Exclusions, exclusions i més exclusions van donar com a guanyadors a posteriori a Carlos Sainz i Luis Moya .

Un cop completats els 381,45 km cronometrats programats al llarg de les 22 proves especials de l’itinerari, el diumenge 19 de maig de 2002 finalitzava a Córdoba el 22è Ral·li d'Argentina, sisena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis. La cita sud-americana, que a més a més de ser puntuable per als certàmens de pilots i marques, també ho era en el de producció, pel que en la seva llista d’inscrits s’hi aplegaven fins a un total de 81 equips; d'aquests fins a 68 baixarien per la pertinent rampa de sortida a la Villa Carlos Paz el dijous 16 de maig, mentre que 29 equips participants aconseguirien completar el recorregut.

En una tercera jornada no suficientment bona, Solberg-Mills van perdre el ral·li póstum.

L’edició arancava divendres 17 de maig de 2002 abans del trenc d’alba amb la sortida del parc tancat de Villa Carlos Paz. Per davant els participants tenien un total de 9 proves especials cronometrades amb 2 reagrupaments a La Cumbre per a la reposició de forces i mecàniques, llur corda competitiva s’elevava fins als 153,79 km.

La primera d’elles era cancelada per una excessiva presència de públic mal ubicat, amb el què les hostilitats vers els cronòmetres no s’iniciava fins a la segona. En aquesta especial Marcus Grönholm i Timo Rautiainen esdevenien els homes més ràpids, tot i haver d’obrir pista, per davant dels seus compatriotes de Subaru Tommi Mäkinen i Kaj Lindström i dels companys d'equip a Subaru d’aquests últims, Petter Solberg i Phil Mills.

Després del pertinent pas pel parc d’assistències, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen tornaven a marcar el millor temps, gràcies en bona part a que la manca de vent no dissipava el núvol de pols que els participants aixecaven amb el seu pas, amb el que només els finlandesos de Peugeot eren els únics en gaudir d’una bona visibilitat. Richard Burns i Robert Reid marcaven el segon millor temps per darrera dels seus companys, mentre que Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen es repetien amb el quart, el que desencadenava que les dues formacions de Peugeot aconseguissin superar alhora a Petter Solberg i Phil Mills.

L’activitat cronometrada del segon bucle de l’etapa continuava amb una doble passada pel circuit del Complejo Pro-Racing, en les que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen seguien extenent el seu domini en la primera d’elles, mentre que en la següent Tommi Mäkinen i Kaj Lindström hi estrenaven el seu comptador de victòries parcials. Richard Burns i Robert Red estrenaven el seu en la sisena prova especial del dia, quarta del bucle, mentre que les 4 dècimes de segon que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen s’hi deixaven amb Tommi Mäkinen i Kaj Lindström, els finlandesos de Peugeot les recuperaven en la cronometrada següent en aconseguir-hi de nou el millor temps.

Amb 16,5 segons de marge, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen deixaven novament enrere el parc d’assistències de La Cumbre per tal d'afrontar el darrer escull de l’etapa, el qual estava format per dos dels trams més mítics de la ronda argentina, La Cumbre i Ascochinga, en els que la boira hi va fer acte de presència per incrementar la seva dificultat. Els líders aconseguien un temps impossible per a la resta del parc tancat en la primera d'aquests, i de cop i volta els de Peugeot aconseguien endosar un mínim de 45 segons als seus rivals, on tanmateix els seus companys i compatriotes Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen s’hi enfonsaven en la classificació en entregar 1 minut i 40 segons.

Els belgues de Hyundai Freddy Loix i Sven Smeets aconseguien un anecdòtic escratx en la darrera prova especial del dia, mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen en marcar-hi el segon millor temps, aquests feien cap al parc tancat de Villa Carlos Paz a partir d’1 quart i mig de 8 del vespre amb 1 minut i 40,3 segons de marge en relació a Tommi Mäkinen i Kaj Lidström i de 2 minuts i 1,0 segons amb els seus companys Richard Burns i Robert Reid. Petter Solberg i Phil Mills restaven a 6,6 segons de la parella britànica de Peugeot, és a dir d’entrar en posicions de podi, mentre que els espanyols de Ford Carlos Sainz i Luis Moya tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 20,4 segons dels darrers classificats en posicions de podi després d’haver arrossegat problemes de direcció al llarg de tot el dia.

La segona etapa del ral·li, la sabatina, no era res més que una segona passada per les especials de l’etapa anterior, fins al punt de repetir els horaris de pas pels trams que la composaven. Per tant del parc tancat de Villa Carlos Paz, els 50 equips que restaven en actiu en tornaven a sortir quan mancaven 5 minuts per 3 quarts de 7 del matí, mentre que el retorn es programava per a partir d’1 quart i mig de 8 del vespre per al primer participant.

Richard Burns i Robert Reid s’imposaven en la primera especial del dia per davant de Tommi Mäkinen i Kaj Lindström, mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen amb una fuita hidràulica entregaven de cop 50 segons als seus companys de formació així com els seus principals rivals. Sense poder solucionar l’avaria, els líders entregaven uns addicionals 36,7 segons en la següent prova especial a la parella finlandesa de Subaru, autora del temps de referència, i per tant en el moment d'entrar en el parc d’assistències de La Cumbre, tot el marge aconseguit en les dues darreres proves especials del divendres, es volatilitzava i ara la diferència entre Marcus Grönholm i Timo Rautiainen amb Tommi Mäkinen i Kaj Lindström era de tan sols 16,2 segons, mentre que Richard Burns i Robert Reid quedaven una mica més despenjats a 38,0 segons dels seus companys.

Tommi Mäkinen i Kaj Lindström seguien exercint pressió als líders en imposar-se en la següent prova especial del programa, mentre que les dues passades pel Complejo Pro-Racing, deixaven la lluita per la victòria entre els dos equips en taules. Amb una altra victòria parcial de tram i un tercer millor temps en la darrera prova especial del segon bucle de la jornada per darrera dels Ford de Colin McRae i Nicky Grist i de Carlos Sainz i Luis Moya, Tommi Mäkinen i Kaj Lindström entraven al parc de La Cumbre a tan sols 5,6 segons del registre acumulat de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, mentre que Richard Burns i Robert Reid es mantenien per sobre del mig minut.

Ja en la segona passada per l’especial de La Cumbre, Tommi Mäkinen i Kaj Lindström veien culminada la seva gesta quan gràcies a una altra victòria de tram, els pilots de Subaru rellevaven als seus compatriotes per 2,5 segons al capdavant de la taula general. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen reaccionaven en la darrera prova especial sabatina, i en compartir l’escratx amb els seus companys Richard Burns i Robert Reid, els finlandesos de Peugeot es situaven a només 5 dècimes de segon dels líders de Subaru.

Sense més activitat programada per la serra cordobesa, a 1 quart i mig de 8 del vespre, els 34 equips participants que aconseguien superar l’etapa començaven a entrar al parc tancat de Villa Carlos Paz, en el que Tommi Mäkinen i Kaj Lindström ho feien en la primera posició per mig segon de marge amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, mentre que Richard Burns i Robert Reid seguien delimitant les posicions amb dret a dutxa d’escumós el diumenge al migdia a 34,7 segons del lideratge. Petter Solberg i Phil Mills es mantenien en la quarta plaça a 1 minut i 43 segons dels seus companys d’equip, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya seguien tancant el grup dels 5 equips capdavanters a 8,9 segons dels seus predecessors i amb 1 minut i 39,2 segons de marge amb els seus companys Colin McRae i Nicky Grist.

La tercera i última etapa del ral·li tenia 73,87 km cronometrats en el seu programa al llarg de 4 proves especials, les quals s’emplaçaven cap al sud de la provincia, a la regió de Mina Clavero, i a les que es donava sortida a les 6 en punt del matí. 

En el moment d’iniciar l’etapa però, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen veien com el seu Peugeot 206 WRC no es posava en marxa, motiu pel qual els finlandesos es van veure obligats a empènyer el seu cotxe per tal de treure’l del parc tancat. Un cop fora, els finlandesos van obrir el capot i es van posar mans a la feina per tal de que el seu Peugeot tornés a rugir. El problema va venir quan un dels seus mecànics es trobava in situ donant indicacions als pilots, quelcom prohibit pel reglament, ja que aquest personal s’ha de trobar com a mínim a 1 km del cotxe quan aquest es troba fora de les assistències. La infracció va ser avistada pels membres de Subaru, els quals van presentar una queixa formal als comissaris esportius, sent a més a més aquesta la segona vegada que els tècnics de Peugeot incorrien en la infracció, doncs en la jornada anterior havien fet el mateix amb els germans Gilles i Hervé Panizzi.

Els comissaris però no van prendre cap decisió de manera immediata, pel que amb el Peugeot 206 WRC de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen novament en marxa, Tommi Mäkinen i Kaj Lindström havien de seguir amb les espases en alt per tal de conservar la seva primera posició. Els de Peugeot s’imposaven en la primera prova especial del dia, El Condor, per 1,9 segons d’avenç amb els de Subaru, i així els del lleó rellevaven de la primera posició als de la Constel·lació de les Plèiades, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya, amb el tercer millor temps a final de tram, avançaven en la taula a Petter Solberg i Phil Mills.

Els resultats es repetien en la següent prova especial, Giulio Cesare, amb el que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen es refermaven molt discretament en el seu lideratge i Carlos Sainz i Luis Moya ho feien en la quarta posició.

El primer bucle de la jornada dominical s’acabava amb un altibaix d’emocions, quan per una banda Marcus Grönholm i Timo Rautiainen aconseguien la seva tercera victòria de tram consecutiva, mentre que per una altra Tommi Mäkinen i Kaj Lindström, en el seu intent d’esdevenir més ràpids que els seus compatriotes de Peugeot, patien un fort accident que els obligava a abandonar el ral·li. Així, Carlos Sainz i Luis Moya, que marcaven el segon millor temps en aquesta cronometrada, s’immiscien en les posicions de podi.

Sense necessitat de correr, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen marcaven el quart millor temps per darrera de Richard Burns i Robert Reid, de Petter Solberg i Phil Mills i de Carlos Sainz i Luis Moya en l’última prova especial cronometrada de l’etapa i de l’edició, amb el que els finlandesos s’asseguraven la primera posició. Emperò aquests no van arribar a pujar al podi a l’estadi de Córdoba a quarts de 4 de la tarda, doncs finalment els comissaris fallaven en l’exclusió dels pilots per assistència il·legal i per tant finalment els seus companys Richard Burns i Robert Reid eren declarats guanyadors del 22è Ral·li d’Argentina.

Richard Burns i Robert Reid completaven els 358,43 km disputats del programa en un temps de 4 hores 7 minuts i 6,8 segons, amb el què els britànics portadors del dorsal número 1 aconseguien la seva primera victòria des de que pilotaven per a Peugeot. Per darrera d'ells, a 1 minut i 2,3 segons d'aquest temps guanyador, aturaven el cronòmetre Carlos Sainz i Luis Moya, mentre que Petter Solberg i Phil Mills tancaven les posicions de podi a 4,0 segons dels seus predecessors, és a dir a 1 minut i 6,3 segons dels guanyadors.

Però per inversemblant que pogués semblar, aquesta classificació tampoc resultaria la definitiva, doncs en les verificacions posteriors es va trobar que el volant d’inèrcia del Peugeot 206 WRC dels guanyadors britànics, pesava 20 grams menys que l’establert en les especificacions tècniques, amb el què aquests també eren exclosos del ral·li. D’aquesta forma tan estrambòtica, Carlos Sainz i Luis Moya eren anomenats vencedors del ral·li a mitja tarda amb un tems de 4 hores 8 minuts i 9,1 segons. Mentre que Petter Solberg i Phil Mills eren segons a 4,0 segons del registre dels guanyadors i Colin McRae i Nicky Grist tancaven les posicions de podi a 2 minuts i 19,1 segons dels seus companys d’equip.

Pràcticament per accident, McRae-Grist es van trobar en el podi quan havien estat bona part del ral·li ostentant la sisena posició.

En la categoria de producció, Toshi Arai i Tony Sircombe s’imposaven en la primera prova especial de l’itinerari i per tant els orientals esdevenien els primers líders de la categoria, però a partir de llavors, i gràcies a 4 victòries parcials de tram, els locals Marcos Ligato i Rubén García aconseguien inclinar la balança del seu favor i entrar així per segona vegada a La Cumbre, després d’una cinquena victòria consecutiva, amb 22,1 segons de marge amb els pilots de l’Asia-Pacific que veien com un disc de fre trencat els hi mermava les seves opcions.

Els líders encara serien a temps d’encadenar una sisena victòria de tram en la penultima prova especial del dia, mentre que els primers líders marcaven el registre de referència de la categoria en la darrera cronometrada per tal d’accedir al parc tancat de Villa Carlos Paz a 3,6 segons de la primera posició en haver de Marcos Ligato i Rubén García. Per darrere dels dos tenors de la classe, el peruà Ramón Ferreyros i el gallec Diego Vallejo eren tercers classificats a 1 minut i 41,5 segons del lideratge i per 10,8 segons de marge amb Karamjit Singh i Allen Oh.

La jornada sabatina començava amb mal peu pels líders quan un amortidor es trencava en dues peces i aquests cedien un total de 8 minuts en les dues proves especials del primer bucle de l’etapa. Beneficiats per aquest contratemps en sortien Toshi Arai i Tony Sircombe, els quals de mica en mica van anar elevant les distàncies amb Ramon Ferreyros i Diego Vallejo a base d’escratxs fins al punt de portar-les a passats els 100 segons de marge poc després de superar l’equador de l’etapa.

Malauradament pels seus interessos, en la darrera prova especial del bucle central de la jornada, els líders malmetien les suspensions del seu Subaru Impreza WRX STi, i pilotant sobre pràcticament 3 rodes, la parella s’acomiadava de tota opció a victòria en concedir-hi 2 minuts i mig als homes més ràpids. El testimoni en el lideratge el prenien llavors Ramón Ferreyros i Diego Vallejo, qui celebraven el seu nou rol imposant-se en la penúltima prova especial del dia així com marcant el segon millor temps en l’última i l’avantpenúltima cronometrada, mentre Karamjit Singh i Allen Oh s’enfonsaven en la taula provisional per problemes amb les suspensions del seu Mitsubishi etiquetat com a Proton.

Així doncs, els darrers 73,87 km cronometrats del ral·li s’afrontaven amb 50,8 segons de marge entre Ramón Ferreyros i Diego Vallejo amb Toshi Arai i Tony Sircombe, mentre que Karamjit Singh i Allen Oh es trobaven 1 minut gairebé més avall dels segons classificats i ocupant la tercera posició, unes distàncies prou àmplies com per a que les últimes 4 proves especials del recorregut es disputessin sense sobresalts.

Res més lluny de la realitat quan a El Condor, primera prova especial dominical, els líders tenien una lleugera sortida de pista que els endarrerien en mig minut en relació als seus principals rivals, qui en la següent prova especial patien una punxada per refredar qualsevol emoció que es pogués despertar en la lluita per la victòria.

Amb 1 minut i 23,5 segons de marge en el lideratge i 2 proves cronometrades per endavant, Ramon Ferreyros i Diego Vallejo van anar a assegurar resultat i finalment el peruà i el gallec es feien amb la victòria en la categoria per 30,1 segons de diferència amb Toshi Arai i Tony Sircombe. Karamjit Singh i Allen Oh completaven el podi de la classe a 1 minut i 15,1 segons del temps dels guanyadors.

Traspassant aquest resultat al campionat, Ramón Ferreyros marcava la seva segona victòria de la temporada després de l’aconseguida a Còrsega, amb la què el pilot peruà desfeia la igualada a 10 punts que mantenia al capdavant de la classificació amb el malaisi Karamjit Singh. Per darrera d’ells, dos pesos pesants del certamen, Gustavo Trelles i Toshi Arai empatats a 12 punts, si bé l’uruguaià comptava ja amb 3 participacions en el campionat per dues dels restants pilots.

Els problemes aliens van facilitar la segona victòria de Ramon Ferreyros i Diego Vallejo .

En el campionat per a pilots, el resultat de l'esdeveniment sud-americà va ser rodó pels interessos de Carlos Sainz, doncs tots els pilots que el madrileny tenia per davant a l'arribada a la cita, van sortir amb el seu comptador congelat després de la sisena prova del calendari, amb el que aquest pujava fins la tercera posició empatant amb Richard Burns. Marcus Grönholm, tot i la exlusió, seguia mantenint un cómode marge de diferencia vers Gilles Panizzi, company d'equip del finlandés i pilot especialista d'asfalt, de qui fora d'aquesta superficie no calia esperar massa d'ell.

Pilot	Punts
Marcus Grönholm	31
Gilles Panizzi	20
Richard Burns Carlos Sainz	19 19

Malgrat ser els més ràpids en pista, Peugeot va sortir en blanc de la cita americana, trencant així una fantàstica ratxa de 4 doblets conseuctius. Tot i això la renda que tenien els de la firma del lleó era gran, pel que Ford, tot i sumar 14 punts en situar dos dels seus cotxes oficials en el podi, els de l'oval encara estaven lluny del lideratge. Si més no, aquest resultat servia a la multinacional nord-americana per trencar la igualada que aquests tenien amb els japonesos establerts a Prodrive, és a dir Subaru, abans de baixar per la rampa de sortida de Villa Carlos Paz.

Constructor	Punts
Peugeot	68
Ford	41
Subaru	33