A remolc dels Hyundai, en quan aquests van caure Evans-Martin s’emportaven la victòria.
Figurant com la quarta ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 54è Ral·li de Portugal tancava edició el diumenge 23 de maig de 2021 a Matosinhos. La prova, que entregava punts en els certàmens reservats a pilots, constructors, WRC2 i WRC3, així com el campionat junior, comptava amb 81 parelles de noms en la seva llista d’inscrits, dels que 5 s’abstindrien de prendre la sortida el dijous 20 de maig des de Coimbra. El recorregut, format per 20 proves especials cronometrades de 337,51 km de distància, seria completat per 44 formacions participants.
Borja Rozada s’estrenava a la dreta de Dani Sordo i ho feia amb podi.
El ral·li portuguès arrancava fort, doncs els 122,88 km cronometrats corresponents a la seva primera etapa es disputaven sense assistències intermèdies, habilitant només una assistència remota a Arganil per al canvi de rodes. L’etapa s’iniciava a 3 quarts i 5 minuts de 7 del matí del divendres 21 de maig, amb la sortida del parc tancat de Coimbra. Per davant els participants tenien un bucle de 3 trams, clàssics per a l’esdeveniment ibèric com eren els de Lousã, Góis i Arganil, que es celebrava a primera del matí així com cap al migdia. Per la tarda, una passada per la cronometrada de Mortágua, per tal de començar a enfilar camí cap al Nord, així com l’especial espectacle de Lousada completaven l’escull, totalitzant les 8 proves especials.
Les 3 parelles de Hyundai iniciaven la competició amb molt bon peu, doncs totes 3 formacions oficials aturaven el cronòmetre amb els 3 millors temps al llarg de l’escull matinal. Ott Tänak i Martin Järveoja s’imposaven en la primera prova especial del programa, mentre que Dani Sordo i Borja Rozada ho feien en les dues següents. Tanmateix Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe hi sumaven 3 tercers millors consecutius i per tant les 3 formacions arribaven al reagrupament per al canvi de pneumàtics de mitja etapa al capdavant de la taula, els espanyols en primera posició per 6,7 segons de marge amb els estonis i per 10,0 segons amb els belgues.
En tornar sobre el bucle, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen trencaven la ratxa dels pilots de la firma coreana, si bé aquests hi tornaven seguidament a les andades amb una victòria de tram per a Dani Sordo i Borja Rozada i una altra per a Ott Tänak i Martin Järveoja.
A Mortágua, tan Sébastien Ogier i Julien Ingrassia com Elfyn Evans i Scott Martin es reivindicaven amb l’escratx ex-aequo, mentre que els líders de la provisional, Dani Sordo i Borja Rozada s’hi deixaven un bon grapat de segons en calar el motor del seu i20 Coupé WRC i en quedar-se banda de rodadura en les rodes. Tant era el temps que els espanyols hi cedien, 21,2 segons per ser més exacte, que aquests baixaven fins a la tercera posició provisional per darrera d’Ott Tänak i Martin Järveoja i d’Elfyn Evans i Scott Martin respectivament.
Molt pitjor els hi anava aquesta passada per Mortágua a Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, doncs els belgues tenien una nota errònia i en anar-se’n llargs en un revolt, els pilots picaven contra el voral de la pista i rodolaven per la aquesta fins a quedar apoiats sobre el costat de Martijn. Tot i que amb l’ajuda dels espectadors aconseguien posar el cotxe sobre les rodes, aquest tenia la suspensió posterior trencada i completaven l’especial deixant-s’hi més de 3 minuts. La parella intentava reparar el seu cotxe en l’enllaç cap a Lousada, però els esforços resultaven del tot infructuosos i es veien obligats a prendre l’amarga decisió d’abandonar.
Al traçat de Lousada els líders Ott Tänak i Martin Järveoja hi establien el temps de referència vers a la resta del participants i els estonis entraven a Matosinhos a les 8 del vespre i en règim de parc tancat amb 6,0 segons de marge en relació a Elfyn Evans i Scott Martin i 9,0 segons amb els seus companys d’equip Dani Sordo i Borja Rozada. Takamoto Katsuta i Daniel Barritt restaven a les portes del podi a 15,4 segons dels líders, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 24,0 segons de la parella bàltica i per 4,9 segons de distància amb Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen. Gus Greensmith i Chris Patterson, autors d’un segon millor temps i de dos tercers temps escratx, es trobaven ja a una mica més d’1 minut dels estonis.
AIxí doncs, amb 6 parelles de noms en menys de mig minut de distància, s’iniciava el dissabte 22 de maig a 1 quart de 7 del matí la segona etapa del ral·li, la qual ja tornava a un format més clàssic per l’època. Un bucle de 3 trams es celebrava en dues ocasions, al que el vespre se li afegia una especial espectacle per Porto per tal de tancar la jornada, en total doncs 7 proves especials cronometrades conformaven l’etapa, llur distància total competitiva era de 165,16 km, la més llarga de tot l’itinerari.
Ott Tänak i Martin Järveoja seguien avesats a les victòries de tram al llarg de tot el bucle matinal i els estonis eixamplaven així distàncies al capdavant de la general, mentre que per darrera seu s’establia un interessant intercanvi de posicions entre Takamoto Katsuta i Daniel Barritt amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, del que en sortien victoriosos per només 5 dècimes de segon el japonés i el britànic.
En tornar sobre les especials, Elfyn Evans i Scott Martin trencaven la ratxa als líders, si bé aquests en prou feines hi entregaven 6 dècimes de segon i en la cronometrada següent tornaven a marcar l’escratx per tal d’imposar 3,8 segons als britànics de Toyota.
La tercera i última prova especial de la tarda, catorzena en el còmput global del ral·li i la segona passada pel tram rei, suposaria un cop de teatre quan Ott Tänak i Martin Järveoja es veien obligats a abandonar la competició en perdre-hi una roda. L’abandonament del estonis donava el lideratge a Elfyn Evans i Scott Martin per 16,4 segons de diferència amb Dani Sordo i Borja Rozada, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia passaven a tancar les posicions de podi, si bé encara amb la pressió de Takamoto Katsuta i Daniel Barritt, que prosseguien amb el seu duel particular amb els pilots francesos.
Acabada la segona passada per Amarante, la catorzena prova especial cronometrada del programa, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen es veien també obligats a abandonar per avaria mecànica, enfilant camí directament cap al parc tancat de Matosinhos i obviant l’especial espectacle que tancava el programa de la jornada a Porto.
Pels carrers de Porto, Dani Sordo i Borja Rozada hi establien un cronòmetre impossible per a la resta de participants i el càntabre, que feia broma quan deia que les seves hores invertides karting del seu pare havien estat una bona inversió, i el madrileny entraven al parc tancat de Matosinhos a 10,7 segons d’Elfyn Evans i Scott Martin, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia ho feien a 1 minut i 4,2 segons dels seus companys i per 1,5 segons de coixí amb Takamoto Katsuta i Daniel Barritt. Adrien Fourmaux i Renaud Jamoul s’intercanviaven posicions amb Gus Greensmith i Chris Patterson a la conclusió de l’etapa i els francòfons passaven a tancar la pinça dels 5 primers classificats però ja a 4 minuts i 21,8 dels britànics de Toyota i per 6,4 segons de marge amb els seus companys d’equip, britànics també.
Cara a la jornada dominical, els organitzadors recorrien als seus trams més curts, els quals novament es disputaven sense assistències intermèdies per allò de tenir-ho tot llest de cara al migdia. 5 proves especials cronometrades de 49,47 km de corda competitiva dibuixaven la tercera i última etapa, la qual s’iniciava a 3 quarts de 6 del matí i finalitzava en quan passaven 5 minuts d’1 quart de 3 de la tarda.
En la primera d’elles, Felgueiras, Dani Sordo i Borja Rozada volien mantenir la pressió sobre els líders, però tanmateix volien evitar a tot preu cometre qualsevol errada que pogués perjudicar l’equip, doncs era l’únic Hyundai en posicions capdavanteres. Amb aquest dilema, el càntabre i el madrileny cometien petites errades que els feien concedir 9,6 segons a uns inspirats Elfyn Evans i Scott Martin, que hi marcaven el millor temps.
Els britànics repetien victòria de tram en la segona prova especial del dia, si bé en aquesta ocasió els espanyols de Hyundai hi aturaven el cronòmetre just per darrere seu. Havent doblat distàncies a les primeres de canvi, les expectatives defallien, més quan Elfyn Evans i Scott Martin tornaven a establir el temps escratx just abans del Power Stage, que no era altre que una segona passada per la mítica cronometrada de Fafe i el seu espectacular salt a les acaballes del mateix.
Tan Ott Tänak i Martin Järveoja com Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe miraven d’esmenar les seves errades anteriors i estonis i belgues hi aconseguien els dos millors temps per tal de sumar 5 i 4 punts respectivament en el seu comptador del campionat per a pilots.
Quan les manetes dels rellotges lusos indicaven que eren 1 quart i 5 minuts de 3 de la tarda, el 54è Ral·li de Portugal arribava al seu moment de conclusió i l’esdeveniment ibèric ho feia amb la victòria d’Elfyn Evans i Scott Martin. Els britànics cobrien els 337,51 km cronometrats del recorregut en un temps de 3 hores 38 minuts i 26,2 segons, un registre que reduïa en 28,3 segons l’aconseguit per Dani Sordo i Borja Rozada, aquest últim debutant en un podi absolut del mundial. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tancaven el podi portuguès a 1 minut i 23,6 segons dels seus companys de formació.
Ni quan van deixar d’obrir pista, Ogier-Ingrasia van mostrar el nivell d’edicions prèvies.
Baixant en un graó en el nivell de preparació dels cotxes, el WRC2, els russos Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov donaven el primer cop sobre la taula de temps i s’erigien com els primers líders de la classe, però aquests perdien prou temps en la cronometrada següent com per, sota un escratx d’Esapekka Lappi i Janne Ferm, aquests entreguessin el relleu a Teemu Suninen i Mikko Markkula.
Ambdues parelles finlandeses empataven en el millor temps en la cronometrada d’Arganil que tancava el bucle matinal, mentre que Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov restaven a menys de 10 segons dels finlandesos de Ford.
A la represa de la competició, la parella russa repetia victòria de tram a Lousã i els pilots superaven per 7 dècimes de segon el registre d’Esapekka Lappi i Janne Ferm i es feien amb la segona posició provisional a 2,0 segons de Teemu Suninen i Mikko Markkula, però tal i com havia passat en el matí, el següent sector competitiu se’ls hi atravessava i els russos tornaven a concedir segons i la segona posició, mentre que els líders es feien una mica més forts al capdavant de la taula amb el millor temps.
Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov es tornaven a imposar en la sisena i setena proves especials cronometrades del dia i la taula de temps es tornava a estrènyer en la seva part més alta.
Una compressió que prosseguia en el circuit de ral·licross de Lousada, quan Esapekka Lappi i Janne Ferm marcaven el millor temps ex-aequo amb Oliver Solberg i Aaron Johnston i els finlandesos a bord d’un Volkswagen Polo GTi R5 aconseguien igualar el seu temps amb el dels seus compatriotes Teemu Suninen i Mikko Markkula.
Així doncs en entrar al parc tancat de Matosinhos Teemu Suninen i Mikko Markkula compartien el lideratge amb Esapekka Lappi i Janne Ferm, mentre que Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov, amb un altre Volkswagen, restaven en la tercera posició a 2,2 segons dels finlandesos. Oliver Solberg i Aaron Johnston, quarts a la taula, ja es trobaven a gairebé 1 minut dels líders.
La trepidancia que se li pressuposava a la jornada sabatina enseguida va perdre força, quan un problema amb el turbo feia perdre terreny a Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov, mentre que Esapekka Lappi i Janne Ferm encadenaven 3 victòries de tram per tal de retornar a Matosinhos amb 14,0 segons de marge vers Teemu Suninen i Mikko Markkula, on tanmateix els russos hi feien 8 minuts tard i rebien 80 segons de penalització per caure encara més fons a la taula, just per darrera d’Oliver Solberg i Aaron Johnston i de Mads Østberg i Torstein Eriksen.
Per la tarda, sense un domini clar per part de cap de les parelles participants, les errades marcarien l’avenir del ral·li. En la darrera prova especial vera del dia, per una banda Oliver Solberg i Aaron Johnston patien una sortida de pista que els portava a concedir una mica més d’1 minut vers els pilots més veloços, mentre que Teemu Suninen i Mikko Markkula s’hi envirollaven per restar a una mica més de mig minut dels seus compatriotes líders.
La cronometrada pels carrers de Porto no feia més que agreujar la situació pels perseguidors, doncs els líders marcaven el segon millor temps a 8 dècimes de segon del registre de Mads Østberg i Torstein Eriksen, amb el que Esapekka Lappi i Janne Ferm feien retorn a Matosinhos amb 40,4 segons de marge vers Teemu Suninen i Mikko Markkula. Per darrera de les dues parelles finlandeses s’hi formava un grup relativament compacte, amb els autors del millor temps en l’especial urbana, els noruecs Mads Østberg i Torstein Eriksen, al capdavant a 2 minuts i 25,4 segons dels líders i per 14,5 segons i 17,8 segons d’avantatge vers Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov i Oliver Solberg i Aaron Johnston.
En l’estira i arronsa per la darrera posició de podi, els russos donaven el primer cop en forma de victòria parcial en la primera especial dominical, mentre que els noruecs hi responien amb 3 victòries de tram consecutives que els hi donava un marge bastant comfortable, mentre que per davant seu, en la primera especial del dia, Teemu Suninen i Mikko Markkula tornaven a envirollar-se, concedint més segons als líders.
En la segona passada per Fafe, cronometrada que tancava el programa i que per tant exercia les funcions de Power Stage, Esapekka Lappi i Janne Ferm feien la seva darrera demostració de força per tal de marcar-hi el millor temps i emportar-se cap a Finlàndia els 5 punts extra en el campionat.
Sense haver comès cap errada al llarg de tot el recorregut de l’edició i ni haver patit cap mena de contratemps que els fessin concedir segons o minuts, Esapekka Lappi i Janne Ferm s’imposaven en la seva categoria a l’edició de l’esdeveniment portuguès per 1 minut i 42,8 segons de marge vers Teemu Suninen i Mikko Markkula i per 2 minuts i 24,3 segons en relació a Mads Østberg i Torstein Eriksen.
Dues victòries, l'absoluta i la del Power Stage, que suposaven 30 punts al pilot finlandès, el qual es situava a només 9 punts del per llavors líder indiscutible del certamen, l'absent i noruec Andreas Mikkelsen. Tot i perdre terreny vers Esapekka Lappi, tan Mads Østberg com Teemu Suninen, pujaven posicions a la classificació en detriment de Marco Bulacia, per situar-se en tercera i quarta posició respectivament.
Lappi-Ferm trucaven a les portes de la categoria reina amb la segona victòria de la temporada.
En categoria WRC3, els espanyols Pepe López i Diego Vallejo establien el millor temps en l’especial inaugural del programa per davant d’Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen i del català Jan Solans i el madrileny Rodrigo Sanjuán, emperò la parella s’accidentava en la cronometrada següent, Góis, i aquests entregaven el testimoni de la primera posició als seus compatriotes Jan Solans i Rodrigo Sanjuán, tanmateix els més veloçosos en aquesta especial.
El bucle matinal es tancava a Arganil amb el segon millor temps per a la parella líder, que feia cap a la zona destinada al bescanvi de pneumàtics en primera posició per un marge no massa important, 8,7 segons en relació a Nicolas Ciamin i Yannick Roche, els més ràpids en aquesta tercera especial, i 10,3 segons vers Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen.
En tornar a passar per les cronometrades matinals, Yohan Rossel i Alexandre Coria s’imposaven en les dues primeres proves especials de l’escull, mentre que Jan Solans i Rodrigo Sanjuán s’accidentaven en la segona d’elles i Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen hi patien una punxada. La combinació de tots dos factors, deixava als francesos al capdavant de la taula de temps, en el que era una classificació força compacta des del primer fins al quart, Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak.
Precisament els pilots polonesos empataven a l’escratx amb Chris Ingram i Ross Whittock en la segona passada per Arganil, i els centreeuropeus s’immiscien en les posicions de podi en detriment de Nicolas Ciamin i Thibault de la Haye, mentre que els britànics, segons classificats a la provisional, estrenyien lleugerament el cèrcol sobre els líders, segons en aquest sector cronometrat present en tantes i tantes edicions de l’esdeveniment portuguès.
Els veterans locals Armindo Araújo i Miguel Ramalho marcaven paquet a casa i privaven per 1,7 segons d’una nova victòria de tram a Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak a Mortágua, resultat que els pilots polonesos si aconseguirien al traçat de Lousada, per anar-se’n a dormir a Matosinhos en segona posició a 3,5 segons de Yohan Rossel i Alexandre Coria i per 1,1 segons de marge en relació a Chris Ingram i Ross Whittock. Nicolas Ciamin i Thibault de la Haye eren quarts a 17,7 segons dels seus compatriotes líders, mentre que en cinquè lloc s’hi trobaven Armindo Araújo i Miguel Ramalho capitanejant un segon grup compacte, però ja a més d’1 minut dels líders.
Ja en la jornada sabatina, tot i que Yohan Rossel i Alexandre Coria aconseguien eixamplar distàncies després de la disputa de la primera prova especial cronometrada del dia, el cert era que Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak s’imposaven en les dues següents i els polonesos els arrebassaven la primera posició provisional a la primera d’elles i entraven al reagrupament de mitja etapa amb un marge de 13,4 segons vers els anteriors líders. D’altra banda, Chris Ingram i Ross Whittock erraven la munta de pneumàtics i els britànics s’anaven endarrerint, a més a més, els britànics rebien 10 segons de penalització en fer 1 minut tard al control horari, dos contratemps que els feien perdre la plaça de podi en favor de Nicolas Ciamin i Yannick Roche i restar a gairebé 1 minut d’aquells que a primera hora del matí els tenien a 1,1 segons.
Havent dinat, en tornar a disputar el bucle matinal, els líders Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak reiniciaven la competició de manera excelsa, amb dues victòries de tram consecutives que els hi comportaven un increment de 8,1 segons del seu marge vers Yohan Rossel i Alexandre Coria. Mentre que amb la lliçó apresa del matí, Chris Ingram i Ross Whittock recuperaven la tercera posició amb un segon millor temps.
La segona meitat del bucle post meridional tindria un color totalment oposat, Yohan Rossel i Alexandre Coria eren els qui aturaven el cronòmetre abans que ningú, mentre que Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak s’envirollaven en la sisena prova especial del dia, catorzena en el còmput global de l’esdeveniment, i els polonesos en haver de fer mitja volta, entregaven el testimoni del lideratge als francesos per 2,1 segons i completaven la jornada a 3,0 segons exactes d’aquests. Chris Ingram i Ross Whittock, eren tercers al retorn a Matosinhos, però ja a 54,3 segons dels líders francesos.
Al llarg del primer bucle de 3 trams del diumenge al matí, Chris Ingram i Ross Whittock demostraven maneres amb 2 temps escratx, mentre que Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak, amb una victòria parcial i 2 segons millors temps per darrere dels britànics, recuperaven allò perdut la tarda anterior, la primera posició.
Yohan Rossel i Alexandre Coria reaccionaven en el bucle del migdia, i si bé els francesos aconseguien millorar sempre els temps dels seus rivals polonesos en les 2 cronometrades de l’escull, el cert era que la recompensa a l’esforç i al risc era minça, doncs aquests només aconseguien retallar amb prou feines una mica més d’1 segon als líders.
La segona passada per Fafe premiava als finlandesos Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen, qui veien complementat el seu punt per acabar en desena posició el recorregut, amb els 5 punts de guanyar aquesta prova tan especial. Yohan Rossel i Alexandre Coria hi esdevenien segons i Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak tercers.
Entrant a Matosinhos en règim de parc tancat per tercera i última vegada el diumenge a primera hora de la tarda, Kajetan Kajetanowicz certificaven la seva victòria a l’esdeveniment portuguès per 5,6 segons de marge vers Yohan Rossel i Alexandre Coria, mentre que Chris Ingram i Ross Whittock tancaven el podi a 55,3 segons dels líders.
A efectes de campionat, la segona victòria consecutiva de Kajetan Kajetanowicz al llarg de la temporada, acostava el pilot polonès a la primera plaça, posició que seguia estant ocupada per a Yohan Rossel amb 14 punts d'avantatge, si bé amb una participació més en el certamen. Nicolas Ciamin era tercer a 7 punts del polonès i a 21 punts del francès, igualant tanmateix el número de sortides al llarg de la temporada del seu compatriota.
Kajetanowicz-Szczepaniak aconseguien una victòria de mèrit.
Entre els joves llebrers del campionat, els britànics Jon Armstrong i Philip Hall es llauraven un important marge de 36,4 segons al capdavant de la classe en aconseguir 4 victòries de tram consecutives entre la segona i la cinquena prova especial de la primera jornada. Malauradament, tot se n’aniria en orris quan una roda del seu Ford Fiesta Rally4 es punxava en la sisena prova especial del programa i el gat queia a mitja operació de canvi de rodes, tot plegat els suposava perdre-hi més de 4 minuts i mig i caure fins a la penúltima posició d’entre aquells que no s’havien acollit al superally.
Sami Pajari i Marko Salminen, primers líders de la categoria en imposar-se en l’especial inaugural de l’edició, recollien llavors el testimoni de la primera posició per tal de conservar ja la plaça fins al moment d’entrar al parc tancat de Matosinhos, amb una nova victòria sobre el traçat de Lousada, per 25,7 segons en relació al txec Martin Koci i a l’eslovac Petr Tešínský i per 44,5 segons amb els letons Martinš Sesks i Renars Francis. Jon Armstrong i Philip Hall eren quarts a 3 minuts i 55,9 segons dels finlandesos.
Els compassos inicials de la jornada sabatina brindaven a Martinš Sesks i Renars Francis l’oportunitat d’estrenar-se com a vencedors d’una prova especial cronometrada i rebre així 1 punt extra en el seu concurs al campionat, mentre que l’avaria en la direcció assistida soferta per Sami Pajari i Marko Salminen en els inicis de la cronometrada reina d’Amarante, deixava als letons al capdavant de la classificació.
El terreny va ser molt dur amb les mecàniques dels Ford Fiesta Rally4 de la classe i aquest es cobrava un gran número de víctimes al llarg de la tarda, els primers en caure van ser Martin Koci i Petr Tešínský per avaria en la transmissió, mentre que a Amarante hi queien Lauri Joona i Ari Koponen, autors de 3 temps escratx al llarg del dia, així com Jon Armstrong i Philip Hall, aquests últims impedits de reiniciar la competició l’endemà diumenge, en descobrir que el motor del seu cotxe estava noquejat.
La cara amable de la competició era per a Martinš Sesks i Renars Francis, qui amb dues victòries de tram més al llarg de l’escull post meridional, l’una en la segona passada per la cronometrada reina, l’altra en els carrers de Porto, s’enfortien en la primera posició, situant als segons classificats, Sami Pajari i Marko Salminen, a 3 minuts i 20,2 segons dels seu temps i als estonis Robert Virves i Sander Pruul, en tercera posició a 9 minuts i 29,0 segons.
Les distàncies eren molt importants de cara a la breu jornada dominical, amb el què els tres integrants de les posicions de podi es van privar de flirtejar amb el risc i es dedicaren a completar el recorregut sense sobresalts. Mentre que aquells que havien hagut d’acollir-se al superally, Martin Koci i Petr Tešínský i Lauri Joona i Ari Koponen, es barallaven per obtenir els punts extra amb cada victòria de tram.
La segona passada per Fafe no s’arribava a celebrar entre els junior, doncs el Ford Fiesta Rally2 accidentat de Nikolaus Mayr-Melnhof i Leopold Welsersheimb bloquejava la pista, amb el què amb 19 de les 20 proves especials cronometrades celebrades, els integrants de la categoria junior s’enfilaven cap a Matosinhos per celebrar la victòria de Martinš Sesks i Renars Francis per un marge de 3 minuts i 11,8 segons amb Sami Pajari i Marko Salminen i per 12 minuts i 8,1 segons en relació a Robert Virves i Sander Pruul.
Traspassant la victòria i els 3 punts extra per les 3 victòries de tram a la classificació del campionat, Martinš Sesks es situava en primera posició amb un total de 46 punts, 13 més que no pas l’anterior líder, el nord-irlandès Jon Armstrong. Martin Koci era tercer a 2 punts del pilot britànic.
Portugal esdevenia molt dur pels Fiesta Rally4 i Sesks-Francis eren els únics en no patir cap problema.
Tot i els esforços que Ott Tänak i Thierry Neuville realitzaven en el Power Stage per tal de minvar la sangria de punts, el cert era que tan Sébastien Ogier com Elfyn Evans se’ls hi escapaven al capdavant de la classificació provisional del certamen de pilots, i només el desastre encara major de Kalle Rovanperä, els prevenia de perdre posició a la taula. Tanmateix entre els dos companys d’equip a Toyota, la classificació s’estrenyia, doncs el gal·lès li retallava 8 punts al provençal i es situava a només 2 del campió vigent.
|
Punts |
 Sébastien Ogier
|
|
 Elfyn Evans |
|
 Thierry Neuville
|
|
En el campionat de constructors, per tercer esdeveniment de la temporada, i tot just se n’havien celebrat 4, Toyota situava a dos dels seus cotxes a dalt del podi final, amb el què la marca japonesa es distanciava en encara 10 punts més vers els seus principals rivals de Hyundai. En una altra lluita, Hyundai 2C sortia de Matosinhos sense cap punt, mentre que M-Sport aconseguia amb el 4t i 5è lloc de Gus Greensmith i Chris Patterson i d’Adrien Fourmaux i Renaud Jamoul, el millor resultat de la temporada i començava a salvaguardar la seva tercera posició.
Constructor |
Punts |
 Toyota
|
|
 Hyundai
|
|
 M-Sport
|
|
Carlos Sainz
Tommi Mäkinen 
Mitsubishi
Subaru
Ford