Daniel Elena sumava amb aquesta 25 victòries al mundial, superant el record de Luis Moya.

Setena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, el diumenge 21 de maig de 2006 finalitzava a la localitat de Porto Cervo el 3r Ral·li de Sardenya. La prova, que gaudia d'un recorregut totalment renovat en relació a edicions anteriors, aplegava un total de 81 equips en la seva llista oficial d’inscrits, dels quals 79 van ser presents a la rampa de sortida situada a Olbia. 60 dels equips participants podien completar els 344,94 km cronometrats repartits al llarg de 18 especials que conformaven l’itinerari de la ronda italiana. Una ronda que a part d’entregar punts en els certàmens de pilots i marques, també ho feia en el júnior.

Sense presentar batalla al lideratge, Hirvonen-Lehtinen van poder ser només segons.

L’edició arrancava a les 8 en punt del matí, hora de sortida del parc tancat d’Olbia, amb un bucle de 3 trams que en celebrar-se al matí i a primera hora de la tarda, generava el total de 6 proves especials de 129,64 km cronometrats que formaven el recorregut pel divendres. Amb un reagrupament per a les assistències entre bucles a la mateixa localitat, l’activitat competitiva finalitzava amb el retorn al parc tancat quan passaven 5 minuts de 3 quarts de 7 de la tarda.

Marcus Grönholm i Timo Rautiainen començaven la seva participació al ral·li portant la veu cantant, doncs els finlandesos de Ford marcaven els tres primers escratxs del bucle matinal, un resultat facilitat també pel fet de no haver d'obrir pista tal i com feien els seus màxims oponents, Sébastien Loeb i Daniel Elena.

Els australians de Subaru Chris Atkinson i Glenn MacNeall seguien als líders al terme de la primera prova especial del dia, però ben d’hora el seu Impreza S12 WRC va donar símptomes de problemes de direcció, una circumstància de la qual es van aprofitar els altres finlandesos de Ford, és a dir Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, qui amb un segon millor temps al terme de la segona prova especial, accedien a aquesta plaça en la classificació general provisional, mentre que els de la Constel·lació de les Plèiades restaven en el darrer graó de podi.

En la tercera i última prova especial matinal, la parella australiana seguia concedint segons, i amb un setè millor temps, els pilots baixaven tres posicions més a la taula, mentre que els encarregats d’escombrar la pista, Sébastien Loeb i Daniel Elena, passaven a ocupar el tercer lloc a 40,4 segons i 3 dècimes de segon dels dos Ford oficials que tenien per davant.

Després del pertinent pas per les assistències, les segones passades pels trams oferien unes condicions més similars a tots els caps de files del campionat. Sébastien Loeb i Daniel Elena s’imposaven en les dues primeres proves especial del bucle, amb el que immediatament donaven compte de les 3 dècimes de segon que els separaven de la segona posició, per després refermar-s’hi en aquesta plaça.

Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, que havien aconseguit el segon millor temps per davant dels seus companys de formació en les dues primeres proves especials de l’escull post meridional, privaven per 1 dècima de segon a Sébastien Loeb i Daniel Elena d’una tercera victòria parcial de tram en la sisena i darrera prova especial del dia, mentre que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen tornaven a marcar el tercer millor temps.

Tanmateix en aquesta darrera prova especial, i després de patir diverses punxades en les seves Pirelli, Petter Solberg i Phil Mills certificaven un mal dia per a Subaru en haver-se de retirar i acollir-se al superally per tal de sortir l’endemà.

En el moment d’entrar al parc tancat d’Olbia doncs, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen lideraven la classificació per un marge de 35,4 segons amb Sébastien Loeb i Daniel Elena, mentre que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen tancaven les posicions de podi a 1 minut i 4,2 segons dels seus companys d’equip. Sense contra temps ni enrenous, els noruecs Henning Solberg i Cato Menkerud quedaven a 40,3 segons de les places de podi a bord del Peugeot 307 WRC privat, mentre que Dani Sordo i Marc Martí eren cinquens a 19,3 segons dels seus precursors i molt pressionats pels italians Gigi Galli i Giovanni Bernacchini, després d'haver errat els reglatges del primer bucle.

La segona etapa era si més no la més llarga de tot l’itinerari, amb 137,36 km cronometrats als que es donaven inici a les 8 del matí del dissabte 20 de maig. Novament aquesta distància competitiva es trobava distribuïda al llarg de 6 proves especials, resultants de passar pel matí i a primera hora de la tarda per un bucle de 3 trams.

Marcus Grönholm i Timo Rautiainen seguien estenent el seu domini en la primera prova sabatina en aconseguir-hi un altre registre de referència per a les taules de temps, però en la següent especial, com a conseqüència d’una mala recepció d’un salt, el càrter del seu Ford Focus RS WRC’06 es trencava i en quedar-se sense pressió d'oli, els líders havien de retirar-se. 

D'aquesta manera Sébastien Loeb i Daniel Elena, que havien aconseguit el segon millor temps en la primera prova especial del dia i la victòria de tram en aquest segon tram, prenien el relleu al capdavant de la taula classificatòria seguits de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. Henning Solberg i Cato Menkerud tancaven el podi provisional, si bé a 3,5 segons del seu rgistre s’hi trobaven Dani Sordo i Marc Martí i 8 dècimes de segon més avall Gigi Galli i Giovanni Bernacchini.

Els nous líders tancaven el bucle matinal amb un altre escratx, mentre que Gigi Galli i Giovanni Bernacchini en aconseguir-hi el segon millor temps per darrera dels campions del món en vigència, s’enfilaven fins a la tercera posició. Paral·lelament, l’altre Peugeot 307 WRC preparat per Bozian, el que pilotaven Henning Solberg i Cato Menkerud, havia d’abandonar la competició en picar contra un arbre després d’una sortida de pista i trencar el radiador de la seva montura.

En el moment d’entrar al reagrupament de mitja jornada doncs, Sébastien Loeb i Daniel Elena lideraven per 1 minut i 55,3 segons de marge amb Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, mentre que Gigi Galli i Giovanni Bernacchini eren tercers a 2 minuts i 31,4 segons dels líders. Dani Sordo i Marc Martí quedaven a les portes del podi a 6,3 segons dels transalpins, mentre que els seus companys i compatriotes, Xevi Pons i Carlos del Barrio, passaven a tancar la pinça dels 5 primers classificats, després de l’enèssim problema mecànic de Chris Atkinson i Glenn MacNeall, a 3 minuts i 19,3 segons dels seus caps de fila.

Per la tarda Sébastien Loeb i Daniel Elena van seguir estirant la classificació amb dos escratxs més de 3 possibles, mentre que en la darrera plaça de podi es mantenia l’estira i arronsa entre Gigi Galli i Giovanni Bernacchini amb Dani Sordo i Marc Martí. Els italians amb un segon millor temps per darrera del Subaru de Petter Solberg i Phil Mills eixamplaven distàncies amb el pilot càntabre i el copilot català, però aquests responien amb un segon i un tercer millor temps en les dues últimes proves especials del dia que els permetia acabant per superar a la parella protegida per Pirelli per tan sols 1,0 segons de diferència.

Quan faltaven 5 minuts per a 3 quarts de 6 de la tarda, els pilots tornaven al punt de sortida, és a dir el parc tancat d’Olbia amb Sébastien Loeb i Daniel Elena al capdavant de la classificació per 2 minuts i 17,0 segons de marge amb Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. Dani Sordo i Marc Martí eren tercers a 2 minuts i 56,0 segons dels seus companys d’equip, mentre que 1,0 segons més avall s’hi trobaven classificats Gigi Galli i Giovanni Bernacchini. Malauradament però, els pilots italians no podrien disputar la plaça de podi als espanyols l’endemà diumenge, doncs com a conseqüència d’un impacte el seu càrter es trencava, i si bé la parella accedia al parc tancat, el seu motor estava difunt i no podria prendre la sortida l’endemà. Xevi Pons i Carlos del Barrio es trobaven doncs en una virtual quarta posició a 1 minut i 31,1 segons dels seus companys d’estructura, mentre que Chris Atkinson i Glenn MacNeall es trobaven a 1 minut i 29,3 segons del pilot de Manlleu i el copilot de Santander.

La tercera i última jornada, al contrari de les dues anteriors, es disputava cap al nord d’Olbia i aquesta novament tenia 6 proves especials cronometrades en el seu programa resultants de passar en dues ocasions per un bucle de 3 trams. Amb sortida del parc tancat a les 7 del matí, l’arribada s’establia pels primers participants per a partir d’1 quart de 3 de la tarda. Una etapa que si bé només tenia 77,94 km cronometrats al llarg de tot el dia, el principal handicap d’aquesta distància raïa en que es disputava sense assistències. 

Les posicions estaven molt ben definides en el moment de sortir del parc tancat i el risc de vessar-la era molt elevat, motiu pel qual els llebrers de la jornada esdevenien els dos Subaru Impreza S12 WRC presents a la ronda sarda, és a dir el de Petter Solberg i Phil Mills i el de Chris Atkinson i Glenn MacNeall, els quals aconseguirien marcar 3 victòries de tram en les 6 especials del dia. Malauradament els problemes amb la direcció tornarien a ser presents en els seus cotxes i aquests es tornarien a endarrerir en els darrers compassos de l’itinerari.

Tot i això Sébastien Loeb i Daniel Elena s’asseguraven la victòria amb dues victòries de tram i dos segons millors temps en les dues primeres proves especials dominicals, sent el darrer escratx que quedava per assignar pels txecs d’Škoda Jan Kopecký i Filip Schovánek. Tanmateix les distàncies entre Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen amb Dani Sordo i Marc Martí pràcticament van restar constants, només s’incrementaven en 7,3 segons, mentre que Xevi Pons i Carlos del Barrio es deixaven mig minut més amb els seus companys i compatriotes en el transcurs de tota la jornada.

Arribats a Porto Cervo a 1 quart de 3 de la tarda, el 3r Ral·li de Sardenya arribava al seu punt final amb la victòria de Sébastien Loeb i Daniel Elena, la parella completava els 344,90 km del programa amb un temps de 3 hores 54 minuts i 18,9 segons i el monegasc esdevenia el copilot amb més victòries en el mundial després de superar el récord de 24 que ostentava el gallec Luis Rodriguez Moya des del Ral·li d’Argentina de 4 anys enrere. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen quallaven la seva millor participació en el que es portava de temporada i pujaven al segon graó del podi a 2 minuts i 41,4 segons del temps dels guanyadors, mentre que Dani Sordo i Marc Martí rebien una nova dutxa d’escumós en completar el programa a 3 minuts i 27,7 segons del registre dels seus companys de carpa.

Primer podi en terra per a Dani Sordo i Marc Martí.

En la categoria júnior els estonis Urmo Aava i Kuldar Sikk eren els amos i senyors de la classe en quan els pilots s’imposaven en les tres proves especials que composaven el primer escull del ral·li, a la tarda però, en tornar a passar per les cronometrades, el rol el prenien els seus companys d’equip britànics Guy Wilks i Phil Pugh, que s’imposaven en totes tres, mentre que els líders en patir una punxada en l’equador del bucle post meridional, s’endarrerien en uns 5 minuts facilitant el canvi de noms en el lideratge.

Guy Wilks i Phil Pugh feien entrada en el parc tancat d’Olbia el divendres a la tarda amb 1 minut i 24,2 segons de coixí amb els suecs Patrik Sandell i Emil Axelsson, mentre que el zimbabuès Conrad Rautenbach i el britànic David Senior tancaven les places de podi a 4 minuts i 18,4 segons del lideratge.

La segona etapa del programa tenia un avenir com el de l'anterior en quan a victòries de tram es refereix, és a dir, amb un domini aclaparador de les parelles de Suzuki. Urmo Aava i Kuldar Sikk s’imposaven en les dues primeres cronometrades de la jornada, mentre que entre la tercera i la sisena, els autors del millor temps eren Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson, qui corrien gràcies al superally després d’haver patit una sortida de pista en la penúltima prova especial la jornada anterior.

Els líders, Guy Wilks i Phil Pugh, es mantenien sempre en la part alta de les classificacions individuals, 4 segons temps i 2 tercers temps, amb el què els britànics incrementaven en 1 minut el seu marge amb Patrik Sandell i Emil Axelsson i gairebé en 3 minuts amb els darrers inquilins de podi, Conrad Rautenbach i David Senior.

Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson guanyaven totes i cadascuna de les proves especials del diumenge, sent l’honor compartit amb Urmo Aava i Kuldar Sikk en la sisena i última d’elles, per continuar així en el seu progrès de posicions fins arribar a les portes del podi en l’última d’elles. D’altra banda Guy Wilks i Phil Pugh es veien obligats a abandonar la competició en la darrera prova especial matinal, quan una conducció d’oli es trencava i el seu motor es quedava sense el líquid lubricant vital.

Patrik Sandell i Emil Axelsson prenien així el lideratge de la classe sense haver guanyat cap prova especial, els quals completaven el recorregut amb un marge de 5 minuts i 8,4 segons amb Conrad Rautenbach i David Senior, i de 5 minuts i 36,4 segons amb Urmo Aava i Kuldar Sikk.

Amb 5 cites celebrades en el calendari junior, Patrik Sandell era el cinquè pilot en guanyar un esdeveniment del campionat. Però si més no el suec en combinar aquesta victòria amb 2 segons llocs previs, passava a encapçalar la provisional del certamen amb 26 punts, 5 més que no pas el seu compatriota Per-Gunnar Andersson i 6 més que Urmo Aava.

Sandell-Axelsson esdevenien els cinquens guanyadors en cinc ral·lis.

El resultat de la cita sarda era clarament favorable a Sébastien Loeb, doncs a part de sumar la seva cinquena victòria consecutiva en el certamen de pilots, el seu màxim oponent, el finlandès Marcus Grönholm, se n'anava de l'illa Mediterrània amb les mans buides després d'abandonar quan liderava. Paral·lelament Dani Sordo, i en l'any del seu debut en la màxima categoria, pressionava al dos vegades campió del món en sumar el seu tercer podi i situar-se a tan sols cinc punts de distància.

Pilot	Punts
Sébastien Loeb	66
Marcus Grönholm	35
Daniel Sordo	30

En el campionat de constructors, Dani Sordo i Marc Martí no retenien punts, pel que el quart lloc de Xevi Pons i Carlos del Barrio es traduia en una tercera posició en el certamen, el que permetia a Kronos-Citroën distanciar-se al capdavant de la classificació de Ford. Subaru per la seva banda naufragava en la cita i veia com la mala estrugança de Chris Atkinson i Glenn MacNeall i de Petter Solberg i Phil Mills es traduia en només 7 punts, 1 menys que Ford.

Constructor	Punts
Kronos-Citroën	85
Ford	65
Subaru	58

Especificacions tècniques
Motor	4 cilindres en línia de 1620 centímetres cúbics (82,50 mm de diàmetre - 75,50 mm de carrera) amb turbo.
Potència	275 CV a 4750 rpm
Canvi	Seqüencial de 5 velocitats
Transmissió	A les 4 rodes
Longitud	3994 mm
Amplada	1820 mm
Alçada	1467 mm
Distància entre eixos	2470 mm
Pes mínim	1230 kg

 

Concebut per tal de donar relleu a l'anterior Škoda Fabia S2000, i per tant lliutar en la categoria intermitja del mundial de ral·lis així com l'absolut europeu i els diferents certamens nacionals, el cotxe rebia la seva homologació per part de la FIA el dimecres 1 d'abril de 2015. La nova normativa R5 establia el sostre de la capacitat del motor en 1600 centímetres cúbics, però tanmateix hi permetia instal·lar un turbo, element que en el cas del model txec provenia de l'Audi S3, unes regulacions que van obligar a Škoda a dedicar 15 mesos en el seu desenvolupament.

El cotxe debutava de la mà dels pilots de la casa Jan Kopecký i Pavel Dresler al Ral·li Šumava Klatovy txec a finals d'abril, però no seria fins al dijous 21 de maig de 2015, coincidint amb l'inici de les primeres cronometrades del 49è Ral·li de Portugal, que el Škoda Fabia R5 faria el seu debut oficial al mundial de ral·lis. Els pilots escollits per a l'ocasió eren els finlandesos Esapekka Lappi i Janne Ferm i els suecs Pontus Tidemand i Emil Axelsson, qui completaven el recorregut de la cita portuguesa en segona i tercera posició respectivament a molts pocs segons del Ford Fiesta RRC de Nasser Al-Attiyah i Mathieu Baumel.

A Polònia, mes i escaig des del seu debut, Esapekka Lappi i Janne Ferm aconseguien la primera victòria en la categoria WRC2 del cotxe, iniciant així una llarga trajectòria de victòries que permetiria a la marca txeca guanyar els certamens WRC2 de manera consecutiva els anys 2016, 2017 i 2018. Al maig de 2019, Škoda introduïa el Fabia R5 Evo, pel que el model aconseguiria acumular un total de 36 victòries en aquest campionat en les seves 51 participacions.

Ogier-Ingrassia guanyaven per 5a vegada a Portugal i empataven així amb el rècord d'Alén-Kivimäki.

Amb 41 equips presents a la cerimònia de clausura celebrada a Matosinhos, el diumenge 21 de maig de 2017 es donava per finalitzat el 51è Ral·li de Portugal. La cita ibèrica era la sisena ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis, que amb un recorregut format per 19 proves especials de 349,17 km de distància cronometrada i l'opció d'atorgar punts pels certàmens de pilots, constructors, així com el WRC-2, WRC-3, presentava una llista d'inscrits formada per 65 equips, dels que tots llevat d'un d'ells prenien la sortida des de la pertinent rampa ubicada a la mateixa població el dijous 18 de maig.

Neuville-Gilsoul van voler guardar goma el diumenge i això els va privar picar més amunt.

Sobre el traçat del circuit de ral·licròs de Lousada es dibuixava una especial espectacle de 3,36 km, llur distància cronometrada servia per donar el tret de sortida a l'edició el dijous al vespre. En ella s'hi produïa un escratx ex-aequo entre els belgues de Hyundai Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul amb els noruecs privats Mads Østberg i Ola Fløene, els quals se n'anaven a dormir com els primers líders de la prova amb 1 dècima de segon de marge vers Hayden Paddon i el seu nou copilot Sebastian Marshall.

Després d'aquesta breu especial espectacle, el ral·li arrancava realment l'endemà divendres, amb l'entrada en escena de 6 proves especials forestals, agrupades en un bucle de 3 trams pel que s'hi passava matí i tarda, i a les que se'ls hi unia una doble passada pel tram espectacle dels carrers de Braga per tancar la jornada de competició; en total aquesta segona etapa suposaven 148,32 km de competició.

Les alternatives van estar a l'ordre del dia al llarg de les especials matinals, i així amb el millor temps en la primera especial matinal, Hayden Paddon i Sebastian Marshall passaven a liderar la prova per davant de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i de Kris Meeke i Paul Nagle. En la següent especial, els finlandesos de Toyota eren els qui gràcies al seu millor temps, passaven a ocupar la primera posició, mentre que la parella de Hyundai queia 5 posicions, mentre que en la tercera i última especial matinal es certificava un inici de ral·li molt renyit en quan els segons, tercers i quarts classificats, és a dir Kris Meeke i Paul Nagle, Ott Tänak i Martin Järveoja, i Craig Breen i Scott Martin, empataven a l'escratx per entrar a les assistències intermèdies amb menys de segon i mig de demèrit vers els líders.

En la represa, Hayden Paddon i Sebastian Marshall tornaven a imposar-se en la primera especial del bucle, mentre que els pilots irlandesos de Citroën, Kris Meeke i Paul Nagle, eren els qui passaven a liderar la classificació provisional. Una punxada lenta soferta a les acaballes de la cinquena cronometrada del dia, posava punt i final al liderat de la parella irlandesa, que cedia el testimoni als estonians Ott Tänak i Martin Järveoja.

Ja en la darrera prova especial forestal, els moments dramàtics es començaven a succeir a la prova ibèrica, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila bolcaven el seu Yaris WRC a l'inici de la cronometrada a causa d'una averia en els frens, el que els obligava a abandonar la competició, mentre que Hayden Paddon i Sebastian Marshall seguien el mateix camí que els finlandesos a causa d'una averia elèctrica. Uns altres en abandonar la competició eren els irlandesos Kris Meeke i Paul Nagle, els quals trencaven la suspensió del seu C3 WRC arran d'una sortida de pista.

Paral·lelament la parella cantabro-catalana de Hyundai, Dani Sordo i Marc Martí, s'anotaven el seu primer escratx al ral·li, amb el que els pilots assolien la segona posició provisional a 3,6 segons dels líders i amb 2,6 segons de coixí vers els tercers classificats, els campions mundials en vigència Sébastien Ogier i Julien Ingrassia.

Precisament la parella francesa d'M-Sport s'anotava el millor registre en la primera passada per l'especial urbana de Braga, mentre que en la segona i última del dia, aquests s'hi anotaven el segon millor temps, el que els permetia estrènyer el cèrcol sobre els seus dos precursors i fer entrada al parc tancat del divendres al vespre amb 5,0 segons de demèrit vers els seus companys d'equip i líders provisionals Ott Tänak i Martin Järveoja i a 4 dècimes de segon de la segona posició ocupada per Dani Sordo i Marc Martí. Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, a 11,1 segons dels líders, mantenien moltes opcions d'entrar a les places de podi, si bé no podien descuidar la pressió que exercien per darrera Craig Breen i Scott Martin, i Elfyn Evans i Daniel Barritt, classificats a 1,8 i 7,2 segons de la parella belga respectivament.

La segona jornada competitiva tenia en el seu programa 154,56 km cronometrats, esdevenint així en l'etapa més llarga de tota la cita, els quals es repartien al llarg de 6 proves especials forestals, que a la seva vegada s'agrupaven en un bucle de 3 trams pels que s'hi passaven matí i tarda seguint amb els convencionalismes de l'època.

Sébastien Ogier i Julien Ingrassia sortien a l'atac, i en imposar-se en la primera cronometrada sabatina, els campions del món es feien amb la segona posició de Dani Sordo i Marc Martí alhora que es situaven a només 1,1 segons del liderat provisional. Ott Tänak i Martin Järveoja retornaven el cop imposant-se en la prova següent, però en la tercera i última del bucle matinal, els estonians colpejaven el voral de la pista trencant quelcom que els feia perdre minut i mig i amb ell el liderat i la posició de podi. Per la seva banda Sébastien Ogier i Julien Ingrassia marcaven el seu segon temps escratx del matí i els pilots provençals assolien el liderat provisional de la prova per davant de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, qui una prova abans havien aconseguit sobrepassar als seus companys de formació Dani Sordo i Marc Martí.

Per la tarda belgues i francesos tenien un peculiar estira i arronsa per la primera posició amb dos escratxs pels de Hyundai i 1 pels d'M-Sport, mentre que la parella espanyola de Hyundai es despenjava de tota lluita pel liderat, quan després d'anar perdent segons en compte-gotes al llarg del dia, en la darrera especial cronometrada del dia hi trencaven un trapezi de suspensió posterior, cedint de cop una vintena de segons que els portaven a completar la segona etapa a 51,3 segons de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul per la seva banda entraven al parc tancat de Matosinhos a 16,8 segons del liderat, mentre que Ott Tänak i Martin Järveoja aconseguien superar en el darrer instant a Craig Breen i Scott Martin per 2,8 segons i assolir així la quarta posició a 1 minut i 29,6 segons dels seus companys.

Diumenge el ral·li s'acabava amb 4 proves especials sense assistències i 42,93 km cronometrats, destacant les dues passades per la mítica especial de Fafe, llur segona passada servia per tancar edició i atorgar punts extra als 5 primers classificats, la coneguda com “Power Stage”. Precisament el fet que l'etapa es disputés sense assistències intermèdies, va fer que els principals favorits decidissin guardar goma de cara a l'especial final, pel que l'intent d'assalt de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul al liderat, no es va poder veure.

Els reenganxats Hayden Paddon i Sebastian Marshall s'imposaven en la primera i tercera especial dominical, mentre que en la segona prova del dia el millor temps era quasi bé per accident per a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Tot i guardar roda de cara al Power Stage, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul veien com Ott Tänak i Martin Järveoja els prenien per 4 dècimes de segon el plaer d'imposar-se en aquesta cronometrada tan especial.

Amb l'entrada al parc tancat de Matosinhos el diumenge al migdia, es donava per conclosa la 51ena edició de la cita portuguesa, la qual es salvava amb la victòria de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Els francesos, que guanyaven per cinquena vegada el ral·li que els va donar la seva primera victòria mundial, si bé en un escenari diferent del de la present edició, empataven amb el rècord de victòries que ostentaven des de 1987 els finlandesos Markku Alén i Ilkka Kivimäki, i completaven els 349,17 km cronometrats en un temps total de 3 hores 42 minuts i 55,7 segons, és a dir 15,6 segons menys que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul. Dani Sordo i Marc Martí, que arran de l'incident de la sisena especial sabatina es dedicaven a completar cronometrades sense assumir riscs, tancaven el podi portuguès a 1 minut i 1,7 segons dels guanyadors.

A Sordo-Martí se'ls sol donar bé el ral·li portuguès, aconseguint-hi el seu segon podi de la temporada i el 42è en la carrera del pilot càntabre.

En categoria WRC-2 els noruecs Andreas Mikkelsen i Anders Jæger feien una nova demostració de superioritat en imposar-se en les 9 primeres cronometrades del dijous i divendres, el que conferia a la parella escandinava un marge superior al minut vers els finlandesos Teemu Suninen i Mikko Markkula, qui a la seva vegada estaven immersos en una lluita estreta amb Pontus Tidemand i Jonas Andersson per la segona posició.

Dissabte al matí la parella finlandesa de M-Sport acabava amb la ratxa de la parella noruega d'Škoda en les dues primeres especials del matí, si bé els líders tornaven a fer via en la tercera i última del bucle matinal, alhora que Teemu Suninen i Mikko Markkula cedien la segona posició a Pontus Tidemand i Jonas Andersson en no trobar-se del tot a gust en aquesta última especial matinal. En les segones passades per les especials es repetien els mateixos resultats parcials, amb el que Andreas Mikkelsen i Anders Jæger retornaven a Matosinhos amb una mica més de 3 minuts de marge vers els seus companys d'equip suecs.

Donades aquestes distàncies tot semblava estar decidit de cara al diumenge, però incomprensiblement els líders patien una sortida de pista en la darrera especial cronometrada del recorregut, la segona passada per Fafe, amb el que la victòria final recalava en mans de Pontus Tidemand i Jonas Andersson per 11,2 segons de diferència en relació a Teemu Suninen i Mikko Markkula.

En clau de campionat Pontus Tidemand sumava la quarta victòria de la temporada, amb la que el pilot suec acumulava ja 100 punts i es distanciava en 46 punts de Teemu Suninen i en 50 d'Andreas Mikkelsen.

Quasi sense voler, Tidemand-Andersson es trobaven amb la victòria a Fafe.

Entre els vehicles de dues rodes motrius les alternances, la manca de lideratge i les errades van estar a l'ordre del dia al llarg de la primera etapa, sent els polonesos Jakub Brzezinski i Robert Hundla els qui aconseguien el millor botí a l'arribada a Matosinhos en aconseguir la primera plaça per gairebé 10 minuts de marge vers els mexicans Francisco Name i Armando Zapata.

Els polonesos es van mantenir al capdavant de la general fins a la represa del dissabte al migdia, quan un problema de motor els obligava a abandonar la prova, moment en que la parella centre-americana passava a ocupar la primera plaça, una posició que aquests ja no abandonarien fins al final de l'esdeveniment gràcies sobretot als problemes dels seus rivals.

Per a Francisco Name, la victòria portuguesa tot just li suposava els seus primers 25 punts al campionat, mentre que Nil Solans, segon classificat al podi de Matosinhos, refermava la seva segona posició provisional del certamen a 14 punts de Raphaël Astier, pilot que cursava abandonament a Portugal.

Les errades i els problemes van ser nota predominant, condicions que facilitaven la victòria de Name-Zapata.

Sébastien Ogier aconseguia la victòria i 1 punt extra al Power Stage de la ronda portuguesa, amb el que el campió del món i líder provisional de la classificació del campionat de pilots, aconseguia distanciar-se en 4 punts més del seu màxim perseguidor, el belga Thierry Neuville. Jari-Matti Latvala per la seva banda tenia un ral·li per oblidar i veia com l'estonià Ott Tänak el pressionava per darrera per fer-se amb la darrera plaça de podi situant-se a tan sols 5 punts de la seva posició.

Pilot	Punts
Sébastien Ogier	128
Thierry Neuville	106
Jari-Matti Latvala	88

La combinació de la victòria i el quart lloc de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i d'Ott Tänak i Martin Järveoja respectivament, permetia al preparador britànic M-Sport esdevenir per quarta vegada la marca que més punts aconseguia en una cita del mundial, si bé en aquesta ocasió el feix de punts aconseguit vers els seus més immediats perseguidors, Hyundai, era de tan sols 4. Per darrera Toyota i Citroën aconseguien la mateixa puntuació, amb el que les posicions quedaven inalterades.

Constructor	Punts
M-Sport	199
Hyundai	173
Toyota	113