Especificacions tècniques
Motor	4 cilindres en línia de 1997 centímetres cúbics (85,00 mm de diàmetre - 88,00 mm de carrera) amb turbo.
Potència	280 CV a 7000 rpm
Canvi	Manual de 5 velocitats
Transmissió	Propulsió
Longitud	4220 mm
Amplada	1612 mm
Alçada	1390 mm
Distància entre eixos	2440 mm
Pes mínim	1040 kg

 

Grècia i Kenia eren territoris fetitx dels nipons per als debuts del seus nous cotxes de competició, i el Mitsubishi Lancer 2000 Turbo no en seria una excepció. El cotxe debutava en l’escenari del 28è Ral·li Acròpolis el dilluns 1 de juny de 1981, i aquest naixia amb el concepte relativament conservador de la propulsió com a forma de transmissió de l’energia del seu motor a terra, si bé a diferència d’altres conceptes encara més obsolets, introduïa un turbo de fabricació doméstica en el seu motor.

El que convertia el Mitsubishi Lancer 2000 Turbo en un salmó, per allò d’anar a contra-corrent dels altres Grup 4 contemporanis, és que el cotxe de ral·lis era derivat d’un cotxe estrictament de serie, enlloc de fer-ho sobre un prototip de competició que després es portava al carrer com en el cas del Renault 5 Turbo o el Talbot Sunbeam Lotus.

Tanmateix amb la seva estrena al Ral·li Acròpolis 1981, era la primera vegada que un Mitsubishi competia a Europa com a cotxe oficial de la marca, si bé els problemes de temperatura en el motor van aigualir la seva estrena. Amb el 1000 Llacs arribava una nova ocasió per veure els sedans de color taronja sobre les pistes del mundial, i si bé en aquesta ocasió van arribar les tres unitats disposades als seus pilots al parc tancat de clausura de la cita, aquests ho feien ocupant de la desena, onzena i dotzena posició final, una classificació que milloraria molt tímidament al RAC Rally amb Anders Kulläng i Bruno Berglund ocupant la novena posició final.

Després d’uns mesos de letargia, el Lancer 2000 Turbo reapareixia al Ral·li 1000 Llacs de 1982, on els locals Pentti Airikkala i Juha Piironen aconseguien el primer i únic podi del cotxe japonès en la seva curta vida al mundial, doncs aquest només estaria present en 8 cites del calendari.

Finalment la mecànica respectava Biasion-Siviero i aquests podien guanyar el ral·li grec.

El dimecres 1 de juny de 1988 finalitzava a Atenes el 35è Ral·li Acròpolis, sisena cita en el calendari del campionat del mòn de ral·lis, que gaudia de puntuabilitat per als campionats de pilots, constructors i de producció. El tret de sortida es donava des de la mateixa capital grega el diumenge 29 de maig, on es van donar cita tots els 102 equips que havien formalitzat la seva inscripció. Des d'Atenes doncs, aquests iniciaven el camí cap a les 32 especials cronometrades de 526,10 km que els organitzadors havien disposat en el recorregut, una distància que seria coberta per 45 formacions.

Ericsson-Billstam van pujar per segona vegada a un podi del mundial a l'Acropolis, demostrant fusta de guanyadors.

El ral·li es va inciar el mateix diumenge 29 de maig amb una especial espectacle de 4,47 km al Parc d'Anavyssos, en la que els Lancia Delta Integrale de Markku Alén i Ilkka Kivimäki i Mikael Ericsson i Claes Billstam van empatar a temps, alçant-se com els primers líders de la prova grega, seguits de ben aprop, a 1 segon concretament, del Toyota Celica GT-4 de Björn Waldegård i Fred Gallagher i per 2 segons del Lancia Delta Integrale, debutant per al Jolly Club, confiat a Sandro Fiorio i Luigi Pirollo.

Sense més competició programada, els participants entraven en règim de parc tancat amb aquestes distàncies al complex turístic de Lagonissi a quarts d'1 del migdia, des d'on l'endemà dilluns afrontarien un bucle de 5 trams de 74,02 km cronometrats a partir de les 10 en punt del matí.

Juha Kankkunen i Juha Piironen s'imposaven en la primera prova especial del dia, el que suposava el primer escratx del Toyota Celica ST-165, cotxe que just havia debutat al Tour de Corse un mes enrere, sent a partir de llavors els finlandesos de la formació japonesa els nous líders de la prova. Però el seu lideratge va ser fugaç, doncs en la següent prova especial, els italians Sandro Fiorio i Luigi Pirollo marcaven el registre de referència i els transalpins passaven a liderar la taula per 1 segon de marge amb els Lancia oficials de Miki Biasion i Tiziano Siviero i de Mikael Ericsson i Claes Billstam. Els campions del món en vigència, Juha Kankkunen i Juha Piironen, eren quarts a 2 segons de la posició que minuts abans ocupaven.

Les distàncies doncs eren molt curtes al capdavant de la taula i Sandro Fiorio i Luigi Pirollo rebien el mateix tracte que ells havien dispensat en la cronometrada anterior. Els seus compatriotes Miki Biasion i Tiziano Siviero s'imposaven en la tercera prova especial del dia, tanmateix la més llarga de l'escull, i passaven a ocupar la primera plaça de la classificació, mentre que Mikael Ericsson i Claes Billstam perdien enters a causa d'una punxada.

Els suecs de la firma italiana s'imposaven en la quarta prova especial del dia i es reeixien de la contrarietat anterior, mentre que Miki Biasion i Tiziano Siviero ho feien en la cinquena i última per tal d'obrir les distàncies al capdavant de la classificació. Paral·lelament, i malgrat tenir un perfil més alt que les feia més adequades al pedregar grec, el rendiment de les Pirelli del Lancia de Sandro Fiorio i Luigi Pirollo era inferior al de les Michelin dels cotxes oficials, i els de la formació satèl·lit perdien de l'ordre d'1 minut en aquestes dues darreres proves especials per tal de caure fora de les posicions de podi, mentre que Juha Kankkunen i Juha Piironen es veien afligits per la pols en suspensió que estava afectant el correcte funcionament de la seva transmissió.

Així doncs, a manca d'1 minut per a 3 quarts de 6 de la tarda, els 91 equips participants que havien aconseguit completar aquesta segona etapa, primera més o menys vera, començaven a fer entrada al parc tancat de Lagonissi amb Miki Biasion i Tiziano Siviero en primera posició per 41 segons d'avantatge vers el Toyota Celica GT-4 de Juha Kankkunen i Juha Piironen i amb 46 segons de marge amb els seus companys Mikael Ericsson i Claes Billstam, qui a la seva vegada estaven pressionats per Sandro Fiorio i Luigi Pirollo, classificats a 8 segons del seu registre.

Markku Alén i Ilkka Kivimäki, guanyadors de la darrera edició de la ronda grega i al volant del tercer Lancia Delta Integrale oficial, van patir tot un seguit de contratemps que els varen endarrerir fins a la setena posició a 2 minuts i 49 segons dels seus companys en el moment de la neutralització del primer dia. Primer se'ls hi va trencar el cable de l'accelerador, al que va seguir una punxada així com problemes de transmissió en l'eix anterior. Molt pitjor els hi va anar a Björn Waldegård i Fred Gallagher, qui amb el segon dels Toyota oficials, havien d'abandonar amb la transmissió trencada en el transcurs de la tercera prova especial del programa, segona en l'itinerari de la jornada.

El tret de sortida a la tercera etapa es donava a 2 quarts de 8 del matí del dimarts, i aquesta s'inciava amb una segona passada per les 3 primeres proves especials de l'escull anterior, per des d'allà començar a viatjar cap al nord mitjançant 11 proves especials més, que permetirien assolir el total de 14 proves especials de 230,61 km cronometrats que figuraven en el programa.

Els tres inquilins de les posicions de podi aconseguien una victòria de tram en les 3 segones passades per les cronometrades del dilluns, amb el que aquests ratificaven les seves posicions d'honor, si bé Mikael Ericsson i Claes Billstam aconseguien superar en la darrera d'elles al Toyota Celica GT-4 de Juha Kankkunen i Juha Piironen.

Al següent tram, Prodromos de 30,30 km, és on les mecàniques van començar a patir la duresa de les pistes gregues i on dos dels equips cridats a priori a ser protagonistes, el Mazda 323 4WD oficial dels finlandesos Timo Salonen i Seppo Harjanne i els fins llavors líders del Grup N, els argentins Jorge Recalde i Jorge del Buono, havien d'abandonar la competició. Els primers ho feien amb la transmissió del seu cotxe trencada, mentre que els segons ho feien per avaria en el radiador de l'oli.

Amb el pas de les hores, l'increment de la temperatura ambiental era cada cop més palpable i el trencament de llandes, així com les punxades per esgotament dels materials, era una constant, tot i aixó Juha Kankkunen i Juha Piironen aconseguien sumar 4 victòries de tram en la part central de la jornada i els finlandesos protaven les distàncies amb els Lancia que els precedien fins als 8 segons en el cas dels segons classificats provisionals Mikael Ericsson i Claes Billstam, i fins als 33 segons quan la referència es prenia amb els líders Miki Biasion i Tiziano Siviero.

La reacció dels pilots de la firma torinesa era immediata i les dues parelles aconseguien dos doblets consecutius en l'avant-penúltima i penúltima prova especial del dia, si bé en el segon d'ells Juha Kankkunen i Juha Piironen aconseguien el segon millor temps ex-aequo amb Mikael Ericsson i Claes Billstam i aquests en minvaven la sangria de segons.

Malauradament per l'interès de la competició en general, Juha Kankkunen i Juha Piironen es veien obligats a abandonar el ral·li en el transcurs de la darrera prova especial del dia, quan el motor del seu Toyota Celica GT-4 es trencava. A priori aquest incident hauria d'haver donat entrada a les posicions de podi als seus compatriotes Markku Alén i Ilkka Kivimäki, quarts fins aquell moment, però els finlandesos es tornaven a topar amb les punxades i aquests cedien el seu lloc a Sandro Fiorio i Luigi Pirollo.

Així doncs, després aquests moments per al drama i quan les manetes del rellotge indicaven que era 1 quart i mig de 10 del vespre, els pilots començaven a entrar al parc tancat de Kamena Vourla, donant-se així per conclosa la jornada més llarga de l'itinerari. L'actuació dels dos primers classificats era força similar, Miki Biasion i Tiziano Siviero acumulaven 4 escratxs i 4 segons millors temps al llarg de les 14 proves especials celebrades, mentre que Mikael Ericsson i Claes Billstam hi aconseguien un total de 4 victòries de tram i 6 segons millors temps, amb el què els suecs només aconseguien retallar 1 segon als seus companys d'equip líders i fitxar així a 45 segons del temps d'aquests. Sandro Fiorio i Luigi Pirollo defallien al llarg dels 230,61 km cronometrats del dia i els transalpins feien cap a la neutralització de final d'etapa a 5 minuts i 33 segons dels seus compatriotes, precedint a la seva vegada en 42 segons a Markku Alén i Ilkka Kivimäki.

A part de les baixes abans esmentades de Juha Kankkunen i Juha Piironen, Jorge Recalde i Jorge del Buono o de Timo Salonen i Seppo Harjanne, també calia comptabilitzar la dels companys d'equip d'aquests últims a Mazda, és a dir, Hannu Mikkola i Christian Geistdörfer, i pel mateix motiu que els ex-campions mundials de l'any 1985, avaria en la transmissió del seu 323 4WD, mentre que Yves Loubet i Jean-Bernard Vieu, amb el segon dels Lancia Delta Integrale del Jolly Club, es veien fora de cursa per accident.

Els 52 equips participants que havien aconseguit superar l'etapa del dimarts, començaven a afrontar la quarta i última etapa del ral·li a partir de les 7 en punt del matí del dimecres, moment en el que es donava sortida de Kamena Vourla a la primera parella. La jornada, que es dibuixava una mica més cap al nord del país, suposava els darrers 217,05 km cronometrats de l'edició, una distància que es distribuïa al llarg de 12 proves especials, entre les que s'hi podien trobar la mítica cronometrada de Tarzan just després de la més llongeva de tot el recorregut, Neraida.

Markku Alén i Ilkka Kivimäki sortien del parc tancat a per totes i els finlandesos encadenaven 3 victòries de tram en les 3 primeres proves especials, per tal de situar-se a només 15 segons de Sandro Fiorio i Luigi Pirollo. Mentre que Miki Biasion i Tiziano Siviero, amb dos segons millors temps i un escratx ex-aequo amb els seus companys d'equip finlandesos, obrien lleugerament les distàncies al capdavant de la classificació, per situar-les per sobre del minut vers Mikael Ericsson i Claes Billstam.

Les dues cronometrades més llargues de la jornada resultarien fatals per a les aspiracions de Markku Alén i Ilkka Kivimäki, doncs l'atac que estaven llençant els pilots finlandesos es cobrava el seu tribut. Els nòrdics hi patien dues punxades consecutives, obligant als guanyadors de la darrera edició de la prova grega a aturar-se en el segon d'ells per tal de canviar una roda, el que els portava a perdre-hi una mica més de 5 minuts i acomiadar-se de gairebé qualsevol opció a podi.

Paral·lelament, Mikael Ericsson i Claes Billstam guanyaven la cronometrada reina de Neraida i els suecs retallaven a la meitat el gap que els seprava dels seus companys d'equip líders, qui reaccionaven a Tarzan per restablir 39 segons dels 30 que havien acabat de perdre. Els escandinaus reclamaven el seu rol, alhora que feien visibles les consignes d'equip donades el dimarts al vespre; doncs en imposar-se consecutivament en les dues proves especials següents, aquests deixaven les distàncies entre els dos Lancia oficials en 16 segons a manca de disputar-se 4 trams, en els que aquests aixecaven descaradament el peu de l'accelerador per engruixir el marge de confiança dels seus companys italians.

Sense més contratemps dels que lamentar-se i quan passaven 8 minuts de les 8 del vespre, el 35è Ral·li Acròpolis es començava a donar per conclòs amb l'arribada a Atenes dels primers equips participants, moment en el que Miki Biasion i Tiziano Siviero es podien treure l'espina de les dues últimes edicions, en les que la victòria se'ls hi havia escapat per poc, aconseguint finalment guanyar en un dels ral·lis més durs del calendari amb un temps total de 7 hores i 3 minuts per cobrir els 526,15 km cronometrats. En segona posició hi figuraven a 1 minut i 43 segons els seus companys Mikael Ericsson i Claes Billstam, mentre que el podi el tancaven els italians del Jolly Club Alessandro Fiorio i Luigi Pirollo a 7 minuts i 40 segons.

Els contratemps d'Alén-Kivimäki, permetien a Fiorio-Pirollo pujar al podi en el seu debut al volant de l'Integrale.

Entre els cotxes amb homologació de producció, és a dir els Grup N, els argentins Jorge Recalde i Jorge del Buono iniciaven el seu camí al ral·li amb un ritme impossible per als restants. Doncs els pilots es feien amb 5 victòries parcials en les 6 primeres proves especials corresponents al programa de la primera i segona etapa, i aquests entraven al parc tancat de Lagonisi el dilluns a mitja tarda amb 2 minuts i 21 segons de marge amb els uruguians Gustavo Trelles i Daniel Muzio.

La tercera etapa semblava desenvolupar-se com les dues anteriors, o el que era el mateix, amb el domini acalaparador dels líders Jorge Recalde i Jorge del Buono, fins que una avaria en el radiador de l'oli, apareixia en el transcurs de la quarta prova especial del dia en el Lancia Delta Integrale dels argentins, la qual els obligava a abandonar la competició. Gustavo Trelles i Daniel Muzio prenien llavors el relleu al capdavant de la classificació, mentre que el rol dels llebrers de la classe l'assumien els belgues Pascal Gaban i Willy Lux, tots dos al volant de respectius Mazda 323 4WD.

El lideratge dels uruguaians no seria massa llongèvol, doncs durant la disputa de la novena prova especial de la jornada, quinzena en el còmput global de l'esdeveniment, aquests es veurien obligats a anar al parc tancat dalt de la grua, en avariar-se la caixa de velocitats del seu cotxe, recollint el testimoni el sanmarinès Massimo Ercolani i l'italià Albrecht Baruffa.

Avesats a les victòries de tram, Pascal Gaban i Willy Lux seguien escurçant distàncies amb els líders, una tasca facilitada en quan el sanmarinès i l'italià rebien una penalització de 4 minuts a les acaballes de la tercera etapa. Dimecres la progressió dels belgues continuava, fins que, i quan Massimo Ercolani i Albrecht Baruffa tenien a 3 segons el Mazda de Pascal Gaban i Willy Lux, el radiador del seu Lancia Delta Integrale s'avariava i obligava als itàlics a abandonar la competició.

Líders i llebrers, Pascal Gaban i Willy Lux avançaven amb pas ferm cap a la victòria final per 6 minuts i 13 segons de marge amb els locals Notis Giagnissis i Giorgios Kerantzakis i per 13 minuts i 31 segons amb "Simetra" i Apostolos Pallas.

A efectes de campionat, Pascal Gaban era l'únic pilot que combinava dos resultats en el certamen, segon a Portugal i vencedor a Grècia, amb el què el pilot belga passava a encapçalar la classificació per 10 punts de marge vers els guanyadors de les 4 rondes prèvies, a Kenya ningú completava el recorregut, François Chauche, Sören Nilsson, Jorge Recalde i Pierre-Cesar Baroni.

Victòria i lideratge per a Gaban-Lux a Grècia.

Massimo Biasion aconseguia a Grècia la seva tercera victòria en el campionat, el que desmarcava al pilot italià al capdavant de la general del campionat, qui comptava les seves participacions per victòries amb l'excepció del Monte-Carlo. Sandro Fiorio, amb el seu tercer podi de la temporada, es mantenia en segona posició, incrementant en dos punts més la distància que el seprava vers Markku Alén, tercer classificat del campionat.

Pilot	Punts
Massimo Biasion	60
Alessandro Fiorio	42
Markku Alén	36

En el campionat de marques millor anaven les coses per a Lancia, doncs la firma italiana encadenava la seva cinquena victòria de sis possibles, deixant als de Ford, absents en la cita, a 70 punts ja de distància. Audi, que aconseguia sumar 10 punts gràcies a la cinquena posició dels austríacs Rudi Stohl i Ernst Rohringer, es mantenia en tercera posició per davant de Mazda, que obtenia 9 punts a la cita gràcies a la victòria en Grup N.

Constructor	Punts
Lancia	117
Ford	47
Audi	35

Massimo Biasion i Tiziano Siviero aconseguien la quarta victòria en 4 participacions a la temporada.

Sisena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el dijous 1 de juny de 1989 finalitzava a Atenes el 36è Ral·li Acròpolis. La prova, iniciada el diumenge 28 de maig a Atenes, comptava amb 42 especials cronometrades, una d'elles mixta, que totalitzaven 589,51 km competitius que només foren superats per 40 equips participants dels 97 que s'havien inscrit i havien pres la sortida a la capital grega. La cita era puntuable per als campionats de pilots, constructors i producció.

Excel·lent ral·li el d'Auriol-Occelli a Grècia que finalment va acabar en segona posició. / Foto: Motorsport Images.

Una especial espectacle de 4,47 km de distància sobre terra donava el tret de sortida al ral·li, en la que fins a 4 equips diferents van aconseguir marcar el mateix temps i per tant compartir el liderat de la prova. Es tractava dels campions del mòn Massimo Biasion i Tiziano Siviero, els pilots de Mitsubishi Ari Vatanen i Bruno Berglund així com els dos equips de Toyota formats pels finlandesos Juha Kankkunen i Juha Piironen i els suecs Kenneth Eriksson i Staffan Parmander.

Des de la irrellevant especial espectacle, els equips es varen dirigir fins a Lagonissi, ciutat on es neutralitzava la primera etapa el diumenge al migdia, per ja el dilluns a primera hora del matí donar el tret de sortida als trams genuins que hom espera d'un ral·li. Didier Auriol i Bernard Occelli marcaven el primer escratx del dia, si bé el liderat passava llavors a estar en solitari en mans de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander però un segon escratx consecutiu de Didier Auriol i Bernard Occelli situava als francesos de Lancia al capdavant de la taula de temps.

En la quarta especial del ral·li, tercera del dia, la roda de recanvi del Lancia Delta Integrale de Didier Auriol i Bernard Occelli es va despendre del seu suport i accionava el curt-circuit, fent perdre als francesos uns segons d'or que permetien a Massimo Biasion i Tiziano Siviero, autors del millor crono en l'especial, passar a liderar la prova momentàniament i es que Kenneth Eriksson i Staffan Parmander es varen llençar a l'atac i gràcies al millor registre en la quarta cronometrada del dilluns, recuperaven la primera posició del ral·li.

Els suecs de Toyota però van mantenir la primera posició durant 4 proves cronometrades davant els atacs dels seus companys d'equip Carlos Sainz i Luis Moya així com de Didier Auriol i Bernard Occelli, els quals després de la novena prova cronometrada del dia, aconseguien recuperar la condició de líder del ral·li amb el seu quart escratx. Una especial més tard, immersos en el duel per la primera posició, Kenneth Eriksson i Staffan Parmander es van veure obligats a abandonar el ral·li quan el motor del seu Celica GT-4 s'incendiava el que permetia a Didier Auriol i Bernard Occelli retornar a Lagonissi en primera posició amb un marge d'1 minut i mig vers el Mitsubishi Galant VR-4 d'Ari Vatanen i Bruno Berglund, 1 minut i 41 segons amb Massimo Biasion i Tiziano Siviero i 1 minut i 59 segons en relació a Carlos Sainz i Luis Moya.

Els britànics Jimmy McRae i Rob Arthur, cinquens classificats, es trobaven ja a gairebé 4 minuts dels líders i força distanciats de la lluita per les primeres posicions si bé havien de controlar a Juha Kankkunen i Juha Piironen, classificats a 24 segons dels pilots dels tres diamants vermells a causa d'una punxada que els havia fet perdre 1 minut.

A la baixa de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander cal sumar també la dels belgues Patrik Snijers i Dany Colebunders, quan el motor del seu Toyota Celica GT-4 patrocinat per la tabaquera Bastos, es trencava en la mateixa cronometrada en la que ho feia el dels oficials de la marca nipona.

Dimarts a primera hora del matí els 72 equips que restaven en competició es disposaven a afrontar la tercera etapa, la qual conduiria a la caravana del ral·li fins a Kamena Vourla a través de 15 trams cronometrats de terra i 1 de mixte. L'etapa va servir per veure de nou a Juha Kankkunen i Juha Piironen lluitant pels millor temps en tram, totalitzant un total de 7 dels 16 possibles, el que permetia als excampions mundials finlandesos acostar-se a posicions de podi. Els Juha no es van quedar sols, ja que els seus companys d'equip Carlos Sainz i Luis Moya aconseguien sumar-ne tres més, donant fe que els Toyota eren uns cotxes a tenir en compte sobre terra.

Peró el punt calent de la taula es trobava en la lluita que estaven mantenint Didier Auriol i Bernard Occelli amb Massimo Biasion i Tiziano Siviero per la primera posició un cop que Ari Vatanen i Bruno Berglund, amb problemes amb el el turbo del seu Galant VR-4 es van veure obligats a abandonar la prova al poc de passar l'equador de l'etapa. En la desena prova cronometrada del dia, els líders colpejaven contra una roca amb la seva roda posterior malmetent la suspensió, l'incident va costar uns dos minuts als francesos i la primera posició que passava a ser pels seus companys d'equip italians.

Les distàncies entre els dos equips Lancia mai van arribar a ser molt abultades pel que Didier Auriol i Bernard Occelli recuperaven la primera posició per un sol segon quan faltaven dues especials per acabar la jornada. La reacció dels campions mundials italians, Massimo Biasion i Tiziano Siviero, no es va fer esperar, que amb els dos últims escratxs recuperaven la condició de líders en la primera d'elles i amb el segon aconseguien arribar a la neutralització de l'etapa amb 15 segons de marge.

D'altra banda en la última especial cronometrada del dia Carlos Sainz i Luis Moya trencaven un palier del seu Toyota Celica GT-4, el que els feia perdre de cop 2 minuts i 41 segons en relació a Massimo Biasion i Tiziano Siviero. Si bé els espanyols es mantenien en tercera posició provisional, la jove parella de Toyota perdia pràcticament tota opció a victòria, ja que a la neutralització de Kamena Vourla arribaven amb 3 minuts i 17 segons dels italians.

La quarta i última etapa es celebrava el dimecres des de les 7 del matí, fins a quarts de nou del vespre, moment en que s'esperava l'arribada dels participants a l'Estadi Olímpic provinents del centre de la Península Helènica. L'averia de Carlos Sainz i Luis Moya en la última prova cronometrada del dimarts, va convertir la última etapa en un tràmit, ja que Claudio Lombardi, màxim responsable de l'àrea esportiva de Lancia, va ordenar als seus pilots que respectessin les posicions aconseguides en aquell moment. A més a més, per a més alleujament de Massimo Biasion i Tiziano Siviero, van aparèixer uns problemes mecànics en el Lancia Delta Integrale de Didier Auriol i Bernard Occelli que els feien perdre de l'ordre d'un minut vers els seus companys d'equip italians.

Juha Kankkunen i Juha Piironen començaven l'etapa marcant 4 escratxs consecutius, el que els situava per davant dels italians del Jolly Club Alex Fiorio i Luigi Pirollo i molt a prop dels seus companys d'equip Carlos Sainz i Luis Moya. Els pilots de l'equip satèl·lit de Lancia responien amb la mateixa moneda, marcant 4 escratxs consecutius, veient entretant com tant Carlos Sainz i Luis Moya com Juha Kankkunen i Juha Piironen abandonaven la prova amb els xassís dels seus respectius Celica GT-4 partits en la cinquena i setena cronometrada del dia respectivament. Un incident díficil de pair per a un equip que s'havia començat a llorejar en el mundial en la duresa de les cites africanes.

Els dos abandonaments dels homes de Toyota, deixava a tres Lancia Delta Integrale al capdavant de la taula de temps, que sense gaire més espai per a les sorpreses arribarien a Atenes amb Massimo Biasion i Tiziano Siviero al capdavant seguits de Didier Auriol i Bernard Occelli i Alex Fiorio i Luigi Pirollo. Els campions mundials en vigència, completaven les 42 especials cronometrades amb un temps total de 7 hores 31 minuts i 43 segons, 1 minut i 58 segons per davant dels seus companys d'equip francesos i 3 minuts i 31 segons d'avantatge vers els seus compatriotes del Jolly Club.

El trencament dels xassís dels Celica oficials, va facilitar un triplet de Lancia amb Fiorio-Pirollo tancant el podi helènic.

En producció els belgues Gregoire de Mevius i Willy Lux semblaven dirigir-se cap a una nova victòria en la temporada quan els pilots de Mazda figuraven en desena posició absoluta en la darrera jornada de competició, peró els belgues es veien de sobte obligats a abandonar la prova per una averia en les suspensions del seu 323 4WD, deixant la victòria en safata als japonesos amb Mitsubishi Kiyoshi Inoue i Satoshi Hayashi, que aconseguien així la seva primera victòria de la temporada i totalitzar 16 punts en el campionat. Malgrat el zero que sumava Gregoire de Mevius, el belga es mantenia al capdavant de la provisional gràcies a l'absència d'Alain Oreille a qui superava per un sol punt.

Els nipons Inoue-Hayashi es trobaven amb la victòria dins els cotxes de producció.

Massimo Biasion compatbilitzava les seves participacions en el campionat del món de ral·lis de 1989 per victòries, pel que el pilot vicentí aconseguia en la seva quarta aparició al mundial de 1989 totalitzar 80 punts, 30 més que el seu company d'equip francès i guanyador a l'anterior ronda, Còrsega, Didier Auriol. El segon tercer lloc que aconseguia Alex Fiorio en la campanya, permetia al pilot italià situar-se en la tercera posició provisional a força distància però dels seus predecessors.

Pilot	Punts
Massimo Biasion	80
Didier Auriol	50
Alessandro Fiorio	25

En la taula reservada als constructors, el progrès de Lancia era immillorable amb 5 victòries sobre 5 possibles, el que permetia a la marca turinesa sumar un total de 100 punts. Toyota, que tot i desplaçar fins a 3 cotxes oficials a Grècia es quedava un cop més amb el seu compte a zero, perdia terreny amb els seus hipotètics rivals sense aconseguir desenganxar-se de BMW que seguien traient rendiment als bons resultats obtinguts a Còrsega i Portugal.

Constructor	Punts
Lancia	100
Toyota	36
BMW	31

Massimo Biasion i Tiziano Siviero aconseguien la quarta victòria en 4 participacions a la temporada.

El dimarts 1 de juny de 1993, els jardins Zapion d'Atenes eren escenari de la clausura del 40è Ral·li Acropolis, sisena prova en el calendari del campionat del món de l'especialitat. La prova grega, que era puntuable pels campionats de pilots, constructors, així com el mundial de producció, portava fins a 93 equips a formalitzar-hi oficialment la seva inscripció. Amb tots ells presents a la rampa de sortida, ubicada també a Atenes, iniciaven a partir del diumenge 30 de maig el camí cap un recorregut programat a 36 proves especials de 545,39 km cronometrats que 46 d'ells aconseguirien completar.

Sainz-Moya tenien un ral·li agre-dolç a Grècia.

La primera etapa del ral·li, celebrada a 11 proves especials de 163,41 km cronometrats que conduien els participants fins a Delfos, veia entre la sorpresa i la perplexitat com el veterà pilot finlandès Ari Vatanen, guanyador de les edicions de la cita grega els anys 1980 i 1981 amb David Richards a la seva dreta, persona la qual ara exercia el rol màxim a Prodrive, preparador del seu cotxe actual, guanyava consecutivament les cinc primeres especials cronometrades del programa, malgrat que el pilot tornava a la competició automovilística en aquesta cita tan dura després del seu accident al darrer Paris-Dakar del mes de gener. La gesta s'assolia gràcies en bona part a que el seu Subaru Legacy RS portava el dorsal número 10 a la porta, el que permetia a Ari Vatanen i Bruno Berglund trobar-se-les amb molta menys pedra o grava que els seus rivals precursors.

Entre aquests els francesos de Toyota Didier Auriol i Bernard Occelli eren els més ben situats després dels 5 escratxs consecutius de la parella escandinava de Subaru, classificant-se a 28 segons dels líders i amb només 1 segon d'avantatge vers l'altre auto de la constelació de les Plèiades, el pilotat pels escocesos Colin McRae i Derek Ringer.

Una altra parella relativament veterana, la de Ford formada pels italians Massimo Biasion i Tiziano Siviero, acabaven amb la ratxa triomfal dels líders, potser també en part perque aquests van relaxar una mica el ritme, mentre que en la setena cronometrada, i de nou amb escratx d'Ari Vatanen i Bruno Berglund, els francesos Didier Auriol i Bernard Occelli començaven a endarrerir-se a causa d'una baixada en la pressió d'oli per un forat al càrter que els suposava cedir prop de 4 minuts en dues especials consecutives. Tot i que la fuita es reparava, els pilots es veien obligats a abandonar la prova en trencar el motor del seu cotxe a manca de dues proves cronometrades per completar a jornada, després de fer un aterratge virolent en un tram en el que la línia final s'havia instal·lat més enllà del punt prèviament establert.

La desaparició paulatina del Toyota Celica Turbo 4WD de Didier Auriol i Bernard Occelli, facilitava el doblet provisional de Subaru, amb els britànics Colin McRae i Derek Ringer en segona posició a una mica menys d'1 minut dels seus companys d'equip, mentre que per darrera Miki Biasion i Tiziano Siviero s'immiscien en una lluita per la tercera plaça amb els finlandesos de Toyota Juha Kankkunen i Juha Piironen i de la que tampoc es podia descartar els francesos de Ford François Delecour i Daniel Grataloup, donada la distància tan curta que existia en aquell moment de la jornada.

Estrategia o no de cara a la segona etapa, el cert es que Juha Kankkunen i Juha Piironen van perdre el pols en la recta final de la jornada dominical amb els dos Ford oficials, amb el que l'entrada al parc tancat de Delfos es feia amb els finlandesos de Toyota en cinquena posició, just per davant dels campions mundials en vigència Carlos Sainz i Luis Moya i per darrera dels dos Subaru i dels dos cotxes de l'oval.

Ari Vatanen i Bruno Berglund accedien a la neutralització de l'etapa com a líders provisionals del ral·li després d'haver acumulat un total de 8 temps escratx en les 11 proves especials que s'havien celebrat, una situació que pel pilot finlandès no es produia des de 1985, any del seu greu accident a l'Argentina i que el va mantenir 2 anys allunyat dels ral·lis. Colin McRae i Derek Ringer per la seva part mantenien la segona posició per només 5 segons de marge vers els més experimentats Miki Biasion i Tiziano Siviero i a 1 minut i 12 segons dels líders, mentre que els italians a la seva vegada entraven a Delfos havent acumulat 14 segons menys que els seus companys d'equip francesos François Delecour i Daniel Grataloup. Juha Kankkunen i Juha Piironen eren cinquens a 16 segons de l'últim dels Ford, mentre que els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya eren sisens a 13 segons del Toyota, obrint-se doncs tot un ventall de possibilitats de cara les següents jornades.

La segona etapa del ral·li, un bucle amb arribada i sortida a Delfos de 13 proves cronometrades sobre terra i que suposaven afegir 190,02 km al rutòmetre, va esdevenir especialment moguda. Carlos Sainz i Luis Moya iniciaven la seva remuntada en la primera especial del dia marcant-hi el seu primer escratx al ral·li, gràcies en bona part a que ara sortien a pista en una posició més óptima de cara a la tracció que en la jornada inaugural. Mentre que en la segona Colin McRae i Derek Ringer desapareixien de la competició en reventar una roda que acabava amb el seu Legacy RS sobre tres rodes i la suspensió trencada. L'incident donava pas als dos Ford Escort RS Cosworth a les places provisionals de podi a les que tan Juha Kankkunen i Juha Piironen, com Carlos Sainz i Luis Moya hi seguien aspirant.

La parella espanyola del Lancia del Jolly Club, Carlos Sainz i Luis Moya, seguien llimant distàncies amb els equips precursors en tornar-se a imposar en la tercera especial del dilluns, mentre que François Delecour i Daniel Grataloup amb tres millors registres consecutius superava als seus companys d'equip italians i es classificava a 24 segons d'Ari Vatanen i Bruno Berglund.

Arribats a l'equador de l'etapa, setena especial cronometrada, Carlos Sainz i Luis Moya s'anotaven el seu tercer millor registre del dia i del ral·li, gràcies al qual la parella espanyola i campiona mundial en vigència superava a Juha Kankkunen i Juha Piironen en la quarta posició provisional del ral·li, mentre que François Delecour i Daniel Grataloup seguien escurçant distàncies amb els líders. De fet una especial més tard, i quan només mancaven 5 proves especials per a completar la jornada, aquesta havia esdevingut de només 12 segons, el que va esperonar Ari Vatanen i Bruno Berglund, que en aconseguir el seu primer escratx del dia, retornaven als seus més immediats perseguidors 10 segons dels que havien cedit.

La desena especial cronometrada de la jornada i vint-i-unena en el comput global del ral·li va esdevenir especialment traumàtica, en quan de cop desapareixien del ral·li Ari Vatanen i Bruno Berglund per sortida de pista i posterior volcada, així com Juha Kankkunen i Juha Piironen que hi trencaven el motor del seu Toyota Celica Turbo 4WD. François Delecour i Daniel Grataloup accedien així al liderat provisional del ral·li, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya, malgrat que passaven a ocupar places de podi, veien truncada la seva remuntada en quan hi trencaven un palier i cedien de cop més de minut i mig vers Miki Biasion i Tiziano Siviero.

El retard amb el que van accedir al següent control horari per les reparacions fetes sobre el seu Lancia Delta HF Integrale, els suposava rebre una penalització de minut i mig al terme de la següent cronometrada, amb el que la parella espanyola es veuria superada pel Mitsubishi Lancer Evo d'Armin Schwarz i Nicky Grist.

No tot estava dit encara, doncs a manca de dues cronometrades per completar l'etapa, una averia elèctrica va començar a afectar al Ford Escort RS Cosworth de François Delecour i Daniel Grataloup, els quals cedien pràcticament 1 minut en la penúltima especial i el liderat provisional que anava a parar a mans de Miki Biasion i Tiziano Siviero i prop de 20 minuts en el darrer tram cronometrat del dia que feia baixar als francesos fins a la vuitena posició provisional i amb un marge prou ampli vers els seus precursos com per pensar en remuntades.

Així doncs l'entrada al parc tancat de Delfos a quarts de nou del vespre es feia amb Massimo Biasion i Tiziano Siviero com a líders provisionals, seguits a 2 minuts i 34 segons pel Mitsubishi Lancer Evo d'Armin Schwarz i Nicky Grist. Carlos Sainz i Luis Moya eren tercers classificats a 3 minuts i 2 segons dels líders, mostrant-se agre-dolços doncs de no haver-se trencat el palier podrien estar en condicions de lluitar per la victòria, peró si més no es trobaven en places de podi després d'haver tingut un mal inici de temporada.

La tercera i última etapa conduia als 57 equips supervivents des de Delfos fins Atenes mitjançant 12 proves especials de 191,96 km cronometrats, sent així l'etapa més llarga del ral·li. Una etapa que s'iniciava amb un igualtat absoluta, doncs François Delecour i Daniel Grataloup empataven a l'escratx amb els seus companys Miki Biasion i Tiziano Siviero, mentre que al segon millor temps hi empataven Armin Schwarz i Nicky Grist amb Carlos Sainz i Luis Moya. Aquests últims s'imposaven en la següent cronometrada i retallaven 4 segons a la parella dels tres diamants vermells que els precedien.

François Delecour i Daniel Grataloup s'imposaven en les 4 següents proves cronometrades, i sempre amb Carlos Sainz i Luis Moya just per darrera seu, amb el que la parella del Jolly Club aconseguien fer-se amos de la segona plaça provisional en detriment del Mitsubishi d'Armin Schwarz i Nicky Grist. L'esforç dels francesos de Ford va ser en va, ja que amb prou feines aconseguien reduir a la meita els 5 minuts de demèrit que tenien vers el seté classificat en iniciar-se l'etapa, més encara quan a manca de cinc proves cronometrades per a completar el recorregut programat, el motor del seu cotxe defallia davant l'exigència demandada pels pilots.

Carlos Sainz i Luis Moya prenien llavors la veu cantant i s'imposaven consecutivament en les cinc proves cronometrades següents, o dit d'una altra manera, Miki Biasion i Tiziano Siviero treien la calculadora per tal de mesurar els esforços i assegurar-se tornar a guanyar un ral·li del mundial tres anys després de la seva última victòria a l'Argentina. Els companys d'equip dels espanyols al Jolly Club, els també italians Andrea Aghini i Sauro Farnocchia, s'imposaven en la darrera especial cronometrada mentre que l'uruguaià Gustavo Trelles i l'argentí Jorge del Buono, amb un tercer Delta HF Integrale del Jolly Club, superava el cotxe homòleg de l'equip Astra pilotat per Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne.

Amb l'entrada a Atenes es donava per finalitzada la 40ena edició del ral·li, la qual es saldava amb la victòria de Massimo Biasion i Tiziano Siviero, la primera des de que defensaven els interessos de Ford. Els italians invertien un temps total de 6 hores 54 minuts i 35 segons per cobrir els 545,39 km cronometrats, 1 minut i 13 segons menys que els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya que pujaven així al podi per primera vegada en la temporada, mentre que Armin Schwarz i Nicky Grist, en precisar 2 minuts i 44 segons més que els guanaydors de l'event, tancaven el podi grec donant aquest honor per primera vegada al Mitsubishi Lancer Evo.

Schwarz-Grist donaven el primer podi al Mitsubishi Lancer Evo.

En el mundial reservat a vehicles de producció, el ral·li s'iniciava amb un estira i arronsa entre el Lancia Delta HF Integrale dels argentins Jorge Recalde i Martin Christie amb el Ford Escort RS Cosworth de l'àrab Mohammed Bin Sulayem i l'irlandès Ronan Morgan, els quals s'anaven alternant en la primera posició provisional del certamen. Els 5 minuts i 48 segons peró que perdien els argentins del Jolly Club en la cinquena especial, posava final a la lluita, facilitant força les coses als líders que, lluny d'alçar el peu de l'accelerador, encara s'adjudicaven tres millors registres més per elevar les distàncies vers els italians Alessandro Fassina i Luigi Pirollo per sobre dels 6 minuts, els quals en la última especial dominical es veien superats per Jorge Recalde i Martin Christie que els hi prenien el segon lloc després d'una gran remuntada.

Dilluns es mantenia l'status quo, més encara quan en les tres primeres cronometrades els tres primers classificats es classificaven en el mateix ordre en les proves individuals, peró en la recta final de la segona etapa tot canviaria radicalment quan primer Jorge Recalde i Martin Christie es veien forçats a manca de tres cronometrades per completar la jornada en trencar les suspensions del seu Lancia, mentre que una especial més tard arribava l'hora de Mohammed Bin Sulayem i Ronan Morgan amb la caixa de canvis inoperativa. Tot plegat deixava a Alessandro Fassina i Luigi Pirollo al capdavant de la provisional amb 6 minuts i mig de marge vers el cotxe homòleg dels locals Notis Yiagnissis i Giorgios Kerantzakis. Marge suficient per a que els italians afrontessin les últimes cronometrades del dimarts amb calma i anotar-se així la victòria per 3 minuts i 54 segons.

La victòria suposava la segona del pilot italià en la temporada, amb el que aquest acumulava ja 26 punts i recuperava la primera posició provisional del campionat per davant del portugués Antonio Coutinho.

Fassina-Pirollo trobaven l'equilibri adequat entre velocitat i fiabilitat .

En el campionat de pilots l'abandonament de bona part dels que ocupaven places capdaventeres, permetia que en la general no es visquessin canvis massa importants més enllà de la pujada del tercer fins al segon lloc per part del guanyador del ral·li, el vicentí Massimo Biasion. François Delecour ara doncs liderava la provisional per davant del seu company d'equip per 4 punts de marge mentre que Juha Kankkunen passava a ocupar el lloc de les places de podi al campionat.

Pilot	Punts
François Delecour	55
Massimo Biasion	51
Juha Kankkunen	43

En el campionat de constructors la lluita entre Ford i Toyota per la corona s'estrenyia molt, fins al punt en que ambdues marques assolien un empat a 77 punts. Mitsubishi per la seva banda, gràcies al seu primer podi de l'any, mantenia les distàncies amb Lancia alhora que desplaçava fora del podi a Subaru, que se n'anava de Grècia amb les mans buides.

Constructor	Punts
Ford Toyota	77 77
Mitsubishi	47
Lancia	43

Especificacions tècniques
Motor	4 cilindres en línia de 1997,4 centímetres cúbics (85,00 mm de diàmetre - 88,00 mm de carrera) amb turbo i brida de 34 mm.
Potència	300 CV a 5250 rpm
Canvi	Seqüencial de 5 velocitats
Transmissió	A les 4 rodes
Longitud	4005 mm
Amplada	1770 mm
Alçada	1300 mm
Distància entre eixos	2448 mm
Pes mínim	1230 kg

 

Títols
Constructors	2001 i 2002
Pilots	Marcus Grönholm: 2002

Si bé Peugeot ja havia assajat la caixa de canvis de 5 velocitats en el 206 WRC de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen pilotaven en el 21è Ral·li d'Argentina a principis del mes de maig, no va ser fins a l'arribada del Ral·li de Xipre que aquest element novedós va passar a ser emprat en totes les unitats oficials de la marca francesa. Si bé aquesta era la principal evolució que rebia el 206 WRC, no era l'única, motiu pel qual es considera com a data del debut del cotxe l'1 de juny de 2001 coincidint amb el transcurs de la primera etapa de la ronda mediterrània oriental. Els colectors es redissenyaven, així com el turbo, per tal de poder entregar més potència a règims baixos, mentre que un capó nou, permetia una major ventilació del motor. Tanmateix es redistribuien diferents elements sota el capó per tal de permetre unes assistències més ràpides.

Malgrat les millores, Didier Auriol i Denis Giraudet hagueren d'abandonar la cita de debut per excès de temperatura en el seu motor, mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen ho feren per manca de pressió de carburant i suspensions respectivament. A Grècia, següent ronda del calendari del campionat del món, Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen marcaven el primer podi per a l'evolució, mentre que la primera victòria arribaria de la mà de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen en el 51è Ral·li 1000 Llacs.

Amb la celebració del Ral·li Acròpolis 2002, Peugeot posava a disposició dels seus pilots oficials una nova evolució del 206 WRC, pel que la versió de 2001 va estar operativa com a unitat de marca al llarg de 15 esdeveniments del mundial, en les que els seus pilots hi aconseguien acumular un total de 21 places de podi i 8 victòries, generant així una ratio de victòries per participacions del 53,3 %.

Marcus Grönholm:

1000 Llacs 2001, Austràlia 2001, RAC Rally 2001, Suècia 2002 i Xipre 2002.

Gilles Panizzi:

Sanremo 2001, Tour de Corse 2002 i Catalunya-Costa Brava 2002.

Loeb-Elena guanyaven un ral·li especialment mogut.

Figurant com la setena ronda en el calendari del campionat del món, el diumenge 1 de juny de 2008 finalitzava a Tatoi, a les afores d'Atenes, el 55è Ral·li Acròpolis. La cita, puntuable pels certàmens reservats a pilots, marques i producció, tenia un recorregut composat per 20 proves especials cronometrades d'una corda de 331,52 km, a les que 60 equips dels 62 que prèviament hi havia formalitzat la seva inscripció, començarien a fer front a partir del divendres 30 de maig; 42 d'aquests equips aconseguirien arribar diumenge al migdia al parc tancat.

Solberg-Mills portaven al debutant Impreza S14 fins al segon lloc.

El ral·li arrancava divendres amb un bucle de 3 trams que es celebrava en dues ocasions, matí i tarda, als que se'ls hi unia una especial espectacle celebrada a Tatoi al capvespre per tal d'assolir les 7 proves especials programades de 110,08 km de distància, on la principal incògnita romania en els pneumàtics, doncs sense el sistema anti-punxades, el sòl grec podia ser extremadament dur amb ells.

Els finlandesos de Ford Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s'imposaven en l'especial inaugural per tal d'esdevenir els primers líders de la prova, rol que la parella s'encarregaria de confirmar amb el millor temps en la tercera i última especial del bucle matinal després de l'ofensiva llençada per Sébastien Loeb i Daniel Elena en la segona cronometrada, que si més no servia per desbancar als seus companys d'equip Dani Sordo i Marc Martí de la segona posició després de que la parella espanyola guanyés el tram de proves i s'adjudiqués el segon millor temps en els dos primers trams de la jornada.

Fet el pertinent pas per les assistències intermèdies, els pilots es disposaven a tornar a passar per les 3 especials cronometrades, en la primera d'elles, quarta en el còmput global de la jornada i del ral·li, Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien aturar el cronòmetre abans que ningú, i el pilot francès i el copilot monegasc passaven a liderar la prova gràcies a la coincidència amb una punxada soferta per Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, que malgrat tot, només cedien una desena de segons.

Els nous líders repetien resultat en la cinquena i sisena prova especial, mentre que en l'última d'aquestes els seus companys d'equip, Dani Sordo i Marc Martí, veient com no havien aconseguit distanciar-se netament de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila en la segona posició tot i els 4 segons temps escratx aconseguits en els 5 trams celebrats fins aquell moment, decidien aixecar el peu de l'accelerador el just i necessari per tal de que la parella finlandesa de Ford els superés i així l'endemà aquests sortissin per davant seu.

Així va ser, amb tan mala fortuna pels de l'oval que a les acaballes de la sisena especial, tan Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, com els seus companys Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, endarrerits pel fet de sortir obrint pista, picaven contra una pedra a les acaballes de l'especial, deixant el seu cotxe en unes condicions que no eren les òptimes per celebrar l'especial espectacle que tancava la jornada i la qual no modificava l'ordre de sortida de l'endemà.

Els estonians Urmo Aava i Kuldar Sikk, al volant d'un Citroën C4 WRC, s'anotaven el millor temps a Tatoi, tanmateix primer escratx pel pilot al mundial, mentre que els dos Ford Focus RS WRC'07 oficials s'hi deixaven prop d'1 minut, allunyant-se de pràcticament qualsevol opció a victòria.

Amb aquest mal tràngol pels dos equips finlandesos de Ford, els participants feien entrada al parc tancat de Tatoi, on s'hi arribava amb Sébastien Loeb i Daniel Elena en la primera posició per 15,7 segons de marge vers els seus companys Dani Sordo i Marc Martí. Petter Solberg i Phil Mills, al volant del debutant Subaru Impreza S14 WRC, eren tercers classificats a 59,1 segons dels líders, sota la pressió del germà del pilot, Henning Solberg, i el seu compatriota Cato Menkerud, els quals estaven a 6,9 segons de la darrera posició de podi. Urmo Aava i Kuldar Sikk mantenien certes opcions a 16,4 segons de la parella de Subaru, si bé els estonians tenien a només 3,4 segons el Focus RS WRC'07 de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila.

La segona jornada del ral·li, una mica més llarga que l'anterior amb 119,12 km cronometrats al llarg de 6 proves especials, s'iniciava amb el temibles 32,16 km del tram Aghii Theodori, on els pilots de Citroën decidien reservar-se una mica donat el marge que tenien al capdavant de la classificació, permetent el lluïment dels dos equips de Ford, que aturaven els cronòmetres en primera i segona posició just per davant dels dos Subaru Impreza S14 WRC oficials.

En la segona prova especial es produïa un cop de teatre quan Sébastien Loeb i Daniel Elena cedien una mica més de mig minut a causa d'una punxada en una roda i els campions del món s'intercanviaven les posicions amb els seus companys d'equip, Dani Sordo i Marc Martí. Paral·lelament Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen hi trencaven les suspensions posteriors, i si bé en la segona especial els finlandesos no perdien massa temps, en la tercera destorbaven una mica a Petter Solberg i Phil Mills que venien per darrera seu en l'especial.

Després d'un petit descans en el re-agrupament del migdia, els pilots tornaven a afrontar les cronometrades matinals, i en la segona passada per Aghii Theodori, malgrat la cautela amb la que pilotaven Dani Sordo i Marc Martí, la parella espanyola tenia la desgràcia de punxar una roda i malmetre la banda de rodadura d'una altra, amb el que els líders es quedaven sense rodes de recanvi en el que restava de bucle.

Una especial més tard, la cinquena, els espanyols tornaven a punxar una roda, amb el què el canvi de posicions produït al matí, ara desfeia i per tant Sébastien Loeb i Daniel Elena retornaven al liderat de la prova, mentre que Dani Sordo i Marc Martí baixaven fins la segona posició. Competint però amb una roda punxada, la parella de Citroën perdia 4 minuts i mig en la darrera prova sabatina i el pilot càntabre i el copilot català baixaven fins la setena posició provisional.

Entre els Ford les coses tampoc no anaven gaire millor, doncs una averia del turbo en el Focus RS WRC'07 de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, ocasionava als finlandesos una pèrdua important de potència que els suposava endarrerir-se uns 8 minuts en el bucle de la tarda i passar de la quarta posició fins la vuitena.

Amb tots aquests incidents es neutralitzava la segona etapa, moment en el que Sébastien Loeb i Daniel Elena ocupaven la primera posició per 28,7 segons de marge vers Petter Solberg i Phil Mills. Henning Solberg, germà de l'anterior, i Cato Menkerud tancaven les places de podi a 1 minut i 5,3 segons de la parella líder amb la tranquil·litat que els hi donava tenir a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, quarts classificats, a gairebé 2 minuts del seu temps acumulat.

Vistes les condicions, els classificats en les primeres posicions sortien disposats a pilotar amb cautela al llarg de les 7 proves especials dominicals de 102,32 km de distància cronometrada, i així equips com el de Subaru format per Chris Atkinson i Stéphane Prévot, els finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila o els italians Gigi Galli i Giovanni Bernacchini, retirats en el transcurs de la segona cronometrada de la primera jornada, cobraven un rol protagonista.

Tanmateix Henning Solberg i Cato Menkerud afrontaven amb excessiva calma el bucle matinal, tanta que la parella noruega de l'equip satèl·lit de Stobart veia com els oficials de la marca de l'oval passaven d'estar a gairebé dos minuts de la seva posició fins a mig minut. El canvi s'acabava forjant en la quarta prova dominical, primera del bucle de la tarda, quan un problema de motor apareixia en el cotxe de l'equip dels camioners, que en cedir una mica més de 5 minuts perdien quatre posicions de cop. El degoteig de segons seguia per a la parella, mentre que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen pescaven una plaça de podi en aigües braves.

Com en les passades de primera hora del matí, Gigi Galli i Giovanni Bernacchini i per partida doble Jari-Matti Latvala i Mikka Anttila s'anotaven els millors registres, mentre que en l'especial espectacle de Tatoi, que tancava la 55ena edició de l'esdeveniment, el registre més baix era per a Dani Sordo i Marc Martí.

El camí des de l'especial espectacle de Tatoi fins al parc tancat, ubicat a la mateixa població, no va revertir cap tipus de problema pels participants que restaven en actiu i per tant la prova grega es donava per finalitzada sense cap mena de sobresalt amb la victòria de Sébastien Loeb i Daniel Elena. La parella francòfona de Citroën invertia un temps total de 3 hores 54 minuts i 54,7 segons en recórrer els 339,94 km del programa, 1 minut i 9,5 segons menys que Petter Solberg i Phil Mills, els quals feien debutar el nou Impreza S14 WRC amb podi. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, amb una mica de fortuna, tancaven el grup de pilots amb dret a pujar al podi en precisar 1 minut i 56,1 segons més que els guanyadors.

Al final Hirvonen-Lehtinen aconseguien entrar en el podi en una prova d'eliminació.

En el certamen reservat a vehicles de producció, el ral·li resultava tan o més dantesc que en la categoria absoluta. Mirco Baldacci i Giovanni Agnese, guanyadors de la primera cronometrada, eren les primeres víctimes de la duresa hel·lènica, i ja en la següent especial deixaven el testimoni a Nasser Al-Attiyah i Chris Patterson davant l'ímpetu de Juho Hänninen i Mikko Markkula, els quals al terme de la tercera especial accedien al liderat provisional.

Malauradament pels interessos de la parella finlandesa, aquests no farien entrada al parc tancat en la primera posició, doncs en l'última prova forestal els líders cedien minut i mig en una punxada, i amb aquest temps, la primera posició que recalava en mans de Nasser Al-Attiyah i Chris Patterson.

Dissabte Juho Hänninen i Mikko Markkula tornaven a la càrrega i aprofitant els 10 minuts que es deixaven els líders per un problema de frens, problema que els suposaria l'abandonament en la següent especial, la parella finlandesa recuperava el liderat de la categoria. Aghii Theodori dictava sentència, i en la seva segona passada els líders es veien obligats a abandonar la jornada, el que situava l'austríac Andreas Aigner i l'alemany Klaus Wicha en la primera plaça, completant l'etapa amb més de 2 minuts de marge.

En l'etapa final dominical, Juho Hänninen i Mikko Markkula tornaven a mostrar maneres al volant guanyant totes les especials, mentre que els protegits de RedBull, Andreas Aigner i Klaus Wicha, administraven les distàncies per tal d'aconseguir la victòria, la segona per l'austríac en la temporada que li permetia liderar la taula provisional amb 6 punts de marge vers el finlandès Jari Ketomaa.

Aigner-Wicha sumava la segona victòria de la temporada en un ral·li molt trencador.

En el campionat de pilots, el resultat de la cita grega produïa un relleu en la part més alta de la classificació, doncs el francès Sébastien Loeb gràcies a la seva cinquena victòria de la temporada superava per un sol punt al finlandès Mikko Hirvonen. D'altra banda, l'australià Chris Atkinson, malgrat no sumar cap punt, seguia tancant el podi provisional, ara amb 5 punts de marge vers Jari-Matti Latvala i 6 amb Dani Sordo.

Pilot	Punts
Sébastien Loeb	50
Mikko Hirvonen	49
Chris Atkinson	31

En el campionat de constructors, Citroën era la marca que obtenia el millor resultat de la seva visita a terres hel·lèniques, gràcies sobretot a la victòria aconseguida pel cap de files de la marca. Ford mantenia la primera posició provisional, però el marge s'eixugava fins a només 2 punts. Subaru, tot i el podi i el debut del S14 WRC, seguia restant en terra de ningú, lluny de les altres dues principals marques oficials, però amb neta diferència vers l'equip privat Stobart, Munchi's o els debutants a la categoria reina, Suzuki.

Constructor	Punts
Ford	81
Citroën	79
Subaru	50