Loeb-Elena van gestionar molt bé la pressió i després de veure com queien els Ford, tenien cami lliure a la 71ena victoria.
El diumenge 27 de maig de 2012 finalitzava a Loutraki, a la costa corintia, el 58è Ral·li Acròpolis, sisena ronda del calendari del campionat del món de l’especialitat, la qual entregava punts en els certamens de pilots, marques, producció, així com la WRC Academy. El recorregut, composat per 22 proves especials cronometrades d'una corda competitiva de 409,47 km, arrancava el dijous 24 de maig des de la capital grega, Atenes, i aquest era superat per 32 dels 54 equips participants, d’una llista d’inscrits de 55 formacions.
Sense fer soroll, nedant i guardant la roba, Hirvonen-Lehtinen marcaven un nou podi.
La primera etapa comptava en el seu programa amb 9 proves especials cronometrades de 194,36 km, a les quals se’ls hi donava inici en el moment en el què els participants baixaven per la rampa de sortida d’Atenes el dijous a mitja tarda, per tal de finalitzar el vespre de l’endemà divendres, jornada en la qual es desenvolupava el gruix de l’etapa.
A manca de 2 minuts per a 2 quarts de 7 de la tarda del dijous, es disputava l'especial cronometrada de Kineta, la més llarga de tota l’edició amb 25,24 km competitius. Aquesta era guanyada pels finlandesos de Ford Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, els quals retornaven a la màxima competició un cop el pilot es refeia de la seva lesió. Per darrera de la parella, s’hi instalaven a 2,8 segons i 7,1 segons, els Citroën oficials de Sébastien Loeb i Daniel Elena i de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, un cop el seus companys de formació, Petter Solberg i Chris Patterson, erraven la munta de pneumàtics, i en contra del criteri de l’equip, en escollir els compostos tous i completar l’especial en cinquena posició a 14,6 segons dels líders i per darrera de l’Stobart de Mads Østberg i Jonas Andersson.
Emplaçats ja a divendres el matí, els organitzadors disposaven sobre l’itinerari 8 proves especials més, 3 de les quals s’hi passava en dues ocasions, assolint així el total de 194,36 km cronometrats establerts en el programa per a la primera etapa.
Els líders refermaven la seva condició imposant-se en les dues primeres proves especials de la jornada, mentre que els seus companys d'equip, Petter Solberg i Chris Patterson, esmenaven l’errada inicial amb dos tercers millors temps que els permetien classificar-se per davant del Fiesta RS WRC de l’equip Stobart, alhora que els situava ben a prop del Citroën DS3 WRC de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.
En la tercera prova cronometrada del dia però, última en el bucle matinal i quarta en el còmput global de l’edició, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila cometien un errada en passar-se llargs un encreuament, i els 14,2 segons que concedien en l’inicident, els suposava perdre el lideratge. Petter Solberg i Chris Patterson eren els homes més ràpids de la especial, que així passaven a ocupar una plaça de podi, però el lideratge el prenien Sébastien Loeb i Daniel Elena en marcar per quarta vegada consecutiva el segon millor temps.
A la represa de l’activitat cronometrada, en el bucle central del dia, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen s’atançaven a les posicions de podi amb un millor temps, mentre que els seus companys de formació es refermaven en el lideratge en marcar-hi el segon millor registre així com l’escratx en la prova següent, on tanmateix els pilots finlandesos de Citroën aconseguien finalment retornar a les posicions de podi en detriment de Petter Solberg i Chris Patterson per 1,8 segons.
Per darrera dels 4 pilots oficials, la classificació estava ja trencada i Evgeniy Novikov i Denis Giraudet es trobaven batallant per la cinquena plaça amb Mads Ødtberg i Jonas Andersson a gairebé 1 minut del quart lloc provisional de Petter Solberg i Chris Patterson.
El darrer bucle de la primera etapa tenia un clar color de Ford, i així Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s’imposaven en l’última i avant-penúltima prova especial del dia, mentre que Petter Solberg i Chris Patterson ho feien en la penúltima. Tot i aquests resultats parcials, la parella finlandesa de la firma de l’oval no aconseguia superar als líders francòfons de Citroën, però si més no Petter Solberg i Chris Patterson si que ho podien fer amb la parella finlandesa de Citroën.
En entrar doncs al parc tancat de Loutraki el divendres al vespre, la classificació provisional que en resultava mostrava a Sébastien Loeb i Daniel Elena al capdavant de la classificació per 6,5 segons de marge amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, mentre que Petter Solberg i Chris Patterson tancaven les places de podi a 17,7 segons dels líders. En la darrera cronometrada del dia, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen es veien perjudicats per la polseguera que aixecava Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul al seu pas i que els hi barrava la visió. Doncs els joves belgues de Citroën en patir una punxada, retornaven a pista amb menys de 2 minuts de marge amb els oficials de la firma dels dos galons i aquests s’hi deixaven una vintena de segons en l’especial per entrar a Loutraki a 46,0 segons dels seus companys d’equip.
La segona etapa del ral·li tenia ja un format més clàssic per als estàndards de l’època, amb un bucle de 4 trams pel Peloponès que en celebrar-se matí i tarda, generava les 8 proves especials de l’itinerari de la jornada. L’activitat competitiva es reprenia amb la sortida del parc tancat quan mancaven 3 minuts per a 3 quarts de 7 del matí, mentre que aquesta finalitzava després de disputar-se els 149,56 km de l’etapa quan passaven 10 minuts de les 8 del vespre.
Els tres primers equips classificats completaven la primera prova especial sabatina en el mateix ordre que ocupaven en la general provisional, i per tant les seves posicions no feien més que refermar-se. En les dues cronometrades següents però, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila marcaven respectius escratxs per restar a 1,0 segons del lideratge de Sébastien Loeb i Daniel Elena.
En la darrera prova especial del bucle matinal però, la més llarga de tot l’escull, Sébastien Loeb i Daniel Elena tornaven a esdevenir els homes més ràpids a final de tram per tal d’accedir a les assistències de mitja jornada amb 2,2 segons de marge amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i 20,1 segons amb Petter Solberg i Chris Patterson. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, que només havien mostrat espurnes de la seva velocitat en la segona cronometrada del bucle, es trobaven ja a més d’1 minut dels seus companys de carpa.
En tornar a les especials cronometrades, tot se'n va anar en orris per a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila quan els pilots nòrdics entraven passats en una corba i en impactar contra un talús, acabaven punxant una roda. En l’operació de canviar la goma francesa sense pressió d’aire, els de Ford perdien gairebé tres minuts i mig, amb el que passaven des de la segona posició provisional fins la quarta, en terra de ningú i per darrera dels seus compatriotes i ex-companys d'equip Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.
Per a més desgràcia dels caps de files de la firma nord-americana de l’oval blau, al temps concedit en l'incident, caldria afegir un minut més que els del cotxe número 3 perdrien en el que restava de dia degut a que els frens del tren posterior van quedar malmesos en l'impacte.
Sébastien Loeb i Daniel Elena s’imposaven en la primera prova especial del bucle de la tarda per tal d’elevar les distàncies amb Petter Solberg i Chris Patterson fins als 21,9 segons. Pèro el pilot noruec i el copilot britànic feien una passa endavant en les tres últimes cronometrades del dia, en les que la pluja va fer acte de presència, per retallar les distàncies amb els líders fins a la meitat.
Completades les 8 proves especials del dia, els pilots que seguien en competició es disposaven a entrar al parc tancat de Loutraki quan passaven 10 minuts de les 8 del vespre amb Sébastien Loeb i Daniel Elena al capdavant de la classificació per 10,2 segons de marge amb Petter Solberg i Chris Patterson. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen eren tercers a 1 minut i 51,9 segons dels seus companys d’equip, després d’haver-se mostrat força conservadors al llarg del dia, cenyint-se al rol d’escuders que la marca els hi havia confiat. Per la seva banda Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila eren quarts a 4 minuts i 44,6 segons dels líders.
L’edició finaltizava amb la celebració de la jornada dominical, la qual estava formada per un bucle de dos trams a doble passada més la celebració del tram anomenat “Power Stage”, el qual entregava punts extra als seus tres primers classificats i que no era més que els primers 3,97 km del primer tram del dia. Així doncs, l’etapa que s’iniciava amb la sortida del parc tancat de Loutraki a les 8 en punt del matí, tenia en el seu itinerari un total de 65,55 km competitius al llarg de 5 especials, als quals se’ls hi donaria final a partir de 3 quarts menys 5 de 5 de la tarda a la mateixa població costanera corintia.
L’emoció que es preveia en la lluita per la victòria duraria ben poc, doncs en el primer tram del dia Petter Solberg i Chris Patterson se sortien de la traçada i en colisionar contra un arbre, arrancaven una roda del seu cotxe veient-se obligats a abandonar. Tots els participants, tret de Sébastien Loeb i Daniel Elena, guanyaven un mínim d’una posició, i en conseqüència Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila tornaven a estar classificats en posicions de podi, si bé les distàncies entre els tres inquilins d’aquestes places d’honor eren massa elevades com per veure cap mena de lluita interessant.
Una punxada dels líders en el tercer tram dominical, primer del bucle post meridional, alertava a Sébastien Loeb i Daniel Elena que res estava fet encara. Els de Citroën s’hi deixaven 1 minut i 38,2 segons amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, els homes més ràpids a final de tram, però el cert és que els de Ford es trobaven encara massa lluny dels primers classificats com per invitar a Yves Matton a mossegar-se les ungles. Tanmateix aquest contra temps situava a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen a 40 segons exactes dels líders francòfons, si bé les ordres d’equip en l’estructura dels dos galons, així com la poca corda competitiva que quedava per endavant, feia preveure que les emocions tendissin cap a zero a ulls de tothom.
Sébastien Loeb i Daniel Elena guanyaven els tres punts del Power Stage en completar aquesta especial un tan especial per davant de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, posant així punt i final als 409,47 km cronometrats del programa.
Arribats a aquest punt, els 32 equips participants que aconseguien completar el recorregut programat de l’edició començaven a entrar al parc tancat per donar així per finalitzat el seu 58è Ral·li Acròpolis particular. Una edició que era guanyada per Sébastien Loeb i Daniel Elena en completar l’itinerari en un temps de 4 hores 42 minuts i 3,3 segons. Els seus companys de formació, els finlandesos Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, els seguien a 40 segons exactes, mentre que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila completaven el podi grec a 3 minuts i 4,8 segons dels guanyadors.
La fogositat de Latvala, va arruinar el ral·li el dissabte per la tarda.
En l'apartat dels cotxes de producció, els ucraïnesos Valeriy Gorban i Andriy Nikolaev tiraven fort en les primeres proves especials de l’itinerari, i en marcar el millor temps en 3 de les 4 primeres proves especials, en la que se’ls hi escapava el millor temps els pilots europeus orientals aturaven el cronòmetre amb el segon millor registre, la parella aconseguia una certa comoditat en el lideratge.
En el darrer escull de la primera jornada però, una averia costaria un temps preciós als líders ucraïnesos que concedien així el lideratge al pilot peruà Nicolas Fuchs i al copilot argentí Fernando Mussano, els quals a la seva vegada competien per primera vegada al volant d'un Subaru Impreza N15 de Symtech Racing. Els sud americans completaven la primera etapa amb un marge superior als 3 minuts amb els indonesis Subhan Aksa i Jeff Judd, mentre que els llebrers de l'est eren quarts classificats a una mica més de 5 minuts dels líders provisionals.
La velocitat de Valeriy Gorban i Andriy Nikolaev seguia sent superior a la resta de participants, i els ucraïnesos en imposar-se en 3 de les 4 proves especials del bucle matinal del dissabte, aconseguien superar a la classificació a Subhan Aksa i Jeff Judd per fer-se així amb la segona posició a una mica menys de 5 minuts de Nicolas Fuchs i Fernando Mussano.
La parella va mantenir la seva progressió per la tarda per les pistes gregues i retornava a Loutraki a 4 minuts i 36,8 segons del lideratge, un marge prou sòlid per a Nicolas Fuchs i Fernando Mussano com per no haver de patir ni assumir riscs donada la poca corda competitiva de la jornada dominical.
Però el pitjor malson del sud americans esdevenia realitat quan en la primera prova especial del bucle del migdia, tercera del dia, el trapezi superior de la suspensió dreta del seu cotxe es trencava en plena recta i sense haver donar cap cop a res. Malgrat completar l’especial concedint 2 minuts i 23,2 segons als homes més ràpids, novament Valeriy Gorban i Andriy Nikolaev, els pilots no podien reparar l’averia pels seus mitjans i amb dos trams per davant aquests es veien obligats a abandonar.
Amb drama, els llebrers ucraïnesos recuperaven la primera posició perduda a les acaballes de la primera etapa, per conservar-la ja fins al final de l’itinerari programat, esdevenint així en els vencedors del ral·li grec en la categoria de producció per un marge de 3 minuts i 17,5 segons amb Subhan Aksa i Jeff Judd i de 7 minuts i 4,3 segons amb Ricardo Triviño i el català Àlex Haro.
Traspassant els resultats de la ronda grega a la provisional del campionat, la victòria aconseguida pel pilot ucrainés li servia per empatar en la segona plaça amb el polonès Michal Kosciuszko a 40 punts, estant el pilot mexicà Benito Guerra, que acabava el ral·li en 4a posició, al capdavant de la taula amb 62 punts.
Primera victòria en la categoria per a Valeriy Gorban.
Entre els joves talents del mundial de ral·lis, el suec Pontus Tidemand i el noruec Stig Rune Skjærmoen esdevenien la referència en l’especial inaugural de Kineta per 3,9 segons de marge vers els britànics Elfyn Evans i Phil Pugh i per tant la competició es neutralitzava amb aquesta diferència. Els britànics, gal·lesos per a més precisió, s’imposaven en les 5 especials que es disputaven al llarg del divendres, i ja en la primera d’elles, els pilots assolien el lideratge de la categoria, per al terme de la primera etapa entrar al parc tancat de Loutraki amb 29,5 segons de marge vers els també britànics Alastair Fisher i Daniel Barritt.
El ral·li pels joves llebrers acabava amb la disputa del bucle matinal de la jornada sabatina. Elfyn Evans i Phil Pugh es mantenien com la referència de la categoria en les dues primeres proves especials de l’escull, moment en el que assolien un marge d’1 minut i 46,6 segons vers els segons classificats, que seguien sent Alastair Fisher i Daniel Barritt. Amb només dues proves per endavant i un important coixí de temps en el seu haver, els gal·lesos decidien afluixar el ritme, permetent a José Antonio Suárez i Cándido Carrera així com a John MacCrone i Stuart Loudon obtenir un punt extra per les seves respectives victòries de tram.
En entrar al parc tancat de Loutraki el dissabte al migdia, Elfyn Evans i Phil Pugh certificaven la seva victòria per un marge final de 2 minuts i 15,9 segons amb Alastair Fisher i Daniel Barritt. Tancant el podi grec s'hi trobaven els australians Brendan Reeves i Rhiannon Smyth-Gelsomino, els quals completaven el ral·li a 2 minuts i 32,2 segons del temps dels guanyadors.
A efectes de campionat però, Alastair Fisher seguia comandant la classificació provisional del certamen gràcies a la victòria aconseguida en la ronda anterior, el Ral·li de Portugal, amb un marge de 8 punts vers Elfyn Evans i d’11 punts en relació a Brendan Reeves, els tres inquilins del podi grec.
Evans-Pugh volaven per les pistes gregues fins aconseguir una contundent victòria.
En el campionat de pilots, Sébastien Loeb guanyava per quarta vegada en la temporada, el que no només li permetia seguir al capdavant de la general, sino que a més a més li permetia començar a obrir forat amb els seus perseguidors. Un grup que a partir d'aquell instant passava a estar encapçalat pel seu company d'equip Mikko Hirvonen, gràcies al segon lloc aconseguit en la ronda grega, unit amb l'abandonament de Petter Solberg. De fet el norueg de Ford pagaria car el seu zero, doncs Mads Østberg també el superaria en la taula en 7 punts per situar-se tercer.
|
Punts |
 Sébastien Loeb
|
|
 Mikko Hirvonen |
|
 Mads Østberg
|
|
En la general per constructors Citroën marcava el tercer doblet de la temporada, el que permetia a la marca dels dos galons refer-se del zero marcat en la prova portuguesa, alhora que obrien forat amb els seus únics rivals de Ford. Per darrera dels dos galls del campionat, M-Sport, l'equip satèlit de Ford, controlava l'embestida del Citroën Junior Team gràcies al cinquè lloc final d'Ott Tänak i Kuldar Sikk.
Constructor |
Punts |
 Citroën
|
|
 Ford
|
|
 M-Sport
|
|
