Amb assistències, Rovanperä-Halttunen van esprémer el seu Toyota el dissabte per lligar la victòria.
El diumenge 14 de maig de 2023 es celebrava a Matosinhos la protocolaria cerimònia del podi amb la qual es donava per finalitzat el 56è Ral·li de Portugal, 43ena edició de la ronda ibèrica dins el calendari mundial. L’esdeveniment portugués comptava amb 19 proves especials en el seu programa que suposaven 325,35 km de lluita contra el cronòmetre, una corda amb subtils variacions en vers a la de l’anterior edició i a la que les 82 formacions participants, d’entre les 87 que hi oficilitzaven la seva inscripció, començarien a afrontar el divendres 12 de maig. Així mateix l’edició del ral·li donava l’opció als participants d’obtenir punts en els habituals certàmens del calendari, és a dir en el campionat de pilots, constructors, WRC2 i WRC3.
Una errada els costava liderar al terme del divendres, dissabte ja poc van poder fer.
Es diu que quan una cosa funciona no s’ha de tocar i a Baltar s’hi desenvolupava un any més, el dijous pel matí, el tram de proves inicial, en el què els britànics Elfyn Evans i Scott Martin hi aconseguien el millor temps per 1 dècima de segon de marge en vers Esapekka Lappi i Janne Ferm.
Completada la posada a punt dels seus cotxes, els participants cobrien un enllaç d’uns 150 km fins anar a trobar la Porta Férrea de Coïmbra, punt en el que a 2 quarts de 9 del vespre del mateix 11 de maig, s’hi celebrava la baixada per la rampa de sortida amb la que oficialment s’iniciava el ral·li.
Emplaçats a Coïmbra, la primera etapa de l’edició comprenia els trams de la regió més central de Portugal, amb un bucle de 3 trams que es disputava en dues ocasions i sense assistències, tan sols un reagrupament remot a Arganil per al bescanvi de pneumàtics, amb una cronometrada més, Mortagua, per a l’escull post meridional així com una especial espectacle pels carrers de Figueira de Foz per tal de finalitzar la competició. En total doncs 121,25 km cronometrats al llarg de 8 proves especials, una activitat que els encarregats d’obrir pista, els britànics Elfyn Evans i Scott Martin, iniciaven amb la sortida del parc tancat en passar 10 minuts de les 8 del matí i en la que s’establia un gap de 4 minuts entre participants per tal d’evitar els habituals problemes de pols en suspensió. Tota aquesta activitat competitiva finalitzaria amb l’entrada al parc tancat de Matosinhos, al nord, a 3 quarts de 10 del vespre.
En una etapa doncs que es programava sense assistències mecàniques, la cautela imperava entre la majoria de participants en la primera prova especial, Lousã, unes mesures que el cors Pierre-Louis Loubet i el belga Nicolas Gilsoul aprofitaven per, amb la pista més neta de grava en ser els darrers Rally1 en afrontar el tram, aconseguir establir el registre de referència per a la resta del parc tancat i esdevenir així els primers líders de l’edició, només 3 dècimes de segon per davant de Dani Sordo i Cándido Carrera i 2,3 segons per davant dels seus companys d’equip estonians Ott Tänak i Martin Järveoja.
Aquests últims s’imposaven en el següent repte cronometrat per davant de la parella espanyola de Hyundai i els dos companys d’equip a M-Sport s’intercanviaven les posicions a la provisional, restant Dani Sordo i Cándido Carrera en la segona plaça.
En l’enllaç entre Góis i Arganil, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen feien petits ajustos electrònics en el seu Toyota Yaris Rally1 Híbrid, els quals els permetien pilotar amb millor sintonia i aconseguir així la seva primera victòria de tram en el ral·li, amb la qual aquests completaven l’escull matinal en segona posició 3,0 segons per darrera d’Ott Tänak i Martin Järveoja i 6 dècimes de segon per davant dels espanyols Dani Sordo i Cándido Carrera. Un enllaç en el que tanmateix s’hi registrava la baixa per avaria mecànica de Takamoto Katsuta i Aaron Johnston.
Evidenciant que l’alegria dura poc en la casa del pobre, els francòfons Pierre-Louis Loubet i Nicolas Gilsoul completaven el respectable, si bé desproveït de distància cronometrada en vers edicions anteriors, tram d’Arganil amb el seu Ford Puma Rally1 Híbrid fumejant arran d’una avaria en el turbo, la qual els feia descendre fins a la sisena posició en el moment d'accedir al reagrupament de mitja jornada, per darrera de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe i d’Elfyn Evans i Scott Martin.
En tornar sobre les seves roderes, Esapekka Lappi i Janne Ferm eren els qui obrien la llauna amb la primera victòria de tram en l’escull post meridional, mentre que avesats al segon millor temps, els seus companys Dani Sordo i Cándido Carrera es feien amb la primera posició a la taula tot aprofitant que Ott Tänak i Martin Järveoja patien una punxada i que Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen es trobaven la pista molt bruta arran de la diferent traçada dels vehicles de les categories d'acopanyament.
Afortunadament, Pierre-Louis Loubet i Nicolas Gilsoul podien resoldre en uns 10 minuts l’avaria en el seu cotxe, i en establir el tercer millor temps al terme de la segona passada per Lousã, la parella avançava a Elfyn Evans i Scott Martin en la classificació provisional, tot grimpant fins la quarta posició arran de la punxada dels seus companys d’equip estonians.
4 dècimes de segon distanciaven als líders espanyols dels campions mundials finlandesos i aquests últims en imposar-se en la cinquena prova especial del programa, prenien el cap de la classificació per un nou marge de 8 dècimes de segon.
A Arganil els nous líders repetien victòria de tram i obrien lleugerament les distàncies en vers els seus principals pretendents, mentre que a Mortágua aquests es quedaven amb el segon millor temps rere els seus compatriotes Esapekka Lappi i Janne Ferm. En l’altre pol de la competició, Dani Sordo i Cándido Carrera es passaven de llarg en un encreuament i la maniobra els suposava concedir una desena de segons, mentre que Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe debutaven a la cronometrada i no hi acabaven de trobar el ritme. Molt pitjor era l’especial per als encarregats d’obrir pista, Elfyn Evans i Scott Martin, qui s’hi accidentaven a manca d’uns 5 quilòmetres per a completar l’especial.
Els encerts d’uns i les errades dels altres deixaven a Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen al capdavant de la classificació provisional per 14,2 segons amb Dani Sordo i Cándido Carrera i per 27,9 segons amb Esapekka Lappi i Janne Ferm abans de disputar l’especial urbana de Figueira da Foz, qui a la seva vegada ocupaven la tercera posició per 5 i 8 dècimes de segon en vers Pierre-Louis Loubet i Nicolas Gilsoul, i Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe respectivament.
En l’scalextric que es configurava entre barreres New Jersey plastificades sobre els aparcaments i carrers pavimentats de la vila costanera, Dani Sordo i Cándido Carrera hi aconseguien la seva primera victòria de tram al ral·li, amb la qual aquests cobrien el llarg i feixuc tram d’enllaç fins al parc tancat emplaçat a l’Exponor de Porto a 10,8 segons de Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen. Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, segons ex-aequo amb Ott Tänak i Martin Järveoja a 7 dècimes de segon dels seus companys d’equip espanyols, recuperaven la tercera posició i tancaven l’etapa a 26,0 segons del temps dels líders per l’infim marge de 9 i 13 dècimes de segon en vers el Ford de Pierre-Louis Loubet i Nicolas Gilsoul i la unitat homòloga dels seus companys de formació Esapekka Lappi i Janne Ferm. Ott Tänak i Martin Järveoja eren els sisens i darrers entre els Rally1 després de les 2 baixes entre els Toyota a 1 minut i 4,7 segons dels líders.
A les 6 en punt del dissabte 13 de maig es reprenia la competició amb un programa bastant similar al de la jornada anterior. Amb un marge de 4 minuts entre participants per tal de millorar la visibilitat d’aquests, els equips anaven abandonant el parc tancat per tal d’afrontar un bucle de 3 trams a doble passada, així com una especial espectacle en el circuit de Lousada amb la que es concloïa l’activitat cronometrada sabatina, resultant la principal diferència en vers a la jornada anterior, en un parc d’assistències mecàniques que es programava al migdia en el mateix parc Exponor. Les 7 proves especials cronometrades de l’etapa doncs, suposaven 148,68 km competitius, una distància que la convertia en la jornada més llarga de tot el recorregut, finalitzant la seva activitat a partir de quan passessin 4 minuts de les 9 del vespre, hora de retorn al parc tancat.
Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen s’imposaven en les 3 especials del bucle matinal i els líders elevaven el seu marge en vers als seus més propers perseguidors, els espanyols Dani Sordo i Cándido Carrera, fins als 52,4 segons, qui amb els pneumàtics tous no sabien com aturar la fuita de segons.
Per darrera Esapekka Lappi i Janne Ferm aconseguien el segon millor temps en la primera cronometrada sabatina i els finlandesos desplaçaven fora de les posicions de podi als seus companys d’equip belgues, un guany que aquests ratificaven en tornar-los a batre en la lluita vers el cronòmetre a Amarante, el tram més llarg de tota l’edició, si bé en la tercera i última prova especial matinal els papers s’intecanviaven i tots dos equips retornaven a Porto separats en tan sols 9 dècimes de segon, alhora que a 4,6 segons dels espanyols.
Paral·lelament, a Amarante, Pierre-Louis Loubet i Nicolas Gilsoul s’accidentaven i perdien una roda del seu Puma Rally1 Híbrid i els francòfons havien de retirar-se de l’etapa, deixant la cinquena posició als seus companys d’equip estonians, Ott Tänak i Martin Järveoja, qui tampoc s’acabaven de trobar massa a gust sobre el terreny.
Completades les assistències mecàniques, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen seguien aplicant el seu correctiu, deixant escapar per 7 dècimes de segon el millor temps en la segona passada per Amarante, registre que en signava l’autoria Dani Sordo i Cándido Carrera, tanmateix els més ràpids en el circuit de Lousada; un balanç dues victòries de tram per a cadascuna de les 2 formacions asiàtiques que deixava les distàncies entre ellles pràcticament neutres, 57,5 segons de distància total al terme de l’etapa.
Per darrera la lluita entre els companys de Hyundai prosseguia, i després d’un lleuger distanciament dels tercers en vers als quarts a la conclusió del primer tram de l’escull, el való i el flamenc recuperaven la posició d’honor en establir el tercer millor temps a Amarante 2, posicions amb les que s’arribarien fins al final de l’etapa després d’un parell d’intercanvis de dècimes de segon.
Així doncs, en retornar al parc tancat a quarts de 10 del vespre, 57,5 segons separaven a Dani Sordo i Cándido Carrera de Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, mentre que si la distància es mesurava en vers el temps de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, aquesta esdevenia d’1 minut i 10,2 segons, 2,2 segons més en el cas d’Esapekka Lappi i Janne Ferm. Ott Tänak i Martin Järveoja, espectadors de luxe dels aconteixements, eren cinquens a 2 minuts i 21,8 segons dels líders finlandesos.
La tercera i última etapa, la dominical, arrancava motors a 1 quart de 7 del matí, i aquesta, com la inicial, es desenvolupava sense assistències mecàniques i amb 4 proves especials de 55,42 km de distància al llarg de 3 trams, és a dir, només Fafe, que exercia les funcions de “Power Stage” es disputava en dues ocasions.
Amb unes distàncies bastant ben establertes entre els rivals i amb les consignes ben clares entre els companys a Hyundai, tothom sortia a conservar goma en la jornada dominical, un context que habilitava a Takamoto Katsuta i Aaron Johnston per obtenir la seva primera victòria de tram en l’edició, malgrat ser els encarregats d’obrir pista. Tanmateix el pla mestre de Cyril Abiteboul, director esportiu de la formació coreana, se n’anava en orris quan el turbo del Hyundai i20 Rally1 Híbrid de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe s’avariava i els belgues en concedir quelcom menys de minut i mig al terme del tram, aquests baixaven fins la cinquena posició per darrera d’Ott Tänak i Martin Järveoja.
En la primera passada per Fafe ja s’hi començava a veure una mica de competició amb una nova victòria de tram per a Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen que hi assajaven l’assalt al “Power Stage”, mentre que Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe hi entragaven minut i mig més.
Després d’una nova cercavila, per llavors pel tram de Cabeceiras do Basto, per tal de salvaguardar mecàniques i pneumàtics, en la segona passada per Fafe es tornava a veure un interès real per tal d’establir el registre més baix possible, un honor, així com els 5 punts extra, que corresponia a Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, classificant-se per darrera seu Ott Tänak i Martin Järveoja, Esapekka Lappi i Janne Ferm, Takamoto Katsuta i Aaron Johnston i finalment Dani Sordo i Cándido Carrera.
Esgotada l’activitat cronometrada del programa, a 2 quarts menys 5 de 3 de la tarda es celebrava a Matosinhos la cerimònia del podi amb la qual el 56è Ral·li de Portugal es donava oficialment per conclòs. Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen hi pujaven en el seu esglaó més alt en completar els 325,35 km de l’itinerari en un temps de 3 hores 35 minuts i 11,7 segons, registre que equivalia a una velocitat promig de 90,7 km/h i que li conferia un marge de 54,7 segons en vers a uns emocionats Dani Sordo, llur casc estava decorat amb els colors que portava el seu company recentment traspassat Craig Breen, i Cándido Carrera, qui tenien un dolç récord en vers l’irlandès amb el qual compartien el tercer xassís de Hyundai. Esapekka Lappi i Janne Ferm tancaven el podi a 1 minut i 20,3 segons dels seus compatriotes.
Lappi-Ferm milloraven el dissabte, però insuficientment en vers els vencedors.
Al llarg del primer bucle del ral·li les alternàncies estaven a l’ordre del dia, si bé els francesos Adrien Fourmaux i Alex Coria, amb una victòria de tram a Góis i 2 segons millors temps en les 2 especials restants d’aquest primer escull, eren els qui entraven en el reagrupament d’Arganil liderant la classificació de la classe WRC2 amb 6,1 segons de marge vers Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen i per 6,9 segons de coixí amb Oliver Solberg i Elliot Edmonson. Teemu Suninen i Mikko Markkula, primers líders de la categoria en imposar-se en la primera prova especial del programa, restaven fora de les posicions d’honor a 2,0 segons del registre del suec i del britànic.
Amb rodes noves els participants es tornaven a afrontar als 3 trams matinals, així com la cronometrada de Mortágua i el paperot de Figueira da Foz. Andreas Mikkelsen i Tortsein Eriksen punxaven a les primeres de canvi, i en haver-se d’aturar a bescanviar la roda que s’havia quedat sense pressió d’aire, els noruecs perdien 13 posicions a la taula. D’altra banda Oliver Solberg i Elliot Edmonson aturaven el cronòmetre per davant de la resta de competidors, tant a Lousã com a Góis, i els pilots passaven a comandar la taula, alhora que Adrien Fourmaux i Alex Coria també punxaven una roda del seu Ford Fiesta Rally2 en la segona prova especial de la tarda, cinquena en el còmput global de la jornada i de l’esdeveniment.
Ambdues punxades en la part alta de la classificació, situaven a Teemu Suninen i Mikko Markkula en la segona posició a bord del Hyundai i20 Rally2 i a 3,5 segons dels nous líders, mentre que Yohan Rossel i Arnaud Dunand, amb Citroën, eren els tercers classificats a 14,2 segons i per 12,2 segons de marge en vers l’Škoda Fabia RS Rally2 de Gus Greensmith i Jonas Andersson.
Tercera prova especial post meridional i tercera punxada entre els primers classificats, els finlandesos Teemu Suninen i Mikko Markkula corrien la mateixa sort que noruecs i francesos, amb qui la desgràcia s’hi escarnissava en patir una segona punxada, i aquests s’acomiadaven de les primeres posicions en haver d’aturar-se a canviar una de les seves Pirelli.
Un retard de 4 minuts per part de Yohan Rossel i Arnaud Dunand en el control horari previ a la penúltima prova especial de la jornada, aplanava més el camí d’Oliver Solberg i Elliot Edmonson, qui en aturar el cronòmetre amb el segon millor temps tan a Arganil com a Mortágua es presentaven a la gimcana de Figueira da Foz amb 53,8 segons de marge amb Gus Greensmith i Jonas Andersson i 1 minut i 2,6 segons amb la parella francesa del Citroën.
El pilot britànic i el copilot suec es desenvolupaven millor que ninguna altra parella en la categoria sobre els carrers de la vila costanera portuguesa i aquests accedien al parc tancat que s’emplaçava a l’Exponor de Matosnihos a 50,2 segons d’Oliver Solberg i Elliot Edmonson i amb 10,0 segons exactes de marge amb Yohan Rossel i Arnaud Dunand. Enmig de tot l’enrenou que se’n derivava de la duresa del terreny, Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen s’enfilaven fins a la quarta posició, gràcies sobretot a imposar-se en les 2 especials campestres en les que no aconseguien vèncer els líders, i aquests fitxaven a 1 minut i 41,1 segons del suec i del britànic i amb 19,7 segons de marge en relació a Marco Bulacia i Diego Vallejo.
Dissabte al matí Adrien Fourmaux i Alex Coria sortien disposats a marcar la diferència i els francesos d’M-Sport s’imposaven en les dues primeres proves especials de l’etapa, restant a 1 dècima de segon del millor temps aconseguit per Gus Greensmith i Jonas Andersson en la tercera i última del bucle, mentre que el britànic i el suec anaven batent de manera constant a Oliver Solberg i Elliot Edmonson per deixar les distàncies en 37,0 segons a l’arribada a l’únic parc d’assistències intermèdies.
Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen també es mostraven més audaços en la lluita vers el cronòmetre sobre les pistes més nòrdiques del territori portuguès que no pas Yohan Rossel i Arnaud Dunand i els noruecs retornaven a Matosinhos a 6,4 segons del darrer graó del podi que ocupaven els francesos de Citroën.
Adrien Fourmaux i Alex Coria perllongaven la seva superioritat en la primera prova especial de la represa, mentre que finalment Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen es feien un lloc en les posicions de podi. Paral·lelament Gus Greensmith i Jonas Andersson seguien retallant distàncies fins a situar-les en els 30,0 segons exactes que es divisaven al terme de la cinquena prova especial cronometrada sabatina, quelcom que encenia totes les alarmes en la formació líder, que reaccionava imposant-se en la darrera especial campestre de la jornada, així com establint el segon millor temps en el circuit de ral·licròs de Lousada per deixar les distàncies en 35,4 segons en vers els segons classificats.
Emperò Oliver Solberg, home amb vocació d’espectacle com el seu pare, volgué deleitar als aficionats que s’aplegaven en el traçat fent uns donuts amb el seu Škoda Fabia RS Rally2 entre la línia de meta i la taula de fitxar, quelcom que no fou del grat dels delegats esportius de la FIA, qui al·legant que s’havia incomplert amb el reglament, decidien sancionar-lo amb 1 minut de penalització a quarts de 2 de la matinada, sanció que deixava de facto a Gus Greensmith i Jonas Andersson al capdavant de la taula per 24,6 segons amb Oliver Solberg i Elliot Edmonson i per 53,0 segons en relació a Andreas Mikkelsen i Tortsein Eriksen.
Diumenge Oliver Solberg i Elliot Edmonson sortien a donar-ho tot sobre les pistes portugueses, si bé, malgrat imposar-se en les 4 especials que s’hi programaven, la brevetat de l’etapa només els permetia retallar 23,4 segons als líders, restant doncs a 1,2 segons de la victòria que corresponia a Gus Greensmith i Jonas Andersson. Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen per la seva banda, completaven el recorregut a 43,0 segons del temps dels guanyadors i per tant també es ruixaven amb escumós en un podi monopolitzat pels Škoda Fabia RS Rally2 preparats per Toksport.
Per a Fergus Greensmith, aquesta era la segona victòria de la temporada en la seva tercera aparició, un excels rendiment que deixava al de Manchester en tercera posició del campionat a 3 punts del lideratge de Yohan Rossel, finalment 4t a Portugal a una eternitat dels utilitaris txecs, i a 2 punts d’Oliver Solberg.
Greensmith-Andersson van tenir prou amb una ximpleria de Solberg-Edmonson per a vèncer.
Donat que els 5 primers classificats s’havien posat al volant d’un World Rally Car o bé havien esdevingut campions del WRC2 o del WRC3 anteriorment, el guardó entre els Challenger corresponia al bolivià Marco Bulacia i al gallec Diego Vallejo, mentre que entre els pilots que superaven els 10 lustres d’edat, el guardó de vencedors era per al madrileny Alex Villanueva i el també gallec José Murado.
En la categoria WRC3 només 2 formacions finlandeses baixaven per la rampa de sortida el dijous al vespre, Toni Herranen i Mikko Lukka, i Roope Korhonen i Anssi Viinikka. Els primers s’havien d’acollir al superal·li el divendres per la tarda en la segona passada per Arganil, un contra-temps que els portava a concedir 30 minuts i qualsevol opció a victoria que no passés per un incident major per part de Roope Korhonen i Anssi Viinikka.
L’incident no només no passava entre els líders, que s’imposaven en tots els trams del dissabte, sinó que a més a més es reproduïa en el Ford Fiesta Rally3 de Toni Herranen i Mikko Lukka en reprendre la competició el dissabte per la tarda.
Finalment, amb 13 victòries de tram sobre 19 possibles, Roope Korhonen i Anssi Viinikka aconseguien la victòria en la desnodrida classe per 1 hora 19 minuts i 37,4 segons de marge en vers Toni Herranen i Mikko Lukka, uns 25 punts que deixaven al pilot vencedor al capdavant de la classe per 13 punts en vers el paraguaià Diego Domínguez i 22 amb el britànic William Creighton o el belga Tom Rensonnet.
Korhonen-Viinika no corrien sols, però gairebé.
Per a Kalle Rovanperä, la primera victòria, doble segons com es miri, d’ençà que havia esdevingut per primera vegada campió del món a Nova Zelanda l’octubre anterior, li permetia passar a encapçalar la taula provisional del certamen de pilots amb 17 punts de marge en vers Ott Tänak i 29 en relació amb els anteriors primers classificats, qui per incompareixença o per accident no sumaven cap punt en el seu compte particular, els seus dos companys d’equip Elfyn Evans i Sébastien Ogier.
|
Punts |
 Kalle Rovanperä
|
|
 Ott Tänak |
|
 Elfyn Evans
 Sébastien Ogier
|
|
Amb dos Hyundai dalt del podi i amb Takamoto Katsuta i Aaron Johnston tancant la classificació del certamen de constructors, les puntuacions que ambdues marques asiàtiques establertes al vell continent obtenien en la seva visita a la terra portuguesa eren molt similars, 40 enfront de 37 punts, pel que el lideratge de la marca nipona en la classificació provisional només s’eixamplava en 3 punts. Per 3r ral·li de la temporada, i la cita ibèrica era la 5a, M-Sport sumava menys punts que cap altre equip i els del preparador britànic es despenjaven en el fanalet vermell.
Constructor |
Punts |
 Toyota
|
|
 Hyundai
|
|
 M-Sport
|
|
Subaru
Ford
Mitsubishi
Peugeot