Contra tot pronóstic, Sainz-Moya van guanyar el ral·li indonesi .

Per primera vegada el Ral·li d'Indonesia formava part del calendari del campionat del món de ral·lis, i ho feia com la tercera cita d'un total de nou. La prova, que es disputava al nord de l'illa de Sumatra, tenia en el seu programa un recorregut format per 27 especials cronometrades d'una distància total de 460,27 km, sobre un terreny majoritàriament argilós a les que es donava inici el divendres 10 de maig des de Medan, per finalitzar a la mateixa ciutat el diumenge 12 de maig de 1996. A la cita del sud-est asiàtic s'hi donaven cita els 62 equips inscrits, dels que 29 aconseguirien completar el recorregut.

Una virolla en la segona jornada va arruinar les opcions de victoria de Liatti-Pons.

La primera de les tres etapes del programa del ral·li s’iniciava amb la sortida del parc tancat de Medan el divendres a les 9 del matí, un escull que estava format per 9 proves especials cronometrades d’una distància total competitiva de 140,05 km, els quals conduirien als participants fins a Parapat, punt final de la jornada a 1 quart i 5 minuts de 8 del vespre, previ reagrupament a Sei Karang.

Els escocesos de Subaru i campions del món en vigència, Colin McRae i Derek Ringer, marcaven el millor temps en la primera prova especial del programa i per tant esdevenien els primers líders de la cita indonesia per un marge de 7 segons amb els finlandesos de Mitsubishi Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, guanyadors de les dues rondes anteriors del calendari, però en la segona prova especial, aquests darrers llevaven 15 segons a la parella britànica de la marca de la Constel·lació de les Plèiades, i els de la firma dels tres diamants vermells prenien el lideratge per 8 segons de diferència. Paral·lelament els campions en vigència del campionat Asia-Pacífic, els suecs de Subaru Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, s’afegien en la pugna per les primeres posicions amb el segon millor temps en aquesta segona prova especial a 7 segons de la referència i amb 8 segons d’avenç vers els seus companys d’equip escocesos.

Retornant a la primera prova especial del programa, com a conseqüència de les pluges caigudes la nit anterior, el fang que es formava era molt lliscant i la presència de múltiples encreuaments complicava enormement la labor dels pilots, així els britànics Richard Burns i Robert Reid patien una sortida de pista i trencaven el radiador de l’oli, amb el que la jove parella de Mitsubishi s’endarreria substancialment si bé continuava en la competició.

En la tercera prova especial del programa els líders refermaven la seva posició amb una nova victòria de tram per davant dels Subaru Impreza de Colin McRae i Derek Ringer i de Piero Liatti i Fabrizia Pons, mentre que Richard Burns i Robert Reid s’havien d’acomiadar de la competició en no haver pogut reparar la seva avaria, passant així a ser la primera baixa de l’edició. Els líders finlandesos tornaven a marcar la refèrencia en la quarta prova especial per davant dels Impreza de Colin McRae i Derek Ringer i de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, mentre que el de Piero Liatti i Fabrizia Pons es veien endarrerits en 1 minut en caure’ls-hi un fort aiguat que convertia la carretera en una pista de patinatge, just en el moment de prendre la sortida.

Per la seva banda Carlos Sainz i Luis Moya tenien un inici de ral·li a l'expectativa, doncs aquest era el seu primer ral·li sobre terra amb el Ford Escort RS Cosworth, una prudència que se n’anava en orris quan el seu canvi va començar a fallar, fent-ho a més a més en la tercera velocitat, la més emprada en aquelles seccions del recorregut. Més avançada l’especial, l’avaria va prosseguir fins al punt d’afectar a la quarta. Malgrat que immediatament hi havia el reagrupament de Sei Karang, els mecànics no podien treballar sobre el canvi, tot esperant que la parella espanyola pogués arribar al parc tancat de final d’etapa on ja si el podrien reemplaçar.

En la represa de la competició, Colin McRae i Derek Ringer reduien el gap amb els líders a la meitat, és a dir en 5 segons, mentre que aquests responien imposant-se en la sisena prova especial per reestablir 11 segons en el seu marge de confiança.

La setena prova especial es mostrava especialment traumàtica quan en un pont hi impactaven Carlos Sainz i Luis Moya, Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, així com Kenneth Eriksson i Staffan Parmander. Si bé els dos primers equips podien continuar la marxa amb marques sobre les carrosseries dels seus cotxes, la parella sueca de Subaru, i campiona del certamen asiàtic, havia de retirar-se en trencar-hi una roda; pilots que posteriorment declaraven obertament que estaven segurs que uns vilatans i havien abocat aigua per tal de convertir la pista en encara més lliscant.

L’alegria per als responsables de Subaru venia de la mà de Colin McRae i Derek Ringer, els escocesos s’imposaven en aquesta setena prova especial i recuperaven els 11 segons que instants abans s’havien deixat. Una nova victòria de tram en la penúltima prova especial permetia el relleu en el lideratge a favor dels campions del món i per 4 segons de diferència a la taula, que en aconseguir el seu tercer escratx consecutiu en la darrera prova especial del bucle, es refermaven en la posició. 

Entretant, Gwyndaf Evans i Howard Davies amb el segon dels Ford Escort RS Cosworth havien d’abandonar en quedar-se sense carburant en la darrera prova especial per un error de càlcul en el proveïment del reagrupament de Sei Karang, mentre que en la cronometrada anterior es retiraven els locals Dandy Rukmana i Supi Sabastian per avaria elèctrica, els quals per a l’ocasió havien llogat els serveis d’un cotxe de la marca de l’oval.

Així doncs, en entrar al parc tancat de Parapat quan passaven 5 minuts d’1 quart de 8 del vespre, i amb un ambient força més plàcid gràcies a la major altura de la vila emplaçada a la riba d’un llac, Colin McRae i Derek Ringer eren líders per 5 segons de marge amb Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, mentre que les posicions de podi les tancaven Juha Kankkunen i Nicky Grist, ara inscrits com a Toyota Team Australia i per tant dotats de menys recursos que quan estaven en l’estructura oficial de la marca japonesa, a 3 minuts i 6 segons del lideratge. Malgrat el calvari patit amb el canvi de marxes, havent d’arribar a aguantar amb la mà la palanca del canvi per tal d’evitar que la cinquena velocitat saltés, Carlos Sainz i Luis Moya eren quarts a 23 segons dels darrers inquilins del podi i per 1 segon de marge amb Piero Liatti i Fabrizia Pons.

La jornada sabatina estava formada per 7 proves especials, a les quals se’ls hi donava sortida a les 6 del matí des de Parapat, per finalitzar a la mateixa ciutat 12 hores i 15 minuts més tard un cop s’havien disputat els 117,32 km cronometrats del programa, la distància més curta per a una etapa en el programa.

El canvi de marxes es canviava en les assistències i Carlos Sainz i Luis Moya donaven testimoni del bon funcionament del seu auto en quan la parella espanyola de Ford empatava amb els líders Colin McRae i Derek Ringer al millor temps al terme de la primera prova especial del dia, la més curta de l’etapa, permetent a la parella espanyola escurçar en 3 segons la distància amb els darrers inquilins del podi.

La segona cronometrada del dissabte, onzena en el còmput global del ral·li, tenia un cop de teatre quan com a conseqüència d’un cop en la cronometrada anterior, Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne trencaven el radiador del seu Mitsubishi Lancer Evo III en la recepció d’un salt i els finlandesos es veien obligats a abandonar la seva participació a l’esdeveniment amb l’agulla del sensor de la temperatura del motor en la part més alta de l’indicador. Paral·lelament el millor temps el tornava a marcar Colin McRae i Derek Ringer per 14 segons d’avantatge amb els seus companys d’equip Piero Liatti i Fabrizia Pons, segons a final de tram i que amb l’abandonament de la parella de Mitsubishi, passava a ocupar la seva posició a la general per davant de Carlos Sainz i Luis Moya, qui a la seva vegada havien superat a Juha Kankkunen i Nicky Grist.

En abandonar la part sud del Llac Toba i tornar a Parapat per al pertinent reagrupament per al proveïment de carburant, les pluges van precipitar-se sobre les argiloses pistes indonesies, les quals es convertien en autèntiques pistes de patinatge en les que fins i tot caminar resultava difícil.

A la represa de l’activitat en la part més septentrional del Llac Toba els Subaru seguien marcant la referència en les taules, amb una victòria per a Piero Liatti i Fabrizia Pons i una altra per a Colin McRae i Derek Ringer. Però el fang tan relliscós que en resultava de les tempestes va exercir de jutge quan en la cinquena prova especial sabatina la parella italiana patia una virolla i es quedava enmig de la pista. La tracció era tan deficient, que els transalpins no van poder tornar a posar a rodar el seu cotxe de nou, fins que uns espectadors els hi van ajudar donant una empenta, un incident que els hi costava 1 minut a final de tram amb Juha Kankkunen i Nicky Grist i amb Carlos Sainz i Luis Moya, autors ex-aequo del millor temps, així com la segona posició que recalava en mans de la parella espanyola de Ford.

Precisament Carlos Sainz i Luis Moya serien els següents en patir una sortida de pista com a conseqüència de l’estat del terreny tan delicat, i si bé el seu cotxe només rebia un cop sense cap importància en la seva part frontal, el seu motor es negava a tornar a arrancar, el que suposava la pèrdua d’1 minut i de la segona posició a la parella. D’altra banda Piero Liatti i Fabrizia Pons es passaven en un encreuament, i els pilots de Subaru es deixaven un altre minut a la classificació. Aquests dos incidents units amb un altre escratx de Juha Kankkunen i Nicky Grist, permetien a la parella de Toyota Team Austràlia assolir la segona posició amb un relatiu comfort.

Colin McRae i Derek Ringer s’imposaven en la setena i última prova especial del dia i així els escocesos de Subaru retornaven al parc tancat de Parapat quan era 1 quart de 7 de la tarda conservant la primera posició ara per 3 minuts i 38 segons amb Juha Kankkunen i Nicky Grist i per 4 minuts i 17 segons amb Carlos Sainz i Luis Moya. Piero Liatti i Fabrizia Pons pagaven cares les seves errades restant a les portes del podi a 5 minuts i 58 segons dels seus companys d’equip, si bé els italians tenien 9 minuts i 58 segons de marge amb els cinquens classificats, Yoshio Fujimoto i Arne Hertz.

La tercera i última jornada del ral·li era la més llarga i més dura de totes, amb un recorregut de 203,44 km cronometrats al llarg d’11 proves especials, 6 d’elles repeticions de les celebrades en les dues etapes anteriors, i a les que es donaven sortida quan mancaven 5 minuts per a 2 quarts de 7 del matí. Amb un reagrupament a Tebing Tinggi i un altre a Medan, el ral·li finalitzava en aquesta última ciutat a 1 quart i 5 minuts de 8 del vespre.

En el moment de sortir del parc tancat, Carlos Sainz i Luis Moya van haver de treballar en el seu cotxe, doncs en el temps habilitat per a les assistències no s’havia pogut fixar correctament el protector del càrter. Si bé en el lloc dels fets estaven donant indicacions els mecànics de com passar els cargols, aquests no van tocar el cotxe ni van proporcionar cap eina, amb el que la parella no incomplia cap norma. Precisament l’única parella de la marca de l’oval que seguia en actiu, marcaria el temps de referència en la primera prova especial dominical, mentre que en les següents cronometrades la victòria de tram correspondria a Piero Liatti i Fabrizia Pons.

Entretant però el drama es tornava a immiscir al ral·li, Colin McRae i Derek Ringer tenien una avaria en el seu intercomunicador i aquests no podien afrontar amb la mateixa convicció, ni tampoc els hi calia, les dues primeres proves especials dominicals. Finalment en la tercera prova especial, la comunicació es va tallar completament i en no poder indicar les notes d’una manera adequada, la parella de Subaru patia una forta sortida en un revolt molt ràpid, amb voltes de campana incloses, que els obligava a abandonar la competició i que per tant desencadenava un reinici de la classificació. 

Juha Kankkunen i Nicky Grist recollien el testimoni de la primera posició del ral·li per mig minut de marge amb Carlos Sainz i Luis Moya, els quals en aquesta tercera prova especial dominical havien malmès la barra estabilitzadora del seu cotxe, mentre que Piero Liatti i Fabrizia Pons eren tercers a minut i mig del Toyota líder. 

En la quarta prova dominical, els de Ford reduïen a la meitat el gap amb els líders en marcar el segon millor temps per darrera de Piero Liatti i Fabrizia Pons, mentre que al cap de dues cronometrades, s’arribava al reagrupament de Tebing Tinggi, on un comissari indicava al copilot gallec que estaven exclosos del ral·li en haver rebut ajuda irregular. Ofesos, els espanyols parlaven per ràdio amb direcció de cursa, i després de negar els fets, aquests els hi feien saber que pensaven continuar en competició.

A la represa els dos trams més llargs del programa esperaven als competidors que quedaven, i els de Ford aturaven el cronòmetre a 1 segon del millor registre de Piero Liatti i Fabrizia Pons, mentre que en retallar uns suplementaris 13 segons als per llavors líders, la parella espanyola començava a veure que era possible l’intercanvi de posicions. Un intercanvi que seria immediat després de que Juha Kankkunen i Nicky Grist concedissin 1 minut i 1 segon als de Ford i 1 minut i 13 segons als de Subaru en la vuitena prova especial arran d’un cop que els hi trencava l’intercooler i que els enviava a la tercera posició.

Carlos Sainz i Luis Moya lideraven la classificació doncs per davant de Piero Liatti i Fabrizia Pons, i malgrat que la parella italiana de Subaru va atacar a fons en les tres proves especials que quedaven per davant, la distància competitiva programada no va ser suficient com per a que la classificació visquès més canvis.

Completades les 27 proves especials del programa, els primers participants d’un total de 29 que aconseguien completar l’itinerari, començaven a entrar al parc tancat de Medan quan passaven 5 minuts d’1 quart de 8 del vespre, moment en el que Carlos Sainz i Luis Moya esdevenien els guanyadors del 21è Ral·li d’Indonèsia. La parella espanyola de Ford completava els 460,81 km del recorregut en un temps de 5 hores i 30 minuts, el que suposava un gap final de 23 segons amb Piero Liatti i Fabrizia Pons. Per la seva banda Juha Kankkunen i Nicky Grist tancaven el podi a 1 minut i 2 segons dels guanyadors.

Kankkunen-Grist van perdre una opció d'or en les darreres especials cronometrades.

En la categoria de producció, els sudamericans Gustavo Trelles i Jorge del Buono veien com al handicap de competir en una cita que els hi era nova, se’ls hi afegia el fet de debutar-hi al volant del Mitsubishi Lancer Evo III. L’inici no podia ser pitjor quan en la primera prova especial del programa els 4 amortidors del seu cotxe es trencaven i en cedir-hi una bona pessigada de segons, el camí cap a la victòria quedava en un assumpte dels habituals del certamen Àsia-Pacific.

Entre aquests, els pilots que es posaven al volant d’un Subaru van gaudir de millor sort que no pas aquells que es decantaven per un Mitsubishi, com quedava demostrat per exemple quan els japonesos Yoshihiro Kataoka i Satoshi Hayashi  havien d’abandonar per accident en el transcurs de la tercera prova especial dominical i quan es trobaven lluitant per la victòria. Un incident que deixava el camí planer al hongkonguès Michael Lieu i el japonès Yoshimasa Nakahara per guanyar l’esdeveniment per un marge de gairebé 8 minuts vers el cotxe homòleg dels seus companys d’estructura Shigeyuki Konishi i Hakaru Ichino; un cop els malaïsis Karamjit Singh i Allen Oh, segons a l’entrada del parc tancat de Medan el diumenge al vespre al volant d’un Mitsubishi re-etiquetat com a Proton, eren exclosos del ral·li en comprovar que no portaven el reglamentari pont de llums sota la carcasa.

A efectes de campionat, Michael Lieu era el tercer pilot diferent en guanyar un esdeveniment del calendari, donant-se a més a més la coincidència que cap dels pilots que havien aconseguit puntuar en les dues rondes anteriors, no ho feien en l’indonèsia, pel que s’establia un triple empat en totes les posicions de la taula.

Lieu-Nakahara guanyaven amb certa comoditat en la categoria de producció.

En el certamen reservat als pilots, Carlos Sainz sumava la primera victòria de la temporada, el que unit al segon lloc aconseguit a Suècia, permetia al pilot madrileny escalar fins la segona posició provisional de la taula a només 5 punts del finlandès Tommi Mäkinen, qui després d’imposar-se en les dues primeres rondes del calendari, a la cita asiàtica sumava el seu primer revés de l’any. Per la seva banda el suec Kenneth Eriksson obtenia la mateixa renda de punts que el pilot de Mitsubishi, és a dir un zero, i aquest perdia una posició a la classificació provisional per passar a compartit el tercer lloc amb el seu company Piero Liatti.

Pilot	Punts
Tommi Mäkinen	40
Carlos Sainz	35
Kenneth Eriksson Piero Liatti	23 23

En quan al campionat de constructors, tot i perdre dos efectius en el desenvolupament del ral·li, Subaru passava a liderar la classficació provisional del campionat per 25 punts de marge vers Mitsubishi, després de que els dels tres diamants vermells no sumessin ni un sol punt en la seva visita a la tercera ronda del calendari. Ford amb la victòria de Carlos Sainz i Luis Moya, s'acostava a la posició dels nipons romanent a tan sols 9 punts d'aquests.

Constructor	Punts
Subaru	122
Mitsubishi	97
Ford	88

Tänak-Järveoja van volar cap a la victòria.

Per primera vegada en el calendari mundial, el diumenge 12 de maig de 2019 finalitzava a Concepción 1r Ral·li de Xile, sisena ronda en el campionat i tercera que es disputava en una mateixa temporada a llatinoamèrica. La prova comptava amb 16 especials cronometrades en el seu itinerari, que suposaven un total de 304,81 km competitius, distància que era completada per 35 equips participants dels 55 que baixaven per la rampa de sortida el dijous 9 de maig. El ral·li, que entregava punts en els certàmens de pilots, marques, WRC2Pro i WRC2, presentava una llista d’inscrits amb unes respectables 63 formacions.

Ogier-Ingrassia van ser incapaços d’apropar-se als guanyadors.

La primera edició de la ronda xilena s’iniciava el divendres 10 de maig amb l’etapa més llarga de totes. Amb sortida del parc tancat de Concepción a 2 quarts de 7 del matí, 6 proves especials de 125,27 km esperaven als participants, les quals es distribuïen al llarg de dos bucles de 3 trams, dels que només 2 es celebraven en dues ocasions.

Les dues parelles de Toyota formades per Kris Meeke i Sebastian Marshall així com Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila empataven al millor temps al terme de la primera prova especial i per tant britànics i finlandesos passaven a compartir el lideratge de la classificació per davant d’Elfyn Evans i Scott Martin i de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Mentre que els tercers integrants de la formació nipona, els estonis Ott Tänak i Martin Järveoja, cometien una petita errada en un encreuament a causa de la boira, així com una adherència molt variant, i queien fins la cinquena posició.

Acte seguit però, els estonis esmenaven l’errada marcant el registre de referència en la següent prova especial i els pilots s’enfilaven fins a la primera plaça, mentre que els seus companys d’equip feien un viatge a la inversa i es veien fora de les posicions de podi en ser superats per Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i per Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul respectivament. Aquests últims s’imposaven en la tercera i última prova especial matinal, però les distàncies a final de tram eren tan minces, que pràcticament la classificació no patia variacions.

Després d’un reagrupament a Arauco per al proveïment de carburant així com per a les assistències, els pilots afrontaven l’escull post meridional, el qual s’iniciava amb les dues últimes especials cronometrades del bucle matinal. Ott Tänak i Martin Järveoja repetien el resultat obtingut al matí en la primera d’elles, és a dir l’escratx, i els estonis eixamplaven el gap que tenien amb els seus perseguidors, mentre que per la seva banda Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila desplaçaven per 6 dècimes de segon a Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul de les posicions de podi.

Els líders es mostraven inaccessibles per als seus rivals i s’imposaven també en la prova següent, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena, després d’aconseguir dos segons millors temps en les dues primeres especials de la tarda, tancaven l’activitat de la jornada amb una victòria de tram a l’especial espectacle de Concepción des d’on els participants farien cap a les assistències i després al parc tancat.

Abans de les 11 de la nit, tots els participants havien de ser dins el parc tancat, moment en el que es podia certificar una classificació encapçalada per Ott Tänak i Martin Järveoja per 22,4 segons de marge amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i per 28,8 segons amb els seus companys Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul eren quarts a 7 dècimes de segon del darrer graó de podi, mentre que els britànics Kris Meeke i Sebastian Marshall tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 46,5 segons dels seus companys de formació i per 2,2 segons de marge amb Sébastien Loeb i Daniel Elena.

Amb dos punts ben roents a la classificació doncs, el dissabte 11 de maig a 2 quarts de 7 del matí s’iniciava la segona etapa del ral·li, la qual recorria a un concepte més clàssic per als estàndars de l'època, en comptar amb un bucle de 3 trams que es celebrava en dues ocasions.

Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul feien una passa endavant i decidien prendre la iniciativa per tal de recuperar una plaça de podi imposant-se en la primera especial sabatina. D’altra banda Kris Meeke i Sebastian Marshall feien de les seves, i en rodolar amb el seu Yaris WRC, els britànics queien a la part baixa de la classificació entre els prioritaris en concedir prop de 7 minuts.

Emperò la valentia dels belgues es cobrava un preu molt alt, els de Hyundai patien un espectacular accident en la següent prova especial i aquests cursaven la primera baixa d’entitat al ral·li. La contra partida per als responsables de la firma coreana la posaven Sébastien Loeb i Daniel Elena, els quals s’imposaven en aquesta segona prova especial matinal, alhora que superaven en totes i cadascuna de les 3 cronometrades de l’escull a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila així com a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, afligits pel comportament subvirador del seu Citroën, amb el què els francòfons s’atançaven a les posicions de podi.

A la represa de l’activitat competitiva per la tarda, Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien dos segons millors temps per darrera de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i d’Ott Tänak i Martin Järveoja respectivament, així com una victòria de tram en la sisena i última prova especial programada, amb el què els pilots de Hyundai aconseguien finalment la tercera posició en detriment de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, qui tanmateix trencaven la suspensió del seu Yaris WRC en la darrera prova especial.

A partir de 2 quarts de 7 de la tarda, és a dir 12 hores després de sortir del parc tancat de Concepción, els primers pilots estaven autoritzats a immiscir-s’hi de nou, moment en el que la segona etapa es començava a donar per conclosa amb Ott Tänak i Martin Järveoja en la primera posició per 30,3 segons de marge amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Sébastien Loeb i Daniel Elena eren tercers a 35,4 segons del lideratge, superant a la seva vegada per 30,9 segons al Ford Fiesta RS WRC d’Elfyn Evans i Scott Martin.

La tercera i última etapa del recorregut comptava només amb 4 proves especials al llarg de 3 trams, és a dir, només 1 dels trams del programa dominical es repetia en dues ocasions, el que allotjava el "Power Stage". Unes cronometrades que suposaven els darrers 58,38 km competitius de la primera edició, els quals es disputaven sense assistències i als que se’ls hi donava inici amb la sortida del parc tancat a les 7 en punt del matí.

Kris Meeke i Sebastian Marshall, i Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila esdevenien els homes més ràpids en la primera especial del dia, mentre que entre els que s’hi jugaven quelcom a la ronda xilena, Sébastien Loeb i Daniel Elena eren tercers per darrera dels dos Toyota i es situaven a només 1,1 segons del Citroën C3 WRC dels provençals campions mundials.

Francòfons i provençals mantenien el seu estira i arronsa particular al llarg del matí, una lluita que resultava lleugerament favorable als de la marca dels dos galons i que esvaïa qualsevol canvi en la titularitat del segon lloc, mentre que Ott Tänak i Martin Järveoja s’imposaven en el “Power Stage” final per tal d’assolir la màxima puntuació possible.

Quan passava 1 quart de 2 de la tarda del diumenge 12 de maig de 2019, els 35 equips participants que aconseguien completar la darrera jornada començaven a retornar al parc tancat de Concepción; moment en el que el 1r Ral·li de Xile es donava oficialment per conclòs. Ott Tänak i Martin Järveoja hi aconseguien la victòria en aturar el cronòmetre amb un temps de 3 hores 15 minuts i 53,8 segons, un registre que reduïa en 23,1 segons l’aconseguit per Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Per la seva banda, Sébastien Loeb i Daniel Elena completaven els 304,81 km cronometrats del programa amb un retard de 30,2 segons vers el crono dels guanyadors i pujaven al graó més baix del podi.

Amb una jornada sabatina impecable, Loeb-Elena tornaven als podis del mundial.

En categoria WRC2Pro els noruecs de Citroën Mads Østberg i Torstein Eriksen iniciaven el seu concurs a la ronda llatinoamericana imposant-se en les 3 primeres proves especials del divendres al matí, si bé aquestes 3 victòries de tram només els hi conferia un marge de 10,9 segons amb els seus principals rivals, els finlandesos d’Škoda Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen.

A la represa de l’activitat competitiva per la tarda, i amb la certa millora de les condicions de visibilitat i del terreny, els joves pilots de la firma de la sageta retallaven 12,8 segons als líders en el primer tram que es celebrava en el bucle i en conseqüència passaven a liderar la classificació, una plaça que aquests acabarien conservant fins al terme de la jornada per 2,4 segons després d’imposar-se també en la cinquena prova especial del programa i restar a 3 dècimes de segon de l’escratx de Mads Østberg i Torstein Eriksen a l’especial espectacle de Concepción. Tercers en discordia eren Gus Greensmith i Elliott Edmonson a 1 minut i 44,2 segons dels primers classificats.

Amb unes distàncies tan ajustades entre els dos primers equips, la segona etapa del ral·li es plantejava com a mínim fascinant, malauradament no va ser així, doncs una averia de frens apareguda en el Citroën C3 R5 de la parella noruega en el transcurs de la primera especial sabatina, suposava la pèrdua d’una mica més de mig minut per a la parella de la firma francesa. Malgrat que Mads Østberg i Torstein Eriksen van mirar d’esmenar la situació amb 4 victòries de tram en les 5 proves especials següents, els de Citroën retornaven al parc tancat del ral·li a 33,9 segons de Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen.

L’etapa dominical final seguia el mateix guió de l’anterior, és a dir, amb Mads Østberg i Torstein Eriksen atacant i acumulant victòries de tram, i amb els líders Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen controlant les taules de temps i jugant amb el coixí de segons aconseguit fins llavors.

Finalment, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen aconseguien la victòria amb un crono de 3 hores 23 minuts i 46,3 segons, un registre que suposava un marge de 23,6 segons amb Mads Østberg i Torstein Eriksen, mentre que el podi el tancaven Gus Greensmith i Elliott Edmonson a 3 minuts i 49,0 segons del temps dels guanyadors.

A efectes de campionat Gus Greensmith es mantenia al capdavant de la taula per 5 punts vers Mads Østberg, gràcies a acumular 4 resultats per 3 del pilot noruec. D’altra banda Kalle Rovanperä aconseguia la primera victòria de la temporada i el finlandès restava a 1 punt del tercer lloc del polonès Lukasz Pieniazek i a 12 del lideratge del britànic.

A Rovanperä-Halttunen només els va caldre esforçar-se el divendres per la tarda.

Entre els privats amb cotxes R5, és a dir el WRC2, Takamoto Katsuta i Daniel Barritt marcaven el primer temps de referència per a la categoria a l’esdeveniment i per tant es feien amb la primera plaça per un marge molt estret amb el local Alberto Heller i l’argentí José Díaz. Els sud americans no es reservaven res en la segona prova especial del recorregut i en aconseguir el millor temps, aquests es feien també amb el lideratge provisional.

L’estira i arronsa entre els dos equips es mantingué al llarg de tota la primera etapa i finalment Alberto Heller i José Díaz feien cap al parc tancat de Concepción amb 24,5 segons de marge vers Takamoto Katsuta i Daniel Barritt.

Dissabte, el pilot japonès i el copilot britànic es mostraven més ràpids que el pilot xilè i el copilot argentí en 5 de les 6 proves especials programades, acumulant a més a més els primers 4 escratxs més en el seu haver. Un balanç que permetia a Takamoto Katsuta i Daniel Barritt llevar la primera posició a Alberto Heller i José Díaz en la darrera especial del dia per 12,8 segons de marge.

La jornada dominical s’iniciava com la sabatina, amb el domini dels tutelats per Tommi Mäkinen en la primera prova especial programada, mentre que en la segona, Alberto Heller i José Díaz cursaven baixa per accident. Amb un marge de gairebé 3 minuts amb Benito Guerra i Jaime Zapata, els nous segons classificats, el japonès i el britànic optaven per la cautela i assegurar resultat. 

Sense contratemps dels què lamentar-se, finalment la victòria acabava succeint per 3 minuts i 6,1 segons d’avantatge amb Benito Guerra i Jaime Zapata i 5 minuts i 7,2 segons amb els argentins Alejandro Cancio i Santiago Garcia.

Per a Takamoto Katsuta aquesta era la primera victòria i el primer podi de la temporada el que li suposava el segon lloc provisional amb 47 punts, mentre que Benito Guerra s’avesava als podis amb una victòria i dos segons llocs en les 3 participacions que portava en els 3 esdeveniments llatinoamericans celebrats fins llavors, un rendiment que li donava el primer lloc amb 61 punts.

Katsuta-Barritt demostraven velocitat i maduresa a Xile.

En el campionat de pilots, el zero que s’emportava Thierry Neuville en la seva visita a Xile, li suposava baixar des del primer lloc provisional que atresorava en la seva sortida d’Argentina, fins al tercer en ser superat d’una tacada per Sébastien Ogier i per Ott Tänak. Per darrera del belga, un gran buit fins a trobar Kris Meeke en quart lloc a gairebé la meitat de punts.

Pilot	Punts
Sébastien Ogier	122
Ott Tänak	112
Thierry Neuville	110

La victòria que Ott Tänak i Martin Järveoja brindaven a Toyota, permetia a la marca japonesa sumar més punts que cap altra a la ronda debutant del calendari. Si bé aquests encara estaven lluny de la primera plaça de Hyundai, almenys si que aconseguien distanciar-se en 3 punts més de Citroën.

Constructor	Punts
Hyundai	178
Toyota	149
Citroën	143

Amb 6, Ogier establia un record de victòries a Portugal.

Per a qualsevol aficionat al mundial, el ral·li de casa seva és el millor del món, però en el cas de la ronda portuguesa, l’obvietat fins i tot arribava a prendre ressò internacional i mediàtic. En sonar 3 quarts de 4 de la tarda del diumenge 12 de maig de 2024, a Matosinhos s’hi celebrava la cerimònia de clausura corresponent a la seva 57ena edició, en la qual els participants hi podien obtenir punts en els certàmens de pilots, constructors, WRC2 i WRC3. Amb 67 equips, d’entre les 69 formacions que hi oficialitzaven la seva inscripció, el Ral·li de Portugal es presentava amb 22 proves especials cronometrades de 337,04 km de distància competitiva, una corda que 34 parelles participants aconseguirien cobrir.

Tänak-Järveoja mai van deixar de lluitar, però els van sobrar 8 segons.

Al cap d’un parell d’hores d'haver portat a terme la protocolària cerimònia de sortida a la Ciutat Universitària de Coimbra, els primers reptes cronometrats s’interposaven en l’avenir de la competició per als participants del 57è Ral·li de Portugal, en forma d’una especial espectacle, mancada de rellevància i representativitat, pels carrers de Figueira da Foz.

Darrers entre els Rally1 en afrontar els 2,94 km cronometrats de l’especial, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe esdevenien els primers líders de l’edició en establir el registre més baix del parc tancat, 6 dècimes de segon per davant dels francesos Sébastien Ogier i Vincent Landais i 2,0 segons per sota del registre dels seus companys de formació, els estonians Ott Tänak i Martin Järveoja, unes distàncies amb les que, davant l’absència de més activitat cronometrada, s’arribaven al parc tancat, emplaçat a pocs metres de la línia de meta. 

Takamoto Katsuta i Aaron Johnston igualaven el registre d’aquells qui foren campions del món 5 temporades enrere i compartien la tercera posició amb els bàltics, mentre que a 4 dècimes de segon del seu temps s’hi trobaven els finlandesos Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, tot esperant que la competició pròpiament dita s’iniciès l’endemà divendres 10 de maig a 3 quarts de 7 del matí amb la primera etapa vera del ral·li. 

Clàssic modern en les darreres edicions de la cita ibèrica, un bucle de 4 trams es disputava matí i tarda sense assistències mecàniques en la zona relativament central de Portugal, generant així un total de 126,90 km cronometrats. Només s'habilitava un reagrupament de mitja etapa a Arganil, on els equips participants podien bescanviar els seus pneumàtics, completant-se la jornada amb l’arribada al parc tancat de Matosinhos, al nord, en passar 5 minuts de les 8 del vespre.

Amb certes humitats en pista, l’efecte d’escombrada es minimitzava, pel que malgrat que Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe eren els primers en sortir a tram, aquests perllongaven el seu lideratge en aconseguir el segon millor temps rere Takamoto Katsuta i Aaron Johnston en la cronometrada inaugural de la jornada, Mortágua. Un resultat que situava al japonès i a l’irlandès en la segona posició provisional davant la manca de confiança i el mal temps de Sébastien Ogier i Vincent Landais.

La segona especial del dia arrancava amb un retard de 14 minuts i amb un sol radiant al cel, la superficie estava completament seca, especialment en la zona inicial de pujada, amb el què ara si la posició de sortida en seria determinant. Darrers entre els Rally1, els espanyols Dani Sordo i Cándido Carrera aconseguien el millor temps absolut per davant de Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, i el càntabre i el gallec es redimien dels mals resultats previs per escalar fins a la setena posició provisional. Cas contrari era el dels fins llavors líders de la provisional, els belgues Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, qui en només rebaixar els registres dels 2 Ford Puma Rally1 Híbrid d’Adrien Fourmaux i Alex Coria i de Grégoire Munster i Louis Louka, descendien fins a la tercera plaça per darrera de Takamoto Katsuta i Aaron Johnston i d’Ott Tänak i Martin Järveoja i per tant sols 2,1 segons de marge en vers els campions del món en vigència.

Espanyols i finlandesos repetien resultat a Góis i els de Toyota es feien amb la darrera plaça en les posicions de podi, mentre que els de Hyundai passaven a tancar la pinça dels 5 primers classificats.

Sense l’impuls híbrid, Dani Sordo i Cándido Carrera es veien afligits en el seu intent d’aconseguir la tercera victòria de tram consecutiva a Arganil, un honor que aconseguien contra tot pronòstic Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, i els espanyols es veien superats en la taula pels francesos Sébastien Ogier i Vincent Landais, que hi competien amb talls en els seus intercomunicadors.

Novament els segons més ràpids a final de tram, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen entraven en el reagrupament d’Arganil en tercera posició, a 3,3 segons dels seus companys Takamoto Katsuta i Aaron Johnston i a 4 dècimes de segon del temps de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, qui gràcies a haver gestionat pneumàtics al llarg del marí, a Arganil aconseguien assaltar el segon lloc. Ott Tänak i Martin Järveoja perdien una posició de podi en aquesta darrera especial matinal, si bé els estonians fitxaven a 8 dècimes de segon dels finlandesos de Toyota i per 3,4 segons de marge amb els francesos de la marca nipona.

Sébastien Ogier i Vincent Landais endurien la posada a punt del seu Toyota Yaris Rally1 de cara a la represa de la competició per al bucle post meridional i l’elecció es revelava com acertada en la primera especial de l’escull, en la que aquests hi aconseguien el millor temps, per tal de grimpar fins a la tercera posició. Segons a final de tram per quarta vegada consecutiva, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen s’enfilaven fins a l’anhelada primera posició, mentre que patint un notable efecte d’escombrada, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe s’acomiadaven temporalment de les places d’honor.

Com al matí, Dani Sordo i Cándido Carrera vencien a Góis i els espanyols superaven als seus companys d’equip belgues en la classificació provisional, mentre que segons i tercers a final de tram, els francesos i els finlandesos de Toyota es refermaven en les posicions assolides al terme de la cronometrada anterior. D’altra banda Elfyn Evans i Scott Martin protagonitzaven l'anècdota del tram, en quan el copilot britànic es descuidava la llibreta sobre la taula del control horari previ i aquest havia d’anar cantant les notes fitxant-se en el seu telèfon mòbil.

Privats de l’impuls híbrid en la meitat del sempre temible tram d’Arganil, Sébastien Ogier i Vincent Landais es veien superats en 5 dècimes de segon per Ott Tänak i Martin Järveoja en la classificació provisional, una cronometrada en la que per fi Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen aconseguien establir el millor temps del parc tancat.

Sébastien Ogier i Vincent Landais reiniciaven el sistema electrònic que governava el sistema híbrid i la maniobra semblava donar els seus fruits en la segona passada per Mortágua, doncs els francesos hi establien el millor temps per tal d’assolir la segona posició a 1 segon exacte dels seus companys Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, altra vegada segons a final de tram. Amb un rendiment estable però inferior al dels caps de cartell, Takamoto Katsuta i Aaron Johnston tancaven la primera etapa en tercera posició a 4,7 segons dels seus companys d’equip finlandesos i per 7 dècimes de segon de marge en vers a Ott Tänak i Martin Järveoja, en el que era doncs una classificació molt comprimida.

Amb els 51 equips participants supervivents de la primera etapa del ral·li dins del parc tancat de Matosinhos, a les 7 en punt del matí del dissabte 11 de maig la competició es reprenia amb la sortida de la primera parella participant del mateix, un rol que en aquesta ocasió corresponia als francòfons Grégoire Munster i Louis Louka. Novament els organitzadors programaven un bucle de 4 trams a doble passada en l’itinerari de la jornada, si bé aquests hi disposaven un reagrupament per a les assistències sobre l’equador de l’etapa, tothora que el bucle post meridional es concloïa amb la disputa d’una especial espectacle en el circuit de Lousada.

Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen sortien del parc tancat amb la determinació d’establir un coixí de segons al capdavant de la classificació i els líders es feien amb la victòria de tram en la primera prova especial de la jornada, amb la qual els finlandesos afegien 5,7 segons a Sébastien Ogier i Vincent Landais. Per la seva banda, els estonians Ott Tänak i Martin Järveoja, segons en la lluita individual contra el cronòmetre, prenien la tercera posició a Takamoto Katsuta i Aaron Johnston.

Malauradament per als finlandesos, l’assumpció de riscos es cobraven els seus tributs en la següent prova especial i la parella nòrdica de Toyota s’havia de retirar en accidentar-hi el seu Yaris Rally1 Híbrid. De fet la primera passada per Mortim, seria una cronometrada plena d’incidents, doncs tan Elfyn Evans i Scott Martin, com Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe o Takamoto Katsuta i Aaron Johnston s’hi envirollaven, un cúmul de contra-temps que provocaven que la classificació es comencés a trencar entre el segon i el tercer classificat.

Sébastien Ogier i Vincent Landais completaven aquest segon tram sabatí per davant d’Ott Tänak i Martin Järveoja i ambdues formacions passaven a ocupar idèntiques posicions a la taula provisional, per a continuació deixar pas als habituals renecs de la parella francesa en vers a les seves Pirelli i posteriorment veure com aquests recuperaven la primera plaça arran d’una punxada de la parella bàltica de Hyundai.

Amb més alts que no pas baixos, Sébastien Ogier i Vincent Landais completaven el bucle matinal en la primera posició per 13,6 segons de marge amb Ott Tänak i Martin Järveoja i 54,4 segons en vers a Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe. L’abandonament de Takamoto Katsuta i Aaron Johnston per avaria en les suspensions del seu Toyota en el transcurs de la tercera especial sabatina, deixava pas a uns fluixos Dani Sordo i Cándido Carrera a ocupar la quarta posició a 58,0 segons dels líders francesos i per 20,4 segons de marge en vers als compatriotes d’aquests a M-Sport, Adrien Fourmaux i Alex Coria.

Gràcies a 2 victòries de tram consecutives en el moment de la represa, Ott Tänak i Martin Järveoja reduien a gairebé la meitat la distància que els separava del lideratge dels francesos de Toyota, ofensiva a la que el provençal i el cors responien amb la mateixa moneda, per tal de restablir distàncies.

El circuit de Lousada acostava l’activitat competitiva a milers d’aficionats a la disciplina, però en quan a registres, la seva curta corda cronometrada no oferia gran cosa, més enllà de la primera victòria de tram d’Adrien Fourmaux i Alex Coria.

Així doncs, Sébastien Ogier i Vincent Landais ingressaven en el parc tancat de Matosinhos ocupant la primera posició per un marge d’11,9 segons en vers a Ott Tänak i Martin Järveoja, un marge no massa ampli que dissuadia ambdues formacions d’afrontar la jornada dominical amb serenor. Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe eren tercers a 1 minut i 11,4 segons dels líders francesos, si bé amb ordres d’equip d’entremig, no caldria patir per perdre la posició davant Dani Sordo i Cándido Carrera, quarts a 14,2 segons dels belgues, ni tampoc davant d’Adrien Fourmaux i Alex Coria, cinquens a 21,5 segons dels belgues de Hyundai.

En vistes de tenir conclosa l’activitat cronometrada abans de l’hora de dinar, a 2 quarts de 6 del matí del diumenge 12 de maig l’activitat es reprenia amb la sortida del parc tancat de la primera parella participant, la qual per davant es trobaria un bucle de 2 trams a doble passada. Si bé a diferència de les 2 etapes anteriors, en aquesta ocasió el reagrupament tenia lloc just abans de la disputa del “Power Stage”, un honor que novament corresponia al mític tram de Fafe i el seu omnipresent salt. Una competició que s’iniciava per 39 formacions participants i que suposava els darrers 62,18 km cronometrats de l’itinerari.

Malgrat una densa boira que afectava més a aquells participants que sortien més endarrerits, Sébastien Ogier i Vincent Landais tiraven de coratge i els pilots establien el registre més baix en la primera prova especial dominical, una victòria parcial de tram que els permetia obrir en 6,2 segons més les distàncies en vers els estonians Ott Tänak i Martin Järveoja, tercers a final de tram per darrera dels seus companys belgues. 

Tanmateix, aquesta molesta boira, unida a uns problemes de subviratge, afectava negativament als espanyols Dani Sordo i Cándido Carrera, qui hi perdien posició davant el Ford Puma Rally1 Hibrid d’Adrien Fourmaux i Alex Coria.

Ott Tänak i Martin Järveoja espavilaven i feien una passa endavant, per en imposar-se en les dues següents proves especials, retallar en 8,0 segons les distàncies amb els líders, pel que els pilots de Hyundai i els pilots de Toyota afrontarien el “Power Stage” amb 10,1 segons de marge favorables als de la marca japonesa. 

Entretant, avesats a la segona posició a final de cadascun dels 3 primers trams del diumenge, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe havien aconseguit eixamplar fins als 31,9 segons el seu marge que els separava d’Adrien Fourmaux i Alex Coria.

Malgrat les urgències de puntuar de les formacions reincorporades a la competició el diumenge al matí, el cert era que els belgues privaven als estonians per 1 dècima de segon de tornar a establir el millor temps i aquests s’emportaven els 5 punts extra per 4 per part dels bàltics. Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, a 2,2 segons dels de Hyundai, aconseguien el tercer millor temps, també 1 dècima de segon, per davant dels seus companys Sébastien Ogier i Vincent Landais.

Així doncs, amb els 337,04 km cronometrats del programa disputats i els participants encara accedint al parc tancat de Matosinhos, a 3 quarts de 4 de la tarda tenia lloc a la mateixa ciutat la cerimònia del podi, amb la qual l’edició es donava oficialment per conclosa i en la que Sébastien Ogier hi rubricava la seva sisena victòria al ral·li, permetent al de Gap establir un nou record en solitari, desfent la igualada que venia arrossegant des de 2017 amb Markku Alén. El provençal i Vincent Landais cobrien l'itinerari programat en un temps de 3 hores 41 minuts i 32,2 segons, registre que els hi suposava un estret marge final de 7,9 segons amb Ott Tänak i Martin Järveoja. Per la seva banda Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe tancaven el podi portuguès a 1 minut i 9,8 segons dels pilots francesos.

Obrir pista divendres i una virolla privava a Neuville-Wydaeghe de picar més alt.

En el certamen WRC2 els francesos Yohan Rossel i Arnaud Dunand s’imposaven en l’especial espectacle inaugural de Figueira da Foz per un marge de 5 dècimes de segon per davant dels seus compatriotes Pierre-Louis Loubet i Loris Pascaud, així com 1,1 segons en front d’uns vells coneguts de la familia del mundial i que a Portugal s’hi trobaven competint en el certamen nacional, els britànics Kris Meeke i Stuart Loudon.

Protagonistes de l’edició anterior de la ronda portuguesa, l’endemà divendres, en entrar en escena els trams genuins, Oliver Solberg i Elliott Edmonson i Gus Greensmith i Jonas Andersson aconseguien, i en aquest mateix ordre, els dos millors registres en la primera cronometrada campestre, per tal de passar a ocupar idèntiques posicions a la taula general per davant dels anteriors líders francesos.

A Góis, tercera prova especial de la jornada, Gus Greensmith i Jonas Andersson establien el registre de referència de la classe, i amb aquest temps el britànic i el suec se situaven al capdavant de la taula per 2,7 segons de marge en vers Oliver Solberg i Elliott Edmonson, llur reacció no es feia esperar i en imposar-se a Arganil, el suec i el britànic recuperaven la plaça perduda just abans d’entrar en el reagrupament de mitja etapa, sitat a la mateixa ciutat que li donava nom al tram, per al bescanvi de pneumàtics. 

8,7 segons separaven ambdues formacions sueco-britàniques de respectius Škoda Fabia RS Rally2, mentre que el marge amb els francesos Yohan Rossel i Arnaud Dunand esdevenia de 10,9 segons i de 17,1 segons en vers Pierre-Louis Loubet i Loris Pascaud. 

Tot estava doncs encara obert de cara a la represa, més encara quan la classificació es capgirava al terme de la primera prova especial de la tarda, Lousã, i 10,9 segons separaven al primer del quart classificat.

En tornar a Góis, Gus Greensmith i Jonas Andersson demostraven tenir ben preses les mides a les adveristats de la cronometrada i el britànic i el suec tornaven a esdevenir-hi els més ràpids per tal de tornar a assaltar el lideratge, mentre que la tensió es cobrava la primera víctima, Pierre-Louis Loubet i Loris Pascaud s’havien de retirar en bolcar el seu Škoda Fabia RS Rally2.

Tancant un perfecte “deja vu”, Oliver Solberg i Elliott Edmonson es tornaven a imposar a Arganil, per amb aquest registre tornar a recuperar l’anhelada primera posició recentment perduda, si bé en aquesta ocasió les distàncies eren força més estretes, 1 simple dècima de segon, mentre que Yohan Rossel i Arnaud Dunand se situaven a 2,0 segons dels líders a manca de tancar la jornada amb la cronometrada amb la qual s’havia inaugurat, Mortágua.

Oliver Solberg i Elliott Edmonson repetien la victòria de tram aconseguida hores abans, però Gus Greensmith i Jonas Andersson no pas el segon lloc, la parella s’hi envirollava a alta velocitat i s’hi deixava una tretzena de segons, suficients com per perdre la segona plaça a mans de Yohan Rossel i Arnaud Dunand.

Acomplert el feixuc tram d’enllaç de més de 170 km, els participants començaven a arribar al parc tancat de Matosinhos, on Oliver Solberg i Elliott Edmonson hi fitxaven amb 7,3 segons de marge en vers a Yohan Rossel i Arnaud Dunand i amb 13,3 segons en relació a Gus Greensmith i Jonas Andersson. Fora de la lluita per les primeres posicions, el català Jan Solans i el madrileny Rodrigo Sanjuán esdevenien els quarts classificats a 1 minut i 5,9 segons dels líders i per 3,8 segons de marge en vers els irlandesos Josh McErlean i James Fulton.

Ja sobre els trams del nord, Oliver Solberg i Elliott Edmonson patien una bolcada en la segona especial sabatina i la parella havia de retirar-se de la competició fins a l’endemà, recollint el testimoni de la primera posició Yohan Rossel i Arnaud Dunand. 

Els francesos es feien forts en la primera posició en imposar-se en la cronometrada següent, duplicant el marge que els separava de Gus Greensmith i Jonas Andersson. Emperò en la quarta i última especial del bucle, la tretzena en el còmput global del ral·li per als supersticiosos, la parella patia una punxada en picar contra una roca en un revolt i en haver-se d’aturar a canviar la roda, els protegits de Citroën s’hi deixaven més de minut i mig, contra-temps que els suposava baixar 3 posicions en la general provisional, que a posteriori en serien més en tan en quan els comissaris comprovaven que la parella havia reiniciat la marxa sense cordar-se adequadament els arnesos de seguretat i els penalitzaven amb 1 minut.

Amb 2 dels 3 tenors noquejats, Gus Greensmith i Jonas Andersson retornaven a Matosinhos com a líders de la provisional per 49,7 segons de marge amb Josh McErlean i James Fulton i 53,3 segons en vers Jan Solans i Rodrigo Sanjuán. Però només reprendre la competició, els líders patien una sortida de pista i s’havien de retirar, deixant en primera posició a la parella irlandesa seguida a 8,4 segons del de Matadepera i el de Madrid.

Després d’haver sacrificat la munta de pneumàtics al llarg dels compassos inicials de la jornada, Jan Solans i Rodrigo Sanjuán podien fer ús d’uns compostos més idonis per al terreny i amb 2 segons millors temps en les 2 últimes especials campestres de la jornada per darrera de Yohan Rossel i Arnaud Dunand, la parella catalano-madrilenya es feia amb la primera posició, signant el seu carnet de ruta després de competir sobre el circuit de Lousada amb 8,0 segons de marge amb Josh McErlean i James Fulton i 1 minut i 11,6 segons amb la parella francesa de Citroën.

Diumenge al matí Josh McErlean i James Fulton tivaven fort i després de la primera passada pel bucle de 2 trams, els irlandesos recuperaven la primera posició per 1 sola dècima de segon de marge en vers els espanyols. Paral·lelament, Yohan Rossel i Arnaud Dunand s’avançaven en el primer control horari de la jornada i la parella francesa rebia una segona sanció d’1 minut, la qual els feia descendre fins a la cinquena posició.

Jan Solans i Rodrigo Sanjuán s’imposaven en la segona passada per la cronometrada inaugural de Cabeceiras de Basto i la parella recuperava la primera posició per 6,4 segons. Amb només el Power Stage de Fafe per endavant, Josh McErlean i James Fulton feien un darrer esforç aconseguint-hi el segon millor temps, però finalment els irlandesos es quedaven a 3,2 segons de la victòria. Lauri Joona i Janni Hussi tancaven el podi portuguès a 1 minut i 47,4 segons de la parella guanyadora.

Després d’un inici de temporada fluix, Jan Solans aconseguia la seva primera victòria als comandaments del Toyota Yaris Rally2 i el català passava a compartir la cinquena posició amb el madrileny Pepe López, qui a Portugal debutava amb desastre en la primera especial campestre als comandaments d’un Ford Fiesta Rally2 de Past Racing, després d’haver hagut de buscar un equip a corre-cuita amb la dissolució del seu anterior equip, Terra Training Motorsport.

Tot i el cúmul de factors negatius, Yohan Rossel esdevenia cinquè a Portugal i el de Nimes es distanciava en els 10 punts aconseguits a la ronda ibèrica del suec Oliver Solberg. Nikolay Gryazin, primer entre els Rally2 però fora del certamen WRC2, veia congelada la seva puntuació i es situava a 13 punts de l’occità.

Solans-Sanjuán guanyaven en una autèntica cursa d’eliminació.

Desproveïts de tot allò que podia resultar excloient, els 3 primers classificats replicaven el seu resultat en la WRC2 Challenger, mentre que en la categoria reservada als més veterans, la WRC Masters, la victòria era per als francesos Jean-Michel Raoux i Isabelle Galmiche, els únics en completar l’itinerari.

En categoria WRC3 Mattéo Chatillon i Maxence Cornuau establien el millor temps sobre els carrers de Figueira da Foz i en bona lògica els francesos es convertien en els primers líders de la categoria petita.

La neutralització de la primera especial campestre arran de l’accident del Toyota Yaris Rally2 de Yuki Yamamoto i Marko Salminen i el segon lloc al tram de Lousã, perllongaven el lideratge de la formació francesa, però aquesta s’avançava en el següent control horari, i malgrat que hi aconseguien el millor temps, aquests perdien la desitjada primera posició. 

El testimoni era recollit pels seus compatriotes Tom Pieri i Alexis Maillefert, qui en imposar-se a Arganil, obrien bretxa al capdavant de la classificació general provisional.

El lideratge dels francesos però no duraria pas massa tampoc, doncs aquests bolcaven el seu Renault Clio Rally3 en el transcurs de la segona prova especial de la tarda, deixant en primera posició als llatinoamericans Bruno Bulacia i Gabriel Morales, perseguits pels hispans Diego Domínguez i Rogelio Peñate.

La lluita entre les dues formacions resultava ser intensa en la recta final de la primera etapa i després d’uns intercanvis de segons i d’imposar-se en la segona passada, primera de facto per als de la classe, per Mortágua, el paraguaià Diego Domínguez i el canari Rogelio Peñate s’immiscien en el parc tancat de Matosinhos liderant la classe per 6,8 segons de marge en vers el bolivià Bruno Bulacia i el brasiler Gabriel Morales. Autors d’una victòria parcial de tram, de 2 segons millors temps i un tercer millor registre al llarg de les 4 proves especials de la tarda, Matté Chatillon i Maxence Cornuau es redimien de l’errada matinal i aconseguien fer-se amb un lloc entre les posicions de podi a 55,6 segons dels líders.

Les espases seguien en alt el dissabte al matí i després d’uns intercanvis de segons, amb 3 victòries de tram favorables als llatinoamericans per 1 per als hispans, finalment Bruno Bulacia i Gabriel Morales arrabassaven la primera posició a Diego Dominguez i Rogelio Peñate just en el moment de retornar a Matosinhos per tal de posar les mecàniques a punt per a la tarda.

Un segon bucle sabatí en el que la truita es capgirava, Diego Domínguez i Rogelio Peñate s’imposaven en les dues primeres proves especials d’aquest i la parella es tornava a fer amb la primera plaça de la classe, per en la tercera guanyar un important coixí de segons davant un problema de sobreescalfament en el motor del Ford Fiesta dels anteriors líders.

Aconseguint esquivar els problemes i les errades, però sobretot amb velocitat, Diego Domínquez i Rogelio Peñate retornaven al punt de sortida amb 1 minut i 49,5 segons de coixí amb Mattéo Chatillon i Maxence Cornuau i 2 minuts i 13,7 segons en relació a Bruno Bulacia i Gabriel Morales, unes distàncies que convertien els 62,18 km cronometrats de l’última etapa del ral·li en un mer tràmit, en el que en bona lògica els líders sortirien a administrar i assegurar-se ser al parc tancat final.

Sense sorpreses negatives, finalment Diego Domínguez i Rogelio Peñate es feien amb la victòria per un marge de 48,9 segons en vers a Mattéo Chatillon i Maxence Cornuau i per 2 minuts i 46,7 segons en relació a Bruno Bulacia i Gabriel Morales. 

Una primera posició que tanmateix suposava els primers 25 punts en el certamen per al pilot paraguaià, qui després d’un mal inici de temporada, es situava a 18 punts del lideratge de l’estonià Romet Jürgenson. Mentre que Jan Cerný, quart a força distància dels inquilins de les posicions de opodi, es desplaçava fins a la segona posició general a 6 punts del líder i 1 punt per sobre de Mattéo Chatillon, qui a Portugal hi acumulava el seu segon lloc consecutiu.

Domínguez-Peñate eren els únics que aconseguien sobreposar-se a l’adversitat portuguesa

Tot i la segona victòria consecutiva en el calendari, Sébastien Ogier no era el pilot que obtenia més punts a Portugal, 25, doncs per 1 punt el provençal era superat per l’estonià Ott Tänak, 1r al llarg del diumenge i 2n al Power Stage. Per la seva banda Thierry Neuville, 2n en el transcurs de la darrera etapa i vencedor del Power Stage, només sumava 1 punt menys que el francès i obria distàncies amb el gal·lès Elfyn Evans, qui a Portugal hi tenia un ral·li per oblidar.

Pilot	Punts
Thierry Neuville	110
Elfyn Evans	86
Ott Tänak	79

A Portugal Hyundai aconseguia un resultat molt important, doncs el constructor coreà capgirava la tendència de les 2 darreres rondes del calendari i en sumar 11 punts més que no pas Toyota, els afincats a Alzenau rellevaven als de Jyväskylä per 4 punts al capdavant de la classificació general.  Novament M-Sport era la formació amb menys punts del parc tancat, més encara quan només un dels seus Puma arribava a Matosinhos.

Constructor	Punts
Hyundai	219
Toyota	215
M-Sport	110