Marcus Grönholm i Timo Rautiainen malgrat haver arrancat una roda, aconseguien la seva 15ena victòria mundial.

El 23è Ral·li d'Argentina, cinquena cita del calendari del campionat del món de ral·lis, va finalitzar el diumenge 11 de maig de 2003 a la Villa Carlos Paz, ciutat cordobesa des d'on es va donar el tret de sortida el dijous 8 de maig i amb 78 equips participants dels 88 inscrits. La prova, que era puntuable per als campionats de pilots, marques i producció es presentava amb un recorregut composat de 25 especials cronometrades d'un recorregut de 402,35 km que 33 equips van aconseguir superar i ser a la cerimonia de cloenda.

Carlos Sainz i Marc Martí van ser el més ràpids en els trams argentins, peró una penalització els va privar de la victòria.

Ja des de la mateixa superespecial espectacle els pilots de Peugeot van voler pendre la inciativa i Marcus Grönholm i Timo Rautiainen primer, i Richard Burns i Robert Reid segon, marcarien els dos millors registres en les dues passades per l'espectacle muntat pel dijous al vespre, sortint-ne com a líder la parella finlandesa. En les superespecials espectacle els pilots de Škoda van fer bo el dit que hi ha poc per guanyar i molt per perdre, Gabriel Pozzo i Daniel Stillo deien adeu al ral·li sense ni tan sols començar-lo en ser incapaços d'engegar el motor del seu Octavia WRC, mentre que Toni Gardemeister i Paavo Lukander rebien una penalització d'un minut en no complir amb els temps d'assistències.

El divendres al matí i ja ubicats als trams genuins de la serra cordobesa, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen van continuar amb el seu alt ritme seguits de prop pel Subaru Impreza WRC de Tommi Mäkinen i Kaj Lindström i el Citroën Xsara WRC de Carlos Sainz i Marc Martí que marcaven els seus respectius millors registres, entretant Petter Solberg i Phil Mills, que rodaven en segona posició en la general provisional, en la cinquena cronometrada del ral·li van volcar el seu Impreza WRC, perdent uns dos minuts i caient a la part baixa de la general.

En el viuté tram i sisé de la jornada, La Cumbre - Agua de Oro, Mäkinen-Lindström deien pràcticament adeu a la cita argentina quan afectats de problemes amb el canvi perdien més de 7 minuts en el tram i queien fins la 23ena posició general, incapaços de solucionar el problema, en la següent especial, Ascochinga - La Cumbre, van caure 5 minuts més i s'enfosava dues posicions més avall, mentre que en aquest tram es viuria un canvi de lider en la general, Grönholm-Rautiainen impactaven contra una pedra i arrancaven la roda posterior esquerra, si bé van poder continuar en marxa i arribar fins a les assistències, els finlandesos van perdre gairebé 2 minuts i la condició de líder que recollia el madrileny Carlos Sainz i el seu copilot de Molins de Rei, Marc Martí, que varen acabar la jornada com a líders seguits del Ford Focus RS WRC de Markko Märtin i Michael Park. Precisament en aquesta especial on es certificava el canvi de líder, Colin McRae i Derek Ringer, que estaven fent un ral·li gris, deien definitivament adeu a la prova en incendiar-se el seu Citroën Xsara WRC.

La jornada del dissabte començava amb mal peu, ja que els dos primers trams eren cancelats per excés de públic, l'enrenou ocasionat va fer que tot el programa previst s'enrederís havent de disputar fins i tot les darreres especials cronometrades de nit. Grönholm-Rautiainen van sortir a per totes als trams del dissabte, en vistes de recuperar el minut i 44 segons perduts el divendres i guanyar dues posicions tenint la última del podi a l'abast, mentrestant Sainz-Martí aguantaven el tipus i amb dos millors registres més es mantenien al capdavant de la general fins que degut a un malentés entre pilot i copilot, aquests feien entrar el Xsara WRC abans a les assistències sent penalitzats amb 1 minut. La penalització els va fer caure fins la quarta posició, per darrera dels dos Peugeot 206 WRC de Burns-Reid i Grönholm-Rautiainen amb el Ford Focus RS WRC de Märtin-Park al capdavant d'una jornada que degut a l'enrederiment acumulat, s'escurçava dues especials que entraven a formar part de la jornada dominical per tal de no perdre la puntuabilitat mundial. Sébastien Loeb i Daniel Elena passaven a engruixir la llista de baixes de la prova en destrossar el seu Xsara WRC en una sortida de pista en aquesta darrera especial.

Precisament en el primer dels trams del diumenge i que en principi havia de formar part del dissabte va ser on Märtin-Park, els primers en sortir a pista, es quedaven sense pressió d'oli i es van veure obligats a retirar-se cedint el liderat a qui van ser els primers líders del ral·li, els finlandesos de Peugeot Marcus Grönholm i Timo Rautiainen seguits a 20 segons per Carlos Sainz i Marc Martí i Richard Burns i Robert Reid, si bé Grönholm-Rautiainen mai van arribar a veure en perill la seva posició, validada amb tres escratxs més, si que hi va haver una entretinguda lluita per la segona posició entre Sainz-Martí i Burns-Reid, els britànics que en els trams reviarts eren més ràpids que els espanyols es feien amb la segona posició a la penúltima cronometrada del ral·li, peró en la darrera especial es trencava el turbo del seu Peugeot 206 WRC i els pilots perdien gairebé un minut i la plaça en favor de Sainz-Martí que de pas es feien amb el millor registre.

Així doncs Marcus Grönholm i Timo Rautiainen aconseguien finalment la victòria a la prova argentina, la seva 15ena en el mundial de ral·lis, amb un temps total de 4 hores 14 minuts i 45 segons, 26,6 segons per davant de Carlos Sainz i Marc Martí, els quals tot i ser els més ràpids en els trams, el malentés en el parc tancat els va privar de guanyar el ral·li. Richard Burns i Robert Reid, malgrat quedar-se sense turbo a la última especial, l'avantatge que tenien vers els seus companys d'equip Harri Rovanperä i Risto Pietilainen era suficient com per no perdre una posició de podi, si bé el podi número 100 per a Peugeot en el mundial de ral·lis hagués estat igualment materialitzat.

Sense turbo a la última especial, els britànics Burns-Reid perdien una posició peró certificaven el podi número 100 de Peugeot al mundial.

En l'apartat reservat a vehicles de producció, la major implicació i millors recursos de l'equip Subaru, van permetre novament al pilot nipó Toshi Arai i al copilot neozelandés Tony Sircombe tornar a véncer en la categoria el que els permetia passar a liderar la categoria per davant de Karamjit Singh, que acompanyat de Allen Oh van finalitzar la prova en tercera posició per darrera dels catalans Daniel Solà i Àlex Romaní, els quals malgrat començar la prova amb mal peu, van anar refent-se de mica en mica fins aconseguir sumar els seus primers punts del campionat.

Arai-Sircombe encapçalaven la categoria de producció, gràcies a la victòria sudamericana.

Malgrat l'infortuni de la darrera especial del dia, Richard Burns es mantenia al capdavant de la general gràcies a la seva regularitat , tot i no haver guanyat encara cap cita, ara peró amb només dos punts d'avantatge vers el seu company d'equip i vigent campió del món Marcus Grönholm que a l'Argentina aconseguia la seva tercera victòria de la temporada. Carlos Sainz per la seva banda superava als seus companys d'equip Colin McRae i Sébastien Loeb els quals no sumaven ni un punt en abandonar la prova.

Pilot

Punts

Richard Burns

32

Marcus Grönholm

30

Carlos Sainz

24

Per segon ral·li consecutiu Peugeot aconseguia instal·lar dos dels seus 206 WRC en el podi, mentre que Citroën veia com només puntuava un dels seus cotxes, el que facilitava que els del lleó comencessin a gaudir d'un cert avantatge a la general del campionat. Per darrera dels francesos, Ford mantenia la tercera posició, peró amb Subaru cada cop més a prop.

Constructor
Punts

Peugeot

65

Citroën

52

Ford

29

Latvala-Anttila trencaven el domini Citroën a Argentina.

Cinquena ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis de 2014, el 34è Ral·li d'Argentina finalitzava a la Villa Carlos Paz el diumenge 11 de maig amb 23 equips presents a la seva cerimònia de clausura dels 29 que prenien la sortida el dijous 8 de maig des de la pertinent rampa. La prova era puntuable per als campionats de pilots, constructors, WRC-2 i WRC-3, si bé en aquesta última categoria no s'hi inscribia cap participant, el que deixava la llista d'inscrits en tan sols 30 equips. En el seu programa hi constaven 14 especials cronometrades que en total sumaven 405,10 km competitius.

Ogier-Ingrassia no van poder seguir el ritme dels seus companys en la segona jornada.

La prova arrancava el mateix dijous al vespre, quan encara alguns motors eren calents després del tram de proves que s'havia celebrat al matí i primera hora de la tarda, tram que per cert compatava amb el registre de Dani Sordo i Marc Martí com el millor. Al vespre com deia, una especial espectacle obria el programa del ral·li, la qual era guanyada per Sébastien Ogier i Julien Ingrassia que esdevenien lógicament en els primers líders de la prova.

Divendres al matí es donava pas als trams de debó, on a causa de les intenses pluges caigudes en les jornades prèvies al ral·li, planava una certa preocupació per l'estat en que havien quedat. La primera jornada estava composada per només dos trams que es celebraven en dues ocasions, el que generava 4 especials cronometrades de 163,98 km de distància total. En la primera especial Sébastien Ogier i Julien Ingrassia marcaven el millor temps, extenent una mica més el seu liderat ja que en la següent especial que es celebrava, de 51,88 km de distància, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila aconseguien llevar del liderat als seus companys en marcar l'escratx.

En les segones passades per les especials de la tarda, es repetien els resultats obtinguts al matí, és a dir els provençals de VW Sébastien Ogier i Julien Ingrassia obtenien el millor temps en el primer tram i recuperaven el liderat per només mig segon, i després la parella finlandesa de Volkswagen repetia l'escratx en el segon tram recuperant així el liderat. Arribada la neutralització de la primera etapa, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s'anaven a dormir amb 17,7 segons d'avantatge al capdavant de la provisional, mentre que el britànic Kris Meeke i l'irlandès Paul Nagle eren tercers a més d'1 minut dels líders.

I es que aquesta primera jornada va estar ben nutrida d'incidents, en primer lloc els finlandesos Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen accidentaven el seu Ford Fiesta RS WRC en la primera especial cronometrada, així com el norueg de Citroën Mads Østberg i el seu copilot suec Jonas Andersson. Dani Sordo i Marc Martí no podien fer bones les sensacions deixades al tram de proves quan en aquesta primera especial cronometrada se'ls hi trencava una conducció del turbo del seu i20 WRC, completant l'especial a 3 minuts dels líders.

La parella espanyola de Hyundai intentava reparar l'averia pels seus mitjans en completar l'especial, penalitzant en entrar tard al següent control horari, malgrat tot la reparació no es podia dur a terme de manera satisfactòria i els pilots perdien 9 minuts i mig més en l'especial llarga del ral·li. En les assistències de mitja jornada s'aconseguia reparar l'averia, però la parella cantabro-catalana es veia abocada a l'abandonament en la última especial cronometrada quan es trencava el colector de l'escapament. Els seus companys d'equip belgues dins la marca coreana, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, també abandonaven la competició per una averia en el turbo mentre que el tercer equip de Volkswagen, format pel norueg Andreas Mikkelsen i el finlandès Mikko Markkula ho feien per l'alternador trencat.

La pluja va seguir caient al llarg de la segona jornada, el que encara va complicar encara una mica més l'estat dels trams, que com en el cas de la primera jornada eren dos que es celebraven a dues passades generant 4 especials cronometrades, si bé a diferència de l'anterior, la distància d'aquests era pràcticament igual, més una segona passada per l'especial espectacle que inaugurava l'edició. Els reenganxats Andreas Mikkelsen i Mikko Markkula s'emportaven el primer escratx de la jornada seguits dels seus companys Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, els quals s'adjudicarien els tres següents millors registres incrementant així el coixí que tenien vers Sébastien Ogier i Julien Ingrassia fins gairebé mig minut.

Els francesos, que tot i acabar la tercera especial cronometrada sense banda de rodadura en un pneumàtic i sense paracops frontal en la quarta, veien com aturar als seus companys d'equip finlandesos era impossible de no cometre cap errada, més quan a l tram espectacle que tancava la jornada, de nou els líders quedaven per davant seu si bé el millor temps era per a Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul.

Entre les baixes destacava especialment la de Dani Sordo i Marc Martí, quan en la primera especial cronometrada de la jornada, la parella cantabro-catalana trencava una peça del seu Hyundai i20 WRC en passar per una rasa de la qual no tenien recanvi i continuar la marxa un impossible. El pilot de Citroën Mads Østberg, es lesionava una mà en la penúltima especial cronometrada del dia, i tot i poder sortir a competir l'endemà diumenge, el norueg decidia retirar-se en les assistències intermedies ja que el dolor el limitava molt a l'hora de pilotar.

Al fang a causa de les pluges caigudes en els dies previs al ral·li, en la jornada dominical de clausura es va agefir un altre ingredient a la propia èpica de correr a Guilio Cesare i a El Condor, la boira. En aquestes condicions els pilots de M-Sport Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, reenganxats al ral·li després d'un accident al divendres, es trobaven com peix a l'aigua marcant els tres primers escratxs de la jornada, sent especialment escandalós el temps marcat a la primera passada per Guilio Cesare - Mina Clavero, on en els 22 km de tram, els pilots arrencaven 36,4 segons al segon temps escratx o 1 minut a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, quarts en el tram.

La segona passada per El Condor corresponia al Power Stage, on malhauradament pels homes de M-Sport, el millor registre va ser pels provençals Sébastien Ogier i Julien Ingrassia; mentrestant Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, que havien aconseguit incrementar en 1 minut la distància vers els seus més directes rivals en les tres especials anteriors, aquí eren tercers a 1 dècima de segon dels seus compatriotes Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen i a 10,6 segons del millor temps.

Així doncs, completades les 14 especials cronometrades, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila aconseguien imposar-se amb un temps de 4 hores 41 minuts i 24,8 segons, 1 minut i 26,9 segons menys que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia que acabaven la prova en segona posició. El podi el tancava el Citroën DS3 WRC pilotat pel britànic Kris Meeke i l'irlandès Paul Nagle, a 5 minuts i 54,7 segons dels guanyadors, sent a més a més dels pocs equips que completaven el recorregut sense recòrrer al superally.

Meeke-Nagle van saber trobar un equilibri entre velocitat i conservar mecànica per acabar tercers.

Dins la categoria WRC-2 la prova sudamericana va ser una prova d'eliminació, en la que els principals favorits així com els primers líders de la categoria, els finlandesos Jari Ketomaa i Kaj Lindström, perdien molt temps per un incident o altre, el que deixava el camí planer a la parella formada per Nasser Al-Attiyah i Giovanni Bernacchini, els quals a la neutralització de la primera jornada gaudien ja de gairebé 3 minuts de marge vers els segons classificats. La dinàmica va seguir al llarg de les dues jornades restants el que permetia al pilot qatarí aconseguir la segona victòria en el campionat en el que era la seva segona aparició al certamen, deixant clares les seves opcions a títol per darrera de l'ucrainès Yuriy Protasov i l'italià Lorenzo Bertelli.

Per guanyar s'ha d'anar ràpid i no tenir incidents, Al-Attiyah-Bernacchini van complir ambdues premisses.

En la general provisional del campionat per a pilots les posicions de Sébastien Ogier i Jari-Matti Latvala, restaven inalterades, si bé el pilot finlandès escurçava en 5 punts les distàncies vers el francès. Per darrera, l'abandonament de Mads Østberg unit al quart lloc d'Andreas Mikkelsen, deixava un empat entre els dos pilots noruegs a 48 punts en la tercera plaça provisional.

Pilot

Punts

Sébastien Ogier

112

Jari-Matti Latvala

88

Mads Østberg

Andreas Mikkelsen

48

48

En el campionat de constructors Volkswagen no feia més que incrementar distàncies vers els seus seguidors amb el segon doblet de la temporada, doblant a partir de llavors la puntuació vers Citroën, segons classificats. Tot i no quallar una bona actuació, l'estructura britànica privada de M-Sport seguia ocupant la tercera posició provisional del campionat, gràcies també en part a que el paper de Hyundai era pràcticament igual de dolent.

Constructor
Punts

Volkswagen

187

Citroën

90

M-Sport

68