Tercera victòria per a Mäkinen-Harjanne en la temporada.

El dissabte 24 de maig de 1997 finalitzava a la serra cordobesa el 17è Ral·li d'Argentina, setena cita del calendari del campionat del món de ral·lis, que amb puntuabilitat per als campionats de pilots, constructors, producció i FIA 2-L aplegaba fins a un discret total de 51 equips inscrits. Tots ells van iniciar la prova des de la rampa de sortida el camí cap a les 23 especials cronometrades que els esperaven amb una longitud de 413,37 km. 24 equips van aconseguir superar i finalitzar la cita.

Pràcticament els únics homes capaços de presentar lluita, McRae-Grist avn haver de conformar-se amb la segona plaça.

El dijous la prova arrancava amb la superespecial espectacle de Camping San Martin, on es vivia un triple empat entre Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, Colin McRae i Nicky Grist i Carlos Sainz i Luis Moya, empat que els espanyols van desfer en favor seu en la següent cronometrada tot i que Richard Burns i Robert Reid van ser els homes més ràpids del tram.

En la tercera especial cronometrada va ser on els campions del mòn Mäkinen-Harjanne van incrementar el ritme i ja s'instal·laven al capdavant de la taula de temps del ral·li, posició ratificada una especial més tard amb un millor crono. Però les primeres posicions estaven molt lluitades, Sainz-Moya aconseguirien un altre millor registre mentre que McRae-Grist s'adjucarien dos més el que deixava a la neutralització de la primera jornada Mäkinen-Harjanne al capdavant, tot i una virolla patida a la penúltima cronometrada, seguits de McRae-Grist a 8 segons i Sainz-Moya a 13 segons. Burns-Reid, en quarta plaça a 30 segons també tenien les seves opcions, mentre que un reaparescut Juha Kankkunen, que entrava a l'equip oficial Ford en substitució d'Armin Schwartz, notava la falta de ritme de competició i d'acoblament a l'Escort WRC i finalitzava cinquè a 55 segons.

Un altre pilot que reapareixia a l'Argentina era Didier Auriol que acompanyat de Denis Giraudet a bord d'un Celica ST-205 de l'equip Grifone, habia de pilotar amb dues rodes motrius després que en la segona especial trenqués un palier fins a les primeres assistències, el que li va fer perdre molt temps i caure en posicions més endarrerides.

En el transcurs de la segona jornada Carlos Sainz i Luis Moya van perdre definitivament el tren de la lluita per la primera posició, veient com li era impossible seguir el ritme tan fort que tan Mäkinen-Harjanne com McRae-Grist estaven imprimint, els quals s'estaven repartint els millors registres de la jornada, tot i que al final de la mateixa, els finlandesos de Mitsubishi van aconseguir endosar un minut als britànics de Subaru.

Mitsubishi però, es quedava només amb el cotxe dels líders, ja que Richard Burns i Robert Reid, que figuraven per llavors en quarta posició, van ser víctimes dels darrers kilòmetres de l'especial de "El Cóndor", un autèntic camp de pedres, i veien com després d'arrancar una roda, havien d'empendre el camí a la grúa. Una altra víctima d'aquest punt va ser el segon dels Ford oficials, el pilotat per Juha Kankkunen i Juha Repo, que després de destrossar la suspensió posterior perdia més de 14 minuts i quedava fora del ral·li. Aquests abandonaments permetia al segon de Subaru, Kenneth Eriksson i Staffan Parmander escalar des de la sisena fins la quarta posició però a més d'un minut de Sainz-Moya.

La darrera jornada, arrancava amb un McRae-Grist combatiu, mentre que Mäkinen-Harjanne feien ja un ral·li amb la calculadora, més quan després que la segona especial del dia fos anulada per excès de públic, el que deixava als britànics amb menys opcions de retallar distàncies. Precisament en aquesta segona especial va ser on el motor de l'Escort WRC, que venia patint problemes d'escalfament, va dir prou i va deixar a l'estacada a Sainz-Moya; l'abandonament va permetre a Eriksson-Parmander pujar una posició i entrar en posicions de podi.

Finalment, tot i marcar dos millors registres més, Colin McRae i Nicky Grist no van poder donar caça a Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, els quals aconseguien un altre millor registre, establint-se a la conclusió de la prova una diferencia de 1 minut i 1 segon entre tots dos equips. Eriksson-Parmander, sense apenes oposició, ja que Grönholm-Rautiainen que figuraven en quarta posició ho feien a cinc minuts dels suecs, van trobar-se dalt del podi acabant a 4 minuts i 28 segons dels guanyadors de la ronda argentina.

Les degràcies alienes van permetre a Eriksson-Parmander pujar al tercer calaix del podi.

Entre els cotxes de categoria FIA 2-L Harri Rovanperä i Voitto Silander van tenir sota control en tot moment el ral·li, sobretot després d'un temps magnífic en la setena especial cronometrada, tot i que els SEAT en creuar els rius tenien problemes d'aturades de motor, si bé per a Rovanperä-Silander això no va suposar cap inconvenient, si que ho va ser per a Oriol Gómez i Marc Martí, que pràcticament estaven aprenent a pilotar sobre terra com demostraven les notes de Marc plenes de correccions fetes sobre la marxa. El gran rival dels SEAT va ser el Renault Clio Williams dels locals Gabriel Raies i Jose Maria Volta, els quals van haver d'abandonar en la segona especial cronometrada de la darrera jornada amb el motor trencat, facilitant que el progrés fet sobre el terreny per Gómez-Martí, es traduís en un doblet per a la marca catalana que els permetia pujar des de la quarta plaça fins la segona a 10 punts de Peugeot.

Rovanperä-Silander van dominar la categoria, encapçalant així un doblet de SEAT.

En l'apartat dels vehicles de producció Gustavo Trelles i Jorge del Buono van donar una lliçó de pilotatge aconseguint guanyar el ral·li per un diferencial de 11 minuts vers els segons classificats, els locals amb Subaru Impreza WRX Roberto Sanchez i Edgardo Galindo i 11 minuts i 44 segons vers els tercers integrants del podi de la categoria, els austríacs Manfred Stohl i Peter Müller. Amb aquesta eren quatre les victòries que sumava Trelles en la temporada, el que permetia al pilot uruguaià desenganxar-se per 33 punts de l'únic pilot que seguia seriosament el campionat, l'austríac Manfred Stohl.

Victòria sense oposició per a Trelles-del Buono.

Tot i aconseguir una segona posició a la cita argentina, Colin McRae veia com Tommi Mäkinen amb la tercera victòria de la temporada se li començava a escapar, mentre que Carlos Sainz, tot i mantenir la tercera posició empatats amb Piero Liatti, el zero suposava tenir el liderat a 20 punts i dir pràcticament adeu a tota opció remota de titol mundial

Pilot

Punts

Tommi Mäkinen

38

Colin McRae

32

Carlos Sainz

Piero Liatti

18

18

En la general per marques Mitsubishi empatava en puntuació amb Subaru a 10 punts, pel que entre els dos fabricants japonesos es mantenien les diferencies a favor dels gestionats per Prodrive. Si bé on treien l'aigua una mica més clara, era que aquests començaven a veure de lluny la possible amenaça de Ford.

Constructor
Punts

Subaru

64

Mitsubishi

46

Ford

29

Latvala-Anttila reconduien una mala arrancada de temporada amb una victòria.

El 6è Ral·li de Sardenya, en virtut de la sisena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis 2009, suposava l'arribava a l'equador del campionat. Amb 60 equips inscrits dins de les diferents categories per les quals el ral·li era puntuable en la seva llista, pilots, copilots, producció i mundial júnior, la cita sarda es presentava amb un recorregut composat per 17 especials cronometrades de 347,12 km de distància que els 59 equips que van prendre la sortida des de la rampa ubicada a Olbia havien d'afrontar. D'aquests 38 van aconseguir arribar a la cerimònia de clausura de l'edició.

Obrir pista en la tercera jornada va resultar ser beneficiós i Hirvonen-Lehtinen no van poder atrapar els seus companys.

La prova arrancava divendres al matí amb 6 especials cronometrades per davant, tres trams a doble passada, on l'ordre de sortida era vital, ja que el clima era molt sec a la illa italiana i la grava i pols en suspensió abundant. Aquesta situació va afavorir als pilots finlandesos de Ford Jari-Matti Latvala i Miiikka Anttila, que amb una posició de sortida endarrerida marcaven quatre escratxs de sis possibles.

De fet només al tram de Loelle va ser on el millor registre es va escapar de les mans dels pilots de l'òval, sent l'escratx en la primera passada per a Dani Sordo i Marc Martí, ja penalitzats per llavors amb mig minut per entrar tres minuts tard en el primer control horari per un problema de turbo, i per a Sébastien Loeb i Daniel Elena en la segona passada el que deixava als líders del mundial a falta de celebrar la darrera especial cronometrada del dia, en segona posició a només 17,2 segons de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, pel que la parella franco-monegasca de Citroën va decidir aixecar el peu de l'accelerador en la darrera cronometrada i permetre que els dos Ford els superessin.

Tot i que les dues parelles finlandeses de Ford estaven alertades de l'estrategia optada per Sébastien Loeb i Daniel Elena, ja que en virtut de líders del mundial eren els encarregats d'obrir pista, aquests van decidir no seguir el mateix camí, ja que perdre mig minut en la última cronometrada suposava pràcticament deixar-se tot l'avantatge aconseguit al llarg de la jornada. Pel que a la conclusió de la primera jornada Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila eren líders amb 39,8 segons d'avantatge vers els seus companys d'equip Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena retrocedien fins la tercera posició a 42,8 segons dels primers classificats amb l'obsolet Citroën Xsara WRC de Petter Solberg i Phil Mills a 3,6 segons d'ells.

En iniciar-se la segona jornada, es va poder comprovar que la opció escollida per Sébastien Loeb i Daniel Elena era errònia, doncs la pista de la primera cronometrada pràcticament no es netejava amb el pas dels cotxes, sino que es formaven unes roderes que malmetien l'estat de la mateixa a mesura que passaven participants, el que va permetre als dos equips oficials de Ford imposar-se en aquesta primera cronometrada del dia.

Sébastien Loeb i Daniel Elena s'imposaven en les dues següents cronometrades que tancaven el bucle del matí, peró un problema amb els seus frens detectat entre la segona i tercera cronometrada els feia penalitzar deu segons en intentar reparar-los i entrar 1 minut tard al darrer control horari, pel que la parella pluricampiona de Citroën no guanyava plaça si bé les distàncies s'estrenyien al capdavant de la taula de temps en la que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila seguia sent el líder.

En la represa, després de passar pel parc d'assistències, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen s'imposaven en la primera cronometrada i Sébastien Loeb i Daniel Elena es classificaven en el tram per davant de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, estrenyent-se una mica més el cèrcol entre els tres primers classificats, peró una punxada soferta per Sébastien Loeb i Daniel Elena en la penúltima cronometrada de la jornada, canviava el panorama, la parella de Citroën es va veure obligada a aturar-se a canviar la roda, i tot hi fer-ho amb moltíssima celeritat, només 1 minut, el temps cedit en la especial enviava als pilots a la quarta posició provisional, just per darrera de Petter Solberg i Phil Mills que casualment eren els autors del millor registre al tram.

Sébastien Loeb i Daniel Elena guanyaven la última especial cronometrada de la segona jornada i es quedaven a només 2,2 segons del Xsara WRC de Petter Solberg i Phil Mills, mentre que pel davant la diferencia entre els Ford de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen es reduia fins als 9,9 segons, el que augurava una tercera i última jornada molt emocionant, ja que el coixí que aquests tenien vers la competència era ja de més d'1 minut.

Amb els cotxes dins el parc tancat, els comissaris van poder revisar les grabacions de bord dels diferents pilots i van poder comprovar com Sébastien Loeb reemprenia la marxa després de canviar la roda punxada en la penúltima especial cronometrada abans que Daniel Elena es pogués cordar correctament el seu cinturó de cinc punts, pel que la parella era sancionada amb 2 minuts per aquest incident i perdia una plaça més, sent ara cinquens darrera del C4 WRC privat d'Evgeniy Novikov i Dale Moscatt.

Si bé Mikko Hirvonen era el pilot que acumulava millors actuacions en el que es portava de mundial i per tant qui podia treure més partit de la debacle dels Citroën, el cap de l'equip Ford, Malcolm Wilson, va decidir no donar ordres ja que es donava per fet que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila en haver d'obrir pista, acabarien cedint 10 segons vers els seus compatriotes. Peró a la pràctica es va acabar donant una situació totalment oposada, la calma que imperava en l'ambient, sense el menor rastre de vent, no dissipava el núvol de pols que alçaven els cotxes en el seu pas, pel que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila eren els únics que pilotaven amb l'atmòsfera neta encadenant dos temps escratx que deixaven als seus companys d'equip a més de mig minut de distància.

Sébastien Loeb i Daniel Elena donaven caça a Evgeniy Novikov i Dale Moscatt en la primera especial cronometrada del matí, peró la tercera plaça que ocupaven Petter Solberg i Phil Mills estava ja a 2 minuts dels pilots oficials de Citroën. Si bé van aconseguir escurçar uns 15 segons les distàncies amb la parella noruego-britànica en les especials que restaven per completar la jornada, aquest retall va ser insuficient i les posicions es van mantenir entre els Citroën Xsara WRC i C4 WRC.

Situació homologa es va donar entre els dos Ford Focus RS WRC oficials, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen retallaven vuit dècimes als seus companys en la tercera cronometrada, per després a la quarta perdre'n nou. En la cinquena i última especial cronometrada la parella finlandesa del Focus número 3 aconseguia treure uns insuficients 2,5 segons als seus companys d'equip que d'aquesta manera s'anotaven la seva primera victòria de la temporada que alhora suposava la primera victòria d'uns pilots que no fossin Sébastien Loeb i Daniel Elena.

Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila completaven el recorregut en un temps total de 4 hores i 55,7 segons, 29,4 segons menys que els seus companys Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen que encaixaven el resultat remollant amb un somriure als seus amics al podi. Petter Solberg i Phil Mills tancaven el podi en el que era el seu segon podi de la temporada a 1 minut i 57,6 segons dels guanyadors de la prova italiana.

Una sanció imposada a Loeb-Elena va permetre a Solberg-MIlls tancar el podi.

Entre els cotxes de producció, la primera jornada va deixar un interessant duel entre els Subaru Impreza WRX STI N14 dels suecs Patrik Flodin i Göran Bergsten i del qatarí Nasser Al-Attiyah i l'italià Giovanni Bernacchini amb el Škoda Fabia S2000, per llavors inclosos en producció, de la parella sueca formada per Patrik Sandell i Emil Axelsson. Si bé els millors registres se'ls emportaven els pilots dels Subaru, els d'Škoda completaven la jornada en segona posició a 7 dècimes de segon dels seus compatriotes, líders a la neutralització del primer dia. Un problema que apareixia en la primera cronometrada del segon dia en el diferencial posterior, deixava a Patrik Flodin i Göran Bergsten en molt mala situació que fins arribar a les assistències intermedies perdien 3 minuts.

Patrik Sandell i Emil Axelsson prenien llavors el control de la categoria sota la pressió de Nasser Al-Attiyah i Giovanni Bernacchini. Ambdos equips van continuar amb el seu estira i arronsa particular al llarg de la tercera i última jornada fins que finalment en la última especial cronometrada, la parella qatarí-italiana aconseguia imposar-se per només 1,5 segons de distància. La victòria, segona consecutiva de Nasser Al-Attiyah, permetia al qatarí passar a encapçalar la provisional del campionat per davant del pilot portuguès Armindo Araújo, tercer a la cita.

Al-Attiyah-Bernacchini aconseguien la victòria en un duel molt interessant.

Els locals Alessandro Bettega i Simone Scattolin aconseguien finalitzar la primera jornada com a líders de la categoria júnior, si bé els italians només marcaven un escratx, el primer, per cinc aconseguits pels txecs Martin Prokop i Jan Tománek, i es que els pilots de Citroën entraven 9 minuts tard al control horari de les assistències, el que comportava una penalització d'1 minut i mig que deixava a la parella en tercera posició per darrera dels polonesos de Suzuki Michal Kosciuszko i Maciej Szczpaniak. Entre les dues parelles d'Europa Central es va repartir l'acció de la segona jornada, mentre que els italians malmetien els baixos del seu Clio R3 en la recepció d'un salt i queien fins la cinquena posició cedint el seu rol de líders als polonesos.

En la tercera i última jornada, Martin Prokop i Jan Tománek van aconseguir imposar-se en 4 de les 5 especials cronometrades que composaven l'etapa, el que permetia als txecs liderar la prova al terme de la segona prova cronometrada dominical per acabar mantenint aquesta posició fins a l terme de la cita sarda. La victòria de Martin Prokop, era la segona de la temporada pel pilot en tres participacions al mundial, el que deixava al txec a 8 punts de Michal Kosciuszko, líder del mundial que acumulava ja 4 participacions mundialistes.

Prokop-Tománek guanyaven la cita en els compassos finals .

Sébastien Loeb veia doncs trencada la seva bona ratxa inicial de 5 victòries consecutives en l'arrencada del campionat de pilots, tot i aixó el pilot alsacià tenia un coixí important vers Mikko Hirvonen que acumulava el seu quart segon lloc en la general i deixava al pilot finlandès a 17 punts de la seva posició. Dani Sordo, a qui els problemes mecànics van amargar la participació sarda, perdia una posició per passar a tancar el podi amb els 31 punts que ja portava des d'Argentina.

Pilot

Punts

Sébastien Loeb

55

Mikko Hirvonen

38

Dani Sordo

31

Per a constructors, el doblet que aconseguien Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, suposava una petita alegria per a la marca de l'òval que aconseguia el millor resultat de la temporada just en el mateix moment que Citroën sumava el seu pitjor resultat. Stobart per la seva banda, progressava tancant el podi provisional davant la baixa capacitat de reacció i de resultats del Citroën Junior Team.

Constructor
Punts

Citroën

90

Ford

61

Stobart

44

Latvala-Anttila reconduien una mala arrancada de temporada amb una victòria.

Cinquena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, el diumenge 24 de maig de 2015 finalitzava a Matosinhos el 49è Ral·li de Portugal, prova que amb puntuabilitat pels certàmens reservats a pilots, constructors, així com els campionats WRC-2, WRC-3 i la copa privada Drive Dmack Trophy, el que permetia elevar la seva llista d'inscrits oficial fins als 96 equips. D'aquests, 93 es van personar el dijous 21 de maig a la rampa de sortida per tal d'afrontar un total de 16 proves especials programades amb una corda de 352,09 km cronometrats que 69 equips aconseguirien superar.

Enfurismat per haver d'obrir pista 2 jornades, Ogier tenia unes de les seves declaracions desafortunades.

El ral·li retornava al seu lloc natural, al nord del país, si bé ho feia sota l'estricta vigilància per part de la FIA que amenaçava en treure la prova del calendari mundialista de produir-se aglomeracions que havien lacrat la prova portuguesa en el passat. Amb el retorn al nord, el Circuit de Lousada tornava a ser escenari de la superespecial espectacle inaugural, en la que els noruegs de Volkswagen Andreas Mikkelsen i Ola Fløene encapçalaven un triplet de la marca germànica en el que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia es trobaven en segona posició a 5 dècimes de segon d'ells i Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila a 8 dècimes.

La primera etapa es completava l'endemà divendres amb sis proves especials forestals d'una distància cronometrada de 132,04 km. Si bé un petit incendi forestal declarat el dijous a la nit va posar en perill la celebració del tram de Ponte de Lima, primera i quarta especial del dia, aquesta finalment es va acabar celebrant on el càntabre Dani Sordo i el seu copilot molinenc Marc Martí hi assolien el liderat en marcar-hi el millor temps.

El seu liderat peró seria efímer, doncs els de Hyundai decidien cuidar els seus pneumàtics en les dues especials restants del bucle, i així amb el millor temps dels escandinaus de Citroën Mads Østberg i Jonas Andersson, el liderat retornava per uns instants en mans dels noruegs Andreas Mikkelsen i Ola Fløene, doncs els seus companys d'equip Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila els prenien l'honor en guanyar el darrer tram del bucle matinal.

L'incendi sofert pel cotxe doble zero en la segona passada per Ponte de Lima obligava als organitzadors a cancelar l'especial, amb el que les opcions de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia per recuperar aquells segons que haguessin pogut perdre en obrir pista en virtut de ser els líders de la general del campionat de pilots, es reduien. La parella francesa de Volkswagen guanyava el segon tram del bucle, cinquena especial del dia, mentre que en la sisena i última de l'etapa hi aconseguien el segon millor temps per darrera dels seus companys líders provisionals Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, els quals en l'especial anterior havien aconseguit el segon millor crono.

Completada la primera etapa s'hi arribava amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila en primera posició per 7,4 segons de marge vers els pilots de les illes britàniques de Citroën Kris Meeke i Paul Nagle. Andreas Mikkelsen i Ola Fløene a 10,9 segons dels seus companys tancaven les places de podi, superant en uns tímids 3,2 segons al Hyundai i20 WRC de Dani Sordo i Marc Martí i en 3,5 segons al Ford Fiesta RS WRC dels estonis Ott Tänak i Raigo Mõlder mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia feien entrada al parc tancat en sisena plaça en superar a Mads Østberg i Jonas Andersson en la darrera cronometrada, a 23,1 segons dels seus companys.

La celebració de la segona jornada en dissabte, permetia afegir al recorregut 165,40 km cronometrats més al llarg de tres trams que es celebraven a doble passada, generant així un total de sis proves especials.

Andreas Mikkelsen i Ola Fløene guanyaven una posició en imposar-se en la primera especial sabatina en detriment dels pilots de les dues irlandes Kris Meeke i Paul Nagle, mentre que els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul hi volcaven el seu i20 WRC i es veien forçats a abandonar la prova. Tot seguit, els veïns irlandesos de Citroën recuperaven la plaça perduda en guanyar la següent especial, i s'hi comfirmaven en imposar-se en la tercera i última especial del bucle matinal.

Per darrera Dani Sordo i Marc Martí perdien prestacions en relació a la jornada anterior i també posicions, passant de la quarta plaça fins a la sisena en el reagrupament de mitja jornada, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia feien el progrés a la inversa i es quedaven a les portes de les places de podi.

Per la tarda en tornar a passar per les especials matutines, el greuge d'obrir pista perdia força i Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s'imposaven consecutivament en les tres conometrades, amb el que els campions mundials pujaven fins la segona posició provisional, entrant a Matosinhos a 9,5 segons dels seus companys d'equip finlandesos que seguien conservant la conidició líder. Per darrera Andreas Mikkelsen i Ola Fløene s'acostaven molt a la posició dels pilots irlandesos de Citroën Kris Meeke i Paul Nagle, especialment en l'última cronometrada de la jornada, en la que els noruegs de Volkswagen retallaven 7,1 segons als de la marca dels dos galons i arribaven al parc tancat a només 1,1 segons de la darrera plaça de podi, mentre que els pilots del DS3 WRC es trobaven a 20 segons de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila.

Si bé la jornada dominical estava formada per tan sols 3 proves especials cronometrades, entre les que es trobaven dues passades pel mític tram de Fafe i el seu espectacular salt, amb una distància competitiva de només 54,65 km, les distàncies curtes entre els quatre primers classificats assegurava emocionts fortes fins a l'últim dels quilómetres cronometrats.

A Fafe, primera cronometrada de l'última etapa, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia retallaven 1,7 segons als seus companys d'equip finlandesos en aconseguir-hi marcar el millor registre, mentre que Andreas Mikkelsen i Ola Fløene superaven al Citroën DS3 WRC de Kris Meeke i Paul Nagle per aconseguir així momentàniament el triplet per a la marca germànica.

A Vieira do Minho peró, l'especial més llarga de la jornada amb 32,35 km de lluita contra el crono, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila donaven el cop definitu en imposar-s'hi i retornar 2,6 segons als seus companys d'equip provençals, amb el que la distància entre els dos equips s'establia en 10,4 segons, un xic abultada per ser retallada en 11,15 km cronometrats corresponents a la segona passada per Fafe, la qual a més a més suposava el "Power Stage".

Allà Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tornaven a imposar el seu Volkswagen Polo R WRC, retallant només 2,2 segons als seus companys d'equip, insuficients per aconseguir la victòria, el que va generar unes de les tantes declaracions desafortunades del pilot de Gap, el qual va manifestar que no havia guanyat el millor en clara referència a la norma que l'obligava a obrir pista les dues primeres jornades, normalment les més llargues, peró que també es podia llegir com un gest despectiu vers els seus companys que havien acabat de guanyar el ral·li.

Completat doncs tot el recorregut programat tret de la segona passada per Ponte de Lima per l'incendi del 00, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila hi aconseguien la seva primera victòria de la temporada en completar el recorregut en 3 hores 30 minuts i 35,3 segons, 8,2 segons per davant dels francesos Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Per últim els noruegs Andreas Mikkelsen i Ola Fløene, amb un fantàstic rendiment al llarg del diumenge en el que només van ser superats pels seus dos companys d'equip, tancaven el podi i certificaven un triplet pels de Wolfsburg a 28,6 segons dels guanyadors de la ronda ibérica.

Mikkelsen-Fløene tancaven un fantàstic triplet per a Volkswagen.

En categoria WRC-2 el qatarí Nasser Al-Attiyah i el seu copilot francés Mathieu Baumel van haver de batallar dur amb els estonis Karl Kruuda i Martin Järveoja al llarg de les primeres cronometrades del divendres per fer-se amb el liderat de la classe, fins que una punxada dels pilots amb decoracions làctiques psicodèliques patien una punxada i amb ella se n'anaven bona part de les seves opcions a victòria.

En les especials de dissabte pel matí, els debutants Škoda Fabia R5 a les mans dels finlandesos Esapekka Lappi i Janne Ferm així com els suecs Pontus Tidemand i Emil Axelsson es tiraven a sobre dels líders, els quals es veien obligats a reaccionar per la tarda i no especular amb els resultats imposant-se en les tres especials i elevar així les distàncies vers els dos oficials de la firma txeca fins gairebé 1 minut de distància.

Els líders s'imposaven en la primera especial dominical, el que els va donar una falsa seguretat que quasi bé els costa la victòria en quan els finlandesos Esapekka Lappi i Janne Ferm se'ls hi llençaven a sobre en la classificació, finalment peró el pilot qatarí aconseguia la seva segona victòria de la temporada i es situava a només 5 punts del finlandès Jari Ketomaa, líder provisional del certàmen amb 55 punts.

Al-Attiyah- Baumel s'imposaven davant els debutants Fabia R5.

En el campionat WRC-3, el que en certa manera equivalia a parlar del mundial júnior doncs n'eren majoria, els trans-alpins Simone Tempestini i Matteo Chiarcossi s'erigien com els primers favorits a victòria en guanyar les tres primeres proves cronometrades forestals del divendres, tot l'avantatge peró s'esbaïa en la represa de l'activitat per la tarda, quan els italians arrancaven una roda del seu DS3 R3 Max i deixaven el testimoni al francés Quentin Gilbert i el seu copilot belga Renaud Jamoul que a més a més guanyaven les dues especials que restaven.

Amb el cotxe reparat i reenganxats al ral·li, Simone Tempestini i Matteo Chiarcossi van tornar a marcar el ritme de la classe en vèncer en quatre de les sis especials programades, mentre que la parella francòfona líder s'imposava en les dues especials restants per tal d'anar mantenint la posició alhora que obrien forat amb els rivals, deixant els darrers quilómetres de l'etapa dominical com un mer tràmit per tal d'assegurar-se la victòria; la segona que aconseguia el pilot al llarg de la temporada i que permetia a Quentin Gilbert empatar amb el norueg Ole Christian Veiby a 50 punts al capdavant de la provisional.

Gilbert-Jamoul guanyaven la cita portuguesa per tal de co-liderar el campionat.

En la copa Drive Dmack Trophy, la juventud i la igualtat va donar alternàncies al capdavant de la classificació provisional de la copa, fins que en el darrer dels trams cronometrats del divendres, el finlandès Max Vatanen i el seu copilot francès Jean-Jacques Renucci accedien a la primera plaça en detriment dels britànics Tom Cave i Craig Perry. Els líders donaven el cop de gràcia el dissabte, en imposar-se magistralment en cinc de les sis proves programades, el que els permetia elevar el seu marge de confiança per sobre del minut i mig. Diumenge la prova va ser un tràmit en el que els líders es van guardar una mica per aconseguir la victòria en la primera cita del campionat i esdevenir així líders amb 10 punts de marge vers els norueg Marius Aasen i 16 amb el català Nil Solans que completava la prova en tercera posició a més de 5 minuts dels guanyadors.

Vatanen-Renucci donaven una lliçó magistral de pilotatge el dissabte.

En el campionat de pilots, Jari-Matti Latvala tornava a sumar punts després de tres ral·lis en blanc, amb el qué el pilot finlandès feia un important pas endavant en la classificació sense introduir-se encara en les places d'honor. Cas contrari era el del seu company Sébastien Ogier, el provençal acumulava ja tres victòries i una segona posició, amb el que el seu marge al capdavant de la taula no feia més que crèixer. Andreas Mikkelsen per la seva banda avançava al seu compatriota Mads Østberg i s'erigia com el principal rival del campió francès, a 42 punts d'ell peró.

Pilot

Punts

Sébastien Ogier

105

Andreas Mikkelsen

63

Mads Østberg

57

En constructors, la marca dels cotxes populars aconseguia la seva quarta victòria i el segon doblet de la temporada en les cinc cites disputades fins llavors, amb el que el marge vers Citroën començava a obrir-se. Hyundai per la seva banda perdia 9 punts en relació a la marca francesa i restava en la tercera posició provisional del campionat.

Constructor
Punts

Volkswagen

146

Citroën

103

Hyundai

94