Marcus Grönholm i Timo Rautiainen malgrat haver arrancat una roda, aconseguien la seva 15ena victòria mundial.
El 23è Ral·li d'Argentina, cinquena cita del calendari del campionat del món de ral·lis, finalitzava el diumenge 11 de maig de 2003 a la Villa Carlos Paz, ciutat cordobesa des d'on s’havia donat el tret de sortida el dijous 8 de maig i amb 78 equips baixant per la seva rampa de sortida dels 88 que prèviament hi havien oficialitzat la seva inscripció. El ral·li argentí, que era puntuable per als campionats de pilots, marques i producció es presentava amb un recorregut composat de 25 especials cronometrades d'un recorregut de 402,35 km, una distància que 33 equips van aconseguir superar per arribar a la cerimònia de cloenda.
Carlos Sainz i Marc Martí van ser el més ràpids en els trams argentins, peró una penalització els va privar de la victòria.
L’edició del ral·li ja arrancava el mateix dijous al vespre amb la disputa d’una doble passada per l’especial espectacle de 3,02 km de distància en el Circuit Pro-Racing, ubicat a les afores de Còrdoba. En els 6,04 km disputats en aquest primer dia ja es van poder veure les dues cares de la competició, la dolça corresponia als pilots de Peugeot, els quals es repartien els dos millors temps, el primer per a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, i el segon per a Richard Burns i Robert Reid, amb el que els finlandesos del lleó entraven al parc tancat com a líders per 2,3 segons de marge amb Petter Solberg i Phil Mills i 2,8 segons amb Carlos Sainz i Marc Martí. Els britànics restaven a les portes del podi a 1 dècima de segon de la parella espanyola de Citroën.
La cara amarga corresponia als pilots de Škoda, per una banda els locals Gabriel Pozzo i Daniel Stillo deien adeu al ral·li sense ni tan sols començar-lo en ser incapaços d'engegar el motor del seu Octavia WRC Evo3, mentre que els seus companys finlandesos Toni Gardemeister i Paavo Lukander rebien una penalització d'un minut en no complir amb els temps d'assistències.
La primera etapa es completava a partir de l’endemà divendres, amb l’entrada en escena dels trams genuïns d’un ral·li per la serra cordobesa. Un bucle de 4 trams a doble passada al matí i a la tarda, més un segon bucle de 3 trams que es celebrava en les hores centrals del dia, permetien als organitzadors de l’esdeveniment assolir les 13 proves especials que conformaven el primer escull del programa així com els seus 175,14 km cronometrats programats.
Marcus Grönholm i Timo Rautiainen s’imposaven en la primera prova especial vera, amb el que les distàncies entre els 4 primers classificats s’eixamplaven, mentre que per la seva banda, Markko Märtin i MIchael Park en aturar el cronòmetre per darrera dels finlandesos de Peugeot, els de Ford avançaven a la taula fins a situar-se per darrera de la parella britànica de la firma del lleó. Els líders encara serien a temps d’aconseguir un altre millor temps en la segona especial del matí per seguir obrint forat, mentre que els seus compatriotes a Subaru, Tommi Mäkinen i Kaj Lindström, amb el segon millor temps recuperaven la cinquena plaça.
Tommi Mäkinen i Kaj Lindström s’imposaven en la tercera prova especial del dia i els pilots de la Constel·lació de les Plèiades grimpaven fins a la segona posició provisional, mentre que d’altra banda l’estructura gestionada per Prodrive rebia un revés en aquesta mateixa prova especial quan Petter Solberg i Phil Mills hi volcaven el seu Impreza S9 WRC, perdent-hi uns dos minuts i caient a la part baixa de la general. Richard Burns i Robert Reid per la seva banda també guanyaven una posició i desplaçaven a fora del podi a Carlos Sainz i Marc Martí.
Els espanyols de Citroën tancaven el bucle matinal imposant-se en la cronometrada més llarga del mateix, malgrat patir-hi una punxada i quedar-se sense direcció assistida, amb el que la parella no només recuperava una posició de podi, sino que escalava fins la segona plaça a 14,9 segons del lideratge i per 4 dècimes de segon amb Tommi Mäkinen i Kaj Lindström a l’entrada del reagrupament per a les assistències de La Cumbre.
Carlos Sainz i Marc Martí ratificaven la seva segona posició en marcar el millor temps en la primera prova especial del bucle central del dia, mentre que en el sisè de la jornada i vuitè del programa de l’edició, La Cumbre - Agua de Oro, Tommi Mäkinen i Kaj Lindström pràcticament s’acomiadaven de la cita argentina quan afectats per problemes amb el canvi, els finlandesos hi perdien més de 7 minuts en el tram i queien fins la 23ena posició general. Mentre que qui se’n beneficiaven de la desgràcia aliena eren els homes de Ford Markko Märtin i Michael Park, que passaven a tancar les posicions de podi per una vintena de segons de marge amb Richard Burns i Robert Reid.
Amb una altra cronometrada abans no es fes entrada altra vegada a les assistències de La Cumbre, a Tommi Mäkinen i Kaj Lindström els hi seguien caient els segons i els finlandesos s’enfonsaven una mica més amb la disputa de la cronometrada més llarga del dia. Una cronometrada que esdevenia doblement dramàtica quan els fins llavors líders indiscutibles, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, hi impactaven contra una pedra i arrancaven la roda posterior esquerra del seu Peugeot 206 WRC Evo3. Si bé la parella de Peugeot va poder continuar en marxa i arribar a les assistències, els finlandesos hi van perdre gairebé 2 minuts i a la taula 5 posicions.
Carlos Sainz i Marc Martí hi marcaven el temps de referència per a la resta del parc tancat i així el madrileny i el molinenc accedien fins a la primera posició per 31,3 segons de marge amb Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen i per 33,2 segons en relació als seus companys d’equip Sébastien Loeb i Daniel Elena. Richard Burns i Robert Reid restaven a les portes del podi a 1,5 segons dels seus predecessors i per l’estret marge de 2,6 segons amb Markko Märtin i Michael Park.
Així doncs, després de tot un cúmul d’encerts i desencerts, el darrer escull del dia, repetició del primer que es celebrava, s’afrontava amb un marge de 6,0 segons entre el segon i el cinquè. Markko Märtin i Michael Park eren els primers en donar un cop a la classificació i en esdevenir els més ràpids en la vuitena prova especial del dia, els de Ford desplaçaven a Sébastien Loeb i Daniel Elena fora del podi.
Marcus Grönholm i Timo Rautiainen intensificaven la seva velocitat per tal d’anar recuperant el temps concedit amb l’inicident de la setena prova especial, i els finlandesos s’anotaven dues victòries de tram en les dues següents cronometrades programades. Per la seva banda, Markko Märtin i Michael Park amb dos tercers millors temps, guanyaven una posició més a la taula per tal d’esdevenir segons i fer-se alhora amb un cert coixí de segons vers la tercera plaça, que seguia tenint un ball de noms.
La parella de Ford completava la jornada amb un altre escratx, amb el que a l’entrada al parc tancat de la Villa Carlos Paz quan mancaven 5 minuts per arribar a les 8 del vespre, la diferència entre Carlos Sainz i Marc Martí s’havia reduit fins als 22,4 segons en relació al pilot estoni i el navegant britànic. Després d’un reguitzell d’inquilins en la tercera plaça, finalment Richard Burns i Robert Reid se la feien seva a la conclusió de l’etapa, fitxant a 40,1 segons del lideratge i per 1,7 segons de marge amb els seus companys Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen. Sébastien Loeb i Daniel Elena amb el Citroën número 18 eren cinquens a 50,2 segons dels seus companys líders, mentre que els 13,8 segons que els separaven de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen començaven a fer perillar la seva posició.
La segona etapa veia reduida la seva corda cronometrada en comparació a l’anterior. 167,31 km de competició al llarg de 9 proves especials conformaven la jornada sabatina, la qual s’iniciava amb la sortida del primer participant del parc tancat de Villa Carlos Paz quan faltaven 5 minuts per a les 7 del matí.
L’etapa començava amb mal peu quan els dos primers trams havien de ser cancelats per excés de públic, un enrenou que va fer que tot el programa previst s'enrederís. Per evitar que les darreres proves especials de la jornada es celebressin de nit, els organitzadors es van veure obligats a reprogramar les dues últimes cronometrades per a l’endemà diumenge per tal de no perdre la màxima puntuabilitat mundial. Així doncs, l’etapa quedava configurada amb 121,72 km de competició al llarg de 7 proves especials.
En els 22,57 km cronometrats de la tercera cronometrada del bucle matinal, l’última del primer escull del dia, Carlos Sainz i Marc Martí ratificaven el seu lideratge amb una victòria de tram, mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen aturaven el cronòmetre per darrera de la parella espanyola de Citroën i amb aquest resultat, els finlandesos de Peugeot superaven als companys d’equip francòfons, Sébastien Loeb i Daniel Elena, d’aquests a Citroën.
En sortir de les assistències, els participants tornaven a afrontar un bucle de 3 trams, diferents als disputats al matí, en els que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen seguien atacant fort. Els campions del món en vigència s’imposaven en les 2 primeres cronometrades del bucle, mentre que Carlos Sainz i Marc Martí el tancaven imposant-se en la tercera prova especial amb un avenç de 2 dècimes de segon vers els llebrers de Peugeot.
Però tot canviaria en el moment de retornar al parc d’assistències de La Cumbre, un mal entès entre Marc Martí i Carlos Sainz, va propiciar que el pilot madrileny entrés 1 minut abans al parc, el que els comportava rebre una penalització pel mateix temps a la classificació. Aplicada la sanció, els pilots de Citroën perdien 3 posicions a la general i Marcus Grönholm i Timo Rautiainen tornaven a estar en el podi a 8,4 segons dels seus companys d’equip Richard Burns i Robert Reid.
Novament Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, així com Carlos Sainz i Marc Martí tornaven a ser els homes més ràpids a final de tram en la setena i última prova especial sabatina, amb el que les dues parelles superaven a Richard Burns i Robert Reid en la classificació. Després del conat d’incendi en la primera etapa patit per Colin McRae i Derek Ringer, en aquesta última prova especial Citroën rebia una segona mala noticia quan Sébastien Loeb i Daniel Elena havien d'abandonar la competició per acccident.
Després d’una jornada un tan caòtica, quan era 1 quart i mig de 9 del vespre del dissabte, els participants començaven a entrar al parc tancat de Villa Carlos Paz amb Markko Märtin i Michael Park en la primera posició provisional per 15,2 segons de marge amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. Per la seva banda Carlos Sainz i Marc Martí entraven a la neutralització de la segona etapa a 23,3 segons del lideratge i ocupant la tercera plaça per un marge de 3,3 segons amb Richard Burns i Robert Reid. Per darrera dels britànics, Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen eren sisens a 54,8 segons dels seus predecessors.
Amb els canvis intoduits sobre la marxa dissabte, la jornada dominical passava a tenir 5 proves especials d’una distància total cronometrada de 105,49 km, als que se’ls hi donava inici a les 7 en punt del matí, hora de sortir del parc tancat.
Precisament en el primer dels trams del diumenge, i que en principi havia de formar part del dissabte, els líders Markko Märtin i Michael Park, els primers en sortir a pista, es quedaven sense pressió d'oli i es van veure obligats a retirar-se cedint el lideratge a la parella que havia ocupat aquest rol en primera instància, és a dir els finlandesos Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, els quals a la seva vegada tornaven a sumar una altra victòria parcial de tram per tal d’incrementar els marges amb els seus perseguidors fins als 20,2 segons en el cas de Carlos Sainz i Marc Martí i de 20,7 segons amb Richard Burns i Robert Reid.
La classificació estava molt tancada i qualsevol errada o encert podia suposar un nou ball de posicions. Carlos Sainz i Marc Martí guanyaven la segona prova especial del nou programa dominical, però els espanyols de Citroën només aconseguien retallar 1,7 segons al Peugeot dels finlandesos i afegir 3,6 segons als seus perseguidors britànics.
Un nou pas per les assistències de La Cumbre i de tornada als trams amb l’especial més curta de tota la jornada. Malgrat tenir només 9,37 km de corda, els líders reestablien 1,5 segons al seu gap que tenien amb Carlos Sainz i Marc Martí, mentre que aquests es distanciaven en 0,6 segons més de Richard Burns i Robert Reid.
Emplaçats a la penúltima conometrada, Carlos Sainz i Marc Martí no podien ser tan àgils com els dos Peugeot amb els que compartia podi per les revirades i lentes pistes de l’especial de La Cumbre - Agua de Oro, quelcom que ja s’havia vist el divendres al migdia, amb el que els homes de Citroën perdien la batalla amb Richard Burns i Robert Reid que els hi llevaven la segona plaça per 5,3 segons.
Amb una única oportunitat per davant, la reacció dels pilots de la casa dels xevrons havia de ser excelsa i immediata, i així ho va ser quan Carlos Sainz i Marc Martí aconseguien la seva vuitena victòria parcial de tram a l’edició. Calia esperar el temps de Richard Burns i Robert Reid i aquests arribaven a final de tram concedint 51,5 segons al registre dels espanyols després de conèixer una avaria en el turbo del seu Peugeot 206 WRC Evo3, amb el que finalment Carlos Sainz i Marc Martí recuperaven la segona posició. En contra partida, els seus companys Harri Rovanperä i Risto Pietläinen es trobaven a minut i mig del seu temps abans de la disputa d’aquesta especial, pel que en concedir mig minut als finlandesos, la dutxa d’escumos estava assegurada.
Quan passaven 9 minuts de 2 quarts de 3 de la tarda del diumenge 11 de maig de 2003, els primers participants començaven a entrar al parc tancat de Villa Carlos Paz, moment en el que les seves respectives posicions assolides passaven a ser definitives. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen certificaven la seva victòria a la prova argentina, la seva quinzena en el mundial de ral·lis, amb un temps total de 4 hores 14 minuts i 45 segons, 26,6 segons per davant de Carlos Sainz i Marc Martí, els quals tot i ser els més ràpids en els trams, el malentés en el parc tancat els va privar de guanyar el ral·li. Richard Burns i Robert Reid, tancaven el podi argentí a 1 minut i 12,8 segons del temps dels seus companys d’equip, una tercera plaça que suposava el podi número 100 per a Peugeot en el mundial de ral·lis.
Sense turbo a la última especial, els britànics Burns-Reid perdien una posició peró certificaven el podi número 100 de Peugeot al mundial.
En la categoria de producció els locals Marcos Ligato i Ruben Garcia demostraven el seu major coneixement del traçat del complexe Pro-Racing que acollia l’especial espectacle inaugural, en quan aquests s’hi imposaven consecutivament en les seves dues variants.
Desplaçada l’activitat cronometrada fins a la serra cordobesa, els argentins seguien eixamplant distàncies amb dos victòries parcials de tram més en les dues primeres proves especials del divendres, però en la tercera, una avaria en el turbo els faria cedir pràcticament 2 minuts i amb ells el lideratge a Toshi Arai i Tony Sircombe, per a continuació prendre l’amarga decisió d’haver d’abandonar.
Els catalans Dani Solà i Xavier Amigó prenien llavors el rol de màxims aspirants a la victòria, però l’ampli desplegament de mitjans que Subaru havia disposat sobre el territori, permetia a Toshi Arai i Tony Sircombe disposar d’un cotxe pràcticament nou a la sortida de cada parc d’assistències, i amb ell atacar a fons cadascuna de les especials del programa, així la parella oriental es distanciava irremeiablement dels catalans, els quals en la darrera prova especial de la primera etapa havien de lamentar una punxada que els portava a concedir minut i mig.
Tot plegat permetia a Toshi Arai i Tony Sircombe entrar al parc tancat de Villa Carlos Paz amb 2 minuts i 4,4 segons de distància amb Niall McShea i Chris Patterson i de 2 minuts i 5,4 segons amb l’equip català.
Dissabte una avaria en la transmissió no facilitava gens la recuperació de posicions a la parella catalana, que en quedar-se en només amb 2 rodes motrius, les frontals, veien com els hi queia mig minut més vers els seus principals rivals. D’altra banda els britànics Niall McShea i Chris Patterson escurçaven distàncies amb els líders amb els millors temps en la tercera i cinquena prova especial, mentre que els del Subaru responien amb la mateixa moneda amb els escratxs a la quarta, sisena i setena prova especial, amb el que el retorn al parc tancat es produïa amb un lleuger increment de 7,1 segons de les distàncies entre els dos primers classificats, mentre que Dani Solà i Xavier Amigó eren quarts a 10,5 segons dels malaïsis Karamjit Singh i Allen Oh.
L’etapa dominical s’iniciava perllongant l’estira i arronsa dels dos primers classificats, mentre que els catalans hi aconseguien un tercer i un segon millor temps per superar així a la classificació a Karamjit Singh i Allen Oh. Amb una posició de podi assolida, Dani Solà i Xavier Amigó afrontaven amb convicció el darrer escull del programa i els pilots marcaven la referència en totes les 3 proves especials que el conformaven. Tanmateix aquest increment en el seu rendiment coincidia amb una avaria en el radiador de l’oli del Mitsubishi Lancer Evo VI de Niall McShea i Chris Patterson, que en haver d’abandonar la competició, habilitaven als catalans a guanyar la segona posició.
Completat el recorregut el diumenge a primera hora de la tarda, Toshi Arai i Tony Sircombe certificaven la seva victòria a l’esdeveniment argentí per 2 minuts i 9,6 segons de marge amb Dani Solà i Xavier Amigó i per 3 minuts i 26,7 segons amb Karamjit Singh i Allen Oh.
A efectes de campionat, Toshi Arai sumava dues victòries en les seves dues participacions, amb el que el carismàtic pilot japonès superava per 3 punts, i amb una participació menys, al malaisi i campió mundial de la classe en vigència Karamjit Singh. Per la seva banda Dani Solà sumava els seus primers punts al certamen i restava a 3 punts dels dos tercers classificats, Stig Blomqvist i Martin Rowe.
Arai-Sircombe encapçalaven la categoria de producció, gràcies a la victòria sudamericana.
Malgrat l'infortuni de la darrera especial del dia, Richard Burns es mantenia al capdavant de la general del campionat per a pilots gràcies a la seva regularitat; tot i no haver guanyat encara cap cita, havia puntuat en totes les 5 proves celebrades fins aquell moment, si bé el seu marge es veia reduit fins a només 2 punts d'avantatge vers el seu company d'equip i vigent campió del món, Marcus Grönholm, qui a l'Argentina aconseguia la seva tercera victòria de la temporada. Carlos Sainz per la seva banda superava als seus companys d'equip Colin McRae i Sébastien Loeb a la classificació, els quals no sumaven ni un punt en abandonar la prova.
|
Punts |
 Richard Burns
|
|
 Marcus Grönholm |
|
 Carlos Sainz
|
|
Per segon ral·li consecutiu Peugeot aconseguia instal·lar dos dels seus 206 WRC en el podi, mentre que Citroën veia com només puntuava un dels seus cotxes, el que facilitava que els del lleó comencessin a gaudir d'un cert avantatge a la taula provisional del campionat de constructors. Per darrera dels socis francesos del grup PSA, Ford mantenia la tercera posició, però amb Subaru cada cop més a prop, que malgrat els mals auguris del divendres, veien com finalment Petter Solberg i Phil Mills completaven la ronda sud americana ocupant la cinquena posició absoluta i quarta posició del certamen.
Constructor |
Punts |
 Peugeot
|
|
 Citroën
|
|
 Ford |
|
Sébastien Ogier 
Mads Østberg
Volkswagen
Citroën
M-Sport