Tercera victòria per a Mäkinen-Harjanne en la temporada.

El dissabte 24 de maig de 1997 finalitzava a Córdoba el 17è Ral·li d'Argentina, setena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, la qual tot i ser puntuable per als certamens de pilots, constructors, producció i FIA 2-L aplegava un discret total de 51 equips en la seva llista oficial d’inscrits. Tots ells van iniciar la prova des de la pertinent rampa de sortida ubicada a la mateixa ciutat el dijous 22 de maig, des d’on farien via cap a les 23 proves especials cronometrades que els organitzadors havien disposat sobre el programa, amb una longitud competitiva de 413,37 km. Una distància que va ser completada per un total de 24 equips participants.

Pràcticament els únics homes capaços de presentar lluita, McRae-Grist avn haver de conformar-se amb la segona plaça.

La primera etapa tenia un total de 8 proves especials en el seu programa, llur corda cronometrada s’elevava fins als 151,34 km. Un escull que s’iniciava amb la sortida de la Plaza San Martín de Córdoba el dijous a 2 quarts de 9 del matí i que acabaria el recinte firal de la mateixa ciutat argentina quan passava 1 minut de 3 quarts de 6 de la tarda.

La primera prova cronometrada que es trobaven els participants en el recorregut era una especial espectacle al tradicional Camping General San Martín. Els seus 4,10 km cronometrats no deixaven massa marge per a les diferències i així fins a 3 formacions hi empataven al millor temps; Colin McRae i Nicky Grist per part de Subaru, i Carlos Sainz i Luis Moya i Juha Kankkunen i Juha Repo, que s’estrenaven amb la firna de l’oval, per Ford. 2 segons per darrera seu, també es produïa un triple empat entre Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne de Mitsubishi, Kenneth Eriksson i Staffan Parmander de Subaru i Didier Auriol i Denis Giraudet amb el Toyota Celica GT-Four de l’equip Grifone.

L’igualada tampoc es desfeia en la següent prova especial de l'itinerari, la primera que es celebrava per la serra cordobesa, doncs sota el millor temps de Richard Burns i Robert Reid, qui en l’especial espectacle inaugural havien aconseguit aturar el cronòmetre a 3 segons del registre de referència, Carlos Sainz i Luis Moya marcaven el segon millor temps a 3 segons dels britànics de Mitsubishi i per tant ambdues formacions passaven a compartir el lideratge. 

Per la seva banda Didier Auriol i Denis Giraudet hi trencaven un palier, i els francesos havien d’afrontar la següent especial amb només 2 rodes motrius, amb el que els francesos de l’equip Grifone s’acomiadaven de les primeres posicions, si bé per sort seva a continuació gaudirien de 20 minuts d’assistència a Ischilin.

Mitsubishi havia treballat intensament en fer més robust el seu Lancer Evo IV, i l’esforç es va seguir fent palès quan Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne afrontaven amb una convicció i una velocitat superior a la dels seus rivals les dues següents proves especials. Els finlandesos hi marcaven respectius millors temps i passaven a liderar la taula en la primera d’elles, per en la segona ampliar el marge fins als 6 segons amb els seus companys d’equip Richard Burns i Robert Reid. Colin McRae i Nicky Grist eren tercers ex-aequo amb Carlos Sainz i Luis Moya a 12 segons de la parella dels tres diamants vermells. 

Carlos Sainz i Luis Moya trencaven la ratxa dels pilots de Mitsubishi en imposar-se en l’especial reina de la jornada i de l’edició, Todos los Santos - La Pampa, si bé els pilots espanyols de Ford no aconseguien desbancar del lideratge a Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, entrant al reagrupament d’Ascochinga a 11 segons de la seva posició. Richard Burns i Robert Reid tancaven les posicions de podi a 14 segons dels seus companys mentre que Colin McRae i Nicky Grist, perjudicats per la poca amplada d’aquestes primeres proves especials, eren quarts a 2 segons dels seus compatriotes de Mitsubishi.

Les dues següents proves especials eren de les més lentes del programa i en elles els britànics Colin McRae i Nicky Grist hi aconseguien ser els pilots més ràpids del parc tancat, dos escratxs que permetien als de la Constel·lació de les Pléiades accedir a les posicions de podi primer, i després pujar fins a la segona posició provisional a 9 segons de Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, pilots que malgrat envirollar-se en aquesta setena i penúltima prova especial del dia, només concedien 1 segon als pilots de Subaru.

Si l’activitat cronometrada s’iniciava amb una especial espectacle, aquesta també s’acabava de la mateixa forma; si bé en aquesta ocasió la lluita contra el temps tenia lloc a la Colonia Caroya. En els seus 3,40 km de distància fins a 4 equips hi empataven al millor temps, Richard Burns i Robert Reid, Colin McRae i Nicky Grist, Kenneth Eriksson i Staffan Parmander i Marcus Grönholm i Timo Rautiainen aturaven el crono 1 segon per davant de Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, de Carlos Sainz i Luis Moya i de Juha Kankkunen i Juha Repo, amb el que a efectes de la classificació provisional aquesta prova especial era totalment intranscendent.

Passava 1 minut de 3 quarts de 6 de la tarda, quan els primers dels 38 equips participants que aconseguien superar la primera etapa començaven a entrar en el parc tancat, ubicat al recinte firal de Córdoba. En ell Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne hi fitxaven com els primers classificats per 8 segons de marge amb Colin McRae i Nicky Grist i per 13 segons en relació amb Carlos Sainz i Luis Moya. Els seus companys d’equip, Richard Burns i Robert Reid, perdien terreny en la recta final de l’etapa en veure com el seu Mitsubishi no superava amb la mateixa solvència el desgast de la competició, i aquests entraven en la neutralització de l’etapa ocupant la quarta posició a 30 segons del temps dels seus companys. Juha Kankkunen i Juha Repo tancaven el grup dels 5 primers classificats a 55 segons dels seus compatriotes líders i per 14 segons de marge amb els suecs Kenneth Eriksson i Staffan Parmander.

La segona etapa del ral·li era la més llarga de totes les programades amb 10 proves especials cronometrades de 180,83 km competitius, als quals se’ls hi donava inici a partir de les 8 en punt del matí del divendres, moment en el que tenia lloc la sortida del parc tancat. La jornada es desenvolupava cap l’oest de Córdoba, amb un reagrupament per a les assistències a Taringa, un altre a Mina Clavero i un darrer a Villa Carlos Paz.

Novament l’especial espectacle del Camping General San Martín tornava a obrir les hostilitats vers el cronòmetre, si bé la lluita per la primera plaça quedava en taules en quan Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne hi empataven a l’escratx amb Colin McRae i Nicky Grist i per 1 segon d’avenç amb Kenneth Eriksson i Staffan Parmander i 2 segons amb Carlos Sainz i Luis Moya.

Precisament la parella espanyola de Ford, en previsió d’evitar patir tal i com havien patit a la ronda portuguesa celebrada al mes de març, afrontaven la cita argentina amb una relació curta del canvi de velocitats, motiu pel qual els de l’oval concedien segons en les 3 proves especials següents, de les més ràpides de l’itinerari.

Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne s’imposaven en la primera especial campestre del dia, mentre que Colin McRae i Nicky Grist ho feien en les dues següents per situar-se a 5 segons del lideratge que seguia fent gala la parella finlandesa de Mitsubishi a l’entrada del reagrupament de Taringa. Carlos Sainz i Luis Moya encara tancaven el podi, però ja a 38 segons dels líders i per un marge de només 9 segons amb els companys d’aquests, és a dir Richard Burns i Robert Reid.

A la represa, els líders marcaven un temps impossible per a la resta de participants en les dues proves especials que separaven els reagrupaments de Taringa amb el de Mina Clavero, sent molt espectacular l’avantatge que aquests aconseguien en la cinquena prova especial del dia i tretzena en el còmput global del ral·li, endosant 17 segons als segons més ràpids a final de tram, els britànics Colin McRae i Nicky Grist, i 24 segons als pilots de Ford Carlos Sainz i Luis Moya, autors del tercer millor registre.

El rendiment netament superior dels líders es va mantenir en el que restava de jornada, amb l'excepció de la darrera prova especial de l’etapa, en la que Colin McRae i Nicky Grist privaven per 1 segon a Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne del seu sisè escratx consecutiu; si bé una avaria anterior en la direcció assistida del seu Impreza S5 WRC, els havia situat a una mica més d’1 minut dels pilots finlandesos de Mitsubishi.

Tanmateix en aquesta fracció de la jornada, el ral·li perdia dos enters. Per una banda Juha Kankkunen i Juha Repo destrossaven les suspensions posteriors del seu Ford Escort WRC en el pedregar en el que l’especial de “El Cóndor - Copina”, vuitena cronometrada del dia, hi acabava, i els finlandesos en deixar-s’hi 14 minuts i 28 segons queien fins la setena posició, just per davant dels Grup N i FIA 2-L. Davant la impossibilitat de continuar competint, Juha Kankkunen i Juha Repo decidien abandonar el ral·li en la següent prova especial, penúltima del segon dia de competició. Sort similar corrien Richard Burns i Robert Reid, els quals arrancaven una roda en el pedregar de final de tram, un pedregar que havia despertat moltes queixes entre els professionals en les jornades prèvies de reconeixement que fins i tot havien arribat a demanar l'eliminació d'aquests últims quilòmetres als organitzadors, i els britànics de la marca dels tres diamants vermells es veien obligats a abandonar la competició. 

Com a conseqüència dels dos incidents simultànis, Kenneth Eriksson i Staffan Parmander accedien a la quarta posició provisional, si bé els suecs de Subaru restaven a una mica més d’1 minut del temps de Carlos Sainz i Luis Moya.

Després de tota aquesta activitat competitiva, Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne entraven al parc tancat de Córdoba atresorant un marge d’1 minut i 1 segon amb Colin McRae i Nicky Grist, mentre que a manca de 3 minuts per 3 quarts de 7 de la tarda, Carlos Sainz i Luis Moya hi feien accés a 1 minut i 57 segons dels líders. Kenneth Eriksson i Staffan Parmander eren els primers candidats a dutxar-se amb escumós l’endemà, davant de qualsevol eventual incidència que poguessin patir qualsevol dels tres equips que tenien classificats per endavant, entrant a 1 minut i 23 segons dels homes de Ford, o el que era el mateix, a 3 minuts i 20 segons dels líders.

Els 29 equips que aconseguien superar la segona etapa, el dissabte 24 de maig a partir de les 9 del matí es llençaven a la carretera per afrontar la tercera i última etapa del programa. Una jornada que estava formada per tan sols 5 proves especials cronometrades que es desenvolupaven cap al sud de la provincia, concretament en la zona de Santa Rosa de Calamuchita. L’escull suposava un total de 81,20 km cronometrats els quals, com en les dues etapes anteriors, s’iniciaven amb l’especial espectacle del Camping General San Martín.

En la tercera passada per l’especial espectacle, Colin McRae i Nicky Grist tornaven a esdevenir els homes més ràpids, un honor que a diferència de les anteriors ocasions, en aquesta era en solitari, si bé la poca corda cronometrada de la prova, deixava poc marge a les diferències. 

De camí cap a Santa Rosa de Calamuchita, la primera prova especial que es disputava per la serra, es cancel·lava davant l’afluència massiva de públic, pel que amb 59 segons de marge en el seu haver i només 3 proves especials cronometrades per endavant, Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne podien permetre’s agafar la calculadora.

Colin McRae i Nicky Grist retallaven un altre segon amb els líders, després de marcar el millor temps en la segona cronometrada de facto del dia, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya es veien obligats a abandonar la competició, quan el motor del seu Ford Escort WRC deia prou després d’haver estat arrossegant problemes de sobre escalfament.

Com a conseqüència de l’abandonament de la parella espanyola de Ford, la segona parella de Subaru passava a ocupar la darrera posició de podi, una plaça que pràcticament es podia considerar definitiva en quan Kenneth Eriksson i Staffan Parmander es trobaven a 2 minuts i 21 segons dels seus companys britànics i els suecs gaudien de 5 minuts i 42 segons de marge amb el Toyota Celica GT-Four dels finlandesos Marcus Grönholm i Timo Rautiainen.

Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne encara serien a temps d’aconseguir el seu desè millor temps al ral·li en la penúltima prova especial, mentre que en la darrera l’honor corresponia per onzena vegada a Colin McRae i Nicky Grist.

Quan les manetes del rellotge indicaven que passaven 5 minuts de 3 quarts de 4 de la tarda del dissabte 24 de maig de 1997, el 17è Ral·li d’Argentina es donava oficialment per conclòs amb l’entrada a l’estadi de futbol de Córdoba dels primers dels 24 equips participants que aconseguien completar l’itinerari celebrat. Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne revalidaven la victòria de la temporada anterior en recorrer els 402,58 km cronometrats disputats en un temps de 4 hores 25 minuts i 38 segons, o el que era el mateix, amb un avenç d’1 minut i 1 segon amb Colin McRae i Nicky Grist. Kenneth Eriksson i Staffan Parmander completaven el podi argentí a 4 minuts i 28 segons dels guanyadors.

Les degràcies alienes van permetre a Eriksson-Parmander pujar al tercer calaix del podi.

Entre els cotxes de categoria FIA 2-L els txecs d’Škoda Emil Triner i Karel Jirátko marcaven el millor temps en la primera passada per l’especial del Camping General San Martin per davant dels seus companys i compatriotes Pavel Sibera i Petr Gross, amb el que les dues formacions centre europees encapçalaven la classificació.

En quan l’activitat cronometrada es va desplaçar cap a la serra cordobesa, l’altitud en la que aquesta es desenvolupava, perjudicava als motors de menor cilindrada dels Felicia KitCar, amb el que els finlandesos de SEAT Harri Rovanperä i Voitto Silander es movien fins la primera posició en marcar el registre més baix en la primera especial campestre.

Malauradament per la parella dels de Martorell, el motor del seu Ibiza KitCar Evo I s’aturava després de franquejar un torrent d’aigua en la prova següent, amb el que els líders en concedir 1 minut i 43 segons amb els locals Gabriel Raies i José Maria Volta, entregaven la primera posició provisional als argentins. La tenacitat de Harri Rovanperä i Voitto Silander no coneixia límits i els pilots s’imposaven en totes i cadascuna de les especials campestres que quedaven en la jornada per recuperar així la primera posició al cap de 3 especials i aconseguir alhora un marge proper al mig minut amb els seus principals rivals.

El millor temps en l’especial de la Colonia Caroya que tancava la jornada era per als seus companys d’equip Oriol Gómez i Marc Martí, qui competien per primera vegada en terra des de feia 6 anys, tal i com quedava constància en les llibretes del copilot de Molins de Rei, ben plenes de correccions. Els catalans entraven a Córdoba a 2 minuts i 2 segons dels seus companys d'equip, mentre que Gabriel Raies i José Maria Volta ho feien en segona posició a 30 segons dels finlandesos i amb 25 segons de marge amb els txecs Pavel Sibera i Petr Gross.

El domini dels SEAT es va perllongar en la primera meitat de la segona jornada, just fins el moment d’arribar al reagrupament de Mina Clavero, si bé en aquesta ocasió el protagonisme va estar repartit entre els dos equips de la marca catalana, amb el que Oriol Gómez i Marc Martí tenien a tocar dels dits, concretament a 10 segons, les posicions de podi. 

Després d’aquest punt, una virolla i uns problemes de direcció privaven als catalans del seu progrés tan positiu que estaven tenint sobre la superficie, així com la possibilitat d’un doblet per a SEAT, que s’allunyava amb la mateixa velocitat en la que Gabriel Raies i Jose Maria Volta, i Pavel Sibera i Petr Gross anaven afegint segons vers els catalans, especialment els argentins, els llebrers de la categoria en aquesta fracció de l’etapa.

Dissabte, en l’escull final de l’edició i amb els compactes grocs catalans en plenes funcions, Harri Rovanperä i Voitto Silander, però sobretot Oriol Gómez i Marc Martí van seguir deixant constància de la seva superioritat, un resultat que va venir acompanyat de l’abandonament del Renault Clio Williams de Gabriel Raies i Jose Maria Volta quant aquests trencaven el motor del seu cotxe en la segona prova especial del dia. Aquesta incidència facilitava que la parella catalana grimpés de cop des de la quarta fins la segona plaça provisional per davant de Pavel Sibera i Petr Gross.

Completat l’itinerari programat, Harri Rovanperä i Voitto Silander aconseguien la victòria per 3 minuts i 23 segons de marge amb els seus companys Oriol Gómez i Marc Martí, el que suposava un doblet per a SEAT que permetia a la companyia pujar des de la quarta plaça fins la segona a només 10 punts de Peugeot. 

Rovanperä-Silander van dominar la categoria, encapçalant així un doblet de SEAT.

En l'apartat dels vehicles de producció el ral·li s’iniciava amb un duel entre els dos companys d’estructura a Ralliart, l’uruguaià Gustavo Trelles i l’argentí Jorge del Buono amb els austríacs Manfred Stohl i Peter Müller. Els sud americans marcaven el millor temps a l’especial espectacle del Camping General San Martin, mentre que els centre europeus ho feien en les dues primeres proves especials de la serra, i aquests últims es movien fins a la primera posició per 19 segons de marge.

El camí s’aplanaria per als campions del món, quan el turbo del Mitsubishi Lancer Evo III que pilotaven Manfred Stohl i Peter Müller defallia en la quarta prova especial del primer dia de competició, i aquests s’endarrerien substancialment. D’altra banda els retrobats en el lideratge, Gustavo Trelles i Jorge del Buono, s’imposaven en les 5 últimes proves especials de la primera etapa per entrar al parc tancat de Córdoba amb 5 minuts i 8 segons de marge amb el Subaru Impreza WRX STi de Roberto Galindo i Edgardo Galindo, pilots que per primera vegada en la seva carrera competien en una cita del mundial, alhora que calçaven també per primer cop el seu cotxe amb pneumàtics Yokohama.

Els resultats individuals de la segona etapa oferien un panorama lleugerament diferent al vist fins llavors, doncs Manfred Stohl i Peter Müller es mostraven regularment com els pilots més ràpids de la classe, seguits pels seus companys de carpa Gustavo Trelles i Jorge del Buono, amb el que els líders s’anaven escapant al capdavant de la classificació per retornar a la capital de provincia amb 9 minuts i 45 segons de marge amb el Subaru de Roberto i Edgardo Galindo.

L’etapa sabatina no va ser altra cosa que una extensió de la segona jornada en quan als resultats dels trams es refereix, amb el que Gustavo Trelles i Jorge del Buono aconseguien finalment la victòria de la categoria per 11 minuts de marge amb el Subaru Impreza WRX Roberto Sanchez i Edgardo Galindo, mentre que Manfred Stohl i Peter Müller aconseguien finalment entrar en posicions de podi a i 14 minuts i 14 segons dels guanyadors. 

Traspassant el resultat de la ronda argentina a la classificació del campionat, Gustavo Trelles sumava amb aquesta quatre victòries en el que es portava de temporada, amb el que el campió uruguaià es desengaxava ja en 33 punts de l'únic pilot que seguia seriosament el campionat, l'austríac Manfred Stohl.

Victòria sense oposició per a Trelles-del Buono.

En el campionat de pilots, tot i aconseguir una segona posició final a la cita argentina, l’escocès Colin McRae veia com el campió del món en vigència, el finlandès Tommi Mäkinen, començava a escapar-se al capdavant de la classificació amb la seva tercera victòria just en el moment que s’arribava a l’equador de la temporada. Per darrera dels dos pilots, Carlos Sainz, mantenia la tercera posició empatat a punts amb Piero Liatti, si bé el zero que sumava el pilot madrileny, suposava tenir el lideratge a 20 punts, és a dir a 2 victòries, i que per tant les seves opcions a corona fossin encara més remotes.

Pilot	Punts
Tommi Mäkinen	38
Colin McRae	32
Carlos Sainz Piero Liatti	18 18

En el certamen de constructors, Mitsubishi i Subaru sumaven 10 punts a l’Argentina, els uns per la victòria de Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, els altres per aconseguir situar en les dues posicions següents del podi argentí a Colin McRae i Nicky Grist i a Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, pel que entre els dos fabricants japonesos es mantenien les diferències a favor dels que estaven gestionats per Prodrive. L’abandonament dels dos Ford, deixava a la firma de l’oval blau força despenjada de la cursa per la lluita del títol, amb menys de la meitat de punts que els de la Constel·lació de les Plèiades.

Constructor	Punts
Subaru	64
Mitsubishi	46
Ford	29

Latvala-Anttila reconduien una mala arrancada de temporada amb una victòria.

El 6è Ral·li de Sardenya, en virtut de la sisena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis 2009, suposava l'arribava a l'equador del campionat. Amb 60 equips inscrits dins de les diferents categories per les quals el ral·li era puntuable en la seva llista, pilots, copilots, producció i mundial júnior, la cita sarda es presentava amb un recorregut composat per 17 especials cronometrades de 347,12 km de distància que els 59 equips que van prendre la sortida des de la rampa ubicada a Olbia havien d'afrontar. D'aquests 38 van aconseguir arribar a la cerimònia de clausura de l'edició.

Obrir pista en la tercera jornada va resultar ser beneficiós i Hirvonen-Lehtinen no van poder atrapar els seus companys.

La prova arrancava divendres al matí amb 6 especials cronometrades per davant, tres trams a doble passada, on l'ordre de sortida era vital, ja que el clima era molt sec a la illa italiana i la grava i pols en suspensió abundant. Aquesta situació va afavorir als pilots finlandesos de Ford Jari-Matti Latvala i Miiikka Anttila, que amb una posició de sortida endarrerida marcaven quatre escratxs de sis possibles.

De fet només al tram de Loelle va ser on el millor registre es va escapar de les mans dels pilots de l'òval, sent l'escratx en la primera passada per a Dani Sordo i Marc Martí, ja penalitzats per llavors amb mig minut per entrar tres minuts tard en el primer control horari per un problema de turbo, i per a Sébastien Loeb i Daniel Elena en la segona passada el que deixava als líders del mundial a falta de celebrar la darrera especial cronometrada del dia, en segona posició a només 17,2 segons de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, pel que la parella franco-monegasca de Citroën va decidir aixecar el peu de l'accelerador en la darrera cronometrada i permetre que els dos Ford els superessin.

Tot i que les dues parelles finlandeses de Ford estaven alertades de l'estrategia optada per Sébastien Loeb i Daniel Elena, ja que en virtut de líders del mundial eren els encarregats d'obrir pista, aquests van decidir no seguir el mateix camí, ja que perdre mig minut en la última cronometrada suposava pràcticament deixar-se tot l'avantatge aconseguit al llarg de la jornada. Pel que a la conclusió de la primera jornada Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila eren líders amb 39,8 segons d'avantatge vers els seus companys d'equip Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena retrocedien fins la tercera posició a 42,8 segons dels primers classificats amb l'obsolet Citroën Xsara WRC de Petter Solberg i Phil Mills a 3,6 segons d'ells.

En iniciar-se la segona jornada, es va poder comprovar que la opció escollida per Sébastien Loeb i Daniel Elena era errònia, doncs la pista de la primera cronometrada pràcticament no es netejava amb el pas dels cotxes, sino que es formaven unes roderes que malmetien l'estat de la mateixa a mesura que passaven participants, el que va permetre als dos equips oficials de Ford imposar-se en aquesta primera cronometrada del dia.

Sébastien Loeb i Daniel Elena s'imposaven en les dues següents cronometrades que tancaven el bucle del matí, peró un problema amb els seus frens detectat entre la segona i tercera cronometrada els feia penalitzar deu segons en intentar reparar-los i entrar 1 minut tard al darrer control horari, pel que la parella pluricampiona de Citroën no guanyava plaça si bé les distàncies s'estrenyien al capdavant de la taula de temps en la que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila seguia sent el líder.

En la represa, després de passar pel parc d'assistències, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen s'imposaven en la primera cronometrada i Sébastien Loeb i Daniel Elena es classificaven en el tram per davant de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, estrenyent-se una mica més el cèrcol entre els tres primers classificats, peró una punxada soferta per Sébastien Loeb i Daniel Elena en la penúltima cronometrada de la jornada, canviava el panorama, la parella de Citroën es va veure obligada a aturar-se a canviar la roda, i tot hi fer-ho amb moltíssima celeritat, només 1 minut, el temps cedit en la especial enviava als pilots a la quarta posició provisional, just per darrera de Petter Solberg i Phil Mills que casualment eren els autors del millor registre al tram.

Sébastien Loeb i Daniel Elena guanyaven la última especial cronometrada de la segona jornada i es quedaven a només 2,2 segons del Xsara WRC de Petter Solberg i Phil Mills, mentre que pel davant la diferencia entre els Ford de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen es reduia fins als 9,9 segons, el que augurava una tercera i última jornada molt emocionant, ja que el coixí que aquests tenien vers la competència era ja de més d'1 minut.

Amb els cotxes dins el parc tancat, els comissaris van poder revisar les grabacions de bord dels diferents pilots i van poder comprovar com Sébastien Loeb reemprenia la marxa després de canviar la roda punxada en la penúltima especial cronometrada abans que Daniel Elena es pogués cordar correctament el seu cinturó de cinc punts, pel que la parella era sancionada amb 2 minuts per aquest incident i perdia una plaça més, sent ara cinquens darrera del C4 WRC privat d'Evgeniy Novikov i Dale Moscatt.

Si bé Mikko Hirvonen era el pilot que acumulava millors actuacions en el que es portava de mundial i per tant qui podia treure més partit de la debacle dels Citroën, el cap de l'equip Ford, Malcolm Wilson, va decidir no donar ordres ja que es donava per fet que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila en haver d'obrir pista, acabarien cedint 10 segons vers els seus compatriotes. Peró a la pràctica es va acabar donant una situació totalment oposada, la calma que imperava en l'ambient, sense el menor rastre de vent, no dissipava el núvol de pols que alçaven els cotxes en el seu pas, pel que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila eren els únics que pilotaven amb l'atmòsfera neta encadenant dos temps escratx que deixaven als seus companys d'equip a més de mig minut de distància.

Sébastien Loeb i Daniel Elena donaven caça a Evgeniy Novikov i Dale Moscatt en la primera especial cronometrada del matí, peró la tercera plaça que ocupaven Petter Solberg i Phil Mills estava ja a 2 minuts dels pilots oficials de Citroën. Si bé van aconseguir escurçar uns 15 segons les distàncies amb la parella noruego-britànica en les especials que restaven per completar la jornada, aquest retall va ser insuficient i les posicions es van mantenir entre els Citroën Xsara WRC i C4 WRC.

Situació homologa es va donar entre els dos Ford Focus RS WRC oficials, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen retallaven vuit dècimes als seus companys en la tercera cronometrada, per després a la quarta perdre'n nou. En la cinquena i última especial cronometrada la parella finlandesa del Focus número 3 aconseguia treure uns insuficients 2,5 segons als seus companys d'equip que d'aquesta manera s'anotaven la seva primera victòria de la temporada que alhora suposava la primera victòria d'uns pilots que no fossin Sébastien Loeb i Daniel Elena.

Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila completaven el recorregut en un temps total de 4 hores i 55,7 segons, 29,4 segons menys que els seus companys Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen que encaixaven el resultat remollant amb un somriure als seus amics al podi. Petter Solberg i Phil Mills tancaven el podi en el que era el seu segon podi de la temporada a 1 minut i 57,6 segons dels guanyadors de la prova italiana.

Una sanció imposada a Loeb-Elena va permetre a Solberg-MIlls tancar el podi.

Entre els cotxes de producció, la primera jornada va deixar un interessant duel entre els Subaru Impreza WRX STI N14 dels suecs Patrik Flodin i Göran Bergsten i del qatarí Nasser Al-Attiyah i l'italià Giovanni Bernacchini amb el Škoda Fabia S2000, per llavors inclosos en producció, de la parella sueca formada per Patrik Sandell i Emil Axelsson. Si bé els millors registres se'ls emportaven els pilots dels Subaru, els d'Škoda completaven la jornada en segona posició a 7 dècimes de segon dels seus compatriotes, líders a la neutralització del primer dia. Un problema que apareixia en la primera cronometrada del segon dia en el diferencial posterior, deixava a Patrik Flodin i Göran Bergsten en molt mala situació que fins arribar a les assistències intermedies perdien 3 minuts.

Patrik Sandell i Emil Axelsson prenien llavors el control de la categoria sota la pressió de Nasser Al-Attiyah i Giovanni Bernacchini. Ambdos equips van continuar amb el seu estira i arronsa particular al llarg de la tercera i última jornada fins que finalment en la última especial cronometrada, la parella qatarí-italiana aconseguia imposar-se per només 1,5 segons de distància. La victòria, segona consecutiva de Nasser Al-Attiyah, permetia al qatarí passar a encapçalar la provisional del campionat per davant del pilot portuguès Armindo Araújo, tercer a la cita.

Al-Attiyah-Bernacchini aconseguien la victòria en un duel molt interessant.

Els locals Alessandro Bettega i Simone Scattolin aconseguien finalitzar la primera jornada com a líders de la categoria júnior, si bé els italians només marcaven un escratx, el primer, per cinc aconseguits pels txecs Martin Prokop i Jan Tománek, i es que els pilots de Citroën entraven 9 minuts tard al control horari de les assistències, el que comportava una penalització d'1 minut i mig que deixava a la parella en tercera posició per darrera dels polonesos de Suzuki Michal Kosciuszko i Maciej Szczpaniak. Entre les dues parelles d'Europa Central es va repartir l'acció de la segona jornada, mentre que els italians malmetien els baixos del seu Clio R3 en la recepció d'un salt i queien fins la cinquena posició cedint el seu rol de líders als polonesos.

En la tercera i última jornada, Martin Prokop i Jan Tománek van aconseguir imposar-se en 4 de les 5 especials cronometrades que composaven l'etapa, el que permetia als txecs liderar la prova al terme de la segona prova cronometrada dominical per acabar mantenint aquesta posició fins a l terme de la cita sarda. La victòria de Martin Prokop, era la segona de la temporada pel pilot en tres participacions al mundial, el que deixava al txec a 8 punts de Michal Kosciuszko, líder del mundial que acumulava ja 4 participacions mundialistes.

Prokop-Tománek guanyaven la cita en els compassos finals .

Sébastien Loeb veia doncs trencada la seva bona ratxa inicial de 5 victòries consecutives en l'arrencada del campionat de pilots, tot i aixó el pilot alsacià tenia un coixí important vers Mikko Hirvonen que acumulava el seu quart segon lloc en la general i deixava al pilot finlandès a 17 punts de la seva posició. Dani Sordo, a qui els problemes mecànics van amargar la participació sarda, perdia una posició per passar a tancar el podi amb els 31 punts que ja portava des d'Argentina.

Pilot	Punts
Sébastien Loeb	55
Mikko Hirvonen	38
Dani Sordo	31

Per a constructors, el doblet que aconseguien Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, suposava una petita alegria per a la marca de l'òval que aconseguia el millor resultat de la temporada just en el mateix moment que Citroën sumava el seu pitjor resultat. Stobart per la seva banda, progressava tancant el podi provisional davant la baixa capacitat de reacció i de resultats del Citroën Junior Team.

Constructor	Punts
Citroën	90
Ford	61
Stobart	44

Latvala-Anttila reconduien una mala arrancada de temporada amb una victòria.

Cinquena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, el diumenge 24 de maig de 2015 finalitzava a Matosinhos el 49è Ral·li de Portugal, prova que amb puntuabilitat pels certàmens reservats a pilots, constructors, així com els campionats WRC-2, WRC-3 i la copa privada Drive Dmack Trophy, el que permetia elevar la seva llista d'inscrits oficial fins als 96 equips. D'aquests, 93 es van personar el dijous 21 de maig a la rampa de sortida per tal d'afrontar un total de 16 proves especials programades amb una corda de 352,09 km cronometrats que 69 equips aconseguirien superar.

Enfurismat per haver d'obrir pista 2 jornades, Ogier tenia unes de les seves declaracions desafortunades.

El ral·li retornava al seu lloc natural, al nord del país, si bé ho feia sota l'estricta vigilància per part de la FIA que amenaçava en treure la prova del calendari mundialista de produir-se aglomeracions que havien lacrat la prova portuguesa en el passat. Amb el retorn al nord, el Circuit de Lousada tornava a ser escenari de la superespecial espectacle inaugural, en la que els noruegs de Volkswagen Andreas Mikkelsen i Ola Fløene encapçalaven un triplet de la marca germànica en el que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia es trobaven en segona posició a 5 dècimes de segon d'ells i Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila a 8 dècimes.

La primera etapa es completava l'endemà divendres amb sis proves especials forestals d'una distància cronometrada de 132,04 km. Si bé un petit incendi forestal declarat el dijous a la nit va posar en perill la celebració del tram de Ponte de Lima, primera i quarta especial del dia, aquesta finalment es va acabar celebrant on el càntabre Dani Sordo i el seu copilot molinenc Marc Martí hi assolien el liderat en marcar-hi el millor temps.

El seu liderat peró seria efímer, doncs els de Hyundai decidien cuidar els seus pneumàtics en les dues especials restants del bucle, i així amb el millor temps dels escandinaus de Citroën Mads Østberg i Jonas Andersson, el liderat retornava per uns instants en mans dels noruegs Andreas Mikkelsen i Ola Fløene, doncs els seus companys d'equip Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila els prenien l'honor en guanyar el darrer tram del bucle matinal.

L'incendi sofert pel cotxe doble zero en la segona passada per Ponte de Lima obligava als organitzadors a cancelar l'especial, amb el que les opcions de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia per recuperar aquells segons que haguessin pogut perdre en obrir pista en virtut de ser els líders de la general del campionat de pilots, es reduien. La parella francesa de Volkswagen guanyava el segon tram del bucle, cinquena especial del dia, mentre que en la sisena i última de l'etapa hi aconseguien el segon millor temps per darrera dels seus companys líders provisionals Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, els quals en l'especial anterior havien aconseguit el segon millor crono.

Completada la primera etapa s'hi arribava amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila en primera posició per 7,4 segons de marge vers els pilots de les illes britàniques de Citroën Kris Meeke i Paul Nagle. Andreas Mikkelsen i Ola Fløene a 10,9 segons dels seus companys tancaven les places de podi, superant en uns tímids 3,2 segons al Hyundai i20 WRC de Dani Sordo i Marc Martí i en 3,5 segons al Ford Fiesta RS WRC dels estonis Ott Tänak i Raigo Mõlder mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia feien entrada al parc tancat en sisena plaça en superar a Mads Østberg i Jonas Andersson en la darrera cronometrada, a 23,1 segons dels seus companys.

La celebració de la segona jornada en dissabte, permetia afegir al recorregut 165,40 km cronometrats més al llarg de tres trams que es celebraven a doble passada, generant així un total de sis proves especials.

Andreas Mikkelsen i Ola Fløene guanyaven una posició en imposar-se en la primera especial sabatina en detriment dels pilots de les dues irlandes Kris Meeke i Paul Nagle, mentre que els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul hi volcaven el seu i20 WRC i es veien forçats a abandonar la prova. Tot seguit, els veïns irlandesos de Citroën recuperaven la plaça perduda en guanyar la següent especial, i s'hi comfirmaven en imposar-se en la tercera i última especial del bucle matinal.

Per darrera Dani Sordo i Marc Martí perdien prestacions en relació a la jornada anterior i també posicions, passant de la quarta plaça fins a la sisena en el reagrupament de mitja jornada, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia feien el progrés a la inversa i es quedaven a les portes de les places de podi.

Per la tarda en tornar a passar per les especials matutines, el greuge d'obrir pista perdia força i Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s'imposaven consecutivament en les tres conometrades, amb el que els campions mundials pujaven fins la segona posició provisional, entrant a Matosinhos a 9,5 segons dels seus companys d'equip finlandesos que seguien conservant la conidició líder. Per darrera Andreas Mikkelsen i Ola Fløene s'acostaven molt a la posició dels pilots irlandesos de Citroën Kris Meeke i Paul Nagle, especialment en l'última cronometrada de la jornada, en la que els noruegs de Volkswagen retallaven 7,1 segons als de la marca dels dos galons i arribaven al parc tancat a només 1,1 segons de la darrera plaça de podi, mentre que els pilots del DS3 WRC es trobaven a 20 segons de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila.

Si bé la jornada dominical estava formada per tan sols 3 proves especials cronometrades, entre les que es trobaven dues passades pel mític tram de Fafe i el seu espectacular salt, amb una distància competitiva de només 54,65 km, les distàncies curtes entre els quatre primers classificats assegurava emocionts fortes fins a l'últim dels quilómetres cronometrats.

A Fafe, primera cronometrada de l'última etapa, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia retallaven 1,7 segons als seus companys d'equip finlandesos en aconseguir-hi marcar el millor registre, mentre que Andreas Mikkelsen i Ola Fløene superaven al Citroën DS3 WRC de Kris Meeke i Paul Nagle per aconseguir així momentàniament el triplet per a la marca germànica.

A Vieira do Minho peró, l'especial més llarga de la jornada amb 32,35 km de lluita contra el crono, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila donaven el cop definitu en imposar-s'hi i retornar 2,6 segons als seus companys d'equip provençals, amb el que la distància entre els dos equips s'establia en 10,4 segons, un xic abultada per ser retallada en 11,15 km cronometrats corresponents a la segona passada per Fafe, la qual a més a més suposava el "Power Stage".

Allà Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tornaven a imposar el seu Volkswagen Polo R WRC, retallant només 2,2 segons als seus companys d'equip, insuficients per aconseguir la victòria, el que va generar unes de les tantes declaracions desafortunades del pilot de Gap, el qual va manifestar que no havia guanyat el millor en clara referència a la norma que l'obligava a obrir pista les dues primeres jornades, normalment les més llargues, peró que també es podia llegir com un gest despectiu vers els seus companys que havien acabat de guanyar el ral·li.

Completat doncs tot el recorregut programat tret de la segona passada per Ponte de Lima per l'incendi del 00, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila hi aconseguien la seva primera victòria de la temporada en completar el recorregut en 3 hores 30 minuts i 35,3 segons, 8,2 segons per davant dels francesos Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Per últim els noruegs Andreas Mikkelsen i Ola Fløene, amb un fantàstic rendiment al llarg del diumenge en el que només van ser superats pels seus dos companys d'equip, tancaven el podi i certificaven un triplet pels de Wolfsburg a 28,6 segons dels guanyadors de la ronda ibérica.

Mikkelsen-Fløene tancaven un fantàstic triplet per a Volkswagen.

En categoria WRC-2 el qatarí Nasser Al-Attiyah i el seu copilot francés Mathieu Baumel van haver de batallar dur amb els estonis Karl Kruuda i Martin Järveoja al llarg de les primeres cronometrades del divendres per fer-se amb el liderat de la classe, fins que una punxada dels pilots amb decoracions làctiques psicodèliques patien una punxada i amb ella se n'anaven bona part de les seves opcions a victòria.

En les especials de dissabte pel matí, els debutants Škoda Fabia R5 a les mans dels finlandesos Esapekka Lappi i Janne Ferm així com els suecs Pontus Tidemand i Emil Axelsson es tiraven a sobre dels líders, els quals es veien obligats a reaccionar per la tarda i no especular amb els resultats imposant-se en les tres especials i elevar així les distàncies vers els dos oficials de la firma txeca fins gairebé 1 minut de distància.

Els líders s'imposaven en la primera especial dominical, el que els va donar una falsa seguretat que quasi bé els costa la victòria en quan els finlandesos Esapekka Lappi i Janne Ferm se'ls hi llençaven a sobre en la classificació, finalment peró el pilot qatarí aconseguia la seva segona victòria de la temporada i es situava a només 5 punts del finlandès Jari Ketomaa, líder provisional del certàmen amb 55 punts.

Al-Attiyah- Baumel s'imposaven davant els debutants Fabia R5.

En el campionat WRC-3, el que en certa manera equivalia a parlar del mundial júnior doncs n'eren majoria, els trans-alpins Simone Tempestini i Matteo Chiarcossi s'erigien com els primers favorits a victòria en guanyar les tres primeres proves cronometrades forestals del divendres, tot l'avantatge peró s'esbaïa en la represa de l'activitat per la tarda, quan els italians arrancaven una roda del seu DS3 R3 Max i deixaven el testimoni al francés Quentin Gilbert i el seu copilot belga Renaud Jamoul que a més a més guanyaven les dues especials que restaven.

Amb el cotxe reparat i reenganxats al ral·li, Simone Tempestini i Matteo Chiarcossi van tornar a marcar el ritme de la classe en vèncer en quatre de les sis especials programades, mentre que la parella francòfona líder s'imposava en les dues especials restants per tal d'anar mantenint la posició alhora que obrien forat amb els rivals, deixant els darrers quilómetres de l'etapa dominical com un mer tràmit per tal d'assegurar-se la victòria; la segona que aconseguia el pilot al llarg de la temporada i que permetia a Quentin Gilbert empatar amb el norueg Ole Christian Veiby a 50 punts al capdavant de la provisional.

Gilbert-Jamoul guanyaven la cita portuguesa per tal de co-liderar el campionat.

En la copa Drive Dmack Trophy, la juventud i la igualtat va donar alternàncies al capdavant de la classificació provisional de la copa, fins que en el darrer dels trams cronometrats del divendres, el finlandès Max Vatanen i el seu copilot francès Jean-Jacques Renucci accedien a la primera plaça en detriment dels britànics Tom Cave i Craig Perry. Els líders donaven el cop de gràcia el dissabte, en imposar-se magistralment en cinc de les sis proves programades, el que els permetia elevar el seu marge de confiança per sobre del minut i mig. Diumenge la prova va ser un tràmit en el que els líders es van guardar una mica per aconseguir la victòria en la primera cita del campionat i esdevenir així líders amb 10 punts de marge vers els norueg Marius Aasen i 16 amb el català Nil Solans que completava la prova en tercera posició a més de 5 minuts dels guanyadors.

Vatanen-Renucci donaven una lliçó magistral de pilotatge el dissabte.

En el campionat de pilots, Jari-Matti Latvala tornava a sumar punts després de tres ral·lis en blanc, amb el qué el pilot finlandès feia un important pas endavant en la classificació sense introduir-se encara en les places d'honor. Cas contrari era el del seu company Sébastien Ogier, el provençal acumulava ja tres victòries i una segona posició, amb el que el seu marge al capdavant de la taula no feia més que crèixer. Andreas Mikkelsen per la seva banda avançava al seu compatriota Mads Østberg i s'erigia com el principal rival del campió francès, a 42 punts d'ell peró.

Pilot	Punts
Sébastien Ogier	105
Andreas Mikkelsen	63
Mads Østberg	57

En constructors, la marca dels cotxes populars aconseguia la seva quarta victòria i el segon doblet de la temporada en les cinc cites disputades fins llavors, amb el que el marge vers Citroën començava a obrir-se. Hyundai per la seva banda perdia 9 punts en relació a la marca francesa i restava en la tercera posició provisional del campionat.

Constructor	Punts
Volkswagen	146
Citroën	103
Hyundai	94