Segona vitcória en el mundial per a Ragnotti-Andrié i tercera per a Renault.

Amb la ciutat corsa d'Ajaccio com a centre neuràlgic de la ronda francesa, el 8 de maig de 1982 finalitzava la 26ena edició del Tour de Corse. La cita era la cinquena en el calendari mundial de ral·lis i estava composada per 27 especials, algunes d'elles cronometrades, d'altres amb una mitjana impartida, llur corda arribava fins a un total de 1176,10 km de competició. La llista d'inscrits es va enfilar fins als 181 equips, dels que 177 van empendre el camí des de la rampa de sortida el 6 de maig. 47 d'ells, gairebé una quarta part, van aconseguir superar la prova i finalitzar el recorregut.

Un ruixat va agafar d'imprevist a Andruet-Petit, arruinant-los bona part de les seves possibilitats.

El ral·li va començar amb un cop de teatre, Hannu Mikkola i Arne Hertz van haver d'abandonar quan només havien disputat 3 kilómetres de la primera especial en trencar-se la transmissió del seu Audi Quattro. De fet la parella escandinava ja va començar la prova amb mal peu quan un dels seus mecànics, que feia les darreres comprobacions, va estabellar la unitat prevista per al ral·li; aixó va obligar a construir a partir d'una corresseria nua, un nou Quattro en només 7 hores.

Pel que fa als que seguien en competició, durant les primeres especials cronometrades es va produir un estira i arronsa entre el Ferrari 308 GTB de Jean-Claude Andruet i Michele Petit i el Renault 5 Turbo de Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié, els de Ferrari es mantindrien al cap de la classificació des de la primera fins la cinquena especial, cedint en la sisena a l'atac dels francesos del rombe que es farien amb el liderat de la prova per anar paulativament incrementant les distàncies. Per darrera d'ells Attilio Bettega i Maurizio Perissinot eren uns expectadors d'excepció, demostrant el potencial del nou Lancia Rally 037, cotxe que competia per primera vegada en el mundial de ral·lis.

Bernard Darniche i Alain Mahé, que pilotaven un BMW M1, un cotxe que a priori semblava poc apropiat per a les revirades i estretes carreteres corses donades les seves grans dimensions, van estar marcant uns cronos molt bons, inclús per sobre de l'esperat fins que en la penúltima cronometrada de la primera jornada van perdre uns 8 minuts per una fallada en la bomba d'oli que finalment els va portar a l'abandonament. Altres víctimes d'aquesta primera jornada van ser l'austríac d'Audi Franz Wittmann i el seu copilot alemany Peter Diekmann que en trencar el motor del seu Quattro van deixar a Michele Mouton i Fabrizia Pons com a úniques representants de la marca d'Ingolstadt. De fet la parella franco-italiana apareixia força endarrerida en la general a causa d'haver trencat el diferencial posterior després d'un impacte i haver hagut de pilotar només amb les dues rodes motrius de l'eix anterior.

Després de fer nit a Bastia, i ja en la primera especial cronometrada, Attilio Bettega i Maurizio Perissinot patien una sortida de pista amb tan mala fortuna que colisionaven contra la paret d'una casa, a resultes del qual el seu cotxe va quedar convertit una massa de ferralla tardant fins a tres quarts d'hora els serveis d'emergències en retirar al pilot transalpí de l'interior del seu Lancia amb les dues cames trencades, lesió que el tindria un any fora dels trams.

En quan als que seguien en competició, Andruet-Petit es van llençar a l'atac de Ragnotti-Andrié, aconseguint retallar un minut dels dos d'avantatge que els de Renault havien aconseguit al llarg de la primera jornada vers els de Ferrari, peró a les acaballes de la jornada la pluja, possibilitat descartada per molts caps d'equip, va fer finalment acte de preséncia, agafant-los amb pneumàtics llisos cedint de cop 3 minuts vers els líders de la prova, distància que Ragnotti-Andrié van aconseguir incrementar en les dues especials que restaven per tal d'establir una diferencia considerable de 6 minuts i 35 segons en arribar a la neutralització d'Ajaccio.

En la tercera etapa, un bucle amb sortida i arribada a Ajaccio, Ragnotti-Andrié es van limitar a controlar la situació, tasca facilitada també perque Andruet-Petit eren conscients de la impossibilitat de donar caça a la primera posició; deixant el punt més calent la lluita per la tercera plaça que estaven protagonitzant el Porsche 911 SC de Bernard Béguin i Jean-Jacques Lenne i l'Opel Ascona 400 de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, els quals havien ocupat l'esmentada plaça després de l'accident de Bettega-Perissinot.

Amb un ferm encara humit per les pluges del dia anterior, la major eficàcia dels Pirelli en aquestes condicions que muntaven els francesos vers els Michelin dels alemanys, va facilitar que els pilots del Porsche es fessin amb la tercera posició, tancant així un podi copat per pilots francesos encapçalat per Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié amb un temps de 14 hores 11 minuts i 19 segons, seguit de Jean-Claude Andruet i Michele Petit a 5 minuts i 38 segons i per últim Bernard Beguin i Jean-Jacques Lenne a 8 minuts i 52 segons.

 

Amb una tercera jornada fenomenal, Beguin-Lenne tancaven un podi integrament francés .

En el campionat de pilots, Walter Röhrl seguia encapçalant la taula ja que cap dels pilots classificats per davant d'ell seguia el mundial, i dificilment ho faria, pel que la quarta posició recollida a Córsega, era bona. Per darrera d'ell Michèle Mouton guanyava finalment 4 punts després d'aconseguir escalar posicions i arribar fins la setena posició final. Per Eklund, absent de la cita tancava la provisional a força distància ja del líder.

Pilot

Punts

Walter Röhrl

57

Michèle Mouton

32

Per Eklund

25

En la general per contrusctors, el fiasco d'Audi va permetre a Opel incrementar les distàncies en la taula vers els seus compatriotes amb sis punts més, establint ara la diferència en 18 punts. Porsche per la seva banda sumava el segon podi de la temporada i pujava fins la tercera posició que era compartida amb els guanyadors de la prova, Renault, per davant dels japonesos de Nissan i Toyota.

Constructor
Punts

Opel

58

Audi

40

Porsche

Renault

28

28

Tot i obrir pista dos dies, Loeb-Elena guanyaven per 64ena vegada al mundial.

El 8è Ral·li de Sardenya, suposava la cinquena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis corresponent a la temporada de 2011. La prova, amb puntuabilitat per als campionats de pilots, constructors, SWRC, així com la WRC Academy, comptava amb 64 equips en la seva llista d'inscrits, dels que 63 van emprendre la sortida al ral·li el divendres 6 de maig de 2011 i fer front a un recorregut composat de 18 especials cronometrades de 339,70 km que 32 equips van aconseguir completar.

La unica taca en el ral·li de Hirvonen-Lehtinen va ser una punxada.

El norueg Petter Solberg i el britànic Chris Patterson aconseguien el millor temps en el tram de proves celebrat el dijous al matí, i amb aquesta dinàmica semblaven sortir el divendres al matí quan els pilots privats de Citroën aconseguien adjudicar-se el millor registre. Tanmateix en aquesta primera especial cronometrada s'enregistrava el primer incident destacable del ral·li quan els pilots finlandesos oficials de Ford Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, volcaven el seu Fiesta RS WRC. Si bé no perdien massa temps en l'incident, els pilots es veurien obligats a abandonar i acollir-se al superally en la segona especial del dia.

Precisament els seus compatriotes i companys d'equip a Ford, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, aconseguien marcar el millor temps en la segona especial cronometrada, llevant així la condició de líder al DS3 WRC de Petter Solberg i Chris Patterson, que amb problemes mecànics cedien mig minut i baixaven fins la desena plaça provisional.

Tot i haver d'obrir pista en condició de líder de la provisional del campionat, Sébastien Loeb i Daniel Elena s'adjudicaven l'escratx en la tercera cronometrada del ral·li, restant a només 3 décimes de segon de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. En la quarta, la parella franco-monegasca de Citroën s'emportava el seu segon escratx consecutiu el que els situava ara ja si com a líders de la prova italiana.

Després d'unes breus assistències remotes, els participants es disposaven a tornar a passar per les especials del matí amb l'ordre lleugerament canviat, doncs la primera especial celebrada, ara passava a ser la darrera. L'estira i arronsa entre Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen amb Sébastien Loeb i Daniel Elena va continuar durant la tarda, fins que en la penúltima especial del divendres, els de Ford patien una punxada i desenganxaven una mica dels seus rivals de Citroën. Malgrat tot, l'extranya estrategia que seguien Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, que per tal d'evitar sortir en segona posició l'endemà cedien 26 segons en la darrera especial del dia i així caure fins la quarta posició provisional, situava als de Ford en tercera posició provisional, a 53,1 segons de Sébastien Loeb i Daniel Elena, mentre que Petter Solberg i Chris Patterson es trobaven en segona posició a 33,2 segons arribats a la neutralització de la primera jornada.

La segona etapa, composada per 6 especials cronometrades de 143,06 km de corda i celebrada en dissabte, va tenir un equip clarament protagonista, els reenganxats Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, capaços de marcar 5 escratxs dels sis possibles que no feien més que situar als finlandesos en 26ena posició al terme de l'etapa, peró que permetia fer tests en viu de cara a cites futures del campionat.

Per davant, si bé Sébastien Loeb i Daniel Elena veien com el seu avantatge al capdavant de la provisional s'eixugava notablement en haver d'obrir pista per segon dia, els per llavors heptacampions del món mantenien la seva privilegiada posició en tot moment, establint-se un duel molt interessant per les restants posicions del podi a tres bandes, entre Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i Petter Solberg i Chris Patterson arribant a la neutralització de la segona etapa en aquest ordre i separats per tan sols 15 segons del primer a l'últim i a només 23,8 segons del liderat per part dels pilots de Ford.

Aquests últims, Petter Solberg i Chris Patterson, van resultar ser els més perjudicats d'aquesta segona etapa, doncs baixaven de la segona fins la quarta plaça general, principalment a causa d'una punxada soferta en la segona especial cronometrada del dia. Mentre que els pilots de Citroën Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, els únics capaços de trencar l'hegemònia de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila en la segona jornada, només recuperaven 20 segons al llarg de les sis especials celebrades dels 26 que havien cedit vers Sébastien Loeb i Daniel Elena en la darrera cronometrada del dia anterior, el que es podria qualificar com un balanç estratègic negatiu.

L'etapa dominical estava formada per només 4 especials cronometrades de 65,58 km de distància contra el cronòmetre, en les que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila seguien la tónica de la jornada anterior en les dues primeres, aconseguint sumar dos escratxs més en el seu compte particular. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen per la seva banda, aconseguien classificar-se sempre per davant de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, pel que a priori la seva segona posició no sembla córrer perill, peró si que estrenyia el cércol entre els oficials de Citroën amb Petter Solberg i Chris Patterson en la lluita per la tercera plaça.

En la penúltima especial cronometrada del ral·li, els de Citroën trencaven la suspensió posterior esquerra en picar contra una roca, el que els feia perdre tota opció de podi en deixar-se 1 minut i 15,5 segons en el tram, tanmateix Petter Solberg i Chris Patterson s'adjudicaven el millor temps a l'especial, i es situaven en tercera posició provisional a 5,8 segons per darrera de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen i 19,8 de Sébastien Loeb i Daniel Elena. Si bé la darrera especial cronometrada, el Power Stage, era curta, qualsevol punxada o errada podia significar un canvi important.

Finalment la darrera cronometrada es va disputar sense cap incidència, amb Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen marcant el millor registre i emportant-se de passada els 3 punts extra que suposava guanyar aquesta especial, mentre que els líders provisional des de divendres al migdia, Sébastien Loeb i Daniel Elena ho feien en tercera posició i per davant de Petter Solberg i Chris Patterson, el que suposava que la parella franco-monegasca sumava la seva 64ena victòria al mundial de ral·lis en completar el recorregut en un temps total de 3 hores 45 minuts i 40,9 segons, 11,2 segons menys que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. El podi el tancava el Citroën DS3 WRC privat de Petter Solberg i Chris Patterson a 23,8 segons del temps dels guanyadors.

Després d'una lluita molt tancada per les posicions de podi, Solberg-Patterson s'emportaren la tercera plaça.

En la categoria reservada als cotxes S2000, coneguda com SWRC, els estonis Ott Tänak i Kuldar Sikk van tenir en tot moment la primera plaça sota el seu control. Si bé al terme de la primera jornada el marge de temps que tenien vers els seus més immediats perseguidors no era massa ampli, en la segona etapa 4 de 6 escratxs possibles permetia als pilots del Ford Fiesta S2000 elevar les distàncies fins gairebé 1 minut. Calculadora en mà, els estonis aconseguien la primera victòria de la temporada i sumaven, com Martin Prokop que acabava tercer el ral·li, un total de 40 punts, el que deixava als dos pilots empatats al capdavant de la provisional amb dos punts d'avantatge vers l'estoni Karl Kruuda.

Tänak-Sikk van tenir sota control la victòria sarda.

Entre els participants de la WRC Academy es va produir una autèntica debacle, quan dels 18 participants que prenien la sortida, només 3 aconseguien completar totes les especials del recorregut, és a dir sense recòrrer al superally. D'entre ells, el pilot estoni Egon Kaur, tot i canviar de copilot pel seu compatriota Erik Lepikson, aconseguia la seva segona victòria de la temporada de dues possibles en completar el recorregut 1 minut i 42,1 segons per davant dels argentins Miguel Angel Baldoni i Fernando Mussano, el que llençava al pilot de l'est al capdavant de la provisional amb 58 punts.

Dos de dos per a Kaur en el WRC Academy

La victòria que aconseguia Sébastien Loeb a Sardenya combinada amb el punt extra del Power Stage, permetien al pilot alsacià assolir els 100 punts en la taula provisional del campionat de pilots, refermant així el seu liderat per 7 punts vers Mikko Hirvonen a partir d'aquell instant. Sébastien Ogier, que no podia fer gala d'un bon ral·li, tancava el podi del campionat amb 81 punts, 13 més que Jari-Matti Latvala, llur actuació a la illa italiana era encara pitjor a la del provençal.

Pilot

Punts

Sébastien Loeb

100

Mikko Hirvonen

93

Sébastien Ogier

81

Citroën aconseguia trencar la igualada que mantenia amb Ford en sortir de Jordània gràcies en bona part a la victòria i al quart lloc dels homes dels dos galons, mentre que els del òval havien de lamentar la poca contribució de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila al segon lloc de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen i perdien 17 punts vers els seus principals rivals. Stobart, que seguia gaudint de l'avantatge de disposar de dos cotxes en pista per un per part de l'equip de Petter Solberg, seguia tancant el podi provisional alhora que seguia distanciant-se de l'equip de l'ex-campió norueg.

Constructor
Punts

Citroën

167

Ford

150

Stobart

61