Un cop refets dels problemes inicials, Sainz-Moya s'imposaven per primera vegada a l'illa corsa.

Amb la ciutat d'Ajaccio com escenari de cerimònies, el dimecres 1 de maig de 1991 finalitzava a la capital insular el 35è Tour de Corse, cinquena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis amb puntuabilitat per als certàmens de pilots, marques així com producció. El ral·li arrancava des de la mateixa ciutat el diumenge 28 d'abril amb els 101 equips inscrits baixant per la seva rampa de sortida, els quals tenien per davant un recorregut composat per 27 proves especials cronometrades de 626,21 km de distància, una corda completada per 43 equips participants.

Auriol-Occelli, tot i ser més ràpids que l'any anterior, no van poder sumar el seu póquer de victòries a la ronda francesa.

La primera etapa s'iniciava el mateix diumenge amb la sortida a 3 quarts d’11 del matí del parc tancat d’Ajaccio. Aquesta etapa era la més curta de totes les programades en tenir en el seu itinerari només 4 proves especials, sent la primera d’elles, Vignola - Capo di Feno, la de menor distància de tota l’edició amb tan sols 2,86 km competitius. Donats aquests dos factors condicionants, l’escull suposava 64,68 km.

Carlos Sainz i Luis Moya començaven la prova francesa com els primers líders de la classificació provisional gràcies al millor temps que els espanyols marcaven en la cronometrada que exercia les labors d’especial espectacle inaugural. Ràpidament però, a causa de la major degradació de les seves Pirelli de perfil baix, els seus companys d'equip, que havien optat per uns pneumàtics de perfil més alt, Armin Schwarz i Arne Hertz els rellevaven del lideratge amb el temps de referència en la segona prova especial del programa.

Traspassat l'equador de l’etapa, en la tercera prova especial programada, Carlos Sainz i Luis Moya optaven per un compostos de pneumàtics més durs, que si bé oferien una major durabilitat, aquests no els permetia atacar tan a fons els nombrosos revolts dels trams. D’altra banda els líders coneixien el primer toc d’alerta quan aquests patien una virolla, un contra temps menor si tenim en compte que l’alemany i el suec només cedien 4 segons amb el  Ford Sierra RS Cosworth 4x4 dels francesos François Delecour i Anne-Chantal Pauwels, els més ràpids al tram i que d’aquesta manera desfeien la igualada que tenien en el segon lloc amb els espanyols campions mundials.

Tanmateix, en el transcurs d’aquesta tercera prova especial, el ral·li tenia un dels seus primers drames, quan el suport del seient del Lancia Delta Integrale 16V oficial d’Yves Loubet es trencava i el cors, així com el seu copilot Jean-Paul Chiaroni, patien una sortida de pista que els endarreria en 9 minuts, als que s’hi afegiria 1 minut més de penalització per retard sobre el programa horari.

En la quarta i última prova especial dominical, Armin Schwarz i Arne Hertz aconseguien distanciar-se netament dels seus rivals en endosar-lis un mínim de 10 segons, amb el que en el retorn al parc tancat d’Ajaccio a 3 quarts de 3 de la tarda, els pilots de Toyota tenien 12 segons de marge amb François Delecour i Anne-Chantal Pauwels, i de 15 segons amb els seus companys d’equip Carlos Sainz i Luis Moya.  Els grans favorits i vencedors de les 3 últimes edicions, els francesos Didier Auriol i Bernard Occelli restaven a les portes del podi a 38 segons dels líders, lamentant-se d’un comportament un tant nerviós del seu Lancia Delta Integrale 16V.

Malcolm Wilson i Nicky Grist, feien una entrada al parc tancat un tan estranya, sorprenent a espectadors, gendarmes així com als responsables de les diferents formacions, doncs els britànics de Ford després d’anar perdent progressivament relacions del seu canvi de 7 velocitats, els pilots veien com només podien engranar la marxa enrera i el darrer quilòmetre d’enllaç l’havien de fer així.  Molt pitjor era la situació per als francesos de Lancia Yves Loubet i Jean-Paul Chiaroni, que en ser els 64 ens classificats a la taula provisional, de cara a l'etapa que es celebrava l'endemà tindrien la desagradable tasca d’anar avançant cotxes més lents que el seu, però més ben classificats, sobre les revirades i estretes carreteres corses.

La segona jornada del ral·li es programava íntegrament el dilluns 29 d’abril, i la seva disputa permetia conduir als 87 equips que havien fet entrada al parc tancat , des d’Ajaccio, d’on en sortien a 2 quarts de 8 del matí, fins a Bastia, passant pels reagrupaments de Porto Vecchio, al sud-est de l’illa, i de Corte, en una posició més o menys central del mapa de l’illa, programant-se la finalització de l’etapa per a partir de 2 quarts de 7 de la tarda. Tot aquest viatge es realitzava mitjançant 9 proves especials de 214,47 km de distància, sent doncs aquest segon escull el més llarg de tota l’edició.

L’etapa començava amb mal peu pels pilots de Toyota Carlos Sainz i Luis Moya, doncs al poc de sortir del parc tancat d'Ajaccio, van observar que el seu motor s'escalfava massa ràpid, en detectar que el problema provenia de la bomba d'aigua de l'intercooler, aquests van fer mitja volta per tal de tornar a reparar-la. En conseqüència els pilots arribaven tard al següent control horari i per tant als espanyols els hi queia un minut de penalització que els feia perdre 4 posicions a la classificació provisional.

François Delecour i Anne Chantal Pauwels, gràcies al millor tractament que dispensava el seu cotxe als pneumàtics Pirelli en les especials llargues, s’adjudicaven la primera prova especial del dia per 14 segons de marge amb Armin Schwarz i Arne Hertz, amb el què per l’estret marge de 2 segons vers la parella de Toyota, els francesos passaven a liderar la classificació.

Carlos Sainz i Luis Moya, que de cara a la segona jornada ja havien optat pels pneumàtics de major perfil com ja havien fet els seus companys d’equip, s’anotaven el millor temps en la segona cronometrada del dia i guanyaven dues posicions d’una tacada, mentre que precisament Armin Schwarz i Arne Hertz, en quedar-se amb el segon millor registre a 3 segons de la victòria parcial de tram, recuperaven el lideratge de la taula per 3 segons.  Els espanyols de Toyota mantenien el seu ritme superior i s’imposaven en la cronometrada següent, amb el que la parella avançava a Gianfranco Cunico i Stefano Evangelisti i restava classificada en la quarta posició provisional i a 19 segons de les posicions de podi que delimitaven Didier Auriol i Bernard Occelli.

Malgrat haver d’anar superant a vehicles més lents en carretera, Yves Loubet i Jean-Paul Chiaroni acabaven amb la ratxa dels campions del món per 1 únic segon quan els participants s’estaven aproximant a l’equador de l’etapa, mentre que un problema de pneumàtics en el cas del Ford Sierra RS Cosworth 4x4 dels pilots francesos de la marca de l’oval, eixamplava distàncies entre els dos primers classificats.

Tanmateix en aquesta quarta prova especial del dia, vuitena en el còmput global del ral·li, el clima primaveral va aflorar i els primers participants van haver de competir amb una tempesta que posteriorment esdevindria una calamarsada, Bruno Saby i Daniel Grataloup afrontaven l’especial quan les condicions climatològiques estaven pitjor i en no tenir pràcticament visibilitat, patien una sortida de carretera que els suposava perdre uns 30 minuts, als que s’hi afegirien 12 minuts més per retard sobre el seu carnet de ruta. Davant la gran quantitat de temps perduda, els francesos de l’importador local de la marca torinesa decidien abandonar la competició.

Sortint del reagrupament de Porto Vecchio, Carlos Sainz i Luis Moya van afrontar la cinquena especial del dia amb gomes mixtes, mentre que François Delecour i Anne-Chantal Pauwels ho feien amb gomes sense dibuix o de sec, la carretera es va assecar i els de Ford recuperaven part del temps perdut una cronometrada abans en relació als líders, mentre que tot i l’errada en la munta, els espanyols seguien estant en la part alta de la classificació individual de tram i escurçaven distàncies amb Didier Auriol i Bernard Occelli per restar a 10 segons de trepitjar podi.

En aquest punt es disputava l’especial més llarga de tot el programa, Giovicacce - Ghisoni amb una corda competitiva de 48,09 km, i precisament en aquesta especial reina, el ral·li tenia un altre cop de teatre quan Armin Schwarz i Arne Hertz patien una sortida de carretera en un revolt en plena baixada quan la carretera encara no s’havia eixugat prou pels pneumàtics llisos que muntaven. L’accident deixava com a líders a François Delecour i Anne-Chantal Pauwels, a qui tanmateix l’accident dels seus rivals els recordava massa el que ells havien patit uns mesos abans a Portugal i els feia alçar una mica el peu de l'accelerador.

L’altra cara de la moneda per a Ove Andersson la donaven Carlos Sainz i Luis Moya, quan aquests tornaven a ser els més ràpids a final de tram i gràcies al seu escratx, els espanyols es situaven a només 5 segons del registre de Didier Auriol i Bernard Occelli, que amb l’accident dels líders, lògicament, passaven a ser segons. Gràcies al 4t escratx del dia, els espanyols empataven en la segona posició amb Didier Auriol i Bernard Occelli a l’entrada del reagrupament de Corte i quan encara restaven dues especials per arribar a Bastia i completar així l’etapa. 

Dos trams en els que finalment els temps els hi van sortir als guanyadors de les tres edicions anteriors i gràcies als dos escratxs consecutius, els francesos de Lancia, perdó, del Jolly Club, es desfeien de la pressió de Carlos Sainz i Luis Moya, els quals a la seva vegada havien errat la munta de pneumàtics. Paral·lelament, en la darrera cronometrada de la jornada, els líders del ral·li patien una virolla amb el seu Ford Sierra RS Cosworth 4x4 davant l'església de "La Porta", el que els feia perdre uns 20 segons i facilitava que Didier Auriol i Bernard Occelli els atrapessin i completessin la jornada amb el mateix temps, és a dir, compartint el lideratge.

No seria l'únic incident d'aquesta última prova especial cronometrada de la segona etapa, doncs François Chatriot i Michel Perin trencaven el turbo del seu Subaru Legacy RS, amb el que la parella francesa que estava defensant la primera participació de la marca en un esdeveniment purament d’asfalt del mundial, baixava del cinquè fins al vuitè lloc a la provisional en perdre-hi més de 3 minuts.

Quan tocaven 2 quarts de 7 de la tarda, els 62 equips que restaven en actiu començaven a entrar al parc tancat de Bastia, on les dues parelles franceses formades per Didier Auriol i Bernard Occelli, i per François Delecour i Anne-Chantal Pauwels compartien el lideratge. Carlos Sainz i Luis Moya eren tercers a 19 segons de la primera posició, tot una gesta si tenim en compte el minut que arrossegaven de sanció, mentre que en quarta posició hi restava Gianfranco Cunico i Stefano Evagelisti a 2 minuts i 55 segons dels dos primers. Tancant el grup dels 5 primers classificats s’hi trobaven Marc Duez i Klaus Wicha a 1 minut i 16 segons dels seus predecessors i amb 59 segons de marge amb els britànics Malcolm Wilson i Nicky Grist.

La tercera etapa del ral·li tenia programades 7 proves especials de 168,89 km de distància, les quals retornant primer a Corte via Alba Serena, permetien arribar a partir de les 6 de la tarda a Calvi, al nord-oest de l’illa.  La sortida del parc tancat de Bastia es celebrava a 3 quarts de 10 del matí del dimarts 30 d'abril, i gràcies a imposar-se en la primera prova especial de la jornada, François Delecour i Anne-Chantal Pauwels passaven a liderar la classificació en solitari. Posteriorment Carlos Sainz i Luis Moya marcaven el millor registre en les dues proves especials que seguien en el programa, amb el que els pilots de Toyota es situaven a només 1 segon de la posició de Didier Auriol i Bernard Occelli.

Sortint del reagrupament de Corte es produïa un altre cop de teatre al ral·li, quan un cable de la bomba de benzina es deixava anar en el Ford Sierra RS Cosworth 4x4 de François Delecour i Anne-Chantal Pauwels i el cotxe s'aturava al mig del tram. Si bé la parella va ser capaç de localitzar i reparar l'averia pel seus propis mitjans, aquesta es va reproduir a les acaballes de la especial, amb el que en total la parella s’endarreria en 16 minuts, perdent així tota opció de victòria. D’altra banda Carlos Sainz i Luis Moya aconseguien la victòria de tram en aquesta quarta prova especial del dimarts, i precisament pel segon de marge que els hi portaven Didier Auriol i Bernard Occelli, amb el que les dues parelles que havien compartit la carpa de Ford a l'illa 3 anys enrere, passaven a compartir el lideratge. 

Alhora per darrera seu, després de perdre 1 minut en la primera prova especial del dia quan el Ford Sierra RS Cosworth 4x4 de Gianfranco Cunico i Stefano Evangelisti es quedava sense frens en una recta que s’afrontava en cinquena velocitat, la màxima relació que permetia el cotxe de l’importador italià, i la posterior manca de serenor del pilot transalpí, va facilitar que la classificació també es posés roent en la lluita per la tercera posició entre els pilots italians amb el belga Marc Duez i l’alemany Klaus Wicha, separats en aquell punt per tan sols 14 segons.

Reparada l’averia en el Ford Sierra RS Cosworth 4x4 de François Delecour i Anne-Chantal Pauwels, els francesos es deixaven anar en no tenir la pressió d’aconseguir un bon resultat, amb el que aquests s’imposaven en les tres cronometrades que restaven fins arribar a Calvi, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya seguien demostrant que eren més ràpids que Didier Auriol i Bernard Occelli en dues d’aquestes tres proves especial i se'n distanciaven en 11 segons. D’altra banda Gianfranco Cunico i Stefano Evangelisti reaccionaven i aturaven el cronòmetre abans que Marc Duez i Klaus Wicha en les dues primeres proves especials de les tres últimes, però en defallir en la darrera, els italians només recuperaven 8 segons del coixí perdut.

Així doncs, quan el rellotge indicava que eren les 6 en punt de la tarda els pilots començaven a entrar al parc tancat de Calvi, on Carlos Sainz i Luis Moya eren els primers classificats per 11 segons de marge amb Didier Auriol i Bernard Occelli. Gianfranco Cunico i Stefano Evangelisti tancaven les posicions de podi amb el seu Ford Sierra RS Cosworth 4x4 de l’importador italià de la marca a 5 minuts i 14 segons dels líders i per 22 segons de marge amb el Toyota Celica GT-4 privat de Marc Duez i Klaus Wicha.

Si bé els resultats i les sensacions eren favorables a Carlos Sainz i Luis Moya, la classificació encara restava molt oberta de cara als 178,17 km cronometrats finals que conformaven la quarta etapa del ral·li al llarg de 7 trams. Una etapa que s’iniciava a 2 quarts de 9 del matí i que portava als 51 equips participants que quedaven al parc tancat de retorn a Ajaccio tot bordejant la banda més occidental de l’illa.

François Delecour i Anne-Chantal Pauwels prosseguien amb la tendència del final de l’etapa anterior en imposar-se en la primera especial per davant de Carlos Sainz i Luis Moya, qui a la seva vegada es distanciaven una mica més de Didier Auriol i Bernard Occelli. Una cronometrada més tard, el ral·li dels pilots francesos de Ford trobava el seu final anticipat quan la transmissió posterior del seu Sierra RS Cosworth 4x4 es trencava, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya aconseguien 2 victòries de tram més per tal d’arribar a l’especial llarga de la jornada amb 21 segons de marge amb Didier Auriol i Bernard Occelli.

Precisament en aquesta especial llarga, Liamone - Ambiegna, els Michelin dels francesos del Jolly Club defallien, i Didier Auriol i Bernard Occelli cedien 29 segons amb Carlos Sainz i Luis Moya, amb el que s’arribava a la neutralització de mitja etapa amb una distància de 50 segons entre els dos primers classificats. Alhora Gianfranco Cunico i Stefano Evangelisti s’anaren distanciant de Marc Duez i Klaus Wicha, un increment del gap força més notori en les dues especials més llargues del bucle, amb el que l’altra lluita també quedava pràcticament resolta.

Amb una mica menys de 65 km cronometrats per disputar-se al llarg de les 3 proves especials finals, els principals protagonistes del ral·li afluixaven el ritme, el que permetia a François Chatriot i Michel Perin imposar-se en dues d’elles, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya ho feien en la darrera per tal de situar el seu número total d’escratxs en 12.

Així doncs, quan eren 2 quarts de 5 de la tarda i un cop s’havien completat les 27 proves especials del programa, Carlos Sainz i Luis Moya certificaven la seva victòria en el 35è Tour de Corse amb un temps final de 7 hores 5 minuts i 29 segons. Per la seva banda, Didier Auriol i Bernard Occelli invertien 1 minut i 5 segons més que la parella espanyola de Toyota en cobrir els 626,21 km cronometrats del recorregut i s’havien de conformar amb la segona posició després d’haver guanyat les 3 últimes edicions. Gianfranco Cunico i Stefano Evangelisti, pilots que havien estat descartats pels responsables de l’equip Ford feia uns mesos enrere, tancaven el podi cors a 6 minuts i 10 segons del temps dels guanyadors.

Franco Cunico i Stefano Evangelisti aconseguien el seu primer podi al mundial de ral·lis.

En la categoria reservada als vehicles de grup N, el campionat de producció, el ral·li va estar dominat en la seva primera etapa pels locals Francis Serpaggi i Jean-Baptiste Serpaggi a bord del seu Ford Sierra RS Cosworth 4x4 els quals feien entrada al parc tancat d’Ajaccio el diumenge a primera hora de la tarda amb una mica més de minut i mig de marge vers un grup perseguidor de 4 equips entre els que s’hi trobaven els espanyols Fernando Capdevila i Alfredo Rodríguez.

En l’etapa llarga del ral·li però, una punxada obligava a aturar-se a la parella líder uns 4 minuts, el que permetia que uns altres locals, el veterà Jean-Pierre Manzagol i Georges Monti, accedissin a la preuada primera posició. Així i tot, el ritme superior de Francis Serpaggi i Jean-Baptiste Serpaggi feia que el marge en l’entrada al parc tancat de Bastia fos de només 3 segons. Els francesos amb Ford no serien els únics en problemes, doncs Fernando Capdevila i Alfredo Rodríguez havien de canviar la bomba de benzina en completar la primera especial del dia, després de que aquesta els dongués problemes d’alimentació, mentre que en el tram rei del ral·li, els espanyols perdien una roda i en cedir més de 20 minuts, decidien abandonar per tal d’estalviar recursos de cara al futur.

Una nova punxada ocorreguda al llarg de la tercera etapa del programa, endarreria en 6 minuts més a Francis Serpaggi i Jean-Baptiste Serpaggi, arruïnant ara si definitivament les seves opcions a victòria, mentre que Jean-Pierre Manzagol i Georges Monti completaven l’escull amb 1 minut i 39 segons d’avenç sobre el BMW 325i de Guy Fiori i Xavier Pierlovisi, segons classificats. 

Tot i el retall de segons que els segons classificats feien sobre els líders al llarg de la quarta i última etapa del ral·li, aquest era insuficient i finalment Jean-Pierre Manzagol i Georges Monti s’adjudicaven la victòria en la categoria per 1 minut i 3 segons de marge amb Guy Fiori i Xavier Pierlovisi.

En quan a la classificació del campionat, Jean-Pierre Manzagol s’unia als altres 4 guanyadors previs d’una ronda del calendari, amb el que s’establia un quintuple empat al capdavant de la classificació a 13 punts.

Manzagol aconseguia pujar novament al podi cors 15 anys després, si bé en aquesta ocasió com a vencedor del Grup N .

La victória de Carlos Sainz, tercera de la temporada, feia més fort encara al pilot madrileny al capdavant de la general per pilots amb 60 punts, gairebé el doble vers el seu més immediat perseguidor, l'absent Juha Kankkunen, mentre que el pilot del Llenguadoc Didier Auriol, gràcies a la segona plaça aconseguida, era ara tercer per davant del també absent Massimo Biasion.

Pilot	Punts
Carlos Sainz	60
Juha Kankkunen	38
Didier Auriol	32

A més a més la victòria de Carlos Sainz i Luis Moya a Còrsega, permetia a Toyota desenganxar-se lleugerament de Lancia en la classificació general provsional del certamen de marques, recuperant així l'avantatge que havien perdut al Safari. Ford per la seva banda, gràcies a la tercera plaça de Gianfranco Cunico i Stefano Evangelisti, superava a Subaru en la taula per 8 punts de marge, donant-se a més a més la casualitat que els 28 punts que acumulava la marca de l'oval, s'havien aconseguit gràcies a dos tercers llocs en sól francés, Còrsega i els Alps Marítims.

Constructor	Punts
Toyota	77
Lancia	71
Ford	28

Sébastien Loeb i Daniel Elena s'imposaven amb mà de ferro a Sardenya.

El diumenge 1 de maig de 2005, finalitzava a Olbia el 2n Ral·li de Sardenya, cinquena prova en el calendari del campionat del món de l'especialitat. La cita sarda comptava amb un recorregut pràcticament nou, atenent a les queixes realitzades pels pilots en la seva primera edició, en aquesta edició, les especials es reduien a 17 i la distància a recòrrer a 350,03 km, distància que era completada per 42 equips participants dels 66 que van prendre la sortida al primer tram el divendres 29 d'abril. Amb puntuabilitat en els certàmens de pilots, constructors i mundial júnior, 70 eren els equips que hi formalitzaven la seva inscripció.

Petter Solberg i Phil Mills no van poder en cap moment superar a Sébastien Loeb i Daniel Elena.

La primera etapa estava formada per un bucle de tres trams a doble passada, el que generava un total de 6 proves especials cronometrades de 139,70 km de distància, la qual s'iniciava a les 8 en punt del matí del divendres 29 d'abril amb la pertinent sortida del parc tancat d'Olbia.

Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, afavorits en sortir als trams en la cinquena posició i per tant trobar-se una pista força neta de grava, marcaven el millor registre en la primera especial del programa i esdevenien els primers líders de la prova, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena es lamentaven que els reglatges que havien escollit el dia anterior en el tram de proves no eren encertats i es deixaven gairebé 20 segons en aquesta primera especial vers els finlandesos de Peugeot. Ja en la segona prova cronometrada es va produir la reacció de la parella franco-monegasca de Citroën, que en adjudicar-se el millor temps, escalaven des de la novena posició fins la segona, mentre que els líders en deixar-se uns 5 segons amb els homes més ràpids a final de tram, conservaven el seu lideratge.

En la darrera especial del bucle matinal, Sébastien Loeb i Daniel Elena tornaven a aconseguir el millor temps, mentre que els líders, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, patien una sortida de pista i es deixaven 1 minut i tres quarts, amb el què la parella del lleó queia fins a la 22ena posició i cedia el lideratge als campions mundials en vigència, és a dir Sébastien Loeb i Daniel Elena. Per darrera dels pilots de Citroën s'hi classificaven a 7,9 segons Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, molt regulars amb dos tercers millors registres en les dues últimes proves del bucle, els pilots de Subaru i guanyadors de l'anterior edició de la prova sarda Petter Solberg i Phil Mills a 8,7 segons dels líders, endarrerits després d'un mal registre en la segona cronometrada del dia en haver de netejar pista, i els seus companys d'equip François Duval i Stéphane Prévot a 9,1 segons del seu temps, precedint a la seva vegada en 1,5 segons als companys de formació dels seus predecessors, és a dir a Chris Atkinson i Glenn MacNeall.

Després de passar per les assistències de mitja jornada, es varen repetir les especials del matí, i la repetició va ser literal, doncs Marcus Grönholm i Timo Rautiainen s'adjudicaven la primera especial i Sébastien Loeb i Daniel Elena les dues següents, el que reforçava als homes de Citroën al capdavant de la general provisional al terme de la primera etapa.

Entretant François Duval i Stéphane Prévot volien demostrar maneres amb el seu Citroën Xsara WRC oficial, i els belgues en empatar en el segon millor registre amb els seus companys d'equip a la conclusió del primer tram del bucle, pujaven fins la segona plaça i brindaven per un moment el doblet per a la marca dels dos galons, un doblet efímer, doncs en la següent prova especial del programa, els belgues pagaven cara la seva fogositat i es veien obligats a abandonar la jornada per accident.

Petter Solberg i Phil Mills, seguien obrint pista i això els impedia rendir a un nivell superior al dels seus predecessors a la taula provisional, malgrat tot els pilots de Subaru avançaven als seus ex-companys d'equip, és a dir a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, després del primer tram de la tarda, i després, en produir-se l'abandonament de François Duval i Stéphane Prévot, els pilots de la Constel·lació de les Plèiades recuperaven la segona posició a la provisional. Una plaça que aquests lligaven i deixaven ben lligada en aturar el cronòmetre amb el segon millor temps en les dues últimes proves especials de la jornada.

Així doncs, a partir de les 7 en punt de la tarda, els pilots començaven a fer entrada al parc tancat d'Olbia i procedir d'aquesta manera amb la conclusió de la primera etapa. Sébastien Loeb i Daniel Elena hi feien cap com els primers classificats per un marge de 31,7 segons amb Petter Solberg i Phil Mills, mentre que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, malgrat no ser els oficials de la marca i estar pilotant un Ford Focus RS WRC anterior amb especificacions de 2003, tancaven les posicions de podi a 59,0 segons dels líders. Chris Atkinson i Glenn MacNeall arrancaven una roda del seu Subaru Impreza S11 WRC en la cinquena prova especial del dia, la mateixa en la que François Duval i Stéphane Prévot patien el seu accident, i es veien obligats a acollir-se al superally per tal de reempendre la competició l'endemà amb la pertinent sanció, amb el què els finlandesos tenien 18,7 segons de marge amb els seus compatriotes de Mitsubishi Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen i 34,8 segons amb els oficials de la marca, Toni Gardemeister i Jakke Honkanen.

La segona etapa del ral·li s'iniciava dissabte al matí amb la sortida del parc tancat a partir de les 8 en punt, una jornada que estava conformada per 5 proves especials cronometrades de 144,01 km de distància, la més llarga de tot l'itinerari, resultants de passar per un bucle de 2 trams pel matí i per la tarda, afegint en aquest darrer un tercer tram per tal de poder assolir així la xifra de 5.

Sébastien Loeb i Daniel Elena van seguir incrementant les distàncies vers tots els seus rivals amb l'escratx de la primera prova especial sabatina, cronometrada que quedava aturada quan els catalans Xevi Pons i Oriol Julià patien un fort accident a bord del seu Peugeot 206 WRC. No serien els únics pilots amb problemes, doncs Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen també causaven baixa precipitada i deixaven el seu lloc al podi al Mitsubishi Lancer WRC'05 de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen.

Petter Solberg i Phil Mills eren els únics pilots que podien ser més ràpids que els líders en l'especial reina de la jornada i de l'edició, però el retall de segons que aquests aconseguien no eren suficients com per portar les distàncies entre els primers i els segons per sota del mig minut, mentre que en la lluita per la tercera posició, els pilots de Peuegot Markko Märtin i Michael Park superaven a Toni Gardemeister i Jakke Honkanen i restaven a 10,5 segons del temps de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, trobant-se totes tres formacions per sobre dels 2 minuts vers els líders.

Després del seu pas pel parc d'assistències, Petter Solberg i Phil Mills tornaven a esdevenir la referència en la taula de temps, però no resultava res més lluny que un miratge quan Sébastien Loeb i Daniel Elena tancaven la jornada sabatina amb dos millors temps consecutius, sent especialment important l'aconseguit en la darrera cronometrada del dia, on obtenien un mínim de 20 segons de marge vers els restants participants, pràcticament tot el gap acumulat al llarg del dia, tal i com quedava palès amb els 55,2 segons de diferència que es registraven entre els caps de files de Citroën amb els de Subaru en el retrorn al parc tancat a 2 quarts de 8.

Per darrera dels dos primers classificats, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen eren els millors homes en el còmput global de l'etapa, i malgrat cedir 1 minut més vers Sébastien Loeb i Daniel Elena, els finlandesos de Peugeot superaven als seus companys d'equip en la darrera oportunitat del dia i es situaven en la quarta posició provisional a 13,2 segons del Mitsubishi Lancer WRC'05 dels seus compatriotes Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, trobant-se els pilots dels tres diamants a 3 minuts i 1,4 segons del lideratge. Per la seva part Markko Märtin i Michael Park entraven a 5,9 segons del temps dels seus companys d'equip, pel que la lluita entre els dos Peugeot 307 WRC i el Mitsubishi Lancer WRC'05 per la darrera plaça del podi semblava a priori el punt més calent de cara a l'etapa final.

Una etapa final que s'iniciava 10 minuts després del trenc d'alba i que en llur programa hi figuraven un total de 6 proves especials cronometrades de 66,63 km de distància resultants de passar en dues ocasions per un bucle de 3 trams. Els líders Sébastien Loeb i Daniel Elena donaven l'últim cop de gràcia en la primera prova cronometrada del dia, on aconseguien afegir uns 20 segons més en el seu marge vers els seus rivals més directes, Petter Solberg i Phil Mills.

La parella de Subaru va reaccionar aconseguint tres victòries parcials de tram en el que restava de jornada i aturant el cronòmetre abans que els líders en les altres dues, peró les distàncies tan curtes de les especials i la calculadora amb la que corrien els campions del món en vigència, no van permetre als de la Constel·lació de les Plèiades recuperar els temps que havien perdut en la primera especial dominical.

La lluita pel darrer graó del podi pràcticament es va decidir en la tercera cronometrada del dia, moment en el qual la caixa de canvis del Mitsubishi Lancer WRC'05 de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen va dir prou i els dels tres diamants vermells van haver d'abandonar la prova; si bé una cronometrada abans els finlandesos de Peugeot els hi havien guanyat la tercera posició pel menor marge registrable, és a dir 1 dècima de segon vers els seus compatriotes de la firma japonesa. D'altra banda, el rendiment ofert per Markko Märtin i Michael Park a bord del seu Peugeot 307 WRC, era clarament inferior al dels seus companys de formació, pel que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen pràcticament no van haver de defensar la seva posició en la dutxa d'escumós unes hores més tard.

Completades les 17 proves especials cronometrades del programa, la sensació de control per part de Sébastien Loeb i Daniel Elena era total i aquests completaven els 349,08 km del recorregut amb un temps total de 4 hores 6 minuts i 33,7 segons, o el que és el mateix, amb 59,6 segons menys que Petter Solberg i Phil Mills, els quals ni quan no obrien pista van poder amb els pilots de Citroën. Els finlandesos Marcus Grönholm i Timo Rautiainen completaven el podi a 3 minuts i 7,3 segons dels guanyadors.

Una sortida de pista en la tercera cronometrada va truncar bona part de les possibilitats de Grönholm-Rautiainen.

Entre els més joves del campionat, els finlandesos Kosti Katajamäki i Timo Alanne s'imposaven en la primera prova especial del programa amb força marge vers la resta de participants, mentre que Dani Sordo i Marc Martí hi patien una punxada que els feia perdre uns tres minuts i quart, amb el que la parella cantabro-catalana es veia obligada a atacar a les primeres de canvi. Els líders tancaven el bucle matinal amb dos segons millors temps, el que unit als errors de joventut dels seus rivals, els pilots finlandesos entraven en el reagrupament de mitja jornada amb més d'1 minut de marge amb Urmo Aava i Kuldar Sikk, segons classificats a la provisional.

Dani Sordo i Marc Martí emprenien la dificil tasca de recuperar segons i posicions amb tres escratxs consecutius en el bucle de la tarda, mentre que Kosti Katajamäki i Timo Alanne seguien obrint bretxa amb la resta de participants de la classe fins el punt d'entrar al parc tancat amb 1 minut i 56,1 segons de marge amb Urmo Aava i Kuldar Sikk, mentre que Kris Meeke i Chris Patterson eren tercers a 8 dècimes de segon dels seus predecessors estonis.

L'accident de Xevi Pons i Oriol Julià en la primera prova especial del dissabte, va desplaçar els júnior directament a la segona especial cronometrada de la jornada, on Kosti Katajamäki i Timo Alanne cometien l'errada de joventut i se sortien de la pista per quedar clavats a la sorra; en precisar ajuda dels espectadors per sortir, els finlandesos cedien una mica més de 3 minuts i mig i el testimoni del lideratge als britànics Kris Meeke i Chris Patterson, mentre que Dani Sordo i Marc Martí assolien la tercera posició provisional amb el segon millor temps a final de tram.

A la represa Dani Sordo i Marc Martí tornaven a ser la referència de la categoria en les tres especials cronometrades que quedaven per davant, sent especialment destacable el registre que aconseguien en la segona passada per l'especial llarga del ral·li, on després d'assolir la segona posició provisional a la taula, aconseguien un marge de més de 90 segons vers els segons classificats a final de tram, paral·lelament els líders Kris Meeke i Chris Patterson es veien obligats a acollir-se al superally en aquesta última especial sabatina i cedien així el lideratge al pilot càntabre i al copilot català, els quals entraven al parc tancat d'Olbia amb un marge superior als 3 minuts vers els segons classificats, Urmo Aava i Kuldar Sikk.

Donades les distàncies tan importants a la classificació i la poca corda cronometrada del darrer escull de la ronda sarda, els pilots espanyols passaven a controlar els cronómetres per tal d'aconseguir la seva primera victòria de la temporada amb 3 minuts i 33,9 segons de marge amb Urmo Aava i Kuldar Sikk, mentre que Kris Meeke i Chris Patterson tancaven el podi sard a 20,1 segons dels estonis. Un podi que permetia al pilot nord irlandès passava a liderar la provisional del campionat amb 16 punts, un més que Per-Gunnar Andersson i Dani Sordo.

Malgrat una punxada incial, Sordo-Martí aconseguien una vitòria de mèrit.

Sébastien Loeb aconseguia la tercera victòria de la temporada a la illa mediterrània, el que permetia al pilot francès tornar a liderar la taula provisional del campionat reservat per a pilots en superar per un sol punt a Petter Solberg, precisament l'avantatge que el noruec li portava en sortir de Nova Zelanda. Tot i no oferir un bon nivell a la prova, Markko Märtin seguia ocupant la tercera plaça del campionat ara peró amb només 2 punts vers el seu company Marcus Grönholm.

Pilot	Punts
Sébastien Loeb	35
Petter Solberg	34
Markko Märtin	28

En el campionat de constructors, la pobre contribució dels belgues François Duval i Stéphane Prévot als bons resultats dels caps de files Sébastien Loeb i Daniel Elena, condemnava a Citroën a ocupar la segona plaça provisional, 11 punts per darrera dels seus socis de grup, Peugeot. Subaru, que tampoc podia comptar massa amb els escuders de l'equip, seguien mantenint les distàncies vers Ford en la tercera plaça provisional.

Constructor	Punts
Peugeot	54
Citroën	43
Subaru	28