Bernard Darniche i Alain Mahé van dominar de cap a peus la prova africana.
Cinquena prova en el calendari del 1r campionat del món de ral·lis, la 16ena edició del Ral·li de Marroc finalitzava el diumenge 13 de maig de 1973 a Casablanca. La prova estava composada per onze especials de superficie mixta, és a dir trams d'asfalt, trams de terra i trams d'asfalt i terra, que totalitzaven 1258 km de lluita contra el cronómetre. Dels 71 equips inscrits a la prova, 65 varen iniciar el recorregut des de Rabat i només 12 van aconseguir completar un dels ral·lis més durs del calendari.
Bob Neyret i Jacques Terramorsi van poder treure rendiment al seu DS23 en arribar a la terra.
En relació amb edicions anteriors del ral·li, la de 1973 va ser suavitzada substancialment, reduint d'entrada la distància de les especials que es celebraven alhora que s'eliminaven totalment les proves de velocitat nocturnes, si bé sovint els pilots arribaven al parc tancat de nit després d'estar hores i hores competint per les pistes semi-desèrtiques del país i sota una calor sofocant.
El dimarts 8 de maig tenien lloc les verificacions dels equips inscrits a Casablanca, des d'on els autoritzats a competir enllaçaven cap a Rabat, ciutat en la que l'endemà dimecres dia 9 a les 8 del matí es donaria al tret de sortida a la primera etapa, composada per 4 trams cronometrats de 195 km de distància. De les 4 proves programades, destacava especialment per la seva duresa la primera, de 95 km per pistes molt pedregoses, sent les tres restants sobre asfalt. Els pilots oficials d'Alpine Bernard Darniche i Alain Mahé van ser dels primers participants de renom en provar la duresa de la prova quan topaven contra una vaca i malmetien lleugerament el tren davanter del seu A110 1800, malgrat aquest incident, la parella francesa aconseguia marcar l'escratx en aquesta primera especial cronometrada el que lógicament situava a Bernard Darniche i Alain Mahé en primera posició, seguits dels seus companys d'equip Jean-Luc Thérier i Christian Delferrier que pilotaven la versió 1600 de l'A110.
Bernard Darniche i Alain Mahé van aconseguir imposar-se també en les tres següents cronometrades, ja sobre asfalt, d'aquesta primera etapa, el que certificava la seva posició de privilegi, mentre que per darrera seu Jean-Luc Thérier i Christian Delferrier marcaven sempre el segon millor temps, arribant així a la neutralització de Fes en segona posició a gairebé dos minuts dels seus companys d'equip. Els locals Jean Deschaseaux i Jean Plassard es trobaven més cómodes sobre la terra que no sobre l'asfalt amb el seu Citroën DS23, peró tot i així els marroquins completaven el podi provisional al terme de la primera etapa per davant del segon Alpine A110 1800 de Jean-Pierre Nicolas i Michel Vial.
A part de l'incident amb una vaca per part de Bernard Darniche i Alain Mahé, en aquesta primera etapa es començaren a succeïr els primers contra-temps i abandonaments, Shekhar Mehta i Geraint Phillips trencaven el cable de l'accelerador del seu Datsun 240 Z, el que obligava a la parella kenyano-britànica a fer una reparació d'emergència situant un segon cable per l'exterior del cotxe traduint-se en una enorme quantitat de temps perdut pels guanyadors del passat Safari Rally, que en aquesta ocasió competien amb una unitat emprada al RAC britànic i força menys modificada que la utilitzada al ral·li kenyà.
Les suspensions del Peugeot 504 de Hannu Mikkola i Atso Aho cedien a la duresa de les pistes marroquines, si bé l'incident no enviava a la parella finlandesa cap al parc tancat abans d'hora, l'averia els allunyava de les primeres posicions, averia similiar que afectava també als FIAT 124 Abarth Spider de Björn Waldegård i Fergus Sager i Rauno Aaltonen i John Davenport. Entre els que si que es veien abocats a l'abandonament es trobaven els pilots de Peugeot Timo Mäkinen i Henry Liddon per una averia en el seu embragatge així com els portuguesos Francisco Ramaozinho i José Bernardo que trencaven la transmissió del seu Citroën GS.
La segona etapa, que conduia als participants fins a Marrakech, estava composada per només dues especials cronometrades de 175 i 205 km respectivament, en la primera d'elles Bernard Darniche i Alain Mahé aconseguien el seu cinquè escratx consecutiu mentre que Jean-Luc Thérier i Christian Delferrier tenien un contra-temps quan se'ls hi trencava una boixa del seu Alpine que obligava als seus mecànics a fer una reparació dins l'especial. Jean Desheseaux i Jean Plassard trencaven la suspensió frontal del seu DS23 i malmetien la direcció el que suposava que els pilots marroquins es deixessin una hora i mitja en el tram reparant el seu cotxe alhora que més endavant els queia una bona penalització en arribar tard al control horari.
Ja en la segona especial cronometrada del dia, i donant fe que el seu Alpine A110 estava en plenes facultats, Jean-Luc Thérier i Christian Delferrier marcaven el seu primer escratx a la prova trencant així amb l'hegemonia dels seus companys d'equip, mentre que els pilots francesos de Renault Jean-François Piot i Jean de Alexandris aconseguien marcar el segon millor registre, que combinat amb el quart millor temps de la primera prova del dia, situava al seu R12 Gordini en segona posició provisional, si bé a gairebé 15 minuts dels líders destacats que seguien sent Bernard Darniche i Alain Mahé. A poc més d'un minut dels pilots del rombe s'hi trobaven Jean-Pierre Nicolas i Michel Vial que gràcies a un bon crono en la primera cronometrada, pujaven posicions.
Les averies d'alguns dels pilots capdaventers deixava el Citroën DS23 de Robert Neyret i Jacques Terramorsi en quarta posició a l'arribada a Marrakech, amb gairebé 5 minuts d'avantatge vers Björn Waldegård i Fergus Sager, que continuaven el seu via crucis amb les suspensions del 124 Abarth Spider, mentre que Shekhar Mehta i Geraint Phillips es veien obligats a avançar a diversos participants en plena especial a causa de la seva posició de sortida tan endarrerida. Entre els abandonaments registrats al llarg del dia destacava el de Claude Laurent i Jacques Marche en trencar-se una subjecció dels semi-eixos del seu GS.
Ja en el sud del país, els 37 participants que quedaven en actiu es disposaven a afrontar la tercera etapa, amb les clàssiques especials rudes i pedregoses que tanta fama havien donat a la prova africana i sota una calor molt intensa. En la primera especial, que a diferència dels restants trams del dia es celebrava en tres quartes parts del seu quilometratge sobre una carretera d'asfalt que ascendia fins als 2000 metres d'alçada, Jean-Luc Thérier i Christian Delferrier continuaven recuperant el temps cedit en la jornada anterior marcant el millor temps mentre que Hannu Mikkola i Atso Aho engruixaven la llista d'abandonaments en fer malbé l'embragatge del seu Peugeot 504 en intentar tornar-lo a posar a la carretera de la que s'havien sortit.
La segona i tercera especial cronometrada de la jornada tancaven l'etapa, sent ja aquestes dues integrament sobre pistes de terra i on destacava especialment la segona, vuitena en el programa del ral·li, amb els seus 200 km de distància que unien Irhem amb Foum Zguid. No tant pels cronos registrats, amb un domini aclaparador dels Citroën DS23 que en aquestes condicions semblaven trobar-se en el seu lloc ideal, sino per la debacle que es va produir en forma d'abandonaments Tony Fall i Mike Wood havien de fer les maletes abans d'hora en malmetre la suspensió frontal del seu Peugeot 504, mentre que Rauno Aaltonen i John Davenport ho feien en trencar-se la direcció després de patir l'enèssim problema de suspensions en el seu FIAT 124 Abarth Spider.
També en aquesta segona especial cronometrada, el ral·li perdia a Shekhar Mehta i Geraint Phillips, quan el pilot kenyà perdia el control del seu Datsun 240 Z i donaven fins a quatre voltes de campana, peró si hi havia un abandonament que destacava per sobre dels altres, aquest era el de Jean-François Piot i Jean de Alexandris, quan els francesos semblaven estar en el bon camí per tal d'assegurar-se la seva segona posició, veien com un triangle de la suspensió del seu Renault 12 Gordini es trencava i els deixava fora de competició.
Jean-Pierre Nicolas i Michel Vial, que aconseguien guanyar la darrera especial cronometrada del dia amb el seu Alpine A110 1800, pujaven fins a la segona posició gràcies a l'abandonament de Jean-François Piot i Jean de Alexandris a la darrera neutralització del ral·li, donant momentàniament un doblet als petits coupés blaus francesos seguits d'un trio de Citroën DS23, que a la seva vegada aconseguien superar el FIAT 124 Abarth Spider de Björn Waldegård i Fergus Sager que seguia patint incomptables problemes de suspensions.
La quarta i última etapa estava composada per només 2 proves cronometrades, la primera de 20 km de distància, es celebrava sobre asfalt, terreny en el que els tres Alpine A110 van poder treure el seu màxim rendiment i encapçalar la taula de temps per davant de la competència, en el que era el tercer i últim escratx per part de Jean-Luc Thérier i Christian Delferrier. Peró el panorama va fer un gir de 180º en la segona i última especial cronometrada, de 236 km de distància sobre terra, on el domini va ser per part dels Citroën DS23 que ocupaven els 4 primers llocs de la classificació del tram, sent el millor temps pels locals Jean Descheseaux i Jean Plassard. Jean-Pierre Nicolas i Michel Vial, tot i ser l'Alpine més ràpid en el tram, el completaven en sisena posició a 13 minuts i mig de l'escratx, el que suposava que els pilots de l'A110 1800 perdien la segona posició en favor dels francesos Robert Neyret i Jacques Terramorsi. Peró l'infortuni no acabava aquí, doncs en els 300 km d'enllaç entre dos controls horaris, els pilots se sortien de la pista i perdien 25 minuts el que provocava que tots els Citroën DS23 tret del dels marroquins autors de l'escratx, superaven a Jean-Pierre Nicolas i Michel Vial en la taula general de temps.
Arribats de nou a Casablanca, Bernard Darniche i Alain Mahé entraven com a guanyadors de la prova, gràcies a un domini absolut en els cronos de la primera meitat de la prova i una regularitat alta en la segona, que els permetia completar els 1258 km de distància amb un temps total de 15 hores 1 minut i 22 segons. Robert Neyret i Jacques Terramorsi completaven els onze trams cronometrats en segona posició a 18 minuts i 42 segons dels pilots d'Alpine mentre que els austríacs Richard Bochnicek i Sepp-Dieter Kernmeyer ho feien en tercera posicó a 33 minuts i 15 segons dels guanyadors.
Una errada de Nicolas-Vial, situava al DS23 Grup 1 de Bochnicek-Kernmeyer al podi.
Alpine sumava en terres marroquines la seva tercera victòria de la temporada en cinc proves, amb el que la marca de Dieppe anava llençava de cara al títol amb 72 punts, ja a més de dues victóries dels seus immediats perseguidors, FIAT, que a la prova es van fer un bon fart de recollir problemes i no podien més que sumar 6 punts amb el sisè lloc de Björn Waldegård i Fergus Sager. Citroën per la seva banda pujava fins la tercera posició provisional davant el zero de Datsun.
Constructor |
Punts |
 Alpine
|
|
 FIAT
|
|
 Citroën |
|
