Amb molta velocitat i unes dosis de fortuna, Richard Burns i Robert Reid guanyaven la cita sudamericana .

El 14 de maig de l'any 2000 finalitzava a Córdoba el 20è Ral·li d'Argentina, sisena ronda del campionat del món de ral·lis, que a part de ser puntuable per als campionats de marques i pilots, també ho era per al de producció. A la Villa Carlos Paz, punt de sortida de la prova, s'hi donaren cita 76 dels 88 equips inscrits per tal de fer front a un recorregut composat de 22 especials cronometrades amb una distància total de 385,49 km al llarg de tres jornades de competició. Finalment, a la cerimonia de clausura hi van arribar un total de 35 equips.

Malgrat les excursions per les cunetes, Grönholm-Rautiainen pujaven per tercera vegada al podi en la temporada.

El ral·li va començar en la vigilia del divendres amb una superespecial espectacle que es disputava dues vegades i d'on Richard Burns i Robert Reid amb els seus respectius millors resgistres en va sortir com el primer lider de la prova, peró en tan bon punt els trams genuins van entrar en escena uns problemes d'escalfament en el motor del seu Impreza WRC els va endarrerir, deixant el liderat en mans del Peugeot 206 WRC de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, malgrat que els finlandesos de Peugeot van desaliniar el seu cotxe després de patir un cop, van saber conservar la primera posició fins la setena cronometrada, on un inspirat Carlos Sainz i Luis Moya va aconseguir fer-se amb la primera posició arribant a la neutralització peró amb només 4,2 segons d'avantatge vers el gegant el finlandés i el seu copilot.

Colin McRae i Nicky Grist amb una roda punxada en la sisena cronometrada, Juha Kankkunen i Juha Repo, Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki que amb la sisena marxa inutilitzada poc van poder fer de més i el Subaru escalfat de Burns-Reid, els seguien en un grup relativament compacte amb només 15 segons de diferencia des dels britànics de Ford fins als britànics de Subaru.

Només arrancar la segona jornada Grönholm-Rautiainen van tornar a fer-se amb el liderat de la provisional del ral·li per només quatre décimes de segon, per una especial més tard veure com els homes que obrien pista i a qui havien pres la posició d'honor en la primera cronometrada, els espanyols de Ford Sainz-Moya, s'empotraven contra el guarda-raíl d'un pont i danyaven el frontal del seu cotxe alhora que trencaven el radiador.

Peró els homes del dia van ser Richard Burns i Robert Reid, els pilots de Subaru, afavorits per la seva posició de sortida endarrerida, van aconseguir marcar tots els escratxs de la jornada tret d'un i així retallar el mig minut de desavantatge del primer dia per fer-se amb el liderat de la prova en la penúltima especial i arribar a la neutralització del segon dia amb 10 segons vers els pilots de Peugeot Grönholm-Rauitiainen que figuraven en segona posició provisional.

Burns-Reid van començar la tercera jornada amb la mateixa inercia de la jornada anterior aconseguint així distanciar-se substancialment de la resta de competidors, tot i en una ocasió arribar a final de tram amb una llanda tocada, peró la competència correria igual o pitjor sort, per una banda Colin McRae i Derek Ringer abandonaven en la primera especial del tercer dia quan el motor del seu Focus RS WRC va dir prou, mentre que Grönholm-Rautiainen van fer diverses excursions per fora les pistes, per últim Mäkinen-Mannisenmäki van tenir diversos ensurts, una punxada i una errada en la elecció dels pneumàtics el que feia les coses més fàcils encara als britànics de Subaru, que també varen fer excursions per les cunetes, pero afortunadament sense perdre temps.

Així doncs, d'aquesta manera Burns-Reid aconseguien la seva vuitena victòria en el mundial de ral·lis amb un total de 13 escratxs sobre 21 possibles, una especial es va cancelar, i una bona dosi de fortuna, els britànics van aturar el cronómetre amb un temps total de 4 hores 10 minuts i 20,7 segons, traient a l'arribada a Córdoba 1 minut i 7,4 segons sobre els finlandesos de Peugeot Grönholm-Rautiainen i 1 minut i 31,6 segons als finlandesos de Mitsubishi Mäkinen-Mannisenmäki que tancaven el podi.

Tot i diverses averies i errades, Mäkinen-Mannisenmäki van aconseguir pujar al podi argentí.

En l'apartat de producció, el múltiple campió uruguaià Gustavo Trelles i el seu copilot argentí Jorge del Buono van aconseguir la victória en classificar-se amb més d'un minut per davant dels locals Gabriel Pozzo i Amelio Ortiz. D'aquesta manera els sudamericans aconseguien la seva primera victòria i tercer podi de la temporada alhora que retallaven les distàncies vers els líders provisionals absents de la cita, els austríacs Manfred Stohl i Peter Müller.

Nova victória per al múltiple campió Gustavo Trelles que li permetia retallar distàncies amb Manfred Stohl.

Richard Burns aconseguia la tercera victória de la temporada alhora que el quart podi consecutiu el que permetia al pilot britànic desmarcar-se al capdavant de la general provisional de pilots per davant dels pilots finlandesos integrants també del podi argentí Marcus Grönholm i Tommi Mäkinen, els quals alhora aprofitaven el zero de Sainz per tirar terra de per mig.

Pilot

Punts

Richard Burns

38

Marcus Grönholm

24

Tommi Mäkinen

23

A la victória de Richard Burns cal sumar el quart lloc que va aconseguir Juha Kankkunen el que permetia als membres de Subaru incrementar les distàncies vers Ford, que veia com després dels abandonaments de Sainz i McRae s'enduien un zero de la visita al continent americà. Mitsubishi i Peugeot per la seva banda mantenien l'empat una prova més ja que tots dos sumaven sis punts al ral·li.

Constructor
Punts

Subaru

54

Ford

31

Mitsubishi

Peugeot

29

29