Jean Ragnotti aconseguia la seva tercera victòria al mundial de ral·lis tot i comptar amb un cotxe menys potent.

Iniciat el 2 de maig de 1985 a la ciutat d'Ajaccio amb 139 equips participants i 1075,90 km cronometrats per endavant, el dissabte 4 de maig de 1985 finalitzava a la mateixa ciutat corsa el 29è Tour de Corse amb només 45 equips presents. La prova, puntuable per al campionat del món de ral·lis, n'era la cinquena cita del seu calendari i otorgava punts en els campionats reservats a pilots i marques.

El debutant Evo2 del Peugeot 205 Turbo 16, va aconseguir només finalitzar en segona posició.

El recorregut del ral·li cors s'havia suavitzat sent ara l'especial més llarga de 86 km per contra dels 120 km que s'havien arribat a enregistrar i els temps en els enllaços eren majors per tal de que una operació tan senzilla i habitual com la d'omplir el dipósit de carburant, no suposés una penalització per als equips.

En al primera jornada de competició el ral·li es dirigia des d'Ajaccio cap a Bastia amb 11 especials cronometrades d'una longitud de 570,6 kms i on Jean Ragnotti i Gilles Thimonier marcaven el primer millor registre que els permetia instal·lar-se al capdavant de la general del ral·li, condició que no abandonarien en cap moment tot i que en un principi ningú comptava amb el Renault 5 Maxiturbo vistos els resultats del nacional de ral·lis francés. Mentre que ja en aquesta primera cronometrada els abandonaments es van començar a succeïr, Timo Salonen i Seppo Harjanne abandonaven en trencar-se la corretja de distribució, una averia fàcil i ràpida de solucionar, peró que els seus mecànics van tardar massa en localitzar deixant-los fora de competició en superar els 20 minuts màxims permessos de penalització.

Un dels atres Peugeot en abandonar va ser el 205 T16 que Bernard Darniche i Alain Mahé van pilotar en compensació pel treball realitzat en el desenvolupament del nou i flamant 205 T16 Evo2 que debutava precisament a la ronda francesa i on precisament els Peugeot 205 T16 van veure la llum per primera vegada. Darniche-Mahé veien com un curtcircuit en l'encesa del seu cotxe, deixava totalment mut el seu motor i debien abandonar la prova sense apenes gaudir del ral·li que havien guanyat en sis ocasions. Finalment Guy Fréquelin i Christian Gilbert, a bord d'un dels Opel Manta 400 oficials, patia una trencadissa de motor que el deixava noquejat.

Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, a bord de l'únic Audi Sport Quattro present a la cita corsa i conseixedors que el pes elevat del seu cotxe era un inconvenient en les especials tan llargues de la prova ja que els seus frens patien molt i fins i tot els seus pneumàtics passats els 10 primers quilómetres de tram quedaven seriament compromesos, veien com els seus pitjors presentiments es feien veritat i arribaven a la fi del primer tram amb un retràs important degut a que un disc de fre s'havia trencat. Piech, director técnic de l'equip Audi, no va voler correr riscs i va ordenar l'abandonament de l'únic cotxe que tenien en la cita.

Peró en la quarta cronometrada del dia, el tram de Zerubia a Santa Giulia es va viure la desgràcia, quan Attilio Bettega i Maurizio Perissinot, que estaven realitzant un bon ral·li en tercera posició, posaven dues rodes fora de l'asfalt, els italians perdien el control del seu Lancia 037 Evo i impactaven contra un arbre en conseqüencia del qual Bettega perdia la vida immediatament mentre que Perissinot en podia sortir ferit. L'accident va suposar la cancelació de la quarta especial cronometrada així com la retirada de l'altre Lancia 037 oficial, el del guanyador de les dues últimes edicions els finlandesos Markku Alén i Ilkka Kilvimäki. El tercer Lancia 037 present, en mans dels italians Massimo Biasion i Tiziano Siviero de l'equip privat Jolly Club empendrien el mateix camí que els seus colegues en la cinquena especial.

Malgrat tot el ral·li va continuar i Ari Vatanen i Terry Harryman es trobaven immersos en un atac a la posició de Ragnotti-Thimonier arribant a estar a només 1 segon dels francesos, peró en la viutena especial cronometrada i després d'haver patit ja una punxada en el seu 205 Turbo 16 Evo 2 i sense rodes de recanvis, els pilots van decidir aturar-se per esperar als seus companys d'equip que venien rere seu per agafar la roda de recanvi que aquests portaven, la sorpresa va ser majúscula quan Saby-Fauchille van reportar que tampoc disposaven de roda de recanvi doncs també sofert una punxada prèvia. Vatanen-Harryman perdrien 24 minuts en el tram mentre que Saby-Fauchille en perdrien 4, el que deixava a Ragnotti-Thimonier en una comfortable primera posició amb un marge de més de 6 minuts sobre el primers dels pilots de Peugeot i més de 8 minuts sobre el Porsche 911 SC de Beguin-Lenne.

La segona jornada del ral·li s'iniciava des de Bastia per dirigir-se cap a Calvi amb 9 especials cronometrades i 283,5 km de recorregut cronometrat on Ari Vatanen i Terry Harryman seguien cap-ficats en recuperar el terreny perdut en el primer dia, i si bé van aconseguir marcar els quatre primers millors registres del dia, en la cinquena especial cronometrada patirien una sortida de pista i després de rodolar muntanya avall, afortunadament amb vegetació que va frenar l'impacte, Vatanen va haver de dirigir-se cap a l'hospital de Bastia amb un tall a la cuixa mentre que el seu copilot tenia el cos ple de blaus.

Ragnotti-Thimonier per la seva banda perdien dos minuts en una punxada, tot i que gràcies a l'ajut d'uns espectadors que van aixecar el cotxe a plom, el temps perdut va ser menor en no haver de recorrer a l'us del gat. Mentre que Beguin-Lenne amb problemes de temperatura d'oli no podien atacar i es conformaven amb la tercera plaça com Saby-Fauchille ho feien amb la segona.

La tercera i última jornada, que cobria el recorregut entre Calvi i Ajaccio amb 10 especials cronometrades i 423,3 km de recorregut era la més llarga de totes si bé era la menys complexa de les tres que composaven la prova corsa, veien com pràcticament la jornada es va celebrar sense incidents de cap mena i les posicions es van mantenir en els principals pilots competidors, tot i uns problemes d'encés en el Porsche 911 SC de Beguin-Lenne que més endavant, en la última especial veurien com es quedaven sense pressió d'oli, tot i aixó van aconseguir finalitzar el ral·li en tercera posició.

Jean Ragnotti i Gilles Thimonier aconseguien així la seva tercera victòria en el mundial de ral·lis alhora que donaven la quarta a Renault en completar el recorregut en un temps total de 12 hores 54 minuts i 15 segons, 12 minuts i 32 segons per davant dels segons classificats, el també francesos de Peugeot Bruno Saby i Jean-François Fauchille completant el podi un altre equip francés, el format per Bernard Beguin i Jean-Jacques Lenne a bord del Porsche 911 SC preparat per Prodrive que suposava l'onzé i últim podi pels d'Stuttgart.

Bernard Beguin i Jean-Jacques Lenne passarien a l'història com els últims pilots en pujar a un podi del mundial amb un Porsche.

En el campionat reservat per a pilots, els abandonament de Timo Salonen i d'Ari Vatanen, per aquest últim el tercer consecutiu des de la seva victòria a Suècia, així com de Walter Röhrl en la segona cronometrada del ral·li, unit a que Stig Blomqvist no acudia a la cita corsa, deixava la taula provisional del certamen inalterada.

Pilot

Punts

Timo Salonen

48

Ari Vatanen

40

Stig Blomqvist

35

En la classficació general per marques Peugeot seguia dominant la taula ara ja amb un marge de 30 punts vers els seus màxims perseguidors, els alemanys d'Audi després que aquests recollisin el seu segon zero consecutiu després que decidissin no competir al Safari. Toyota per la seva banda, es mantenia en tercera plaça per davant de Lancia o Renault que gràcies a la victória de Ragnotti guanyava enters per arribar fins la quarta posició provisional.

Constructor
Punts

Peugeot

76

Audi

46

Toyota

28

Domini i victòria inapelable de François Delecour i Daniel Grataloup.

El dimarts 4 de maig de 1993 finalitzava a Ajaccio el 37è Tour de Corse, cinquena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis que amb puntuabilitat en els calendaris dels certamens reservats a pilots, marques i producció, aconseguia atreure fins a 92 equips en la seva llista d'inscrits. D'aquests, 85 van prendre la sortida des de la rampa, ubicada també a Ajaccio, el diumenge 2 de maig, per tal d'afrontar un recorregut format per 24 especials cronometrades de 556,42 km de distància que 44 dels equips participants aconseguirien completar.

Didier Auriol i Bernard Occelli no van trobar la sintonia necessària amb el seu cotxe.

Entre els pilots de renom amoïnava la durabilitat dels pneumàtics, ja que per normativa FIA aquests havien de ser més estrets des de l'inici de la temporada, pel que les gomes es podrien ressentir en un asfalt abrasiu com era el cors i més si tenim en compte que la distància promig dels trams rondava els 30 km i no era extrany trobar-ne de més de 40 km.

François Delecour i Daniel Grataloup van sortir amb el ganivet entre les dents des d'un bon inici, marcant de manera consecutiva els 6 primers escratxs del ral·li, conferint-los un coixí important a la taula de temps. De fet només al tram Vero-Casaglione, el més llarg de la jornada, els pilots van trobar certa oposició en forma d'escratx ex-aequo aconseguit pel Lancia Delta HF Integrale dels italians Andrea Aghini i Sauro Farnocchia, els quals en la següent especial cronometrada, la quarta, es veurien sorpresos per una tempesta amb pneumàtics llisos, provocant que el pilot perdés el control del seu cotxe i colisionés contra una roca, deixant-s'hi uns 48 segons en l'incident.

Aquest incident de la quarta especial cronometrada, unit als problemes d'embragatge i interfons patits en la tercera, la llarga, pel Ford Escort RS Cosworth de Miki Biasion i Tiziano Siviero i el Toyota Celica Turbo 4WD de François Chatriot i Denis Giraudet, permetien a Carlos Sainz i Luis Moya, que prèviament havien cedit molt terreny en la segona especial cronometrada, situar-se en quarta posició i en condicions de pressionar els Toyota Celica Turbo 4WD de Didier Auriol i Bernard Occelli, que confesaven no trobar-se del tot a gust amb el cotxe, i de Yves Loubet i Didier Breton.

En la penúltima especial cronometrada del dia, Miki Biasion i Tiziano Siviero van ser els qui van trencar la ratxa dels seus companys d'equip, els quals respondrien adjudicant-se l'escratx en la darrera especial programada per la primera etapa. En aquest últim tram cronometrat les tempestes van tornar a fer acte de presència veient-se afectats per una major intensitat de la pluja els francesos Yves Loubet i Didier Brenton, que perdien el seu lloc al podi en favor del Lancia Delta HF Integrale de Carlos Sainz i Luis Moya, i els italians Miki Biasion i Tiziano Siviero que acaben el recorregut en cinquena posició provisional. Peró en les assistències posteriors va ser necessari canviar l'embragatge del seu Escort RS Cosworth, operació que va ser força llarga i que en sortir tard del parc tancat va suposar 11 minuts de penalització i pràcticament l'adeu dels transalpins.

Tot i haver aconseguit marcar 7 escratxs de 8 possibles, François Delecour confessava no trobar-se del tot a gust, ja que el seu cotxe desprenia una forta olor de benzina i després en treure's el casc en completar la primera especial cronometrada, va fer un mal gest que li ocasionà torticoli en el que restava de jornada.

En la primera especial cronometrada del segon dia, François Delecour i Daniel Grataloup van proseguir amb el seu ritme infernal, marcant un vuité temps escratx, peró en la segona especial, una bugia del seu Ford Escort RS Cosworth es va trencar, amb el que el motor del seu cotxe no treballava al 100 % i els pilots van anar veient com l'avantatge d'1 minut i 17 segons acumulat fins llavors, s'anava eixugant fins arribar a establir-se en 23 segons vers Didier Auriol i Bernard Occelli, els quals just aconseguien el seu primer escratx abans d'arribar a les assistències intermèdies de Corte.

A Corte els mecànics de Ford van fer les reparacions pertinents així com canviar el turbo del Ford número 3 que cerciorava que tot estava en ordre en tornar a volar per les carreteres corses marcant 3 escratxs consecutius en els quatre trams que restaven per completar la jornada, el que va permetre a François Delecour i Daniel Grataloup reestablir les diferències als nivells que es trobaven abans de l'incident.

Per darrera d'ells, Carlos Sainz i Luis Moya no van poder conservar la seva posició de podi, ja que sobre asfalt sec els seus Michelin es degradaven molt i la sangria de temps una constant, a diferència dels Pirelli que montaven els seus companys d'estructura els italians Andrea Aghini i Sauro Farnocchia, que seguien marcant bons temps, inclús amb un escratx en la tercera cronometrada del dia, just abans de que en el quart tram, el llarg de l'etapa, un suport de la pinça de fre es trenqués i tot desencadenés amb una roda perduda i els italians fora de pista amb el Lancia totalment destrossat. El Toyota Celica Turbo 4WD Yves Loubet i Didier Brenton també va acabar fora de la carretera en l'especial de Tasso-Ghisoni amb el que entre el quart classificat, Carlos Sainz i Luis Moya, i el cinquè, el Subaru Legacy RS dels escosesos Colin McRae i Derek Ringer hi havia un gran forat de 4 minuts.

Qui es va beneficiar dels problemes de pneumàtics de Carlos Sainz i Luis Moya va ser el veterà pilot François Chatriot, inactiu per un any i mig, i el seu copilot Denis Giraudet, els quals es situaven en tercera posició a mig minut dels seus companys d'equip i compatriotes i un minut d'avantatge vers els espanyols campions mundials en vigència.

Amb unes distàncies força marcades abans d'iniciar-se la tercera i última jornada, Carlos Sainz i Luis Moya van optar per una actitud més conservadora, amb la única missió de completar les especials sense errors i així poder sumar els seus primers punts en el mundial. François Chatriot i Denis Giraudet, que havien aconseguit fer a la perfecció el paper d'escuders, també van optar per aquesta posició conservadora, pel que el punt calent de la prova es trobava en les dues primeres posicions tot i el marge que gaudia François Delecour i Daniel Grataloup abans d'inciar-se l'etapa.

Didier Auriol i Bernard Occelli van sortir a l'atac dimarts al matí, aconseguint marcar l'escratx en els tres primers trams de la jornada, malhauradament pels homes de Toyota, dos d'ells van ser ex-aequo amb François Delecour i Daniel Grataloup, pel que el balanç d'aquest esforç era de només 2 segons que es convertiria en 1 en arribar a l'equador de l'etapa després de l'enèssim escratx de François Delecour i Daniel Grataloup. En les últimes quatre especials cronometrades del ral·li l'estira i arronsa entre els dos equips francesos va proseguir, peró novament els de Ford aconseguien incrementar distàncies vers els de Toyota, especialment en el tram curt i el llarg del dia on els de l'oval incrementaven en 13 segons les distàncies vers els seus més immediats perseguidors.

Així doncs, completades les 24 especials programades, François Delecour i Daniel Grataloup aconseguien la victòria amb autoritat, imposant-se en 15 dels trams celebrats i aturant el cronómetre en 6 hores 14 minuts i 41 segons, 1 minut i 2 segons menys que Didier Auriol i Bernard Occelli, agreujats per no trobar la sintonia necessària amb el seu Celica Turbo 4WD en les dues primeres etapes. François Chatriot i Denis Giraudet per la seva banda, tancaven el podi cors a 2 minuts i 42 segons dels guanyadors de la prova generant així un podi integrament francès.

Any i mig fora de competició, François Chatriot tornava i amb podi.

En l'apartat reservat als cotxes de producció, els italians Giovanni Manfrinato i Claudio Condotta aconseguien emportar-se la victòria per un marge superior als portuguesos António Coutinho i António Manuel, els quals feien valer els punts aconseguits a la illa francesa i a la cita doméstica de Portugal per passar a encapçalar en solitari la general provisional amb 14 punts, 1 més que els cinc guanyadors diferents que portava fins llavors el campionat.

Manfrinato-Condotta guanyaven en l'apartat reservat als cotxes de producció.

La victòria que aconseguia François Delecour a Còrsega, permetia al pilot del Pas de Calais encapçalar la provisional del campionat per a pilots amb 55 punts, superant a l'absent Juha Kankkunen que per llavors n'acumulava 43 en tres aparicions en el mundial com el francès. Didier Auriol es recuperava lleugerament de l'abandonament sofert a Suècia gràcies al segon lloc aconseguit al ral·li que li va donar la primera victòria mundial i pujava fins la tercera posició provisional.

Pilot

Punts

François Delecour

55

Juha Kankkunen

43

Didier Auriol

35

En el campionat reservat per a marques, Toyota comptava amb una participació més en el mundial, concretament a Suècia, saldada amb una victòria pels nipons, el que permetia a l'estructura del Toyota Team Europe seguir encapçalant la taula ara amb 20 punts vers Ford després de la merescuda victòria dels de l'oval. Per darrera d'ells, Subaru feia bona la cinquena posició de Colin McRae i Derek Ringer per tal de superar per només 3 punts a Mitsubishi en la tercera posició de la general.

Constructor
Punts

Toyota

77

Ford

57

Subaru

36

Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien la seva última victòria mundial a l'Argentina.

Cinquena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el dissabte 4 de maig de 2013 finalitzava el 33è Ral·li d'Argentina a la Villa Carlos Paz com l'escenari escollit per la organització per celebrar-hi la cerimónia conclusió. La cita sud-americana otorgava punts en els certamens reservats a pilots, constructors, mundial WRC-2 i WRC-3, malgrat tot només 34 equips formalitzaven la seva inscripció en el Campionat FIA, dels que 32 inciarien des de la rampa de sortida el dimecres 1 de maig de 2013 a la mateixa ciutat cordobesa, el camí cap un recorregut format per 14 proves especials cronometrades de 407,64 km de distància i que 24 equips participants aconseguirien completar.

Ogier-Ingrassia en perdre el liderat van pensar en clau de campionat mantenint la segona posició.

El mateix dimecres 1 de maig al vespre, la Villa Carlos Paz era escenari d'una especial espectacle en la que la parella francesa de Volkswagen formada per Sébastien Ogier i Julien Ingrassia aconseguien el crono més baix i anar-se'n a dormir com els primers líders de la prova amb 1,9 segons de marge vers els càntabres de Citroën Dani Sordo i Carlos del Barrio i 2,2 segons vers els companys d'aquests a la firma dels dos galons, els nou vegades campions mundials Sébastien Loeb i Daniel Elena.

L'etapa es complementava a partir de l'endemà dijous amb dos trams que es celebraven a doble passada cadascún, i que elevaven la distància cronometrada fins als 163,98 km. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia mantenien el seu liderat en imposar-se en la primera de les especials celebrades per les serres cordobeses, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena s'endarrerien per uns problemes de sub-viratge en el seu DS3 WRC i els càntabres Dani Sordo i Carlos del Barrio confesaven no sentir-se a gust amb els reglatges del seu Citroën. El seu lloc a les places de podi les passaven a ocupar els finlandesos de Volkswagen Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i els de Citroën Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.

Precisament aquests últims guanyaven la segona prova cronometrada de la jornada, el tram més llarg del ral·li, el que els hi donava pas a la segona posició provisional del ral·li seguits de prop pels seus companys d'equip Sébastien Loeb i Daniel Elena i a no massa distància dels líders que seguien sent Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Els provençals es topaven enmig de l'especial amb el Citroën DS3 WRC de Dani Sordo i Carlos del Barrio que circualva una mica més lent, el que els feia perdre una mica el ritme i uns quants segons, i es que el copilot càntabre perdia la concentració per culpa de la porta mal tancada i no cantava correctament una nota, en conseqüència els pilots patien una sortida de pista i el seu cotxe es revolcava pel voral, desencadenant en una pèrdua de la potència de la direcció assistida. En tot l'incident els espanyols perdien gairebé 7 minuts i mig i pràcticament tota opció a victòria i fins i tot a places de podi. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila per la seva banda confesava no sentir-se a gust en l'especial i baixava fins la quarta plaça.

En la represa els pilots de Volkswagen van optar per compostos més tous que la competència donades les prediccions de pluja que oferien els serveis meteorològics. Els líders Sébastien Ogier i Julien Ingrassia encertaven amb l'elecció i s'imposaven en les dues segones passades pels trams mentre que per darrera seu Sébastien Loeb i Daniel Elena superaven als seus companys d'equip finlandesos en el primer tram del bucle i cedia 1,7 segons en el segon, amb el que s'arribava al parc tancat amb els dos Citroën separats per tan sols 1,8 segons, mentre que la diferència existent entre els de Volkswagen i els nona-campions mundials era de 16,3 segons. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, quarts classificats, es trobaven ja a 40,7 segons dels seus companys d'equip, si bé el seu coixí de temps vers el cinquè classificat era de gairebé 1 minut després de la baixa dels escandinaus Mads Østberg i Jonas Andersson en quan aquests trencaven un braç de la direcció i havien d'optar pel "superally".

La segona etapa del ral·li, formada novament per dues especials cronometrades que es celebraven a doble passada més una nova passada per la superespecial espectacle inaugural per tancar l'activitat competitiva, suposava afegir 165,74 km cronometrats al recorregut. Sébastien Loeb i Daniel Elena sortien disposats a atacar la primera plaça, i així ho anaven fent en tots els parcials del primer tram en quan anaven retallant segons als líders, peró en el darrer parcial, una errada de la parella franco-monegasca els feia perdre uns segons i donava el millor temps a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia que incrementaven en 1,4 segons el seu marge.

En la segona especial sabatina l'errada venia de la mà de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia; una averia en el fre de mà enviava a la parella provençal fora dels límits de la pista, fent-los perdre 44 segons i caure fins la tercera posició provisional, just per darrera dels finlandesos Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, mentre que els líders passaven a ser Sébastien Loeb i Daniel Elena.

En sortir de les assistències, una punxada soferta per Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen en la tercera especial del dia, repetició de la primera, donava pas a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia a la segona plaça de la provisional, on la parella de Volkswagen va preferir romandre tot i tenir carta lliure del seu director esportiu per intentar assaltar el liderat, cedint 10 segons suplementaris vers els líders en el quart i últim tram de la jornada.

D'altra banda en el transcurs d'aquest quart i últim tram del dia, es manifestava una averia electrónica en el Citroën DS3 WRC de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, amb el que la parella finlandesa perdia prop de 6 minuts i queia fins la sisena plaça provisional. El seu lloc al tercer graó del podi el passava a ocupar el pilot rus Evgeniy Novikov i la copilot austríaca Ilka Minor al volant d'un Ford Fiesta RS WRC del preparador britànic M-Sport, en quan Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s'havien d'aturar en aquest mateix tram a canviar una roda punxada.

L'especial espectacle que tancava la jornada, concebuda pel goig del públic local, deixava com a resultat el primer escratx al ral·li per part de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, que d'aquesta manera escurçaven distàncies vers el darrer graó del podi fent entrada al parc tancat de Villa Carlos Paz a 2 minuts i 51,5 segons dels líders. Els seus companys d'equip Sébastien Ogier i Julien Ingrassia completaven la jornada a 39,8 segons dels líders, mentre que Evgeniy Novikov i Ilka Minor es trobaven a 2 minuts i 43,3 segons de Sébastien Loeb i Daniel Elena.

La tercera i última jornada del ral·li comptava novament amb dos trams a doble passada i si bé la distància total cronometrada es reduia fins als 77,92 km, la dificultat revertia en haver-los d'afrontar sense assistències i el principal punt d'ineterés es trobava en la lluita per la tercera plaça. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s'imposaven en la primera especial dominical, peró malgrat que Evgeniy Novikov i Ilka Minor hi competien en mode "enllaç" en no activar-se el mode "tram" en la seva centraleta electrònica, els de M-Sport només cedien 9 dècimes de segon i conservaven la tercera plaça.

En la segona especial Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila repetien autoria d'escratx, peró el temps que retallaven als seus precessors continuava sent insfucient. En la segona passada per Mina Clavero - Giulio Cesare, tercer tram cronometrat, pilots de Volkswagen i de M-Sport repetien les posicions de la primera passada, peró en aquesta ocasió els finlandesos retallaven 8,3 segons a la parella russo-austríaca, amb el que els de la marca germànica finalment aconseguien el seu objectiu de pujar a posicions de podi.

En el Power Stage que tancava el ral·li, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila mantenien la seva plenitud aconseguint-hi el millor registre per davant dels seus companys d'equip Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena hi aixecaven el peu de l'accelerador en els darrers metres per tal de permetre que els seus companys Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen hi sumessin 1 punt extra en aconseguir el tercer millor registre.

Completades les 14 proves especials que conformaven el programa, Sébastien Loeb i Daniel Elena s'imposaven per vuitena edició mundialista consecutiva a la cita argentina en aturar el cronómetre en un temps de 4 hores 35 minuts i 56,7 segons, sent alhora la seva última victòria al mundial. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, sabedors que els seus rivals no competirien en més proves del mundial fins al Ral·li d'Alsàcia, pensaven en clau de campionat i romanien en la segona plaça sense arriscar, evaluant-la com una victòria pensant en clau de campionat, completant el recorregut a 55 segons dels guanyadors. El podi argentí el tancaven els seus companys d'equip, els finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila a 2 minuts i 8 dècimes de segon de la primera posició.

Una roda punxada va obligar a esmerar Latvala-Anttila per aconseguir la tercera plaça.

En el campionat WRC-2 el pilot qatarí Abdulaziz Al-Kuwari i el seu navegant irlandès Killian Duffy van deixar palesa la superioritat mecànica del seu Ford Fiesta RRC, en essència un WRC capat en prestacions, en quan els pilots s'imposaven en tots i cadascún dels trams que es celebraven per la serra cordobesa tret de l'últim, en el que el millor temps era pel peruà Nicolás Fuchs i el local Fernando Mussano, autors també del millor temps en la segona passada per l'especial espectacle. En la passada inaugural per Branca Unico el millor registre era pels argentins Marcos Ligato i Rubén Garcia.

Amb aquesta victòria aconseguida amb més de 13 minuts de marge, el pilot Abdulaziz Al-Kuwari passava a liderar la provisional del campionat superant en dos punts al peruà Nicolás Fuchs, que comptava en el seu haver amb una participació més al campionat.

La superioritat mecànica del Fiesta RRC va ser clau en la victòria d'Al-Kuwari-Duffy.

En el campionat de pilots, Sébastien Ogier comptava ja amb tres victòries i dues segones posicions en les 5 cites celebrades fins al moment, amb el que el pilot de Gap es marxava en la taula provisional del certamen. Sébastien Loeb per la seva banda, s'emportava la seva segona victòria i desplaçava al seu company Mikko Hirvonen del sub-campionat provisional.

Pilot

Punts

Sébastien Ogier

122

Sébastien Loeb

68

Mikko Hirvonen

57

En constructors, Volkswagen i Citroën marxaven de la Villa Carlos Paz amb el mateix botí de punts, amb el que el frec a frec entre les dues firmes pel campionat es mantenia ben viu. Per darrera les distàncies s'accentuaven, i si bé M-Sport perdia cada cop més el contacte amb les dues marques precessores, el coixí de punts que obtenia vers els altres equips privats era major.

Constructor
Punts

Volkswagen

154

Citroën

140

M-Sport

73