Sense més rival que ell mateix, Salonen-Harjanne vencien al ral·li grec .

Amb la disputa del 32è Ral·li Acròpolis, el campionat del món de ral·lis arribava al seu equador; doncs l’esdeveniment grec era el sisè en un calendari de 12 proves. La prova s’iniciava el dilluns 27 de maig de 1985 des de la capital, Atenes, mentre que la seva conclusió tenia lloc 3 dies més tard, el dijous 30 de maig, al complex turístic de luxe de Glyfada, situat a les proximitats de la capital. El ral·li grec, que entregava punts en els campionats de pilots, constructors així com el de Grup A, tenia en el seu recorregut un total de 47 proves especials mixtes de 811,02 km de distància, una corda competitiva que era superada per 45 equips participants dels 110 que s'hi inscrivien i que prenien la sortida baixant per la pertinent rampa de sortida.

Avèries mecàniques i la impossibilitat de seguir el ritme del Peugeot, van fer que Blomqvist-Cederberg haguessin de donar per bó el 2n lloc.

D’Atenes els 110 equips participants en sortien a 2 quarts de 10 en punt del matí per tal de fer front a les 16 proves especials de terra i 1 de mixta que els organitzadors havien disposat sobre el programa de la primera etapa. En total l’escull suposava els primers 286,01 km competitius de l’edició, una distància cronometrada que servia per conduir a la caravana del ral·li fins al cor del país, a Kalambaka.

Timo Salonen i Seppo Harjanne aconseguien el millor temps en els 12,54 km de la primera prova especial, i en bona lògica els finlandesos de Peugeot esdevenien els primers líders de l’edició. D’altra banda els seus companys d’equip, Ari Vatanen i Terry Harryman, patien una sortida de pista i en endarrerir-se de l’ordre d’1 minut en relació als líders, aquests completaven el tram en desena posició provisional. 

Walter Röhrl i Christian Geistdörfer eren segons a 16 segons dels finlandesos, mentre que Andrea Zanussi i Sergio Cresto avantposaven el seu Lancia 037 a l’altre Audi Sport Quattro present a la cita, el pilotat pels campions mundials en vigència, els suecs Stig Blomqvist i Björn Cederberg. 

Amb els nervis a flor de pell, Ari Vatanen i Terry Harryman patien una segona sortida de pista en la segona prova especial del programa, i en trencar la direcció del seu Peugeot 205 T16, la parella es veia obligada a abandonar la competició en caure per un fossar. El finlandès i el britànic del lleó no serien els únics en trobar-se en aquesta situació a les primeres de canvi, doncs els alemanys federals d’Audi, Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, trencaven la suspensió del seu cotxe a uns metres del punt en el que els de Peugeot s'havien sortit. Tot i que Audi va fer arribar peces de recanvi mitjançant l'Audi Quattro dels austríacs Werner Grissmann i Jörg Pattermann, qui sortien a pista en la 21ena posició, els alemanys van ser incapaços de reparar el seu Sport Quattro i havien de retirar-se.

Stig Blomqvist i Björn Cederberg s’imposaven en aquesta segona prova especial i amb aquesta victòria de tram els suecs pujaven fins la segona posició provisional a 9 segons del temps que acumulaven els líders Timo Salonen i Seppo Harjanne.

Finlandesos i suecs responien al rol de caps de sèrie que els seus companys els hi havien abocat amb els seus abandonaments i els dos equips s’immiscien a partir de llavors en un trepidant duel per la victòria. Una lluita en la que tan els de Peugeot com els d’Audi hi aconseguien 8 victòries de tram, si bé els de la marca francesa entraven al parc tancat de Kalambaka a 3 quarts de 12 de la nit del mateix dilluns amb 1 minut i 9 segons d’avantatge amb els pilots de la marca germànica.

Per darrera d'ells es formava un grup bastant compacte de cotxes de dues rodes motrius, encapçalats pels suecs Ingvar Carlsson i Benny Melander a bord d’un Mazda RX-7, però ja a 18 minuts i 52 segons dels líders, seguits del matrimoni format per Shekhar i Yvonne Mehta a 20 minuts i 37 segons i dels seus companys a Mazda Achim Warmbold i “Biche” a 22 minuts i 8 segons.

La segona etapa del ral·li s’iniciava a les 10 en punt del matí de l’endemà dimarts amb 286,43 km cronometrats per endavant, els quals es repartien al llarg de 11 proves especials sobre terra, 2 asfaltades i 3 mixtes. Una etapa que servia per conduir als 84 equips participants que seguien en actiu de retorn cap a la costa atenenca, concretament a Langonissi.

La paritat en l’autoria dels millors temps entre Timo Salonen i Seppo Harjanne es va més o menys perllongar al llarg de la jornada amb Stig Blomqvist i Björn Cederberg, amb 9 victòries de tram pels líders per 7 aconseguides pels segons classificats. Però una averia en el canvi de marxes en el seu Sport Quattro sobre l’equador de l’etapa, els suposava un cert entrebanc als pilots suecs, qui a les acaballes de la mateixa, es veurien afligits per uns problemes d’encès, així com una punxada a la que s’hi sumaria una penalització d’1 minut per retard. Tot plegat suposava als campions mundials endarrerir-se en uns 6 minuts suplementaris, amb el que l’entrada al parc tancat de Langonissi a 1 quart i mig d’1 de la matinada del dimecres 29 de maig es produïa amb un gap de 6 minuts i 54 segons entre els dos equips protagonistes de l’edició.

Mentrestant per darrera d'ells la lluita per la tercera plaça es posava cada cop més calenta amb Shekhtar Mehta i Yvonne Mehta retallant distàncies paulatinament amb el seu Nissan 240 RS vers el Mazda RX-7 d’Ingvar Carlsson i Benny Melander, mentre que els Lancia 037 del Tre Gazzelle pilotats per Mauro Pregliasco i Daniele Cianci i per Andrea Zanussi i Sergio Cresto, es mostraven més ràpids que els dos cotxes japonesos que el precedien, estrenyent encara més el cèrcol en la lluita per la posició. Els de Mazda entraven a la neutralització a 34 minuts i 36 segons dels líders, mentre que el matrimoni Mehta ho feia a 3 minuts i 47 segons de la darrera posició de podi, precedint a la seva vegada en 1 minut i 49 segons al primer Lancia dels italians.

De cara a la tercera i última etapa, el ral·li visitava el Peloponès a través de 14 proves especials cronometrades de 238,58 km de distància, de les que 7 eren sobre terra, 3 asfaltades i 4 mixtes. Els primers equips de les 56 formacions participants que restaven en actiu prenien la sortida del parc tancat a les 9 del vespre del dimecres, mentre que l’arribada a Glyfalda estava prevista per a partir de 2 quarts de 5 de la tarda.

Timo Salonen, que tenia les mans plenes d'ampolles, es va limitar a administrar la renda de 7 minuts que havien aconseguit a la neutralització de la segona jornada amb Stig Blomqvist i Björn Cederberg; així els suecs van aconseguir marcar tots els millors registres en els trams del Peloponès tret de l’especial de Kilini, en la que els líders hi marcaven el millor temps. Malgrat aquest rendiment tan superior dels pilots de la formació de les quatre anelles, aquests només van aconseguir retallar una mica més de 2 minuts i mig als de Peugeot.

Per darrera dels dos primers classificats, en la lluita per la tercera plaça, l’afer va quedar ben d'hora en un assumpte entre cotxes japonesos o el que és el mateix, entre Shekhar i Yvonne Mehta i els suecs Ingvar Carlsson i Benny Melander. Doncs per una banda Andrea Zanussi i Sergio Cresto no van poder iniciar la tercera i última jornada de competició a causa d'haver penalitzat en excés en un control, mentre que els seus companys i compatriotes, Mauro Pregliasco i Daniele Cianci patien una sortida de pista en blocar els frens posteriors del seu Lancia 037 en la cinquena cronometrada de l’escull.

Malgrat que el matrimoni kenyà va anar llimant les distàncies de manera progressiva amb els darrers inquilins del podi al llarg de tota l’etapa, aquests, tot i haver de canviar la suspensió del seu RX-7, aconseguien mantenir la plaça guanyada a les acaballes de la primera etapa. 

Així doncs quan les manetes del rellotge indicaven que eren 2 quarts de 5 de la tarda del dijous 30 de maig de 1985, el 32è Ral·li Acròpolis arribava al seu punt final amb la victòria de Timo Salonen i Seppo Harjanne. Els finlandesos completaven els 811,02 km cronometrats del recorregut amb un temps final de 10 hores 20 minuts i 19 segons, el que suposava un marge final de 4 minuts i 15 segons amb Stig Blomqvist i Björn Cederberg i de 48 minuts i 6 segons amb Ingvar Carlsson i Benny Melander.

Carlsson-Melander pujaven per primera vegada en un podi del mundial.

Entre els turismes millorats, és a dir el Grup A, els austríacs Franz Wittmann i Max Ogrisek s’imposaven en la primera prova especial del programa i per tant esdevenien els líders de la classe. Tanmateix però, els seus companys d’equip, els alemanys federals Jochi Kleint i Werner Hohenadel, feien el mateix en les tres cronometrades següents i aquests els rellevaven de la plaça d’honor fins a la penúltima prova especial de la primera etapa, moment en el que aquests es veien obligats a abandonar la competició.

Franz Wittmann i Max Ogrisek recuperaven així la primera posició provisional, entrant a Kalambaka amb un marge de 10 minuts i 12 segons vers els segons classificats. Una distància que els pilots, davant l’absència de rivals de nivell, aniria incrementant amb el pas de les cronometrades en quan aquests les comptaven per escratxs; tret d’aquelles en les que els contratemps mecànics els hi suposava un entrebanc.

Finalment, Franz Wittmann i Max Ogrisek aconseguien la victòria a la ronda grega per 20 minuts exactes de marge amb els locals Pavlos Moschoutis i Silef i de 37 minuts i 57 segons amb uns altres grecs, Evangelos Gallos i Ioannis Vassiliadis.

Ja a les acaballes de la primera etapa, es va veure que només la mecànica impediria la victòria a Wittmann-Ogrisek.

Timo Salonen sumava la segona victòria de la temporada en el campionat per a pilots després de l'aconseguida a Portugal, el que permetia al pilot finlandès desenganxar-se una mica al capdavant de la taula provisional. L'altre protagonista en positiu de l'esdeveniment, el suec i campió del món en vigència Stig Blomqvist, superava a Ari Vatanen amb el seu segon lloc al podi, pilot, n'Ari, que des de la victòria a Suècia no havia aconseguit sumar cap més punt.

Pilot	Punts
Timo Salonen	68
Stig Blomqvist	50
Ari Vatanen	40

En el campionat de constructors, el bon paper de Timo Salonen i Seppo Harjanne a la prova, era reflex del bon camí portat per part de Peugeot, que amb 94 punts aconseguia avantatjar en 32 punts al seu màxim rival, Audi. Nissan treia renda de la quarta plaça dels Mehta i pujava fins la tercera posició provisional superant a Toyota, si bé els del sol naixent es trobaven encara massa lluny d'alemanys i francesos com per ser considerats uns contendents.

Constructor	Punts
Peugeot	94
Audi	62
Nissan	30

Primera victòria al mundial per a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia.

El diumenge 30 de maig de 2010 finalitzava a Faro el 44è Ral·li de Portugal, sisena prova en el calendari del campionat del mòn de ral·lis, que amb puntuabilitat per als campionats de pilots, constructors, SWRC i mundial júnior, aplegava fins un total de 75 equips inscrits. D'aquests, 74 van prendre la sortida el dijous 27 de maig cap a un recorregut composat per 18 especials cronometrades de 355,32 km de distància sobre terra que 51 equips aconseguirien superar.

Avèries mecàniques i la impossibilitat de seguir el ritme del Peugeot, van fer que Blomqvist-Cederberg haguessin de donar per bó el 2n lloc.

Tot i que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia eren els homes més ràpids en el tram de proves, a l'especial espectacle que inaugurava el ral·li el dijous al vespre i amb l'estadi d'Algarve com escenari, els finlandesos de Ford Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen eren els pilots capaços de gestionar els 2,03 km de longitud en menys temps i per tant els primers líders de la prova seguits sorprenentment dels argentins Federico Villagra i Jorge Perez Companc.

Emplaçats ja als trams genuins de ral·li el divendres al matí, Dani Sordo i Marc Martí, que pocs dies abans de l'arrancada de la prova havien anunciat que posaven punt i final a la seva relació de 5 temporades, marcaven l'escratx en la primera especial cronometrada, Santa Clara, i esdevenien els nous líders de la prova. La parella cantabro-catalana va poder contenir la primera embestida que feien Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, que aconseguien el millor temps en la segona prova cronometrada per un segon temps escratx per part dels per llavors encara líders. En la tercera prova cronometrada que tancava el bucle del matí, es repetien els resultats de l'especial anterior i ara si els líders passaven a ser Sébastien Ogier i Julien Ingrassia per davant de Dani Sordo i Marc Martí.

En les segones passades per les especials de la tarda es repetien els resultats dels dos últims trams del matí, amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia marcant els millors registres seguits de ben aprop per Dani Sordo i Marc Martí amb l'excepció de la última prova cronometrada del divendres, quan el C4 WRC oficial dels espanyols es quedava accelerat en traçar una forquilla i els pilots patien una lleugera sortida de pista que els feia perdre de l'ordre de 20 segons, pràcticament tot l'avantatge que els provençals acumularien en arribar a la neutralització de la primera etapa, 26,6 segons.

Per darrera Sébastien Loeb i Daniel Elena, tot i haver de netejar la grava del trams durant la jornada inaugural en la seva condició de líders del campionat, aconseguien en la última cronometrada superar al Ford Focus RS WRC de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen i el Citroën C4 WRC privat de Petter Solberg i Phil Mills, situant-se així en la darrera posició de podi si bé a molt poca distància dels seus rivals que s'havien estat barallant durant tota la jornada per aquesta última posició de podi.

Ja en la segona jornada de competició, i sense haver d'obrir pista, Sébastien Loeb i Daniel Elena van sortir a l'atac i marcant els dos primers escratxs del dissabte, la parella franco-monegasca aconseguia superar a Dani Sordo i Marc Martí en la segona posició, els quals per una errada de notes cedien més de 10 segons en la primera especial cronometrada. Mentre que per darrera Petter Solberg i Phil Mills aconseguien superar a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen el que situava fins a quatre C4 WRC en les quatre primeres posicions provisionals, posicions que es mantindrien fins a les assistències intermedies de la jornada.

Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila suposaven la baixa més important del bucle, quan per una errada en les notes els finlandesos de Ford s'anaven llargs en un revolt i colisionaven contra un arbre a la primera cronometrada del dia, si bé els pilots podien completar l'especial, en la segona aquests es veien obligats a abandonar.

Emplaçats a les especials de la tarda Dani Sordo i Marc Martí aconseguien superar fugaçment a Sébastien Loeb i Daniel Elena en la segona posició provisional, però el preu que es cobrava aquesta maniobra era massa alt, ja que degradava en excès les seves Pirelli i en la segona cronometrada de la tarda, cinquena de la jornada, la parella cantabro-catalana es veia superada pels seus companys d'equip i també per a Petter Solberg i Phil Mills, baixant doncs fins la quarta posició provisional a molt poc temps del Ford Focus RS WRC de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.

Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien marcar el millor temps en les dues últimes especials cronometrades del dissabte, el que situava al C4 WRC oficial a 21,1 segons del C4 WRC de l'equip junior de la parella provençal en arribar a la neutralització de Faro. A poc més de mig minut dels campions del món restaven en una relativament cómoda tercera posició Petter Solberg i Phil Mills.

En la tercera i última jornada del ral·li, formada per quatre especials cronometrades i una nova passada per l'especial espectacle de l'estadi d'Algarve, Sébastien Loeb i Daniel Elena van continuar escurçant distàncies vers Sébastien Ogier i Julien Ingrassia gràcies a aconseguir els 4 millors registres, però els campions del món no retallaven prou als líders que marcaven 3 segons temps escratx i un tercer temps escratx en els 4 trams celebrats, i deixaven les distàncies entre els dos equips en 7,7 segons a falta de la última prova cronometrada. En aquesta, sorprenentment els temps més ràpids els aconseguien pilots de segona fila com Federico Villagra i Jorge Perez Companc, Matthew Wilson i Scott Martin i Kimi Räikkönen i Kaj Lindström respectivament, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia incrementaven en dues dècimes de segon les distàncies en relació al C4 WRC oficial adjudicant-se així la seva primera victòria en el mundial, sent a més a més el primer pilot capaç de vèncer a Sébastien Loeb i Daniel Elena amb el mateix cotxe des de 2004.

En quan a la lluita que atenia la darrera plaça de podi, uns problemes de direcció soferts per Petter Solberg i Phil Mills, facilitaven que Dani Sordo i Marc Martí ocupessin la tercera plaça en la darrera cronometrada del bucle del matí. En les segones passades per les especials cronometrades, la parella espanyola de Citroën va contenir l'atac del C4 WRC privat que en l'especial espectacle d'Algarve se sortia de la traçada i perdia la quarta plaça en favor de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.

Completades les 18 especials cronometrades doncs, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia aconseguien aturar el cronómetre en un temps total de 3 hores 51 minuts i 16,1 segons, 7,9 segons per davant de Sébastien Loeb i Daniel Elena. Daniel Sordo i Marc Martí, a 1 minut i 17,6 segons completaven un podi copat per Citroëns.

Carlsson-Melander pujaven per primera vegada en un podi del mundial.

Entre els cotxes de categoria S2000, el conegut com SWRC, el control de la primera jornada va estar pràcticament a càrrec del qatarí Nasser Al-Attiyah i el seu copilot Giovanni Bernacchini, fins que en la darrera especial del divendres perdien de l'ordre de mig minut i els pilots cedien la seva plaça als finlandesos Jari Ketomaa i Mika Stenberg. Durant l'etapa del dissabte els finlandesos es van anar perfilant com a dominadors de la categoria en marcar 5 de 6 escratxs possibles alhora que Nasser Al-Attiyah i Giovanni Bernacchini abandonaven la prova en la segona cronometrada de l'etapa, l'abandonament deixava als catalans Xevi Pons i Alex Haro en segona posició, recuperant així el terreny perdut per una punxada la jornada anterior, si bé es trobaven a gairebé tres minuts dels líders. L'etapa dominical va servir per a lliument del reenganxat Nasser Al-Attiyah i Giovanni Bernacchini, mentre que tant Jari Ketomaa i Mika Stenberg com Xevi Pons i Alex Haro es van dedicar a completar les especials sense assumir ni el més mínim risc, amb temps força allunyats dels primers classificats, peró que el coixí acumulat en les dues jornades anteriors, servia a la parella finlandesa adjudicar-se la seva segona victòria consecutiva i situar-se just per darrera del pilot de Manlleu que per llavors acumulava ja dues victòries i dos segons llocs encapçalant així la general del campionat.

Amb Al-Attiyah-Bernacchini fora de concurs,la victòria va ser un fet per Ketomaa-Stenberg.

En el mundial júnior els canaris Yeray Lemes i Rogelio Peñate imposaven el seu Renault Clio S1600 en l'especial espectacle de l'estadi d'Algarve, peró en arribar als trams de ral·li, el belga Thierry Neuville i el seu copilot francès Nicolas Klinger van posar en marxa la piconadora marcant 5 escratxs consecutius que deixaven a la competència força allunyada amb l'excepció dels alemanys de Suzuki Aaron Burkart i André Kachel que es trobaven a uns 20 segons dels pilots de Citroën, fins que en la sisena i última especial del divendres accidentaven el seu C2 S1600 deixant a la parella germànica liderant la categoria amb gairebé dos minuts de marge vers Yeray Lemes i Rogelio Peñate. La primera cronometrada de dissabte Yeray Lemes i Rogelio Peñate quedaven fora de competició amb un problema de motor, mentre que la segona passada per l'especial arribava l'hora del comiat per Aaron Burkart i André Kachel, deixant com a líders al pilot neerlandès Kevin Abbring i el seu copilot belga Erwin Mombaerts, els quals sense massa dificultat van incrementar la distància que tenien en relació als estonis Karl Kruuda i Marti Järveoja, segons classificats, al llarg de l'etapa dominical refermant la seva victòria. Amb aquesta victòria, Kevin Abbring empatava a 40 punts amb Aaron Burkart al capdavant de la provisional del campionat, l'alemany gràcies al superally acabava la prova en tercera posició i s'emportava 15 punts al seu compte particular.

Abbring-Mombaerts van fer bona la premissa que per guanyar s'ha d'arribar al final del recorregut.

En el campionat de pilots Sébastien Loeb tot i no guanyar a Portugal, seguia liderant la taula provisional amb un expedient molt envejable, 3 victòries i 3 podis. El seu compatriota, Sébastien Ogier, gràcies a la primera victòria que ara si aconseguia, passava a ocupar la segona posició del campionat per davant de pilots molt més experimentats com Mikko Hirvonen que baixava al tercer lloc o Jari-Matti Latvala, ara quart.

Pilot	Punts
Sébastien Loeb	126
Sébastien Ogier	88
Mikko Hirvonen	76

En la taula del campionat de cosntructors, Citroën feia una passa endavant amb dos dels seus cotxes oficials en el podi, 2n i 3r, mentre que Ford s'havia de conformar amb el 4t lloc solitari de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. El Citroën Junior, gràcies en bona part a la victòria de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, se separava substancialment de l'equip Stobart en la lluita per la tercera plaça provisional.

Constructor	Punts
Citroën	189
Ford	163
Citroën Junior	106