Després d'un inusual error de Loeb-Elena, Marcus i Timo es van trobar amb la victòria i el lideratge mundial.

Amb el centre neuràlgic establert a Olbia, el diumenge 20 de maig de 2007 finalitzava el 4t Ral·li de Sardenya a la mateixa ciutat, esdeveniment que suposava la setena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis. La ronda italiana entregava punts en els certàmens de pilots i marques, així com el campionat junior, amb el què l’estament organitzador feia gal·la d’una llista d’inscrits de 85 equips, dels que 82 es donaven cita a la rampa de sortida el dijous 17 de maig, per a partir de l’endemà divendres fer front a un recorregut composat per 18 especials cronometrades de 342,86 km de distància. Una corda que va ser superada per 67 equips.

En una segona jornada fluixa, Hirvonen-Lehtinen van perdre pràcticament tota opció de victòria.

Seguint el model de la majoria d’esdeveniments contemporanis en el mundial, la primera etapa de l’itinerari tenia en el seu programa un bucle de 3 trams que en celebrar-se en dues ocasions, matí i primera hora de la tarda, generava un total de 6 proves especials. Aquestes cronometrades suposaven els primers 145,40 km competitius de l’edició, resultant tanmateix la distància més llarga per a un escull al llarg de tot el ral·li.

La primera jornada va començar amb sorpresa, quan gràcies a gaudir d’una posició de sortida a pista més endarrerida, i per tant una traçada més neta de grava, els finlandesos de l’equip Stobart Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s’imposaven en la primera cronometrada de l’itinerari, tanmateix el tram més llarg del ral·li. Els finlandesos s’imposaven per davant dels seus compatriotes de l’equip oficial Ford Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i dels pilots de Subaru Chris Atkinson i  Stéphane Prévot.

Sébastien Loeb i Daniel Elena marcaven el millor temps en la prova següent per davant dels germans Petter i Henning Solberg, i els respectius copilots i cotxes, i de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, qui en aturar el cronòmetre just per davant dels líders, retallaven en 2,8 segons el gap amb aquests. El bucle matinal es tancava amb un millor temps de Henning Solberg i Cato Menkerud, mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen en completar el tram a 1,2 segons del registre dels noruecs i amb un avenç de 2,4 segons amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, els de Ford entraven a les assistències a 1,5 segons de la preuada primera posició. Per darrera, Petter Solberg i Phil Mills així com Henning Solberg i Cato Menkerud superaven a la vegada en la taula provisional als campions del món, Sébastien Loeb i Daniel Elena.

En quan es va tornar a passar per les especials per segona vegada, aquestes ja estaven en unes condicions més similars per a tots els pilots, el que va facilitar que ja en el primer tram del segon bucle, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen donessin caça als seus compatriotes de l'equip Stobart. Paral·lelament, les dues posicions que havien perdut Sébastien Loeb i Daniel Elena en la darrera prova especial del bucle matinal, els francòfons de Citroën les recuperaven en aquesta primera prova especial de l’escull post meridional en marcar-hi el segon millor temps.

En la següent especial de perdre el lideratge, és a dir la cinquena del ral·li, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila havien de retirar-se en trencar la suspensió i la direcció del seu Ford Focus RS WRC’06 després de colpejar una roca. Una sort que també van correr els pilots de Subaru Chris Atkinson i Stéphane Prévot, els quals com el d’Stobart, s’acollien al superally en vistes de preparar futures edicions, així com provar opcions en els seus cotxes

La baixa de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila habilitava a la segona parella finlandesa de Ford, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, a entrar en posicions de podi, si bé aquest rol era ex-aequo amb els noruecs, d’Stobart també, Henning Solberg i Cato Menkerud.

El lideratge de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen seria efímer però, doncs per una banda Sébastien Loeb i Daniel Elena marcaven la seva segona victòria de tram consecutiva en la darrera prova especial del dia, un resultat dels de Citroën que coincidia amb la ruptura d’un amortidor en el Focus RS WRC’06 dels finlandesos. La incidència suposava un retard de 25,1 segons a la parella líder, demora que propiciava el relleu en el cap de la classificació provisional.

Quan tocaven les 9 en punt del vespre, l’activitat competitiva del dia que s’havia iniciat a 2 quarts de 9 del matí tocava el seu punt final amb Sébastien Loeb i Daniel Elena en la primera posició per 22,4 segons de marge amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen tancaven les posicions de podi amb 3,8 segons de marge amb Henning Solberg i Cato Menkerud i a 6,7 segons dels seus caps de files. El càntabre Dani Sordo i el català Marc Martí, tancaven el grup dels 5 primers classificats a 45,4 segons de la parella noruega d’Stobart.

A les 8 en punt del matí del dissabte s’iniciava la segona etapa del ral·li amb la sortida del parc tancat d’Olbia, una jornada que amb 142,72 km cronometrats, tenia una corda competitiva sensiblement inferior a l’anterior. Novament el programa es desenvolupava cap al sud d’Olbia al llarg de 6 proves especials, resultants de passar al matí i a primera hora de la tarda per un bucle de tres trams.

Els líders Sébastien Loeb i Daniel Elena s’imposaven en totes tres especials matinals, per davant de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen en les dues primeres i per davant de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen en la que tancava l’escull, amb el que la parella de Citroën es refermava en el lideratge.

Tanmateix en la primera passada per Monte Lerno, vuitena prova especial del programa de l’edició i segona del bucle matinal, tenia lloc un incident ben sorprenent alhora que preocupant. Marcus Grönholm i Timo Rautainen perdien la roda de recanvi del seu cotxe, quelcom que els suposaria l’exclusió del ral·li. Per aquest motiu, l’equip Ford fletava un helicòpter per anar a buscar la roda de recanvi i aquesta arribava a Olbia abans que el propi cotxe. Afortunadament pels membres de l’equip i per l’espectacle en general, els comissaris esportius ho van entendre com un incident accidental i no van emprendre cap sanció.

Emperò, retornant a la tercera prova especial matinal, després de la llarga especial de Monte Lerno, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen es veien en la necessitat de canviar una de les seves rodes, però en no tenir la de recanvi, els finlandesos havien de cobrir l’especial en unes condicions no del tot ideals, motiu pel qual  la parella es deixava 12,5 segons més amb els líders en marcar el quart millor temps.

Així doncs, en el moment d’entrar a les assistències de mitja jornada, els líders havien aconseguit ampliar el seu marge de confiança fins als 41,5 segons amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, mentre que 9,8 segons més avall es trobaven classificats els segons pilots finlandesos de la firma de l’oval, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. Henning Solberg i Cato Menkerud seguien restant a les portes del podi i Dani Sordo i Marc Martí tancaven la pinça dels 5 primers classificats, si bé a 22,7 segons de la parella noruega precursora, és a dir a la meitat del gap del que partien a primera hora del matí cap a l’escull.

En tornar a passar pel bucle la tendència va fer un gir radical, doncs Marcus Grönholm i Timo Rautiainen s’imposaven en la primera i l’última prova especial de l’escull, mentre que a Monte Lerno, la victòria de tram se’ls hi escapava a la parella finlandesa de Ford per tan sols 8 dècimes de segon amb Sébastien Loeb i Daniel Elena.

Donats aquests resultats parcials, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen entraven al parc tancat d’Olbia quan tocaven les 9 de la nit a 36,5 segons del registre de Sébastien Loeb i Daniel Elena, mentre que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, després d’un rendiment totalment contrari al dels seus companys, hi feien entrada a 1 minut i 30,2 segons. D’altra banda Dani Sordo i Marc Martí culminaven el seu objectiu particular en la darrera prova especial sabatina, quan els espanyols aconseguien superar en la taula el Ford Focus RS WRC’06 d’Stobart dels noruecs Henning Solberg i Cato Menkerud. Els de Citroën aturaven el seu temps a 2 minuts i 22,4 segons del registre dels seus companys líders, mentre que els nòrdics de la formació dels transportistes britànics ho feien a 2 minuts i 32,7 segons.

L’edició es tancava amb la jornada més curta de totes, de 54,74 km de recorregut cronometrat al llarg de 6 proves especials, a les que se’ls hi donava el tret de sortida a les 7 del matí. Si bé novament aquestes cronometrades resultaven de passar en dues ocasions per un bucle de 3 trams, a diferència d'etapes anteriors, la jornada es desenvolupava sense assistències.

L’etapa dominical començava amb sorpresa, quan Sébastien Loeb i Daniel Elena cometien un errada a San Giovanni, la primera prova especial, i els pilots es veien obligats a abandonar. Després d’un seguit de salts, els líders se n’anaven un xic llargs en el darrer d’ells, el qual venia seguit d’un revolt, en conseqüència d’aquesta lleugera sortida de pista, el pilot alsacià i el copilot monegasc colpejaven el seu Citroën C4 WRC contra una roca, danyant la seva suspensió frontal esquerra. Malgrat que els líders van seguir competint durant un parell de quilòmetres, les suspensions acabaven per defallir i aquests havien d’esperar al servei de grua per tal de retornar al parc tancat. 

L’incident desencadenava en un relleu en el lideratge, recollint el testimoni de la primera posició provisional uns sorpresos Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, mentre que Dani Sordo i Marc Martí passaven a ocupar posicions de podi. 

Al llop se li veien les orelles a les primeres de canvi, amb el què els nous líders no arriscaven gens ni mica en el que quedava de ral·li, donada la manca d’assistències intermèdies; amb aquests grans condicionants, pilots que fins llavors no havien tingut un clar paper protagonista en les primeres posicions a final de tram, ara si. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen s’imposaven en la primera i tercera prova especial del matí, mentre que Henning Solberg i Cato Menkerud, després de retallar 7 dècimes de segon a Dani Sordo i Marc Martí en la primera prova especial dominical, ho feien en la segona cronometrada per situar-se a 3,9 segons de la tercera posició dels pilots de Citroën, pràcticament l’únic punt calent de la taula.

La parella espanyola de la firma dels dos galons s’esperonava amb els resultats dels seus perseguidors noruecs en les dues primeres proves especials dominicals, i aquests en marcar el segon millor temps per darrera de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, completaven el bucle matinal amb 5,2 segons de marge amb Henning Solberg i Cato Menkerud.

Dani Sordo i Marc Martí seguien esprement fort el seu Citroën C4 WRC a la represa de la competició, i la parella aconseguia el registre de referència per a la resta del parc tancat en la primera cronometrada del bucle, si bé els espanyols només aconseguien incrementar en 1,8 segons les distàncies amb Henning Solberg i Cato Menkerud, els segons més ràpids a final de tram.

Precisament els noruecs repetien el resultat que havien aconseguit en la passada anterior per la segona prova especial del bucle, és a dir la victòria de tram, però en aquesta ocasió el resultat s’aconseguia per tan sols 1 dècima de segon amb, precisament, els seus perseguits Dani Sordo i Marc Martí.

Amb només 9,04 km cronometrats per endavant, la pèrdua de la posició de podi per part de la parella de Citroën semblava dificil, però tot i això aquests marcaven novament el segon millor registre, ara però a 4 dècimes de segon del temps de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.

Un cop celebrades les 18 proves especials que els organitzadors de l’esdeveniment havien disposat en el recorregut, els 67 equips que havien aconseguit completar el programa dominical començaven a fer entrada al parc tancat de Port Cervo a 2 quarts de 3 de la tarda. En aquest moment era quan els finlandesos de Ford Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, amb un temps total de 3 hores 48 minuts i 42 segons per cobrir els 342,86 km competitius de l'edició, certificaven la seva victòria a la cita sarda, tanmateix la vint-i-setena de la parella al mundial. Els seus companys i compatriotes Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen els escudaven en el podi per la seva dreta a 29,2 segons del seu temps, mentre que tancant-lo hi figuraven Dani Sordo i Marc Martí a 1 minut i 21,8 segons del seu temps.

Millorant substancialment en la segona i tercera jornada, Sordo-Martí progressaven en terra alhora que sumaven un podi més.

En la categoria junior, els estonis Urmo Aava i Kuldar Sikk s’imposaven en la primera i tercera prova especial cronometrada de l’itinerari per davant dels seus companys d’equip Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson, invertint-se els papers i per tan sols 8 dècimes de segon en la segona. Tanmateix aquest primer escull ja deixava clar que la lluita per la victòria era cosa de dos, doncs en la tercera posició entraven al primer reagrupament per a les assistències els txecs Martin Prokop i Jan Tománek fregant els 2 minuts de distància amb les dues parelles de Suzuki.

Retornant a les especials cronometrades del matí, els estonis aconseguien una victòria de tram, mentre que els suecs en sumaven dues més, amb el que el retorn al parc tancat d’Olbia es produïa amb 8,3 segons de diferència entre Urmo Aava i Kuldar Siik, amb Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson. Martin Prokop i Jan Tománek es mantenien en la tercera posició, però els txecs es trobaven ja a més de 3 minuts del lideratge.

Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson s’imposaven en les dues primeres proves especials sabatines, i aquests aconseguien rellevar en el lideratge als seus companys estonis. Uns resultats que inquietaven als que fins llavors havien liderat la classe i bona prova d’això era l’errada que els estonis cometien en la tercera prova especial del dia, quan els pilots colpejaven contra un arbre el seu Suzuki Swift S1600 i s’envirollaven, perdent-hi una vintena de segons amb els pilots suecs.

En passar per segona vegada per les especials del matí, els suecs patien una punxada en la primera d’elles, un contra temps al que se li afegia el mal funcionament del gat, amb el què els per llavors líders de la categoria es deixaven una mica més de 2 minuts amb Urmo Aava i Kuldar Siik, novament els més ràpids, que d’aquesta manera recuperaven el lideratge de la classe.

Els líders repetien victòria de tram en la segona passada per Monte Lerno, mentre que Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson guanyaven la darrera prova especial sabatina només per aconseguir entrar a Olbia 1 segon i mig per sota del minut i mig de distància amb Urmo Aava i Kuldar Sikk, mentre que els sempre tercers classificats Martin Prokop i Jan Tománek, ja es trobaven a 5 minuts i 3 dècimes dels estonis.

L’etapa dominical no va aportar gairebé cap novetat i després d’un cert estira i arronsa, més arronsa que no pas estira, entre les dues formacions de Suzuki, finalment Urmo Aava i Kuldar Sikk guanyaven la cita italiana per 1 minut i 9,4 segons de marge amb Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson. Martin Prokop i Jan Tománek tancaven el podi sard a 6 minuts i 22,8 segons dels vencedors.

En traslladar aquests resultats a la classificació provisional del certamen, Per-Gunnar Andersson es mantenia al capdavant de la taula amb 28 punts, és a dir dues victòries i un segon lloc. Mentre que Urmo Aava després d’un tercer i un segon lloc, finalment es feia amb la seva primera victòria de la temporada i s’acostava al pilot suec amb 24 punts. Un altre estoni amb Suzuki, Jaan Mölder, era tercer a la provisional amb 14 punts després de completar el ral·li en cinquè lloc.

Líder en gairebé tot moment de la categoria, Urmo Aava i Kuldar Sikk trencaven la ratxa triomfal d'Andersson-Andersson.

En el campionat per a pilots, la victòria de Marcus Grönholm unida amb l'abandonament de Sébastien Loeb, permetien al pilot finlandés prendre la primera posició en la general provisional del certamen per un marge de 7 punts. Per darrera del campió mundial alsacià, Mikko Hirvonen el pressionava situant-se a tan sols 4 punts.

Pilot

Punts

Marcus Grönholm

55

Sébastien Loeb

48

Mikko Hirvonen

44

En el campionat de constructors, el ral·li també va ser molt positiu pels interessos de la marca que defensaven Marcus Grönholm i Timo Rautiainen així com Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, doncs Ford sumava el seu segon doblet de la temporada que permetia a la marca de l'oval distanciar-se en 12 punts més de Citroën, establint a partir de llavors un marge de 21 punts vers els francesos. Per darrera, a força punts de diferència, Stobart començava a marcar distàncies vers Subaru en la lluita per la tercera plaça.

Constructor
Punts

Ford

99

Citroën

78

Stobart

37

Amb les baixes dels diferents caps de files, la victòria de Neuville-Gilsoul s’aplanava molt.

Amb 45 equips participants presents a la seva cerimònia de clausura, el diumenge 20 de maig de 2018 finalitzava a Matosinhos el 52è Ral·li de Portugal, sisena ronda en el calendari del campionat del món de l’especilitat. L’esdeveniment ibèric comptava amb 20 proves especials cronometrades en el seu programa, llur corda total competitiva era de 358,19 km; una distància a la que es donava inici el dijous 17 de maig amb els 85 equips participants, dels 88 que prèviament havien formalitzat la seva inscripció, baixant per la pertinent rampa de sortida. Tanmateix el ral·li portuguès entregava punts en els certàmens de pilots, constructors, WRC2 i WRC3, així com el campionat júnior.

Gràcies a les espurnes sabatines, Evans-Barritt pujaven al segon graó del podi.

Un any més l’especial espectacle del circuit de Lousada encetava les hostilitats contra el cronòmetre el dijous al vespre, concretament a partir de quan passaven 3 minuts de les 7 de la tarda i per al primer equip en prendre sortida. En els seus 3,36 km cronometrats Ott Tänak i Martin Järveoja hi aconseguien el millor temps per un avenç de 4 dècimes de segon vers el registre de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i dels companys d’equip d’aquests a M-Sport, Teemu Suninen i Mikko Markkula, distàncies en les que els pilots feien entrada al parc tancat de Matosinhos.

El divendres a 3 quarts de 8 del matí s’iniciava el ral·li pròpiament dit amb la sortida dels participants del parc tancat vers les primeres proves especials campestres del programa. Els organitzadors disposaven sobre el rutòmetre un bucle de 3 trams a tocar de la seva frontera més septentrional amb Espanya, pel qual s’hi competia en dues ocasions, matí i tarda, sent posteriorment l’activitat cronometrada completada amb una doble passada per una especial espectacle als carrers de Porto.

Hayden Paddon i Sebastian Marshall s’imposaven en la primera prova especial del dia per davant dels britànics Elfyn Evans i Daniel Barritt i dels irlandesos Kris Meeke i Paul Nagle, amb el què els cinc pilots de la Commonweatlh així com Paul Nagle passaven a ocupar les 3 primeres posicions de la taula. D’altra banda Ott Tänak i Martin Järveoja es menjaven una pedra al ben mig del camí i els estonis es veien obligats a abandonar la competició en trencar el radiador de l’oli.

Kris Meeke i Paul Nagle marcaven el millor temps en la prova següent i els pilots de Citroën passaven a liderar la classificació, mentre que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila cursaven la segona baixa matinera per a Toyota en trencar les suspensions del seu Yaris WRC. Completant un inici d’esdeveniment un tan foll, els càntabres Dani Sordo i Carlos del Barrio marcaven el millor temps en la darrera cronometrada del primer bucle i aquests superaven a Kris Meeke i Paul Nagle en la classificació per 4,6 segons, mentre que Hayden Paddon i Sebastian Marshall entraven a les assistències de mitja jornada tancant les posicions de podi a 2 dècimes de segon de la parella irlandesa de Citroën. 

Precisament en les assistències de migdia els núvols començaven a amenaçar la regió, motiu pel qual Dani Sordo i Carlos del Barrio, així com Kris Meeke i Paul Nagle decidien montar compostos més tous de cara a unes possibles precipitacions. Finalment aquestes no van succeir i el sol va brillar ben radiant al llarg de tota la tarda, obligant als de Hyundai a afrontar el bucle amb cautela. Kris Meeke i Paul Nagle no es reservaven res i els irlandesos amb el millor temps en la primera especial del bucle, tornaven a liderar la classificació, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia ampliaven la llista de baixes en trencar les suspensions després de picar amb una arrel en l’interior d’un revolt.

L’alegria els seria efímera als pilots de Citroën, doncs una punxada lenta els feia perdre una vintena de segons i la primera posició, que tornava a ser per a Hayden Paddon i Sebastian Marshall, però aquests patien un accident en la darrera prova especial campestre del dia, arran del qual el pilot neozelandès era conduït a l’hospital per precaució.

L’altra cara de la moneda eren els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, la parella de Hyundai sumava el seu segon escratx consecutiu en el bucle i aquests passaven a liderar la classificació per davant d’Elfyn Evans i Daniel Barritt i de Kris Meeke i Paul Nagle. Els irlandesos però, en no haver reservat goma, feien bona la frase de les maratons: "sortides de cavall, arribades de burro" i afrontaven les dues passades per l’especial espectacle de Porto sobre llanda, cedint-hi 1 minut i 4 posicions.

Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul conservaven la seva plaça amb dues victòries de tram més, mentre que Dani Sordo i Carlos del Barrio amb dos segons millors temps pels carrers de la segona gran ciutat portuguesa, s’immiscien en les places de podi entremig dels dos Ford Fiesta RS WRC d’M-Sport.

Després d’unes assistències de 49 minuts a final d’etapa, quan estaven a punt de tocar les 9 del vespre a Matosinhos els pilots estan habilitats a entrar al parc tancat abans no toqués la mitjanit, moment en el que la classificació mostrava a Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul en la primera posició per 17,7 segons de marge amb Elfyn Evans i Daniel Barritt i per 24,3 segons amb els seus companys d’equip Dani Sordo i Carlos del Barrio. Teemu Suninen i Mikko Markkula, desplaçats del podi pels càntabres de Hyundai, restaven a les portes del mateix a 3,7 segons del temps dels espanyols i precedint en 13,9 segons als noruecs de Citroën Mads Østberg i Torstein Eriksen així com en 17,8 segons el Toyota Yaris WRC dels seus compatriotes Esapekka Lappi i Janne Ferm.

La segona etapa del ral·li era la més llarga de totes amb 154,64 km cronometrats al llarg de 6 proves especials, les quals resultaven de passar per un bucle de 3 trams en dues ocasions. Una activitat que s’iniciava a 1 quart de 8 del matí i que es donaria per conclosa amb el retorn al parc tancat de Matosinhos a 3 quarts i 4 minuts de 8 del vespre.

Entre els que no s’havien acollit al controvertit “rally2”, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul iniciaven l’etapa amb un escratx, mentre que Elfyn Evans i Scott Martin feien el mateix en la prova següent. Els líders tancaven l’escull matinal amb una nova victòria de tram, la qual tanmateix es produïa en el que era el més llarg de tota l’edició i que permetia a la parella entrar a les assistències de mitja etapa amb 29,9 segons amb els britànics d’M-Sport i 34,9 segons amb els seus companys d’equip Dani Sordo i Carlos del Barrio. 

Per la seva banda els espanyols superaven en totes i cadascuna de les 3 proves especials del bucle a Teemu Suninen i Mikko Markkula i en el segon punt d’interès mediàtic de la jornada, el que atenyia la lluita per la darrera posició de podi, novament els pilots de Hyundai superaven als d’M-Sport i se'n distanciaven en 9,6 segons per deixar el gap en 13,3 segons.

Paral·lelament Kris Meeke i Paul Nagle tornaven a ser, malauradament, notícia per patir un fort accident que deixava la part frontal del seu compartiment totalment masegada i del que afortunadament en sortien indemnes. Tal era el cúmul d’accidents però, que els pilots irlandesos no es tornarien a pujar mai més dalt d’un Citroën en ser acomiadats pels responsables esportius de la firma francesa.

L’estira i arronsa entre els primers i els segons classificats es mantenia al llarg del bucle post meridional, mentre que Teemu Suninen i Mikko Markkula aconseguien revertir la tendència i en superar constantment a Dani Sordo i Carlos del Barrio, els finlandesos d’M-Sport s’acostaven fins als 4,7 segons de la darrera de les posicions de podi.

Emperò, i ja amb pràcticament tots els cotxes a dins del parc tancat de Matosinhos, els comissaris esportius fallaven que calia sancionar a la parella càntabra de Hyundai en 10 segons per haver tocat dues bales de palla el divendres al vespre en l’especial espectacle de Porto, una penalització que suposava la pèrdua de la seva tercera plaça per 5,3 segons amb la parella finlandesa d’M-Sport. Més amunt a la taula,Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul lideraven amb 39,8 segons de marge amb Elfyn Evans i Daniel Barritt i per 1 minut i 1,9 segons amb Teemu Suninen i Mikko Markkula, mentre que per darrera Esapekka Lappi i Janne Ferm encara mantenien opcions de podi en estar classificats a 5,8 segons dels espanyols de Hyundai i a 11,1 segons dels seus compatriotes.

Les 5 proves especials que es programaven al llarg del diumenge, suposaven els darrers 51,53 km competitius de la 52ena edició. Unes cronometrades que es celebraven sense assistències intermèdies i a les que se’ls hi donava inici a les 7 del matí.

Esapekka Lappi i Janne Ferm s’imposaven en la primera prova especial dominical i els de Toyota incrementaven el drama de Dani Sordo i Carlos del Barrio en llevar-lis la quarta posició provisional. La resposta dels pilots de la firma coreana era immediata i aquests en marcar el segon millor temps, escratx per aquells que havien entrat les dues nits prèvies al parc tancat de Matosinhos per la seva pròpia roda, aconseguien recuperar la plaça perduda per 7 dècimes de segon.

Aquest va ser el darrer cant de sirena de la parella espanyola a l’esdeveniment ibèric, doncs els càntabres eren sistemàticament superats per Esapekka Lappi i Janne Ferm, un resultat facilitat també perquè els de Hyundai es trencaven el seu propi parabrises a manca de dues proves especials per completar el recorregut, i els de Toyota, qui feia just un any que hi feien el salt a la categoria reina, completaven el ral·li en quarta posició a 7,4 segons de Teemu Suninen i Mikko Markkula i amb 6,2 segons de marge amb Dani Sordo i Carlos del Barrio.

Amb la cerimònia del podi celebrada i els cotxes pràcticament carregats dalt dels respectius camions de l’equip, els comissaris esportius aplicaven la mateixa sanció de 10 segons a Esapekka Lappi i Janne Ferm i pel mateix motiu que a Dani Sordo i Carlos del Barrio, és a dir, tocar una bala de palla als carrers de Porto, amb el que finalment la quarta plaça retornava a la parella de Hyundai.

Per davant, i quan mancaven 10 minuts per a 2 quarts de 3 de la tarda, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul inscrivien els seus noms com a guanyadors del 52è Ral·li de Portugal en accedir per última vegada al parc tancat de Matosinhos. Els belgues completaven els 358,19 km cronometrats del recorregut en un temps de 3 hores 49 minuts i 46,6 segons, un registre que suposava un marge final de 40,0 segons exactes amb Elfyn Evans i Daniel Barritt. Teemu Suninen i Mikko Markkula, a 47,3 segons del temps dels guanyadors, pujaven per primera vegada a un podi del mundial.

Suninen-Markkula aconseguien el seu primer podi mundial a Portugal.

La classe WRC2 s’iniciava amb un escratx ex-aequo entre Pontus Tidemand i Emil Axelsson, campions en vigència de la categoria, i els finlandesos Juuso Nordgren i Tapio Suominen al circuit de Lousada, una igualada que en quan els pilots posaven rumb a les especials de la frontera espanyola el divendres al matí, es desfeia d’immediat en quan totes dues parelles nòrdiques hi punxaven en la primera especial i passaven a tancar la classificació.

Els francesos Stéphane Lefebvre i Gabin Moreau hi aconseguien el millor temps en la primera especial serrana i els pilots de Citroën passaven a liderar la categoria per 7,0 segons de marge amb Gus Greensmith i Craig Parry. Els britànics retallaven als líders un 1,0 segons gràcies al millor temps de la segona prova especial, mentre que en la tercera i última del matí, Pontus Tidemand i Emil Axelsson començaven la seva remontada, mentre que entre francesos i britànics es començava a establir una distància important i favorable als de la firma dels galons.

Per la tarda però, el rendiment de Stéphane Lefebvre i Gabin Moreau es desplomava i aquests eren ràpidament superats per Gus Greensmith i Craig Parry, qui tanmateix tornaven a guanyar la segona prova especial del bucle, mentre que Pontus Tidemand i Emil Axelsson amb les 3 restants victòries de tram, la tercera especial de la tarda era cancelada arran de l’accident de Hayden Paddon i Sebastian Marshall, aconseguien situar-se dins la pinça dels 5 primers classificats.

A les acaballes de la jornada, es comunicava a Gus Greensmith i Craig Parry que rebien una sanció de 30 segons en no haver seguit l’itinerari indicat, pel que un cop aplicada aquesta penalització, el marge que els britànics tenien en el liderat s’eixugava fins als 4,3 segons amb Lukasz Pieniazek i Przemyslaw Mazur i fins els 4,8 segons amb Stéphane Lefebvre i Gabin Moreau. Pontus Tidemand i Emil Axelsson eren cinquens a 1 minut i 14,6 segons dels líders a 16,2 segons dels quarts classificats, Pedro Heller i Pablo Olmos i amb 15,0 segons de coixí amb els catalans Nil Solans i Miki Ibañez.

La jornada sabatina arrancava amb mal peu per als líders, doncs tal i com havia passat el divendres al matí, aquests punxaven una roda i s’endarrerien en gairebé minut i mig. Stéphane Lefebvre i Gabin Moreau tornaven així a liderar la taula, mentre que Pontus Tidemand i Emil Axelsson s’immiscien en posicions de podi gràcies a una nova victòria de tram. De fet els suecs d’koda marcaven el millor temps en totes i cadascuna de les proves especials del dia i al terme del bucle matinal, els pilots passaven a ocupar la segona posició de la taula, per després a la tarda, i coincidint amb una punxada de la parella francesa líder en la darrera prova especial del dia, accedir a la primera plaça.

Així doncs Pontus Tidemand i Emil Axelsson feien entrada al parc tancat de Matosinhos el dissabte al vespre com a líders amb un marge d’1 minut i 19,4 segons amb Lukasz Pieniazek i Przemyslaw Mazur i de 2 minuts i 7,7 segons amb Stéphane Lefebvre i Gabin Moreau.

Nil Solans i Miki Ibañez també punxaven en aquesta última prova especial sabatina, però en ser totalment incapaços de treure la roda del seu Ford Fiesta R5, aquests es veien obligats a abandonar la jornada i rebre els 10 minuts de penalització, una sanció que també rebien Gus Greensmith i Craig Parry en trencar les suspensions del seu cotxe i no entrar per la seva pròpia roda al parc tancat.

Diumenge, malgrat no tenir la necessitat d’assumir riscos, Pontus Tidemand i Emil Axelsson encara marcarien 2 temps escratx, un segon millor registre i 2 tercers millors temps en les dues passades per la mítica especial de Fafe, un balanç que permetia als campions suecs anotar-se la victòria final per 2 minuts i 6,5 segons de diferència amb Lukasz Pieniazek i Przemyslaw Mazur i per 2 minuts i 23,5 segons amb Stéphane Lefebvre i Gabin Moreau.

Amb aquesta, Pontus Tidemand acumulava ja 3 victòries i un segon lloc al campionat, amb el què el pilot suec incrementava distàncies amb el seu company Jan Kopecký fins als 43 punts. D’altra banda, Gus Greensmith perdia una bona ocasió de llevar el segon lloc a la classificació al pilot txec, doncs el britànic completava el ral·li en vuitè lloc i només sumava 4 punts en el seu comptador particular.

Tidemand-Axelsson demostraven perquè eren els campions.

En la classificació reservada als vehicles de 2 rodes motrius, categoria en la que només s’hi trobaven els participants del certamen júnior, els suecs Emil Bergkvist i Joakim Sjöberg començaven el seu concurs al ral·li amb força, imposant-se en les 5 primeres proves especials del programa. Una ratxa que era trencada pels seus compatriotes Dennis Rådström i Johan Johansson en la segona especial del bucle de la tarda i que en donar-se’ls-hi força millor a aquests últims les cronometrades pels carrers de Porto, aconseguien rellevar-los al capdavant de la classificació per estret marge.

Dennis Rådström i Johan Johansson afrontaven l’escull sabatí amb 5,0 segons de distància amb Emil Bergkvist i Joakim Sjöberg i per 17,7 segons amb Ken Torn i Kuldar Sikk. Els segons classificats es retrobaven amb les victòries de tram i aquests en encadenar-ne 2 en les 2 primeres proves especials de l’etapa, es tornaven a situar al capdavant de la taula per 1,2 segons de marge.

En la tercera i última del matí però, els riscos que estaven assumint els pilots es cobraven el peatge més alt possible, l’accident, i Emil Bergkvist i Joakim Sjöberg es veien obligats a abandonar. Un camí, el de l’abandonament, que també seguirien Ken Torn i Kuldar Sikk en la quarta prova especial del dia i després d’haver aconseguit el millor temps de la classe en la tercera.

Així doncs, amb els dos principals rivals fora de cursa, Dennis Rådström i Johan Johansson es trobaven amb un marge de confiança superior al minut amb els segons classificats, Callum Devine i Brian Hoy, quelcom que convidava als pilots suecs a asserenar-se.

Amb només 1 única victòria de tram més en el que restava de prova, i un cop que els seus rivals irlandesos causaven baixa per accident a l’equador de l’escull dominical, Dennis Rådström i Johan Johansson s’anotaven la victòria per 14 minuts i 57,8 segons amb els italians Enrico Oldrati i Danilo Fappani i per 17 minuts i 27,3 segons amb els neozelandesos David Holder i Jason Farmer.

En traspassar aquests resultats a la classificació del certamen, Dennis Rådström incrementava el seu marge al capdavant de la taula, sent a partir de llavors de 19 punts amb Emil Bergkvist, quart al final malgrat tot, i de 23 punts amb Jean-Baptiste Franceschi, pilot amb qui compartia la primera posició a la sortida de Còrsega.

Donat que en el campionat junior cadascuna de les victòries de tram aconseguides al llarg de l’esdeveniment suposaven un punt extra, Dennis Rådström liderava la classificació a la sortida de la ronda portuguesa per 26 punts amb Emil Bergkvist i per 27 punts amb Jean-Baptiste Franceschi.

Rådström-Johansson pràcticament guanyaven sols.

Al Ral·li de Portugal Thierry Neuville no aconseguia la perfecció però si acostava, doncs el belga a part d’aconseguir la victòria a l’esdeveniment, hi aconseguia el segon millor temps al Power Stage, una actuació que li valia 29 punts; puntuació que davant els zeros de Sébastien Ogier i d’Ott Tänak catapultava al pilot al capdavant de la classificació.

Pilot

Punts

Thierry Neuville

119

Sébastien Ogier

100

Ott Tänak

72

En el campionat de constructors, M-Sport situava a dos dels seus Ford Fiesta RS WRC dalt del podi portuguès i per tant el preparador britànic aconseguia més punts que ningú altre a l’esdeveniment per aferrar-se a la segona posició provisional a 13 punts de Hyundai, marca que mantenia el lideratge principalment gràcies a la victòria dels seus caps de files, doncs Dani Sordo i Carlos del Barrio no estaven nominats en el certamen i la seva quarta posició final era fantasma, sent aquesta plaça recollida per Esapekka Lappi i Janne Ferm per a Toyota.

Constructor
Punts

Hyundai

175

M-Sport

162

Toyota

140