Divendres tot semblava anar en contra, diumenge Burns-Reid celebraven la victòria.

El diumenge 14 de maig de l'any 2000 finalitzava a Córdoba el 20è Ral·li d'Argentina, sisena ronda en el campionat del món de ral·lis, que a part de ser puntuable en els certàmens de marques i pilots, també ho era en el de producció. A la Villa Carlos Paz, punt de sortida de l’edició el dijous 11 de maig, s'hi donaven cita 76 dels 88 equips que prèviament hi havien oficialitzat la seva inscripció, per tal de fer front a un recorregut composat per 22 proves especials cronometrades d’una distància total de 385,49 km. Al terme d’aquest itinerari, a la cerimònia de clausura del ral·li, hi van arribar un total de 35 equips participants.

Grönholm-Rautiainen van acusar la manca d'experiència a l'Argentina.

El ral·li començava en la vigilia del divendres amb una especial espectacle al complex Pro-Racing que es disputava dues vegades, i en la que els britànics Richard Burns i Robert Reid amb els seus respectius millors registres, en sortien com el primers líders de la prova. Els finlandesos de Peugeot Marcus Grönholm i Timo Rautiainen aturaven el cronòmetre a 2 dècimes de segon del registre dels pilots de Subaru en cadascuna de les passades per l’especial espectacle, i per tant la parella feia cap al parc tancat de la Villa Carlos Paz a 4 dècimes del lideratge. Per la seva banda Carlos Sainz i Luis Moya aconseguien els dos tercers millors registres en les dues passades per l’especial inaugural, amb el què els espanyols de Ford ocupaven la tercera posició provisional a 1,7 segons de la parella britànica líder.

El ral·li pròpiament dit s’iniciava divendres al matí, amb l’entrada en escena de 7 proves especials per la serra cordobesa d'una distància de 126,85 km, permetent així als organitzadors de l’esdeveniment assolir el total programat per a la primera etapa de 133,73 km cronometrats.

Emplaçats en la primera prova especial campestre, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen esdevenien els homes més ràpids a final de tram i així els finlandesos de Peugeot es feien amb el lideratge de la classificació provisional per davant de Colin McRae i Nicky Grist, segons també al terme de la cronometrada per davant dels seus companys Carlos Sainz i Luis Moya. Per la seva banda, Richard Burns i Robert Reid es veien endarrerits per uns problemes d'escalfament de motor en el seu Subaru Impreza S6 WRC, o almenys això era el que indicava la seva centraleta electrònica, que provocava una reducció de la potència del propulsor bóxer en entrar en el mode segur.

El problema semblava estar solucionat en la cronometrada següent quan Richard Burns i Robert Reid s’enfilaven fins a la segona posició amb una victòria de tram en la que era la segona especial més curta de l’escull; mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen conservaven la seva primera posició per 8,9 segons de marge tot i etzibar un cop al seu Peugeot 206 WRC que quedava desaliniat. Colin McRae i Nicky Grist perdien 3 posicions en rebre una penalització de 10 segons, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya es mantenien inamovibles en la tercera posició provisional a l’entrada al parc d’assistències de La Cumbre.

Sortint del reagrupament per a les assistències, la tercera prova especial cronometrada del dia, cinquena en el còmput global de l’esdeveniment, era cancel·lada per excés de públic, i en aconseguir la victòria de tram en la següent prova especial, Carlos Sainz i Luis Moya guanyaven una posició a la taula general per situar-se a 6 dècimes de segon de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, mentre que els seus companys d’equip, Colin McRae i Nicky Grist, guanyaven dues posicions en completar els 22,53 km de corda de l’especial amb el segon millor temps, permetent així a Ford emplaçar els seus dos cotxes nominats en posicions de podi. La cara amarga del motor esport tornava a ser per a Richard Burns i Robert Reid, qui afligits per una problema en el seu diferencial central queien fins la quarta plaça. Pitjor els hi anava aquesta sisena prova especial programada als dos SEAT Córdoba WRC Evo2 presents a la cita, quan tots dos es veien obligats a abandonar la competició en patir respectius problemes d’embragatge després de creuar un pas d’aigua.

Carlos Sainz i Luis Moya repetien victòria de tram a La Cumbre, cinquena prova especial del dia, i els espanyols de Ford es feien amb el lideratge provisional del ral·li argentí, mentre que Richard Burns i Robert Reid seguien cedint segons per baixar fins la sisena posició, cedint al fins llavors seu quart lloc als seus companys de formació Juha Kankkunen i Juha Repo.

La jornada es completava amb un millor temps per a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen en l’especial més curta del programa de l’etapa i del ral·li i amb un escratx per a Carlos Sainz i Luis Moya en la cronometrada reina de l’edició, amb el que les dues parelles feien entrada al parc tancat de Córdoba quan passaven 3 minuts de les 7 de la tarda separades en 4,2 segons. 

Colin McRae i Nicky Grist completaven les posicions provisionals de podi a 24,1 segons del temps dels seus companys d’equip, precedint a la seva vegada en 7,5 i 9,9 segons respectivament als finlandesos Juha Kankkunen i Juha Repo, així com Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, aquests últims endarrerits en no poder fer ús de la seva sisena velocitat. Richard Burns i Robert Reid a 15,5 segons dels seus compatriotes, tancaven un grup compacte capdavanter des de la sisena posició, grup que a priori estava cridat a jugar-se la dutxa d’escumós del diumenge a la tarda, doncs els belgues de Mitsubishi Freddy Loix i Sven Smeets es trobaven a més d’1 minut de la sisena posició i sense haver donat símptomes de poder entrar en la lluita.

La segona jornada del ral·li es trobava formada per 7 proves especials de 131,34 km de corda cronometrada, a les quals se’ls hi donava inici amb la sortida del parc tancat de Córdoba el dissabte 13 de maig a 1 quart de 8 del matí. L’activitat cronometrada es completava quan passava 1 minut de les 5 de la tarda a la mateixa capital cordobesa, després de passar fins a 4 vegades pel parc per a les assistències emplaçat a Santa Rosa de Calamuchita, al sud de la província i per on la jornada es desenvolupava.

Richard Burns i Robert Reid s’imposaven en la primera cronometrada sabatina i amb aquest resultat els britànics s’intercanviaven les posicions amb els seus companys d’equip finlandesos. D’altra banda Marcus Grönholm i Timo Rautiainen aturaven el cronòmetre amb el tercer millor temps, per darrera de Colin McRae i Nicky Grist, i amb un avenç de 4,6 segons amb el registre de Carlos Sainz i Luis Moya, amb el què els finlandesos de Peugeot recuperaven el lideratge de la classificació per 4 dècimes de segon.

Una cronometrada més tard la parella espanyola de Ford trobava el seu final a la competició quan a l’entrada d’un pont impactaven frontalment contra un guarda-rail i la parella havia d’abandonar amb el radiador del seu Ford Focus RS WRC’00 trencat. D’altra banda els seus companys Colin McRae i Nicky Grist marcaven el millor temps per davant de Richard Burns i Robert Reid, amb el que les dues parelles britàniques escurçaven distàncies amb els líders finlandesos.

La tendència es mantenia en la tercera prova especial sabatina, dotzena en el còmput global de l’etapa, si bé ara els de la Constel·lació de les Plèiades aturaven al cronòmetre abans que els de l’oval, amb el què a l’entrada al segon reagrupament per a les assistències les dues parelles britàniques restaven a 3,9 i 14,6 segons de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, sent els del Subaru Impreza S6 WRC qui tancaven les posicions de podi.

En el bucle del migdia la inèrcia es modificava lleugerament, doncs si bé Richard Burns i Robert Reid seguien sent els llebrers del parc tancat amb dues victòries parcials de tram més, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen si que aconseguien esdevenir més ràpids que no pas Colin McRae i Nicky Grist i afegir així uns quants segons amb els pilots de Ford. La conjunció dels dos fets va suposar que al retorn al reagrupament de Santa Rosa de Calamuchita, Richard Burns i Robert Reid guanyessin una posició més en detriment dels seus compatriotes de l’oval, amb el que el pilot pel roig i el seu navegant afrontaven el darrer bucle de la jornada a 3,6 segons dels primers classificats i amb un marge de 3,8 segons amb els tercers.

Richard Burns i Robert Reid s’imposaven igualment en les dues últimes proves especials de la jornada sabatina, amb el que en la primera d’elles els de Subaru reemplaçaven en el lideratge a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, per amb l’escratx següent refermar-se en la posició recentment assolida. D’altra banda Colin McRae i Nicky Grist tornaven a ser més ràpids que els finlandesos de Peugeot i per tant els de Ford estrenyien les distàncies amb els seus predecessors.

Així doncs la classificació que en resultava després de tota aquesta activitat al sud de la provincía en el moment de fer entrada al parc tancat de Córdoba a les 5 de la tarda era molt oberta. Richard Burns i Robert Reid eren els primers classificats per 9,3 segons de marge amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, mentre que en relació als seus compatriotes Colin McRae i Nicky Grist el marge que s’establia era de 12,0 segons. Juha Kankkunen i Juha Repo restaven un pèl lluny del ritme mostrat un any abans quan li disputaren i llevaren la victòria als seus companys britànics a la ronda argentina, i els finlandesos fitxaven a 32,0 segons d’aquests i per 7,2 segons de marge amb els seus compatriotes de Mitsubishi Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki. Per darrera d’aquests un gran buit, amb Freddy Loix i Sven Smeets amb el segon dels Mitsubishi a més de 3 minuts del lideratge i Petter Solberg i Phil Mills amb el tercer Ford a més de 6 minuts.

Els 120,42 km cronometrats de la jornada dominical tancaven la vintena edició de la cita sudamericana, una distància que es desenvolupava al llarg de 6 proves especials cap a l’oest de Córdoba, entre les que es trobaven les tradicionals cronometrades de Mina Clavero o Copina. L’etapa arrancava abans del trenc d’alba, a 1 quart de 7 del matí, mentre que aquesta es completava a 3 quarts i mig de 5 de la tarda.

El fred i la boira acompanyaven als participants i en aquest context les errades eren fàcils de cometre, els líders Richard Burns i Robert Reid s’imposaven en la primera prova especial del dia, tot i malmetre una llanda del seu Subaru Impreza S6 WRC, i els pilots afegien un bon pessic de segons als seus perseguidors, 22 segons en el cas de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, i si ens ho mirem des de la perspectiva de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, el temps concedit era de 31,6 segons, mentre que Colin McRae i Nicky Grist havien d’abandonar amb el motor del seu Ford Focus RS WRC’00 noquejat.  Tanmateix el resultat d’aquesta primera cronometrada dominical permetia als campions del món en vigència immiscir-se en les posicions de podi per 6,7 segons de diferència amb Juha Kankkunen i Juha Repo.

Amb dos millors temps en les dues següents proves especials, els líders elevaven el seu marge per sobre dels 40 segons amb els segons classificats i dels 70 amb els tercers, una distància prou àmplia per afrontar amb més calma.

Marcus Grönholm i Timo Rautiainen s’imposaven en la quarta prova especial i Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki ho feien en la cinquena, unes victòries que en cap cas comprometien el lideratge dels britànics de Subaru, però que si més no allunyaven als seus compatriotes de la marca de la Constel·lació de les Plèiades, Juha Kankkunen i Juha Repo, de les posicions de podi.

A El Condor, darrera prova especial de l’itinerari, Richard Burns i Robert Reid marcaven el seu tretzè millor temps a l’edició, un escratx que resultava molt dur per als seus rivals en aconseguir afegir al llarg dels seus 16,77 km de distància de l’ordre d’1 segon per quilòmetre a Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki i de l’ordre de 2 segons per quilòmetre tan a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, com a Juha Kankkunen i Juha Repo.

Així doncs, un cop celebrades 21 de les 22 proves especials programades en l’itinerari, el 20è Ral·li d’Argentina arribava al seu punt final el diumenge a 3 quarts i mig de 5 de la tarda amb la contundent victòria de Richard Burns i Robert i Robert Reid. Els britànics completaven els 369,49 km disputats en un temps total de 4 hores 10 minuts i 20,7 segons, el que suposava un marge final amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen d’1 minut i 7,4 segons, i d’1 minut i 31,6 segons amb Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, darrers inquilins en el podi.

Tot i els contra temps, Mäkinen-Mannisenmäki van aconseguir pujar al podi argentí.

En la categoria de producció la ronda argentina arrancava amb cert enrenou, quan en instal·lar geolocalitzadors en els cotxes de reconeixements, es trobava que els locals, i un dels principals favorits a victòria, Claudio Menzi i Edgardo Galindo havien reconegut en fins a 3 vegades una determinada prova especial, el que els suposava rebre una penalització de 3 minuts.

Entrant en el que la competició va oferir, Gabriel Pozzo i Rodolfo Ortíz s’imposaven en les dues passades per l’especial espectacle del complexe ProRacing, amb el que els argentins entraven al parc tancat de Villa Carlos Paz amb un marge d’1,6 segons amb els austríacs Manfred Stohl i Peter Müller. Emplaçats a la serra cordobesa, Gustavo Trelles i Jorge del Buono s’imposaven en la primera prova especial del dia mentre que Manfred Stohl i Peter Müller accedien al lideratge de la classe després de que el turbo del Mitsubishi Lancer Evo VI dels líders fallés.

Sense arribar a marcar més registres de referència, però si mostrant-se més ràpids a final de tram que no pas els primers classificats de la categoria, a l’equador de la primera etapa Gustavo Trelles i Jorge del Buono rellevaven a la parella austriaca del lideratge, per a partir de llavors, i ara si amb dues victòries de tram, refermar-se en aquesta primera posició i conservar-la a l’entrada al parc tancat de Córdoba per 12,4 segons de marge amb Gabriel Pozzo i Rodolfo Ortíz i 15,6 segons amb Manfred Stohl i Peter Müller.

La jornada sabatina arrancava amb dos millors temps de Gabriel Pozzo i Rodolfo Ortíz, els quals es feien així amb la primera posició de la classe. En l’equador de l’escull, i just després de marcar un millor temps de la categoria en la tercera prova especial del dia, Manfred Stohl i Peter Müller causaven baixa al ral·li en danyar les suspensions del seu Mitsubishi Lancer Evo VI després de colisionar contra un roc. 

Paral·lelament Gustavo Trelles i Jorge del Buono s’imposaven en la quarta i cinquena prova especial sabatina, i els campions del món en vigència recuperaven el lideratge de la classe. Un retorn que seria efimer, doncs després d’imposar-se en les dues últimes proves especials de l’etapa, Gabriel Pozzo i Rodolfo Ortíz entraven al parc tancat de Córdoba ocupant la primera posició de la classificació provisional per 3,9 segons de marge amb els únics rivals que els hi quedaven.

El camí s’aplanaria per a Gustavo Trelles i Jorge del Buono en la primera prova especial dominical, quan Gabriel Pozzo i Rodolfo Ortíz s’endarrerien en 1 minut en la classificació arran d’una pèrdua sobtada de pressió en un dels seus pneumàtics. Malgrat els esforços d’aquests per tal de revertir la situació, els argentins només aconseguien recuperar la meitat del temps concedit, pel que a manca de dues cronometrades per a completar l’itinerari els locals decidien assegurar la segona posició que per llavors ocupaven.

A efectes de campionat aquesta era la primera victòria de la temporada per a Gustavo Trelles, amb el què el pilot uruguaià escurçava en 10 punts les distàncies amb el líder Manfred Stohl, alhora que superava al portuguès Miguel Campos en la segona posició del certamen.

Nova victória per al múltiple campió Gustavo Trelles que li permetia retallar distàncies amb Manfred Stohl.

En la classificació provisional del certamen reservat a pilots, Richard Burns aconseguia la tercera victòria, alhora que el quart podi consecutiu, de la temporada, el que permetia al pilot britànic desmarcar-se al capdavant de la taula per davant dels finlandesos, integrants també del podi argentí, Marcus Grönholm i Tommi Mäkinen, els quals a la seva vegada treien rèdit del zero de Carlos Sainz per distanciar-se del madrileny.

Pilot	Punts
Richard Burns	38
Marcus Grönholm	24
Tommi Mäkinen	23

En el campionat de constructors, la victòria de Richard Burns i Robert Reid es combinava amb el quart lloc que hi aconseguien Juha Kankkunen i Juha Repo, amb el què els líders de Subaru es refermaven en la seva plaça en ser els que més punts sumaven a la ronda argentina. Ford per la seva banda veia com després dels abandonaments de Carlos Sainz i Luis Moya, així com de Colin McRae i Nicky Grist, tenia el seu comptador congelat, mentre que per darrera Mitsubishi i Peugeot s'acostaven a la seva puntuació, alhora que mantenien l'empat una prova més, ja que tots dos sumaven sis punts al ral·li. Finalment Hyundai sumava el seu primer punt al certamen gràcies al sisè lloc d'Alister McRae i David Senior.

Constructor	Punts
Subaru	54
Ford	31
Mitsubishi Peugeot	29 29