Bruno Saby i Jean-François Fauchille aconseguien la seva primera victòria en unes condicions molt tristes.
Cinquena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis i puntuable per als certàmens de pilots, constructors, així com del Grup A, el dissabte 3 de maig de 1986 i sota un estricte dol finalitzava a Ajaccio el 30è Tour de Corse. El ral·li s'iniciava el dijous 1 de maig des de la mateixa ciutat corsa amb la presència de 123 equips, d’un total de 128 inscrits, que baixaven per la pertinent rampa de sortida, a qui els organitzadors els hi havien disposat un recorregut de 1053,26 km cronometrats al llarg de 30 proves especials, una distància competitiva que només 31 equips, gairebé una quarta part dels que hi participaven, van aconseguir completar i ser de nou al punt de sortida.
François Chatriot i Michel Périn vivien una situació similar als altres integrants del podi, debut en un podi en situació de dol.
Abans d'iniciar-se el ral·li hi havia certa mala maror entre els pilots, doncs durant els reconeixements aquests van poder comprovar que algunes especials eren molt llargues, alguna de fins i tot 83 quilòmetres de longitud; aquests van sol·licitar que es partissin en dues especials o d'altres que es cancelessin, peró Jean-Marie Balestre, president per llavors de la FISA va negar qualsevol tipus de concessió als pilots.
Així doncs el ral·li s’iniciava amb el recorregut programat el dijous a les 8 en punt del matí, el que suposava que la primera etapa tingués en el seu programa un total d'11 proves especials de 420,31 km cronometrats llur punt final es trobava a Bastia 12 hores més tard, previ reagrupament a Quenza i Migliacciaro.
Els francesos de Peugeot Bruno Saby i Jean-François Fauchille esdevenien els homes més ràpids a bord del seu 205 T16 Evo2 en la primera prova especial de l’edició, el que lògicament els suposava ser els primers líders del ral·li per un marge de 6 segons amb els seus companys d’equip, els finlandesos Timo Salonen i Seppo Harjanne i per 7 segons amb les seves noves companyes Michèle Mouton i Fabrizia Pons. Markku Alén i Ilkka Kivimäki, guanyadors en les edicions de 1983 i 1984, es lamentaven d’un mal funcionament dels seus frens i s’endarrerien en 1 minut i 5 segons vers els líders, mentre que molt pitjor era aquesta especial per a Didier Auriol i Bernard Occelli, els quals es veien obligats a abandonar la competició al terme d’aquesta primera prova especial, la qual completaven al ralentí, en trencar una canalització del seu Metro 6R4 i deixar un raig d’oli sobre la carretera.
Per a major joia dels responsables de Peugeot, en la segona cronometrada Timo Salonen i Seppo Harjanne inscrivien el seu nom com els autors del registre de referència, amb el què els pilots finlandesos i francesos de la firma del lleó passaven a compartir el lideratge. Una especial més tard, i sota l’escratx del Lancia Delta S4 d’Henri Toivonen i Sergio Cresto, Timo Salonen i Seppo Harjanne restarien com a líders en solitari per 3 segons de diferència, mentre que Michèle Mouton i Fabrizia Pons seguien delimitant les posicions de podi a 7 segons dels finlandesos.
L'alegria dels homes de Peugeot els duraria ben poc, doncs Henri Toivonen i Sergio Cresto estaven disposats a rendir homenatge a Attilio Bettega en el recorregut en el què un any abans havia perdut la vida, i el finlandès i l’italo-americà amb un atac desbocat es van fer amb el lideratge de la prova a la conclusió de la quarta cronometrada, entrant així al reagrupament de Quenza amb un marge de 8 segons amb Bruno Saby i Jean-François Fauchille, de 16 segons amb Timo Salonen i Seppo Harjanne i de 25 segons amb Michèle Mouton i Fabrizia Pons que es veien així fora de les posicions de podi.
A la represa de l’activitat als trams els pilots de Lancia seguien exercint el seu domini en la lluita contra el cronòmetre, elevant el seu gap fins a gairebé mig minut amb els seus més immediats perseguidors, mentre que Michèle Mouton i Fabrizia Pons baixaven el seu rendiment a causa d’una averia en el seu turbo que perdia pressió. Timo Salonen i Seppo Harjanne privaven per 1 segon d’un altre escratx a Henri Toivonen i Sergio Cresto, el que hagués suposat el quart consecutiu per als pilots de Lancia, qui seguidament recuperaven la ratxa imposant-se en les 5 proves especials que restaven per entrar al parc tancat de Bastia.
En aquest trajecte, en el transcurs de la vuitena prova especial cronometrada, Timo Salonen i Seppo Harjanne es trobaven amb el Lancia Delta S4 de Markku Alén i Ilkka Kivimäki en ple tram, i després d’anar 1 quilòmetre a la seva roda, en intentar-lo avançar, els finlandesos del lleó patien una derrapada i havien d'abandonar el ral·li en patir una sortida de pista. Més endavant, els bons auguris matiners per als responsables de Peugeot es tornaven foscos quan Michèle Mouton i Fabrizia Pons también havien de retirar-se en la desena prova especial amb la caixa de velocitats trencada.
Malcolm Wilson i Nigel Harris també eren baixa en aquesta desena prova especial després de trencar el radiador del seu cotxe, si bé en el cas dels pilots britànics, la seva arrencada amb el MG Metro 6R4 oficial havia estat força discreta i pràcticament eren els últims de la seva categoria, cotxe de Grup B i amb rang d’oficial.
12 hores més tard de sortir d’Ajaccio, els 70 equips que restaven en cursa començaven a fer entrada al parc tancat de Bastia, certificant-se així la finalització de la primera etapa. Malgrat estar exhaustos, doncs el pilot finlandès estava convalescent de la grip, Henri Toivonen i Sergio Cresto eren els líders indiscutibles de la classificació provisional per 1 minut i 42 segons de marge amb Bruno Saby i Jean-François Fauchille mentre que els companys italians dels primers, Miki Biasion i Tiziano Siviero, eren tercers a 3 minuts i 18 segons. François Chatriot i Michel Perin es trobaven en la quarta posició a 8 minuts i 21 segons de la primera plaça i a bord del cotxe que havia guanyat la darrera edició de la prova francesa, el Renault 5 MaxiTurbo, mentre que els finlandeos Markku Alén i Ilkka Kivimäki tancaven el grup dels 5 primers a 10 minuts i 55 segons dels seus companys després d’acumular tot un seguit de contra temps.
La segona etapa del ral·li era la més curta de totes 3 programades en tenir 9 proves especials en el seu itinerari d’una corda cronometrada de 295,91 km de distància. Els participants abandonaven el parc tancat de Bastia el divendres a partir de les 9 del matí, mentre que el punt final de l’escull l’anirien a trobar a Calvi tot passant prèviament pel reagrupament de Corte. Més curta esdevenia la jornada quan la dotzena prova especial cronometrada, primera de l’etapa, era cancelada abans de fins i tot iniciar l'edició per motius de seguretat, amb el què l’activitat es reprenia en la següent prova especial, on havent corregit els problemes de subviratge del seu Peugeot 205 T16 Evo2, els francesos Bruno Saby i Jean-François Fauchille esdevenien els homes més ràpids a final de tram.
Ràpidament però els líders es van encarregar d’abaixar els ànims entre els integrants de l’equip Peugeot, en quan aquests aconseguien les següents 4 victòries parcials de tram possibles que els permetien entrar al reagrupament de Corte amb un marge de 2 minuts i 45 segons en relació a Bruno Saby i Jean-François Fauchille. Els pilots de Peugeot a la seva vegada feien un joc semblant en relació a Miki Biasion i Tiziano Siviero, doncs en superar als italians en 4 de les 5 proves especials matinals, els francesos entraven al parc d’assistències havent elevat el gap amb els transalpins de Lancia fins a situar-lo en 2 minuts i 7 segons. Un parc en el que no hi arribava el MG Metro 6R4 de Tony Pond i Rob Arthur, doncs els britànics eren baixa en trencar la corretja de distribució en la quarta prova especial, tercera de facto, del programa.
Després d’una pausa per a poder recuperar forces, els pilots abandonaven Corte cap als volts de la 1 de la tarda per reprendre la competició, moment en el qual es produïa la tragèdia que convertia a Henri Toivonen i Sergio Cresto en immortals en el nostre record. El finlandès i el novayorqués se sortien en una corba ràpida d'esquerres a uns 7 km de l’inici de la divuitena prova especial programada, corresponent al tram entre Corte i Taverna, en sortir de la carretera, el seu Lancia Delta S4 impactava contra un arbre i el cotxe explotava. L’esclafit era immediat, doncs Bruno Saby i Jean-François Fauchille, que sortien un minut més tard al tram que els líders, en arribar al lloc de l'accident no van poder fer res més que veure impotents com el Lancia Delta S4 cremava amb els dos pilots en el seu interior.
L'organització va decidir llavors aturar la prova i neutralitzar-la fins a l’arribada al parc tancat de Calvi, reprenent-la així ja l'endemà dissabte amb la disputa de la 21ena especial cronometrada, mentre que Cesare Fiorio, director esportiu de l'equip Lancia va ordenar que es retiressin tots els Lancia de la prova alhora que llençava un missatge: "s'haurà de prendre mesures per evitar que persisteixi aquest desequilibri de forces entre els vehicles, la carretera i els pilots. Cap dels tres elements es responsable de les tragèdies com aquesta per separat, sinó en conjunt i degut al desequilibri que assenyalo. Una bona mesura a prendre seria limitar la potència dels motors".
La classificació que en resultava d’aquest accident, deixava a Bruno Saby i Jean François Fauchille com a líders provisionals per un marge de 9 minuts i 12 segons amb François Chatriot i Michel Perin, els quals a la seva vegada superaven per 25 minuts i 21 segons l’Alfa Romeo GTV6 d’Yves Loubet i Jean-Marc Andrié, mentre que Jean Ragnotti i Pierre Thimonier, eren segons en Grup A i quarts absoluts amb el Renault 11 Turbo oficial a 5 minuts i 12 segons dels seus predecessors, unes diferències pràcticament definitives.
Emplaçats doncs en la tercera i última jornada de competició, aquesta conduïa als 49 equips que restaven dins al parc tancat de Calvi fins al punt de sortida de l’edició, és a dir Ajaccio, tenint en el seu programa 10 proves especials de 423,28 km cronometrats que s’iniciaven a les 6 del matí del dissabte 3 de maig.
Els quatre primers classificats acordaven un pacte de no agressió de les seves posicions, una entesa que quedava ben palesa i certificada quan els líders Bruno Saby i Jean-François Fauchille, van aconseguir marcar tots els registres de referència del dia tret de l'últim tram, on el millor temps va ser per als segons classificats François Chatriot i Michel Perin.
Quan eren les 6 de la tarda, els primers equips participants d’un total de 31 que aconseguien arribar a Ajaccio, començaven a fer entrada al parc tancat de la capital insular, moment en el que Bruno Saby i Jean-François Fauchille signaven la seva primera victòria al mundial en un ambient trist i gens propici per a les celebracions. Els francesos de Peugeot cobrien els 1022,8 km cronometrats que s’acabaven disputant en un temps final de 10 hores 44 minuts i 26 segons, és a dir, en 13 minuts i 48 segons menys que el Renault 5 MaxiTurbo dels segons classificats François Chatriot i Michel Perin. Yves Loubet i Jean-Marc Andrié tancaven el podi cors a 53 minuts i 15 segons dels guanyadors de l’edició.
Un cop finalitzada la prova, Jean-Marie Balestre, president de la FISA va anunciar que de cara a la següent temporada quedaven totalment prohibits els vehicles de Grup B, amb l’excepció dels de menor potència, així com els prototips encara en fase de desenvolupament del futur especial Grup S, amb el què de cara a l’any 1987 el campionat del món quedava reservat a turismes millorats del Grup A, dels que com a mínim s'havien de construir 5000 unitats. Amb efecte immediat, també s'ordenava l'aturada de tota evolució en els prototips Grup B així com dels turismes per a ral·lis del Grup A i s'obligava a dotar d'un sistema d'extinció automàtic en els vehicles, tant en el compartiment del motor, com en l'interior de l'habitacle. En quan als organitzadors de ral·lis es limitava des d’aquell instant la durada de les etapes tant en quilometratge, com en temps.
Tercera plaça absoluta i primera dins del Grup A per a Yves Loubet i Jean-Marc Andrié en el ral·li de casa .
En la categoria reservada als turismes del Grup A, el cors Yves Loubet i Jean-Marc Andrié prenien l’iniciativa des d’un primer moment i en imposar-se en la primera prova especial del programa, els pilots aconseguien un marge de 31 segons amb els oficials de Renault i guanyadors absoluts de la darrera edició Jean Ragnotti i Pierre Thimonier. Alain Oreille i Sylvie Oreille, amb un Renault 11 Turbo com el seus predecessors, tancaven les posicions de podi provisionals a 1 segon dels oficials.
Una especial més tard, els tercers classificats es veien obligats a abandonar la competició per sortida de pista, mentre que els líders començaven a eixamplar distàncies al capdavant de la classificació de manera progressiva amb el seu Alfa Romeo GTV6, doncs l’Alfa Romeo 75 que en un principi havien de pilotar no arribava amb prou temps com per afrontar amb garanties la ronda del mundial, fins assolir el gap del què gaudien a l’arribada al reagrupament de Quenza d’1 minut i 11 segons amb Jean Ragnotti i Pierre Thimonier. Bertrand Balas i Eric Lainé, amb un altre Alfa Romeo GTV6, eren tercers a 1 minuts i 58 segons del lideratge.
El bucle matinal esdevenia la tónica de la jornada en quan les especials de la tarda mostraven uns resultats individuals que s’anaven succeint seguint el mateix patró, amb el què Yves Loubet i Jean-Marc Andrié accedien al parc tancat de Bastia amb un marge de 3 minuts i 23 segons vers Jean Ragnotti i Pierre Thimonier. Bertrand Balas i Eric Lainé eren baixa en el transcurs de la vuitena prova especial en trencar-se el motor del seu Alfa Romeo i per tant els locals Laurent Poggi i Jean-Paul Chiaroni, a bord d’un Volkswagen Golf GTi privat, tancaven les posicions de podi a 14 minuts i 50 segons dels líders, precedint a la seva vegada en 1 minut i 16 segons l’unitat oficial de la marca germànica en mans de Kenneth Eriksson i Peter Diekmann.
La part més septentrional de l’illa no modificava l’avenir dels fets, i diversos problemes en carretera impedien a Jean Ragnotti i Pierre Thimonier escurçar distàncies amb Yves Loubet i Jean-Marc Andrié, els quals entraven a Corte, població en la que la segona etapa del ral·li trobava el seu final precipitat i abrupte, amb 5 minuts i 12 segons de coixí. Per la seva banda Laurent Poggi i Jean-Paul Chiaroni patien un problema amb la seva bateria en la darrera prova especial del bucle matinal i es veien superats per l’unitat oficial de Kenneth Eriksson i Peter Diekmann, els quals es trobaven ja a 20 minuts exactes dels primers classificats de la classe, mentre que els locals ho feien 3 minuts i mig més avall.
Amb el Volkswagen Golf GTi oficial més ben posat a punt, Kenneth Eriksson i Peter Diekmann, que competien a Còrsega per primera vegada en la seva carrera, començaven a millorar els seus registres individuals i fins i tot marcaven un segon temps escratx absolut, amb el que la possible remontada dels locals Laurent Poggi i Jean-Paul Chiaroni es dissipava ràpidament, sent aquest de fet pràcticament l’únic punt d’interés de la jornada sabatina després de l’acord de no agressió entre els dos primers classificats, és a dir entre Yves Loubet i Jean-Marc Andrié, amb Jean Ragnotti i Pierre Thimonier.
Arribats a Ajaccio, Yves Loubet i Jean-Marc Andrié certificaven la seva victòria a la classe per 10 minuts i 13 segons de marge amb Jean Ragnotti i Pierre Thimonier, mentre que Kenneth Eriksson i Peter Diekmann tancaven el podi a 35 minuts i 22 segons dels guanyadors, un tercer lloc final que permetia al pilot suec desmarcar-se al capdavant de la classificació provisional per 11 punts de marge vers el seu company Franz Wittmann, qui debia abandonar en la penúltima prova especial per una averia en la junta de culata.
Juha Kankkunen, absent en el ral·li cors, veia com el seu lideratge no es posava en compromís pel seu màxim oponent en la cursa pel títol del campionat de pilots, el seu compatriota Markku Alén, qui amb el decès del seu company Hanri Toivonen, prenia el camí de l'abandonament, mentre que Bruno Saby, amb la seva victòria amarga aconseguia pujar fins la tercera posició provisional a només un punt del pilot finlandès de Lancia.
|
Punts |
 Juha Kankkunen
|
|
Markku Alén |
|
 Bruno Saby
|
|
En el campionat de constructors la victòria de Peugeot i la retirada en bloc dels Lancia va permetre als del lleó instal·lar-se al capdavant de la classificació provisional, mentre que Audi, absents novament en la ronda francesa, quedaven en tercera posició cada cop més despenjats del tren de la competició i veient-se compromesos per marques de Grup A com Volkswagen.
Constructor |
Punts |
 Peugeot
|
|
 Lancia
|
|
 Audi |
|
Especificacions tècniques 
Títols 
