Tot i obrir pista dos dies, Loeb-Elena guanyaven per 64ena vegada al mundial.
El 8è Ral·li de Sardenya era el cinquè esdeveniment en el calendari del campionat del món de ral·lis corresponent a la temporada de 2011 i aquest finalitzava a Olbia el diumenge 8 de maig. La prova, amb la possibilitat d’entregar punts en els certàmens de pilots, constructors, SWRC, així com la WRC Academy, comptava amb 64 equips en la seva llista d'inscrits, dels que 63 van prendre la sortida al ral·li el divendres 6 de maig de 2011 per tal de fer front a un recorregut composat de 18 proves especials cronometrades de 339,70 km, una distància que 32 equips van aconseguir completar.
La unica taca en el ral·li de Hirvonen-Lehtinen va ser una punxada.
La primera etapa de l’edició comptava en el seu programa amb 8 proves especials cronometrades, resultants de passar en dues ocasions, matí i tarda, per un bucle de 4 trams. La sortida del parc tancat d’Olbia tenia lloc a les 7 del matí, mentre que el seu retorn estava programat per a partir de les 8 del vespre per als primers participants, entremig, els organitzadors disposaven una assistència remota a mitja jornada a Siamanna.
El noruec Petter Solberg i el britànic Chris Patterson aconseguien el millor temps en el tram de proves celebrat el dijous al matí, i amb aquesta dinàmica semblaven sortir el divendres al matí, quan els pilots privats de Citroën aconseguien adjudicar-se el millor registre, per 3,0 segons de marge amb el Ford Fiesta RS WRC oficial de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen i 5,6 segons amb l’unitat privada del cotxe de la firma nord-americana en mans dels suecs Per-Gunnar Andersson i Emil Axelsson.
Tanmateix en aquesta primera especial cronometrada, ja s'enregistrava el primer incident destacable del ral·li quan l’altra parella finlandesa i oficial de Ford, la formada per Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, volcava el seu Fiesta RS WRC. Si bé aquests no hi perdien massa temps en l'incident, els pilots es veien obligats a abandonar la primera jornada i acollir-se a la modalitat del superally per tal de poder prosseguir amb la competició l’endemà.
Emplaçats en el segon tram del divendres, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen aconseguien marcar el millor temps al final de la cronometrada i llevaven així la condició de líder a Petter Solberg i Chris Patterson, els quals en lamentar problemes mecànics en el seu Citroën, cedien una mica més de mig minut i baixaven fins la desena plaça provisional. Per-Gunnar Andersson i Emil Axelsson també coneixien problemes als 4 km de prendre la sortida en aquesta segona prova especial i en cedir-hi més de 16 minuts, els suecs s'acomiadaven de qualsevol opció de podi. La conjunció dels dos incidents, habilitaven a què Sébastien Loeb i Daniel Elena i Evgeniy Novikov i Stéphane Prévot passessin a completar les posicions de podi a 10,5 segons i 13,4 segons de la parella líder respectivament.
Tot i haver d'obrir pista en la seva condició de líders de la provisional del campionat per a pilots, Sébastien Loeb i Daniel Elena s'adjudicaven l'escratx en la tercera cronometrada del ral·li, una especial en la que es donava la casualitat que fins a 3 Citroën DS3 WRC hi empataven al millor temps, el dels seus companys de formació Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i el de Petter Solberg i Chris Patterson.
Amb aquesta victòria parcial de tram, els campions del món en vigència restaven a només 3 dècimes de segon del temps de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. Mentre que els irlandesos Kris Meeke i Paul Nagle, a bord del debutant Mini John Cooper Works WRC, es veien obligats a abandonar la competició per sortida de pista i quan es trobaven ocupant la quarta posició provisional.
En la quarta i última prova especial del bucle matinal, la parella francòfona de Citroën s'emportava el seu segon escratx consecutiu del dia i aquests es situaven al capdavant de la classificació provisional de la prova sarda per 2,7 segons de marge amb Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen i 11,9 segons en relació a Evgeniy Novikov i Stéphane Prévot. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia per la seva banda, tenien un mal rendiment en l'especial i eren superats per 1 segon exacte de marge pel Ford Fiesta RS WRC de l'equip Stobart en mans dels escandinaus Mads Østberg i Jonas Andersson.
En sortir de les assistències remotes, els participants es disposaven a tornar a passar per les especials del matí si bé amb un ordre lleugerament canviat, doncs la primera especial celebrada, ara passava a ser la darrera. L'estira i arronsa entre Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen amb Sébastien Loeb i Daniel Elena es perllongava en les dues primeres proves especials del bucle, fins que en la penúltima especial del divendres i tercera del bucle de la tarda, els de Ford patien una punxada i es desenganxaven una mica dels seus rivals en cedir 51 segons a final de tram, passant a estar classificats a partir de llavors per darrere dels 2 Citroën DS3 WRC oficials, així com el de Petter Solberg i Chris Patterson.
Malgrat tot, l'estranya estrategia que seguien Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, que per tal d'evitar sortir en segona posició l'endemà, cedien 26 segons en la darrera especial del dia, i així queien fins la quarta posició provisional; situant als finlandesos de Ford en la tercera posició provisional, a 53,1 segons de Sébastien Loeb i Daniel Elena, i a 19,9 segons de la segona posició que ocupaven Petter Solberg i Chris Patterson.
L’inici de la segona etapa es programava per dissabte 7 de maig a partir de les 8 del matí, la qual tenia en el seu itinerari 6 proves especials cronometrades de 143,06 km de corda, resultants de passar en dues ocasions per un bucle de 3 trams, amb el què la jornada sabatina esdevenia la més llarga de la vuitena edició.
Sense cap necessitat de conservar res, els re enganxats Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila esdevenien els llebrers de la jornada, doncs els finlandesos de Ford aconseguien el millor temps en 5 de les 6 proves especials que es programaven, amb el què els pilots entraven al parc tancat d’Olbia en la 26ena posició provisional al terme de l'etapa.
Per davant, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia marcaven el segon millor temps en la primera prova especial sabatina i els provençals de Citroën superaven a la taula a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena, en haver de seguir obrint pista, veien com el seu marge de confiança al capdavant de la classificació es reduia sensiblement.
Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen responien amb la mateixa moneda que havien estat pagats a primera hora del matí en la segona prova especial matinal i els pilots recuperaven la posició de podi perduda per 1 segon de marge, alhora que es classificaven a només 9 dècimes de segon del Citroën DS3 WRC de Petter Solberg i Chris Patterson, pilots que mantenien la segona posició malgrat patir una punxada que els endarreria en una vintena de segons.
La classificació estava molt estreta i així amb un altre segon millor temps per darrera dels seus companys d’equip, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen accedien a la segona posició a 30,9 segons del temps dels per llavors heptacampions del món. Petter Solberg i Chris Patterson tancaven les posicions de podi en el reagrupament de mitja jornada a 37,1 segons del lideratge i per 1,5 segons d’avantatge vers Sébastien Ogier i Julien Ingrassia.
Precisament la parella provençal de Citroën acabaven amb l’hegemonia dels finlandesos de Ford en quan aconseguien la victòria de tram en la primera especial de la tarda, és a dir, la quarta sabatina, amb el que els oficials dels xevrons superaven als privats Petter Solberg i Chris Patterson per 3 dècimes de segon.
Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen aturaven el cronòmetre abans que els seus dos rivals per a una posició de podi en les dues últimes especials de la jornada, mentre que entre els dos Citroën DS3 WRC, el gap s’eixamplava en 4,9 segons en l’equador del bucle i es reduia en 3 dècimes de segon en la darrera prova especial sabatina.
Així doncs, quan tocaven 3 quarts de 6 de la tarda, els participants començaven a entrar al parc tancat d’Olbia, on hi romandrien neutralitzats fins l’endemà al matí. Sébastien Loeb i Daniel Elena es mantenien al capdavant de la classificació per 23,8 segons de marge amb Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, mentre que en relació als seus companys d’equip, el gap era de 34,6 segons, uns pilots que veien com haver cedit 26 segons en la jornada anterior no havia estat pas bona idea en quan només aconseguien recuperar-ne uns 20. Petter Solberg i Chris Patterson restaven a les portes del podi a 4,9 segons dels darrers inquilins, si bé per darrera seu els escandinaus Mads Østberg i Jonas Andersson es trobaven ja a més d’1 minut de marge.
L'etapa final dominical estava formada per només 4 especials cronometrades de 65,58 km de distància competitiva i als que se’ls hi donava el tret de sortida a les 6 del matí. Un primer bucle matinal contenia 3 trams cronometrats, mentre que després de passar per les assistències, es deixava el “Power Stage” en solitari per tancar l’edició.
Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila seguien la tónica de la jornada anterior en el bucle matinal, i així els finlandesos aconseguien sumar dos escratxs més en el seu compte particular. Mentre que en la lluita realment interessant, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen aconseguien classificar-se sempre per davant de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, alhora que els provençals mantenien el seu estira i arronsa amb Petter Solberg i Chris Patterson en la lluita per la tercera plaça.
Tot canviaria en l’última prova especial del bucle matinal, Terranova, en la que els gals de Citroën trencaven la suspensió posterior esquerra del seu DS3 WRC en picar contra una roca, el que els feia perdre tota opció de podi en deixar-s’hi 1 minut i 15,5 segons a final de tram amb Petter Solberg i Chris Patterson, autors a la seva vegada del millor temps a l'especial.
Amb només els 8,24 km de la segona passada per la primera prova especial dominical, corresponents als “Power Stage”, la classificació estava bastant apretada amb Sébastien Loeb i Daniel Elena en la primera posició per 14,0 segons de marge amb Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen i per 19,8 segons amb Petter Solberg i Chri Patterson.
Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen s’emportaven els 3 punts extra que suposaven guanyar aquesta última prova especial, si bé els finlandesos només aconseguien retallar 2,8 segons als líders provisionals, autors a la seva vegada del tercer millor temps per darrera de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila.
Amb l’entrada al parc tancat d’Olbia a partir de la 1 del migdia per als primers participants, la vuitena edició del ral·li sard es donava oficialment per conclosa. Sébastien Loeb i Daniel Elena, líders de la classificació provisional des de divendres al migdia, completaven els 339, 70 km del recorregut programat en un temps total de 3 hores 45 minuts i 40,9 segons, 11,2 segons menys que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen que es quedaven amb el segon graó del particular podi de pedra. Petter Solberg i Chris Patterson eren els darrers en classificar-se amb dret a la foto del podi així com la posterior dutxa de xampany, aturant el cronòmetre amb un registre 23,8 segons més lent que el temps dels guanyadors.
Després d'una lluita molt tancada per les posicions de podi, Solberg-Patterson s'emportaren la tercera plaça.
En la categoria reservada als cotxes S2000, el conegut com SWRC, els estonis Ott Tänak i Kuldar Sikk s’imposaven consecutivament en les 3 primeres proves especials del ral·li, mentre que en la quarta i última del primer bucle de l’edició, la parella marcava el segon millor temps per darrera de Martin Prokop i Jan Tománek, amb el que les dues parelles feien cap al reagrupament remot de Siamanna separats per 9 segons.
Juho Hänninen i Mikko Markkula s’afegien a la lluita amb la seva victòria de tram en la primera prova especial del bucle de la tarda, mentre que els líders tornaven a marcar 3 millors temps en les 3 proves cronometrades que restaven, amb el que el seu retorn a Olbia es produia amb 25,7 segons de marge en relació als pilots txecs i amb 43,8 segons vers els finlandesos; per darrera d’aquests últims, Nasser Al-Attiyah i Giovanni Bernacchini eren quarts a 3 minuts i 30,4 segons del lideratge, massa lluny de les posicions de podi per guanyar-se-la per mèrits propis i amb Bernardo Sousa i António Costa pressionant per darrera.
Ott Tänak i Kuldar Sikk s’imposaven en les tres proves especials matutines del dissabte, mentre que per darrera seu sempre s’hi classificaven Juho Hänninen i Mikko Markkula, amb el què els finlandesos aconseguien donar compte de la segona posició de Martin Prokop i Jan Tománek, després de que els txecs es veiessin enlentits pel Mini de Daniel Oliveira i Carlos Magalhães just abans d’entrar al reagrupament per a les assistències de mitja jornada, on a la seva vegada hi arribaven tard i rebien 40 segons de penalització.
La victòria quedava doncs en un assumpte de dos equips, i si bé Juho Hänninen i Mikko Markkula aconseguien 2 victòries per 1 d’Ott Tänak i Kuldar Sikk en la segona passada per les 3 especials del bucle, les distàncies entre els dos equips pràcticament no es veien afectades i aquests entraven a Olbia separats en 48,6 segons.
L’estira i arronsa entre estonis i finlandesos es va perllongar al llarg de la jornada dominical amb el que finalment Ott Tänak i Kuldar Sikk es feien amb la victòria per 26,7 segons de marge amb Juho Hänninen i Mikko Markkula, mentre que Martin Prokop i Jan Tománek tancaven el podi a més de 4 minuts dels guanyadors.
A efectes de campionat, la ronda italiana era la tercera prova del calendari. Els estonis en aconseguir-hi la seva primera victòria de la temporada sumaven, com Martin Prokop, un total de 40 punts, el que deixava als dos pilots empatats al capdavant de la provisional amb 2 punts d'avantatge vers l'estoni Karl Kruuda, el qual comptava ja amb 3 participacions al llarg de la temporada per 2 dels seus predecessors.
Tänak-Sikk van tenir sota control la victòria sarda.
Entre els més joves del campionat, Craig Breen i Gareth Roberts començaven la seva participació a la cita amb molta intensitat, marcant el millor temps en les dues primeres proves especial i el segon millor temps en la tercera, però en la quarta i última del bucle inaugural de l’esdeveniment, l’irlandès i el gal·lès es veurien obligats a abandonar en perforar el càrter del seu cotxe.
Jan Cerný i Pavel Kouhout heretaven llavors la primera posició al terme de l’escull matinal, però en la represa aquests també debien abandonar la competició deixant als argentins Miguel Ángle Baldoni i Fernando Mussano al capdavant de la classificació provisional. Amb un tercer i dos millors temps, els alemanys Christian Riedemann i Michael Wenzel apretaven per darrera i finalment els teutons entraven a Olbia com els primers classificats per 8,9 segons de marge amb els suecs Fredrik Åhlin i Björn Nilsson i 14,9 segons amb els argentins anteriorment líders.
El ral·li acabava per als més joves en la segona i més llarga etapa del programa, i en la primera de les 6 cronometrades de l’itinerari els líders havien de retirar-se en trencar un palier del seu Ford Fiesta R2, cedint així el testimoni a Fredrik Åhlin i Björn Nilsson, qui en la següent prova especial s’endarrerien en minut i mig i s’acomiadaven de qualsevol opció a victòria.
Els russos Sergey Karyakin i Dmitriy Balin prenien la primera plaça, però en la cursa per eliminació que s’estava convertint la classe, aquests havien d’abandonar en la tercera i última prova especial de l’escull matinal deixant la plaça als estonis Egon Kaur i Erik Lepikson. Aquests completaven les especials que restaven en el programa sense majors contra temps, sent un dels 3 equips que podien disputar tot l’itinerari particular, i els estonis es feien amb la victòria final.
A efectes de campionat, Egon Kaur guanyava per segona vegada consecutiva en la segona prova del calendari després de la victòria aconseguida a Portugal amb el que pilot acumulava ja un total de 58 punts, 32 més que no pas Miguel Ángel Baldoni o 34 més que Brendan Reeves.
Dos de dos per a Kaur en el WRC Academy
La victòria que aconseguia Sébastien Loeb a Sardenya combinada amb el punt extra del Power Stage, permetien al pilot alsacià assolir els 100 punts en la taula provisional del campionat de pilots, refermant així el seu lideratge per 7 punts vers Mikko Hirvonen a partir d'aquell instant. Sébastien Ogier, que no podia fer gala d'un bon ral·li, tancava el podi provisional amb 81 punts, 13 més que no pas Jari-Matti Latvala, llur actuació a l'illa italiana era encara pitjor que la del provençal.
|
Punts |
 Sébastien Loeb
|
|
 Mikko Hirvonen |
|
Sébastien Ogier
|
|
Citroën aconseguia trencar la igualada que mantenia amb Ford en sortir de Jordània, gràcies en bona part a la victòria i al quart lloc dels homes dels dos xevrons, mentre que els del òval havien de lamentar la poca contribució de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila al segon lloc de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, i els de la marca nord-americana hi perdien 17 punts vers els seus principals rivals. En un altre pla, Stobart seguia gaudint de l'avantatge de disposar de dos cotxes en pista per un per part de l'equip de Petter Solberg, amb el què els camioners es mantenien en el tercer lloc del certamen de constructors alhora que eixamplaven distàncies amb l'equip de l'ex-campió noruec.
Constructor |
Punts |
 Citroën
|
|
 Ford
|
|
 Stobart
|
|
Walter Röhrl 
Per Eklund 
Opel
Audi
Porsche
Renault