Alén-Kilvimäki van mantenir-se en la part alta del ral·li, per després aprofitar l'abandonament dels líders i tornar a guanyar a Córsega.
Amb la ciutat d’Ajaccio com escenari de cerimònies, el dissabte 5 de maig del 1984 hi finalitzava el 28è Tour de Corse, cinquena ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis. La prova, amb un recorregut programat íntegrament sobre asfalt, tenia en el seu itinerari 1130,29 km competitius al llarg de 30 proves especials cronometrades, les quals, desenvolupant-se per les estretes i revirades carreteres corses, donaven una volta sencera a l’illa. A Ajaccio, punt de sortida de l’edició el dijous 3 de maig de 1984, s'hi donaven cita 155 equips dels 158 que prèviament s’hi havien inscrit, dels que només 58 aconseguirien superar la prova satisfactòriament.
Miki Biasion i Tiziano Siviero obtenien el seu primer podi mundial en la ronda corsa.
El ral·li s’iniciava amb 11 proves especials en el programa de la primera etapa, les quals tenien una corda cronometrada de 424,63 km. El tret de sortida al primer equip participant es donava a la capital corsa a les 9 del matí del dijous 3 de maig, per acabar 12 hores més tard a l’altre extrem insular, és a dir Bastia.
Sobre un asfalt sec la referència estava cridada a ser pels lleugers, alhora que potents, Lancia 037 Evo, un rol que quedava confirmat ben d’hora quan al terme de la primera prova especial del programa, 3 dels 5 cotxes italians presents a la rampa de sortida copaven les 3 primeres posicions. Attilio Bettega, acompanyat en aquesta ocasió de Sergio Cresto després de la baixa del seu copilot habitual Maurizio Perissinot, aturaven el cronòmetre amb 13 segons d’avenç vers l’unitat del Jolly Club confiada als campions europeus en vigència, els italians Massimo Biasion i Tiziano Siviero, i en 29 segons menys que els caps de files de la formació i darrers pilots en inscriure el seu nom en el palmarès, els finlandesos Markku Alén i Ilkka Kivimäki. Jean Ragnotti i Pierre Thimonier en quart lloc i Ari Vatanen i Terry Harryman a bord del debutant Peugeot 205 T16 els seguien a la classificació si bé ja a més de mig minut del lideratge.
Ari Vatanen i Terry Harryman s’imposaven en la següent, però els pilots de Peugeot només aconseguien retallar 7 segons als líders, els quals s’imposarien en les 5 proves especials següents de manera consecutiva. Retornant a la segona prova especial del programa, els francesos Jean-Claude Andruet i Martine Rick hi perdien 8 minuts per una averia electrónica en el seu Lancia 037 de l’equip Chardonet, als que més avançada la prova els hi acompanyarien problemes amb la caixa de canvis i que els impedirien rendir al nivell dels primers pilots.
Així doncs, al terme de la setena prova especial, Attilio Bettega i Sergio Cresto comptaven amb 1 minut i 3 segons de marge amb Miki Biasion i Tiziano Siviero, qui a la seva vegada havia aconseguit 4 segons millors temps en aquest tram de l’etapa, Ari Vatanen i Terry Harryman eren tercers a 51 segons dels seus predecessors, mentre que Jean Ragnotti i Pierre Thimonier ocupaven la quarta posició a 2 minuts i 25 segons del lideratge.
Markku Alén i Ilkka Kivimäki queien fins a la cinquena posició provisional arran d’una virolla, a 30 segons dels seus predecessors francesos, mentre que Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, a bord de l’altre cotxe debutant a Còrsega, l’Audi Sport Quattro, eren sisens a 4 minuts i 43 segons dels primers classificats, agraint un millor comportament del seu Audi en corba en relació al Quattro A2 anterior, però lamentant-se d’una entrega de la potència un xic tardana i a règims alts.
Tanmateix la versió antiga del bavarès de quatre anelles confiada als guanyadors de fins a 6 ocasions de la ronda corsa, els francesos Bernard Darniche i Alain Mahé, es lamentaven de problemes d’embragatge des d’un bon inici així com d’un motor carranquejant entre 5000 i 6000 voltes, mentre que Jean-Pierre Nicolas i Charley Pasquier coneixien els primers problemes de joventut en el seu Peugeot 205 T16, quan en el desenvolupament de la setena prova especial un mal funcionament d’un purgador, els deixava sense frens per una quinzena de quilòmetres, concedint en l’incident prop de 2 minuts.
A mesura que avançava la jornada, la climatologia es mostrava més canviant, fins el moment d’arribar a la vuitena prova especial del programa, moment en el que es produïen els primers ruixats. La carretera no estava prou humida com per emprar pneumàtics de pluja i la majoria decidien afrontar els seus 50,50 km de distància amb gomes llises.
La primera vintena de quilòmetres estava completament seca i els pilots podien afrontar aquesta distància amb total decisió, però a partir de llavors la pista es tornava totalment humida. En aquestes condicions els cotxes de dues rodes motrius patien més que no pas els de tracció integral i per exemple els Lancia derrapaven sobre l’asfalt com si estiguessin pilotant sobre el gel; Attilio Bettega i Sergio Cresto patien una doble punxada arran de colpejar contra una roca, a les que hi seguiria una tercera punxada més avançada l’especial, perdent a final de tram una mica més de 26 minuts amb els autors del temps de referència. Miki Biasion i Tiziano Siviero per la seva banda també punxaven una roda i el temps concedit rondava els 6 minuts, mentre que Jean Ragnotti i Pierre Thimonier corrien una sort similar en deixar-se 4 minuts després de patir una punxada arran de perdre el control del seu cotxe i colpejar-lo.
Malgrat que l’adherència era precària, la tracció integral permetia a Ari Vatanen i Terry Harryman anotar-se la seva segona victòria parcial de tram per 20 segons de marge amb els seus companys d’equip, Jean-Pierre Nicolas i Charley Pasquier, i per 26 segons amb Bernard Darniche i Alain Mahé, amb el que els dos Peugeot 205 T16 passaven a liderar la prova, figurant el finlandès i el britànic al capdavant de la general provisional.
Markku Alén i Ilkka Kivimäki, malgrat patir problemes d’embragatge en aquesta vuitena prova especial, es mantenien en posicions de podi a 11 segons de la parella francesa del lleó, precedint a la seva vegada en 47 i 53 segons als Renault 5 Turbo dels francesos Jean Ragnotti i Pierre Thimonier i de Bruno Saby i Jean-François Fauchille respectivament.
Paral·lelament, aquesta trascendental vuitena prova especial, esdevindria fatídica per a Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, quan els alemanys es veurien obligats a abandonar la competició amb el motor del seu Sport Quattro totalment exhaust arran dels problemes de sobreescalfament que venien patint des d’un bon inici.
Les condicions humides es mantenien en les tres cronometrades que restaven en l’etapa i així els líders Ari Vatanen i Terry Harryman prosseguien amb la seva demostració d’habilitat al volant amb dos escratxs i un segon millor temps a 1 segon del registre que marcaven Adartico Vudafieri i Luigi Pirollo, els guanyadors de l’especial. El doblet per a Peugeot però no duraria massa, doncs una cronometrada més tard d’aconseguir-se, és a dir en la novena prova especial, Jean-Pierre Nicolas i Charley Pasquier hi patien una punxada i en concedir uns 3 minuts, s’endarrerien cinc posicions a la taula.
Així doncs, a l’arribada a Bastia el dijous a les 9 del vespre, Ari Vatanen i Terry Harryman eren líders per 4 minuts i 48 segons de marge amb Markku Alén i Ilkka Kivimäki, i per 6 minuts i 30 segons amb Miki Biasion i Tiziano Siviero, un cop els transalpins havien aconseguit superar els dos Renault 5 Turbo que els precedien. Jean Ragnotti i Pierre Thimonier restaven a les portes del podi per 29 segons, precedint a la seva vegada per 1 minut i 10 segons a l’altre Lancia 037 del Jolly Club en mans d’Adartico Vudafieri i Luigi Pirollo.
La segona etapa s’iniciava amb la sortida del parc tancat de Bastia el divendres al matí, també a les 9 en punt com en la jornada anterior, per mitjançant 8 proves especials de 274,52 km cronometrats de distància, anar a trobar a partir de 3 quarts de 6 de la tarda el parc tancat de Calvi, previ reagrupament a Corte.
Les condicions seguien sent humides i muntant pneumàtics de pluja, Markku Alén i Ilkka Kivimäki llimaven en 33 segons les distàncies amb el lideratge amb dos escratxs consecutius en les dues primeres proves especials de la jornada. Ari Vatanen i Terry Harryman en recuperaven 15 amb el millor temps de la tercera prova especial, si bé els finlandesos de Lancia tancarien el bucle fins arribar a Corte amb dos millors temps més, sent especialment important la de la cinquena i última prova especial del bucle matinal, en la que Ari Vatanen i Terry Harryman hi patien una punxada i en concedir 3 minuts amb els seus més immediats perseguidors, veien com l’entrada en el reagrupament de Corte, el gap entre els dos equips era de 1 minut i 20 segons.
D’altra banda, Miki Biasion i Tiziano Siviero després de l’incident de la vuitena prova especial del dia anterior, es mostraven més cauts en la lluita contra el cronòmetre i seguien tancant el podi a 4 minuts i 41 segons del lideratge, tot aprofitant un mal funcionament en el motor del Renault 5 Turbo de Jean Ragnotti i Pierre Thimonier que els impedia atacar, però que si més no els permetia conservar la quarta posició a 7 minuts i 42 segons de la parella de Peugeot després dels accidents d’Adartico Vudafieri i Luigi Pirollo i de Bernard Darniche i Alain Mahé en el mateix revolt d’aquesta cinquena i última prova especial matinal.
Els italians del Jolly Club abandonaven el ral·li arran de l’accident ocorregut en la cinquena prova especial matinal, mentre que els francesos de l’equip Audi - Yacco prosseguien amb la competició malgrat deixar-se uns 30 minuts per retornar a la carretera.
En sortir de Corte, Ari Vatanen i Terry Harryman guanyaven les dues primeres proves especials del bucle, mentre que Markku Alén i Ilkka Kivimäki privaven en la tercera i última de la jornada als pilots de Peugeot d’una nova victòria de tram per 4 segons, amb el que l’entrada a Calvi a 3 quarts de 6 de la tarda es produïa amb una distància d’1 minut i 47 segons entre els dos equips.
Miki Biasion i Tiziano Siviero es mantenien en tercera posició però ja a 6 minuts i 30 segons del lideratge, mentre que Jean Ragnotti i Pierre Thimonier, llur cotxe ja funcionava millor i marcaven fins i tot un segon millor temps en la primera cronometrada del bucle, es trobaven ja a 8 minuts i 33 segons dels pilots de Peugeot. 10 minuts més avall, Bruno Saby i Jean-François Fauchille juntament amb els debutants a Còrsega Stig Blomqvist i Björn Cederberg, formaven un grup compacte en la lluita per la cinquena posició.
Qui no arribaven a Calvi eren finalment Bernard Darniche i Alain Mahé, els francesos després de passar tot un seguit de penúries, veien com en la setena prova especial cronometrada del dia, la penúltima de la segona etapa, el motor del seu Audi Quattro A2 deia prou, deixant així a la parella sueca formada per Stig Blomqvist i Björn Cederberg en solitari per defensar els interessos de la marca de les quatre anelles.
Abans del trenc d’alba, a les 5 en punt del matí, els 76 equips arribats a Calvi iniciaven la tercera i última etapa del ral·li, la qual era la més llarga de tot el recorregut en tenir 431,12 km cronometrats en el seu itinerari al llarg d’11 proves especials. Uns trams que portarien aquells que l’aconseguissin superar fins al punt de sortida, és a dir a Ajaccio.
De nit i amb la pluja incrementant la seva intensitat, Ari Vatanen i Terry Harryman es veien sorpresos per un bassal d’aigua en la primera prova especial sabatina. En la frenada d'un revolt, les seves dues rodes del cantó esquerra es bloquejaven completament i el seu 205 T16 sortia despedit contra una roca colisionant-hi violentament, arran de l'impacte el Peugeot es va incendiar, si bé la parella va tenir el temps just com per poder sortir del cotxe sense lamentar danys personals.
Markku Alén i Ilkka Kivimäki heretaven així la primera posició sense més oposició que les sorpreses que es poguessin trobar a la carretera o la seva pròpia mecànica, doncs el marge amb els segons classificats era bastant ampli. Els seus companys d’equip, Attilio Bettega i Sergio Cresto, recuperaven la velocitat de la primera jornada i marcaven el millor temps en aquesta primera prova especial, mentre que Jean Ragnotti i Pierre Thimonier amb el segon millor temps a 2 segons del registre dels transalpins de Lancia, retallaven en 1 minut i 21 segons el gap que tenien amb Miki Biasion i Tiziano Siviero.
Els francesos de la marca del rombe s’imposaven en la segona prova especial sabatina, i en escurçar en 56 segons la distància que els separava dels campions europeus en vigència, la lluita per la segona plaça es posava roent en trobar-se els dos equips separats per tan sols 13 segons.
Attilio Bettega i Sergio Cresto guanyaven en la tercera cronometrada del dia, mentre que Miki Biasion i Tiziano Siviero s’esperonaven per recuperar 9 segons del marge perdut fins llavors. Paral·lemant, Bruno Saby i Jean-François Fauchille eren baixa del ral·li per accident, deixant a Stig Blomqvist i Björn Cederberg en solitari en la quarta posició.
Però el Lancia 037 Evo de Miki Biasion i Tiziano Siviero no anava del tot bé, les intenses vibracions del seu volant en les frenades, deixaven les mans del pilot italià ensangrentades. Malgrat que en el reagrupament d'Ajaccio es canviaven els discs de fre del cotxe, el problema no es ressolia i així després de 2 proves especials més, els italians i els francesos empataven en la segona posició provisional.
Amb un segon millor temps i una victòria de tram en la sisena i setena prova especial sabatina, Jean Ragnotti i Pierre Thimonier aconseguien 24 segons d’avantatge vers Miki Biasion i Tiziano Siviero, amb qui empatarien a temps en la següent prova especial. Restaven tres proves especials per completar el recorregut, i en la primera d’elles Jean Ragnotti i Pierre Thimonier erraven en la munta de pneumàtics, patint una virolla que els faria perdre la segona posició per 16 segons de diferència amb els pilots del Jolly Club.
La pluja va tornar acompanyar als pilots en la sortida de la penúltima prova especial, malgrat aquesta situació, els Lancia afrontaven l’especial amb pneumàtics llisos ja que el seu helicòpter els hi reportava que només els primers quilòmetres estaven mullats, mentre que Jean Ragnotti i Pierre Thimonier s’arriscaven i optaven per les gomes de pluja. Els francesos del rombe no van tardar massa en adonar-se que la seva elecció no era l’adequada i aquests aturaven el cronòmetre concedint a final de tram 1 minut i 35 segons a Miki Biasion i Tiziano Siviero, autors a la seva vegada del millor temps.
Malgrat que la darrera prova especial del programa tenia una corda cronometrada de 83,10 km, la més llarga de tot el programa, la distància entre els dos darrers inquilins del podi era d’1 minut i 51 segons, massa gran com per intentar assumir riscos i els francesos de Renault afluixaven el ritme per concedir encara 2 minuts més a la parella italiana de l’estructura satèl·lit de Lancia.
Paral·lelament, en aquesta última prova especial del programa, Jean-Pierre Nicolas i Charley Pasquier completaven la seva jornada perfecta i lliure d’incidents mecànics, i en marcar el millor temps, segon que la parella de Peugeot s’anotava al llarg del dissabte en comptar amb els serveis de guaita de l'helicòpter de l'equip Lancia, els francesos prenien la quarta posició a Stig Blomqvist i Björn Cederberg per 1 minut i 5 segons de marge, tot una gesta si tenim en compte que a Calvi la parella ocupava la desena posició provisional.
Quan tocava 1 quart de 6 de la tarda, els 58 equips que aconseguien completar els 1130,29 km del recorregut començaven a entrar al parc tancat d’Ajaccio, moment en el que Markku Alén i Ilkka Kivimäki revalidaven la seva victòria de la temporada passada aturant el cronòmetre amb un registre de 13 hores 24 minuts i 56 segons. A 4 minuts i 15 segons dels guanyadors, s’hi classificava el cotxe homòleg del Jolly Club confiat en mans de Miki Biasion i Tiziano Siviero, qui d'aquesta manera obtenien el seu primer podi al mundial, mentre que a 8 minuts i 20 segons del temps dels guanyadors, tancaven el podi Jean Ragnotti i Pierre Thimonier.
Una sortida de pista en el vuité tram, va esgarrar les opcions de victòria per a Ragnotti-Thimonier.
Entre els turismes millorats, és a dir els Grup A, els locals Yves Loubet i Patricia Trivero s’imposaven consecutivament en les 5 primeres proves especials del programa a bord del seu Alfa Romeo GTV6 i es llauraven un lideratge prou clar. Emperò les seves Michelin es degradaven en excès i les punxades els posaven ràpidament en contra temps. Kalle Grundel i Peter Diekmann eren pràcticament els únics rivals de la parella corsa, trencant el domini dels pilots en la sisena, setena, novena i desena prova especial del primer dia, amb el que el suec i l’alemany entraven al parc tancat de Bastia amb 2 segons de marge vers Yves Loubet i Patricia Trivero.
Les alternances en quan a l’autoria dels millors registres de la categoria, així com dels contra temps en forma de punxades, van ser una constant en el camí cap a Calvi, és a dir la segona etapa del ral·li, si bé els pilots del Volkswagen Golf GTi havien de lamentar problemes amb les suspensions del seu cotxe arran de circular una distància llarga sobre la llanda, amb el que els locals Yves Loubet i Patricia Trivero entraven a 3 quarts de 6 de la tarda en el parc tancat de la vila nord-occidental amb el lideratge en el seu haver i per un marge que superava els 35 minuts amb la parella escandinavo-germànica. A la seva vegada aquest incident amb les suspensions del seu Volkswagen, permetia als francesos Bertrand Balas i Eric Lainé, amb un cotxe homòleg al dels líders, assolir la segona plaça provisional per 14 minuts de coixí amb aquests.
Donades aquestes distàncies, i malgrat que la tercera etapa del programa era la més llarga de totes, el retorn cap a Ajaccio esdevenia pràcticament un tràmit per als líders de la provisional, els quals es dedicaven a controlar la classificació. Per la seva banda Kalle Grundel i Peter Diekmann s’esforçaven de valent i esdevenien els llebrers de la categoria. En imposar-se en 9 de les 11 proves especials de l’itinerari, la parella aconseguia recuperar la segona posició al terme de la prova, si bé a més de 25 minuts dels guanyadors finals, Yves Loubet i Patricia Trivero.
Només les Michelin van posar contra les cordes a Loubet-Trivero
La victòria que Markku Alén aconseguia a Còrsega, servia al pilot finlandés de Lancia per escalar posicions a la general fins assolir el lideratge provisional de la taula del campionat de pilots, superant en 4 punts al seu compatriota d'Audi Hannu Mikkola, absent a l'illa. Per darrera de Mikkola, Stig Blomqvist s'instal·lava en la tercera posició a tan sols 1 punt del seu company d'equip, gràcies a la cinquena plaça final obtinguda.
|
Punts |
 Markku Alén
|
|
Hannu Mikkola |
|
 Stig Blomqvist
|
|
L'estranya aliança entre Peugeot i Lancia surgia efecte, i si bé en la taula general del campionat de constructors Audi es mantenia al capdavant gràcies als 10 punts sumats per Stig Blomqvist i Björn Cederberg, Lancia, amb la primera victòria de la temporada retallava considerablement les distàncies vers el constructor alemany. Renault per la seva banda sumava uns importants 14 punts amb el podi de Jean Ragnotti i Pierre Thimonier, el que permetia als del rombe superar a Toyota en la taula provisional per 8 punts.
Constructor |
Punts |
 Audi
|
|
 Lancia
|
|
 Renault
|
|
Especificacions tècniques 
Títols 
Carlos Sainz 
Didier Auriol 
Mitsubishi
Toyota
Subaru
