Un rejovenit Juha Kankkunen, es va dedicar a fer "carreres" el tercer dia i així guanyar novament 5 anys després. Amb la conclusió del 19è Ral·li d’Argentina el dimarts 25 de maig de 1999, el campionat del món de ral·lis arribava al seu equador en estar aquest format per 14 cites. El punt i final de la ronda argentina es celebrava a Córdoba, i aquest arribava després de disputar-se els 396,63 km cronometrats que els organitzadors programaven al llarg de 22 proves especials. Mentre que a la sortida, celebrada el dissabte 22 de maig, s'hi donaven cita 72 dels 84 equips que havien formalitzat la seva inscripció a l’edició, dels quals només 25 van aconseguir superar el recorregut del ral·li que gaudia de puntuabilitat per als certamens de pilots, marques, producció i FIA 2-L. Tot i una bona segona jornada, al final Kankkunen-Repo van pendre la victòria a Burns-Reid. El ral·li arrancava dissabte a 2 quarts de 3 de la tarda a la capital cordobesa, amb l'especial espectacle del Camping General San Martin com a única prova cronometrada programada. Un tram, que com ja havia passat en l’edició anterior, es disputava amb els cotxes prenent la sortida de tres en tres. En ella els espanyols de Toyota Carlos Sainz i Luis Moya, en línies generals sempre reacis a aquests tipus de cronometrades espectacle, hi marcaven el millor registre per 1,1 segons de marge amb Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki i 1,5 segons amb Richard Burns i Robert Reid, i per tant, sense més especials en l’itinerari, els espanyols entraven al reagrupament de Villa Carlos Paz com els primers líders, tot esperant les 8 proves especials que els organitzadors havien programat per a l’endemà diumenge i que permetien assolir els 136,71 km de la primera etapa. Colin McRae i Nicky Grist s’imposaven en la primera prova especial campestre dominical, la versió curta d’”El Condor - Copina” i els britànics ascendien fins la segona posició provisional a 6 dècimes de Carlos Sainz i Luis Moya, autors del tercer millor temps en aquesta programada per darrera dels seus companys Didier Auriol i Denis Giraudet. Precisament els francesos de Toyota desplaçaven als espanyols del lideratge en marcar per segona vegada consecutiva el segon millor temps en la segona especial dominical, per darrere de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, els quals com Richard Burns i Robert Reid tornaven a les posicions de podi en detriment de Carlos Sainz i Luis Moya per estret marge, després de que els espanyols hi cometessin una petita errada. D’altra banda Colin McRae i Nicky Grist havien d'abandonar amb la suspensió del seu Ford Focus RS WRC totalment destrossada després d'impactar amb una de les roques que hi havia al voral del tram, mentre que amb dificultats, però d’intensitat molt menor, Juha Kankkunen i Juha Repo, calaven el motor del seu Subaru Impreza S5 WRC i patien un petit cop. El bucle matinal es completava amb una victòria de tram de Richard Burns i Robert Reid, la qual permetia als britànics de Subaru intercanviar-se les posicions amb qui havien estat els seus companys d'equip la temporada anterior, és a dir els finlandesos Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, i els del cotxe blau entraven al reagrupament de Mina Clavero a 1,3 segons del lideratge que encara conservaven Didier Auriol i Denis Giraudet. El bucle central del dia tenia 2 proves especials programades, i en la primera d’elles Richard Burns i Robert Reid accedien a la primera posició en repetir la victòria de tram, mentre que Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki se n’anaven endarrera amb problemes de transmissió. Els companys dels britànics, els finlandesos Juha Kankkunen i Juha Repo, els imitaven en la segona prova del bucle i en aconseguir la seva primera victòria de tram, els pilots es recuperaven dels inconvenients del matí i retornaven al reagrupament de Mina Clavero a 8,3 segons de la primera posició i amb un marge d’1,1 segons amb Didier Auriol i Denis Giraudet. Per la seva banda, Carlos Sainz i Luis Moya s’havien d’aturar en el transcurs d’aquesta sisena prova especial quan el capó del seu Toyota Corolla WRC s’obria i la parella espanyola s’endarreria en 38,0 segons, entrant a Mina Clavero en la quarta posició a 43,3 segons dels líders i amb l’infim marge de 9 dècimes de segon amb Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki. La bona ratxa dels pilots de Subaru no acabaria aquí, doncs a la represa de l’activitat cronometrada en el bucle post meirdional, Juha Kankkunen i Juha Repo s’imposaven en les dues primeres proves especials per passar a encapçalar la classificació de forma provisional, mentre que Richard Burns i Robert Reid ho feien en la darrera per deixar la classificació força estreta entre els dos companys de formació. Per darrera, Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki seguien arrossegant els seus problemes de transmissió, i així els pilots de Mitsubishi anaven concedint segons amb els pilots que tenien classificats per endavant a cada prova cronometrada que es disputava. Un problema que unit amb el renidment tan superior dels de la Constel·lació de les Plèiades, encasellava a Carlos Sainz i Luis Moya en la quarta posició provisional. Els primers equips participants, del total de 50 que aconseguia completar la primera etapa, entraven al parc tancat de Córdoba a 2 quarts i mig de 7 de la tarda amb Juha Kankkunen i Juha Repo al capdavant de la taula general de temps per 1,1 segons de marge amb els seus companys d’equip Richard Burns i Robert Reid. Didier Auriol i Denis Giraudet tancaven les posicions de podi a 3,5 segons dels finlandesos, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya eren quarts a 42,1 segons dels seus companys francesos. Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki aconseguien conservar la cinquena plaça al terme de l’etapa dominical, tot esperant que amb la reparació de la seva mecànica, el marge de 13,7 segons i 22,8 segons que tenien amb el Ford Focus RS WRC de Thomas Rådström i Fred Gallagher i el SEAT Córdoba WRC de Piero Liatti i Carlo Cassina respectivament, s’incrementés. La segona etapa discorria per la zona més nórdica de la provincia, al voltant de La Cumbre, i aquesta s’iniciava amb la sortida del parc tancat a manca de 2 minuts per a les 7 del matí del dilluns 24 de maig. Una etapa que estava composada per 7 proves especials de 127,50 km competitius i que resultava ser la més curta de tot l’itinerari. Les distàncies eren curtes entre els tres inquilins de podi i qualsevol cosa podia passar. Així, si bé Richard Burns i Robert Reid marcaven el millor temps en la primera prova especial del dilluns, els britànics no accedien al lideratge provisional en ser-lis aplicada una penalització de 10 segons arran d’haver hagut de canviar la caixa de velocitats. Qui es movien fins a la primera posició eren els francesos de Toyota Didier Auriol i Denis Giraudet, mentre que els seus companys de formació, es lamentaven de problemes de sobreviratge i s’endarrerien fins a 1 minut exacte del lideratge. A la curta especial de la Colonia Caroya, Didier Auriol i Denis Giraudet es refermaven en la seva condició de líders en marcar-hi el registre més baix, si bé els seus 3,40 km de distància no donaven massa opció a la transcendència d’aquest resultat. El bucle matinal es tancava amb una victòria de tram per a Richard Burns i Robert Reid, els quals s’instal·laven a 9 dècimes de segon del lideratge dels francesos de Toyota, mentre que els líders a la sortida del parc tancat, Juha Kankkunen i Juha Repo, pagaven el peatge d’haver d’obrir pista i entraven a les assistències de La Cumbre a 11,6 segons dels primers. Per darrera del trio capdavanter, Carlos Sainz i Luis Moya patien una punxada en la primera prova especial de la segona jornada, si bé gràcies a la mousse dels seus Michelin els espanyols podien continuar competint, el seu cotxe es mostrava força sobrevirador, amb el que els pilots queien a l’abast del Mitsubishi Lancer Evo VI de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki. Els finlandesos però també punxarien en la darrera prova del bucle matinal i la classificació quedava pràcticament en taules entre les dues formacions al primer pas pel parc d’assistències de La Cumbre. Carlos Sainz i Luis Moya s’imposaven en la primera prova del bucle central del dia, mentre que Richard Burns i Robert Reid en llevar 1,4 segons a final de tram a Didier Auriol i Denis Giraudet, aquests prenien la primera posició provisional als francesos de Toyota. Juha Kankkunen i Juha Repo, que havien marcat el tercer millor temps en la quarta prova especial del dia, s’imposaven en la cinquena i així els finlandesos de Subaru també donaven compte de la plaça de Didier Auriol i Denis Giraudet, que d’aquesta manera, del primer lloc que tenien en sortir de La Cumbre, hi retornaven sent tercers. La jornada finalitzava amb dues cronometrades més, en la primera de les quals els autors del registre de referència eren els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya, mentre que Juha Kankkunen i Juha Repo s’hi adonaven de seguida que havien errat amb els reglatges de les suspensions, entregant així la segona posició recentment adquirida a Didier Auriol i Denis Giraudet, si bé els francesos manifestaven un cert malestar pel comportament sobrevirador del seu Toyota, sense ser capaços de localitzar la font del problema. Richard Burns i Robert Reid marcaven el millor temps en la darrera prova especial del dilluns per entrar així al parc tancat de Córdoba quan passaven 3 minuts de 3 quarts de 7 de la tarda amb 14,8 segons de marge vers Didier Auriol i Denis Giraudet, mentre que els seus companys d’equip, Juha Kankkunen i Juha Repo, eren tercers a 16,4 segons del seu temps. Carlos Sainz i Luis Moya seguien sent quarts, però ara ja a 1 minut i 6,8 segons del lideratge i per 17,9 segons de coixí amb Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki. La tercera i última jornada tenia en el seu itinerari 6 proves especials cronometrades que totalitzaven 132,42 km competitius, als quals se’ls hi donava inici amb la sortida del parc tancat de la capital a 2 quarts de 8 del matí del dimarts 25 de maig. Una jornada que tenia com epicentre la vila de Santa Rosa de Calamuchita, al sud de la provincia, i que bàsicament era una doble passada per un bucle de 2 trams al que hi seguia 1 tram aïllat. Les dues parelles de Subaru paraven el cronòmetre abans que ningú en la primera cronometrada del dia, amb Richard Burns i Robert Reid 8 dècimes de segon per davant de Juha Kankkunen i Juha Repo, amb el que els finlandesos es situaven a 1 dècima de segon de la segona posició de Didier Auriol i Denis Giraudet. Amb el millor temps a la seva mà en la segona especial de la tercera jornada, la parella nòrdica aconseguia el doblet provisional per a la marca de la Constel·lació de les Plèiades. Un doblet que Juha Kankkunen i Juha Repo s’encarregarien de ratificar en aconseguir la victòria de tram en l’especial prèvia a la neutralització de mitja jornada, on els finlandesos hi entrarien a 10,2 segons dels seus companys Richard Burns i Robert Reid i amb 12,9 segons de coixí amb Didier Auriol i Denis Giraudet, els quals, així com Carlos Sainz i Luis Moya, manifestaven haver errat en la munta de pneumàtics, amb el què la lluita a tres bandes per la victòria que s'havia estat portant a terme fins llavors, s'anava quedant en un assumpte de dos. David Richards, patró de Prodrive, demanava als seus pilots serenor i que no prenguessin massa riscs i així Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki aconseguien el seu primer temps de referència de la jornada per situar-se a tan sols 1,4 segons de la quarta posició de Carlos Sainz i Luis Moya. Mentre que els seus compatriotes, Juha Kankkunen i Juha Repo, amb un millor recorregut de suspensions en el seu Subaru Impreza S5 WRC, retallaven uns 3,9 segons suplementaris als seus companys i líders. Els finlandesos de Subaru estaven pletòrics, i malgrat la consigna, aquests s’imposaven en la penúltima prova especial de l’itinerari per situar-se a 1,2 segons del lideratge, mentre que els finlandesos de Mitsubishi, és a dir Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, es feien amb la quarta posició un cop Carlos Sainz i Luis Moya s’endarrerien en 1 minut a causa d’un problema de canvi. Richard Burns i Robert Reid es lamentaven d’un problema de motor, i en aquestes condicions, els britànics no es van poder defensar dels seus companys finlandesos, els quals en imposar-se novament en la darrera prova especial del dia, aconseguien prendre la primera posició en el darrer sospir. Eren les 5 en punt de la tarda quan els primers participants, dels 25 que aconseguien completar els 393,63 km cronometrats del recorregut, començaven a entrar al parc tancat de Córdoba amb Juha Kankkunen i Juha Repo ocupant la primera posició. El finlandès sumava la seva 22ena victòria mundial, 5 anys després de la seva última victòria al Ral·li de Portugal 1994, en completar el programa en un temps de 4 hores 17 minuts i 15,4 segons, mentre que els seus companys d’equip Richard Burns i Robert Reid en precisar de 2,4 segons més que els finlandesos, s’havien de conformar amb la segona posició. Didier Auriol i Denis Giraudet completaven el podi a 39,6 segons dels finlandesos després d’una tercera i última jornada molt dolenta per al seus interessos.
Una mala elecció de pneumàtics en la tercera jornada van truncar les possibilitats d'Auriol-Giraudet . En l'apartat de producció l’omanita Hamed Al-Wahaibi i el neozelandès Tony Sircombe s’imposaven en l’especial del Camping General San Martin, i amb aquesta victòria de tram, la parella passava a encapçalar provisionalment la classificació al terme del “primer” dia de competició. Ja a la serra i amb els trams de debò en escena, Gustavo Trelles i Martin Christie tiraven de galons i en imposar-se en la primera prova especial campestre, els sud americans es feien amb el lideratge de la categoria per tan sols 1 dècima de marge vers els anteriors líders. Aquests responien amb la mateixa moneda i en guanyar el segon tram del matí, Hamed Al-Wahaibi i Tony Sircombe recuperaven la primera posició. La competència local pujava forta i així Daniel Preto i Jorge del Buono, segons classificats en el primer reagrupament per a les assistències, es feien amb el lideratge de la categoria en imposar-se en la quarta prova especial del dia. Aquests mantenien el tipus al llarg de la primera etapa i després de les 9 proves especials que la composaven, entraven al parc tancat de Córdoba amb 17 segons de marge amb els campions de la categoria, Gustavo Trelles i Martin Christie. Qui no estarien en les primeres posicions serien Hamed Al-Wahaibi i Tony Sircombe, doncs en punxar una roda en la penúltima prova especial, es deixaven de l’ordre de 5 minuts i 6 posicions en la general. El contra temps de la parella, situava a Jorge Recalde i José Garcia tancant les posicions de podi a 32,6 segons de Gustavo Trelles i Martin Christie, mentre que Claudio Menzi i Rodolfo Amelio Ortiz restaven a les portes del mateix, precedint en 7,1 segons el cotxe homòleg de Roberto Sanchez i Edgardo Galindo. Daniel Preto i Jorge del Buono iniciaven la segona etapa amb mal peu, doncs el motor del seu Mitsubishi Lancer Evo V els deixava a l’estacada en el transcurs de la primera prova especial del dilluns. D’altra banda, Hamed Al-Wahaibi i Tony Sircombe, que venien de guanyar la ronda kenyana i catalana prèvies, es llençaven a l’atac en els primers compassos de l’etapa en vistes a recuperar quantes més posicions els hi fos possible, i amb dues victòries de tram, la parella ascendia des de la vuitena posició fins a la quarta. Els riscs que assumien però eren alts i aquests es cobrarien els seus tributs quan arran d’un accident en la tercera especial del dia, el seu camí en la competició es veuria interromput. La baixa de Daniel Preto i Jorge del Buono deixava en primera posició als campions mundials en vigència de la classe, Gustavo Trelles i Martin Christie, els quals al llarg de l’escull matinal van anar eixamplant les distàncies amb els seus rivals més directes, els locals Jorge Recalde i José Garcia. A la seva vegada, els Subaru Impreza WRX de Roberto Sanchez i Edgardo Galindo i de Claudio Menzi i Rodolfo Amelio Ortiz, es tiraven literalment a sobre dels nous segons classificats, entrant a les assistències de La Cumbre a 1,9 segons i 3,9 segons respectivament. Després d’un bucle central del dia en el que els competidors recuperaven terreny als líders, i en el que sobretot Jorge Recalde i José Garcia es feien forts en la seva segona posició, en el tercer i últim bucle de la segona etapa la situació feia un gir radical i Gustavo Trelles i Martin Christie s’escapaven per una banda al capdavant de la classificació, i per una altra Jorge Recalde i José Garcia eren superats pels dos Subaru Impreza WRX predecessors i quedaven fora de les places que donaven dret a una dutxa d’escumós. Gustavo Trelles i Martin Christie afrontaven els darrers 132,42 km competitius amb 59,9 segons de marge amb Claudio Menzi i Rodolfo Amelio Ortiz i 1 minut i 2,1 segons amb Roberto Sanchez i Edgardo Galindo, un marge prou cómode per al pilot uruguaià i el copilot argentí, però no pas pels locals, que a més a més a 18,5 segons de la seva posició tenien tot una entitat de l’esdeveniment argentí com era el guanyador absolut de l’edició de 1988, Jorge Recalde, i José Garcia. La FIA sacsejava la classificació el dimarts al matí quan el màxim organisme regulador de la competició excloïa a Roberto Sanchez i Edgardo Galindo abans d’iniciar-se les darreres 6 proves especials de l’itinerari en no emprar el carburant oficial del certamen, i es que els argentins a manca d’uns pocs dies d’iniciar la competició, rebien la prioritat B de la FIA, una condició que els obligava a fer servir el carburant oficial. Desconeixedors de la norma, aquests van seguir confiant en el seu proveïdor habitual, una errada que els suposava quedar-se fora. Gustavo Trelles i Martin Christie s’imposaven en la primera prova especial del dia i elevaven el gap amb els segons classificats per sobre del minut de distància, mentre que Jorge Recalde i José Garcia estrenyien el cèrcol sobre Claudio Menzi i Rodolfo Amelio Ortiz. La reacció d’aquests últims era immediata i amb dos millors temps en les següents especials del primer bucle de la jornada, els argentins amb Subaru deixaven a 25,8 segons els argentins amb Mitsubishi. Els líders es tornaven a imposar en la primera especial del bucle per davant de Jorge Recalde i José Garcia, els quals en marcar el millor temps en la prova següent, donarien compte de la segona posició perduda al llarg de la jornada anterior. Claudio Menzi i Rodolfo Amelio Ortiz es llençarien a l’atac en la darrera prova especial del programa, actitud que també prenien Jorge Recalde i José Garcia, pel que ambdues formacions completaven l’especial amb els dos millors temps i separats per tan sols 1,8 segons, un marge insuficient com per a produir qualsevol canvi en la classificació. Gustavo Trelles i Martin Christie doncs guanyaven el ral·li per 1 minut i 22,8 segons de marge amb Jorge Recalde i José Garcia, mentre que Claudio Menzi i Rodolfo Amelio Ortiz tancaven les places de podi a 1 minut i 46,8 segons dels guanyadors, una victòria que era la segona consecutiva per al triple campió mundial de la categoria que així eixamplava notablement les distàncies al capdavant de la classificació provisional davant dels zeros de Hamed Al-Wahaibi i de Manfred Stohl.
Per tercer any consecutiu, Gustavo Trelles guanyava a l'Argentina. En el campionat FIA 2-L la llista d’inscrits només tenia dues formacions rellevants, per una banda estaven els locals Walter Suriani i Juan Carbonari a bord d’un Renault Mégane Maxi i d’una altra els britànics Gwyndaf Evans i Howard Davies amb un SEAT Ibiza KitCar Evo2. Aquests últims s’imposaven en les tres primeres proves especials del programa, si bé el marge que aquests aconseguien amb Walter Suriani i Juan Carbonari era estret, concretament de 14,0 segons, mentre que la resta d’integrants de la categoria es trobaven ja a gairebé 4 minuts. Els locals s’imposaven en la quarta prova especial de l’edició, darrera del bucle matinal dominical, i amb aquest resultat els pilots del Renault Mégane Maxi superaven als del SEAT Ibiza KitCar Evo2 Un cop líders, Walter Suriani i Juan Carbonari s’imposaven en les 5 proves especials que restaven en la jornada, mentre que Gwyndaf Evans i Howard Davies s’endarrerien substancialment en acumular una penalització de 2 minuts. Al llarg de la primera meitat de la segona etapa, argentins i britànics mantenien un fictici estira i arronsa, però arribats a l’equador de la jornada els líders seguien posant segons de per mig amb tota la resta de pilots del parc tancat, més quan en la darrera prova especial del dia, Gwyndaf Evans i Howard Davies es deixaven més de 18 minuts en malmetre el càrter del seu cotxe arran d’una mala recepció d’un salt. Els danys en el motor eren massa importants com per seguir la competició l’endemà, i per tant abans d’iniciar-se la tercera i última etapa, Gwyndaf Evans i Howard Davies causaven baixa del ral·li, una sort que també corrien Walter Suriani i Juan Carbonari quan s’accidentaven en la primera especial del dimarts, deixant als seus compatriotes Ricardo Bissio i Claudio Henin al capdavant de la classificació a bord d’un obsolet Renault 18 GTX. Sense massa oposició, els nous líders s’imposaven en les 6 proves especials del dimarts i així finalment, Ricardo Bissio i Claudio Henin entregaven els 10 punts de la victòria a Renault, un resultat que permetia als del rombe doblar la puntuació amb els seus rivals coreans de Hyundai. En el campionat per a pilots, la quarta posició que finalment hi aconseguia Tommi Mäkinen, mantenia al pilot finlandès al capdavant de la general per pilots, ara però empatat a punts amb el pilot de Montpeller, Didier Auriol. Carlos Sainz per la seva banda, tot i els problemes acumulats, sumava dos punts, els suficients com per empatar en la segona posició amb Colin McRae, mentre que els 10 punts que hi sumava Juha Kankkunen, servien al veterà finlandès per acostar-se al pilot francés Philippe Bugalski, guanyador de les dues rondes anteriors d'asfalt amb un Xsara KitCar.
En la general per marques, el doblet de Subaru servia a la marca gestionada per Prodrive per recomposar-se dels fiascos de Catalunya i de Còrsega, segurament a causa de la mala adaptació del seus Pirelli a l'asfalt, alhora que superaven en la classificació a Ford. Tanmateix els 16 punts que sumaven els de la Constel·lació de les Plèiades, els acostaven molt a la posició Mitsubishi que seguien en segona posició per darrera de Toyota, marca que encara no havia vist cap dels seus cotxes fora del podi en el que es portava de temporada.
|
|---|
Tommi Mäkinen 
Didier Auriol 
Carlos Sainz 
Colin McRae 
Toyota
Mitsubishi
Subaru