Un cop McRae-Grist es van veure fora de la lluita per la victòria, el ral·li de Mäkinen-Mannisenmäki va ser plaent.

La divuitena edició del Ral·li d'Argentina, setena cita del calendari del campionat de món de ral·lis, posava punt i final al seus 400,62 km de recorregut cronometrat al llarg de 23 especials cronometrades el dissabte 23 de maig de 1998. La cita, que era puntuable per als campionats de pilots, marques, producció i FIA 2-L dins el campionat del món de ral·lis, aplegava un total de 75 equips inscrits, dels que 61 prendrien la sortida el dimarts 19 de maig, 30 equips, gairebé la meitat, aconseguirien superar la prova sudamericana on el principal inconvenient era l'alçada de diversos trams.

Amb el cotxe més al seu gust, Sainz-Moya van anar remuntant a mida que altres queien per finalitzar en segona posició.

El ral·li arrancava amb una superespecial celebrada al Camping General San Martin, que tenia la particularitat de ser la primera en disputar-se sortint els cotxes de tres en tres enlloc de dos en dos com venia sent habitual a les cites de Portugal o Austràlia, on aquest format de superespecial estava més establert. Colin McRae i Nicky Grist van ser els més ràpids en aquesta especial el que els va permetre establir-se com els primers líders de la cita.

L'endemà, la superespecial es repetia per després passar als trams genuins on Colin McRae i Nicky Grist perdrien el liderat de la prova en ser els encarregats d'obrir pista i trobar-se-la plena de públic, els vint segons perduts van servir per a que Didier Auriol i Denis Giraudet, els pilots més ràpids a "La Cumbre" s'emportessin el liderat de la prova. Carlos Sainz i Luis Moya per la seva banda, amb un esmortidor trencat, cedien 10 segons i Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki amb una punxada cedien terreny, però els finlandesos de Mitsubishi, recuperarien el temps perdut en la següent especial amb un escratx, que fins i tot els permetia pujar fins la primera plaça provisional del ral·li.

Mäkinen-Mannisenmäki van mantenir la primera posició en el que restava de la jornada inaugural, deixant el punt calent del ral·li la lluita que McRae-Grist, després d'una bona remuntada, estava mantenint amb Auriol-Giraudet per la segona posició que els britànics van poder inclinar del seu cantó per només 2,5 segons.

La segona jornada de competició s'iniciava amb un Colin McRae i Nicky Grist molt combatiu, el qual gràcies a marcar els dos primers escratxs no només aconseguia distanciar-se d'Auriol-Giraudet, sino que aconseguia fer-se amb el liderat del ral·li per davant de Mäkinen-Mannisenmäki. Els francesos de Toyota abandonaven en el quart tram del dia amb el motor del seu Corolla WRC trencat el que situava en posicions de podi a Juha Kankkunen i Juha Repo amb el seu veterà Ford Escort WRC, però ja a gairebé 1 minut dels dos líders.

La fogositat del pilot escocès va posar final a la lluita pel liderat del ral·li entre els de Subaru i els de Mitsubishi, quan en la mítica especial de "Guilio Cesare" McRae-Grist colisionaven contra unes roques i danyaven la suspensió del tren posterior, sense assistències els britànics van haver de fer una reparació d'emergència que els va fer arribar tard al control horari i rebre la conseqüent penalització de 2 minuts i 30 segons en la següent especial, el que els feia caure fins la cinquena posició provisional. Mäkinen-Mannisenmäki recuperaven llavors el liderat de la prova, que ara tret d'errades o averies pròpies semblava definitiu doncs els segons classificats eren Kankkunen-Repo a gairebé un minut, i els tercers Sainz-Moya, que havien aconseguit posar el cotxe més a punt, a una mica més d'un minut.

En la jornada final Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki van dedicar-se a administrar l'avantatge que tenien al capdavant de la cita per tal d'assegurar la victòria, sense correr el menor dels riscs, el que va portar als homes de Mitsubishi a perdre gairebé 1 minut amb els homes més ràpids de la jornada, els britànics McRae-Grist, per darrera és lluirava una lluita aferrissada per la segona posició entre Kankkunen-Repo i Sainz-Moya, els espanyols de Toyota aconseguirien la plaça en la penúltima especial, per l'estret marge de 1,8 segons, però els pilots de Ford no havien dit la última paraula, ja que en l'anterior passada pel tram, els finlandesos havien estat gairebé 1 segon més ràpids; novament els finlandesos van ser més ràpids que els espanyols, però no suficientment ràpids, ja que només aconseguien treure 1,1 segons i s'havien de conformar amb la tercera plaça a tan sols 7 décimes de segon de Sainz-Moya, que finalitzaven el ral·li en segona posició a 26,8 segons dels guanyadors.

Tot i l'aferrissada lluita de la tercera jornada, Kankkunen-Repo van haver de comformar.se amb la tercera plaça.

En la categoria FIA 2-L, el ral·li va començar amb el domini de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, però aquests es van veure obligats a abandonar, quan una fuita d'oli trencava el motor del seu SEAT Ibiza KitCar, el liderat de la categoria el prenia llavors els catalans Oriol Gòmez i Marc Martí, els quals mantindrien la plaça fins la conclusió de la prova sobretot després que en l'inici de la tercera jornada, el Volkswagen Golf dels seus màxims oponents, Alistair McRae i David Senior, es va negar a arrancar, el que permetia a SEAT sumar la tercera victòria de la temporada i retallar distàncies amb Peugeot, que després de les cites d'asfalt havia aconseguit un avantatge important.

Els catalans Gómez-Martí donaven a SEAT la tercera victória de la temporada.

En la categoria de producció el pilot uruguaià Gustavo Trelles juntament amb el seu copilot argentí Martin Christie van donar un autèntic recital de pilotatge a bord del seu Mitsubishi Lancer Evo V, sent els homes més ràpids en cadascuna de les tres jornades endosant minutades als seus oponents el que va permetre a la parella sudamericana acabar a poc més de 10 minuts dels segons classificats, Hamed Al-Wahaibi i Terry Harryman. Amb aquesta el pilot uruguaià sumava la tercera victòria de la temporada el que combinat amb l'abandonament a la primera jornada de Manfred Stohl i Peter Müller permetia a Gustavo instal·lar-se a només tres punts de Manfred en la general provisional.

Victòria sense oposició per a Trelles-Christie.

La segona plaça aconseguida per Carlos Sainz, permetia al pilot madrileny passar a encapçalar la general provisional del campionat amb dos punts d'avantatge vers l'anterior líder, l'escocès Colin McRae. Tommi Mäkinen per la seva banda, amb la victòria a la prova pujava des de la sisena plaça fins la tercera a dos punts de McRae i quatre de Sainz, deixant una taula molt compacta.

Pilot

Punts

Carlos Sainz

28

Colin McRae

26

Tommi Mäkinen

24

En la general per marques Mitsubishi sortia victoriós d'Argentina, ja que a part de la victòria de Mäkinen, calia sumar la quarta plaça de Richard Burns, el que permetia a l'equip dels tres diamants vermells passar a encapçalar la general per davant de Subaru que amb només 3 punts de la cinquena i sisena posició de McRae i Liatti respectivament, veien com ara no només perdien el liderat, sino que Toyota li empatava a punts. Ford per la seva banda començava a despenjar-se tot i el bon paper de Kankkunen.

Constructor
Punts

Mitsubishi

45

Subaru

Toyota

38

38

Ford

29