Victória contundent, marcant quasi bé tots els escratxs i lliure de problemes, la de Loeb i Elena.

Amb la ciutat de Limassol com a centre neuràlgic del ral·li, el diumenge 15 de maig de 2005 hi finalitzava el 33è Ral·li de Xipre, sisena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis i entregant punts en els certàmens de producció, pilots i marques. A la cerimònia de sortida, celebrada el dijous 12 de maig, s'hi aplegaven fins a un total de 52 equips dels 59 que havien formalitzat l’inscripció, els quals havien de fer front a un recorregut format per 18 especials cronometrades en un terreny àrid de 326,68 km de distància, una corda competitiva que va ser superada per un total de 39 equips.

Cinc anys després, tornava a haver un pilot privat en un podi, en aquesta ocasió va ser Manfred Stohl i Ilka Minor.

La primera etapa de la ronda xipriota s’iniciava amb la sortida del parc tancat de Limassol el divendres 13 de maig a 2 quarts de 9 del matí, i aquesta estava formada per un bucle de 3 trams cap al nord de la ciutat, pel qual en passar-hi en dues ocasions, matí i tarda, es generaven les 6 proves especials cronometrades de 121,78 km de distància de l’etapa. L'escull finalitzava en el mateix punt de sortida 12 hores i mitja més tard, és a dir les 9 del vespre.

El Ral·li de Xipre és un esdeveniment dur, amb un terreny àrid i pedregós que castiga molt els pneumàtics i les maquinàries, i la primera de les tres etapes la que més, amb les especials més lentes en el seu itinerari. Per alleujament dels pilots calçats amb Pirelli, els pneumàtics italians van mostrar una millora en relació a anteriors actuacions i va permetre que els seus pilots fecin progressos. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen marcaven el millor temps en el tram de proves celebrat el dijous al matí, mentre que Petter Solberg i Phil Mills eren els primers líders de l’edició en marcar el primer millor registre del programa per davant del Citroën de Sébastien Loeb i  Daniel Elena i del Ford de Toni Gardemeister i Jakke Honkanen.

Sense moure’ns d’aquesta primera prova especial, la més llarga de tot el recorregut, Markko Märtin i Michael Park eren la creu per als responsables de Pirelli quan una de les rodes esclatava en el transcurs de l’especial i l’estoni i el britànic es deixaven una mica més de minut i mig amb els homes de referència. El calvari per a Peugeot tenia continuïtat quan els finlandesos Marcus Grönholm i Timo Rautiainen es quedaven aturats en plena pujada, sense opcions de tornar a posar a rodar el seu 307 WRC’05, els pilots es veien obligats a acollir-se al novedós “superally” per tal de prosseguir amb la competició a partir de l’endemà.

El lideratge dels pilots de Subaru seria efímer però, doncs en la segona prova especial de l’escull, el seu Impreza S11 WRC va començar a patir problemes de sobreescalfament de motor en entrar pols al compartiment, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena en marcar el temps de referència, els campions del món en vigència prenien la posició d’honor en la classificació. Tanmateix els seus companys d’equip, els belgues François Duval i Stéphane Prévot, s’inmiscien en les posicions de podi en aturar el cronòmetre amb el tercer millor temps a final de tram.

El bucle matinal es tancava amb la cronometrada més curta del dia i de l’itinerari, però tanmateix la que es mostrava com la més dura després de tot el desgast acumulat, prova d’això és que la segona especial del bucle era la més lenta de tot el programa i aquesta tercera la segona més lenta. 

Els líders es refermaven en la seva posició en marcar altra vegada el temps de referència per a la resta del parc tancat, mentre que els seus companys d’equip tenien problemes amb l'accelerador del seu cotxe el que els endarreria en una mica més de minut i mig, un temps al que hi caldria afegir la penalització d'1 minut i 10 segons per arribar 7 minuts tard al control horari. Una altra prova de la duresa de la primera etapa de la prova xipriota la trobàvem quan el Subaru Impreza S11 WRC dels australians Chris Atkinson i Glenn MacNeall havia d'abandonar per culpa de l'embragatge en aquesta tercera especial.

Així doncs, a l’entrada del reagrupament per a les assistències al parc de Limassol, Sébastien Loeb i Daniel Elena lideraven per 12,3 segons de marge amb Petter Solberg i Phil Mills, mentre que Toni Gardemeister i Jakke Honkanen tancaven les posicions provisionals de podi a 45,5 segons dels líders i per 16,0 segons de marge amb el Citroën Xsara WRC privat dels austríacs Manfred Stohl i Ilka Minor i 16,8 segons amb el Mitsubishi Lancer WRC’05 de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen.

Després de les assistències, en el bucle de la tarda, Toni Gardemeister i Jakke Honkanen patien una punxada en la primera prova especial de la represa, quarta en el còmput de la jornada i del ral·li, la qual els feia perdre més de 4 minuts i pràcticament tota opció a un resultat bo. D’altra banda Petter Solberg i Phil Mills patien problemes de turbo i concedien de l’ordre de mig minut als líders, que es refermaven en la seva posició en tornar-se a imposar de nou a final de tram. Harri Rovanperä i Riso Pietiläinen coneixien problemes de transmissió en el seu Mitsubishi Lancer WRC’05, amb el què Manfred Stohl i Ilka Minor es quedaven pràcticament en solitari en la tercera posició provisional a 1 minut exacte dels seus predecessors de Subaru.

Els problemes creixien per als pilots de la formació de la Constel·lació de les Plèiades en la segona prova especial del bucle i cinquena del dia quan el seu embragatge va començar a fallar també. El noruec i el britànic concedien 1 minut i mig a final de tram amb Sébastien Loeb i Daniel Elena, novament els més ràpids al final de la cronometrada, mentre que amb Manfred Stohl i Ilkka Minor, els segons més ràpids, el temps entregat era d’1 minut i 20 segons, produint-se així doncs l’intercanvi de posicions entre les dues tripulacions.

Els responsables de Subaru van trobar que seguir competint en aquestes condicions era absurd i que no aportaria res de bo a la mecànica del seu S11 WRC, amb el que Petter Solberg i Phil Mills decidien abandonar la jornada i sumar 5 minuts de penalització en el seu comptador. El seu lloc al podi el passaria a ocupar el germà del pilot, Henning Solberg, i el també noruec Cato Menkerud, qui pilotaven un Ford Focus RS WRC’04 com els de fàbrica si bé sense opcions a puntuar per a la companyia de l’oval. Tanmateix però la posició dels noruecs començava a estar compromesa per Markko Märtin i Michael Park, un cop els pilots de Peugeot havien quallat un bon bucle amb dos tercers millors registres i un quart.

Aliens als problemes de la resta de participants, Sébastien Loeb i Daniel Elena tancaven la jornada amb una nova victòria de tram, la cinquena de l’etapa de 6 possibles, amb el que la parella francòfona de Citroën feia cap al parc tancat de Limassol a les 9 del vespre amb 2 minuts i 4,2 segons de marge amb l’unitat homòloga de Manfred Stohl i Ilka Minor. Henning Solberg i Cato Menkerud tancaven el podi a 3 minuts i 1,8 segons dels líders i per un marge de 15,0 segons amb Markko Märtin i Michael Park.

La segona etapa del programa, la sabatina, s’iniciava a 3 quarts de 8 del matí amb la sortida del parc tancat de Limassol, mentre que el seu retorn es programava mitja hora després de l’ocàs, és a dir a partir d’1 quart de 9 del vespre. El programa de la jornada tenia també 6 proves especials, resultants de passar per un bucle de 3 trams cap a l’oest del centre neuràlgic del ral·li al matí i a la tarda. Aquestes 6 cronometrades suposaven 109,56 km competitius més als 49 equips participants que prenien la sortida, entre els que no es trobaven Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, ni Petter Solberg i Phil Mills.

Sébastien Loeb i Daniel Elena seguien amb la piconadora en marxa i els líders s’imposaven en totes i cadascuna de les sis proves especials de la jornada, si bé l’honor va ser compartit amb els finlandesos de Ford Toni Gardemeister i Jakke Honkanen en la penúltima prova especial del dia i amb els francesos de Mitsubishi Gilles Panizzi i Hervé Panizzi en la darrera cronometrada.

Emperò la segona jornada va donar molts més moments. Markko Märtin i Michael Park aturaven el cronòmetre just per darrera dels líders en la primera prova especial de l’etapa i els de Peugeot escurçaven substancialment les distàncies amb la parella noruega que els precedia. En la cronometrada següent el retall del gap prosseguia i els de l’oval només comptaven amb 7 dècimes de segon d’avantatge vers els del lleó de cara a afrontar la tercera i última prova especial matinal. En ella els noruecs marcaven el tercer millor temps amb un avenç d’1 segon amb el pilot estoni i el copilot britànic de la firma francesa, amb el que en el reagrupament de Limassol ambdues formacions es trobaven distanciades en 1,7 segons. Per davant Sébastien Loeb i Daniel Elena havien aconseguit afegir 1 minut més amb els seus perseguidors austríacs en marcar els 3 escratxs, amb el que les distàncies entre els dos Xsara WRC s’establia en 3 minuts.

En la primera cronometrada de la segona passada pel bucle les distàncies entre els dos equips que lliutaven per la tercera prova especial s’escurçaven molt tímidament, només en 4 dècimes de segon, mentre que François Duval i Stéphane Prévot en aturar el cronòmetre just per darrera dels seus caps de files, els belgues començaven a veure opcions serioses d’entrar en la pinça dels 5 primers classificats. 

En el seu intent de prendre la plaça a Antony Warmbold i Michael Orr, en la següent cronometrada, l’onzena prova especial del ral·li i penúltima de la jornada, François Duval i Stéphane Prévot patien una sortida de pista que els produïa un conat d'incendi en el seu cotxe, afortunadament els extintors automàtics van controlar i apagar el foc immediatament, pel que François Duval va decidir emprendre la marxa de nou, desatenent les indicacions del seu copilot, pel que el foc es va reproduir i el cotxe es va calcinar completament. 

L’incendi va obligar als serveis d’emergències a entrar a l’especial, motiu pel qual tan Sébastien Loeb i Daniel Elena, com Manfred Stohl i Ilka Minor no podien competir en aquesta cronometrada i els organitzadors decidien entregar a les dues parelles un temps virtual, desencadenant així en l’escratx ex-aequo entre Toni Gardemeister i Jakke Honkanen amb els líders destacats.

Tanmateix aquest accident dels belgues va tenir dues conseqüències dins la casa dels dos galons, Stéphane Prévot va comunicar al vespre a Guy Fréquelin, director de l’equip Citroën Sport, que no tornaria a copilotar mai més a François Duval, mentre que en les jornades posteriors es coneixia que el belga seria apartat de la disciplina de l'equip en almenys les dues pròximes rondes del certamen, motiu pel que el pilot madrileny Carlos Sainz era cridat per reemplaçar-lo a Turquia i a l’Acròpolis.

Encara en la cinquena prova especial del dia, Antony Warmbold i Michael Orr tenien una caiguda sobtada de la pressió d’oli en el seu Ford Focus RS WRC’04 i el pilot alemany i el copilot britànic es veien obligats a abandonar la jornada, cedint així la cinquena posició al cotxe homòleg i oficial de la marca de Toni Gardemeister i Jakke Honkanen. D’altra banda, en el punt calent per excel·lència de la taula, la lluita pel darrer graó del podi, Henning Solberg i Cato Menkerud revertien la tendència amb dos quarts millors temps i els noruecs eixamplaven distàncies amb la parella de Peugeot.

En la sisena i última prova especial sabatina, qui ocasionava l’embolic era la parella germànica d’Škoda composada per Armin Schwarz i Klaus Wicha, motiu pel qual els temps virtuals van planar sobre les taules de temps i els germans provençals de Mitsubishi Gilles i Hervé Panizzi, passaven a tenir l’honor de compartir el millor temps amb l’alsacià Sébastien Loeb i el monegasc Daniel Elena.

Així doncs en el moment de retornar al parc tancat de Limassol la classificació que en resultava definia molt clarament les dues primeres posicions amb Sébastien Loeb i Daniel Elena en la primera plaça per 3 minuts i 32,7 segons de marge amb Manfred Stohl i Ilka Minor. Henning Solberg i Cato Menkerud tancaven les posicions de podi a 4 minuts i 15,4 segons dels líders i amb un coixí de 19,5 segons amb Markko Märtin i Michael Park. Toni Gardemeister i Jakke Honkanen a més de 7 minuts dels líders no tenien cap altra opció que la de completar els quilòmetres que els restaven per davant i donar així uns quants punts a la marca.

Amb 18 proves especials programades en l’itinerari de l’edició, de les quals 12 ja havien estat disputades, la jornada dominical final no podia tenir més que 6 proves especials, resultants altra vegada de passar en dues ocasions per un bucle de 3 trams. La distància competitiva era la més curta de totes, amb 95,34 km programats, als quals se’ls hi donava inici a les 6 en punt del matí.

Sébastien Loeb i Daniel Elena seguien deixant palesa la seva velocitat imposant-se en les tres cronometrades del bucle matinal, mentre que en el punt de major interès mediàtic de la competició, la parella de Peugeot formada per Markko Märtin i Michael Park amb dos tercers millors temps i un segon, però sobretot sempre per davant de Henning Solberg i Cato Menkerud, aconseguia finalment prendre la darrera posició de podi just en el moment d’entrar en les assistències de mitja jornada.

En el darrer escull del programa els líders aminoraven el seu ritme, el que donava opció als altres competidors a estrenar i eixamplar el seu comptador de victòries de tram. Toni Gardemeister i Jakke Honkanen llevaven per 2 dècimes de segon el millor temps a Henning Solberg i Cato Menkerud, amb el que els noruecs de Ford recuperaven un bon pessic dels segons perduts amb Markko Märtin i Michael Park al bucle anterior. La reacció dels homes de Peugeot era immediata, i aquests amb una victòria de tram i un segon millor temps per darrera del Ford de Toni Gardemeister i Jakke Honkanen en l'última prova especial del programa, s’asseguraven el seu lloc al podi.

Quan passaven 2 minuts d’1 quart de 4 de la tarda del diumenge 15 de maig de 2005, els primers participants començaven a entrar en el parc tancat de Limassol, moment en el què el 33è Ral·li de Xipre es donava oficialment per conclòs amb la contundent victòria de Sébastien Loeb i Daniel Elena. Els campions mundials en vigència completaven els 326,68 km cronometrats del ral·li en un temps final de 5 hores 2 minuts i 29,4 segons, un temps que després d’imposar-se en 12 de les 18 proves especials, els suposava un marge final de 4 minuts i 9,5 segons vers els segons classificats, Manfred Stohl i Ilka Minor, els primers pilots privats en acabar en aquesta posició d’un podi del mundial des del Ral·li de Sanremo 1993. Per a major joia dels responsables del grup PSA, el podi el tancava un altre cotxe del consorci, concretament el Peugeot 307 WRC de Markko Märtin i Michael Park a 4 minuts i 41,9 segons del registre dels guanyadors.

En un esforç d'ultima hora, Märtin-Park certificaven el podi número 120 de Peugeot al mundial.

En l'apartat reservat als vehicles de producció, els britànics Mark Higgins i Agnew Trevor marcaven l’escratx, alhora que un excel·lent registre, en la primera prova especial del programa, per després en mantenir-se en la part alta de les taules de temps en les dues següents proves especials del primer bucle del ral·li, retornar a Limassol amb gairebé 1 minut de marge amb els segons classificats, Nasser Al-Attiyah i Chris Patterson.

En sortir de les assistències però, una fuita del líquid de la servodirecció convertia el seu Subaru Impreza STi N11 en una bola de foc, amb el que la parella líder es veia obligada a abandonar la competició. Per la seva banda Nasser Al-Attiyah i Chris Patterson abandonaven també, si bé el qatarí i el britànic optaven a prendre part en la competició l’endemà, mentre que Marcos Ligato i Ruben Garcia s’endarrerien substancialment amb problemes en les suspensions del seu Subaru. Tot plegat deixava els fins llavors quarts classificats, els francesos Brice Tirabassi i Matthieu Baumel, en la primera posició de la classificació provisional.

Malgrat tenir un bon marge, el camí no seria planer per a la parella gala, doncs aquests veien com els argentins Federico Villagra i Javier Villagra se’ls hi tiraven a sobre amb una victòria de tram i un segon millor temps, entrant al parc tancat de Limassol a només 11,7 segons de la seva preuada posició.

Només arrancar la jornada sabatina, el diferencial posterior del Mitsubishi Lancer Evo VIII de Federico Villagra i Javier Villagra fallava i els argentins es veien amb l’obligació d’optar a penalitzar 5 minuts per cada tram defallit. Brice Tirabassi i Matthieu Baumel passaven llavors a gaudir d’1 minut de coixí amb uns altres argentins, Sebastián Beltran i Edgardo Galindo, amb els que de manera progressiva i paulatina anirien eixamplant les distàncies fins a establir-les en una mica més de 2 minuts en el moment de retornar al parc tancat al capvespre, sense ser ni de bon tros els homes més ràpids a final de cada prova especial.

La dinàmica de la segona jornada prosseguia al llarg de l’etapa dominical, amb el que els líders finalment acabaven certificant la seva victòria al ral·li per 4 minuts i 25,9 segons de marge amb Sebastián Beltran i Edgardo Galindo i per 7 minuts i 12,9 segons amb uns altres argentins, Marcos Ligato i Ruben Garcia. Els autèntics llebrers de la classe en les dues últimes etapes de l’esdeveniment, els també argentins Gabriel Pozzo i Daniel Stillo, s’havien de conformar amb quedar-se finalment a 11,1 segons del darrer graó del podi. 

Pel que fa a la classificació que en resultava després de la disputa de la prova, la victòria donava els primers 10 punts al pilot francés, mentre que Toshi Arai, líder abans de la disputa de la tercera cita del seu calendari particular, seguia al capdavant de la taula amb 20 punts, el que suposava un nou marge de 5 punts amb el català Xevi Pons, qui a Xipre tenia un ral·li per oblidar ple d'incidents. Marcos Ligato, amb dos tercers consecutius, tancava el podi virtual amb 12 punts.

Brice Tirabassi i Matthieu Baumel van volar en l'apartat de producció

El pilot alsacià Sébastien Loeb aconseguia la seva quarta victòria de la temporada a Xipre, amb el que ja per llavors líder provisional del campionat per a pilots, es desengaxava del seu principal rival, el noruec Petter Solberg. D’altra banda els 6 punts que li donaven el tercer lloc a Markko Märtin, permetien al pilot estoni igualar la puntuació del segon classificat, mentre que Toni Gardemeister superava al seu compatriota Marcus Grönholm i tancava el podi provisional.

Pilot	Punts
Sébastien Loeb	45
Petter Solberg Markko Märtin	34 34
Toni Gardemeister	28

En el campionat de constructors va haver un equilibri de forces entre els principals equips, tret de Subaru que només aconseguia un pobre bagatge de 2 punts gràcies al setè lloc dels reenganxats Chris Atkinson i Glenn MacNeall. Ford era l'únic equip que aconseguia portar els seus dos cotxes al parc tancat de Limassol el diumenge al migdia, però aquests no ho feien en posicions capdavanteres, malgrat tot la marca era la que més sumava, 11 punts, i podia superar en la classificació als de la Constel·lació de les Plèiades, alhora que celebraven el seu cinquantè esdeveniment consecutiu sumant punts en el mundial. Peugeot mantenia la primera posició gràcies al segon lloc de Markko Märtin i Michael Park, mentre que Citroën retallava tímidament les distàncies amb els seus socis de grup gràcies a la victòria de Sébastien Loeb i Daniel Elena.

Constructor	Punts
Peugeot	62
Citroën	53
Ford	44