Sense més rival que ell mateix, Salonen-Harjanne vencien al ral·li grec .

La cita equatorial del campionat del mòn de ral·lis del 1985, el 32è Ral·li Acropolis, posava punt i final a la població de Lagonissi el dijous 30 de maig a un dur recorregut composat per 47 especials cronometrades d'una longitud de 811,02 km que dels 110 equips participants només 47 van aconseguir superar.

Avèries mecàniques i la impossibilitat de seguir el ritme del Peugeot, van fer que Blomqvist-Cederberg haguessin de donar per bó el 2n lloc.

Ja en la primera jornada, el ral·li va perdre dos dels principals actius de cara a la lluita final, un per la banda de Peugeot, l'altra per la d'Audi. Ari Vatanen i Terry Harryman van anar acumular dues sortides de pista en el primer i segon tram, trencant la direcció en la segona ocasió el que va provocar que el seu cotxe se n'anés recte i caigués en un fossar, tot i perdre molt temps en l'incident, Vatanen-Harryman van proseguir fins que finalment a 100 metres per a la fi van haver d'abandonar.

Pel que fa a l'equip Audi eren els alemanys Walter Röhrl i Christian Geistdörfer els qui trencaven la suspensió a uns metres del punt en el que Vatanen-Harryman s'havien sortit; tot i que Audi va fer arribar peces de recanvi mitjançant l'Audi Quattro de Werner Grissmann i Jörg Pattermann que sortien a pista en 21ena posició, els alemanys van ser incapaços de reparar el seu Sport Quattro i havien de retirar-se.

Aixó deixava a Timo Salonen i Seppo Harjanne i Stig Blomqvist i Björn Cederberg com a principals protagonistes de la prova, i ambdós van complir amb el seu rol encapçalant la general provisional a la neutralització de la primera jornada amb un minut i sis segons d'avantatge per als finlandesos de Peugeot. Per darrera d'ells una legió de cotxes de dues rodes motrius els seguia encapçalada pels suecs Ingvar Carlsson i Benny Melander amb el Mazda RX-7, però ja a més de 20 minuts dels dos "caps de sèrie", si bé entre els cotxes de dues rodes motrius les diferències eren curtes el que prometia una lluita aferrissada per la darrera posició de podi.

En el transcurs de la segona jornada Salonen-Harjanne van seguir incrementant les distàncies vers Blomqvist-Cederberg, més encara quan els d'Audi patien problemes amb el canvi, amb la conseqüent penalització d'un minut en fer la substitució, i problemes posteriors amb l'encès i una punxada, cedint en total uns sis minuts més vers els líders provisionals.

Mentrestant per darrera d'ells la lluita per la tercera plaça es posava cada cop més calenta amb Shekhtar Mehta i Yvonne Mehta retallant distàncies amb el seu Nissan 240 RS vers el Mazda RX-7, mentre que els dos Lancia West pilotats per Mauro Pregliasco i Daniele Cianci i Andrea Zanussi i Sergio Cresto es mostraven més ràpids que els dos cotxes japonesos, estrenyent encara més el rang en la lluita per la posició.

Timo Salonen, amb les mans plenes d'ampolles, es va limitar a administrar la renda de 7 minuts que havien aconseguit a la neutralització de la segona jornada amb l'Audi de Blomqvist-Cederberg; i tot i que els suecs van aconseguir marcar tots els millors registres en els trams del Peleponès, només van aconseguir retallar tres minuts amb els de Peugeot, pel que Salonen-Harjanne aconseguien la victòria amb 4 minuts i 15 segons d'avantatge.

Pel que fa a la lluita per la tercera plaça, l'assumpte va quedar ben d'hora en un afer entre cotxes japonesos o el que és el mateix, entre el matrimoni Mehta i els suecs Carlsson-Melander, ja que Zanussi-Cresto no van poder iniciar la tercera i última jornada de competició a causa d'haver penalitzat en excés en un control, mentre que els seus companys del Tre Gazzelle, Pregliasco-Cianci patien una sortida de pista en blocar els frens posteriors del seu Lancia 037. Finalment, tot i haver de canviar la suspensió del seu RX-7 i que els Mehta ataquessin fort, Carlsson-Melander van mantenir la tercera posició per 2 minuts i 21 segons vers els kenyans el que suposava el primer podi de Ignvar Carlsson al mundial de ral·lis finalitzant a 48 minuts i 6 segons del crono dels guanyadors Salonen-Harjanne.

Carlsson-Melander pujaven per primera vegada en un podi del mundial.

Timo Salonen sumava així la segona victòria de la temporada després de l'aconseguida a Portugal, el que permetia al pilot finlandés desenganxar-se al capdavant de la general provisional per pilots. Per darrera d'ell s'hi instalava el campió en vigència, el suec Stig Blomqvist, el qual el segon lloc aconseguit al Peleponès servia per avantatjar Ari Vatanen, pilot que des de la victòria a Suècia no havia aconseguit sumar cap més punt.

Pilot

Punts

Timo Salonen

68

Stig Blomqvist

50

Ari Vatanen

40

En la general per marques el bon paper de Salonen era reflex del bon camí de Peugeot, que amb 94 punts aconseguia avantatjar en 32 punts al seu màxim rival, Audi, mentre que Nissan treia renda de la quarta plaça dels Mehta i pujava fins la tercera posició superant a Toyota amb la meitat de punts però que els alemanys i una tercera part dels francesos.

Constructor
Punts

Peugeot

94

Audi

62

Nissan

30

Primera victòria al mundial per a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia.

El diumenge 30 de maig de 2010 finalitzava a Faro el 44è Ral·li de Portugal, sisena prova en el calendari del campionat del mòn de ral·lis, que amb puntuabilitat per als campionats de pilots, constructors, SWRC i mundial júnior, aplegava fins un total de 75 equips inscrits. D'aquests, 74 van prendre la sortida el dijous 27 de maig cap a un recorregut composat per 18 especials cronometrades de 355,32 km de distància sobre terra que 51 equips aconseguirien superar.

Avèries mecàniques i la impossibilitat de seguir el ritme del Peugeot, van fer que Blomqvist-Cederberg haguessin de donar per bó el 2n lloc.

Tot i que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia eren els homes més ràpids en el tram de proves, a l'especial espectacle que inaugurava el ral·li el dijous al vespre i amb l'estadi d'Algarve com escenari, els finlandesos de Ford Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen eren els pilots capaços de gestionar els 2,03 km de longitud en menys temps i per tant els primers líders de la prova seguits sorprenentment dels argentins Federico Villagra i Jorge Perez Companc.

Emplaçats ja als trams genuins de ral·li el divendres al matí, Dani Sordo i Marc Martí, que pocs dies abans de l'arrancada de la prova havien anunciat que posaven punt i final a la seva relació de 5 temporades, marcaven l'escratx en la primera especial cronometrada, Santa Clara, i esdevenien els nous líders de la prova. La parella cantabro-catalana va poder contenir la primera embestida que feien Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, que aconseguien el millor temps en la segona prova cronometrada per un segon temps escratx per part dels per llavors encara líders. En la tercera prova cronometrada que tancava el bucle del matí, es repetien els resultats de l'especial anterior i ara si els líders passaven a ser Sébastien Ogier i Julien Ingrassia per davant de Dani Sordo i Marc Martí.

En les segones passades per les especials de la tarda es repetien els resultats dels dos últims trams del matí, amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia marcant els millors registres seguits de ben aprop per Dani Sordo i Marc Martí amb l'excepció de la última prova cronometrada del divendres, quan el C4 WRC oficial dels espanyols es quedava accelerat en traçar una forquilla i els pilots patien una lleugera sortida de pista que els feia perdre de l'ordre de 20 segons, pràcticament tot l'avantatge que els provençals acumularien en arribar a la neutralització de la primera etapa, 26,6 segons.

Per darrera Sébastien Loeb i Daniel Elena, tot i haver de netejar la grava del trams durant la jornada inaugural en la seva condició de líders del campionat, aconseguien en la última cronometrada superar al Ford Focus RS WRC de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen i el Citroën C4 WRC privat de Petter Solberg i Phil Mills, situant-se així en la darrera posició de podi si bé a molt poca distància dels seus rivals que s'havien estat barallant durant tota la jornada per aquesta última posició de podi.

Ja en la segona jornada de competició, i sense haver d'obrir pista, Sébastien Loeb i Daniel Elena van sortir a l'atac i marcant els dos primers escratxs del dissabte, la parella franco-monegasca aconseguia superar a Dani Sordo i Marc Martí en la segona posició, els quals per una errada de notes cedien més de 10 segons en la primera especial cronometrada. Mentre que per darrera Petter Solberg i Phil Mills aconseguien superar a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen el que situava fins a quatre C4 WRC en les quatre primeres posicions provisionals, posicions que es mantindrien fins a les assistències intermedies de la jornada.

Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila suposaven la baixa més important del bucle, quan per una errada en les notes els finlandesos de Ford s'anaven llargs en un revolt i colisionaven contra un arbre a la primera cronometrada del dia, si bé els pilots podien completar l'especial, en la segona aquests es veien obligats a abandonar.

Emplaçats a les especials de la tarda Dani Sordo i Marc Martí aconseguien superar fugaçment a Sébastien Loeb i Daniel Elena en la segona posició provisional, però el preu que es cobrava aquesta maniobra era massa alt, ja que degradava en excès les seves Pirelli i en la segona cronometrada de la tarda, cinquena de la jornada, la parella cantabro-catalana es veia superada pels seus companys d'equip i també per a Petter Solberg i Phil Mills, baixant doncs fins la quarta posició provisional a molt poc temps del Ford Focus RS WRC de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.

Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien marcar el millor temps en les dues últimes especials cronometrades del dissabte, el que situava al C4 WRC oficial a 21,1 segons del C4 WRC de l'equip junior de la parella provençal en arribar a la neutralització de Faro. A poc més de mig minut dels campions del món restaven en una relativament cómoda tercera posició Petter Solberg i Phil Mills.

En la tercera i última jornada del ral·li, formada per quatre especials cronometrades i una nova passada per l'especial espectacle de l'estadi d'Algarve, Sébastien Loeb i Daniel Elena van continuar escurçant distàncies vers Sébastien Ogier i Julien Ingrassia gràcies a aconseguir els 4 millors registres, però els campions del món no retallaven prou als líders que marcaven 3 segons temps escratx i un tercer temps escratx en els 4 trams celebrats, i deixaven les distàncies entre els dos equips en 7,7 segons a falta de la última prova cronometrada. En aquesta, sorprenentment els temps més ràpids els aconseguien pilots de segona fila com Federico Villagra i Jorge Perez Companc, Matthew Wilson i Scott Martin i Kimi Räikkönen i Kaj Lindström respectivament, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia incrementaven en dues dècimes de segon les distàncies en relació al C4 WRC oficial adjudicant-se així la seva primera victòria en el mundial, sent a més a més el primer pilot capaç de vèncer a Sébastien Loeb i Daniel Elena amb el mateix cotxe des de 2004.

En quan a la lluita que atenia la darrera plaça de podi, uns problemes de direcció soferts per Petter Solberg i Phil Mills, facilitaven que Dani Sordo i Marc Martí ocupessin la tercera plaça en la darrera cronometrada del bucle del matí. En les segones passades per les especials cronometrades, la parella espanyola de Citroën va contenir l'atac del C4 WRC privat que en l'especial espectacle d'Algarve se sortia de la traçada i perdia la quarta plaça en favor de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.

Completades les 18 especials cronometrades doncs, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia aconseguien aturar el cronómetre en un temps total de 3 hores 51 minuts i 16,1 segons, 7,9 segons per davant de Sébastien Loeb i Daniel Elena. Daniel Sordo i Marc Martí, a 1 minut i 17,6 segons completaven un podi copat per Citroëns.

Carlsson-Melander pujaven per primera vegada en un podi del mundial.

Entre els cotxes de categoria S2000, el conegut com SWRC, el control de la primera jornada va estar pràcticament a càrrec del qatarí Nasser Al-Attiyah i el seu copilot Giovanni Bernacchini, fins que en la darrera especial del divendres perdien de l'ordre de mig minut i els pilots cedien la seva plaça als finlandesos Jari Ketomaa i Mika Stenberg. Durant l'etapa del dissabte els finlandesos es van anar perfilant com a dominadors de la categoria en marcar 5 de 6 escratxs possibles alhora que Nasser Al-Attiyah i Giovanni Bernacchini abandonaven la prova en la segona cronometrada de l'etapa, l'abandonament deixava als catalans Xevi Pons i Alex Haro en segona posició, recuperant així el terreny perdut per una punxada la jornada anterior, si bé es trobaven a gairebé tres minuts dels líders. L'etapa dominical va servir per a lliument del reenganxat Nasser Al-Attiyah i Giovanni Bernacchini, mentre que tant Jari Ketomaa i Mika Stenberg com Xevi Pons i Alex Haro es van dedicar a completar les especials sense assumir ni el més mínim risc, amb temps força allunyats dels primers classificats, peró que el coixí acumulat en les dues jornades anteriors, servia a la parella finlandesa adjudicar-se la seva segona victòria consecutiva i situar-se just per darrera del pilot de Manlleu que per llavors acumulava ja dues victòries i dos segons llocs encapçalant així la general del campionat.

Amb Al-Attiyah-Bernacchini fora de concurs,la victòria va ser un fet per Ketomaa-Stenberg.

En el mundial júnior els canaris Yeray Lemes i Rogelio Peñate imposaven el seu Renault Clio S1600 en l'especial espectacle de l'estadi d'Algarve, peró en arribar als trams de ral·li, el belga Thierry Neuville i el seu copilot francès Nicolas Klinger van posar en marxa la piconadora marcant 5 escratxs consecutius que deixaven a la competència força allunyada amb l'excepció dels alemanys de Suzuki Aaron Burkart i André Kachel que es trobaven a uns 20 segons dels pilots de Citroën, fins que en la sisena i última especial del divendres accidentaven el seu C2 S1600 deixant a la parella germànica liderant la categoria amb gairebé dos minuts de marge vers Yeray Lemes i Rogelio Peñate. La primera cronometrada de dissabte Yeray Lemes i Rogelio Peñate quedaven fora de competició amb un problema de motor, mentre que la segona passada per l'especial arribava l'hora del comiat per Aaron Burkart i André Kachel, deixant com a líders al pilot neerlandès Kevin Abbring i el seu copilot belga Erwin Mombaerts, els quals sense massa dificultat van incrementar la distància que tenien en relació als estonis Karl Kruuda i Marti Järveoja, segons classificats, al llarg de l'etapa dominical refermant la seva victòria. Amb aquesta victòria, Kevin Abbring empatava a 40 punts amb Aaron Burkart al capdavant de la provisional del campionat, l'alemany gràcies al superally acabava la prova en tercera posició i s'emportava 15 punts al seu compte particular.

Abbring-Mombaerts van fer bona la premissa que per guanyar s'ha d'arribar al final del recorregut.

En el campionat de pilots Sébastien Loeb tot i no guanyar a Portugal, seguia liderant la taula provisional amb un expedient molt envejable, 3 victòries i 3 podis. El seu compatriota, Sébastien Ogier, gràcies a la primera victòria que ara si aconseguia, passava a ocupar la segona posició del campionat per davant de pilots molt més experimentats com Mikko Hirvonen que baixava al tercer lloc o Jari-Matti Latvala, ara quart.

Pilot

Punts

Sébastien Loeb

126

Sébastien Ogier

88

Mikko Hirvonen

76

En la taula del campionat de cosntructors, Citroën feia una passa endavant amb dos dels seus cotxes oficials en el podi, 2n i 3r, mentre que Ford s'havia de conformar amb el 4t lloc solitari de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. El Citroën Junior, gràcies en bona part a la victòria de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, se separava substancialment de l'equip Stobart en la lluita per la tercera plaça provisional.

Constructor
Punts

Citroën

189

Ford

163

Citroën Junior

106