Jean Ragnotti aconseguia la seva tercera victòria al mundial de ral·lis tot i comptar amb un cotxe menys potent.

Iniciat el dijous 2 de maig de 1985 a la ciutat d'Ajaccio i amb 139 equips participants presents a la cerimònia de sortida des d’on afrontarien els 1120,13 km cronometrats programats que tenien per endavant, el dissabte 4 de maig de 1985 finalitzava a la mateixa ciutat corsa el 29è Tour de Corse amb només 45 equips presents. El ral·li, que era puntuable per al campionat del món de ral·lis, n'era la cinquena cita del seu calendari i otorgava punts en els certàmens reservats a pilots i marques.

El debutant Evo2 del Peugeot 205 Turbo 16, va aconseguir només finalitzar en segona posició.

La primera jornada de competició arrancava a les 8 en punt  del matí del dijous 2 de maig, i aquesta dirigia als 139 equips inscrits i participants des d'Ajaccio fins a Bastia, previs reagrupaments a Quenza i Migliacciaro, mitjançant 11 especials cronometrades d'una longitud total competitiva de 570,6 km.

La primera d’elles, Verghia - Pont de la Masina, de 38,09 km de distància resultava bastant decisiva en el resultat final en quan els francesos Jean Ragnotti i Pierre Thimonier marcaven el primer millor registre per 10 segons de marge amb els italians de Lancia Attilio Bettega i Maurizio Perissinot, 22 segons més avall s’hi trobava un altre cotxe debutant al mundial, el Peugeot 205 T16 Evo2 dels seus compatriotes Bruno Saby i Jean-François Fauchille, mentre que a 23 segons s’hi trobava el model anterior de la casa del lleó en mans d’Ari Vatanen i Terry Harryman. Didier Auriol i Bernard Occelli, amb un altre Renault 5 Maxi Turbo, eren cinquens a final de tram a 30 segons del lideratge.

D’altra banda en aquesta primera cronometrada es produïen 4 abandonaments rellevants, en primer terme el Peugeot 205 T16 de Timo Salonen i Seppo Harjanne s’aturava per una avaria elèctrica, malgrat l’esforç dels seus mecànics per poder reparar el cotxe dins dels 20 minuts màxims de retard permesos, aquests van defallir i els finlandesos quedaven fora de la competició. Ja un cop fora de plaç i del ral·li, es va trobar un cable tallat, una reparació ràpida i senzilla però molt difícil de localitzar.

Un dels altres Peugeot en abandonar, va ser el 205 T16 privat en mans de Bernard Darniche i Alain Mahé, pilots vinculats a la marca del lleó en quan estar realitzant intenses jornades d’assaigs en el desenvolupament del nou 205 T16 Evo2. Els francesos veien com un curtcircuit en l'encès del seu cotxe, deixava totalment mut el motor i per tant es veien en l’obligació d’abandonar l’edició sense apenes gaudir d’un ral·li que havien guanyat en sis ocasions prèvies. Uns altres en abandonar a les primeres de canvi van ser Guy Fréquelin i Christian Gilbert, a bord de l'únic Opel Manta 400 oficial, el motor del seu cotxe es trencava en el transcurs de la primera prova especial i els pilots passaven a engruixir la llista de baixes.

Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, a bord de l'únic Audi Sport Quattro present a la cita corsa, hi estrenaven uns nous discs de fre per tal d’impedir el patiment d’aquests en les cronometrades més llargues del recorregut. Tot i les intenses jornades de tests portades a terme per tal de poder desenvolupar aquest nou element, i en les que es va poder comprovar les bondats dels nous discs, un defecte en la fabricació, concretament aire en l’aliació de metall, provocava que un dels quatre discs de fre es trenqués a les acaballes de la primera prova cronometrada. Els alemanys, completaven la primera prova especial a 2 minuts i 46 segons dels líders provisionals i després de debatre amb Piech, director técnic de l'equip Audi, aquests van acordar abandonar la prova abans d’assumir el risc que comportava quedar-se sense frens en les revirades carreteres corses.

Ari Vatanen i Terry Harryman s’imposaven en la segona prova especial per tal de prendre la segona posició provisional superant d’una tacada a Attilio Bettega i Maurizio Perissinot així com als seus companys Bruno Saby i Jean-François Fauchille, mentre que els líders marcaven distàncies esdevenint la referència en la tercera i quarta prova especial programada.

Tanmateix en la tercera prova especial la parella francesa de Peugeot aconseguia donar compte de la posició de la parella italiana de Lancia, la qual quedava així a les portes del podi per 5 segons de marge. Les distàncies eren curtes i en la quarta cronometrada del dia, el tram de Zerubia a Santa Giulia, Attilio Bettega i Maurizio Perissinot decidien assumir riscos per no perdre el tren de les primeres posicions tallant molt els revolts, doncs la ronda corsa era de les poques en les que el Lancia 037 Evo encara hi tenia coses a dir, en un d’ells, al cap d’1 km de prendre la sortida, els italians posaven dues rodes sobre la grava i se sortien de la carretera amb tal desgràcia que picaven contra un arbre causant la mort immediata al pilot, mentre que Maurizio Perissinot en sortia ferit. 

L'accident va suposar la cancel·lació de la cinquena prova especial cronometrada, així com la retirada immediata en senyal de dol de l'altre Lancia 037 Evo oficial, el que estava confiat en mans dels guanyadors de les dues últimes edicions del ral·li dels 10000 viratges, és a dir els finlandesos Markku Alén i Ilkka Kilvimäki. Un tercer Lancia 037 Evo present, el de l’escuderia Jolly Club que estava sent pilotat per Massimo Biasion i Tiziano Siviero, també abandonava el ral·li en no sentir-se amb ànims suficients com per seguir competint.

La resta de formacions, les poques que quedaven en actiu, seguien amb el programa establert pels organitzadors, i reprenent la competició en la sisena prova especial. Ari Vatanen i Terry Harryman es llençaven a l’atac de la posició de Jean Ragnotti i Pierre Thimonier, i els pilots de Peugeot encadenaven dos millors temps consecutius, mentre que els líders s’envirollaven en la setena prova especial del programa, amb el que els del lleó es situaven a només 1 segon dels francesos de la formació del rombe. 

Emperò, en el transcurs de la vuitena especial cronometrada, el finlandès i el britànic punxaven una roda del seu 205 T16. Després de realitzar el pertinent canvi de roda, els pilots patien una segona punxada, pel que ja sense roda de recanvi, aquests decidien esperar l’arribada dels seus companys d’equip Bruno Saby i Jean-François Fauchille, per a que aquests els hi prestessin la seva i així evitar danys en les suspensions i transmissions. La sorpresa va ser majúscula quan els francesos els hi comunicaven que tampoc disposaven d’una roda de recanvi, doncs ells també havien sofert una punxada prèvia a tram. 

Ari Vatanen i Terry Harryman completaven l’especial amb una roda punxada i els pilots es deixaven més de 24 minuts a final de tram, als que després s’hi afegirien 3 minuts més en l’enllaç, mentre que Bruno Saby i Jean-François Fauchille s’endarrerien en 4 minuts, aquestes punxades deixaven a Jean Ragnotti i Pierre Thimonier en una comfortable primera posició per un marge de 5 minuts i 38 segons amb els seus compatriotes de Peugeot, 6 minuts i 3 segons amb el Porsche 911 SC de Bernard Béguin i Jean-Jacques Lenne i de 9 minuts i 59 segons amb el cotxe homòleg que pilotaven Didier Auriol i Bernard Occelli, els quals estaven patint problemes amb la cremallera de la direcció, així com la fallida d’un cilindre.

Ari Vatanen i Terry Harryman seguien demostrant la seva velocitat imposant-se en les tres últimes proves especials de la primera etapa, mentre que Didier Auriol i Bernard Occelli causaven baixa en trencar-se’ls-hi una bugia en la desena prova especial causant un conat d’incendi en el motor, una posició que canviaria de mans en dues ocasions més per deixar-la a la finalització de la jornada en mans dels líders del Grup A, Yves Loubet i Jean-Bernard Vieu, després de que els irlandesos Billy Coleman i Ronan Morgan se’ls hi quedés el canvi del seu Porsche 911 SC bloquejat en la segona velocitat.

Jean Ragnotti i Pierre Thimonier entraven doncs en el parc tancat de Bastia a 2 quarts de 9 del vespre amb un marge de 6 minuts i 47 segons en relació a Bruno Saby i Jean-François Fauchille i de 8 minuts i 29 segons amb Bernard Béguin i Jean-Jacques Lenne. Yves Loubet i Jean-Bermard Vieu eren quarts a 21 minuts i 49 segons, mentre Billy Coleman i Ronan Morgan eren els primers estrangers en la classificació a 23 minuts i 38 segons del lideratge. Ari Vatanen i Terry Harryman feien entrada a Bastia en la sisena posició provisional, però a 25 minuts i 19 segons dels pilots de Renault.

La segona jornada del ral·li conduïa als 79 equips participants que restaven en actiu des de Bastia, al nord-est, fins a Calvi, al nord-oest, un viatge que tenia lloc mitjançant 9 proves especials cronometrades de 283,5 km de distància i que tenien la ciutat de Corte com a únic punt de reagrupament. Les hostilitats vers el cronòmetre s’iniciaven amb la sortida del parc tancat quan passaven 5 minuts de 3 quarts de 9 del matí i finalitzaven quan les manetes del rellotge indicaven que eren les 6 en punt de la tarda.

Amb la quarta posició a tocar de les mans, una plaça que ben bé podia esdevenir de podi en produir-se qualsevol altre incident entre els pilots capdavanters de la classificació provisional, Ari Vatanen i Terry Harryman s’imposaven en les tres primeres proves especials del divendres i aconseguien l’objectiu que s’havien plantejat.

Els de Peugeot encara aconseguirien una altra victòria parcial de tram en la quarta prova especial de la jornada, però en el següent tram la parella patia una sortida de pista. Després de caure muntanya avall, afortunadament sense majors conseqüències gràcies a que la vegetació frenava l'impacte, Ari Vatanen i Terry Harryman no van poder retornar a la carretera de cap de les maneres, amb el què el seu abandonament era obligat, tanmateix el pilot finlandès va ser conduït a l'hospital de Bastia per tal de tractar un tall a la cuixa, mentre que el copilot britànic tenia el cos ple de blaus.

Una cronometrada més tard, els líders Jean Ragnotti i Pierre Thimonier s’endarrerien en dos minuts a causa d’una punxada, tot i que gràcies a l'ajut d'uns espectadors que van aixecar el seu Renault 5 Maxi Turbo a pes, el temps concedit va ser menor en no haver de recórrer al gat. Tot i això, el coixí de segons, bé de minuts, era important i l'incident no passava més enllà de l'anècdota.

En la recta final de l’etapa, Bruno Saby i Jean-François Fauchille aconseguien marcar dos temps de referència, mentre que els líders Jean Ragnotti i Pierre Thimonier aconseguien ser els més ràpids en tres ocasions, amb el què la victòria dels pilots de Renault començava a prendre cos. Per la seva banda Bernard Béguin havia de pilotar amb molt dolor quan un raig d’oli molt calent li queia sobre els pedals i per tant rendia en menor grau que els seus dos equips predecessors, mentre que els seus companys d’estructura, Billy Coleman i Ronan Morgan aconseguien finalment superar l’Alfa-Romeo GTV6 d’Yves Loubet i Jean-Bernard Vieu en la penúltima prova especial del divendres.

Fins a 57 equips van accedir al parc tancat de Calvi el divendres a última hora de la tarda, moment en el que els líders feien gala d’un coixí de 6 minuts i 26 segons amb els segons classificats i de 10 minuts i 22 segons amb els tercers. Billy Coleman i Ronan Morgan, quarts classificats, pràcticament no tenien opcions d’entrar al podi en trobar-se classificats a 35 minuts i 13 segons del registre de Jean Ragnotti i Pierre Thimonier.

La tercera i última jornada del ral·li suposava el retorn al punt de sortida, és a dir que cobria la distància entre Calvi i Ajaccio, un camí que es feia amb un reagrupament previ a la mateixa capital insular, tot competint al llarg de 10 proves especials, llur corda cronometrada esdevenia de 423,3 km, la més llarga de totes les del programa, si bé les distàncies tan grans que separaven als primers classificats, la convertia en la més tranquila.

Jean Ragnotti i Pierre Thimonier engruixaven la seva victòria imposant-se en totes i cadascuna de les cronometrades sabatines, mentre Bernard Béguin i Jean-Jacques Lenne es temien ho pitjor quan en la darrera prova especial de l’itinerari es quedaven sense pressió d’oli. Afortunadament els francesos van poder completar l’especial així com el recorregut que els seprava fins al parc tancat de la capital.

A les 6 en punt de la tarda, Jean Ragnotti i Pierre Thimonier feien entrada a Ajaccio certificant així la seva victòria a la prova. Els pilots de Renault completaven el recorregut en un temps total de 12 hores 54 minuts i 15 segons i aconseguien així la seva tercera victòria en el mundial de ral·lis, alhora que la quarta per a la marca del rombe. Tot i aquest debut tan esperançador en el mundial de ral·lis, Patrick Landon, cap de Renault Sport, descartava qualsevol altra aparició del Maxi Turbo en el campionat, com a molt es podien plantejar participar al Sanremo italià a la tardor. 

Bruno Saby i Jean-François Fauchille, a bord d’un altre cotxe debutant però que si estava previst tornar-lo a veure al 1000 Llacs al mes d’agost, es conformaven amb la segona posició final a 12 minuts i 32 segons del registre dels guanyadors, mentre que un altre equip francès completava el podi, el format per Bernard Béguin i Jean-Jacques Lenne, els quals completaven els 1075,90 km cronometrats disputats a 25 minuts i 49 segons del temps dels vencedors a bord del Porsche 911 SC preparat per Prodrive, un podi que suposava l'onzè i el darrer de la marca d'Stuttgart en el mundial de ral·lis.

Bernard Beguin i Jean-Jacques Lenne passarien a l'història com els últims pilots en pujar a un podi del mundial amb un Porsche.

En la classificació reservada als vehicles amb homologació de Grup A, els locals Yves Loubet i Jean-Bernard Vieu donaven un recital en imposar-se en totes i cadascuna de les 10 proves especials cronometrades disputades al llarg del dijous, amb el què el pilot de Porto Vecchio feia entrada al parc tancat de Bastia amb 4 minuts i 20 segons de marge en relació al Renault 11 Turbo d’Alain Oreille i Sylvie Oreille, amb 9 minuts i 56 segons amb el Volkswagen Golf GTi de Jochi Kleint i Werner Hohenadel, mentre que els seus companys d’estructura, Bertrand Balas i Eric Laine eren quarts a 10 minuts i 44 segons.

En les dues primeres proves especials de la segona etapa es mantenia la tònica de la jornada anterior, és a dir, el domini d’Yves Loubet i Jean-Bernard Vieu en les taules de temps, mentre que en les 4 cronometrades centrals del dia, Jochi Kleint i Werner Hohenadel esdevenien la referència en la categoria. Tot i això els alemanys només aconseguien retallar una mica més de minut i mig a Alain i Sylvie Oreille, que d’aquesta manera conservaven el seu segon lloc de la classe, una posició que esdevenia sisena absoluta amb els aconteixements que estaven tenint lloc en la part alta de la classificació. 

En la recta final de la jornada, concretament en les tres últimes proves especials de l’etapa, Yves Loubet i Jean-Bernard Vieu tornaven a esdevenir els autors del millors registres, mentre que Alain Oreille i Sylvie Oreille havien d’abandonar la competició en trencar el motor del seu Renault 11 Turbo a manca de dues cronometrades per arribar al parc tancat de Calvi, amb el què la parella germànica accedia a la segona posició, però a 9 minuts i 50 segons del temps dels indiscutibles líders de la classificació.

Ja inmersos en la jornada sabatina final recorrent la part més occidental de l’illa, Yves Loubet i Jean-Bernard Vieu donaven el primer cop en la lluita vers els cronòmetres, mentre que Jochi Kleint i Werner Hohenadel el segon, just abans de que en la tercera prova especial, els pilots del Volkswagen Golf GTi es quedessin sense frens i acabessin la seva participació a l’edició al voral de la carretera.

Els líders afluixaven llavors el seu ritme, donant l’alternativa als seus companys d’estructura Bertrand Balas i Eric Lainé, qui en imposar-se en les 5 últimes proves especials de l’itinerari, finalment els acabarien escortant en el podi d’Ajaccio a 13 minuts justos del seu registre. Els tercers, Jean-Claude Leca i Xavier Pierlovisi, es trobaven ja a més d’1 hora dels líders.

Loubet - Vieu guanyaven la ronda de casa de manera contundent.

En el campionat reservat per a pilots, els abandonaments de Timo Salonen i d'Ari Vatanen, per aquest últim el tercer consecutiu des de la seva victòria a Suècia, així com el de Walter Röhrl, unit al fet que Stig Blomqvist no participava a la cita corsa, va suposar que no es produís cap canvi en la part més alta de la taula provisional del certamen.

Pilot	Punts
Timo Salonen	48
Ari Vatanen	40
Stig Blomqvist	35

En la classficació general per marques, Peugeot seguia dominant la taula ara ja amb un marge de 30 punts vers els seus màxims perseguidors, els alemanys d'Audi després que aquests recollisin el seu segon zero consecutiu després que decidissin no competir al Safari. Toyota per la seva banda, es mantenia en tercera plaça per davant de Lancia o Renault, marca que gràcies a la victória de Jean Ragnotti i Pierre Thimonier guanyava enters per arribar fins la quarta posició provisional.

Constructor	Punts
Peugeot	76
Audi	46
Toyota	28

Domini i victòria inapelable de François Delecour i Daniel Grataloup.

El dimarts 4 de maig de 1993 finalitzava a Ajaccio el 37è Tour de Corse, cinquena ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis, que amb puntuabilitat en els calendaris dels certàmens reservats a pilots, marques i producció, aconseguia atreure fins a 92 equips en la seva llista oficial d'inscrits. D'aquests, 85 van prendre la sortida des de la pertinent rampa, ubicada també a Ajaccio, el diumenge 2 de maig, per tal d'afrontar un recorregut format per 24 especials cronometrades de 556,42 km de distància, una corda que 44 dels equips participants aconseguirien completar.

Didier Auriol i Bernard Occelli no van trobar la sintonia necessària amb el seu cotxe.

L’edició del ral·li s’iniciava el mateix diumenge amb 8 proves especials en el seu programa, llur distància cronometrada s’elevava fins als 167,27 km. Amb inici a les 9 en punt del matí, el final de l’etapa s’anava a trobar a 2 quarts de 6 de la tarda a la mateixa capital insular, comptant amb el reagrupament de Baleone com a únic punt per a les assistències.

Entre els pilots de renom amoïnava la durabilitat dels pneumàtics, ja que per normativa FIA aquests havien de ser més estrets des de l'inici de la temporada i sovint s’havien d’emprar per a diverses especials en el mateix bucle, pel que les gomes es podrien ressentir en un asfalt abrasiu com era el cors, i més quan la distància promig dels trams rondava els 30 km, no sent estrany trobar-ne de més de 40 km. A més a més, si tenim en compte que les condicions climatològiques en plena primavera eren molt canviants, una especial podia estar perfectament seca i la següent humida, complicant encara més l’elecció dels compostos.

François Delecour i Daniel Grataloup s’imposaven en la primera especial del programa, de només 2,86 km de distància, i per tant en bona lògica els pilots francesos de Ford esdevenien els primers líders de l’edició per tan sols 1 segon de marge vers els seus compatriotes de Toyota Didier Auriol i Bernard Occelli i François Chatriot i Denis Giraudet, reduint a la seva vegada en 2 segons el record vigent des de 1991, establert per Carlos Sainz i Luis Moya i igualat la temporada següent pels guanyadors de l'edició, els francesos Didier Auriol i Bernard Occelli. 

Els líders repetien resultat en la següent prova especial i es refermaven en la seva posició, mentre que Didier Auriol i Bernard Occelli es començaven a lamentar d’una manca de parell de motor en el seu cotxe i s’hi deixaven 14 segons amb els de Ford, sent els segons més ràpids a final de tram els italians Andrea Aghini i Sauro Farnocchia, i Miki Biasion i Tiziano Siviero, qui després d’aquesta especial i per aquest ordre, passaven a ocupar les dues següents posicions al lideratge deixant als dos Toyota oficials en les posicions següents.

La tercera prova especial, la cronometrada que unia Vero amb Casaglione, era la reina de l’edició amb 44,15 km de lluita contra el cronòmetre. En ella, tot i patir una virolla i calar el motor del seu cotxe, el temps de referència tornava a estar signat per François Delecour i Daniel Grataloup, si bé en aquesta ocasió l’honor estava compartit amb Andrea Aghini i Sauro Farnocchia, qui havien rebut millores en el seu motor procedents dels Alfa Romeo 155 del campionat italià de turismes.

Paral·lelament Miki Biasion i Tiziano Siviero s’endarrerien a la taula amb problemes de pneumàtics i permetien que Didier Auriol i Bernard Occelli tornessin a ocupar posicions de podi, mentre que François Chatriot i Denis Giraudet perdien prop d’1 minut per incident tot peculiar. A la sortida de l’especial un conat d’incendi es declarava en la part posterior esquerra del seu Toyota Celica Turbo 4WD, el que obligava als bombers a intervenir; aquests treien a tota pressa els pilots de l’habitacle alhora que cobrien el cotxe d’una pólvora verda per tal d’extinguir el foc. Un cop passat l’ensurt i sense haver de lamentar danys, els francesos prenien la sortida al tram trobant-se amb la desagradable sorpresa que l’intercomunicador s’havia trencat en la seva extracció precipitada, motiu pel qual els pilots s’havien de comunicar per signes. 

Colin McRae i Derek Ringer, a bord de l’únic Subaru Legacy RS present a la cita corsa, eren també uns dels pilots amb problemes en aquesta especial llarga, quan els britànics s’envirollaven a la sortida d’un poble i colpejaven la part posterior del seu cotxe sense majors conseqüències.

En la quarta prova especial dominical, el clima primaveral aflorava i un ruixat agafava a tots els principals actors del ral·li amb pneumàtics de sec. François Delecour i Daniel Grataloup s’hi envirollaven en dues ocasions, però tot i això els líders hi aconseguien finalment la victòria parcial de tram. L’altra cara de la moneda eren Andrea Aghini i Sauro Farnocchia, els italians assestaven un fort cop a la part posterior del seu Lancia Delta HF Integrale i deixaven les suspensions de l’eix posterior un tan compromeses. L’incident endarreria en 48 segons a la parella transalpina, la qual baixava 3 posicions a la taula i permetia al tercer Toyota Celica Turbo 4WD present a la cita, en mans del local Yves Loubet i de Didier Breton, accedir a la tercera posició provisional per 1 segon de marge amb els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya.

Arribats a l’equador de l’etapa, l’electrónica del Toyota Celica Turbo 4WD de Didier Auriol i Bernard Occelli es canviava a Baleone, el que millorava el comportament del cotxe dels pilots francesos. La pluja seguia sorprenent a la gran majoria del parc tancat i en aquestes condicions Andrea Aghini i Sauro Farnocchia tornaven a patir una virolla que refredava molt els ànims de la jove parella italiana. François Delecour i Daniel Grataloup tornaven a ser els homes més ràpids en l’especial per davant de François Chatriot i Denis Giraudet i de Didier Auriol i Bernard Occelli, mentre que en la quarta posició a final de tram es produïa un triple empat entre Miki Biasion i Tiziano Siviero, Yves Loubet i Didier Breton, i Carlos Sainz i Luis Moya, amb el que la lluita per la darrera posició pel podi quedava inalterada.

Els líders marcaven el seu sisè escratx consecutiu del dia en la sisena prova especial del dia, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya en aconseguir-hi el tercer millor registre per darrera de François Chatriot i Denis Giraudet, passaven a ocupar aquesta mateixa posició a la general a 9 segons de Didier Auriol i Bernard Occelli. Si bé la ratxa de François Delecour i Daniel Grataloup s’acaba en la setena prova especial del programa, on els líders hi aconseguien el segon millor temps a 3 segons del temps de referència, no es podia dir el mateix de la formació de l’oval blau, doncs en aquesta ocasió l’escratx corresponia als seus companys Miki Biasion i Tiziano Siviero. 

Just abans d’entrar al parc tancat d’Ajaccio els líders encara serien a temps d’aconseguir un altra victòria de tram, la setena de vuit possibles, amb el que la seva primera posició era inapelable, contràriament Didier Auriol i Bernard Occelli s’hi endarrerien en 16 segons a causa d’una punxada. Un aiguat feia perdre una mica més de minut i mig a Yves Loubet i Didier Breton, que d’aquesta manera perdien dos llocs a la taula provisional, mentre que molt més greus eren els problemes per a Miki Biasion i Tiziano Siviero, quan aquests havien de canviar l’embragatge del seu cotxe i la nova peça refusar entrar-hi, fent-los incórrer en una penalització d’11 minuts que arruinava les possibilitats a podi dels pilots.

Quan tocaven 2 quarts de 6 de la tarda, els pilots començaven a entrar al parc tancat d’Ajaccio, moment en que François Delecour i Daniel Grataloup acreditaven un marge d’1 minut i 5 segons amb Didier Auriol i Bernard Occelli. Carlos Sainz i Luis Moya eren tercers a 11 segons dels francesos de Toyota, precedint en 18 segons el Toyota de François Chatriot i Denis Giraudet. Tot i els ensurts, Andrea Aghini i Sauro Farnocchia eren cinquens a 22 segons de la quarta posició, gaudint a la seva vegada de 57 segons de marge amb Yves Loubet i Didier Breton.

Tot i l’excel·lent desenvolupament de la primera etapa, François Delecour confessava no trobar-se del tot a gust, ja que el seu cotxe desprenia una forta olor de benzina i després de completar la primera especial cronometrada, en treure's el casc, el pilot va fer un mal gest que li va ocasionar torticoli pel que restava de jornada. Alhora el francès manifestava obertament que gràcies al seu dorsal, al llarg de la jornada dominical havia pogut anar seguint les marques que deixaven sobre l’asfalt tan Didier Auriol i Bernard Occelli com Carlos Sainz i Luis Moya, equips que sortien per davant seu, amb el que els pilots de Ford havien pogut optimitzar el desgast dels seus pneumàtics.

La segona etapa del ral·li era la més llarga de totes les del programa, en tenir en el seu itinerari un total de 214,88 km cronometrats al llarg de 8 proves especials, uns trams que conduïen als 63 equips participants arribats al parc tancat d’Ajaccio fins a Bastia, a l’altre extrem de l’illa, on hi tenien prevista l’entrada a partir de les 6 de la tarda, 11 hores després de reprendre l’activitat. Tanmateix l’etapa comptava amb dos reagrupaments per a les assistències, un a Porto Vecchio i un altre a Corte.

En la primera especial cronometrada del segon dia, François Delecour i Daniel Grataloup van prosseguir amb el seu ritme superior, marcant un altre temps escratx, mentre que els seus companys de formació italians tornaven a estar amb problemes; el seu intercomunicador fallava i intentant tornar-lo a fer operatiu, el pilot transalpí s’afluixava la sivella del cinturó, el que acabava amb una altra penalització per demora en la sortida al tram. Tanmateix, en el desenvolupament de l’especial, Miki Biasion i Tiziano Siviero patien una virolla en una de les plaques d’humitat que encara restaven a la carretera, fruit d’una comunicació deficient entre els dos integrants de l’equip. Carlos Sainz i Luis Moya per la seva banda, feien una mala elecció de pneumàtics i quedaven pràcticament a mercè de François Chatriot i Denis Giraudet.

En la segona especial del dia la sort de François Delecour i Daniel Grataloup canviava quan una bugia del seu Ford Escort RS Cosworth fallava, amb el què el motor del seu cotxe treballava amb només tres cilindres i els líders es deixaven una mica més de mig minut vers els més ràpids a final de tram, François Chatriot i Denis Giraudet, qui d’aquesta manera superaven definitivament als espanyols Carlos Sainz i Luis Moya en la darrera posició de podi.

Malgrat que en el reagrupament de Porto Vecchio els mecànics canviaven la bugia defectuosa, els pilots de Ford es lamentaven que el seu cotxe no entregava la mateixa potència que oferia a primera hora del matí o al llarg de la jornada anterior, amb el que Andrea Aghini i Sauro Farnocchia s’imposaven en la tercera prova especial del dia, i Didier Auriol i Bernard Occelli en la quarta. Entre tant, el ral·li tenia dues baixes entre els pilots capdaventers, per una banda Andrea Aghini i Sauro Farnocchia veien com en gestionar un revolt ràpid d’esquerres, la roda anterior dreta els superava en trencar-se un element de les suspensions, i en recolzar-se sobre el disc de fre, els transalpins patien una frepant sortida de pista, donant diverses voltes de campana muntanya avall. Uns altres en acomiadar-se del ral·li van ser Yves Loubet i Didier Breton, els francesos patien una sortida de pista i el seu Toyota Celica Turbo 4WD quedava aturat de tal manera que les seves rodes no podien traccionar, impedint així el seu retorn a la carretera.

Abans d’iniciar la cinquena cronometrada i última prova especial del segon bucle del dia, els mecànics de Ford canviaven el turbo del Ford Escort RS Cosworth de François Delecour i Daniel Grataloup, i els francesos celebraven la tornada a la normalitat del seu cotxe marcant el millor temps per 1 segon de marge amb Didier Auriol i Bernard Occelli. En entrar al reagrupament de Corte, es podia comprovar com l'avantatge d'1 minut i 17 segons que els líders havien aconseguit acumular al terme de la novena prova especial, s’havia eixugat fins als 25 segons amb els caps de files de Toyota a l’entrada a les assistències de la localitat central.

François Delecour i Daniel Grataloup s'esfroçaven de valent en la recta final de la jornada per tal de reestablir distàncies. Els de Ford tancaven la segona etapa amb dos escratxs consecutius i un segon millor temps escratx per darrera de François Chatriot i Denis Giraudet en l’última prova especial de l’itinerari, amb el que l’entrada al parc tancat de Bastia es produïa a les 6 en punt de la tarda amb 51 segons de diferència entre els líders i Didier Auriol i Bernard Occelli, mentre que François Chatriot i Denis Giraudet tancaven les posicions de podi a 1 minut i 30 segons del lideratge. Carlos Sainz i Luis Moya per la seva banda, perdien terreny amb els seus rivals lamentant-se tot sovint d’un mal comportament de les seves Michelin, i els campions del món en vigència entraven al parc tancat a 2 minuts i 35 segons dels líders, emperò a la seva vegada amb 3 minuts i 51 segons de coixí amb Colin McRae i Derek Ringer, qui treien petroli de les dues baixes ocorregudes en la quarta prova especial del dia.

Els 48 equips arribats al parc tancat de Bastia, dimarts a partir de les 9 en punt del matí iniciaven la tercera i última jornada del programa del ral·li, la qual tornava a estar formada per 8 proves especials cronometrades, si bé ara la seva distància competitiva era de 174,37 km, les quals finalitzaven a la capital insular, Ajaccio, el mateix dia a partir d’1 quart de 6 de la tarda. 

Didier Auriol i Bernard Occelli tornaven a canviar la gestió electrònica del seu Toyota Celica Turbo 4WD en les assistències de Bastia per tal d’intentar recuperar la velocitat d’edicions passades i aspirar així a la victòria, mentre que per darrera seu tan Carlos Sainz i Luis Moya, com François Chatriot i Denis Giraudet optaven per una actitud més conservadora satisfets amb les posicions assolides fins llavors. Els espanyols buscaven puntuar per primera vegada en la temporada i els escuders de Toyota entenien que el seu rol s’havia assolit, més quan el pilot parisí portava una mica més d’un any lluny de les especials del mundial. 

Els treballs realitzats sobre el Toyota Celica Turbo 4WD número 1 sorgien efecte i Didier Auriol i Bernard Occelli aconseguien 3 victòries parcials de tram en les tres primeres proves especials del dia, si bé en les dues darreres aquestes s’aconseguien empatant a temps amb François Delecour i Daniel Grataloup, i per tant les distàncies entre els dos primers classificats només s’estrenyien en 2 segons. 

En el reagrupament de Calvi els dubtes sobre quins pneumàtics escollir tornaven a planar sobre els principals actors del ral·li, més quan la temperatura s’estava mostrant més elevada que en les jornades anteriors i els pilots sovint anaven a la caça del bassal per tal d’abaixar la temperatura dels seus compostos.

Gràcies a un tractament més suau del seu Ford Escort RS Cosworth vers les Michelin, François Delecour i Daniel Grataloup obrien distàncies en 4 segons amb els seus rivals de Toyota en la primera prova especial de la represa, quarta de l’etapa, al que aquests responien amb el millor temps en la cronometrada següent per retallar en 2 segons. Amb el què exhaurida més mitja etapa en quan a número d’especials, els dos contendents a victòria estaven separats per la mateixa distància de la que sortien de Bastia.

L’estira i arronsa entre les dues parelles franceses es mantenia al llarg de les 3 últimes proves especials, sent el balanç una mica favorable a la parella líder de Ford, mentre que el millor temps en la darrera prova especial, de 43,15 km de distància, era per a Carlos Sainz i Luis Moya que s’acomiadaven així d’un esdeveniment de gustos més agres que dolços.

Completada la 24ena prova especial programada, i quan el rellotge indicava que passava 1 quart de les 6 de la tarda, els 44 equips que aconseguien completar l’itinerari del 37è Tour de Corse començaven a entrar en el parc tancat d’Ajaccio, moment en el que François Delecour i Daniel Grataloup certificaven la seva victòria inapelable després d’imposar-se en 15 de les 24 proves especials i aturant el cronòmetre en 6 hores 14 minuts i 41 segons. Didier Auriol i Bernard Occelli completaven els 556,42 km del recorregut en 1 minut i 2 segons més que els guanyadors de la ronda i s'havien de conformar amb el segon graó del podi, mentre que els seus companys, alhora que compatriotes, François Chatriot i Denis Giraudet tancaven el podi cors a 2 minuts i 42 segons del temps dels primers classificats, completant així un podi íntegrament francès.

Any i mig fora de competició, François Chatriot tornava i amb podi.

En la categoria de producció els francesos Serge Jordan i Jack Boyere, així com els corsos Claude Balesi i Jean-Paul Cilindrini dominaven amb autoritat els primers compassos de la prova a bord dels seus flamants Renault Clio Williams per davant del BMW 325i de Guy Fiori i Mario Bastelica i dels Ford Escort RS Cosworth de Jean-Marie Santoni i Marcel Cesarini i de Giovanni Manrinato i Claudio Condotta.

Només iniciar-se la segona etapa, Jean-Marie Santoni i Marcel Cesarini s’endarrerien substancialment de tal manera que els italians Giovanni Manfrinato i Claudio Condotta quedaven com l’única alternativa als dos Renault Clio Williams. Un d’ells, el dels líders, cedia 19 segons en l’especial llarga de la jornada per causes mecàniques, mentre que el dels locals, Claude Balesi i Jean-Paul Cilindrini, es veia obligat a abandonar amb l’escapament trencat i la caixa de canvis bloquejada. Els problemes de canvi també es reproduien en el cotxe dels líders, si bé en menor mesura, i aquests aconseguien entrar per la seva pròpia roda al parc tancat de Bastia.

Amb un asfalt totalment sec en la tercera i última jornada, Giovanni Manfrinato i Claudio Condotta van començar a retallar les distàncies amb els líders a grans trets al llarg de la tercera i última jornada programada fins al punt que finalment els italians es refeien dels seus contra temps inicials i aconseguien la victòria a la ronda francesa per 20 segons de marge amb Serge Jordan i Jack Boyere.

A efectes de campionat, cap dels principals protagonistes era un habitual del certamen, tret dels portuguesos António Coutinho i Manuel António, els quals en completar la ronda corsa en cinquena posició, sumaven 4 punts que combinats amb els 10 obtinguts a la seva ronda domèstica, els permetia liderar per 1 punt de marge amb els 5 guanaydors acumulats fins aquell moment, és a dir Christophe Spiliotis, Kenneth Bäcklund, Alessandro Fassina, Hasmat Shanji i el propi Giovanni Manfrinato.

Manfrinato-Condotta guanyaven en l'apartat reservat als cotxes de producció.

La victòria que aconseguia François Delecour a Còrsega, permetia al pilot del Pas de Calais passar a encapçalar la provisional del campionat per a pilots amb 55 punts, superant així al fins llavors líder i absent a la ronda francesa Juha Kankkunen que en aquell moment acumulava 43 punts en tres aparicions en el mundial, com el francès de Ford. Didier Auriol es recuperava lleugerament de l'abandonament sofert a Suècia gràcies al segon lloc aconseguit al ral·li que li va donar la primera victòria mundial i pujava fins la tercera posició provisional.

Pilot	Punts
François Delecour	55
Juha Kankkunen	43
Didier Auriol	35

En el campionat reservat per a marques, Toyota comptava amb una participació més en el mundial, concretament a Suècia on els nipons hi aconseguien la victòria, el que permetia als homes de l'estructura del Toyota Team Europe seguir encapçalant la taula, ara amb 20 punts de marge vers Ford, després de la merescuda victòria dels de l'oval. Per darrera d'ells, Subaru feia bona la cinquena posició de Colin McRae i Derek Ringer per tal de superar en només 3 punts a Mitsubishi en la tercera posició de la general.

Constructor	Punts
Toyota	77
Ford	57
Subaru	36

Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien la seva última victòria mundial a l'Argentina.

Cinquena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el dissabte 4 de maig de 2013 finalitzava el 33è Ral·li d'Argentina a la Villa Carlos Paz com l'escenari escollit per la organització per celebrar-hi la cerimónia conclusió. La cita sud-americana otorgava punts en els certamens reservats a pilots, constructors, mundial WRC-2 i WRC-3, malgrat tot només 34 equips formalitzaven la seva inscripció en el Campionat FIA, dels que 32 inciarien des de la rampa de sortida el dimecres 1 de maig de 2013 a la mateixa ciutat cordobesa, el camí cap un recorregut format per 14 proves especials cronometrades de 407,64 km de distància i que 24 equips participants aconseguirien completar.

Ogier-Ingrassia en perdre el liderat van pensar en clau de campionat mantenint la segona posició.

El mateix dimecres 1 de maig al vespre, la Villa Carlos Paz era escenari d'una especial espectacle en la que la parella francesa de Volkswagen formada per Sébastien Ogier i Julien Ingrassia aconseguien el crono més baix i anar-se'n a dormir com els primers líders de la prova amb 1,9 segons de marge vers els càntabres de Citroën Dani Sordo i Carlos del Barrio i 2,2 segons vers els companys d'aquests a la firma dels dos galons, els nou vegades campions mundials Sébastien Loeb i Daniel Elena.

L'etapa es complementava a partir de l'endemà dijous amb dos trams que es celebraven a doble passada cadascún, i que elevaven la distància cronometrada fins als 163,98 km. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia mantenien el seu liderat en imposar-se en la primera de les especials celebrades per les serres cordobeses, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena s'endarrerien per uns problemes de sub-viratge en el seu DS3 WRC i els càntabres Dani Sordo i Carlos del Barrio confesaven no sentir-se a gust amb els reglatges del seu Citroën. El seu lloc a les places de podi les passaven a ocupar els finlandesos de Volkswagen Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i els de Citroën Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.

Precisament aquests últims guanyaven la segona prova cronometrada de la jornada, el tram més llarg del ral·li, el que els hi donava pas a la segona posició provisional del ral·li seguits de prop pels seus companys d'equip Sébastien Loeb i Daniel Elena i a no massa distància dels líders que seguien sent Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Els provençals es topaven enmig de l'especial amb el Citroën DS3 WRC de Dani Sordo i Carlos del Barrio que circualva una mica més lent, el que els feia perdre una mica el ritme i uns quants segons, i es que el copilot càntabre perdia la concentració per culpa de la porta mal tancada i no cantava correctament una nota, en conseqüència els pilots patien una sortida de pista i el seu cotxe es revolcava pel voral, desencadenant en una pèrdua de la potència de la direcció assistida. En tot l'incident els espanyols perdien gairebé 7 minuts i mig i pràcticament tota opció a victòria i fins i tot a places de podi. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila per la seva banda confesava no sentir-se a gust en l'especial i baixava fins la quarta plaça.

En la represa els pilots de Volkswagen van optar per compostos més tous que la competència donades les prediccions de pluja que oferien els serveis meteorològics. Els líders Sébastien Ogier i Julien Ingrassia encertaven amb l'elecció i s'imposaven en les dues segones passades pels trams mentre que per darrera seu Sébastien Loeb i Daniel Elena superaven als seus companys d'equip finlandesos en el primer tram del bucle i cedia 1,7 segons en el segon, amb el que s'arribava al parc tancat amb els dos Citroën separats per tan sols 1,8 segons, mentre que la diferència existent entre els de Volkswagen i els nona-campions mundials era de 16,3 segons. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, quarts classificats, es trobaven ja a 40,7 segons dels seus companys d'equip, si bé el seu coixí de temps vers el cinquè classificat era de gairebé 1 minut després de la baixa dels escandinaus Mads Østberg i Jonas Andersson en quan aquests trencaven un braç de la direcció i havien d'optar pel "superally".

La segona etapa del ral·li, formada novament per dues especials cronometrades que es celebraven a doble passada més una nova passada per la superespecial espectacle inaugural per tancar l'activitat competitiva, suposava afegir 165,74 km cronometrats al recorregut. Sébastien Loeb i Daniel Elena sortien disposats a atacar la primera plaça, i així ho anaven fent en tots els parcials del primer tram en quan anaven retallant segons als líders, peró en el darrer parcial, una errada de la parella franco-monegasca els feia perdre uns segons i donava el millor temps a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia que incrementaven en 1,4 segons el seu marge.

En la segona especial sabatina l'errada venia de la mà de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia; una averia en el fre de mà enviava a la parella provençal fora dels límits de la pista, fent-los perdre 44 segons i caure fins la tercera posició provisional, just per darrera dels finlandesos Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, mentre que els líders passaven a ser Sébastien Loeb i Daniel Elena.

En sortir de les assistències, una punxada soferta per Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen en la tercera especial del dia, repetició de la primera, donava pas a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia a la segona plaça de la provisional, on la parella de Volkswagen va preferir romandre tot i tenir carta lliure del seu director esportiu per intentar assaltar el liderat, cedint 10 segons suplementaris vers els líders en el quart i últim tram de la jornada.

D'altra banda en el transcurs d'aquest quart i últim tram del dia, es manifestava una averia electrónica en el Citroën DS3 WRC de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, amb el que la parella finlandesa perdia prop de 6 minuts i queia fins la sisena plaça provisional. El seu lloc al tercer graó del podi el passava a ocupar el pilot rus Evgeniy Novikov i la copilot austríaca Ilka Minor al volant d'un Ford Fiesta RS WRC del preparador britànic M-Sport, en quan Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s'havien d'aturar en aquest mateix tram a canviar una roda punxada.

L'especial espectacle que tancava la jornada, concebuda pel goig del públic local, deixava com a resultat el primer escratx al ral·li per part de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, que d'aquesta manera escurçaven distàncies vers el darrer graó del podi fent entrada al parc tancat de Villa Carlos Paz a 2 minuts i 51,5 segons dels líders. Els seus companys d'equip Sébastien Ogier i Julien Ingrassia completaven la jornada a 39,8 segons dels líders, mentre que Evgeniy Novikov i Ilka Minor es trobaven a 2 minuts i 43,3 segons de Sébastien Loeb i Daniel Elena.

La tercera i última jornada del ral·li comptava novament amb dos trams a doble passada i si bé la distància total cronometrada es reduia fins als 77,92 km, la dificultat revertia en haver-los d'afrontar sense assistències i el principal punt d'ineterés es trobava en la lluita per la tercera plaça. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s'imposaven en la primera especial dominical, peró malgrat que Evgeniy Novikov i Ilka Minor hi competien en mode "enllaç" en no activar-se el mode "tram" en la seva centraleta electrònica, els de M-Sport només cedien 9 dècimes de segon i conservaven la tercera plaça.

En la segona especial Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila repetien autoria d'escratx, peró el temps que retallaven als seus precessors continuava sent insfucient. En la segona passada per Mina Clavero - Giulio Cesare, tercer tram cronometrat, pilots de Volkswagen i de M-Sport repetien les posicions de la primera passada, peró en aquesta ocasió els finlandesos retallaven 8,3 segons a la parella russo-austríaca, amb el que els de la marca germànica finalment aconseguien el seu objectiu de pujar a posicions de podi.

En el Power Stage que tancava el ral·li, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila mantenien la seva plenitud aconseguint-hi el millor registre per davant dels seus companys d'equip Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena hi aixecaven el peu de l'accelerador en els darrers metres per tal de permetre que els seus companys Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen hi sumessin 1 punt extra en aconseguir el tercer millor registre.

Completades les 14 proves especials que conformaven el programa, Sébastien Loeb i Daniel Elena s'imposaven per vuitena edició mundialista consecutiva a la cita argentina en aturar el cronómetre en un temps de 4 hores 35 minuts i 56,7 segons, sent alhora la seva última victòria al mundial. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, sabedors que els seus rivals no competirien en més proves del mundial fins al Ral·li d'Alsàcia, pensaven en clau de campionat i romanien en la segona plaça sense arriscar, evaluant-la com una victòria pensant en clau de campionat, completant el recorregut a 55 segons dels guanyadors. El podi argentí el tancaven els seus companys d'equip, els finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila a 2 minuts i 8 dècimes de segon de la primera posició.

Una roda punxada va obligar a esmerar Latvala-Anttila per aconseguir la tercera plaça.

En el campionat WRC-2 el pilot qatarí Abdulaziz Al-Kuwari i el seu navegant irlandès Killian Duffy van deixar palesa la superioritat mecànica del seu Ford Fiesta RRC, en essència un WRC capat en prestacions, en quan els pilots s'imposaven en tots i cadascún dels trams que es celebraven per la serra cordobesa tret de l'últim, en el que el millor temps era pel peruà Nicolás Fuchs i el local Fernando Mussano, autors també del millor temps en la segona passada per l'especial espectacle. En la passada inaugural per Branca Unico el millor registre era pels argentins Marcos Ligato i Rubén Garcia.

Amb aquesta victòria aconseguida amb més de 13 minuts de marge, el pilot Abdulaziz Al-Kuwari passava a liderar la provisional del campionat superant en dos punts al peruà Nicolás Fuchs, que comptava en el seu haver amb una participació més al campionat.

La superioritat mecànica del Fiesta RRC va ser clau en la victòria d'Al-Kuwari-Duffy.

En el campionat de pilots, Sébastien Ogier comptava ja amb tres victòries i dues segones posicions en les 5 cites celebrades fins al moment, amb el que el pilot de Gap es marxava en la taula provisional del certamen. Sébastien Loeb per la seva banda, s'emportava la seva segona victòria i desplaçava al seu company Mikko Hirvonen del sub-campionat provisional.

Pilot	Punts
Sébastien Ogier	122
Sébastien Loeb	68
Mikko Hirvonen	57

En constructors, Volkswagen i Citroën marxaven de la Villa Carlos Paz amb el mateix botí de punts, amb el que el frec a frec entre les dues firmes pel campionat es mantenia ben viu. Per darrera les distàncies s'accentuaven, i si bé M-Sport perdia cada cop més el contacte amb les dues marques precessores, el coixí de punts que obtenia vers els altres equips privats era major.

Constructor	Punts
Volkswagen	154
Citroën	140
M-Sport	73