Daniel Elena superava el récord de Luis Moya a l'Argentina.

Sisena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 30 d'abril de 2006 finalitzava a Córdoba el 26è Ral·li d'Argentina, cita puntuable per als campionats de pilots, marques, producció i júnior el que aplegava un total de 77 pilots inscrits, d'aquests 68 van empendre el camí des de la rampa de sortida cap als 351,44 km cronometrats repartits al llarg de tres jornades i 22 especials cronometrades que 57 equips van aconseguir superar amb éxit.

Pràcticament el divendres per la tarda i el dissabte pel matí és on van perdre el ral·li Solberg-Mills.

La prova començava el dijous el vespre amb una especial espectacle a l'Estadi Chateau Carreras on Petter Solber i Phil Mills guanyaven la primera mànega, sent els primers líders, i després faria el mateix Marcus Grönholm i Timo Rautiainen pel que els finlandesos de Ford se'n van anar a dormir com els líders de la prova si bé amb un marge molt estret després de celebrar-se només 4,4 km de trams, per dir-ho d'una manera.

Ja al divendres al matí i ubicats en els trams genuins, Petter Solberg i Phil Mills recuperaven el liderat del ral·li en aconseguir el millor registre, mentre que el principal favorit, el francés Sebastien Loeb i el monegasc Daniel Elena, patien una virolla dalt del seu Citroën Xsara WRC que els va fer perdre gairebé mig minut, per altra banda, Grönholm-Rautiainen veien com amb el neteja parabrises trencat no podien atacar tan fort com voldrien el passos d'aigua i s'anaven endarrerint en aquestes maniobres.

Solberg-Mills patirien després quan se'ls hi va encendre l'alerta de pressió d'oli el que va propiciar que Grönholm-Rautiainen prenguessin el liderat a la conclusió de la cinquena especial mantenint-se en aquesta posició fins que en el vuité tram, i degut a una fallada hidràulica, el seu Ford Focus RS WRC es quedava totalment aturat cedint el testimoni en el rol de lider a Loeb-Elena, que un cop recomposats de la virolla ja havien sumat tres escratxs de quatre possibles.

En la següent especial, un altre Ford, el de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen havia d'abandonar també, peró en aquesta ocasió sense possiblitat de reenganxar-se l'endemà, amb el motor trencat, mentre que a Kronos-Citroën, Xevi Pons i Carlos del Barrio deixaven tocada una roda posterior després d'un impacte, si bé van poder continuar en cursa, la parella catalano-càntabre va haver d'aturar-se després degut a un inici d'incendi.

La segona jornada arrancava amb un temps plujós i enboirat, i el terreny enfangat afavoria als homes que obrien pista que en aquesta ocasió eren aquells que s'havien acollit al superally, va ser en aquestes condicions en les que Xevi Pons i Carlos del Barrio, els primers en tram, es van deixar anar i van marcar molts bons cronos fins que finalment en el tercer tram, Ascochinga-La Cumbre, els pilots aconseguien el seu primer escratx al mundial.

En quan a la part alta de la classificació, Sébastien Loeb i Daniel Elena van aconseguir doblar la distància que els separava dels seus més immediats perseguidors, el pilots de Subaru Solberg-Mills en les primeres passades pels trams, si bé en les segones passades de la tarda els de Subaru es van mostrar més ràpids, aquests van ser incapaços de retallar massa temps, deixant el ral·li pràcticament vist de cara a la jornada de clausura del diumenge amb recorregut d'apenes 40 km cronometrats.

La jornada dominical poc interés va tenir en la part alta, l'únic punt calent que hi va haver va ser la lluita per la sisena plaça, cinquena póstuma després de l'abandonament de Henning Solberg i Cato Menkerud, que estaven protagonitzant Daniel Sordo i Marc Martí amb Chris Atkinson i Glenn MacNeall, arribant separats per 1 segon a les superespecials espectacle que clausuraven l'event, finalment Sordo-Martí van ser més ràpids acabant en cinquena posició.

El ral·li el guanyava Sébastien Loeb i Daniel Elena amb un crono total de 4 hores 6 minuts i 51,3 segons, el que permetia al pilot de Mónaco empatar amb Luis Moya com el copilot amb més ral·lis guanyats al mundial, per darrera d'ells Petter Solberg i Phil Mills completaven el recorregut a 44,6 segons, dels quals 20 corresponien a dues penalitzacions, una per arribar 1 minut tard al control l'altra per saltar-se la sortida. Tancant el podi, i sent la primera vegada que pujaven a un calaix del mundial, ho feien els italians Gianluigi, Gigi, Galli i Giovanni Bernacchini dalt d'un Peugeot 307 WRC privat, els quals en els últims trams de la primera jornada van aconseguir aquesta posició per tal de quedar-s'hi en el que restava de cita per davant de l'austríac Manfred Stohl que complia 100 ral·lis al mundial.

Gigi Gallii Giovanni Bernacchini aconseguia el seu primer podi al mundial de ral·lis.

En la categoria de vehicles de producció el qatarí Nasser Al-Attiyah acompanyat del britànic Chris Patterson van aconseguir la seva primera victòria de la temporada, el que els permetia mantenir-se al capdavant de la general del campionat amb el seu Subaru Impreza WRX STi ara per davant de la mateixa montura del polonés Leszek Kuzaj el qual acompanyat de Maciej Szczpaniak finalitzava el ral·li en segona posició, el sanmarinés Mirco Baldacci acompanyat de l'italià Giovanni Agnese, finalitzava la prova en tercera posició amb un Mitsubishi Lancer Evo IX i pujava en la general fins precisament ocupar aquest lloc.

Primera victória de la temporada que permetia mantenir-se al capdavant de la general a Nasser Al-Attiyah i Chris Patterson.

En la categoria júnior els britànics de Suzuki Guy Wilks i Phil Pugh aconseguien la seva primera victória de la temporada després del naufragi generalitzat de la primera jornada en completar el recorregut amb 9 minuts i 19,5 segons vers els suecs Patrik Sandell i Emil Axelsson, els quals pilotaven un Clio S1600, i 29 minuts i 1 segon per davant dels seus companys també suecs Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson. El segon lloc de Sandell i el tercer d'Andersson va permetre que es visqués un empat al capdavant de la general del campionat a 16 punts entre els dos pilots suecs amb l'absent estoni Urmo Aava a dos punts rere seu que perdia la plaça d'honor.

Pràcticament el Suzuki de Wilks-Pugh va ser l'únic supervivent de la categoria i per tant just guanyador.

La victória de Sébastien Loeb era la cuarta consecutiva del pilot alsacià, la qual combinada amb el zero de Marcus Grönholm no feia més que refermar-lo al capdavant de la general per pilots ara ja a 21 punts de distància o el que és el mateix, a més de dos ral·lis. Mentrestant al jove Dani Sordo, la cinquena plaça aconseguida al ral·li sudamericà, permetia al càntabre mantenir-se en tercera posició per davant de Manfred Stohl i Petter Solberg, el qual amb els 8 punts corresponents a la segona plaça, empatava amb l'austríac.

Pilot

Punts

Sébastien Loeb

56

Marcus Grönholm

35

Daniel Sordo

24

El naufragi dels homes de Ford, que només sumaven un punt per la vuitena plaça final del reenganxat Grönholm-Rautiainen junt amb la victòria del Citroën de Loeb-Elena, feia més fort al preparador belga al capdavant del campionat de marques, mentre que Subaru, que treia un bon bagatge de la cita retallava distàncies amb els de l'oval fins a quedar-se a 6 punts

Constructor
Punts

Kronos-Citroën

69

Ford

57

Subaru

51

Neuville-Gilsoul i Hyundai esdevenien els primers en repetir victòria per només 7 dècimes de segon en un inici de temporada un tan foll.

Amb les 18 proves especials del programa ja completades, el diumenge 30 d'abril de 2017 finalitzava a La Villa Carlos Paz, provincia de Còrdoba, el 37è Ral·li d'Argentina, cinquena ronda en el calendari del campionat del món de l'especialitat. Tot i que la prova sud-americana atorgava punts pels certàmens de pilots, constructors, WRC-2 i WRC-3, els elevats costos d'enviar el material a ultramar ocasionava que només 26 equips formulessin la seva inscripció a la cita, dels que 22 es personaven a la rampa de sortida el dijous 27 d'abril. D'aquests participants, 17 aconseguien completar els 357,59 km cronometrats del recorregut.

Un petit cop en un pont en l'especial final, privava a Evans-Barritt de la seva primera victòria mundial.

Una fotogènica especial espectacle celebrada a Còrdoba el dijous al vespre, servia per donar el tret de sortida a la prova austral, en la que els francesos Sébastien Ogier i Julien Ingrassia esdevenien els pilots més ràpids en completar els 1,75 km de corda de l'especial, 9 dècimes de segon per davant dels seus companys britànics Elfyn Evans i Daniel Barritt i dels espanyols de Hyundai Dani Sordo i Marc Martí, que empataven a temps en el segon millor registre i que acompanyaven als campions mundials en vigència en les places de podi provisionals a l'entrada del parc tancat, doncs aquesta cronometrada era l'única que es programava pel dia.

Llavors la primera etapa es celebrava bàsicament en divendres, amb un bucle de 4 trams cronometrats que es programava a doble passada, matí i tarda, amb el que el primer escull de la prova assolia els 140,56 km cronometrats tenint en consideració els gairebé 2 km celebrats el dia anterior. Elfyn Evans i Daniel Barritt s'imposaven en la primera especial del dia, el que els donava accés a la primera posició, alhora que els seus companys, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia patien una lleugera sortida de pista que els suposava perdre prop d'una vintena de segons.

La parella britànica confirmava la seva plaça imposant-se en totes les cronometrades restants del bucle, mentre que per darrera seu semblava que en uns primers instants els irlandesos de Citroën Kris Meeke i Paul Nagle podien seguir de prop la seva estela, en la tercera especial del dia aquests es menjaven un sotrac de la pista i es veien obligats a abandonar la jornada després de completar l'especial en pèssimes condicions i deixar-s'hi més de 6 minuts.

Unes altres víctimes d'aquests primers compassos eren els Hyundai i20 Coupé WRC dels espanyols Dani Sordo i Marc Martí i dels neozelandesos Hayden Paddon i John Kennard, els guanyadors de la darrera edició de la cita argentina bolcaven el seu cotxe en la primera cronometrada del dia i s'hi deixaven una mica més de 2 minuts i mig, si bé els kiwis continuaven competint, mentre que els espanyols trencaven un braç de la direcció del seu Hyundai i20 Coupé WRC en la segona especial i hi perdien 11 minuts i mig. Amb tot aquest enrenou, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, eren l'altra cara de la moneda doncs assolien la segona posició provisional.

Per la tarda Elfyn Evans i Daniel Barritt seguien pilotant a un ritme superior de la resta del parc tancat, sumant dos escratxs més i un segon millor temps, amb el que la parella líder afermava la seva posició de privilegi; en les següents posicions els noruecs Mads Østberg i Ola Fløene treien petroli d'un problema de motor en el Toyota Yaris WRC de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila per pujar fins la segona posició amb el seu Ford Fiesta WRC privat, entrant al parc tancat en aquesta plaça a 55,7 segons del cotxe de l'oval “oficial”.

Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, que tampoc havien tingut un excel·lent inici de jornada a causa d'una punxada, recuperaven tres posicions per arribar fins la tercera plaça al terme de l'etapa a 1 minut i 7 dècimes de segon dels líders, si bé els belgues ho feien sota la pressió dels altres 2 Ford de M-Sport a les mans de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i d'Ott Tänak i Martin Järveoja a 6 i 10,6 segons de la seva posició respectivament.

Seguint el model de la majoria de ral·lis de l'època, la jornada sabatina era la més llarga de tot el programa, amb 6 proves especials cronometrades de 160,0 km de distància, les quals a la seva vegada s'agrupaven en un bucle de 3 trams pels que lògicament s'hi passaven en dues ocasions per tal d'aconseguir el número total d'especials.

Elfyn Evans i Daniel Barritt encara serien a temps de sumar un nou escratx en la primera especial cronometrada de la jornada, mentre que un problema hidràulic apartava a Mads Østberg i Ola Fløene de la seva segona posició provisional en favor de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul. De fet aquesta era una bona especial per a la parella de Hyundai, doncs Sébastien Ogier i Julien Ingrassia en intentar evitar atropellar un gos, gairebé s'envirollaven en un pas d'aigua, el que a la pràctica els feia perdre uns quants segons.

A partir de llavors, dues punxades consecutives sofertes pels líders, permetien a Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul escurçar distàncies vers la primera plaça, entrant al parc d'assistències intermèdies a 44,1 segons del liderat, mentre que els re-incorporats Kris Meeke i Paul Nagle anaven marcant els millors registres. D'altra banda Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tenien problemes amb el seu Ford Fiesta WRC, el que els suposava cedir la seva quarta posició en favor dels seus companys d'equip estonians, Ott Tänak i Martin Järveoja.

Per la tarda, en tornar a disputar les especials matutines, Ott Tänak i Martin Järveoja aconseguien sumar els seus dos primers escratxs al ral·li de forma consecutiva, el primer dels quals els donava pas a les posicions de podi desplaçant-ne a Mads Østberg i Ola Fløene, qui en la cinquena cronometrada sabatina malmetien la seva suspensió posterior en impactar contra una roca. Una altra parella en sumar dos escratxs consecutius en el segon bucle de l'etapa eren Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, dos millors temps que situaven als pilots de Hyundai a 11,5 segons del liderat a l'entrada a la Villa Carlos Paz, Ott Tänak i Martin Järveoja per la seva banda ho feien a 26,8 segons dels seus companys tancant les places de podi i amb 23,1 segons de coixí vers Sébastien Ogier i Julien Ingrassia.

Si bé la jornada dominical només tenia en el seu programa 3 proves especials cronometrades d'una corda de 55,28 km de distància, les distàncies tan curtes que separaven als 4 primers classificats atorgava un extra d'emoció als darrers metres competitius. Ott Tänak i Martin Järveoja s'anotaven el millor temps en la primera especial del dia per davant de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, amb el que els dos equips que ocupaven posicions de podi escurçaven distàncies vers el líder, que manifestava tenir problemes de frens.

Amb l'escratx a Mina Clavero – Giluio Cesare, segons cronometrada del dia, la parella belga de Hyundai es llençava literalment a sobre d'Elfyn Evans i Daniel Barritt, els quals tot i marcar-hi el segon millor registre, haurien de defensar la seva posició de privilegi al “Power Stage” amb només 6 dècimes de segon de marge. Aquesta darrera especial no era més que una segona passada per la cronometrada inaugural del dia, el mític “El Condor – Copina”, i si bé en els parcials la parella britànica d'M-Sport avantatjava en uns 3 segons a la parella belga de Hyundai, una mala entrada en un pont els suposava un petit impacte que els feia perdre el millor temps i 1,3 segons vers Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, qui no només s'emportaven els 5 punts extra d'aquesta especial, sinó també la victòria a la cita argentina.

Així doncs, amb aquest drama final per a Elfyn Evans i Daniel Barritt, es completava el 37è Ral·li d'Argentina amb la victòria de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul. Els belgues invertien un temps total de 3 hores 38 minuts i 10,6 segons en recórrer els 357,59 km cronometrats, esdevenint així en els primers pilots en sumar dues victòries en la temporada alhora que donaven el mateix honor a Hyundai. Per la seva banda, les 7 dècimes de segon de demèrit que es deixaven la parella britànica d'M-Sport vers els guanyadors, els privaven de la seva primera victòria al mundial, fent-los esperar uns quants mesos fins que aquesta es produís. Ott Tänak i Martin Järveoja a 29,9 segons dels guanyadors, eren els encarregats d'ocupar el graó més baix del podi.

Sense fer massa soroll fins al dissabte per la tarda, Tänak-Järveoja aconseguien un nou podi.

En la categoria intermèdia, el WRC-2, el ral·li esdevenia un passeig pels suecs Pontus Tidemand i Jonas Andersson, doncs aquests s'imposaven consecutivament en totes les cronometrades de la primera etapa, assolint un marge de confiança de 4 minuts i mig vers els seus més immediats perseguidors a la taula provisional. En aquestes condicions, la parella oficial d'Škoda afluixava una mica el seu ritme de cara a l'etapa sabatina, malgrat tot, els suecs encara sumaven dos escratxs més i davant el despropòsit dels seus rivals, doblaven les distàncies per fregar els 10 minuts de coixí.

La tercera i última etapa de la cita seguia la tònica de la jornada anterior, amb el que Pontus Tidemand i Jonas Andersson lligaven per més de 10 minuts de marge la seva tercera victòria de la temporada i superar així en 25 punts al per llavors company seu d'equip, el noruec Andreas Mikkelsen i ser líder en solitari del certamen.

Els suecs Tidemand-Andersson guanyaven sobrats i passaven a liderar el certamen en solitari.

En el campionat de pilots, Sébastien Ogier es seguia mantenint com a líder de la provisional tot i que el ral·li no havia anat de tot del seu gust i que d'Argentina només en sortia amb una quarta posició i 2 punts extra del Power Stage, i es que el ral·li de Jari-Matti Latvala no era gaire millor que el del francès, veient a més a més el de Toyota com Thierry Neuville, amb la màxima puntuació possible, restava a només 2 punts de la seva posició.

Pilot

Punts

Sébastien Ogier

102

Jari-Matti Latvala

86

Thierry Neuville

84

A la victòria de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, Hyundai podia sumar també el cinquè lloc en constructors dels neozelandesos Hayden Paddon i John Kennard, amb el que els coreans esdevenien els constructors en sumar més punts a la ronda austral si bé aquests només sumaven dos punts més que M-Sport, que en situar dos dels seus cotxes en les places de podi es mantenien al capdavant de la general. Per darrera Citroën retornava a Paris amb les mans buides, amb el que Toyota es podia desmarcar una maca dels del doble galó en la lluita per ser la tercera marca del campionat.

Constructor
Punts

M-Sport

162

Hyundai

140

Toyota

99