Béguin-Lenne aconseguien la seva primera victòria mundial gràcies a la major potència del seu M3.

Amb la ciutat d'Ajaccio com escenari, el dissabte 9 de maig de 1987 finalitzava el 31è Tour de Corse, cinquena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, i l'única disputada integrament sobre asfalt donat el caràcter hivernal del Monte-Carlo. Complint amb les mesures establertes per la FISA per tal d'incrementar la seguretat de la prova, desencadenades arran de l'accident mortal de Henri Toivonen i Sergio Cresto un any abans a Còrsega, el recorregut del ral·li es va veure reduit a 24 trams de 618,20 km totals cronometrats, conservant això si les 3 etapes que rodejaven tota l'illa mediterrània. El ral·li, que entregava punts en els campionats de pilots, constructors i producció, comptava en la seva llista d'inscrits amb 103 equips, dels que 95 prendrien la sortida el dijous 7 de maig a la mateixa capital insular. 35 dels equips participants aconseguirien completar el recorregut.

Amb un bon clima, el major pes de la tracció integral va ser un handicap per a Loubet-Vieu.

D'Ajaccio els participants en sortien a les 8 en punt del matí del dijous per mitjançant 232,25 km competitius al llarg de 9 trams cronometrats, arribar fins a Bastia 12 hores més tard, en el camí els organitzadors disposaven de tres neutralitzacions breus, d'uns 20 minuts cadascuna, a Porto-Vecchio, Zonza i Corte respectivament que amb prou feines deixaven marge als mecànics com per poder treballar i reparar les averies que es poguessin produir en unes carreteres molt exigents per als turismes.

Bernard Béguin i Jean-Jacques Lenne van dominar els primers compassos de l'etapa, treien profit de la major potència del seu BMW M3, els francesos marcaven tres escratxs en les quatre primeres especials cronometrades del ral·li que conduïen fins al regarupament de Porto-Vecchio, sent l'escratx de la tercera cronometrada per al Renault 11 Turbo dels seus compatriotes Jean Ragnotti i Pierre Thimonier, els quals després del bon paper ofert a Portugal, estaven disposats a presentar candidatura a la victòria. Els del rombe entraven a la neutralització fitxant a 20 segons del lideratge, mentre que Didier Auriol i Bernard Occelli eren tercers a 33 segons de la parella del BMW. Els dos Lancia oficials els seguien a 50 segons i 1 minut i 20 segons amb Yves Loubet i Jean-Bernard Vieu per davant de Bruno Saby i Jean-François Fauchille.

Però a la sortida de Zonza, una tempesta, amb pedra inclosa, en la disputa de la cinquena especial cronometrada va agafar a molts dels pilots d'improvist amb les rodes de sec muntades, el que deixava especialment inoperants als cotxes de dues rodes motrius, mentre que els Lancia Delta HF 4WD, advertits pel seu helicòpter que el temps estava canviant, sortien més airosos del contra temps en disposar de tracció integral i muntar pneumàtics retallats o de pluja en el cas de Massimo Biasion i Tiziano Siviero. Sorprenentment el millor temps al tram l'aconseguia un Renault 5 GT Turbo de Grup N, el pilotat per Claude Balesi i Jean-Paul Cirindini, amb la millora de les condicions, però més enllà de l'anecdota, la tempesta va propiciar un canvi de líder a la prova, deixant la primera posició per al Lancia Delta HF 4WD del pilot local Yves Loubet i el seu copilot Jean-Bernard Vieu, mentre que els pilots de Renault Jean Ragnotti i Pierre Thimonier s'acomiadaven de bona part de les seves opcions a victòria en patir una sortida de pista que els provocava una punxada i els portava a completar l'especial a molt baixa velocitat.

Amb la millora de les condicions meteorològiques i per tant amb el ferm sec, Bernard Béguin i Jean-Jacques Lenne aconseguien sumar dos escratxs més en el seu haver en les quatre últimes especials cronometrades de l'etapa, mentre que els altres dos millors registres eren per al Lancia Delta HF 4WD oficial de Bruno Saby i Jean-François Fauchille, darrers guanyadors de la prova amb Peugeot. Aquests dos darrers escratxs aconseguits pels pilots del BMW, permetien establir un gap de 12 segons a la neutralització de Bastia entre ells, segons per llavors, i els líders provisionals de la prova, que seguien sent Yves Loubet i Jean-Bernard Vieu. Mentre que Bruno Saby i Jean-François Fauchille rebien una penalització de 2 minuts per retard en el control horari a causa d'una averia en el seu diferencial central, amb el què els bons registres dels francesos quedaven en no res.

Els italians Massimo Biasion i Tiziano Siviero, no van entrar en cap moment en el duel que estaven protagonitzant els seus col·legues francesos, tot i això la parella oficial de Lancia completava la primera jornada en tercera posició a 1 minut i 36 segons dels seus companys d'equip, en el que era una zona tranquila de la taula, doncs el quart classificat a Bastia era el Ford Sierra RS Cosworth de Didier Auriol i Bernard Occelli, el qual es trobava a 3 minuts i 40 segons després de concedir més de 3 minuts en la novena i última prova especial de l'etapa a causa d'una averia en el turbo. Per darrera seu s'hi trobaven Bruno Saby i Jean-François Fauchille i Carlos Sainz i Antonio Boto a només 5 i 13 segons del seu temps acumulat.

Entre les baixes abundants d'aquesta primera jornada, només 59 equips l'aconseguien completar, destacaven les del Mercedes-Benz 190 de Bernard Darniche i Alain Mahé, així com la del Ford Sierra RS Cosworth de Kalle Grundel i Terry Harryman, els quals no arribaven ni a completar ni una especial cronometrada del ral·li, en perdre una roda els pilots de l'estrella i per accident els de l'oval. Guy Fréquelin i Christian Gilbert engruixaven aquesta llista en trencar el motor del seu Opel Kadett GSi en la cinquena especial cronometrada mentre que el segon dels Ford Sierra RS Cosworth, pilotat pels suecs Stig Blomqvist i Bruno Berglund, ho faria en sobrepassar el màxim permés en les assistències de final de jornada a Bastia per una averia en el turbo.

Per tercer any consecutiu, la història del Tour de Corse es veia marcada per la defunció d'un pilot, si bé en aquesta ocasió es tractava d'un equip no professional. Quan restaven 1,5 km per completar la última especial cronometrada del dia, el Peugeot 205 GTi pilotat pels locals Jean Marchini i Jean-Michel Argenti patia una sortida de pista a conseqüència de la qual el cotxe queia uns 50 metres avall, mentre el pilot era evaquat amb ferides de consideració, el copilot hi perdia la vida a l'instant.

Divendres es programava íntegrament la segona etapa del ral·li, amb sortida de Bastia a les 9 en punt del matí, els pilots tenien per davant un escull format per 8 proves especials cronometrades de 205,37 km de distància i un reagrupament a Corte, per tal d'arribar a Calvi a partir de les 6 de la tarda, punt final de la jornada.

A la sortida de Bastia, Jean Ragnotti i Pierre Thimonier muntaven un nou compost per a competició de Michelin que permetia als pilots del rombe encadenar els quatre primers escratxs de manera consecutiva, però en la cinquena cronometrada novament una tempesta agafava als guanyadors de l'edició de 1985 amb les rodes equivocades, el que provocava una sortida de pista i perdre uns 40 segons. En les tres últimes especials de la jornada abans d'arribar a la neutralització de Calvi, les carreteres gaudien d'un estat del ferm força millor que les 5 anteriors i els de Renault no van poder fer res per aturar la major potència del BMW M3 de Bernard Béguin i Jean-Jacques Lenne, que s'adjudicaven el millor temps en tots tres trams per tres segons millors temps aconseguits per Jean Ragnotti i Pierre Thimonier.

Pel que fa als interessos de Lancia la jornada començava malament des d'un primer moment, Yves Loubet i Jean-Bernard Vieu, líders provisionals del ral·li, patien problemes amb els seus pneumàtics, facilitant que al terme de la segona especial cronometrada la seva posició fos presa per Bernard Béguin i Jean-Jacques Lenne, a més a més, la major lleugeresa del BMW i la seva major potència, van facilitar que en unes condicions de sec, els pilots s'anessin distanciant irremeiablement dels seus cronos. D'altra banda, i en aquest mateix segon tram cronometrat, Bruno Saby i Jean-François Fauchille es veien obligats a abandonar el ral·li en agreujar-se el seu problema amb la transmissió.

Tot plegat deixava a Bernard Béguin i Jean-Jacques Lenne a l'arribada a Calvi amb un marge d'1 minut i 54 segons vers el Lancia Delta HF 4WD d'Yves Loubet i Jean-Bernard Vieu, un marge prou comfortable en la vigilia de la tercera i última etapa, mentre que Massimo Biasion i Tiziano Siviero corrien una sort similar a la dels seus companys d'equip, cedint pràcticament dos minuts vers els homes de Prodrive i acabavant l'etapa a 3 minuts i 22 segons d'ells, si bé conservaven la tercera posició provisional a 1 minut i 53 segons i 2 minuts i 26 segons per davant dels dos Renault 11 Turbo oficials de Jean Ragnotti i Pierre Thimonier i de François Chatriot i Michel Perin, després de que tan el Ford Sierra RS Cosworth de Didier Auriol i Bernard Occelli, com el de Carlos Sainz i Antonio Boto es veiessin endarrerits per problemes de suspensió en el seu respectius trens posteriors.

Dissabte a les 8 del matí es donava el tret de sortida als últims 7 trams cronometrats, els quals permetien arribar al punt de sortida de l'edició, Ajaccio, a partir de 2 quarts de 5 de la tarda. Amb una corda competitiva de 181,60 km, aquesta última etapa era la més curta de totes 3 que formaven part de l'itinerari de l'edició.

Reinant unes bones condicions climatològiques, Jean Ragnotti i Pierre Thimonier es llençaven a un atac desenfrenat en vistes de poder trepitjar podi. Els pilots de Renault es van adjudicar 6 escratxs, i en la tercera especial cronometrada de la jornada, on l'escratx va ser pels líders Bernard Béguin i Jean-Jacques Lenne, els del rombe marcaven el segon millor temps a 3 segons dels seus compatriotes. Tot i l'enorme esforç fet pel virtuós i carismàtic pilot al llarg de la jornada, finalment es varen quedar a les portes del seu objectiu per només 13 segons, la distància que separava a la conclusió de la prova a Jean Ragnotti i Pierre Thimonier de Miki Biasion i Tiziano Siviero.

Per davant Bernard Béguin i Jean-Jacques Lenne es van dedicar a administrar l'avantatge aconseguit, sobretot a partir de l'equador de l'etapa, impedint així que la diferència de temps entre el seu BMW i els dos Lancia oficials que el seguien fos més abultada al final de la prova, més quan a manca de 5 km per completar el recorregut del ral·li Yves Loubet i Jean-Bernard Vieu tenien un moment delicat en trencar-se un espàrrec del seu canvi de marxes quedant el seu cotxe clavat en tercera velocitat. Tot i l'ensurt, els pilots francesos conservaven per ben poc la seva segona posició enfront dels seus companys d'equip italians.

A l'arribada Ajaccio el dissabte 9 de maig a 2 quarts de 5 de la tarda, el 31è Tour de Corse es donava oficialment per conclòs amb la victòria de Bernard Béguin i Jean-Jacques Lenne, la parella cobria els 618,20 km cronometrats del programa amb un temps final de 7 hores 22 minuts i 30 segons, el que suposava la primera victòria mundial del veterà pilot francès. Yves Loubet i Jean-Bernard Vieu completaven el recorregut en segona posició a 2 minuts i 8 segons de diferència vers els guanyadors de la cita, mentre que Massimo Biasion i Tiziano Siviero completaven el podi a 2 minuts i 28 segons del millor registre.

Biasion-Siviero van ser uns expectadors d'excepció del duel francès.

En la categoria reservada als cotxes de producció, Patrick Bernardini i José Bernardini van ser els primers líders de la categoria, però en la setena prova especial del primer dia, els corsos es van veure privats d'un nou èxit a la ronda i quan eren sólids líders de la classe a causa d'una averia en la caixa de canvis del seu BMW M3, la qual els obligava a abandonar el ral·li. El testimoni el prenien per llavors uns altres pilots corsos, Claude Balesi i Jean-Paul Cilindrini, els mateixos de l'escratx absolut en la cinquena especial cronometrada, mentre que un altre dels pesos pesants de la classe, Jean-Pierre Deriu i Joël Mariani, es veien endarrerits en la sisena prova del dia, una abans del canvi de lider, per problemes d'embragatge en el seu Renault 5 GT Turbo.

Així doncs, a l'arribada a Bastia Claude Balesi i Jean-Paul Cilindrini gaudien de 3 minuts i 44 segons de marge en la primera posició provisional de la classificació vers l'Alfa-Romeo 75 Turbo de Laurent Albertini i Ange Pasquali, els quals no havien pogut fer unes àmplies jornades de reconeixements, mentre Jean-Pierre Deriu i Joël Mariani eren tercers a 4 minuts i 19 segons.

Aquests últims es trobaven retallant distàncies amb els líders en els compassos inicials de la segona etapa, 1 minut i 12 segons després de disputar-se 3 proves especials, quan sobtadament un sobre escalfament del motor del seu cotxe els obligava a abandonar la competició, amb el que Claude Balesi i Jean-Paul Cilindrini veien instantàniament duplicat el seu marge de confiança vers el segon classificat, l'Alfa Romeo 75 Turbo de Laurent Albertini i Ange Pasquali, un coixí de segons que seguiria creixent fins a l'arribada a Calvi on s'hi establia un gap de 8 minuts i 18 segons.

En el transcurs de la tercera i última etapa, uns problemes d'alternador així com un turbo capriciós van afectar als líders, si bé el gran marge de segons del que gaudien en aquells instants, els va salvaguardar de perdre la plaça. Així doncs, en completar-se les 24 proves especials del programa, finalment Claude Balesi i Jean-Paul Cilindrini es feien amb la victòria per 4 minuts i 14 segons de marge amb Laurent Albertini i Ange Pasquali i per 8 minuts i 40 segons amb Jean-Claude Torre i Patrick de la Foata.

A efectes de campionat, el cors era el quart pilot en guanyar un esdeveniment del calendari del campionat reservat als Grup N, si bé tret d'Alessandro Fiorio, cap d'ells semblava tenir continuitat en el certamen. El pilot italià, absent a la prova, seguia liderant la taula provisional amb 33 punts acumulats en les tres primers proves del calendari que havia participat, mentre que els seus més immediats perseguidors, Bertrand Balas, Sören Nilsson i Claude Balesi, en portaven 13 en haver guanyat al Monte-Carlo, Suècia i Còrsega respectivament.

Balesi-Cilindrini aconseguien l'escratx en la cinquena cronometrada i la victòria en Grup N.

Després de la celebració del Tour de Corse, la lluita per la primera posició de la general del campionat de pilots quedava força tancada. Si bé Juha Kankkunen conservava la primera posició del campionat, el seu company d'equip Miki Biasion restava a tan sols 2 punts d'ell, mentre que Jean Ragnotti trencava el domini dels pilots de Lancia en pujar fins la tercera plaça en detriment de Markku Alén, absent també a la prova on precisament havia aconseguit la victòria els anys 1983 i 1984.

Pilot	Punts
Juha Kankkunen	37
Miki Biasion	35
Jean Ragnotti	31

En la taula del campionat de constructors, tot i que la victòria s'escapava per segona cita consecutiva, Lancia seguia encapçalant la provisional alhora que es distanciava encara més dels seus més immediats perseguidors, Audi, els quals no eren presents a la cita corsa. Volkswagen, que només sumava 1 punt a la prova després de l'abandonament de Kenneth Eriksson i Peter Diekmann, seguia tancant el podi provisional alhora que seguia liderant entre els dues rodes motrius.

Constructor	Punts
Lancia	74
Audi	48
Volkswagen	41

Auriol-Occelli aconseguien un hat-trick a Còrsega.

El 34è Tour de Corse suposava la quarta prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, que amb la ciutat d'Ajaccio com a escenari per la cerimònia de sortida i final, posava punt i final a la present edició el dimecres 9 de maig de 1990. El ral·li, amb les seves 30 especials cronometrades de 602,25 km de distància, rodejava pràcticament tota la illa i amb puntuabilitat en els certàmens reservats per a pilots, constructors i producció elevava la llista d'inscrits fins a 97 equips, dels que 94 iniciaven la prova des de la rampa de sortida el diumenge 6 de maig i 48 d'ells aconseguien completar el recorregut.

Un incident greu en la segona jornada va fer perdre bona part de les opcions de Sainz-Moya.

La primera etapa, pràcticament un pròleg, estava composada per 4 especials cronometrades als voltants d'Ajaccio, ciutat a la que s'hi arribava per neutralitzar aquesta primera jornada. Els pilots locals de Lancia Yves Loubet i Jean-Paul Chiaroni així com els de Toyota Carlos Sainz i Luis Moya marcaven el mateix temps de la primera especial cronometrada, pel que els dos equips esdevenien líders ex-aequo, ja en la segona especial cronometrada, la parella corsa aconseguia superar per 1 segon a la espanyola i restaven com a líders en solitari.

El seu liderat peró va ser efímer, doncs en el tercer tram que es celebrava, una averia en la direcció assistida, vital en les virades carreteres corses, així com en l'alternador, feia cedir de l'ordre de mig minut a la parella local de Lancia, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya, aconseguien marcar el seu segon escratx de la jornada i recuperar el liderat de la prova ara de forma individual. Aquesta no seria l'únic revés per als pilots favorits en aquesta tercera prova cronometrada, doncs els pilots francesos de l'equip privat Lancia-Fina Bruno Saby i Daniel Grataloup acabaven el tram sobre la llanda després de punxar la roda frontal dreta, cedint també mig minut vers la parella de Toyota.

En la quarta i última cronometrada arribava l'hora dels guanyadors de les dues últimes edicions, Didier Auriol i Bernard Occelli, que amb el seu primer escratx aconseguien retallar en 6 segons les diferències que els separaven vers Carlos Sainz i Luis Moya. Si bé la parella de Toyota conservava el liderat a la neutralització d'Ajaccio, aquest era només per 3 segons de diferència vers el Lancia de Didier Auriol i Bernard Occelli. François Chatriot i Michel Perin, en pilotar un BMW M3 de propulsió, es van veure perjudicats per les pluges intermitents caigudes al llarg de la jornada, completant la primera etapa en tercera posició a 20 segons dels líders i amb només 1 segon d'avantatge vers els alemanys de Toyota Armin Schwarz i Klaus Wicha els quals treien profit dels problemes dels Lancia de Yves Loubet i Jean-Paul Chiaroni, cinquens, i Bruno Saby i Daniel Grataloup, sisens.

Ja en la primera especial cronometrada de la segona etapa, etapa que unia Ajaccio amb Alba Serena a través de nou especials cronometrades, Didier Auriol i Bernard Occelli llevaven el liderat a Carlos Sainz i Luis Moya en aconseguir l'escratx ex-aequo amb Yves Loubet i Jean-Paul Chiaroni superant a la parella espanyola en 5 segons que marcava el quart millor registre. En la segona especial cronometrada de la jornada es repetia el mateix resultat, escratx ex-aequo entre Didier Auriol i Bernard Occelli amb el seus companys d'equip Yves Loubet i Jean-Paul Chiaroni, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya, ara cedien 3 segons més.

Carlos Sainz i Luis Moya, encarregats d'obrir pista en la segona jornada, s'emportaven un ensurt majúscul en la tercera especial cronometrada del dia, quan en una secció ràpida, que es negociava a prop de 150 km/h, els pilots de Toyota es trobaven un cotxe enmig de la carretera que sortia d'un camí veïnal. L'habilitat al volant del pilot madrileny va permetre que no s'haguessin de lamentar danys ni víctimes, peró si que va desconcertar força al pilot que va reduir substancialment la seva agressivitat al volant, facilitant així que el que restava de jornada, estigués dominada pels dos pilots oficials de Lancia sense més empats al cronòmetre aixó si.

Didier Auriol i Bernard Occelli s'emportaven 3 escratxs més mentre que Yves Loubet i Jean-Paul Chiaroni en sumaven uns altres tants, sent el que resta per a Carlos Sainz i Luis Moya, que l'aconseguien en la penúltima cronometrada de la jornada, moment en que va aparèixer la pluja i les seves Pirelli no es desgastaven tan com en l'asfalt sec i abrasiu cors.

Aquesta segona jornada no només deixava a Didier Auriol i Bernard Occelli al capdavant de la provisional, sino que a més a més situava al segon Lancia oficial, el d'Yves Loubet i Jean-Paul Chiaroni en segona posició a 23 segons dels seus companys d'equip, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya queien fins a la tercera posició provisional a 1 minut i 10 segons dels per llavors líders. Novament els espanyols es quedaven en solitari defentsant els interessos de Toyota, ja que els seus companys d'equip, els alemanys Armin Schwarz i Klaus Wicha, encapçalaven la llista de baixes de la jornada en patir una averia en la transmissió del seu Celica GT-4; llista en la que també s'hi trobaven Jean Ragnotti i Gilles Thimonier que trencaven el motor del seu Renault 5 GT Turbo en la primera cronometrada del dia així com François Delecour i Christian Gilbert quan aquests eren setens amb el Peugeot 309 GTi que pilotaven.

Dimarts al matí, el 69 participants que restaven en actiu sortien d'Alba Serena per afrontar una nova etapa composada per 9 trams cronometrats més de 167,40 km de distància total i que conduirien la caravana del ral·li fins a Calvi on els primers participants tenien prevista la seva arribada a mitja tarda. Carlos Sainz i Luis Moya es reivindicaven marcant el millor registre en la primera especial cronometrada del dia, aixó si, empatant a temps amb Yves Loubet i Jean-Paul Chiaroni, els quals en la segona cronometrada de l'etapa veien com un palier trencat els feia cedir minut i mig i la segona plaça als pilots de Toyota. Sense temps per reparar, tot i penalitzar 4 minuts en el control horari, els francesos afrontaven la tercera especial amb només tracció davantera, cedint encara més temps. Finalment en l'equador de la jornada, quan es celebrava el cinquè tram del dia, la transmissió acabava cedint a l'esforç que havia estat sotmesa i en trencant-se la parella corsa es veia obligada a abandonar.

Carlos Sainz i Luis Moya aconseguien marcar dos escratxs més al llarg de la jornada, el que per una banda refermava la seva segona posició provisional i per una altra permetia a la parella espanyola retallar en 3 segons les distàncies vers Didier Auriol i Bernard Occelli, que sumaven cinc millors registres més en el seu compte particular i veien a tocar dels dits el seu tercer Tour de Corse consecutiu. François Chatriot i Michel Perin, que aconseguien marcar el seu primer escratx en el sisè tram, es refermaven en la tercera posició provisional amb el que ells asseguraven ser el millor BMW M3 que mai havien pilotat, distanciant-se notablement de Bruno Saby i Daniel Grataloup que seguien acumulant petits problemes que els feien anar cedint segons.

La quarta i última jornada del ral·li, que conduia als 60 equips participants que restaven en actiu de nou fins a Ajaccio a través de vuit trams cronometrats, s'iniciava amb quatre escratxs consecutius de Didier Auriol i Bernard Occelli, disposats així a certificar la seva tercera victòria consecutiva a l'illa. Peró en el cinquè tram cronometrat els líders van patir moment dramàtic quan es trencava el diferencial frontal del seu Delta Integrale 16V el que els feia perdre de l'ordre d'un minut i que per tant Carlos Sainz i Luis Moya se'ls tiressin pràcticament a sobre.

Tot i que a continuació estaven programades unes assistències de 30 minuts, l'averia acostumava a precisar d'uns 40 minuts per solventar-se; el que va obligar a l'equip de mecànics de Lancia a fer un esforç extraordinari que aconseguia reparar el cotxe en només 24 minuts. La sort dels líders semblava estar salvada, més quan amb l'escratx que marcaven els pilots en la represa deixaven clar que el seu cotxe funcionava perfectament i que no estaven disposats a deixar-se guanyar.

Amb només dues especials cronometrades per endavant, Carlos Sainz i Luis Moya van intentar fer un últim esforç que només els va servir per sumar un escratx més, deixant el de la darrera cronometrada per a Didier Auriol i Bernard Occelli, que entraven a Ajaccio com a guanyadors del 34è Tour de Corse, en completar el recorregut en un temps total de 6 hores 45 minuts i 16 segons, 36 segons per davant del Toyota Celica GT-4 de Carlos Sainz i Luis Moya. François Chatriot i Michel Perin, que asseguraven pilotar el millor BMW M3 que mai havien tingut en les seves mans, es veien incapaços d'interferir en la batalla dels Lancia i Toyota oficials, tancant el podi a 3 minuts i 49 segons dels guanyadors de la prova.

Tot i pilotar el millor M3, Chatriot-Perin no van poder interferir en la lluita Lancia-Toyota.

Entre els cotxes de Grup N s'esperava una lluita entre els líders de la provisional, Alain Oreille i Michel Roissard, amb els locals Claude Balesi i Jean-Paul Cilindrini, peró aquesta lluita en realitat no va exisitir en cap moment, doncs els locals van estar en tot moment per davant dels seus compatriotes equipats amb idèntica montura. Fins i tot a la neutralització de la segona jornada a Alba Serena, el Ford Sierra RS Cosworth de Francis Serpaggi i Jean-Baptitste Serpaggi es va interposar entre els dos equips, veient-se obligats a abandonar l'endemà amb problemes de motor. Els pilots corsos Claude Balesi i Jean-Paul Cilindrini doncs, es venjaven de la derrota soferta l'any anterior i sumaven 13 punts en el campionat de producció, com els altres tres guanyadors de les altres tres cites celebrades. Alain Oreille que acumulava dues segones posicions i un cinquè lloc a Portugal era més líder amb 24 punts.

Balesi-Cilindrini tornaven a guanyar en Grup N tres anys més tard mostrant-se intractables.

Didier Auriol sumava amb aquesta la seva segona victòria de la temporada, el que permetia al pilot de Montpeller liderar amb encara més marge la provisional del campionat, si bé ara ho feia per davant de Carlos Sainz. El madrileny treia bon profit dels 15 punts que sumava amb la segona posició per superar l'absent Miki Biasion que reculava fins la tercera posició.

Pilot	Punts
Didier Auriol	55
Carlos Sainz	40
Miki Biasion	32

Per marques Lancia seguia avançant amb pas ferm en el campionat de constructors gràcies a les tres victòries aconseguides en les quatre proves puntuables celebrades fins al moment. Toyota, havia de seguir esperant la seva oportunitat per reivindicar-se com alternativa als transalpins, si bé cada cop el forat entre ambdues marques era més petit i sobre terra el Toyota es defensava millor que en asfalt. BMW, gràcies al tercer lloc de François Chatriot i Michel Perin superava a Mazda i entrava en la general del campionat en tercera posició.

Constructor	Punts
Lancia	77
Toyota	54
BMW	14

Segon ral·li consecutiu guanyat per un KitCar en asfalt i per Bugalski-Chiaroni.

El 43è Tour de Corse finalitzava el diumenge 9 de maig de 1999 a Ajaccio, ciutat des d'on s'havia iniciat dos dies abans, el divendres 7 de maig. La prova era la sisena cita en el calendari del campionat del món i gaudia d'una increible llista d'inscrits de 138 equips, els quals tots ells van emprendre el camí des de la rampa de sortida cap a les 17 especials cronometrades que tenien per davant d'una corda de 373,99 km, distància que era superada per un total de 85 equips. La prova a més d'entregar punts per als campionats de marques i pilots, també ho era pel de producció i FIA 2-Litres.

Ara si sense problemes mecànics, Puras-Martí completaven el recorregut i pujaven per primera vegada a un podi mundial.

L'edició arrancava amb la jornada més llarga de totes, composada per 139,35 km cronometrats al llarg de 6 proves especials agrupades al sud de la capital insular. Del parc tancat, ubicat com manava la tradició corsa a Campo dell'Oro, se'n sortia a partir de les 8 del matí, mentre que el seu retorn estava previst, per als primers participants que completessin el recorregut, a 3 quarts de 6 de la tarda; tanmateix els organitzadors disposaven un parc d'assistències remotes a Propiano en el programa, on els pilots hi passarien en dues ocasions a fi i efecte de posar a punt les seves mecàniques.

Els britànics de Ford Colin McRae i Nicky Grist aconseguien el millor temps en la primera prova especial del programa, una victòria de tram que permetia als pilots de l'oval situar-se en la primera posició de la classificació provisional per davant dels Toyota Corolla WRC oficials de Carlos Sainz i Luis Moya i de Didier Auriol i Denis Giraudet.

L'alegria però els va durar ben poc als britànics de Ford, ja que en la següent especial es deixaven una desena de segons i amb ells la primera posició, que passava a ser per al debutant Peugeot 206 WRC de François Delecour i Daniel Grataloup, autors a la seva vegada del segon millor temps a 2,4 segons de la referència establerta pel Citroën Xsara KitCar de Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni en aquesta segona prova especial. El lideratge del cotxe del lleó portava als més nostàlgics a rememorar el debut amb nota que 15 anys abans havia tingut lloc sobre la mateixa illa del Peugeot 205 T16 i de mans d'Ari Vatanen i Terry Harryman, així com de Jean-Pierre Nicolas, ara director esportiu de Peugeot, i Charley Pasquier.

Tanmateix l'escratx que aconseguia Philippe Bugaski i Jean-Paul Chiaroni en aquesta segona prova especial programada, així com el tercer millor temps dels seus companys de formació Jesús Puras i Marc Martí, permetia als dos cotxes de Citroën desplaçar, i per aquest ordre, fora de les posicions de podi als dos Toyota Corolla WRC oficials, restant els francesos a 4 dècimes de segon del lideratge marcat pel seus compatriotes de la marca cosina.

Després d'un primer pas per les assistències de Propiano, els participants afrontaven l'especial més curta del dia, Portigliolo - Bocca Albitrina, la qual malgrat la seva poca distància competitiva, la classificació tan estreta que hi havia entre Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni amb François Delecour i Daniel Grataloup abans de la seva disputa, permetia als dels dos xevrons reemplaçar als del lleó en el lideratge per la mínima distància mesurable, en guanyar per segona vegada consecutiva l'especial i per 5 dècimes de segon per sota la parella de Peugeot. Per darrera Carlos Sainz i Luis Moya marcaven el tercer millor temps i superaven als seus compatriotes Jesús Puras i Marc Martí, els quals competien amb el handicap d'haver estat absents de l'illa per 3 temporades.

Els líders tancaven el bucle d'ultima hora del matí amb una altra victòria de tram, amb el què els francesos es refermaven en la seva primera posició, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya, malgrat mossegar-hi una llanda posterior, marcaven per segona vegada consecutiva el tercer millor temps per darrera dels dos primers classificats, amb el què la classificació no patia cap canvi rellevant i els pilots tornaven a fer entrada al parc d'assistències remotes.

La cinquena cronometrada es va haver de cancel·lar per excés de públic, mentre que en la sisena i última del primer dia el millor temps va ser per a Jesús Puras i Marc Martí per 1,1 segons d'avenç sobre els seus companys d'equip líders, un resultat que permetia al pilot càntabre i al copilot català retornar a les posicions de podi en detriment del madrileny Carlos Sainz i del gallec Luis Moya, mentre que els líders francesos s'asseguraven la seva plaça en el retorn a Ajaccio.

Un cop dins el parc tancat d'Ajaccio, Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni certificaven un marge en el lideratge d'11,3 segons amb els seus compatriotes François Delecour i Daniel Grataloup, mentre que els seus companys d'equip, Jesús Puras i Marc Martí, tancaven el podi provisional a 12,3 segons del primer lloc, o el que és el mateix, a 1 segon del registre del debutant Peugeot 206 WRC, llur fiabilitat resultava encara una incògnita. Carlos Sainz i Luis Moya eren els primers classificats entre els regulars del certamen en la quarta posició i a 8,8 segons del darrer graó del podi, gaudint a la seva vegada de 18,1 segons de marge amb els britànics i primers líders de la prova, Colin McRae i Nicky Grist.

Com en la primera jornada, l'etapa sabatina també tenia 6 proves especials en el seu programa, les quals suposaven 125,22 km de lluita contra el cronòmetre. Una activitat que es desplaçava cap a la regió més central de l'illa i que suposava l'emplaçament de les assistències remotes a Corte. Els 116 equips que aconseguien superar el primer escull del programa, prenien la sortida a aquesta segona etapa a partir de les 7 del matí, mentre que el seu retorn al parc tancat de Campo dell'Oro estava previst per 11 hores i mitja més tard.

François Delecour i Daniel Grataloup s'imposaven en la primera prova especial del dia, però la poca distància d'aquesta, la més curta de tota l'edició, minimitzava els beneficis d'aquesta victòria de tram; amb el que la classificació no mostrava pràcticament variació alguna. En l'especial següent, els Citroën seguien traient un alt rendiment de la seva millor relació de pes i potència, i els dos cotxes oficials de la marca encapçalaven la classificació a final de tram per traspassar aquest resultat a la general provisional del ral·li amb Jesús Puras i Marc Martí a 15,9 segons dels seus companys d'equip i per 2,9 segons de marge amb el Peugeot de François Delecour i Daniel Grataloup.

Per la seva banda, Colin McRae i Nicky Grist hi aconseguien dos tercers millors temps en aquestes dues primeres especials del dia, amb el què en aturar consecutivament el cronòmetre abans que els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya a final de tram, els britànics de Ford aconseguien entrar al parc tancat de Corte amb 3,2 segons menys de desavantatge vers els seus predecessors.

Una victòria i un segon millor temps en les dues proves especials del bucle central de la jornada, refermava als dos Xsara KitCar en les seves dues primeres posicions provisionals, mentre que Colin McRae i Nicky Grist seguien escurçant distàncies amb el Toyota Corolla WRC de Carlos Sainz i Luis Moya, concretament en 5,1 segons menys. Paral·lelament, el Peugeot 206 WRC de François Delecour i Daniel Grataloup coneixia el primer contra temps seriós en la quarta especial sabatina, quan el diferencial frontal del seu cotxe es trencava i els francesos concedien prop de mig minut en els 16,08 km cronometrats de l'especial de Taverna. Un temps que els feia perdre dues posicions en la general i que habilitava a Carlos Sainz i Luis Moya a tancar el podi per 9,8 segons amb els seus rivals britànics de Ford.

En sortir per segona vegada del parc tancat de Corte, la pluja prevista va començar a fer acte de presència. Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni eren els primers en afrontar la cinquena cronometrada sabatina, i en fer-ho quan la pluja queia en menor intensitat, els líders aconseguien una victòria de tram que els permetia ampliar distàncies amb Jesús Puras i Marc Martí fins als 36,0 segons. Alhora, Colin McRae i Nicky Grist retallaven per cinquena vegada consecutiva les distàncies amb Carlos Sainz i Luis Moya, amb el que els dos equips afrontaven la sisena i última prova especial del dia amb 2,5 segons de diferència.

La pluja va anar incrementant la seva intensitat i després de dos ensurts amb els pneumàtics de sec, els líders decidien afluixar el seu ritme en la darrera prova especial sabatina, tot el contrari que els seus companys d'equip Jesús Puras i Marc Martí, els quals en marcar la seva segona victòria parcial de tram a l'edició, escurçaven gairebé mig minut als seus companys d'equip. Per darrera Carlos Sainz i Luis Moya invertien la tendència de la jornada i amb el segon millor temps a 1,1 segons dels seus compatriotes, els de Toyota eixamplaven distàncies amb la parella britànica de Ford.

Amb l'arribada a Ajaccio el dissabte a 2 quarts de 7 de la tarda, la segona jornada es donava per finalitzada, moment en el que els líders Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni certificaven un marge de 6,3 segons amb Jesús Puras i Marc Martí. Un marge bastant estret, si bé els espanyols no volien presentar batalla als seus companys d'equip en tractar-se també d'una cita vàlida per al campionat francès de ral·lis i el doblet era més que satisfactori per a la marca. Carlos Sainz i Luis Moya tancaven les posicions de podi a 27,8 segons dels líders i per 9,5 segons d'avantatge amb Colin McRae i Nicky Grist, mentre que els companys d'equip dels espanyols a Toyota, Didier Auriol i Denis Giraudet, eren cinquens a 53,5 segons de les posicions de podi després de que en la sisena i última prova especial del dia, el Peugeot 206 WRC pilotat per Gilles Panizzi i Hervé Panizzi que portaven davant, es veiès obligat a abandonar el ral·li en quedar-se el motor mut per obstrucció del filtre de carburant.

5 proves especials de 109,42 km cronometrats tancaven la 43ena edició del ral·li, sent les 4 primeres eren una repetició de les celebrades en la primera jornada, amb el què novament s'establia un parc d'assistències remotes a Propriano. El tret de sortida a l'escull dominical es donava a 3 quarts de 7 del matí, mentre que les hostilitats vers el cronòmetre es tancaven a 1 quart de 5 de la tarda.

En les quatre primeres cronometrades celebrades el divendres, els Citroën seguien mostrant la seva superioritat, amb 3 millors temps per als líders Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni i un altre victòria de tram per a Jesús Puras i Marc Martí. En l'altre punt calent de la taula, la lluita per la darrera posició de podi, Carlos Sainz i Luis Moya mostraven la seva angoixa per un soroll que provenia de l'eix posterior del seu Toyota Corolla WRC, mentre que Colin McRae i Nicky Grist anaven escurçant distàncies de manera paulatina fins que en la quarta prova especial dominical els britànics de Ford aconseguien superar als espanyols de Toyota per 2 dècimes de segon.

Quedava per celebrar-se la cinquena i última prova especial de la jornada, la qual era televisada en directe i entregava punts extra als seus 3 primers classificats, un premi que no acabava de satisfer als pilots que l'acollien amb força escepticisme. Carlos Sainz i Luis Moya s'hi entregaven a fons per aconseguir la doble fita, és a dir recuperar la plaça de podi perduda així com doblar la renda de punts que tenien en aquells instants, però una certa inestabilitat en el seu cotxe no els permetia completar la cronometrada del tot satisfactòriament. Tot i això, l'avenir de la parella de Ford era pitjor, doncs aquesta s'hi envirollava i en concedir-hi 9,0 segons als pilots espanyols, els de Toyota recuperaven la plaça abans perduda, alhora que obtenien el tercer millor temps per darrera dels seus companys Didier Auriol i Denis Giraudet i de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, i amb ell 1 punt extra en el certamen.

Celebrades 16 de les 17 proves especials programades, els primers paticipants començaven a entrar de nou al parc tancat de la capital insular, Ajaccio, a partir d'1 quart de 5 de la tarda, moment en el que Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni tornaven a guanyar un esdeveniment del mundial amb un cotxe de la categoria FIA 2-L. Els francesos completaven els 353,05 km disputats en un temps de 3 hores 44 minuts i 35,7 segons, mentre que els seus companys d'equip Jesús Puras i Marc Martí, a qui ara si la mecànica els respectava a diferència de la ronda catalana anterior, tancaven el doblet per a la marca dels xevrons a 34,7 segons del temps dels guanyadors. Carlos Sainz i Luis Moya tancaven el podi a 1 minut i 9,3 segons del registre dels primers classificats, en el que era tota una fita per a l'automobilisme espanyol que per primera vegada instal·lava a 2 parelles dalt d'un podi del mundial.

Els nervis de l'especial televisada van jugar a favor de Sainz-Moya.

En l'apartat dels cotxes de producció, Manfred Stohl i Peter Müller s'imposaven en la primera prova especial de l'itinerari i per tant la parella es feia amb el lideratge de la classe. Amb un segon millor temps i dos tercers, els austríacs es mantindrien al capdavant de la classificació particular entrant a Ajaccio amb 19,0 segons de marge vers Gustavo Trelles i Martin Christie, els quals feien debutar el nou i flamant Mitsubishi Lancer Evo VI.

Al llarg de la jornada sabatina austríacs i sud-americans van mantenir un interessant pols per la primera posició, en el que a les acaballes de l'etapa s'hi inmiscien els italians Gigi Galli i Guido d'Amore. Malauradament per als transalpins, i just quan havien assolit la segona posició a 4,0 segons dels líders, aquests cedien una desena de minuts en la darrera prova especial i amb ells tota opció a figurar entre les posicions més altes.

Diumenge al matí Gustavo Trelles i Martin Christie feien una passa endavant, la qual combinada amb una averia en un amortidor frontal en el Mitsubishi Lancer Evo V de Manfred Stohl i Peter Müller, el relleu en el lideratge estava servit. De fet els sud-americans es van mostrar més ràpids que els austríacs al llarg de tota la jornada tret de l'especial televisada, amb el que el per llavors triple campió mundial i el navegant argentí aconseguien la victòria final per 37,2 segons de marge amb els centre-europeus. L'omanita Hamed Al-Wahaibi i el neozelandès Tony Sircombe, guanyadors de les dues rondes anteriors del calendari, tancaven el podi de la classe a 1 minut i 9,7 segons del temps dels guanyadors.

La primera victòria de la temporada per a Gustavo Trelles, permetia al pilot uruguaià passar a encapçalar la taula del certamen de producció amb 35 punts, 4 més que Hamed Al-Wahaibi, si bé el pilot àrab només havia participat en 3 proves del calendari per 5 del campió en vigència. Manfred Stohl tenia el seu primer resultat destacable de la temporada a Còrsega, amb el que el pilot quedava lluny dels seus dos predecessors amb 14 punts.

Primera victòria per a Trelles-Christie que estrenaven un Lancer Evo VI.

Tal i com havia passat en la ronda catalana prèvia, el domini aclaparador dels cotxes vermells i blancs dels dos xevrons no es transferia en el certamen FIA 2-L, doncs Citroën no s'hi havia inscrit. Davant l'absència dels Hyundai i dels Volkswagen, en la llista d'inscrits no hi havia altra cosa que Renault, amb el que la marca del rombe de totes, totes, en trauria la màxima puntuació. Els francesos Benoît Rousselot i Jack Boyere començaven dominant la categoria a bord del seu Renault Mégane Maxi i per davant del cotxe homòleg dels finlandesos Tapio Laukkanen i Kaj Lindström, que entraven al parc tancat d'Ajaccio a 23,8 segons de la primera posició.

El domini dels líders esdevenia més visible en la jornada sabatina, quan aquests s'imposaven consecutivament en les 4 primeres proves especials del programa, si bé la reacció dels finlandesos en les dues últimes proves especials del dia, en minimitzava l'efecte i el retorn a Campo dell'Oro es produïa amb una mica més de mig minut entre els dos cotxes.

Uns problemes amb la transmissió apareguts en la primera especial dominical, endarreria en una mica més de 2 minuts i mig als francesos, que servien en safata la primera posició a Tapio Laukkanen i Kaj Lindström. Aquests últims, en gaudir d'un marge prou ampli, passaven a controlar la classificació en les tres darreres proves cronometrades del programa i aconseguien la victòria amb certa comoditat.

A efectes de campionat, Renault sumava 16 punts més en el seu compte particular i d'aquesta manera la marca francesa eixamplava fins als 27 punts el seu marge amb Hyundai.

D'entre els Renault, Laukkanen-Lindström n'eren els guanyadors.

En el campionat de pilots, Didier Auriol va treure bona renda de la seva victória en l'especial televisada, el que li va permetre sumar en total 5 punts i acostar-se a la posició del líder provisional, el finlandès de Mitsubishi Tommi Mäkinen, que com el pilot francès, després d'un ral·li més aviat fluix, treia petroli de l'especial espectacle. Colin McRae es mantenia en tercera posició pressionat per Carlos Sainz a només dos punts.

Pilot	Punts
Tommi Mäkinen	29
Didier Auriol	28
Colin McRae	23

En el campionat de marques Citroën no s'hi trobava inscrita, pel que la victòria va recaure en mans de Toyota a la que hi calia afegir la tercera plaça del campionat aconseguida per Didier Auriol i Denis Giraudet. Aquest bon resultat unit al rendiment clarament inferior que van obtenir tant Mitsubishi com Ford, permetia als japonesos establerts a Colonia, obrir un important forat en la taula.

Constructor	Punts
Toyota	61
Mitsubishi	38
Ford	34

Latvala-Anttila guanyaven el Ral·li de Nova Zelanda sense guanyar cap especial.

Cinquena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 40è Ral·li de Nova Zelanda finalitzava el diumenge 9 de maig de 2010 a Auckland amb 38 equips participants presents en la seva cerimónia de clausura. La prova es presentava amb 21 proves especials en el seu programa, d'una distància total cronometrada de 396,50 km a les que els 54 equips participants dels 57 que hi formalitzaven la seva inscripció, havien de començar a fer front a partir del divendres 7 de maig. La cita austral era puntuable pels certàmens reservats a pilots, constructors, mundial de producció i de vehicles S-2000.

Una virolla apartava a Ogier-Ingrassia de la victòria a Nova Zelanda en la primera ocasió que hi competien.

La primera jornada del ral·li estava programada integrament el divendres 7 de maig amb 8 proves especials cronometrades més una superespecial espectacle a Auckland, ciutat que tornava a acollir la comunitat del mundial de ral·lis després de que durant diversos anys Hamilton fóra l'encarregada d'aquesta tasca. En total els pilots tenien per davant 159,18 km de lluita contra el cronòmetre i el pilot norueg Petter Solberg i el seu copilot britànic Phil Mills esdevenien els primers líders de la ronda oceànica en adjudicar-se la primera especial del ral·li amb el seu Citroën C4 WRC privat.

Tot seguit els provençals Sébastien Ogier i Julien Ingrassia posaven en perill la posició líder de la parella noruego-britànica en quan amb un cotxe homóleg de l'equip junior de Citroën guanyaven la segona especial cronometrada del programa i restaven a tan sols 5 dècimes de segon de la primera posició.

No va ser fins l'arribada de la tercera especial cronometrada del ral·li, la més llarga de tot el programa, que no es produiria un canvi en el liderat. Els espanyols oficials de Citroën Dani Sordo i Marc Martí hi aconseguien el registre més baix, gràcies a sortir a pista en sisena posició i per tant trobar-se-la més neta de grava. L'escratx permetia als dels dos galons passar des de la sisena posició que ocupaven fins llavors fins a la primera, posició que certificarien en guanyar la quarta cronometrada i última del bucle matinal, en la que Sébastien Loeb i Daniel Elena es deixaven minut i mig en colisionar lateralment amb un pont i deixar la porta del conductor molt malmesa.

Les distàncies entre els primers classificats no eren massa àmplies i en sortir de les assistències Sébastien Ogier i Julien Ingrassia sumaven el seu segon escratx al ral·li, el qual els donava pas a liderar el mateix per un marge estret vers els finlandesos de Ford Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. Els joves pupils de la marca dels dos galons es tornaven a imposar en la següent cronometrada, sisena en el comput global del ral·li, peró en veure que el marge assolit no era massa ampli, optaven per fer com Dani Sordo i Marc Martí, aixecant una mica el peu de l'accelerador amb discreció i així perdre algunes posicions i evitar obrir pista l'endemà.

L'estrategia deixava a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila com a líders en primer terme sota l'escratx de Sébastien Loeb i Daniel Elena, que miraven d'anar llimant distàncies, mentre que en l'últim tram cronometrat del dia Petter Solberg i Phil Mills feien el passarell marcant el millor temps i passant a liderar la taula provisional.

En l'especial espectacle d'Auckland que tancava l'activitat de la primera etapa, Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien l'escratx ex-aequo juntament amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Si bé aquest resultat no modificava les posicions, si que estrenyia les distàncies entre els quatre primers classificats de cara a la segona etapa, fent entrada al parc tancat d'Auckland Petter Solberg i Phil Mills en primera posició seguits de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila a 1,4 segons. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia eren tercers a 3,9 segons dels líders, mentre que Dani Sordo i Marc Martí es trobaven classificats en quarta posició a 8,7 segons del Citroën C4 WRC privat. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen mantenien opcions d'entrar a les places de podi a 20,2 segons dels líders, mentre que en sisena posició i ja més despenjats de les primeres places es trobaven Matthew Wilson i Scott Martin a 1 minut i 9,7 segons dels líders i amb 10,1 segons de marge vers Sébastien Loeb i Daniel Elena.

En la jornada del dissabte es va poder veure el domini i resorgiment de Sébastien Loeb i Daniel Elena, doncs dels 3 trams que es programaven a doble passada cadascun, els campions mundials hi aconseguien en tots ells el registre més baix, amb el que la parella franco-monegasca de Citroën passava de la setena plaça que ocupaven en iniciar la jornada fins a la segona en entrar de nou al parc tancat d'Auckland per a la neutralització del ral·li. Els pilots, afavorits per sortir a pista en setena posició i trobar-se menys grava, només van deixar escapar el millor registre en les dues passades per la superespecial espectacle que servia per tancar tan el bucle matinal així com l'activitat de la jornada, on en les dues ocasions es quedaven a 2 dècimes de segon del millor temps obra dels francesos Sébastien Ogier i Julien Ingrassia.

Dani Sordo i Marc Martí per la seva banda es mostraven lluny del ritme que havien fet gala al llarg de la primera jornada i veien com es quedaven lleugerament despenjats de la lluita per les places d'honor, completant la segona jornada a les portes de les places de podi i a 47,5 segons dels líders que no eren altres que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia des de la primera especial sabatina tot i que era la primera vegada que participaven a la peculiar i ràpida cita neozelandesa. I es que Petter Solberg i Phil Mills pagaven molt car el fet d'obrir pista, baixant progressivament des de la primera posició fins la cinquena a 53,6 segons dels líders. Els Ford per la seva banda no semblaven ser capaços de seguir la pauta que marcaven els equips dotats amb Citroën C4 WRC i així Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila eren tercers classificats a 33,2 segons i Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen sisens a 1 minut i 2 dècimes de segon. Sébastien Loeb i Daniel Elena completaven la jornada a només 5,3 segons dels provençals.

Diumenge l'organització només programava 4 proves especials cronometrades de 81,70 km de distància repartides en 2 trams que es celebraven per duplicat cadascun, els quals es trobaven mullats per la pluja que havia caigut durant la matinada anterior, amb el que la grava costava més de netejar-se.

Aquestes condicions van facilitar que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s'envirollessin per duplicat en la primera especial, el que els feia cedir 15 segons vers Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, autors del millor temps i per tant primer escratx d'un no-Citroën al llarg del ral·li, i la primera posició, que anava a parar en mans de Sébastien Loeb i Daniel Elena. L'alegria del liderat els hi era efímera, doncs els campions mundials cometien una segona errada en el ral·li, quelcom molt extrany en la parella de Citroën, en patir una sortida de pista i quedar-se atrapat en uns arbusts on s'hi deixaven 48,3 segons i baixaven tres posicions a la general provisional fins arribar a la quarta posició.

Petter Solberg i Phil Mills eren els autors del millor temps en aquest segon tram seguits de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen a només 5 dècimes de segon del seu registre. Els primers guanyaven dues posicions i tornaven a entrar en les places de podi, mentre que els segons superaven els cada cop més desinflats Dani Sordo i Marc Martí i entraven al reagrupament de mitja jornada en la cinquena posició i a només 23,6 segons dels líders, 1,9 segons per darrera de Sébastien Loeb i Daniel Elena.

En la represa, Sébastien Loeb i Daniel Elena escurçaven distàncies amb les places de podi en imposar-se en la tercera especial, presentant-se a la línia de sortida del darrer tram a només 9 dècimes de segon de Petter Solberg i Phil Mills. Un tram que semblava tenir alguna mena de malefici, doncs Sébastien Ogier i Julien Ingrassia quan tenien a tocar dels dits la seva victòria en la seva primera participació a la illa oceànica, s'envirollaven i calaven el motor del seu C4 WRC, perdent-hi 9,1 segons en l'incident. Petter Solberg i Phil Mills per la seva banda patien una sortida de pista i colisionaven contra un pal elèctric, obligant-los a abandonar el ral·li, mentre que una petita errada de pilotatge de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila que va mantenir el suspens fins al darrer instant.

Al final victòria de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila sense haver guanyat cap especial cronometrada, fent valdre doncs la premisa que es tan o més important no perdre temps per errades que guanyar trams. Els finlandesos aconseguien la seva tercera victòria particular i donaven a Ford la 75ena victòria mundial, desplaçant així a Lancia com la marca amb més ral·lis guanyats al mundial amb 74 des de 1992. Els pilots completaven les 21 proves cronometrades en 4 hores 4 minuts i 9,8 segons, 2,4 segons menys que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Sébastien Loeb i Daniel Elena per la seva banda tancaven el podi neozelandès a 15,2 segons del temps dels guanyadors.

Dues errades van arruinar les opcions a victòria de Loeb-Elena.

Els finlandesos Jari Ketomaa i Mika Stenberg s'imposaren en tots els trams cronometrats de la primera jornada tret de dos, en els que el millor registre va anar a parar en mans dels catalans Xevi Pons i Alex Haro, el que donava com a resultat una primera plaça amb 22,5 segons de marge pels pilots nòrdics entre els inscrits en el campionat S-WRC, seguit dels pilots de les nostres contrades. Els catalans en veure que no podien donar caça als finlandesos, van optar per afermar la segona posició i controlar als txecs que tenien per darrera, Martin Prokop i Jan Tománek ja a partir del mateix dissabte, amb el que les posicions es van mantenir intactes i les distàncies es van incrementar lleugerament en el que restava de prova.

Pel que fa al comput del campionat, el pilot de Manlleu acumulava ja dues victòries i una segona plaça al llarg de la temporada, amb el Xevi Pons sumava ja 68 punts, 20 més que el seu més immediat perseguidor, el txec Martin Prokop. Jari Ketomaa, amb 33 punts i en cinquena posició, encara romania lluny de les primeres posicions si bé tot no estava dit.

Ketomaa-Stenberg es reivindicaven amb una actuació brillant.

Entre els inscrits en el mundial de producció, el matrimoni local format per Richard Mason i Sara Mason dominava els compassos inicials del ral·li, passats els quals uns altres neozelandesos, Hayden Paddon i John Kennard, passaven a liderar la categoria en imposar-se consecutivament en les 6 últimes especials del primer dia, el que els hi conferia un avantatge superior als 2 minuts vers els segons classificats.

Els re-enganxats al ral·li Toshi Arai i Daniel Barritt van impedir que de nou es produís un monóleg de la parella kiwi en vèncer en tres proves cronometrades individuals, si bé els líders sumaven 4 escratxs més de 8 possibles amb el que la parella entrava al parc tancat d'Auckland amb una mica més de 3 minuts i mig al sarró de cara als 81,70 km de la jornada dominical; jornada en la que es van dedicar a assegurar la victòria administrant el gran advantatge aconseguit.

La victòria de Hayden Paddon i John Kennard suposava els primers punts per a la parella neozelandesa al campionat, el que unit a la no participació dels pilots que ocupaven les primeres posicions provisionals del certàmen, va suposar que la taula es mostrés inalterada vers la cita anterior, Turquia.

Domini clar de Paddon-Kennard a casa.

En la taula provisional del campionat de pilots, tot i les dues errades comeses per Sébastien Loeb al llarg de la prova oceànica, el cert és que l'alsacià seguia comandant la classificació amb 108 punts, un 33% més que el finlandès Jari-Matti Latvala, pilot que gràcies a la seva primera victòria de la temporada, superava al seu company d'equip Mikko Hirvonen per 8 punts. Sébastien Ogier, amb 1 punt menys que el finlandès, esperava el seu torn per entrar a les places d'honor.

Pilot	Punts
Sébastien Loeb	108
Jari-Matti Latvala	72
Mikko Hirvonen	64

En el campionat de constructors el Citroën Junior Team no havia fet la seva inscripció com equip a la cita austral, malgrat aixó l'equip mantenia la seva tercera posició amb un punt d'avantatge vers Stobart. D'altra banda, aquesta no inscripció a la prova comportava que Ford va aconseguir situar els seus dos cotxes en el podi del certamen i retallar 10 punts als líders provisionals de Citroën per deixar les distàncies en uns efímers 5 punts.

Constructor	Punts
Citroën	156
Ford	151
Citroën Junior	75