Beguin-Lenne aconseguien la seva primera victòria mundial gràcies a la major potència del seu M3.

Amb la ciutat d'Ajaccio com escenari, el dissabte 9 de maig de 1987 finalitzava el 31è Tour de Corse, cinquena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, i la única disputada integrament sobre asfalt donat el caràcter hivernal del Monte-Carlo. En pro de les mesures establertes per la FISA per incrementar la seguretat de la prova, el recorregut del ral·li es va veure reduit a 24 trams de 618,20 km totals cronometrats. El ral·li, puntuable per als campionats de pilots, constructors i producció, comptava en la seva llista d'inscrits amb 103 equips, dels que 95 prendrien la sortida el dijous 7 de maig. 35 dels participants aconseguirien completar el recorregut.

Amb un bon clima, el major pes de la tracció integral va ser un handicap per a Loubet-Vieu.

Ajaccio era també l'escenari de la cerimònia de sortida i punt d'inici de la primera jornada, que amb 232 km al llarg de 9 trams conduiria als participants fins a Bastia, fent tres neutralitzacions breus, d'uns 20 minuts cadascuna que amb prou feines deixaven marge als mecànics com per poder treballar i reparar les averies que es poguessin produir en unes carreteres molt exigents per als turismes.

Bernard Beguin i Jean-Jacques Lenne van dominar els primers compassos de l'etapa, treien profit de la major potència del seu BMW M3, marcaven tres escratxs en les quatre primeres especials cronometrades del ral·li, sent l'escratx de la tercera cronometrada per al Renault 11 Turbo de Jean Ragnotti i Pierre Thimonier, els quals després del bon paper ofert a Portugal, estaven disposats a presentar candidatura a la victòria.

Peró una tempesta amb pedra inclosa a la cinquena especial cronometrada va agafar a molts dels pilots d'improvist amb rodes de sec muntades, el que deixava especialment inoperants als cotxes de dues rodes motrius mentre que els Lancia Delta HF 4WD, sortien més airosos del contra-temps. Sorprenentment el millor temps al tram l'aconseguia un Renault 5 GT Turbo de Grup N, el pilotat per Claude Balesi i Jean-Paul Cirindini, peró més enllà de l'anecdota, la tempesta va propiciar un canvi de líder a la prova, deixant la primera posició per al Lancia Delta HF 4WD del pilot local Yves Loubet i el seu copilot Jean-Bernard Vieu, mentre que els pilots de Renault Jean Ragnotti i Pierre Thimonier s'acomiadaven de bona part de les seves opcions a victòria en patir una sortida de pista.

Amb la millora de les condicions meteorològiques i per tant el ferm sec, Bernard Beguin i Jean-Jacques Lenne aconseguien sumar dos escratxs més en el seu haver en les quatre últimes especials cronometrades de l'etapa, mentre que els altres dos millors registres eren per al Lancia Delta HF 4WD oficial de Bruno Saby i Jean-François Fauchille, darrers guanyadors de la prova amb Peugeot. Aquests dos darrers escratxs aconseguits pels pilots del BMW, establien una distància de 12 segons a la neutralització de Bastia entre ells, segons per llavors, i els líders provisionals de la prova que seguien sent Yves Loubet i Jean-Bernard Vieu.

Els pilots italians Massimo Biasion i Tiziano Siviero, es varen mantenir al marge en tot moment del duel que estaven protagonitzant els seus colegues francesos, tot i aixó la parella oficial de Lancia completava la primera jornada en tercera posició a 1 minut i 36 segons dels seus companys d'equip, en el que era una zona tranquila de la taula, doncs el quart classificat a Bastia era el Ford Sierra RS Cosworth de Didier Auriol i Bernard Occelli, el qual es trobava a 3 minuts i 40 segons, capitanejant un grup perseguidor en el que s'hi trobaven Bruno Saby i Jean-François Fauchille i Carlos Sainz i Antonio Boto a només 5 i 13 segons dels francesos de Ford.

Entre les baixes d'aquesta primera jornada destacaven les del Mercedes 190 de Bernard Darniche i Alain Mahé així com la del Ford Sierra RS Cosworth de Kalle Grundel i Terry Harryman, els quals no arribaven ni a completar ni una especial cronometrada del ral·li, en perdre una roda els pilots de l'estrella i per accident els de l'oval. Guy Fréquelin i Christian Gilbert engruixaven aquesta llista en trencar el motor del seu Opel Kadett GSi en la cinquena especial cronometrada mentre que el segon dels Ford Sierra RS Cosworth pilotat pels suecs Stig Blomqvist i Bruno Berglund ho faria en sobrepassar el màxim permés en les assistències de final de jornada a Bastia.

Per tercer any consecutiu la història del Tour de Corse es veia marcada per la defunció d'un pilot, si bé en aquesta ocasió es tractava d'un equip amateur. Quan restaven 1,5 km per completar la última especial cronometrada del dia, el Peugeot 205 GTi pilotat pels locals Jean Marchini i Jean-Michel Argenti patia una sortida de pista a conseqüència de la qual el cotxe queia uns 50 metres avall, mentre el pilot era evaquat amb ferides de consideració, el copilot d'aquest perdia la vida a l'instant.

A la sortida de Bastia, Jean Ragnotti i Pierre Thimonier muntaven un nou compost per a competició de Michelin que permetia als pilots del rombe encadenar els quatre primers escratxs de manera consecutiva peró en la cinquena cronometrada novament una tempesta agafava als guanyadors de l'edició de 1985 amb les rodes equivocades, el que provocava una sortida de pista i perdre uns 40 segons. En les tres últimes especials de la jornada abans d'arribar a la neutralització de Calvi, els de Renault no van poder fer res per aturar la major potència del BMW M3 de Bernard Beguin i Jean-Jacques Lenne que s'adjudicaven el millor temps en tots tres trams per tres segons temps escratx aconseguits per Jean Ragnotti i Pierre Thimonier.

Pel que fa als interessos de Lancia la jornada començava malament des d'un primer moment, Yves Loubet i Jean-Bernard Vieu, líders provisionals del ral·li, patien problemes amb els seus pneumàtics, facilitant que al terme de la segona especial cronometrada la seva posició fos presa per Bernard Beguin i Jean-Jacques Lenne, a més a més, la major lleugeresa del BMW i la seva major potència, van facilitar que en unes condicions de sec, els pilots s'anessin distanciant irremeiablement dels seus cronos. D'altra banda, i en aquest mateix segon tram cronometrat, Bruno Saby i Jean-François Fauchille es veien obligats a abandonar el ral·li amb un problema de transmissió.

Tot plegat deixava a Bernard Beguin i Jean-Jacques Lenne a l'arribada a Calvi amb un marge d'1 minut i 54 segons vers el Lancia Delta HF 4WD d'Yves Loubet i Jean-Bernard Vieu, un marge prou comfortable en la vigilia de la tercera i última etapa, mentre que Massimo Biasion i Tiziano Siviero corrien una sort similar a la dels seus companys d'equip, cedint pràcticament dos minuts vers els homes de Prodrive i acabavant l'etapa a 3 minuts i 22 segons d'ells, si bé conservaven la tercera posició provisional per davant dels dos Renault 11 Turbo oficials de Jean Ragnotti i Pierre Thimonier i François Chatriot i Michel Perin després de que tan el Ford Sierra RS Cosworth de Didier Auriol i Bernard Occelli, com el de Carlos Sainz i Antonio Boto es veiessin endarrerits per problemes de suspensió en el seu respectius trens posteriors.

Dissabte pel matí es donava el tret de sortida als últims 7 trams cronometrats, que amb unes bones condicions climatològiques reinants van permetre l'atac desesperat de Jean Ragnotti i Pierre Thimonier. Els pilots de Renault es van adjudicar 6 escratxs, i en la tercera especial cronometrada de la jornada, on l'escratx va ser pels líders Bernard Beguin i Jean-Jacques Lenne, els del rombe marcaven el segon millor temps cronometrat a 3 segons dels seus compatriotes. Tot i l'enorme esforç fet pel virtuós i carismàtic pilot al llarg de la jornada, finalment es varen quedar a les portes del podi per només 13 segons, la distància que separava a la conclusió de la prova a Jean Ragnotti i Pierre Thimonier de Miki Biasion i Tiziano Siviero.

Per davant Bernard Beguin i Jean-Jacques Lenne es van dedicar a administrar l'avantatge aconseguit, sobretot a partir de l'equador de l'etapa, impedint així que la diferència de temps entre el seu BMW i els dos Lancia oficials que el seguien fos més abultada al final de la prova, més quan a manca de 5 km per completar el recorregut del ral·li Yves Loubet i Jean-Bernard Vieu tenien un moment delicat en trencar-se un espàrrec del seu canvi de marxes quedant el seu cotxe clavat en tercera velocitat. Tot i l'ensurt, els pilots francesos conservaven per ben poc la seva segona posició enfront dels seus companys d'equip italians.

A l'arribada a Ajaccio, Bernard Beguin i Jean-Jacques Lenne ho feien en primera posició amb un temps total de 7 hores 22 minuts i 30 segons, el que suposava la primera victòria mundial del veterà pilot francès. Yves Loubet i Jean-Bernard Vieu completaven el recorregut en segona posició amb 2 minuts i 8 segons de diferència vers els guanyadors de la cita, mentre que Massimo Biasion i Tiziano Siviero completaven el podi a 2 minuts i 28 segons del millor registre.

Biasion-Siviero van ser uns expectadors d'excepció del duel francès.

En la categoria reservada als cotxes de producció, la victòria era pels autors de l'escratx en la cinquena especial cronometrada, els francesos Claude Balesi i Jean-Paul Cilindrini, sent així el quart pilot en guanyar un event del campionat reservat als Grup N, que llevat d'Alessandro Fiorio cap semblava voler tenir continuitat en el certàmen. El pilot italià, absent a la prova, seguia liderant la taula amb 33 punts acumulats en les tres primers proves del calendari per 13 que portaven Bertrand Balas, Sören Nilsson i Claude Balesi, guanyadors al Monte-Carlo, Suècia i Còrsega respectivament i que per llavors eren els seus màxims perseguidors.

Balesi-Cilindrini aconseguien l'escratx en la cinquena cronometrada i la victòria en Grup N.

Després de la celebració del Tour de Corse, la lluita per la primera posició de la general del campionat de pilots quedava força tancada. Si bé Juha Kankkunen conservava la primera posició del campionat, el seu company d'equip Miki Biasion restava a tan sols 2 punts d'ell, mentre que Jean Ragnotti trencava el domini dels pilots de Lancia en pujar fins la tercera plaça en detriment de Markku Alén, absent també a la prova on precisament havia aconseguit la victòria els anys 1983 i 1984.

Pilot

Punts

Juha Kankkunen

37

Miki Biasion

35

Jean Ragnotti

31

En la taula del campionat de constructors, tot i que la victòria s'escapava per segona cita consecutiva, Lancia seguia encapçalant la provisional alhora que es distanciava encara més dels seus més immediats perseguidors, Audi, els quals no eren presents a la cita corsa. Volkswagen, que només sumava 1 punt a la prova després de l'abandonament de Kenneth Eriksson i Peter Diekmann, seguia tancant el podi provisional alhora que seguia liderant entre els dues rodes motrius.

Constructor
Punts

Lancia

74

Audi

48

Volkswagen

41

Auriol-Occelli aconseguien un hat-trick a Còrsega.

El 34è Tour de Corse suposava la quarta prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, que amb la ciutat d'Ajaccio com a escenari per la cerimònia de sortida i final, posava punt i final a la present edició el dimecres 9 de maig de 1990. El ral·li, amb les seves 30 especials cronometrades de 602,25 km de distància, rodejava pràcticament tota la illa i amb puntuabilitat en els certàmens reservats per a pilots, constructors i producció elevava la llista d'inscrits fins a 97 equips, dels que 94 iniciaven la prova des de la rampa de sortida el diumenge 6 de maig i 48 d'ells aconseguien completar el recorregut.

Un incident greu en la segona jornada va fer perdre bona part de les opcions de Sainz-Moya.

La primera etapa, pràcticament un pròleg, estava composada per 4 especials cronometrades als voltants d'Ajaccio, ciutat a la que s'hi arribava per neutralitzar aquesta primera jornada. Els pilots locals de Lancia Yves Loubet i Jean-Paul Chiaroni així com els de Toyota Carlos Sainz i Luis Moya marcaven el mateix temps de la primera especial cronometrada, pel que els dos equips esdevenien líders ex-aequo, ja en la segona especial cronometrada, la parella corsa aconseguia superar per 1 segon a la espanyola i restaven com a líders en solitari.

El seu liderat peró va ser efímer, doncs en el tercer tram que es celebrava, una averia en la direcció assistida, vital en les virades carreteres corses, així com en l'alternador, feia cedir de l'ordre de mig minut a la parella local de Lancia, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya, aconseguien marcar el seu segon escratx de la jornada i recuperar el liderat de la prova ara de forma individual. Aquesta no seria l'únic revés per als pilots favorits en aquesta tercera prova cronometrada, doncs els pilots francesos de l'equip privat Lancia-Fina Bruno Saby i Daniel Grataloup acabaven el tram sobre la llanda després de punxar la roda frontal dreta, cedint també mig minut vers la parella de Toyota.

En la quarta i última cronometrada arribava l'hora dels guanyadors de les dues últimes edicions, Didier Auriol i Bernard Occelli, que amb el seu primer escratx aconseguien retallar en 6 segons les diferències que els separaven vers Carlos Sainz i Luis Moya. Si bé la parella de Toyota conservava el liderat a la neutralització d'Ajaccio, aquest era només per 3 segons de diferència vers el Lancia de Didier Auriol i Bernard Occelli. François Chatriot i Michel Perin, en pilotar un BMW M3 de propulsió, es van veure perjudicats per les pluges intermitents caigudes al llarg de la jornada, completant la primera etapa en tercera posició a 20 segons dels líders i amb només 1 segon d'avantatge vers els alemanys de Toyota Armin Schwarz i Klaus Wicha els quals treien profit dels problemes dels Lancia de Yves Loubet i Jean-Paul Chiaroni, cinquens, i Bruno Saby i Daniel Grataloup, sisens.

Ja en la primera especial cronometrada de la segona etapa, etapa que unia Ajaccio amb Alba Serena a través de nou especials cronometrades, Didier Auriol i Bernard Occelli llevaven el liderat a Carlos Sainz i Luis Moya en aconseguir l'escratx ex-aequo amb Yves Loubet i Jean-Paul Chiaroni superant a la parella espanyola en 5 segons que marcava el quart millor registre. En la segona especial cronometrada de la jornada es repetia el mateix resultat, escratx ex-aequo entre Didier Auriol i Bernard Occelli amb el seus companys d'equip Yves Loubet i Jean-Paul Chiaroni, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya, ara cedien 3 segons més.

Carlos Sainz i Luis Moya, encarregats d'obrir pista en la segona jornada, s'emportaven un ensurt majúscul en la tercera especial cronometrada del dia, quan en una secció ràpida, que es negociava a prop de 150 km/h, els pilots de Toyota es trobaven un cotxe enmig de la carretera que sortia d'un camí veïnal. L'habilitat al volant del pilot madrileny va permetre que no s'haguessin de lamentar danys ni víctimes, peró si que va desconcertar força al pilot que va reduir substancialment la seva agressivitat al volant, facilitant així que el que restava de jornada, estigués dominada pels dos pilots oficials de Lancia sense més empats al cronòmetre aixó si.

Didier Auriol i Bernard Occelli s'emportaven 3 escratxs més mentre que Yves Loubet i Jean-Paul Chiaroni en sumaven uns altres tants, sent el que resta per a Carlos Sainz i Luis Moya, que l'aconseguien en la penúltima cronometrada de la jornada, moment en que va aparèixer la pluja i les seves Pirelli no es desgastaven tan com en l'asfalt sec i abrasiu cors.

Aquesta segona jornada no només deixava a Didier Auriol i Bernard Occelli al capdavant de la provisional, sino que a més a més situava al segon Lancia oficial, el d'Yves Loubet i Jean-Paul Chiaroni en segona posició a 23 segons dels seus companys d'equip, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya queien fins a la tercera posició provisional a 1 minut i 10 segons dels per llavors líders. Novament els espanyols es quedaven en solitari defentsant els interessos de Toyota, ja que els seus companys d'equip, els alemanys Armin Schwarz i Klaus Wicha, encapçalaven la llista de baixes de la jornada en patir una averia en la transmissió del seu Celica GT-4; llista en la que també s'hi trobaven Jean Ragnotti i Gilles Thimonier que trencaven el motor del seu Renault 5 GT Turbo en la primera cronometrada del dia així com François Delecour i Christian Gilbert quan aquests eren setens amb el Peugeot 309 GTi que pilotaven.

Dimarts al matí, el 69 participants que restaven en actiu sortien d'Alba Serena per afrontar una nova etapa composada per 9 trams cronometrats més de 167,40 km de distància total i que conduirien la caravana del ral·li fins a Calvi on els primers participants tenien prevista la seva arribada a mitja tarda. Carlos Sainz i Luis Moya es reivindicaven marcant el millor registre en la primera especial cronometrada del dia, aixó si, empatant a temps amb Yves Loubet i Jean-Paul Chiaroni, els quals en la segona cronometrada de l'etapa veien com un palier trencat els feia cedir minut i mig i la segona plaça als pilots de Toyota. Sense temps per reparar, tot i penalitzar 4 minuts en el control horari, els francesos afrontaven la tercera especial amb només tracció davantera, cedint encara més temps. Finalment en l'equador de la jornada, quan es celebrava el cinquè tram del dia, la transmissió acabava cedint a l'esforç que havia estat sotmesa i en trencant-se la parella corsa es veia obligada a abandonar.

Carlos Sainz i Luis Moya aconseguien marcar dos escratxs més al llarg de la jornada, el que per una banda refermava la seva segona posició provisional i per una altra permetia a la parella espanyola retallar en 3 segons les distàncies vers Didier Auriol i Bernard Occelli, que sumaven cinc millors registres més en el seu compte particular i veien a tocar dels dits el seu tercer Tour de Corse consecutiu. François Chatriot i Michel Perin, que aconseguien marcar el seu primer escratx en el sisè tram, es refermaven en la tercera posició provisional amb el que ells asseguraven ser el millor BMW M3 que mai havien pilotat, distanciant-se notablement de Bruno Saby i Daniel Grataloup que seguien acumulant petits problemes que els feien anar cedint segons.

La quarta i última jornada del ral·li, que conduia als 60 equips participants que restaven en actiu de nou fins a Ajaccio a través de vuit trams cronometrats, s'iniciava amb quatre escratxs consecutius de Didier Auriol i Bernard Occelli, disposats així a certificar la seva tercera victòria consecutiva a l'illa. Peró en el cinquè tram cronometrat els líders van patir moment dramàtic quan es trencava el diferencial frontal del seu Delta Integrale 16V el que els feia perdre de l'ordre d'un minut i que per tant Carlos Sainz i Luis Moya se'ls tiressin pràcticament a sobre.

Tot i que a continuació estaven programades unes assistències de 30 minuts, l'averia acostumava a precisar d'uns 40 minuts per solventar-se; el que va obligar a l'equip de mecànics de Lancia a fer un esforç extraordinari que aconseguia reparar el cotxe en només 24 minuts. La sort dels líders semblava estar salvada, més quan amb l'escratx que marcaven els pilots en la represa deixaven clar que el seu cotxe funcionava perfectament i que no estaven disposats a deixar-se guanyar.

Amb només dues especials cronometrades per endavant, Carlos Sainz i Luis Moya van intentar fer un últim esforç que només els va servir per sumar un escratx més, deixant el de la darrera cronometrada per a Didier Auriol i Bernard Occelli, que entraven a Ajaccio com a guanyadors del 34è Tour de Corse, en completar el recorregut en un temps total de 6 hores 45 minuts i 16 segons, 36 segons per davant del Toyota Celica GT-4 de Carlos Sainz i Luis Moya. François Chatriot i Michel Perin, que asseguraven pilotar el millor BMW M3 que mai havien tingut en les seves mans, es veien incapaços d'interferir en la batalla dels Lancia i Toyota oficials, tancant el podi a 3 minuts i 49 segons dels guanyadors de la prova.

Tot i pilotar el millor M3, Chatriot-Perin no van poder interferir en la lluita Lancia-Toyota.

Entre els cotxes de Grup N s'esperava una lluita entre els líders de la provisional, Alain Oreille i Michel Roissard, amb els locals Claude Balesi i Jean-Paul Cilindrini, peró aquesta lluita en realitat no va exisitir en cap moment, doncs els locals van estar en tot moment per davant dels seus compatriotes equipats amb idèntica montura. Fins i tot a la neutralització de la segona jornada a Alba Serena, el Ford Sierra RS Cosworth de Francis Serpaggi i Jean-Baptitste Serpaggi es va interposar entre els dos equips, veient-se obligats a abandonar l'endemà amb problemes de motor. Els pilots corsos Claude Balesi i Jean-Paul Cilindrini doncs, es venjaven de la derrota soferta l'any anterior i sumaven 13 punts en el campionat de producció, com els altres tres guanyadors de les altres tres cites celebrades. Alain Oreille que acumulava dues segones posicions i un cinquè lloc a Portugal era més líder amb 24 punts.

Balesi-Cilindrini tornaven a guanyar en Grup N tres anys més tard mostrant-se intractables.

Didier Auriol sumava amb aquesta la seva segona victòria de la temporada, el que permetia al pilot de Montpeller liderar amb encara més marge la provisional del campionat, si bé ara ho feia per davant de Carlos Sainz. El madrileny treia bon profit dels 15 punts que sumava amb la segona posició per superar l'absent Miki Biasion que reculava fins la tercera posició.

Pilot

Punts

Didier Auriol

55

Carlos Sainz

40

Miki Biasion

32

Per marques Lancia seguia avançant amb pas ferm en el campionat de constructors gràcies a les tres victòries aconseguides en les quatre proves puntuables celebrades fins al moment. Toyota, havia de seguir esperant la seva oportunitat per reivindicar-se com alternativa als transalpins, si bé cada cop el forat entre ambdues marques era més petit i sobre terra el Toyota es defensava millor que en asfalt. BMW, gràcies al tercer lloc de François Chatriot i Michel Perin superava a Mazda i entrava en la general del campionat en tercera posició.

Constructor
Punts

Lancia

77

Toyota

54

BMW

14

Segon ral·li consecutiu guanyat per un KitCar en asfalt i per Bugalski-Chiaroni.

El 43è Tour de Corse va finalitzar el diumenge 9 de maig de 1999 a Ajaccio, ciutat des d'on s'havia iniciat dos dies abans, el divendres 7 de maig. La prova era la sisena prova del calendari del campionat del món i gaudia d'una increible llista d'inscrits de 138 equips, els quals tots van empendre el camí des de la rampa de sortida cap a les 17 especials cronometrades que tenien per davant amb una corda de 373,99 km, sent superats per un total de 85 equips. La prova a més de ser puntuable per als campionats de marques i pilots, també ho era pel de producció i FIA 2-Litres.

Ara si sense problemes mecànics, Puras-Martí completaven el recorregut i pujaven per primera vegada a un podi mundial.

Si bé el primer líder del ral·li va ser Colin McRae i Nicky Grist gràcies al millor crono en la primera especial cronometrada, l'alegria els va durar ben poc als britànics de Ford, ja que en la següent especial feien un mal crono i deixaven la primera posició al debutant Peugeot 206 WRC de François Delecour i Daniel Grataloup. Peró els protagonistes del dia estaven sentats en un altre cotxe del grup PSA, el Citroën Xsara KitCar de Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni els quals prenien el liderat al terme de la tercera especial gràcies al seu segon escratx consecutiu, al que li seguiria un altre més en la següent especial, on Carlos Sainz i Luis Moya mossegaven una llanda.

La cinquena cronometrada es va cancelar per excés de públic mentre que a la sisena el millor registre va ser per a Jesús Puras i Marc Martí, el que els va permetre acabar la primera jornada en el podi provisional si bé asseguraven no atacar al 100% en vistes d'acabar la prova. Entre el dos Citroën s'hi immiscia el Peugeot 206 WRC de Delecour-Grataloup amb el dubte de la fiabilitat d'aquests.

Bugalski-Chiaroni van seguir donant les bones sensacions del primer dia i amb tres millors registres van aconseguir incrementar les distàncies arribant aquesta a ser de més de mig minut vers els seus companys d'equip Puras-Martí, peró finalment en la darrera especial cronometrada la pluja va fer acte de preséncia i els francesos van veure com el pilot càntabre els hi retallava notablement les distàncies fins als 6,3 segons, deixant-ho tot per dir en la tercera i última jornada.

Per darrera d'ells seguia Carlos Sainz i Luis Moya que guanyaven una posició gràcies a que els problemes de fiabilitat van fer acte de presència en el Peugeot 206 WRC de François Delecour i Daniel Grataloup, al qual se li trencava el diferencial frontal i debia fer els últims tres trams a propulsió, perdent més de 2 minuts i caient des de la tercera, ja que Puras-Martí havien donat compte del seu lloc anteriorment, fins la setena posició a la neutralització del ral·li. Pitjor va ser el cas dels seus companys a Peugeot, els germans Panizzi, els quals debien abandonar amb el seu motor mut.

Durant la tercera i última jornada, Bugalski-Chiaroni van proseguir amb el seu "savoir-faire" i adjudicant-se tres especials més va aconseguir incrementar la distància que els separava de Puras-Martí que amb un escratx més certificaven un fantàstic doblet per a Citroën, sent a més a més la segona vegada que un cotxe de la categoria FIA-2 Litres guanyava una prova del mundial. L'emoció més forta es va servir en la lluita per l'últim calaix del podi que estaven protagonitzant Sainz-Moya amb McRae-Ringer, els de Toyota es quiexaven d'un soroll extrany en la part posterior del seu cotxe, mentre que els de Ford van anar retallant progressivament les distàncies fins que finalment en la penúltima cronometrada es feien amb la posició de podi.

La última especial cronometrada, retransmesa per televisió en directe otorgava 3 punts extra al guanyador de la mateixa, 2 al segon i 1 al tercer, aquesta mesura, acollida amb moltes crítiques i escepticisme entre la familia del mundial va fer que els pilots sortíssin a per totes en la especial el que va dur als britànics de Ford McRae-Grist a protagonitzar una virolla que els hi feia perdre la posició de podi en favor de Sainz-Moya que acabaven el ral·li a 1 minut i 9,1 segons dels guanyadors de la prova. Així doncs es donava un fet históric en el mundial de ral·lis, ja que per primera i única vegada quatre pilots espanyols eren presents alhora en un podi.

Els nervis de l'especial televisada van jugar a favor de Sainz-Moya.

En l'apartat dels cotxes de producció, Gustavo Trelles i Martin Christie aconseguien guanyar el ral·li a bord d'un nou i flamant Mitsubishi Lancer Evo VI, sent aquesta la primera victòria de la temporada el que permetia al pilot urugaià retornar a la posició més alta de la provisional. Per darrera d'ells es van classificar els austríacs Manfred Stohl i Peter Müller a 37,2 segons dels guanyadors a bord d'un Lancer Evo V i tancant el podi amb un cotxe homoleg al dels segons classificats, el fins llavors líder de la general l'omanita Hamed Al-Wahaibi i el neozelandés Tony SIrcombe a 1 minut i 9,7 segons dels guanyadors.

Primera victòria per a Trelles-Christie que estrenaven un Lancer Evo VI.

En el campionat de pilots, Didier Auriol va treure bona renda de la seva victória en l'especial televisada el que li va permetre sumar en total 5 punts i acostar-se a la posició del líder provisional, el finlandés de Mitsubishi Tommi Mäkinen, que com el pilot francés, després d'un ral·li més aviat fluix, treia petroli de l'especial espectacle. Colin McRae es mantenia en tercera posició pressionat per Carlos Sainz a només dos punts.

Pilot

Punts

Tommi Mäkinen

29

Didier Auriol

28

Colin McRae

23

En el campionat de marques Citroën no s'hi trobava inscrita, pel que la victória va recaure en mans de Toyota al que li calia afegir la tercera plaça del campionat aconseguida per Auriol, aixó afegit al rendiment inferior que van obtenir tant Mitsubishi com Ford, permetia als japonesos establerts a Colonia, obrir un important forat en la taula.

Constructor
Punts

Toyota

61

Mitsubishi

38

Ford

34

Latvala-Anttila guanyaven el Ral·li de Nova Zelanda sense guanyar cap especial.

Cinquena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 40è Ral·li de Nova Zelanda finalitzava el diumenge 9 de maig de 2010 a Auckland amb 38 equips participants presents en la seva cerimónia de clausura. La prova es presentava amb 21 proves especials en el seu programa, d'una distància total cronometrada de 396,50 km a les que els 54 equips participants dels 57 que hi formalitzaven la seva inscripció, havien de començar a fer front a partir del divendres 7 de maig. La cita austral era puntuable pels certàmens reservats a pilots, constructors, mundial de producció i de vehicles S-2000.

Una virolla apartava a Ogier-Ingrassia de la victòria a Nova Zelanda en la primera ocasió que hi competien.

La primera jornada del ral·li estava programada integrament el divendres 7 de maig amb 8 proves especials cronometrades més una superespecial espectacle a Auckland, ciutat que tornava a acollir la comunitat del mundial de ral·lis després de que durant diversos anys Hamilton fóra l'encarregada d'aquesta tasca. En total els pilots tenien per davant 159,18 km de lluita contra el cronòmetre i el pilot norueg Petter Solberg i el seu copilot britànic Phil Mills esdevenien els primers líders de la ronda oceànica en adjudicar-se la primera especial del ral·li amb el seu Citroën C4 WRC privat.

Tot seguit els provençals Sébastien Ogier i Julien Ingrassia posaven en perill la posició líder de la parella noruego-britànica en quan amb un cotxe homóleg de l'equip junior de Citroën guanyaven la segona especial cronometrada del programa i restaven a tan sols 5 dècimes de segon de la primera posició.

No va ser fins l'arribada de la tercera especial cronometrada del ral·li, la més llarga de tot el programa, que no es produiria un canvi en el liderat. Els espanyols oficials de Citroën Dani Sordo i Marc Martí hi aconseguien el registre més baix, gràcies a sortir a pista en sisena posició i per tant trobar-se-la més neta de grava. L'escratx permetia als dels dos galons passar des de la sisena posició que ocupaven fins llavors fins a la primera, posició que certificarien en guanyar la quarta cronometrada i última del bucle matinal, en la que Sébastien Loeb i Daniel Elena es deixaven minut i mig en colisionar lateralment amb un pont i deixar la porta del conductor molt malmesa.

Les distàncies entre els primers classificats no eren massa àmplies i en sortir de les assistències Sébastien Ogier i Julien Ingrassia sumaven el seu segon escratx al ral·li, el qual els donava pas a liderar el mateix per un marge estret vers els finlandesos de Ford Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. Els joves pupils de la marca dels dos galons es tornaven a imposar en la següent cronometrada, sisena en el comput global del ral·li, peró en veure que el marge assolit no era massa ampli, optaven per fer com Dani Sordo i Marc Martí, aixecant una mica el peu de l'accelerador amb discreció i així perdre algunes posicions i evitar obrir pista l'endemà.

L'estrategia deixava a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila com a líders en primer terme sota l'escratx de Sébastien Loeb i Daniel Elena, que miraven d'anar llimant distàncies, mentre que en l'últim tram cronometrat del dia Petter Solberg i Phil Mills feien el passarell marcant el millor temps i passant a liderar la taula provisional.

En l'especial espectacle d'Auckland que tancava l'activitat de la primera etapa, Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien l'escratx ex-aequo juntament amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Si bé aquest resultat no modificava les posicions, si que estrenyia les distàncies entre els quatre primers classificats de cara a la segona etapa, fent entrada al parc tancat d'Auckland Petter Solberg i Phil Mills en primera posició seguits de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila a 1,4 segons. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia eren tercers a 3,9 segons dels líders, mentre que Dani Sordo i Marc Martí es trobaven classificats en quarta posició a 8,7 segons del Citroën C4 WRC privat. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen mantenien opcions d'entrar a les places de podi a 20,2 segons dels líders, mentre que en sisena posició i ja més despenjats de les primeres places es trobaven Matthew Wilson i Scott Martin a 1 minut i 9,7 segons dels líders i amb 10,1 segons de marge vers Sébastien Loeb i Daniel Elena.

En la jornada del dissabte es va poder veure el domini i resorgiment de Sébastien Loeb i Daniel Elena, doncs dels 3 trams que es programaven a doble passada cadascun, els campions mundials hi aconseguien en tots ells el registre més baix, amb el que la parella franco-monegasca de Citroën passava de la setena plaça que ocupaven en iniciar la jornada fins a la segona en entrar de nou al parc tancat d'Auckland per a la neutralització del ral·li. Els pilots, afavorits per sortir a pista en setena posició i trobar-se menys grava, només van deixar escapar el millor registre en les dues passades per la superespecial espectacle que servia per tancar tan el bucle matinal així com l'activitat de la jornada, on en les dues ocasions es quedaven a 2 dècimes de segon del millor temps obra dels francesos Sébastien Ogier i Julien Ingrassia.

Dani Sordo i Marc Martí per la seva banda es mostraven lluny del ritme que havien fet gala al llarg de la primera jornada i veien com es quedaven lleugerament despenjats de la lluita per les places d'honor, completant la segona jornada a les portes de les places de podi i a 47,5 segons dels líders que no eren altres que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia des de la primera especial sabatina tot i que era la primera vegada que participaven a la peculiar i ràpida cita neozelandesa. I es que Petter Solberg i Phil Mills pagaven molt car el fet d'obrir pista, baixant progressivament des de la primera posició fins la cinquena a 53,6 segons dels líders. Els Ford per la seva banda no semblaven ser capaços de seguir la pauta que marcaven els equips dotats amb Citroën C4 WRC i així Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila eren tercers classificats a 33,2 segons i Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen sisens a 1 minut i 2 dècimes de segon. Sébastien Loeb i Daniel Elena completaven la jornada a només 5,3 segons dels provençals.

Diumenge l'organització només programava 4 proves especials cronometrades de 81,70 km de distància repartides en 2 trams que es celebraven per duplicat cadascun, els quals es trobaven mullats per la pluja que havia caigut durant la matinada anterior, amb el que la grava costava més de netejar-se.

Aquestes condicions van facilitar que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s'envirollessin per duplicat en la primera especial, el que els feia cedir 15 segons vers Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, autors del millor temps i per tant primer escratx d'un no-Citroën al llarg del ral·li, i la primera posició, que anava a parar en mans de Sébastien Loeb i Daniel Elena. L'alegria del liderat els hi era efímera, doncs els campions mundials cometien una segona errada en el ral·li, quelcom molt extrany en la parella de Citroën, en patir una sortida de pista i quedar-se atrapat en uns arbusts on s'hi deixaven 48,3 segons i baixaven tres posicions a la general provisional fins arribar a la quarta posició.

Petter Solberg i Phil Mills eren els autors del millor temps en aquest segon tram seguits de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen a només 5 dècimes de segon del seu registre. Els primers guanyaven dues posicions i tornaven a entrar en les places de podi, mentre que els segons superaven els cada cop més desinflats Dani Sordo i Marc Martí i entraven al reagrupament de mitja jornada en la cinquena posició i a només 23,6 segons dels líders, 1,9 segons per darrera de Sébastien Loeb i Daniel Elena.

En la represa, Sébastien Loeb i Daniel Elena escurçaven distàncies amb les places de podi en imposar-se en la tercera especial, presentant-se a la línia de sortida del darrer tram a només 9 dècimes de segon de Petter Solberg i Phil Mills. Un tram que semblava tenir alguna mena de malefici, doncs Sébastien Ogier i Julien Ingrassia quan tenien a tocar dels dits la seva victòria en la seva primera participació a la illa oceànica, s'envirollaven i calaven el motor del seu C4 WRC, perdent-hi 9,1 segons en l'incident. Petter Solberg i Phil Mills per la seva banda patien una sortida de pista i colisionaven contra un pal elèctric, obligant-los a abandonar el ral·li, mentre que una petita errada de pilotatge de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila que va mantenir el suspens fins al darrer instant.

Al final victòria de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila sense haver guanyat cap especial cronometrada, fent valdre doncs la premisa que es tan o més important no perdre temps per errades que guanyar trams. Els finlandesos aconseguien la seva tercera victòria particular i donaven a Ford la 75ena victòria mundial, desplaçant així a Lancia com la marca amb més ral·lis guanyats al mundial amb 74 des de 1992. Els pilots completaven les 21 proves cronometrades en 4 hores 4 minuts i 9,8 segons, 2,4 segons menys que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Sébastien Loeb i Daniel Elena per la seva banda tancaven el podi neozelandès a 15,2 segons del temps dels guanyadors.

Dues errades van arruinar les opcions a victòria de Loeb-Elena.

Els finlandesos Jari Ketomaa i Mika Stenberg s'imposaren en tots els trams cronometrats de la primera jornada tret de dos, en els que el millor registre va anar a parar en mans dels catalans Xevi Pons i Alex Haro, el que donava com a resultat una primera plaça amb 22,5 segons de marge pels pilots nòrdics entre els inscrits en el campionat S-WRC, seguit dels pilots de les nostres contrades. Els catalans en veure que no podien donar caça als finlandesos, van optar per afermar la segona posició i controlar als txecs que tenien per darrera, Martin Prokop i Jan Tománek ja a partir del mateix dissabte, amb el que les posicions es van mantenir intactes i les distàncies es van incrementar lleugerament en el que restava de prova.

Pel que fa al comput del campionat, el pilot de Manlleu acumulava ja dues victòries i una segona plaça al llarg de la temporada, amb el Xevi Pons sumava ja 68 punts, 20 més que el seu més immediat perseguidor, el txec Martin Prokop. Jari Ketomaa, amb 33 punts i en cinquena posició, encara romania lluny de les primeres posicions si bé tot no estava dit.

Ketomaa-Stenberg es reivindicaven amb una actuació brillant.

Entre els inscrits en el mundial de producció, el matrimoni local format per Richard Mason i Sara Mason dominava els compassos inicials del ral·li, passats els quals uns altres neozelandesos, Hayden Paddon i John Kennard, passaven a liderar la categoria en imposar-se consecutivament en les 6 últimes especials del primer dia, el que els hi conferia un avantatge superior als 2 minuts vers els segons classificats.

Els re-enganxats al ral·li Toshi Arai i Daniel Barritt van impedir que de nou es produís un monóleg de la parella kiwi en vèncer en tres proves cronometrades individuals, si bé els líders sumaven 4 escratxs més de 8 possibles amb el que la parella entrava al parc tancat d'Auckland amb una mica més de 3 minuts i mig al sarró de cara als 81,70 km de la jornada dominical; jornada en la que es van dedicar a assegurar la victòria administrant el gran advantatge aconseguit.

La victòria de Hayden Paddon i John Kennard suposava els primers punts per a la parella neozelandesa al campionat, el que unit a la no participació dels pilots que ocupaven les primeres posicions provisionals del certàmen, va suposar que la taula es mostrés inalterada vers la cita anterior, Turquia.

Domini clar de Paddon-Kennard a casa.

En la taula provisional del campionat de pilots, tot i les dues errades comeses per Sébastien Loeb al llarg de la prova oceànica, el cert és que l'alsacià seguia comandant la classificació amb 108 punts, un 33% més que el finlandès Jari-Matti Latvala, pilot que gràcies a la seva primera victòria de la temporada, superava al seu company d'equip Mikko Hirvonen per 8 punts. Sébastien Ogier, amb 1 punt menys que el finlandès, esperava el seu torn per entrar a les places d'honor.

Pilot

Punts

Sébastien Loeb

108

Jari-Matti Latvala

72

Mikko Hirvonen

64

En el campionat de constructors el Citroën Junior Team no havia fet la seva inscripció com equip a la cita austral, malgrat aixó l'equip mantenia la seva tercera posició amb un punt d'avantatge vers Stobart. D'altra banda, aquesta no inscripció a la prova comportava que Ford va aconseguir situar els seus dos cotxes en el podi del certamen i retallar 10 punts als líders provisionals de Citroën per deixar les distàncies en uns efímers 5 punts.

Constructor
Punts

Citroën

156

Ford

151

Citroën Junior

75