Un cop refets dels problemes inicials, Sainz-Moya s'imposaven per primera vegada a l'illa corsa.

Amb centre neuràlgic a la ciutat d'Ajaccio, el dimecres 1 de maig de 1991 finalitzava a la ciutat corsa el 35è Tour de Corse, cinquena prova del calendari del campionat del mòn de ral·lis i puntuable per als campionats de pilots i marques. El ral·li arrancava des de la mateixa ciutat el diumenge 28 d'abril amb els 101 equips inscrits, els quals tenien per davant un recorregut composat per 27 especials cronometrades de 626,21 km de distància, les quals van ser superades per 43 dels equips.

Auriol-Occelli, tot i ser més ràpids que l'any anterior, no van poder sumar el seu póquer de victòries a la ronda francesa.

Carlos Sainz i Luis Moya començaven la prova francesa com els primers líders de la mateixa gràcies a l'escratx marcat en la especial primera, però ràpidament, els seus companys d'equip Armin Schwartz i Arne Hertz amb un bon crono a la següent especial prendria la condició de líder als espanyols, confirmant-la en la quarta quan l'alemany marca un fantástic temps que el permetia distanciar-se de la competència alhora que recomposar-se de la virolla soferta a la tercera especial i que apenes li havia fet perdre 4 segons vers el Ford Sierra Cosworth 4x4 dels francesos François Delecour i Anne-Chantal Pauwels que completaven la jornada en una bona segona posició a 12 segons de Schwartz-Herz i 3 segons per davant de Sainz-Moya.

El Ford, que gràcies al millor equilibri estructural del cotxe, degradava menys els Pirelli, el que era una avantatge pels francesos en les especials més llargues, si bé part d'aquesta aventatge es va perdre en la quarta i última cronometrada degut a uns problemes d'alternador. Per contra en el si de l'equip Lancia les coses no acabaven de funcionar, Auriol-Occelli, que corrien sota els colors de la filial Jolly Club, aseguraven que no els hi agradava gens la primera jornada i que no pensarien atacar el que els va deixar en quarta posició a 37 segons de Schwartz-Herz, peró pitjor van ser per al pilot local de Porto Vecchio Yves Loubet i el seu copilot Jean-Paul Chiaroni, en quan el suport del seient del pilot cors es va trencar i en desequilibrar-se, va perdre el control del seu Delta Integrale 16V provocant una sortida de pista que li van fer perdre 9 minuts i caure molt avall en la general, el que obligaria al pilot a doblar cotxes de menor potència pels trams l'endemà.

La segona jornada començava amb mal peu pels pilots de Toyota Carlos Sainz i Luis Moya, poc temps després de sortir del parc tancat d'Ajaccio, van observar que el motor s'escalfava, detectant el problema en la bomba d'aigua de l'intercooler, un cop substituida als espanyols els hi queia un minut de penalització que haurien de recuperar al llarg de la jornada. Peró pitjor va ser en el cas d'Armin Schwartz i Arne Hertz, quan la parella germanico-sueca que liderava el ral·li se sortia de la carretera i abandonava en la sisena especial deixant en condició de líder a François Delecour i Anne-Chantal Pauwels.

En la vuitena especial del dia, una tempesta va afectar als trams, on Carlos Sainz i Luis Moya van escollir afrontar-la amb pneumàtics mixtes resultant ser a posteriori la munta equivocada, ja que Delecour-Pauwels amb slicks van aconseguir ser més ràpids que ells així com Didier Auriol i Bernard Occelli el que permetia als pilots de Lancia tornar a estar davant d'ells. La tempesta peró després va esdevenir pedregada, de tal magnitud que el pilot oficial de Lancia Bruno Saby i el seu copilot Daniel Grataloup se sortien de la pista per manca de visibilitat perdent 30 minuts més 12 de penalització, pel que els de Lancia van optar per abandonar.

Ja en la darrera cronometrada de la jornada, els líders del ral·li patien una virolla amb el seu Sierra Cosworth 4x4 davant l'esglèsia de "La Porta" que els feia perdre 20 segons facilitant que Auriol-Occelli els atrapessin i acabessin la jornada amb el mateix temps. Loubet-Chiaroni per la seva banda havien gestat una gran remontada al llarg de la jornada que els va permetre escalar des de la 65ena posició fins la 13ena.

Immersos en la tercera jornada de competició, Delecour-Pauwels van aconseguir separar-se del Lancia de Auriol-Occelli en les primeres cronometrades peró en la quarta especial del dia, els francesos de Ford deien pràcticament adeu al ral·li quan un cable de la bomba de benzina es deixava anar i el seu Sierra Cosworth 4x4 s'aturava al mig del tram. Si bé Delecour va ser capaç de localitzar i reparar l'averia, aquesta es va reproduir a les acaballes de la especial el que en total va fer perdre al pilot 16 minuts i tota opció de victòria que ara passava a estar en mans del Toyota de Sainz-Moya i el Lancia d'Auriol-Occelli, empatats tots dos amb el mateix temps, si bé els de la firma nipona van aconseguir distanciar-se dels francesos en la següent cronometrada.

Per darrera d'ells restava també un interessant duel per la tercera plaça protagonitzat pels italians Gianfranco Cunico i Stefano Evangelisti, que pilotaven un Sierra Cosworth 4x4 privat, i el belga Marc Duez acompanyat de l'alemany Klaus Wicha a bord d'un Toyota Celica GT-4 de l'equip Fina.

Per tal d'esbaïr tots els dubtes, Sainz-Moya van aconseguir endosar deu segons més a Auriol-Occelli abans de l'especial llarga del quart i últim dia, Liamone-Ambiegna, on gràcies a un nou escratx els de Toyota van endosar 29 segons més als de Lancia que patien problemes de degradació de pneumàtics. Amb només tres especials cronometrades per davant i a 50 segons, els francesos desisitien de tota opció d'intentar guanyar la prova, mentre que en la lluita per la darrera plaça del calaix del podi, Cunico-Evangelisti es defensaven molt bé dels atacs de Duez-Wicha, el que permetia als italians pujar per primera vegada a un podi del mundial acabant la prova a 6 minuts i 10 segons dels guanyadors, els per llavors campions del món Carlos Sainz i Luis Moya. A 1 minut i 5 segons del temps dels pilots de Toyota completava el recorregut en segona posició Didier Auriol i Bernard Occelli.

Franco Cunico i Stefano Evangelisti aconseguien el seu primer podi al mundial de ral·lis.

En la categoria de vehicles grup N, el ral·li va estar dominat en els seus primers compassos pel local Francis Serpaggi i Jean-Baptiste Serpaggi a bord del seu Ford Sierra, peró una punxada del local en la segona jornada va permetre que el veterà Jean-Pierre Manzagol i Georges Monti donessin caça als seus compatriotes, els quals amb 6 minuts més perduts en una altra punxada a la tercera jornada, deien pràcticament adeu a la prova, moment en que els del Renault es varen dedicar a controlar el BMW 325 iX dels francesos Fiori-Pierlovisi per tal d'aconseguir la victòria en la categoria i així empatar al capdavant de la general amb els altres quatre guanyadors del quatre ral·lis disputats fins al moment.

Manzagol aconseguia pujar novament al podi cors 15 anys després, si bé en aquesta ocasió com a vencedor del Grup N .

La victória de Carlos Sainz, tercera en la temporada, feia més fort encara al pilot madrileny al capdavant de la general per pilots amb 60 punts, gairebé el doble vers el seu més immediat perseguidor, l'absent Juha Kankkunen, mentre que el pilot del Llenguadoc Didier Auriol, gràcies a la segona plaça aconseguida, era ara tercer per davant del també absent Biasion.

Pilot

Punts

Carlos Sainz

60

Juha Kankkunen

38

Didier Auriol

32

A més a més la victòria de Carlos Sainz donava doble alegria ja que permetia a Toyota desenganxar-se lleugerament en la general per marques dels seus màxims oponents, els italians de Lancia per només 6 punts i recuperar així l'avantatge que havien perdut al Safari. Ford per la seva banda, gràcies a la tercera plaça de Gianfranco Cunico superava a Subaru en la general amb els 28 punts aconseguits en els dos respectius tercers llocs en sól francés.

Constructor
Punts

Toyota

77

Lancia

71

Ford

28

Sébastien Loeb i Daniel Elena s'imposaven amb mà de ferro a Sardenya.

El diumenge 1 de maig de 2005, finalitzava a Olbia el 2n Ral·li de Sardenya, cinquena prova en el calendari del campionat del món de l'especialitat. La cita sarda comptava amb un recorregut pràcticament nou, atenent a les queixes realitzades pels pilots en la seva primera edició, en aquesta edició, les especials es reduien a 17 i la distància a recòrrer a 350,03 km, distància que era completada per 42 participants dels 66 que van prendre la sortida al primer tram el divendres 29 d'abril. Amb puntuabilitat en els campionats de pilots, constructors i mundial júnior, 70 eren els equips que s'hi inscribien.

Petter Solberg i Phil Mills no van poder en cap moment superar a Sébastien Loeb i Daniel Elena.

La primera etapa, formada per tres trams a doble passada, el que generava un total de 6 especials cronometrades de 139,70 km de distància, s'iniciava amb un escratx de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen afavorits per sortir als trams en cinquena posició i per tant una pista força neta de grava, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena es lamentaven que els reglatges fets en el tram de proves no eren encertats i es deixaven gairebé 20 segons en aquesta primera especial vers els finlandesos de Peugeot. Ja en la segona cronometrada es va produir la reacció de la parella franco-monegasca de Citroën, que en adjudicar-se el millor temps, escalaven des de la novena posició fins la segona.

En la darrera especial del bucle del matí, Sébastien Loeb i Daniel Elena tornaven a aconseguir el millor temps, mentre que els líders, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, patien una sortida de pista i es deixaven 1 minut i tres quarts amb els que la parella del lleó queia fins a la 22ena posició cedint el liderat als campions mundials en vigència, és a dir Sébastien Loeb i Daniel Elena.

Després de passar per les assistències a mitja jornada, es varen repetir les especials del matí en el bucle de la tarda, i la repetició va ser literal, doncs Marcus Grönholm i Timo Rautiainen s'adjudicaven la primera especial i Sébastien Loeb i Daniel Elena les dues següents, el que deixava als homes de Citroën al capdavant de la general provisional en la neutralització de la primera etapa amb 31,7 segons de marge vers Petter Solberg i Phil Mills, que encarregats d'obrir pista el primer dia poc més podien fer. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, amb un Ford Focus RS WRC de 2003, sorprenien a propis i aliens en situar-se en tercera posició provisional a 59,0 segons dels líders.

François Duval i Stéphane Prévot per accident, Christ Atkinson i Glen MacNeall en arrancar una roda del seu Subaru Impreza WRC i i l'heroi local Gigi Galli i Guido D'Amore que trencaven la suspensió del seu Mitsubishi Lancer WRC, formaven part dels primers pilots en caure víctimes de la prova, alhora de ser els primers en reenganxar-se a la mateixa acollint-se al superally.

Al llarg de les 5 especials cronometrades de 144,01 km de distància de la segona jornada, Sébastien Loeb i Daniel Elena van seguir incrementant les distàncies vers tots els seus rivals amb tres escratxs, sent especialment important l'aconseguit en la darrera cronometrada del dia on obtindrien pràcticament tot l'avantatge acumulat al llarg de la jornada. Petter Solberg i Phil Mills intentaven atacar la posició dels homes de Citroën, peró no se'n sortien i només aconseguien un temps escratx en el segon tram del dia en el que només retallaven 2,5 segons les diferències vers els líders.

Per darrera dels dos primers classificats, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen eren els millors homes en el comput global de l'etapa, tot i cedir 1 minut més vers Sébastien Loeb i Daniel Elena, els de Peugeot es situaven en quarta posició provisional a 13,2 segons del Mitsubishi Lancer WRC dels seus compatriotes Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen i amb 5,9 segons d'avantatge vers els seus companys d'equip Markko Märtin i Michael Park, pel que la lluita entre els dos Peugeot 307 WRC i el Mitsubishi Lancer WRC per la darrera plaça del podi semblava a priori el punt més calent de cara a l'etapa final.

Ja en la jornada dominical de clausura Sébastien Loeb i Daniel Elena donaven un últim cop de gràcia en la primera especial cronometrada, on aconseguien endosar uns 20 segons més als seus rivals més directes, Petter Solberg i Phil Mills. La parella de Subaru varen reaccionar aconseguint tres escratxs en el que restava de jornada, peró les distàncies curtes de les especials i la calculadora dels líders provisionals, no van permetre que els de la Constelació de les Plèiades recuperessin els temps perdut en la primera especial del dia.

La lluita pel darrer graó en el podi es va decidir en la tercera cronometrada del dia, moment en que la caixa de canvis del Mitsubishi Lancer WRC de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen va dir prou i els dels tres diamants vermells van haver d'abandonar la prova. Si bé ja en l'anterior especial cronometrada els finlandesos havien perdut la tercera posició per només 1 dècima de segon vers els seus compatriotes Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, era d'esperar una certa lluita de no haver aparescut l'averia, ja que el pilotatge ofert per Markko Märtin i Michael Park era clarament inferior al dels dos equips que el precedien. Així doncs amb els de Mitsubishi fora de competició i els seus companys d'equip a un nivell inferior, el camí de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen va ser molt planer.

Completades les 17 especials cronometrades, la sensació de control per part de Sébastien Loeb i Daniel Elena era total, els quals completaven el recorregut amb un temps total de 4 hores 6 minuts i 33,7 segons, o el que és el mateix, 59,6 segons per davant de Petter Solbergi Phil Mills, els quals ni quan no obrien pista van poder amb els de Citroën. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen completaven el podi a 3 minuts i 7,3 segons dels guanyadors.

Una sortida de pista en la tercera cronometrada va truncar bona part de les possibilitats de Grönholm-Rautiainen.

En el múndiol júnior Dani Sordo i Marc Martí punxaven en la primera especial del ral·li, el que els feia perdre uns tres minuts i quart, obligant a la parella cantabro-catalana a realitzar un esforç extra en el que restava de prova tal i com ho demostren els tres escratxs consecutius aconseguits en el bucle de la tarda. Per davant Kosti Katajamäki i Timo Alanne, es feien amb la condició de líders gràcies al millor temps marcat en el primer tram, mentre que per darrera d'ells els errors de joventut s'anaven succeint deixant la taula molt apretada a la neutralització de la primera jornada entre el segon i cinquè classificat.

L'accident de Xevi Pons i Oriol Julià en la primera especial del segon dia que blocava la pista, va desplaçar els júnior directament a la segona especial cronometrada on Kosti Katajamäki i Timo Alanne perdien el liderat quan se sortien de la pista i quedaven clavats a la sorra, precisant ajuda dels espectadors per sortir. Els britànics Kris Meeke i Chris Patterson prenien llavors la davantera fins a la darrera cronometrada on es veien obligats a acollir-se al superally cedint la primera posició a Dani Sordo i Marc Martí els quals gaudien d'un marge superior als 3 minuts vers els segons classificats, facilitant que la parella de Citroën controlés la tercera i última etapa per tal d'aconseguir la primera victòria de la temporada. Kris Meeke passava a liderar el campionat gràcies a acabar la prova en tercera posició, el que li permetia acumular 16 punts, un més que Per-Gunnar Andersson i Dani Sordo.

Malgrat una punxada incial, Sordo-Martí aconseguien una vitòria de mèrit.

Sébastien Loeb aconseguia la tercera victòria de la temporada en la illa mediterrània, el que permetia al pilot francès tornar a liderar la taula provisional del campionat reservat per a pilots en superar per un sol punt a Petter Solberg, precisament l'avantatge que el norueg li portava en sortir de Nova Zelanda. Tot i no oferir un bon nivell a la prova, Markko Märtin seguia ocupant la tercera plaça del campionat ara peró amb només 2 punts vers el seu company Marcus Grönholm.

Pilot

Punts

Sébastien Loeb

35

Petter Solberg

34

Markko Märtin

28

En el campionat de constructors, la pobre contribució dels belgues François Duval i Stéphane Prévot als bons resultats dels caps de files Sébastien Loeb i Daniel Elena, condemnava a Citroën a ocupar la segona plaça provisional, 11 punts per darrera dels seus socis de grup, Peugeot. Subaru, que tampoc podia comptar massa amb els escuders de l'equip, seguien mantenint les distàncies vers Ford en la tercera plaça provisional.

Constructor
Punts

Peugeot

54

Citroën

43

Subaru

28