Daniel Elena sumava amb aquesta 25 victòries al mundial, superant el record de Luis Moya.

Setena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, el diumenge 21 de maig de 2006 finalitzava a Porto Cervo el 3r Ral·li de Sardenya. La prova, que gaudia d'un recorregut totalment renovat en relació a edicions anteriors, aplegava un total de 81 equips inscrits, dels quals 79 van ser presents a la rampa de sortida situada a Olbia, per 60 d'ells completar els 344,94 km cronometrats repartits al llarg de 18 especials que composaven la ronda italiana que a part de ser puntuable per als campionats de pilots i marques, també ho era pel mundial júnior.

Sense presentar batalla al liderat, Hirvonen-Lehtinen van poder ser només segons.

Marcus Grönholm i Timo Rautiainen van començar el ral·li portant la veu cantant marcant els tres primers escratxs, afavorits també pel fet de no haver d'obrir pista com els seus màxims oponents, Sébastien Loeb i Daniel Elena, els quals, en les segones passades pels trams i amb una pista ja més neta, van poder respondre amb dos escratxs consecutius al que els finlandesos del Ford número 3 respondrien amb un quart i últim millor crono, establint una distància de mig minut en la neutralització de la primera jornada, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen per la seva banda romanien en tercera plaça a un minut dels seus companys d'equip, mentre que per darrera d'ells Petter Solberg i Phil Mills debien retirar-se en patir repetides punxades i Dani Sordo i Marc Martí eren cinquens per darrera del Peugeot 307 WRC de Henning Solberg i Cato Menkerud després d'haver errat els reglatges del primer bucle.

En la primera cronometrada de la segona jornada va continuar el domini de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen que de nou marcaven el millor temps, peró en la següent especial, els pilots es trobaven una pedra enmig del tram la qual no van poder evitar, en conseqüéncia de l'impacte es va trencar el càrter i en quedar-se sense pressió d'oli els líders debien retirar-se. D'aquesta manera Sébastien Loeb i Daniel Elena prenien el relleu al capdavant de la taula de temps seguits de Hirvonen-Lehtinen i Solberg-Menkerud.

En la tercera especial cronometrada del dia era el torn per a la desgràcia de Henning Solberg i Cato Menkerud, els quals en trencar el radiador del seu Peugeot 307 WRC havien d'abandonar, peró el seu lloc l'ocupava un altre Peugeot preparat per Bozian, el pilotat per Gigi Galli i Giovanni Bernacchini, els quals van protagonitzar un duel molt interessant amb Sordo-Martí, que finalment es va inclinar en favor dels espanyols per només 1 segon de diferencia.

Malhauradament, els italians havien colpejat el seu càrter contra una pedra i en l'enllaç des de la última cronometrada fins al parc d'assistència, els pilots del 307 WRC havien de retirar-se, el que benifciava a Xevi Pons i Carlos del Barrio que pujaven fins la quarta posició després de guanyar la partida a Chris Atkinson i Glenn MacNeall.

En la tercera i última jornada poc més va passar, les distàncies en la neutralització de la segona jornada eren molt grans pel que es va mantenir el "status quo" en les quatre primeres posicions, més quan els homes més ràpids del dia van ser Loeb-Elena, seguits dels segons classificats, Hirvonen-Lehtinen i després els tercers, Sordo-Martí. Així doncs Daniel Elena amb aquesta victòria esdevenia el copilot amb més victòries del mundial, vint-i-cinc superant al gallec Luis Moya. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen completaven el recorregut a 2 minuts i 41,4 segons dels líders en segona posició, mentre que Dani Sordo i Marc Martí aconseguien el seu primer podi en terra a 3 minuts i 27,7 segons.

Primer podi en terra per a Dani Sordo

Guy Wilks i Phil Pugh va estar bona part del ral·li encapçalant la general de la categoria júnior, fins que en la última jornada, on es competia sense assistències, havien d'abandonar cedint el testimoni a la parella sueca de Renault, Patrik Sandell i Emil Axelsson, els quals van mantenir el gran coixí que tenien vers Conrad Rautenbach i David Senior per tal de sumar la primera victória de la temporada, i ser tanmateix el cinqué pilot que guanyava un ral·li de la categoria de cinc disputats. Al pilot suec la victória però li servia per instal·lar-se en solitari al capdavant de la general provisional per davant del seu compatriota Per-Gunnar Andersson que només treia cinc punts de l'illa mediterrània.

Sandell-Axelsson esdevenien els cinquens guanyadors en cinc ral·lis.

Amb aquesta Loeb sumava cinc victòries consecutives el que sumat a l'abandonament de Marcus Grönholm, li permetia gaudir d'una certa avantatge insultant al capdavant de la general provisional per pilots. Dani Sordo per la seva banda, i en l'any del seu debut en la màxima categoria, pressionava al dos vegades campió del món en situar-se a tan sols cinc punts de distància.

Pilot

Punts

Sébastien Loeb

66

Mikko Hirvonen

35

Daniel Sordo

30

En la general per constructors, Sordo no retenia punts, pel que el quart lloc de Xevi Pons es traduia en un tercer en el campionat, el que permetia a Kronos-Citroën distanciar-se de Ford. Subaru per la seva banda naufragava en la cita i veia com la retirada d'Atkinson i el pobre bagatge de Petter Solberg es traduia en només 7 punts

Constructor
Punts

Kronos-Citroën

85

Ford

65

Subaru

58

Especificacions tècniques
Motor

4 cilindres en línia de 1620 centímetres cúbics (82,50 mm de diàmetre - 75,50 mm de carrera) amb turbo.

Potència

275 CV a 4750 rpm

Canvi

Seqüencial de 5 velocitats

Transmissió

A les 4 rodes

Longitud

3994 mm

Amplada 1820 mm
Alçada 1467 mm
Distància entre eixos 2470 mm
Pes mínim 1230 kg

 

Concebut per tal de donar relleu a l'anterior Škoda Fabia S2000, i per tant lliutar en la categoria intermitja del mundial de ral·lis així com l'absolut europeu i els diferents certamens nacionals, el cotxe rebia la seva homologació per part de la FIA el dimecres 1 d'abril de 2015. La nova normativa R5 establia el sostre de la capacitat del motor en 1600 centímetres cúbics, però tanmateix hi permetia instal·lar un turbo, element que en el cas del model txec provenia de l'Audi S3, unes regulacions que van obligar a Škoda a dedicar 15 mesos en el seu desenvolupament.

El cotxe debutava de la mà dels pilots de la casa Jan Kopecký i Pavel Dresler al Ral·li Šumava Klatovy txec a finals d'abril, però no seria fins al dijous 21 de maig de 2015, coincidint amb l'inici de les primeres cronometrades del 49è Ral·li de Portugal, que el Škoda Fabia R5 faria el seu debut oficial al mundial de ral·lis. Els pilots escollits per a l'ocasió eren els finlandesos Esapekka Lappi i Janne Ferm i els suecs Pontus Tidemand i Emil Axelsson, qui completaven el recorregut de la cita portuguesa en segona i tercera posició respectivament a molts pocs segons del Ford Fiesta RRC de Nasser Al-Attiyah i Mathieu Baumel.

A Polònia, mes i escaig des del seu debut, Esapekka Lappi i Janne Ferm aconseguien la primera victòria en la categoria WRC2 del cotxe, iniciant així una llarga trajectòria de victòries que permetiria a la marca txeca guanyar els certamens WRC2 de manera consecutiva els anys 2016, 2017 i 2018. Al maig de 2019, Škoda introduïa el Fabia R5 Evo, pel que el model aconseguiria acumular un total de 36 victòries en aquest campionat en les seves 51 participacions.

Ogier-Ingrassia guanyaven per 5a vegada a Portugal i empataven així amb el rècord d'Alén-Kivimäki.

Amb 41 equips presents a la cerimònia de clausura celebrada a Matosinhos, el diumenge 21 de maig de 2017 es donava per finalitzat el 51è Ral·li de Portugal. La cita ibèrica era la sisena ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis, que amb un recorregut format per 19 proves especials de 349,17 km de distància cronometrada i l'opció d'atorgar punts pels certàmens de pilots, constructors, així com el WRC-2, WRC-3, presentava una llista d'inscrits formada per 65 equips, dels que tots llevat d'un d'ells prenien la sortida des de la pertinent rampa ubicada a la mateixa població el dijous 18 de maig.

Neuville-Gilsoul van voler guardar goma el diumenge i això els va privar picar més amunt.

Sobre el traçat del circuit de ral·licròs de Lousada es dibuixava una especial espectacle de 3,36 km, llur distància cronometrada servia per donar el tret de sortida a l'edició el dijous al vespre. En ella s'hi produïa un escratx ex-aequo entre els belgues de Hyundai Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul amb els noruecs privats Mads Østberg i Ola Fløene, els quals se n'anaven a dormir com els primers líders de la prova amb 1 dècima de segon de marge vers Hayden Paddon i el seu nou copilot Sebastian Marshall.

Després d'aquesta breu especial espectacle, el ral·li arrancava realment l'endemà divendres, amb l'entrada en escena de 6 proves especials forestals, agrupades en un bucle de 3 trams pel que s'hi passava matí i tarda, i a les que se'ls hi unia una doble passada pel tram espectacle dels carrers de Braga per tancar la jornada de competició; en total aquesta segona etapa suposaven 148,32 km de competició.

Les alternatives van estar a l'ordre del dia al llarg de les especials matinals, i així amb el millor temps en la primera especial matinal, Hayden Paddon i Sebastian Marshall passaven a liderar la prova per davant de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i de Kris Meeke i Paul Nagle. En la següent especial, els finlandesos de Toyota eren els qui gràcies al seu millor temps, passaven a ocupar la primera posició, mentre que la parella de Hyundai queia 5 posicions, mentre que en la tercera i última especial matinal es certificava un inici de ral·li molt renyit en quan els segons, tercers i quarts classificats, és a dir Kris Meeke i Paul Nagle, Ott Tänak i Martin Järveoja, i Craig Breen i Scott Martin, empataven a l'escratx per entrar a les assistències intermèdies amb menys de segon i mig de demèrit vers els líders.

En la represa, Hayden Paddon i Sebastian Marshall tornaven a imposar-se en la primera especial del bucle, mentre que els pilots irlandesos de Citroën, Kris Meeke i Paul Nagle, eren els qui passaven a liderar la classificació provisional. Una punxada lenta soferta a les acaballes de la cinquena cronometrada del dia, posava punt i final al liderat de la parella irlandesa, que cedia el testimoni als estonians Ott Tänak i Martin Järveoja.

Ja en la darrera prova especial forestal, els moments dramàtics es començaven a succeir a la prova ibèrica, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila bolcaven el seu Yaris WRC a l'inici de la cronometrada a causa d'una averia en els frens, el que els obligava a abandonar la competició, mentre que Hayden Paddon i Sebastian Marshall seguien el mateix camí que els finlandesos a causa d'una averia elèctrica. Uns altres en abandonar la competició eren els irlandesos Kris Meeke i Paul Nagle, els quals trencaven la suspensió del seu C3 WRC arran d'una sortida de pista.

Paral·lelament la parella cantabro-catalana de Hyundai, Dani Sordo i Marc Martí, s'anotaven el seu primer escratx al ral·li, amb el que els pilots assolien la segona posició provisional a 3,6 segons dels líders i amb 2,6 segons de coixí vers els tercers classificats, els campions mundials en vigència Sébastien Ogier i Julien Ingrassia.

Precisament la parella francesa d'M-Sport s'anotava el millor registre en la primera passada per l'especial urbana de Braga, mentre que en la segona i última del dia, aquests s'hi anotaven el segon millor temps, el que els permetia estrènyer el cèrcol sobre els seus dos precursors i fer entrada al parc tancat del divendres al vespre amb 5,0 segons de demèrit vers els seus companys d'equip i líders provisionals Ott Tänak i Martin Järveoja i a 4 dècimes de segon de la segona posició ocupada per Dani Sordo i Marc Martí. Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, a 11,1 segons dels líders, mantenien moltes opcions d'entrar a les places de podi, si bé no podien descuidar la pressió que exercien per darrera Craig Breen i Scott Martin, i Elfyn Evans i Daniel Barritt, classificats a 1,8 i 7,2 segons de la parella belga respectivament.

La segona jornada competitiva tenia en el seu programa 154,56 km cronometrats, esdevenint així en l'etapa més llarga de tota la cita, els quals es repartien al llarg de 6 proves especials forestals, que a la seva vegada s'agrupaven en un bucle de 3 trams pels que s'hi passaven matí i tarda seguint amb els convencionalismes de l'època.

Sébastien Ogier i Julien Ingrassia sortien a l'atac, i en imposar-se en la primera cronometrada sabatina, els campions del món es feien amb la segona posició de Dani Sordo i Marc Martí alhora que es situaven a només 1,1 segons del liderat provisional. Ott Tänak i Martin Järveoja retornaven el cop imposant-se en la prova següent, però en la tercera i última del bucle matinal, els estonians colpejaven el voral de la pista trencant quelcom que els feia perdre minut i mig i amb ell el liderat i la posició de podi. Per la seva banda Sébastien Ogier i Julien Ingrassia marcaven el seu segon temps escratx del matí i els pilots provençals assolien el liderat provisional de la prova per davant de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, qui una prova abans havien aconseguit sobrepassar als seus companys de formació Dani Sordo i Marc Martí.

Per la tarda belgues i francesos tenien un peculiar estira i arronsa per la primera posició amb dos escratxs pels de Hyundai i 1 pels d'M-Sport, mentre que la parella espanyola de Hyundai es despenjava de tota lluita pel liderat, quan després d'anar perdent segons en compte-gotes al llarg del dia, en la darrera especial cronometrada del dia hi trencaven un trapezi de suspensió posterior, cedint de cop una vintena de segons que els portaven a completar la segona etapa a 51,3 segons de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul per la seva banda entraven al parc tancat de Matosinhos a 16,8 segons del liderat, mentre que Ott Tänak i Martin Järveoja aconseguien superar en el darrer instant a Craig Breen i Scott Martin per 2,8 segons i assolir així la quarta posició a 1 minut i 29,6 segons dels seus companys.

Diumenge el ral·li s'acabava amb 4 proves especials sense assistències i 42,93 km cronometrats, destacant les dues passades per la mítica especial de Fafe, llur segona passada servia per tancar edició i atorgar punts extra als 5 primers classificats, la coneguda com “Power Stage”. Precisament el fet que l'etapa es disputés sense assistències intermèdies, va fer que els principals favorits decidissin guardar goma de cara a l'especial final, pel que l'intent d'assalt de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul al liderat, no es va poder veure.

Els reenganxats Hayden Paddon i Sebastian Marshall s'imposaven en la primera i tercera especial dominical, mentre que en la segona prova del dia el millor temps era quasi bé per accident per a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Tot i guardar roda de cara al Power Stage, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul veien com Ott Tänak i Martin Järveoja els prenien per 4 dècimes de segon el plaer d'imposar-se en aquesta cronometrada tan especial.

Amb l'entrada al parc tancat de Matosinhos el diumenge al migdia, es donava per conclosa la 51ena edició de la cita portuguesa, la qual es salvava amb la victòria de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Els francesos, que guanyaven per cinquena vegada el ral·li que els va donar la seva primera victòria mundial, si bé en un escenari diferent del de la present edició, empataven amb el rècord de victòries que ostentaven des de 1987 els finlandesos Markku Alén i Ilkka Kivimäki, i completaven els 349,17 km cronometrats en un temps total de 3 hores 42 minuts i 55,7 segons, és a dir 15,6 segons menys que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul. Dani Sordo i Marc Martí, que arran de l'incident de la sisena especial sabatina es dedicaven a completar cronometrades sense assumir riscs, tancaven el podi portuguès a 1 minut i 1,7 segons dels guanyadors.

A Sordo-Martí se'ls sol donar bé el ral·li portuguès, aconseguint-hi el seu segon podi de la temporada i el 42è en la carrera del pilot càntabre.

En categoria WRC-2 els noruecs Andreas Mikkelsen i Anders Jæger feien una nova demostració de superioritat en imposar-se en les 9 primeres cronometrades del dijous i divendres, el que conferia a la parella escandinava un marge superior al minut vers els finlandesos Teemu Suninen i Mikko Markkula, qui a la seva vegada estaven immersos en una lluita estreta amb Pontus Tidemand i Jonas Andersson per la segona posició.

Dissabte al matí la parella finlandesa de M-Sport acabava amb la ratxa de la parella noruega d'Škoda en les dues primeres especials del matí, si bé els líders tornaven a fer via en la tercera i última del bucle matinal, alhora que Teemu Suninen i Mikko Markkula cedien la segona posició a Pontus Tidemand i Jonas Andersson en no trobar-se del tot a gust en aquesta última especial matinal. En les segones passades per les especials es repetien els mateixos resultats parcials, amb el que Andreas Mikkelsen i Anders Jæger retornaven a Matosinhos amb una mica més de 3 minuts de marge vers els seus companys d'equip suecs.

Donades aquestes distàncies tot semblava estar decidit de cara al diumenge, però incomprensiblement els líders patien una sortida de pista en la darrera especial cronometrada del recorregut, la segona passada per Fafe, amb el que la victòria final recalava en mans de Pontus Tidemand i Jonas Andersson per 11,2 segons de diferència en relació a Teemu Suninen i Mikko Markkula.

En clau de campionat Pontus Tidemand sumava la quarta victòria de la temporada, amb la que el pilot suec acumulava ja 100 punts i es distanciava en 46 punts de Teemu Suninen i en 50 d'Andreas Mikkelsen.

Quasi sense voler, Tidemand-Andersson es trobaven amb la victòria a Fafe.

Entre els vehicles de dues rodes motrius les alternances, la manca de lideratge i les errades van estar a l'ordre del dia al llarg de la primera etapa, sent els polonesos Jakub Brzezinski i Robert Hundla els qui aconseguien el millor botí a l'arribada a Matosinhos en aconseguir la primera plaça per gairebé 10 minuts de marge vers els mexicans Francisco Name i Armando Zapata.

Els polonesos es van mantenir al capdavant de la general fins a la represa del dissabte al migdia, quan un problema de motor els obligava a abandonar la prova, moment en que la parella centre-americana passava a ocupar la primera plaça, una posició que aquests ja no abandonarien fins al final de l'esdeveniment gràcies sobretot als problemes dels seus rivals.

Per a Francisco Name, la victòria portuguesa tot just li suposava els seus primers 25 punts al campionat, mentre que Nil Solans, segon classificat al podi de Matosinhos, refermava la seva segona posició provisional del certamen a 14 punts de Raphaël Astier, pilot que cursava abandonament a Portugal.

Les errades i els problemes van ser nota predominant, condicions que facilitaven la victòria de Name-Zapata.

Sébastien Ogier aconseguia la victòria i 1 punt extra al Power Stage de la ronda portuguesa, amb el que el campió del món i líder provisional de la classificació del campionat de pilots, aconseguia distanciar-se en 4 punts més del seu màxim perseguidor, el belga Thierry Neuville. Jari-Matti Latvala per la seva banda tenia un ral·li per oblidar i veia com l'estonià Ott Tänak el pressionava per darrera per fer-se amb la darrera plaça de podi situant-se a tan sols 5 punts de la seva posició.

Pilot

Punts

Sébastien Ogier

128

Thierry Neuville

106

Jari-Matti Latvala

88

La combinació de la victòria i el quart lloc de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i d'Ott Tänak i Martin Järveoja respectivament, permetia al preparador britànic M-Sport esdevenir per quarta vegada la marca que més punts aconseguia en una cita del mundial, si bé en aquesta ocasió el feix de punts aconseguit vers els seus més immediats perseguidors, Hyundai, era de tan sols 4. Per darrera Toyota i Citroën aconseguien la mateixa puntuació, amb el que les posicions quedaven inalterades.

Constructor
Punts

M-Sport

199

Hyundai

173

Toyota

113