aquest context, Xevi Pons i Carlos del Barrio, els primers en tram, després de marcar uns bons registres en aquestes dues primeres proves especials, finalment en la tercera especial sabatina, Ascochinga-La Cumbre, la parella marcava el seu primer escratx al mundial.
Sébastien Loeb i Daniel Elena tancaven el bucle matinal amb un escratx, amb el que els francòfons de l’equip Citroën-Kronos aconseguien elevar el gap que tenien amb Petter Solberg i Phils Mills fins a gairebé 1 minut de distància, en concret 57,5 segons, mentre que els italians Gigi Galli i Giovanni Bernacchini seguien sent els tercers classificats a l’entrada del parc d’assistències pero ja a 2 minuts i 6 dècimes de segons dels campions del món en vigència.
Al llarg del bucle de la tarda, els pilots de Subaru aconseguien invertir la tendència del matí, mostrant-se sempre més ràpids que no pas els seus rivals, si bé el temps que els homes de la firma de la Constel·lació de les Plèiades aconseguien retallar als líders, era insuficient com per arribar a posar-los nerviosos, doncs el retorn al parc tancat es produïa quan passaven 5 minuts de 3 quarts d’11 de la nit amb 43,1 segons de distància entre primers i segons. Mentrestant, Gigi Galli i Giovanni Bernacchini cedien prop de mig minut més i fitxaven a 2 minuts i 36,4 segons dels líders, però a la seva vegada amb 1 minut i 4 dècimes de segon de coixí vers Henning Solberg i Cato Menkerud.
La vint-i-sisena edició es tancava amb una curta jornada dominical, amb el què l’interès mediàtic dequeia molt, aquesta només estava composada per 4 proves especials de 41,30 km de distància, de les que només les 2 primeres es corresponien a trams campestres, sent les 2 restants, dues noves passades per l’especial espectacle inaugural.
L'únic punt calent de la taula era la lluita per la sisena plaça que estaven protagonitzant Daniel Sordo i Marc Martí amb Chris Atkinson i Glenn MacNeall, arribant ambdues formacions separades per 1 segon a les especials espectacle que clausuraven l'esdeveniment, finalment el càntabre i el català van ser més ràpids que els escuders de Subaru i aquests acabaven la prova en la cinquena posició final després de que Henning Solberg i Cato Menkerud es quedessin sense embragatge a 1 km de completar el recorregut a l'estadi Chateau Carreras.
A falta de 2 minuts per a 2 quarts de 2 de la tarda, el 26è Ral·li d’Argentina es donava per completat amb la victòria de Sébastien Loeb i Daniel Elena, els quals invertien un total de 4 hores 6 minuts i 51,3 segons per a completar els 351,44 km programats, tanmateix aquesta victòria situava al copilot de Mónaco empatat amb Luis Moya com el copilot amb més ral·lis guanyats al mundial, 24. Per darrera d'ells Petter Solberg i Phil Mills completaven el recorregut a 44,6 segons, dels quals 20 es corresponien a dues penalitzacions, una per arribar 1 minut tard al control l'altra per saltar-se una sortida. Tancant el podi, i sent la primera vegada que pujaven a un calaix del mundial, ho feien els italians Gigi Galli i Giovanni Bernacchini a 3 minuts i 24,3 segons del registre dels guanyadors.
Gigi Gallii Giovanni Bernacchini aconseguia el seu primer podi al mundial de ral·lis.
En la categoria de producció, un cop els pilots abandonaven les especials espectacle de Còrdoba i s’emplaçaven a les especials de la Vall de Punilla, Gabriel Pozzo i Daniel Stillo prenien la davantera en imposar-se en les tres primeres proves especials que s’hi celebraven, però en la quarta i darrera del bucle matinal aquests veien perdre tot el seu avantatge en cedir prop de 4 minuts en l’especial, cedint el lideratge al seus companys d’equip Sebastián Beltran i Ricardo Rojas.
Per la tarda els líders i Nasser Al-Attiyah i Chris Patterson es repartien a parts iguals la titularitat dels millors i dels segons millors registres, amb el què ambdues parelles feien entrada al parc tancat de Carlos Paz ocupant les dues primeres posicions i separades per 2 minuts i 31,5 segons favorables als locals.
Malgrat que els líders no tenien cap necessitat de correr ni d’assumir riscos, aquests patien una sortida de pista en la quarta prova especial sabatina, última del bucle matinal, i per tant Sebastián Beltran i Ricardo Rojas servien en safata la primera posició de la classe a Nasser Al-Attiyah i Chris Patterson, els quals entraven en el reagrupament de mitja jornada amb un marge proper al minut en relació als polonesos Leszek Kuzaj i Maciej Szczpaniak.
Després d’un bucle de la tarda en el que les distàncies pràcticament van romandre constants, els dos primers classificats es trobaven separats per 59,9 segons, mentre que els tercers classificats, el sanmarinès Mirco Baldacci i l’italià Giovanni Agnese, es trobaven ja a 14 minuts i 12,7 segons dels líders després d’haver-se hagut d’acollir al superally en l’última cronometrada sabatina.
Donades aquestes distàncies temporals, tot estava pràcticament decidit i per tant la jornada dominical esdevenia un tràmit pels primers classificats, més quan en la primera prova cronometrada del dia els líders aconseguien afegir gairebé mig minut al seu marge de confiança, amb el què el ral·li es completava sense sorpreses amb la victòria de Nasser Al-Attiyah i Chris Patterson per un marge d’1 minut i 30,4 segons amb Leszek Kuzaj i Maciej Szczpaniak, mentre que Mirco Baldacci i Giovanni Agnese tancaven el podi argentí a més de 14 minuts dels líders.
En clau de campionat, la ronda argentina era la tercera del calendari de la temporada, en la que només el qatarí Nasser Al-Attiyah havia aconseguit puntuar en totes 3 cites, aquesta circumstància li suposava el lideratge de la clase per 11 punts de marge vers, precisament, el polonès Leszek Kuzaj.
Primera victória de la temporada que permetia mantenir-se al capdavant de la general a Nasser Al-Attiyah i Chris Patterson.
En categoria junior l’esdeveniment ben d’hora va quedar en un assumpte de 2, doncs en la primera prova vera Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson trencaven la suspensió frontal del seu Suzuki Swift S1600 en impactar contra una roca, i en la quarta prova especial del dia, un altre Suzuki, confiat en mans de l’estoni Jaan Mölder i l’alemanya Katrin Becker, debien acollir-se també al superally per tal de seguir prenent confiança al campionat.
D’entre els 2 que completaven l’etapa, els britànics Guy Wilks i Phil Pugh aconseguien una major velocitat i encert i en sumar un total de 8 victòries parcials de tram sobre les 10 possibles, els pilots entraven al parc tancat amb un gap de 2 minuts i 11,9 segons amb els suecs Patrik Sandell i Emil Axelsson.
Dissabte, en les especials matutines, els reenganxats Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson esdevingueren els llebrers del primer bucle de la jornada, mentre que Guy Wilks i Phil Pugh s’hagueren d’aturar en la tercera prova especial del dia per canviar una roda punxada, contra temps que no els va fer perdre el lideratge de la provisional.
Per la tarda Guy Wilks i Phil Pugh tornaren a flirtejar amb els temps de referència, mentre que Patrik Sandell i Emil Axelsson patien problemes d’embragatge alhora que havien de pilotar enmig de l’estela de pols que deixava el pilot que els precedia, unes circumstàncies que els portaven a completar la segona etapa a 9 minuts i 25,2 segons dels pilots britànics de Suzuki.
Amb unes abultadissimes distàncies entre els primers classificats, i/o una corda competitiva massa curta al llarg de la jornada dominical, aquesta esdevenia un mer tràmit en el que només passaven 6 hores des de la sortida del parc tancat fins al retorn, adjudicant-se així Guy Wilks i Phil Pugh la victòria per 9 minuts i 19,5 segons de marge.
En quan a la classificació del campionat, aquests punts eren els primers que el pilot britànic aconseguia en el certamen, mentre que els dos segons llocs que atresorava Patrik Sandell juntament amb la victòria de Per-Gunnar Andersson a Suècia i el tercer lloc del pilot a l’Argentina, deixava un empat a 16 entre els dos pilots suecs al capdavant de la classificació provisional.
Pràcticament el Suzuki de Wilks-Pugh va ser l'únic supervivent de la categoria i per tant just guanyador.
La victória de Sébastien Loeb a l'Argentina, era la quarta consecutiva del pilot alsacià al llarg de la temporada , la qual combinada amb el zero de Marcus Grönholm no feia més que refermar-lo al capdavant de la general per pilots ara ja amb 21 punts de distància o el que és el mateix, a més de dos ral·lis. Mentrestant al jove Dani Sordo, la cinquena plaça aconseguida al ral·li sud americà, li permetia mantenir-se en tercera posició per davant del centenari Manfred Stohl i de Petter Solberg, a qui els 8 punts corresponents de la segona plaça, li permetia empatar amb l'austríac en el quart lloc a 18 punts.
|
Punts |
 Sébastien Loeb
|
|
 Marcus Grönholm |
|
 Daniel Sordo
|
|
En el certamen de constructors, el naufragi dels homes de Ford era total, doncs la marca només sumava 1 punt corresponent a la vuitena plaça dels reenganxats Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, d'altra banda, la victòria del Citroën de Sébastien Loeb i Daniel Elena, feia encara més fort al preparador belga al capdavant del campionat de marques, mentre que Subaru, que treia un bon bagatge de la cita i retallava distàncies amb els de l'oval fins a quedar-se a 6 punts.
Constructor |
Punts |
 Kronos-Citroën
|
|
 Ford
|
|
 Subaru |
|
Thierry Neuville 
M-Sport
Hyundai
Toyota