Un rejovenit Juha Kankkunen, es va dedicar a fer "carreres" el tercer dia i així guanyar novament 5 anys després.

Setena cita de les catorze que composaven el calendari, el Ral·li d'Argentina posava punt i final a la seva 19ena edició el 25 de maig de 1999 un cop s'havien celebrat els 396,63 km cronometrats programats al llarg de 22 especials cronometrades. A la sortida s'hi donaven cita 72 dels 84 equips inscrits dels quals només 25 van aconseguir superar la prova que gaudia de puntuabilitat per als campionats de pilots, marques, producció i FIA 2-L.

Tot i una bona segona jornada, al final Kankkunen-Repo van pendre la victòria a Burns-Reid.

El ral·li arrancava amb l'especial espectacle del Camping General San Martin, disputada amb tres cotxes en pista a la vegada, el dissabte 22 de maig, on Carlos Sainz i Luis Moya obtenien el millor crono i una avantatge superior a la esperada per un recorregut d'apenes 4 quilòmetres.

En quan es van començar a disputar les especials de debò, Carlos Sainz i Luis Moya van perdre el liderat de la prova en la tercera especial cronometrada en favor dels seus companys d'equip Didier Auriol i Denis Giraudet a causa d'una errada, en aquesta tercera especial també Juha Kankkunen i Juha Repo, calaven el motor del seu Impreza WRC i patien un petit cop, mentre que els britànics Colin Mcrae i Nicky Grist havien d'abandonar amb la suspensió del seu Ford Focus WRC totalment destrossada després d'impactar amb una de les roques que hi havia al voral del tram.

Als francesos l'alegria els durà poc, ja que amb el millor temps en el quart i cinquè tram, a la conclusió de la cinquena especial Richard Burns i Robert Reid es feien amb el liderat del ral·li que mantindrien fins la última especial cronometrada de la jornada, el mític "El Cóndor", quan Juha Kankkunen i Juha Repo encadenaven el tercer dels escratxs consecutius i se n'anaven a la neutralització com a líders amb un marge molt estret de 1,1 segons sobre Burns-Reid i de 3,5 segons sobre Auriol-Giraudet. Precisament a "El Cóndor" va ser on Sainz-Moya es van despenjar de la lluita per les primeres posicions quan de sobte el capó del seu Corolla WRC es va obrir i Luis Moya va haver de baixar per tancar-lo, quedant classificats en quarta posició just per davant de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki que arrosegaven problemes de canvi en el seu Mitsubishi Lancer Evo VI.

Només iniciar-se la segona jornada, en dilluns, Auriol-Giraudet tornaven a liderar la prova, però els homes del dia eren els pilots de Subaru Richard Burns i Robert Reid, que tot i penalitzar 10 segons en la primera especial de la jornada a causa de la substitució de la caixa de canvis, es feien amb el liderat en la quarta especial del dia, tretzena en el comput del ral·li, i que en les darreres especials del dia, van poder comfirmar gràcies a la errada en la munta de pneumàtics dels seus companys Kankkunen-Repo i d'un comportament sobrevirador del Corolla d'Auriol-Giraudet.

Per darrera del trio seguia la lluita per la quarta plaça entre Mäkinen-Mannisenmäki i Sainz-Moya, més encara quan una punxada en la primera especial, feia perdre 20 segons als espanyols, però en la següent especial qui punxaven eren els finlandesos que en perdre 10 segons a causa de l'incident alliberaven una mica la pressió que estaven sometent als de Toyota.

La tercera i última jornada Juha Kankkunen i Juha Repo estaven pletòrics, i amb un pilotatge molt ràpid van anar escurçant distàncies amb els seus companys d'equip, encadenant tres escratxs en els cinc primers trams, fins que finalment, en el darrer tram i gràcies novament el millor registre aconseguit pels finlandesos, prenien el liderat i per tant la victòria en l'últim instant a Richard Burns i Robert Reid, els quals havien de conformar-se amb la segona plaça a tan sols 2,4 segons dels guanyadors. El podi el completarien Didier Auriol i Denis Giraudet a 39,6 segons dels finlandesos que amb aquesta aconseguien la seva 22ena victòria, 5 anys després de la última aconseguida a Portugal'94.

La lluita per la quarta plaça també es va inclinar del cantó finlandés quan Sainz-Moya perdien 1 minut a causa d'una averia en el canvi, i la posterior reparació el feia sortir tard del control horari i penalitzava 30 segons.

Problemes de sobreviratge en la segona jornada van truncar les possibilitats d'Auriol-Giraudet .

En l'apartat de producció Gustavo Trelles, acompanyat de Martin Christie, aconseguia per tercera vegada consecutiva la victòria a la ronda sudamericana, si bé en aquesta ocasió no va mostrar la superiorietat d'altres ocasions, completant el recorregut amb un avantatge d'1 minut i 22,8 segons per davant d'un dels mites de l'automobilisme argentí, Jorge Recalde i el seu copilot José Garcia. El podi el completaven a 1 minut i 46,8 segons una segona parella argentina, Claudio Menzi i Rodolfo Ortiz, els quals pilotaven un Subaru Impreza WRX STi.

Per tercer any consecutiu, Gustavo Trelles guanyava a l'Argentina.

La quarta posició de Tommi Mäkinen va permetre al pilot finlandés mantenir-se al capdavant de la general per pilots, ara però empatat a punts amb el pilot de Montpeller, Didier Auriol. Carlos Sainz per la seva banda, tot i els problemes acumulats, sumava dos punts, suficients com per empatar en la segona posició amb Colin McRae, mentre que a Juha Kankkunen, guanyador de la cita, els 10 punts obtinguts li servien per acostar-se al pilot francés Philippe Bugalski, guanyador de les dues rondes anteriors d'asfalt amb un Xsara KitCar.

Pilot

Punts

Tommi Mäkinen

Didier Auriol

32

32

Carlos Sainz

Colin McRae

23

23

Philippe Bugalski

20

En la general per marques el doblet de Subaru servia a la marca gestionada per Prodrive per recomposar-se del fiasco de Catalunya i Còrsega, segurament a causa de la mala adaptació del seus Pirelli a l'asfalt, i avançar en la general a Ford alhora que acostar-se perillosament a la posició de Mitsubishi que seguia en segona posició per darrera de Toyota que encara no havia vist cap dels seus cotxes fora del podi de la categoria.

Constructor
Punts

Toyota

67

Mitsubishi

41

Subaru

36