Esquivant problemes al llarg del divendres, Rovanperä-Halttunen es feien amb la tercera victòria de l’any
Un any més, i ja n’eren 7 des del seu retorn al nord del país, Matosinhos es donava cita amb la comunitat del mundial de ral·li el diumenge 22 de maig de 2022 per tal de celebrar-hi la clausura del 55è Ral·li de Portugal. L’esdeveniment era la quarta ronda en el calendari i aquest comptava amb 100 equips inscrits en la seva llista oficial, els quals podien aspirar a puntuar en els diferents certàmens que s’hi reunien en funció de la seva mecànica i edat. Concretament la ronda ibèrica entregava punts en els campionats internacionals de pilots, constructors, WRC2 i WRC3, així com en el campionat junior, una edició que s’iniciava el dijous 19 de maig des de Coimbra, amb 90 formacions inscrites baixant per la pertinent rampa de sortida, les quals per davant tenien 330,16 km cronometrats al llarg de 21 proves especials, una corda que 53 parelles aconseguirien completar.
Evans-Martin aconseguien per fi quallar una bona actuació amb el Rally1.
El mateix dijous al vespre es celebrava una especial espectacle pels carrers de Coimbra amb 2,82 km de corda, en la que els Hyundai i20 Rally1 de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe i d’Ott Tänak i Martin Järveoja hi aconseguien els dos millors registres per 6 dècimes de segon favorables als belgues. Craig Breen i Paul Nagle, tercers, tancaven el primer podi provisional.
Amb escassos metres de distància des de l’especial espectacle fins al parc tancat de Coimbra, els pilots podien procedir amb la seva entrada 10 minuts després d’haver-ne pres la sortida, és a dir, a partir de quan manquessin 2 minuts per a 1 quart de 8 del vespre.
Després d’un primer tastet per tal d’acostar el soroll dels motors i la olor de goma cremada a aquells més profans en la matèria, el ral·li pròpiament dit arrancava l'endemà divendres 20 de maig a manca de 10 minuts per a les 7 del matí amb 8 proves especials de 121,67 km cronometrats en el seu programa. Un primer bucle de 3 trams, els clàssics Lousã, Góis i Arganil, situat en la part més central de Portugal, es disputava en dues ocasions, per després començar enfilar el camí cap al nord amb la cronometrada de Mortágua i l’especial espectacle de Lousada. Una activitat que els primers participants donarien per conclosa amb l’entrada al parc tancat de Matosinhos en passar 4 minuts de 3 quarts de 9 del vespre.
Elfyn Evans i Scott Martin aconseguien un molt bon temps en la primera d’elles, si bé la seva posició de sortida endarrerida no era la ideal en trobar-se molta pols en suspensió, i els britànics de Toyota es feien amb la primera posició provisional per davant de Gus Greensmith i Jonas Andersson, seguit de les dues parelles de Hyundai que abans ocupaven les dues primeres posicions.
Els líders repetien resultat en la segona prova del dia, si bé el rendiment en forma de segons que donava aquest escratx no seria tan important com l'aconseguit 1 hora abans, mentre que a Craig Breen i Paul Nagle els hi entrava la polseguera a dins del cotxe i aquesta s’enganxava a les ulleres del suat pilot irlandès, fent-los perdre la visió i la concentració.
Al tram d’Arganil els autors del millor temps foren Sébastien Loeb i Isabelle Galmiche, qui hi prenien el lideratge de la classificació per tan sols 5 dècimes de segon vers els britànics de Toyota. Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, segons a final de tram rere els veterans pilots francesos d’M-Sport, recuperaven la plaça anteriorment perduda vers els seus companys estonians i feien entrada al parc remot d’Arganil en tercera posició a 3,3 segons dels líders i per tan sols 2,4 segons amb els seus companys d’equip bàltics. Un parc remot en el que només s’hi permetia el canvi de pneumàtics i en el que els participants s’hi reagrupaven per 30 minuts.
El lideratge de Sébastien Loeb i Isabelle Galmiche seria breu, molt breu, doncs pràcticament en el primer revolt de la represa, els francesos picaven lateralment contra un mur en tenir les rodes fredes. Com a conseqüència de l’impacte, la parella s’havia de retirar en trencar-hi la suspensió posterior dreta.
L’altra cara de la moneda eren els francesos de Toyota, els de la regió de la Provença, Alps i Costa Blava, la PACA, qui milloraven substancialment el seu rendiment vers al matí, i amb la victòria de tram en la quarta prova especial del dia, aquests s’enfilaven fins al tercer lloc per darrera dels seus companys Elfyn Evans i Scott Martin, que recuperaven l’anhelada primera posició amb la baixa dels de M-Sport, i dels belgues Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe.
El terreny estava molt malmès a Góis després de la primera passada matutina i bona prova d’això eren les punxades que hi patien tant Sébastien Ogier i Benjamin Veillas, com Ott Tänak i Martin Järveoja, uns contra temps que els enviaven a la part baixa de la classificació entre els Rally1. Elfyn Evans i Scott Martin hi tornaven a establir el temps de referència per a la resta de participants per tal d’aferrar-se en el lideratge, mentre que entre tant drama, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen es feien amb la tercera plaça provisional.
Precisament els pilots finlandesos aturaven el cronòmetre abans que ningú en la sisena prova especial i retallaven en la meitat les distàncies vers els seus predecessors belgues. Malauradament, Sébastien Ogier i Benjamin Veillas refredaven els ànims de Jari-Matti Latvala, director esportiu de Toyota, quan una segona punxada enviava als esporàdics del certamen cap al parc tancat de Matosinhos abans d’hora, en no disposar de més rodes de recanvi.
En el tram d’enllaç cap a Mortágua, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe perdien una roda del seu i20 Rally1, si bé els belgues aconseguien reparar l’avaria pels seus mitjans, aquests tenien la transmissió tocada abans d’afrontar els 18,15 km cronometrats de la darrera especial campestre. En ella Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen tornaven a batre als seus companys Elfyn Evans i Scott Martin i els nòrdics s’enfilaven fins a la segona posició. La creu era per a la parella belga de Hyundai, el pilot, en un mar de renecs vers els responsables tècnics de la marca coreana, olvidant que un accident seu al mes de gener havia posat traves al correcte desenvolupament d’un cotxe encara verd, baixava fins a la setena posició, permetent que uns grisos i conservadors companys de formació, Dani Sordo i Cándido Carrera, accedissin a la tercera plaça.
La doble passada pel circuit d’autocross de Lousada no aportava res nou a la classificació i sota una nova victòria parcial d’Elfyn Evans i Scott Martin, els britànics feien entrada al parc tancat de Matosinhos en primera posició per 13,6 segons vers Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen i 44,4 segons amb Dani Sordo i Cándido Carrera. Takamoto Katsuta i Aaron Johnston, endarrerits en patir una virolla en la segona prova especial de la tarda, eren quarts a 5,2 segons dels pilots de la riba del Mar Cantàbric, precedint en 11,1 segons a Gus Greensmith i Jonas Andersson.
La jornada sabatina, amb 156,80 km cronometrats repartits al llarg de 7 proves especials, era la més longeva de quantes es programaven en tota l’edició. Unes especials que s’iniciaven a 2 quarts i mig de 6 del matí amb la pertinent sortida del parc tancat i que sortien de passar en dues ocasions, matí i tarda, per un bucle de 3 trams, als que al capvespre se’ls hi afegia una especial espectacle entre els carrers de les ciutats veïnes de Porto i Foz per tal de tancar el programa. Tanmateix, entre els 3 trams del bucle hi figurava el rei de l’itinerari, Amarante de 37,24 km competitius.
Les parelles de Toyota sortien a marcar terreny el dissabte al matí. Amb dues victòries de tram favorables a Elfyn Evans i Scott Martin al llarg del primer bucle sabatí, entre les que hi tenia cabuda la d’Amarante, i un segon millor temps en la restant, per una victòria de tram de Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen i un segon i un tercer millors temps en les que hi vencien els seus companys d’equip, els dos primers classificats es distanciaven de la resta de participants del parc tancat, alhora que entre ells les diferències s’incrementaven en uns tímids 4,8 segons.
Per la seva banda Takamoto Katsuta i Aaron Johnston acumulaven 2 tercers temps i un quart en aquest escull matinal, batent sempre a la parella espanyola de Hyundai, amb el què els quarts pilots de la marca japonesa desplaçaven fora de les posicions de podi als de la coreana per 3,5 segons al terme de la cronometrada reina.
Emperò tot no serien flors i violes per a l’equip que dirigia Jari-Matti Latvala, doncs en la segona prova especial sabatina, Sébastien Ogier i Benjamin Veillas hi patien una sortida de pista en un punt en el que no hi havia espectadors. Incapaços de moure el seu Yaris Rally1 del voral en el que hi havia quedat empanxat, els francesos es veien obligats a abandonar per segona vegada, un camí que també seguien Sébastien Loeb i Isabelle Galmiche i també per segona vegada, si bé en el seu cas es devia a una avaria electrònica.
En la repetició del bucle, la pluja començava a acompanyar als participants, però els resultats eren una mica més del mateix, amb 2 triplets dels homes de Toyota en les dues primeres proves de l’escull; sent Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen qui guanyaven aquestes dues proves cronometrades, per tal de rebaixar fins als 9,9 segons les distàncies amb els seus companys d’equip líders.
En la segona passada d’Amarante la pluja s’intensificava i en aquestes condicions, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe aconseguien trencar la ratxa dels pilots de la marca afincada a Finlàndia. Tanmateix, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen aturaven el cronòmetre darrere la parella belga, mentre que Elfyn Evans i Scott Martin hi cedien 13,9 segons vers els seus companys finlandesos i amb ells la primera posició per 4,0 segons.
Als carrers de Porto i Foz, la climatologia va desencadenar en què els pilots que anaven al volant d’un cotxe Rally2 hi marquessin els millors registres, mentre que entre els Rally1, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, tretzens, tornaven a ser els millors de la classe i seguien obrint escletxa vers Elfyn Evans i Scott Martin, segons de la categoria, així com amb la resta de principals caps de cartell. Alhora, Dani Sordo i Cándido Carrera hi batien per primera vegada en el que es portava de dia a Takamoto Katsuta i Aaron Johnston i els espanyols hi retallaven 8,9 segons als seus rivals en la lluita per la darrera posició de podi.
Coberta la curta distància des de la línia de meta de l’especial espectacle de Porto-Foz fins al parc tancat de Matosinhos, els primers participants hi començaven a entrar en passar 2 minuts de 2 quarts de 9 del vespre. 5,7 segons era la distància que separava als primers classificats dels segons, així com dels tercers amb els quarts, mentre que si les distàncies es mesuraven entre els líders Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen amb Takamoto Katsuta i Aaron Johnston, aquestes s’elevaven fins a 1 minut i 50,1 segons. Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, cinquens gràcies a la punxada de Gus Greensmith i Jonas Andersson en la primera especial sabatina i a les 3 virolles de Pierre-Louis Loubet i Vincent Landais en les 2 primeres cronometrades de la jornada, es trobaven ja a més de mig minut dels seus companys d’equip espanyols.
Res doncs estava encara decidit de cara als 48,87 km cronometrats de l’etapa dominical, una activitat competitiva que s’iniciava a 3 quarts de 6 del matí i que es desenvolupava al llarg de 5 proves especials, resultants de passar per 2 trams en dues ocasions, més la cronometrada de Montim intercalada en el bucle inaugural, així com la mítica especial de Fafe exercint les funcions de Power Stage.
Com el dissabte a la tarda, les dues parelles de Toyota hi aconseguien els dos millors temps, amb els finlandesos per davant dels britànics, mentre que uns excessivament cautelosos Takamoto Katsuta i Aaron Johnston, s’hi deixaven 4,5 segons amb els seus rivals de Hyundai i amb ells el gap es reduïa fins a 1,2 segons, unes tendències que trobarien continuitat en l’especial intercalada, si bé en aquesta ocasió els temps de referència era per als Hyundai de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, seguits del d’Ott Tänak i Martin Järveoja.
Elfyn Evans i Scott Martin revertien tendències en la primera passada per Fafe, però no Takamoto Katsuta i Aaron Johnston, amb el què els líders completaven el primer escull del dia amb 6,6 segons de marge i els tercers classificats amb només 8 dècimes de segon.
Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen recuperaven 2,4 dels segons perduts amb la seva victòria de tram en la penúltima prova especial, mentre que els protegits de la marca nipona n’hi aconseguien reemplaçar 1,4.
Com a Croàcia, els líders no deixaven ni les engrunes i s’imposaven també en el Power Stage per tal d’aconseguir així la màxima puntuació possible, mentre que després d’haver estat arrossegant tot un cap de setmana ple de manca de compenetració amb el seu nou cotxe híbrid, Dani Sordo i Cándido Carrera treien el millor de si mateixos per tal d’aconseguir-hi el segon millor temps i amb ell arrabassar la tercera plaça a Takamoto Katsuta i Aaron Johnston, a qui el pilot càntabre anava a consolar sobre la mateixa línia de meta i l’encoratjava a seguir batallant com havia fet al llarg de tot el recorregut.
Sense marge de maniobra ni per al drama, a 1 quart i 5 minuts de 3 de la tarda es celebrava la cerimònia del podi a Matosinhos, amb la qual el 55è Ral·li de Portugal es donava per conclòs amb Kalle Rovanperä i Jonne Halltunen pujant al seu graó més alt. Els finlandesos cobrien els 338,34 km cronometrats de l’itinerari en un temps de 3 hores 44 minuts i 19,2 segons, un temps que suposava la victòria per un marge de 15,2 segons vers els seus companys Elfyn Evans i Scott Martin. Dani Sordo i Cándido Carrera tancaven el podi portuguès a 2 minuts i 17,3 segons del registre vencedor.
Lluny del rendiment ofert en ocasions anteriors, Sordo-Carrera tancaven el podi portuguès.
Després d’un anecdòtic resultat en l’especial espectacle de Coimbra, Teemu Suninen i Mikko Markkula s’imposaven consecutivament en les 5 primeres proves especials campestres del programa, per tal d’assolir un marge de 16,2 segons amb Andreas Mikkelsen i Tortsein Eriksen, segons classificats en totes i cadascuna d’aquestes primeres proves especials veres, tret d’una.
Però en la segona passada pel respectable tram d’Arganil la situació patiria un gir, quan els perseguidors noruecs hi marcaven el millor temps, mentre que els líders finlandesos hi patien una punxada que els feia endarrerir-se en 57,1 segons vers el crono dels seus rivals. Ambdós factors deixava als escandinaus al volant d’un Škoda al capdavant de la classificació per 40,9 segons vers els nòrdics d’un Hyundai.
Resilients, Teemu Suninen i Mikko Markkula es tornaven a imposar en la següent prova especial, en la que tanmateix els francesos Yohan Rossel i Valentin Sarreaud aconseguien prendre la darrera posició de podi als polonesos Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak. Una avaria de motor, noquejava a Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen abans d’arribar al circuit de Lousada, amb el què la parella finlandesa recuperava la primera posició sense necessitat de marcar-hi el millor temps.
Així doncs, el divendres al vespre Teemu Suninen i Mikko Markkula feien cap al parc tancat de Matosinhos amb 17,1 segons de marge vers Yohan Rossel i Valentin Sarreaud i amb 31,2 segons en relació a Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak.
Els líders s’imposaven en la primera prova especial sabatina, però els finlandesos ràpidament es trobaven amb la rèplica dels seus rivals francesos, qui en les següents cronometrades matinals hi retallaven les distàncies i entraven a les assistències de mitja etapa a 9,2 segons del lideratge. D’altra banda, amb una victòria parcial, un segon i un tercer millor temps, Oliver Solberg i Elliott Edmonson s’unien a la festa de la lluita per a les posicions d’honor i el suec i el britànic restaven a 9,8 segons de la tercera posició dels seus predecessors polonesos.
Per la tarda, amb la pluja, arribava la distensió i Teemu Suninen i Mikko Markkula amb 3 victòries de tram en les 3 especials forestals, retornaven al parc tancat amb 30,5 segons de marge vers Yohan Rossel i Valentin Sarreaud, mentre que Oliver Solberg i Elliott Edmonson trencaven un braç de la direcció del seu Hyundai i20 Rally2 en la primera especial del bucle post meridional i completaven la cronometrada a més d’1 hora del registre guanyador dels finlandesos, pel que si bé Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak completaven l’etapa a 1 minut i 54,2 segons dels líders, aquests gaudien de 4 minuts i 10,5 segons de marge amb Chris Ingram i Craig Drew.
Diumenge al matí, els finlandesos s’imposaven en les dues primeres proves especials i tot semblava estar disposat per a la seva victòria en quan en les dues següents els pilots seguien eixamplant distàncies amb Yohan Rossel i Valentin Sarreaud, emperò, una sortida de pista en la darrera prova especial, suposava l’abandonament de Teemu Suninen i Mikko Markkula i la victòria de la parella francesa de Citroën per 1 minut i 12,1 segons vers Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak i per 5 minuts i 54,7 segons amb Chris Ingram i Craig Drew.
L’abandonament d’Andreas Mikkelsen i la segona victòria de la temporada de Yohan Rossel, permetien al pilot occità situar-se al capdavant de la classificació del certamen WRC2 per 10 punts de marge amb el noruec, mentre que Kajetan Kajetanowicz saltava fins al tercer lloc.
Un accident en els darrers quilòmetres de recorregut, permetia brindar a Rossel-Sarreaud.
Entre els més joves de 30 anys de la categoria, la victòria era per a Chris Ingram, mentre que entre els veterans, aquesta era per a Jean-Michel Raoux.
Entre els més joves de 30 anys de la categoria, la victòria era per a Chris Ingram, mentre que entre els veterans, aquesta era per a Jean-Michel Raoux.
Els carrers de Coimbra donaven com a primers líders a Sami Pajari i Enni Mälkönen seguits de ben a prop pels irlandesos Jon Armstrong i Brian Hoy, així com dels estonians Robert Virves i Aleks Lesk, amb 6 dècimes de segon entre els primers i tercers classificats.
Sobre la grava, les dures condicions de les pistes portugueses, esdevenia una escola perfecta per als joves participants de la categoria WRC3 Junior. Jon Armstrong i Brian Hoy aconseguien la victòria a Lousã, especial inaugural del divendres, i aquests es feien amb el lideratge provisional, mentre que Robert Virves i Aleks Lesk es despenjaven de la contesa en perdre-hi prop de 4 minuts per una doble punxada.
Góis, la cronometrada següent, generava problemes mecànics a Sami Pajari i Enni Mälkönen, qui s’hi deixaven més de 2 minuts vers el registre vencedor dels resilients Robert Virves i Aleks Lesk. Finlandesos i estonians aturaven el cronòmetre abans que ningú i en 2 dècimes de segon favorables als primers a la conclusió del bucle matinal, mentre que la parella d’Irlanda del Nord i d’Irlanda feien cap al parc d’assistències remotes d’Arganil amb 58,0 segons de marge vers Lauri Joona i Mikael Korhonen.
Sami Pajari i Enni Mälkönen seguien acumulant punts en forma de 3 victòries de tram en la repetició del bucle matinal, mentre que els líders irlandesos es veien forçats a abandonar la jornada per avaria mecànica en la segona passada per Arganil, amb el què els finlandesos, que just abans havien aconseguit superar als seus compatriotes Lauri Joona i Mikael Korhonen, heretaven així la primera posició de la classe. Una plaça que es ratificava amb una nova victòria de tram a Mortágua, així com la segona posició a 2 dècimes de segon del registre guanyador de Robert Virves i Aleks Lesk en la doble passada per Lousada.
Completada la primera jornada vera del ral·li, només 3 equips aconseguien entrar en el parc tancat de Matosinhos, on Sami Pajari i Enni Mälkönen hi accedien amb 4 minuts i 48,5 segons de marge vers els seus compatriotes Lauri Joona i Mikael Korhonen, mentre que en relació a Robert Virves i Aleks Lesk, aquest marge s’eixamplava fins als 15 minuts i 22,0 segons, després de que la parella estoniana hagués conegut problemes mecànics en la segona passada per Góis, on s’hi deixaren més de 12 minuts.
Amb pràcticament el peix al cove, Sami Pajari i Enni Mälkönen afrontaven la jornada sabatina amb serenor, deixant que el recorregut fes el seu propi selectiu, tal i com a ells els hi havia passat a Croàcia, mentre que els irlandesos Jon Armstrong i Brian Hoy assumien el rol de llebrers, per tal d’aconseguir quants més punts en forma de victòria de tram els hi fossin possibles.
Els irlandesos aconseguien 4 punts al llarg de les 7 proves especials programades de la jornada, mentre que Sami Pajari i Enni Mälkönen mostraven haver pres una decisió correcta en quan Lauri Joona i Mikael Korhonen s’emportaven una punxada en la seva primera passada per Amarante. Pèrdua de pressió en els pneumàtics que esdevenia doble per a Robert Virves i Aleks Lesk en la segona disputa de la cronometrada reina.
Així doncs, al terme de l’etapa sabatina, 5 minuts i 47,7 segons separaven a les dues parelles finlandeses que copaven les dues primeres posicions de la taula provisional, mentre que Robert Virves i Aleks Lesk es trobaven ja a a gairebé 25 minuts dels líders i per més de 7 minuts i mig de marge amb Jon Armstrong i Brian Hoy.
Estonians i irlandesos es disputaven els punts extra de la jornada dominical, amb un balanç de 2 a 3, mentre que els líders mantenien la tónica de l’etapa anterior i certificaven així la seva victòria final per un marge de 5 minuts i 40,2 segons amb els seus compatriotes finlandesos. Robert Virves i Aleks Lesk, esdevenien els tercers participants de la classe en completar totes i cadascuna de les proves especials del programa i ocupaven el graó més baix del podi a 23 minuts i 37,7 segons dels guanyadors. Una victòria de Sami Pajari en el WRC3Junior que trobava continuïtat en la categoria absoluta.
A efectes de campionat, la primera victòria de la temporada en el WRC3 Junior per a Sami Pajari, permetia al pilot finlandès enfilar-se fins al tercer lloc de la taula, a 11 punts del líder Jon Armstrong i a 10 del seu compatriota Lauri Joona. Mentre que en el WRC3, aquesta n’era la segona de l’any esprés de l’aconseguida al Monte-Carlo inaugural, amb el què el pilot nòrdic eixamplava fins als 29 punts el seu coixí vers el transalpí Enrico Brazzoli.
A Pajari-Mälkönen pràcticament només els calia córrer el divendres.
En el campionat de pilots, Kalle Rovanperä obtenia per segona vegada consecutiva al llarg de la temporada la màxima puntuació possible i el finlandès s’escapava al capdavant de la classificació provisional en 46 punts de Thierry Neuville. Takamoto Katsuta per la seva banda, superava en 1 punt a Ott Tänak a la taula en aconseguir 2 punts més que no pas l’estonià a la ronda portuguesa i passava a tancar les posicions provisionals de podi del certamen.
|
Punts |
 Kalle Rovanperä
|
|
 Thierry Neuville |
|
 Takamoto Katsuta
|
|
El doblet dels homes de Toyota, catapultava la marca japonesa al capdavant de la classificació provisional del campionat de constructors, establint una nova diferència de 59 punts amb els seus principals rivals de Hyundai, després d’aconseguir 17 punts més que no pas la marca coreana a Portugal. M-Sport tornava a demostrar que el resultat del Monte-Carlo, era flor d’un dia fruit de la novetat de les muntures i es quedava netament despenjat.
Constructor |
Punts |
 Toyota
|
|
 Hyundai
|
|
 M-Sport
|
|
Especificacions tècniques 
Sébastien Ogier 
Andreas Mikkelsen 
Volkswagen