Harry Källström i Claes Andersson guanyaven per primera vegada un event WRC.
El divendres 28 de maig de 1976 finalitzava a Atenes, concretament a peus del monument que li donava nom, el 23è Ral·li Acropolis. Esdeveniment que era la cinquena cita en el calendari del campionat del món de l'especialitat, que amb un recorregut composat per 716,00 km cronometrats al llarg de 51 proves especials, era tota una prova per a les mecàniques així com pels pilots. El ral·li que s’iniciava a la mateixa capital grega el dilluns 24 de maig amb els 136 equips inscrits baixant per la pertinent rampa de sortida, només era completat per 34 formacions, el que suposava un 25% d’ells.
Amb un equip privat, Tassos Livieratos "Siroco" i Miltos Andriopoulos repetien podi tres anys després.
El diumenge previ a la sortida pròpiament dita del ral·li, es celebrava una pròleg mixta de 13 km per tal de determinar l’ordre de sortida en la primera etapa. En ella els Lancia Stratos HF de Björn Waldegård i Hans Thorszelius, així com dels seus companys Raffaele Pinto i Arnaldo Bernacchini eren els dos equips més ràpids per davant del Toyota Celica d’Ove Andersson i Claes Billstam, mentre que el tercer Lancia, confiat en mans de Mauro Pregliasco i Angelo Garzoglio eren quarts per davant de l’Alpine A310 de Jean Ragnotti i Jacques Jaubert.
L’endemà dilluns al matí arrancava la primera etapa del ral·li, la qual tenia en el seu programa un total de 32 proves especials cronometrades d’una corda total competitiva de 477 km, una distància que servia per portar als intrèpids participants des d’Atenes fins a Kalambaka, als peus del Monestir de Meteora, des d’on els que quedessin en actiu retornarien fins a la capital grega.
Els Lancia Stratos de Björn Waldegård i Hans Thorszelius així com de Raffaele Pinto i Giovanni Bernacchini portaven la iniciativa en els primers trams, seguits de ben a prop pels Toyota de Hannu Mikkola i Jean Todt així com d’Ove Andersson i Claes Billstam.
Malauradament el duel seria efímer, doncs en el transcurs de la quarta prova especial Ove Andersson i Claes Billstam, trencaven un palier del seu Celica i no podien seguir en competició, i just després arribava el torn dels seus companys d'equip, el finlandés Hannu Mikkola i el francés Jean Todt, que amb una averia en la bomba de benzina del seu Corolla també hagueren d'abandonar en l’enllaç cap al cinquè tram.
Amb la baixa dels Toyota, Jean Ragnotti i Jacques Jaubert ascendien fins a la tercera plaça amb el seu Alpine A310, però tot fent camí cap a Kalambaka, una punxada els feia perdre de l’ordre de 2 minuts a la parella francesa, amb el què els 3 Lancia Stratos HF presents a l’edició passaven a copar les posicions de podi amb Björn Waldegård i Hans Thorszelius en el primer lloc per 1 minut de marge amb Raffaele Pinto i Arnaldo Bernacchini i per 5 minuts de coixí amb Mauro Pregliasco i Angelo Garzoglio.
La pluja es va començar a precipitar sobre el territori, convertint les pistes en autèntics fangars que obligaven als organitzadors a buscar vies alternatives, o fins i tot a cancel·lar algunes de les cronometrades programades. Quan tot semblava anar de cara per a l’estructura transalpina, els cotxes italians van començar a caure un a un. Primer va ser el torn dels suecs Björn Waldegård i Hans Thorszelius qui arran d'una sortida de pista en l’onzena prova especial, trencaven una conducció d'oli i es quedaven sense pressió del tan necessari lubricant. Malgrat continuar en pista, la demora amb la que van arribar al següent control horari els hi va suposar l'exclusió. Sense moure’ns de l’onzena prova especial, els italians Raffaelle Pinto i Arnaldo Bernacchini, trencaven un eix de la transmissió, i com els seus caps de files, també es veien obligats a abandonar.
Mauro Pregliasco i Angelo Garzoglio es quedaven sols defensant els interessos de la marca torinesa, però aquests amb 4 victòries de tram en el seu haver, arribaven al reagrupament de Kalambaka ocupant la primera posició per una mica més de 2 minuts i mig de marge amb Jean Ragnotti i Jacques Jaubert, mentre que Harry Källström i Claes-Göran Andersson eren tercers a bord del seu Datsun Violet 160J a uns 4 minuts dels líders. En terra de ningú, afligits pels problemes de frenada, els locals Tassos Livieratos “Siroco” i Miltos Andriopoulos eren quarts a 7 minuts dels líders, mentre que Rob Neyret i Yveline Vanoni lluitaven per la cinquena posició amb Shekhar Mehta i Henry Liddon a 1 quart d’hora dels primers classificats.
A Kalambaka hi arribaven fins a 58 equips participants, els quals després de restar-hi neutralitzats per unes 3 hores, afrontaven a partir de mitjanit un bucle amb sortida i arribada a la mateixa població que es trobava situada als peus del turó que estava coronat pel Monestir de Meteora.
Els líders, Mauro Pregliasco i Angelo Garzoglio, abandonaven el parc tancat sota una pluja incessant, peròels italians no anirien massa més enllà, quan en patir una avaria irreparable en la caixa de canvis en la primera prova especial del bucle, també es veien en l'obligació d'abandonar la competició. En conseqüència, Jean Ragnotti i Jacques Jaubert, que havien llogat a fàbrica amb el suport de la tabacalera francesa Gitanes un A310, passaven a comandar la classificació.
Amb un ritme superior al dels seus rivals sobre les pistes enfangades, la dupla francesa començava a obrir progressivament les distàncies amb els seus perseguidors, si bé aquest increment del gap es veia atenuat en quan els organitzadors anulaven fins a 4 proves especials en empitjorar les condicions d’aquestes.
Arribava un nou dia i amb l'alba, la pluja cessava, moment en el què els participants abandonaven Kalambaka per retornar cap a Atenes, mitjançant 9 proves especials. Sota els raigs solars, la pista s’assecava i amb 7 millors temps dels 9 possibles, els líders Jean Ragnotti i Jacques Jaubert eixamplaven distàncies en la seva preuada posició per tal d’entrar al parc tancat de la capital grega, punt i final de la primera etapa, amb un marge de 4 minuts i 6 segons amb Harry Källström i Claes-Göran Andersson. “Siroco” i Miltos Andriopoulos eren tercers a 8 minuts i 51 segons dels líders, precedint a la seva vegada en 12 minuts i 25 segons el Datsun de Shekhar Mehta i Henry Liddon. Qui amb la baixa de Rob Neyret i Yveline Vanoni per avaria en la caixa de velocitats en el seu Alpine A110, gaudien de gairebé 15 minuts de marge amb els cinquens classificats, els grecs Iórgos Moschous i Dimitris Arvanitakis.
La segona etapa del ral·li s’iniciava després d’un merescut descans de pràcticament un dia, és a dir el dimecres al vespre, per mitjançant 19 proves especials programades, viatjar cap a l’Olimp i retornar per segona vegada cap a la capital nacional, on l’edició trobaria el seu punt final a peus del monument que li donava el nom. En total l’escull suposava els últims 240 km competitius de l’itinerari i aquests es caracteritzaven per un clima típicament grec, és a dir, sol i calor, deixant les pistes com s'esperaven, plenes de pols i pedres.
Jean Ragnotti i Jacques Jaubert punxaven una roda en la segona prova especial de la segona etapa i en concedir uns 4 minuts amb Harry Källström i Claes-Göran Andersson, el lideratge dels francesos quedava reduït a només una desena de segons vers els suecs. Ràpidament però els líders tornaven a posar segons de per mig amb els seus rivals, més quan els suecs cometien una errada de navegació i concedien un parell de minuts en l’incident.
Quan tot semblava estar de cara pels pilots de l’Alpine A310, en el tram de Zemeron, l’avenir de Jean Ragnotti i Jacques Jaubert patia un gir de 180º i la victòria se n’anava en orris. Un triangle de suspensió es trencava i en quedar clavada la roda a sota del cotxe dels francesos, aquests es veien abocats a l’abandonament.
Aquest contra temps deixava al capdavant el Datsun Violet 160J de Harry Källström i Claes-Göran Andersson per uns 2 minuts de marge amb “Siroco” i Miltos Andriopoulos, mentre que el dels seus companys d'equip, el pilotat per Shekhar Mehta i Henry Liddon, passava a ocupar la darrera posició de podi.
El marge no era massa ampli davant de qualsevol eventual incidència, motiu pel qual els líders suecs optaven per mantenir un ritme elevat a fi i efecte d’eixamplar distàncies amb els seus rivals grecs. Harry Källström i Claes-Göran Andersson s’imposaven en 13 de les 15 proves especials que restaven per celebrar-se, i es que si bé els pilots corrien sota l'estructura de l'importador grec de la marca nipona, els cotxes eren els oficials de la marca i havien estat enviats des del Japó, explicant-se així la seva resistència i duresa.
Harry Källström i Claes-Göran Andersson, així com Datsun, aconseguien a Grècia la seva primera victòria mundial en completar el ral·li amb un temps de 8 hores 43 minuts i 14 segons. El que suposava un avantatge final de 5 minuts i 24 segons vers l'Alpine A110 1800 privat dels grecs Tassos Livieratos, popularment conegut com Siroco, i Miltos Andriopoulos, que d'aquesta manera repetien el podi aconseguit en l'anterior edició. Shekhar Mehta i Henry Liddon, amb el segon dels Datsun Violet 160J oficials, completaven el podi grec a 26 minuts i 39 segons dels seus companys d'equip.
Shekhtar Mehta i Henry Liddon finalitzaven en tercera posició amb el segon dels Datsun oficials.
Per a Datsun la victòria de l’Acròpolis li suposava sumar uns valuosos 20 punts que catapultaven la marca japonesa fins a la tercera posició provisional del campionat de marques amb un total de 30 punts. Per la seva banda, Opel afegia 8 punts en el seu comptador gràcies al cinquè lloc dels austríacs Klaus Russling i Manfred Essig, els quals deixaven a banda el seu habitual Porsche per competir a bord d’un Opel Ascona ex-oficial; un resultat que feia reconsiderar als responsables de Lancia la seva absència prevista al Marroc o Finlàndia.
Constructor |
Punts |
 Lancia
|
|
 Opel
|
|
 Datsun
|
|
Alpine
FIAT
Citroën
Especificacions tècniques