Contra tot pronóstic, Sainz-Moya van guanyar el ral·li indonesi .
Per primera vegada el Ral·li d'Indonesia formava part del calendari del campionat del món de ral·lis, i ho feia com la tercera cita d'un total de nou. La prova, que es disputava al nord de l'illa de Sumatra, tenia en el seu programa un recorregut format per 27 especials cronometrades d'una distància total de 460,27 km, sobre un terreny majoritàriament argilós a les que es donava inici el divendres 10 de maig des de Medan, per finalitzar a la mateixa ciutat el diumenge 12 de maig de 1996. A la cita del sud-est asiàtic s'hi donaven cita els 62 equips inscrits, dels que 29 aconseguirien completar el recorregut.
Una virolla en la segona jornada va arruinar les opcions de victoria de Liatti-Pons.
La primera de les tres etapes del programa del ral·li s’iniciava amb la sortida del parc tancat de Medan el divendres a les 9 del matí, un escull que estava format per 9 proves especials cronometrades d’una distància total competitiva de 140,05 km, els quals conduirien als participants fins a Parapat, punt final de la jornada a 1 quart i 5 minuts de 8 del vespre, previ reagrupament a Sei Karang.
Els escocesos de Subaru i campions del món en vigència, Colin McRae i Derek Ringer, marcaven el millor temps en la primera prova especial del programa i per tant esdevenien els primers líders de la cita indonesia per un marge de 7 segons amb els finlandesos de Mitsubishi Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, guanyadors de les dues rondes anteriors del calendari, però en la segona prova especial, aquests darrers llevaven 15 segons a la parella britànica de la marca de la Constel·lació de les Plèiades, i els de la firma dels tres diamants vermells prenien el lideratge per 8 segons de diferència. Paral·lelament els campions en vigència del campionat Asia-Pacífic, els suecs de Subaru Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, s’afegien en la pugna per les primeres posicions amb el segon millor temps en aquesta segona prova especial a 7 segons de la referència i amb 8 segons d’avenç vers els seus companys d’equip escocesos.
Retornant a la primera prova especial del programa, com a conseqüència de les pluges caigudes la nit anterior, el fang que es formava era molt lliscant i la presència de múltiples encreuaments complicava enormement la labor dels pilots, així els britànics Richard Burns i Robert Reid patien una sortida de pista i trencaven el radiador de l’oli, amb el que la jove parella de Mitsubishi s’endarreria substancialment si bé continuava en la competició.
En la tercera prova especial del programa els líders refermaven la seva posició amb una nova victòria de tram per davant dels Subaru Impreza de Colin McRae i Derek Ringer i de Piero Liatti i Fabrizia Pons, mentre que Richard Burns i Robert Reid s’havien d’acomiadar de la competició en no haver pogut reparar la seva avaria, passant així a ser la primera baixa de l’edició. Els líders finlandesos tornaven a marcar la refèrencia en la quarta prova especial per davant dels Impreza de Colin McRae i Derek Ringer i de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, mentre que el de Piero Liatti i Fabrizia Pons es veien endarrerits en 1 minut en caure’ls-hi un fort aiguat que convertia la carretera en una pista de patinatge, just en el moment de prendre la sortida.
Per la seva banda Carlos Sainz i Luis Moya tenien un inici de ral·li a l'expectativa, doncs aquest era el seu primer ral·li sobre terra amb el Ford Escort RS Cosworth, una prudència que se n’anava en orris quan el seu canvi va començar a fallar, fent-ho a més a més en la tercera velocitat, la més emprada en aquelles seccions del recorregut. Més avançada l’especial, l’avaria va prosseguir fins al punt d’afectar a la quarta. Malgrat que immediatament hi havia el reagrupament de Sei Karang, els mecànics no podien treballar sobre el canvi, tot esperant que la parella espanyola pogués arribar al parc tancat de final d’etapa on ja si el podrien reemplaçar.
En la represa de la competició, Colin McRae i Derek Ringer reduien el gap amb els líders a la meitat, és a dir en 5 segons, mentre que aquests responien imposant-se en la sisena prova especial per reestablir 11 segons en el seu marge de confiança.
La setena prova especial es mostrava especialment traumàtica quan en un pont hi impactaven Carlos Sainz i Luis Moya, Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, així com Kenneth Eriksson i Staffan Parmander. Si bé els dos primers equips podien continuar la marxa amb marques sobre les carrosseries dels seus cotxes, la parella sueca de Subaru, i campiona del certamen asiàtic, havia de retirar-se en trencar-hi una roda; pilots que posteriorment declaraven obertament que estaven segurs que uns vilatans i havien abocat aigua per tal de convertir la pista en encara més lliscant.
L’alegria per als responsables de Subaru venia de la mà de Colin McRae i Derek Ringer, els escocesos s’imposaven en aquesta setena prova especial i recuperaven els 11 segons que instants abans s’havien deixat. Una nova victòria de tram en la penúltima prova especial permetia el relleu en el lideratge a favor dels campions del món i per 4 segons de diferència a la taula, que en aconseguir el seu tercer escratx consecutiu en la darrera prova especial del bucle, es refermaven en la posició.
Entretant, Gwyndaf Evans i Howard Davies amb el segon dels Ford Escort RS Cosworth havien d’abandonar en quedar-se sense carburant en la darrera prova especial per un error de càlcul en el proveïment del reagrupament de Sei Karang, mentre que en la cronometrada anterior es retiraven els locals Dandy Rukmana i Supi Sabastian per avaria elèctrica, els quals per a l’ocasió havien llogat els serveis d’un cotxe de la marca de l’oval.
Així doncs, en entrar al parc tancat de Parapat quan passaven 5 minuts d’1 quart de 8 del vespre, i amb un ambient força més plàcid gràcies a la major altura de la vila emplaçada a la riba d’un llac, Colin McRae i Derek Ringer eren líders per 5 segons de marge amb Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, mentre que les posicions de podi les tancaven Juha Kankkunen i Nicky Grist, ara inscrits com a Toyota Team Australia i per tant dotats de menys recursos que quan estaven en l’estructura oficial de la marca japonesa, a 3 minuts i 6 segons del lideratge. Malgrat el calvari patit amb el canvi de marxes, havent d’arribar a aguantar amb la mà la palanca del canvi per tal d’evitar que la cinquena velocitat saltés, Carlos Sainz i Luis Moya eren quarts a 23 segons dels darrers inquilins del podi i per 1 segon de marge amb Piero Liatti i Fabrizia Pons.
La jornada sabatina estava formada per 7 proves especials, a les quals se’ls hi donava sortida a les 6 del matí des de Parapat, per finalitzar a la mateixa ciutat 12 hores i 15 minuts més tard un cop s’havien disputat els 117,32 km cronometrats del programa, la distància més curta per a una etapa en el programa.
El canvi de marxes es canviava en les assistències i Carlos Sainz i Luis Moya donaven testimoni del bon funcionament del seu auto en quan la parella espanyola de Ford empatava amb els líders Colin McRae i Derek Ringer al millor temps al terme de la primera prova especial del dia, la més curta de l’etapa, permetent a la parella espanyola escurçar en 3 segons la distància amb els darrers inquilins del podi.
La segona cronometrada del dissabte, onzena en el còmput global del ral·li, tenia un cop de teatre quan com a conseqüència d’un cop en la cronometrada anterior, Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne trencaven el radiador del seu Mitsubishi Lancer Evo III en la recepció d’un salt i els finlandesos es veien obligats a abandonar la seva participació a l’esdeveniment amb l’agulla del sensor de la temperatura del motor en la part més alta de l’indicador. Paral·lelament el millor temps el tornava a marcar Colin McRae i Derek Ringer per 14 segons d’avantatge amb els seus companys d’equip Piero Liatti i Fabrizia Pons, segons a final de tram i que amb l’abandonament de la parella de Mitsubishi, passava a ocupar la seva posició a la general per davant de Carlos Sainz i Luis Moya, qui a la seva vegada havien superat a Juha Kankkunen i Nicky Grist.
En abandonar la part sud del Llac Toba i tornar a Parapat per al pertinent reagrupament per al proveïment de carburant, les pluges van precipitar-se sobre les argiloses pistes indonesies, les quals es convertien en autèntiques pistes de patinatge en les que fins i tot caminar resultava difícil.
A la represa de l’activitat en la part més septentrional del Llac Toba els Subaru seguien marcant la referència en les taules, amb una victòria per a Piero Liatti i Fabrizia Pons i una altra per a Colin McRae i Derek Ringer. Però el fang tan relliscós que en resultava de les tempestes va exercir de jutge quan en la cinquena prova especial sabatina la parella italiana patia una virolla i es quedava enmig de la pista. La tracció era tan deficient, que els transalpins no van poder tornar a posar a rodar el seu cotxe de nou, fins que uns espectadors els hi van ajudar donant una empenta, un incident que els hi costava 1 minut a final de tram amb Juha Kankkunen i Nicky Grist i amb Carlos Sainz i Luis Moya, autors ex-aequo del millor temps, així com la segona posició que recalava en mans de la parella espanyola de Ford.
Precisament Carlos Sainz i Luis Moya serien els següents en patir una sortida de pista com a conseqüència de l’estat del terreny tan delicat, i si bé el seu cotxe només rebia un cop sense cap importància en la seva part frontal, el seu motor es negava a tornar a arrancar, el que suposava la pèrdua d’1 minut i de la segona posició a la parella. D’altra banda Piero Liatti i Fabrizia Pons es passaven en un encreuament, i els pilots de Subaru es deixaven un altre minut a la classificació. Aquests dos incidents units amb un altre escratx de Juha Kankkunen i Nicky Grist, permetien a la parella de Toyota Team Austràlia assolir la segona posició amb un relatiu comfort.
Colin McRae i Derek Ringer s’imposaven en la setena i última prova especial del dia i així els escocesos de Subaru retornaven al parc tancat de Parapat quan era 1 quart de 7 de la tarda conservant la primera posició ara per 3 minuts i 38 segons amb Juha Kankkunen i Nicky Grist i per 4 minuts i 17 segons amb Carlos Sainz i Luis Moya. Piero Liatti i Fabrizia Pons pagaven cares les seves errades restant a les portes del podi a 5 minuts i 58 segons dels seus companys d’equip, si bé els italians tenien 9 minuts i 58 segons de marge amb els cinquens classificats, Yoshio Fujimoto i Arne Hertz.
La tercera i última jornada del ral·li era la més llarga i més dura de totes, amb un recorregut de 203,44 km cronometrats al llarg d’11 proves especials, 6 d’elles repeticions de les celebrades en les dues etapes anteriors, i a les que es donaven sortida quan mancaven 5 minuts per a 2 quarts de 7 del matí. Amb un reagrupament a Tebing Tinggi i un altre a Medan, el ral·li finalitzava en aquesta última ciutat a 1 quart i 5 minuts de 8 del vespre.
En el moment de sortir del parc tancat, Carlos Sainz i Luis Moya van haver de treballar en el seu cotxe, doncs en el temps habilitat per a les assistències no s’havia pogut fixar correctament el protector del càrter. Si bé en el lloc dels fets estaven donant indicacions els mecànics de com passar els cargols, aquests no van tocar el cotxe ni van proporcionar cap eina, amb el que la parella no incomplia cap norma. Precisament l’única parella de la marca de l’oval que seguia en actiu, marcaria el temps de referència en la primera prova especial dominical, mentre que en les següents cronometrades la victòria de tram correspondria a Piero Liatti i Fabrizia Pons.
Entretant però el drama es tornava a immiscir al ral·li, Colin McRae i Derek Ringer tenien una avaria en el seu intercomunicador i aquests no podien afrontar amb la mateixa convicció, ni tampoc els hi calia, les dues primeres proves especials dominicals. Finalment en la tercera prova especial, la comunicació es va tallar completament i en no poder indicar les notes d’una manera adequada, la parella de Subaru patia una forta sortida en un revolt molt ràpid, amb voltes de campana incloses, que els obligava a abandonar la competició i que per tant desencadenava un reinici de la classificació.
Juha Kankkunen i Nicky Grist recollien el testimoni de la primera posició del ral·li per mig minut de marge amb Carlos Sainz i Luis Moya, els quals en aquesta tercera prova especial dominical havien malmès la barra estabilitzadora del seu cotxe, mentre que Piero Liatti i Fabrizia Pons eren tercers a minut i mig del Toyota líder.
En la quarta prova dominical, els de Ford reduïen a la meitat el gap amb els líders en marcar el segon millor temps per darrera de Piero Liatti i Fabrizia Pons, mentre que al cap de dues cronometrades, s’arribava al reagrupament de Tebing Tinggi, on un comissari indicava al copilot gallec que estaven exclosos del ral·li en haver rebut ajuda irregular. Ofesos, els espanyols parlaven per ràdio amb direcció de cursa, i després de negar els fets, aquests els hi feien saber que pensaven continuar en competició.
A la represa els dos trams més llargs del programa esperaven als competidors que quedaven, i els de Ford aturaven el cronòmetre a 1 segon del millor registre de Piero Liatti i Fabrizia Pons, mentre que en retallar uns suplementaris 13 segons als per llavors líders, la parella espanyola començava a veure que era possible l’intercanvi de posicions. Un intercanvi que seria immediat després de que Juha Kankkunen i Nicky Grist concedissin 1 minut i 1 segon als de Ford i 1 minut i 13 segons als de Subaru en la vuitena prova especial arran d’un cop que els hi trencava l’intercooler i que els enviava a la tercera posició.
Carlos Sainz i Luis Moya lideraven la classificació doncs per davant de Piero Liatti i Fabrizia Pons, i malgrat que la parella italiana de Subaru va atacar a fons en les tres proves especials que quedaven per davant, la distància competitiva programada no va ser suficient com per a que la classificació visquès més canvis.
Completades les 27 proves especials del programa, els primers participants d’un total de 29 que aconseguien completar l’itinerari, començaven a entrar al parc tancat de Medan quan passaven 5 minuts d’1 quart de 8 del vespre, moment en el que Carlos Sainz i Luis Moya esdevenien els guanyadors del 21è Ral·li d’Indonèsia. La parella espanyola de Ford completava els 460,81 km del recorregut en un temps de 5 hores i 30 minuts, el que suposava un gap final de 23 segons amb Piero Liatti i Fabrizia Pons. Per la seva banda Juha Kankkunen i Nicky Grist tancaven el podi a 1 minut i 2 segons dels guanyadors.
Kankkunen-Grist van perdre una opció d'or en les darreres especials cronometrades.
En la categoria de producció, els sudamericans Gustavo Trelles i Jorge del Buono veien com al handicap de competir en una cita que els hi era nova, se’ls hi afegia el fet de debutar-hi al volant del Mitsubishi Lancer Evo III. L’inici no podia ser pitjor quan en la primera prova especial del programa els 4 amortidors del seu cotxe es trencaven i en cedir-hi una bona pessigada de segons, el camí cap a la victòria quedava en un assumpte dels habituals del certamen Àsia-Pacific.
Entre aquests, els pilots que es posaven al volant d’un Subaru van gaudir de millor sort que no pas aquells que es decantaven per un Mitsubishi, com quedava demostrat per exemple quan els japonesos Yoshihiro Kataoka i Satoshi Hayashi havien d’abandonar per accident en el transcurs de la tercera prova especial dominical i quan es trobaven lluitant per la victòria. Un incident que deixava el camí planer al hongkonguès Michael Lieu i el japonès Yoshimasa Nakahara per guanyar l’esdeveniment per un marge de gairebé 8 minuts vers el cotxe homòleg dels seus companys d’estructura Shigeyuki Konishi i Hakaru Ichino; un cop els malaïsis Karamjit Singh i Allen Oh, segons a l’entrada del parc tancat de Medan el diumenge al vespre al volant d’un Mitsubishi re-etiquetat com a Proton, eren exclosos del ral·li en comprovar que no portaven el reglamentari pont de llums sota la carcasa.
A efectes de campionat, Michael Lieu era el tercer pilot diferent en guanyar un esdeveniment del calendari, donant-se a més a més la coincidència que cap dels pilots que havien aconseguit puntuar en les dues rondes anteriors, no ho feien en l’indonèsia, pel que s’establia un triple empat en totes les posicions de la taula.
Lieu-Nakahara guanyaven amb certa comoditat en la categoria de producció.
En el certamen reservat als pilots, Carlos Sainz sumava la primera victòria de la temporada, el que unit al segon lloc aconseguit a Suècia, permetia al pilot madrileny escalar fins la segona posició provisional de la taula a només 5 punts del finlandès Tommi Mäkinen, qui després d’imposar-se en les dues primeres rondes del calendari, a la cita asiàtica sumava el seu primer revés de l’any. Per la seva banda el suec Kenneth Eriksson obtenia la mateixa renda de punts que el pilot de Mitsubishi, és a dir un zero, i aquest perdia una posició a la classificació provisional per passar a compartit el tercer lloc amb el seu company Piero Liatti.
|
Punts |
 Tommi Mäkinen
|
|
 Carlos Sainz |
|
 Kenneth Eriksson
 Piero Liatti
|
|
En quan al campionat de constructors, tot i perdre dos efectius en el desenvolupament del ral·li, Subaru passava a liderar la classficació provisional del campionat per 25 punts de marge vers Mitsubishi, després de que els dels tres diamants vermells no sumessin ni un sol punt en la seva visita a la tercera ronda del calendari. Ford amb la victòria de Carlos Sainz i Luis Moya, s'acostava a la posició dels nipons romanent a tan sols 9 punts d'aquests.
Constructor |
Punts |
 Subaru
|
|
 Mitsubishi
|
|
 Ford
|
|
Sébastien Ogier 
Ott Tänak 
Thierry Neuville 
Hyundai
Toyota
Citroën