Especificacions tècniques
Motor

 4 cilindres en línia de 1997 centímetres cúbics (85,00 mm de diàmetre - 88,00 mm de carrera) amb turbo.

Potència

280 CV a 7000 rpm

Canvi

Manual de 5 velocitats

Transmissió

Propulsió

Longitud

4220 mm

Amplada 1612 mm
Alçada 1390 mm
Distància entre eixos 2440 mm
Pes mínim 1040 kg

 

Grècia i Kenia eren territoris fetitx dels nipons per als debuts del seus nous cotxes de competició, i el Mitsubishi Lancer 2000 Turbo no en seria una excepció. El cotxe debutava en l’escenari del 28è Ral·li Acròpolis el dilluns 1 de juny de 1981, i aquest naixia amb el concepte relativament conservador de la propulsió com a forma de transmissió de l’energia del seu motor a terra, si bé a diferència d’altres conceptes encara més obsolets, introduïa un turbo de fabricació doméstica en el seu motor.

El que convertia el Mitsubishi Lancer 2000 Turbo en un salmó, per allò d’anar a contra-corrent dels altres Grup 4 contemporanis, és que el cotxe de ral·lis era derivat d’un cotxe estrictament de serie, enlloc de fer-ho sobre un prototip de competició que després es portava al carrer com en el cas del Renault 5 Turbo o el Talbot Sunbeam Lotus.

Tanmateix amb la seva estrena al Ral·li Acròpolis 1981, era la primera vegada que un Mitsubishi competia a Europa com a cotxe oficial de la marca, si bé els problemes de temperatura en el motor van aigualir la seva estrena. Amb el 1000 Llacs arribava una nova ocasió per veure els sedans de color taronja sobre les pistes del mundial, i si bé en aquesta ocasió van arribar les tres unitats disposades als seus pilots al parc tancat de clausura de la cita, aquests ho feien ocupant de la desena, onzena i dotzena posició final, una classificació que milloraria molt tímidament al RAC Rally amb Anders Kulläng i Bruno Berglund ocupant la novena posició final.

Després d’uns mesos de letargia, el Lancer 2000 Turbo reapareixia al Ral·li 1000 Llacs de 1982, on els locals Pentti Airikkala i Juha Piironen aconseguien el primer i únic podi del cotxe japonès en la seva curta vida al mundial, doncs aquest només estaria present en 8 cites del calendari.

Finalment la mecànica respectava Massimo Biasion i Tiziano Siviero i podien guanyar el ral·li grec.

El dimecres 1 de juny de 1988 finalitzava a Atenes el 35è Ral·li Acropolis, sisena cita del calendari del campionat del mòn de ral·lis que gaudia de puntuabilitat per als campionats de pilots i constructors. El tret de sortida es va donar des de la mateixa capital grega el diumenge 29 de maig on es van donar cita tots els 102 equips inscrits per iniciar el camí cap a les 32 especials cronometrades de 526,10 km de recorregut. Al terme de la cita, 45 eren els equips presents.

Ericsson-Billstam van pujar per segona vegada a un podi del mundial a l'Acropolis.

El ral·li es va inciar el mateix diumenge 29 amb una especial espectacle de 4,5 km on els Lancia Delta Integrale de Markku Alén i Ilkka Kivimäki i Mikael Ericsson i Claes Billstam van empatar a temps, alçant-se com els primers líders de la prova helena. L'endemà es varen celebrar 5 trams produint-se fins a tres canvis al capdavant de la taula de temps, primer marcava l'escratx Juha Kankkunen i Juha Piironen, el que suposava el primer escratx del nou Toyota Celica ST-165 que just havia debutat al Tour de Corse un mes enrere, sent els finlandesos de Toyota els líders de la prova.

Però el seu liderat va ser fugaç, doncs en la següent especial Sandro Fiorio i Luigi Pirollo amb el Lancia Delta Integrale del Jolly Club feien el mateix, escratx i liderat, però liderat fugaç, doncs en el tercer tram de la jornada era el torn dels líders del campionat, Massimo Biasion i Tiziano Siviero però en aquesta ocasió els italians oficials de Lancia ja no van deixar escapar la posició d'honor retornant al parc tancat de Lagonissi amb 41 segons d'avantatge vers el Toyota Celica ST165 de Kankkunen-Piironen que figurava en segona posició i 46 amb Ericsson-Billstam que estaven lliutant la plaça amb Fiorio-Pirollo.

Markku Alén i Ilkka Kivimäki van patir tot un seguit de contratemps que els varen endarrerir fins a la setena posició a la neutralització del primer dia, primer se'ls hi va trencar el cable de l'accelerador al que va seguir una punxada i problemes de transmissió en l'eix anterior. Timo Salonen i Seppo Harjanne havien d'abandonar amb la transmissió del seu Mazda 323 trencada, mentre que Björn Waldegård i Hans Thorszelius amb el segon dels Toyota oficials, també corria la mateixa fortuna amb la transmissió.

La segona jornada, composada per 14 especials cronometrades, va estar protagonitzada per la calor i els nombrosos incidents i abandonaments, en concret en el tram de Ossios Meletios, on les punxades i trencades de llandes van ser constants o en el següent tram de 30,30 km, Prodromos, on es va viure l'abandonament de dos dels principals protagonistes del Grup N, els uruguaians de Mazda Gustavo Trelles i Daniel Muzio i dels argentins de Lancia Jorge Recalde i Jorge del Buono.

En la darrera especial cronometrada de la jornada, i quan Kankkunen-Piironen havien mantingut el tipus durant tota la jornada i fins i tot retallar uns tímids 3 segons amb els líders de la prova van haver d'abandonar quan el motor del seu cotxe es va trencar, el que situava fins a 4 Lancia al capdavant de la general provisional del ral·li en arribar a Kamena Vouria, lloc de la neutralització de la segona jornada. Ericsson-Billstam van mantenir les distàncies, mentre que Fiorio-Pirollo es van endarrerir molt, tot i figurar en la taula de temps en tercera posició provisional, ho feien ja a 5 minuts i mig del liderat i amb Alén-Kivimäki a menys d'un minut.

En el transcurs de la tercera i última jornada Biasion-Siviero van aconseguir desenganxar-se una mica dels seus companys d'equip, mentre que Alén-Kivimäki, tot i marcar sis millors registres en el transcurs de l'etapa, per cap de Fiorio-Pirollo, van haver de conformar-se amb la quarta posició final a causa d'una punxada i cedir la posició de podi que havien aconseguit.

Així doncs Massimo Biasion i Tiziano Siviero es treien l'espina de les dues darreres edicions, on la victòria se'ls hi havia escapat per poc aconseguint finalment guanyar en un dels ral·lis més durs del calendari, el que suposava la seva setena victòria al mundial, amb un crono total de 7 hores i 3 minuts. En segona posició hi figuraven a 1 minut i 43 segons la parella sueca conformada per Mikael Ericsson i Claes Billstam, i tancant el podi els italians del Jolly Club Alessandro Fiorio i Luigi Pirollo a 7 minuts i 40 segons, el que suposava el tercer podi per als transalpins al mundial.

Una punxada d'Alén-Kivimäki va permetre a Fiorio-Pirollo pujar per tercer cop al podi en la temporada.

Massimo Biasion aconseguia a Grècia la seva tercera victòria en el campionat el que desmarcava al pilot italià al capdavant de la general del campionat, que marcava participacions per victòries amb l'excepció del Monte-Carlo. Sandro Fiorio, amb el seu tercer podi de la temporada es mantenia en segona posició, incrementant dos punts més la distància que el seprava vers Markku Alén, tercer classificat del campionat.

Pilot

Punts

Massimo Biasion

60

Alessandro Fiorio

42

Markku Alén

36

En el campionat de marques millor anaven les coses per a Lancia que encadenava la seva cinquena victòria de sis possibles, deixant als de Ford, absents en la cita, a 70 punts ja de distància. Audi, que aconseguia sumar 10 punts gràcies a la cinquena posició de l'austríac Rudi Stohl es mantenia en tercera posició per davant de Mazda que en treia 9 de la cita gràcies a la victòria en Grup N.

Constructor
Punts

Lancia

117

Ford

47

Audi

35

Massimo Biasion i Tiziano Siviero aconseguien la quarta victòria en 4 participacions a la temporada.

Sisena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el dijous 1 de juny de 1989 finalitzava a Atenes el 36è Ral·li Acròpolis. La prova, iniciada el diumenge 28 de maig a Atenes, comptava amb 42 especials cronometrades, una d'elles mixta, que totalitzaven 589,51 km competitius que només foren superats per 40 equips participants dels 97 que s'havien inscrit i havien pres la sortida a la capital grega. La cita era puntuable per als campionats de pilots, constructors i producció.

Excel·lent ral·li el d'Auriol-Occelli a Grècia que finalment va acabar en segona posició. / Foto: Motorsport Images.

Una especial espectacle de 4,47 km de distància sobre terra donava el tret de sortida al ral·li, en la que fins a 4 equips diferents van aconseguir marcar el mateix temps i per tant compartir el liderat de la prova. Es tractava dels campions del mòn Massimo Biasion i Tiziano Siviero, els pilots de Mitsubishi Ari Vatanen i Bruno Berglund així com els dos equips de Toyota formats pels finlandesos Juha Kankkunen i Juha Piironen i els suecs Kenneth Eriksson i Staffan Parmander.

Des de la irrellevant especial espectacle, els equips es varen dirigir fins a Lagonissi, ciutat on es neutralitzava la primera etapa el diumenge al migdia, per ja el dilluns a primera hora del matí donar el tret de sortida als trams genuins que hom espera d'un ral·li. Didier Auriol i Bernard Occelli marcaven el primer escratx del dia, si bé el liderat passava llavors a estar en solitari en mans de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander però un segon escratx consecutiu de Didier Auriol i Bernard Occelli situava als francesos de Lancia al capdavant de la taula de temps.

En la quarta especial del ral·li, tercera del dia, la roda de recanvi del Lancia Delta Integrale de Didier Auriol i Bernard Occelli es va despendre del seu suport i accionava el curt-circuit, fent perdre als francesos uns segons d'or que permetien a Massimo Biasion i Tiziano Siviero, autors del millor crono en l'especial, passar a liderar la prova momentàniament i es que Kenneth Eriksson i Staffan Parmander es varen llençar a l'atac i gràcies al millor registre en la quarta cronometrada del dilluns, recuperaven la primera posició del ral·li.

Els suecs de Toyota però van mantenir la primera posició durant 4 proves cronometrades davant els atacs dels seus companys d'equip Carlos Sainz i Luis Moya així com de Didier Auriol i Bernard Occelli, els quals després de la novena prova cronometrada del dia, aconseguien recuperar la condició de líder del ral·li amb el seu quart escratx. Una especial més tard, immersos en el duel per la primera posició, Kenneth Eriksson i Staffan Parmander es van veure obligats a abandonar el ral·li quan el motor del seu Celica GT-4 s'incendiava el que permetia a Didier Auriol i Bernard Occelli retornar a Lagonissi en primera posició amb un marge d'1 minut i mig vers el Mitsubishi Galant VR-4 d'Ari Vatanen i Bruno Berglund, 1 minut i 41 segons amb Massimo Biasion i Tiziano Siviero i 1 minut i 59 segons en relació a Carlos Sainz i Luis Moya.

Els britànics Jimmy McRae i Rob Arthur, cinquens classificats, es trobaven ja a gairebé 4 minuts dels líders i força distanciats de la lluita per les primeres posicions si bé havien de controlar a Juha Kankkunen i Juha Piironen, classificats a 24 segons dels pilots dels tres diamants vermells a causa d'una punxada que els havia fet perdre 1 minut.

A la baixa de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander cal sumar també la dels belgues Patrik Snijers i Dany Colebunders, quan el motor del seu Toyota Celica GT-4 patrocinat per la tabaquera Bastos, es trencava en la mateixa cronometrada en la que ho feia el dels oficials de la marca nipona.

Dimarts a primera hora del matí els 72 equips que restaven en competició es disposaven a afrontar la tercera etapa, la qual conduiria a la caravana del ral·li fins a Kamena Vourla a través de 15 trams cronometrats de terra i 1 de mixte. L'etapa va servir per veure de nou a Juha Kankkunen i Juha Piironen lluitant pels millor temps en tram, totalitzant un total de 7 dels 16 possibles, el que permetia als excampions mundials finlandesos acostar-se a posicions de podi. Els Juha no es van quedar sols, ja que els seus companys d'equip Carlos Sainz i Luis Moya aconseguien sumar-ne tres més, donant fe que els Toyota eren uns cotxes a tenir en compte sobre terra.

Peró el punt calent de la taula es trobava en la lluita que estaven mantenint Didier Auriol i Bernard Occelli amb Massimo Biasion i Tiziano Siviero per la primera posició un cop que Ari Vatanen i Bruno Berglund, amb problemes amb el el turbo del seu Galant VR-4 es van veure obligats a abandonar la prova al poc de passar l'equador de l'etapa. En la desena prova cronometrada del dia, els líders colpejaven contra una roca amb la seva roda posterior malmetent la suspensió, l'incident va costar uns dos minuts als francesos i la primera posició que passava a ser pels seus companys d'equip italians.

Les distàncies entre els dos equips Lancia mai van arribar a ser molt abultades pel que Didier Auriol i Bernard Occelli recuperaven la primera posició per un sol segon quan faltaven dues especials per acabar la jornada. La reacció dels campions mundials italians, Massimo Biasion i Tiziano Siviero, no es va fer esperar, que amb els dos últims escratxs recuperaven la condició de líders en la primera d'elles i amb el segon aconseguien arribar a la neutralització de l'etapa amb 15 segons de marge.

D'altra banda en la última especial cronometrada del dia Carlos Sainz i Luis Moya trencaven un palier del seu Toyota Celica GT-4, el que els feia perdre de cop 2 minuts i 41 segons en relació a Massimo Biasion i Tiziano Siviero. Si bé els espanyols es mantenien en tercera posició provisional, la jove parella de Toyota perdia pràcticament tota opció a victòria, ja que a la neutralització de Kamena Vourla arribaven amb 3 minuts i 17 segons dels italians.

La quarta i última etapa es celebrava el dimecres des de les 7 del matí, fins a quarts de nou del vespre, moment en que s'esperava l'arribada dels participants a l'Estadi Olímpic provinents del centre de la Península Helènica. L'averia de Carlos Sainz i Luis Moya en la última prova cronometrada del dimarts, va convertir la última etapa en un tràmit, ja que Claudio Lombardi, màxim responsable de l'àrea esportiva de Lancia, va ordenar als seus pilots que respectessin les posicions aconseguides en aquell moment. A més a més, per a més alleujament de Massimo Biasion i Tiziano Siviero, van aparèixer uns problemes mecànics en el Lancia Delta Integrale de Didier Auriol i Bernard Occelli que els feien perdre de l'ordre d'un minut vers els seus companys d'equip italians.

Juha Kankkunen i Juha Piironen començaven l'etapa marcant 4 escratxs consecutius, el que els situava per davant dels italians del Jolly Club Alex Fiorio i Luigi Pirollo i molt a prop dels seus companys d'equip Carlos Sainz i Luis Moya. Els pilots de l'equip satèl·lit de Lancia responien amb la mateixa moneda, marcant 4 escratxs consecutius, veient entretant com tant Carlos Sainz i Luis Moya com Juha Kankkunen i Juha Piironen abandonaven la prova amb els xassís dels seus respectius Celica GT-4 partits en la cinquena i setena cronometrada del dia respectivament. Un incident díficil de pair per a un equip que s'havia començat a llorejar en el mundial en la duresa de les cites africanes.

Els dos abandonaments dels homes de Toyota, deixava a tres Lancia Delta Integrale al capdavant de la taula de temps, que sense gaire més espai per a les sorpreses arribarien a Atenes amb Massimo Biasion i Tiziano Siviero al capdavant seguits de Didier Auriol i Bernard Occelli i Alex Fiorio i Luigi Pirollo. Els campions mundials en vigència, completaven les 42 especials cronometrades amb un temps total de 7 hores 31 minuts i 43 segons, 1 minut i 58 segons per davant dels seus companys d'equip francesos i 3 minuts i 31 segons d'avantatge vers els seus compatriotes del Jolly Club.

El trencament dels xassís dels Celica oficials, va facilitar un triplet de Lancia amb Fiorio-Pirollo tancant el podi helènic.

En producció els belgues Gregoire de Mevius i Willy Lux semblaven dirigir-se cap a una nova victòria en la temporada quan els pilots de Mazda figuraven en desena posició absoluta en la darrera jornada de competició, peró els belgues es veien de sobte obligats a abandonar la prova per una averia en les suspensions del seu 323 4WD, deixant la victòria en safata als japonesos amb Mitsubishi Kiyoshi Inoue i Satoshi Hayashi, que aconseguien així la seva primera victòria de la temporada i totalitzar 16 punts en el campionat. Malgrat el zero que sumava Gregoire de Mevius, el belga es mantenia al capdavant de la provisional gràcies a l'absència d'Alain Oreille a qui superava per un sol punt.

Els nipons Inoue-Hayashi es trobaven amb la victòria dins els cotxes de producció.

Massimo Biasion compatbilitzava les seves participacions en el campionat del món de ral·lis de 1989 per victòries, pel que el pilot vicentí aconseguia en la seva quarta aparició al mundial de 1989 totalitzar 80 punts, 30 més que el seu company d'equip francès i guanyador a l'anterior ronda, Còrsega, Didier Auriol. El segon tercer lloc que aconseguia Alex Fiorio en la campanya, permetia al pilot italià situar-se en la tercera posició provisional a força distància però dels seus predecessors.

Pilot

Punts

Massimo Biasion

80

Didier Auriol

50

Alessandro Fiorio

25

En la taula reservada als constructors, el progrès de Lancia era immillorable amb 5 victòries sobre 5 possibles, el que permetia a la marca turinesa sumar un total de 100 punts. Toyota, que tot i desplaçar fins a 3 cotxes oficials a Grècia es quedava un cop més amb el seu compte a zero, perdia terreny amb els seus hipotètics rivals sense aconseguir desenganxar-se de BMW que seguien traient rendiment als bons resultats obtinguts a Còrsega i Portugal.

Constructor
Punts

Lancia

100

Toyota

36

BMW

31

Massimo Biasion i Tiziano Siviero aconseguien la quarta victòria en 4 participacions a la temporada.

El dimarts 1 de juny de 1993, els jardins Zapion d'Atenes eren escenari de la clausura del 40è Ral·li Acropolis, sisena prova en el calendari del campionat del món de l'especialitat. La prova grega, que era puntuable pels campionats de pilots, constructors, així com el mundial de producció, portava fins a 93 equips a formalitzar-hi oficialment la seva inscripció. Amb tots ells presents a la rampa de sortida, ubicada també a Atenes, iniciaven a partir del diumenge 30 de maig el camí cap un recorregut programat a 36 proves especials de 545,39 km cronometrats que 46 d'ells aconseguirien completar.

Sainz-Moya tenien un ral·li agre-dolç a Grècia.

La primera etapa del ral·li, celebrada a 11 proves especials de 163,41 km cronometrats que conduien els participants fins a Delfos, veia entre la sorpresa i la perplexitat com el veterà pilot finlandès Ari Vatanen, guanyador de les edicions de la cita grega els anys 1980 i 1981 amb David Richards a la seva dreta, persona la qual ara exercia el rol màxim a Prodrive, preparador del seu cotxe actual, guanyava consecutivament les cinc primeres especials cronometrades del programa, malgrat que el pilot tornava a la competició automovilística en aquesta cita tan dura després del seu accident al darrer Paris-Dakar del mes de gener. La gesta s'assolia gràcies en bona part a que el seu Subaru Legacy RS portava el dorsal número 10 a la porta, el que permetia a Ari Vatanen i Bruno Berglund trobar-se-les amb molta menys pedra o grava que els seus rivals precursors.

Entre aquests els francesos de Toyota Didier Auriol i Bernard Occelli eren els més ben situats després dels 5 escratxs consecutius de la parella escandinava de Subaru, classificant-se a 28 segons dels líders i amb només 1 segon d'avantatge vers l'altre auto de la constelació de les Plèiades, el pilotat pels escocesos Colin McRae i Derek Ringer.

Una altra parella relativament veterana, la de Ford formada pels italians Massimo Biasion i Tiziano Siviero, acabaven amb la ratxa triomfal dels líders, potser també en part perque aquests van relaxar una mica el ritme, mentre que en la setena cronometrada, i de nou amb escratx d'Ari Vatanen i Bruno Berglund, els francesos Didier Auriol i Bernard Occelli començaven a endarrerir-se a causa d'una baixada en la pressió d'oli per un forat al càrter que els suposava cedir prop de 4 minuts en dues especials consecutives. Tot i que la fuita es reparava, els pilots es veien obligats a abandonar la prova en trencar el motor del seu cotxe a manca de dues proves cronometrades per completar a jornada, després de fer un aterratge virolent en un tram en el que la línia final s'havia instal·lat més enllà del punt prèviament establert.

La desaparició paulatina del Toyota Celica Turbo 4WD de Didier Auriol i Bernard Occelli, facilitava el doblet provisional de Subaru, amb els britànics Colin McRae i Derek Ringer en segona posició a una mica menys d'1 minut dels seus companys d'equip, mentre que per darrera Miki Biasion i Tiziano Siviero s'immiscien en una lluita per la tercera plaça amb els finlandesos de Toyota Juha Kankkunen i Juha Piironen i de la que tampoc es podia descartar els francesos de Ford François Delecour i Daniel Grataloup, donada la distància tan curta que existia en aquell moment de la jornada.

Estrategia o no de cara a la segona etapa, el cert es que Juha Kankkunen i Juha Piironen van perdre el pols en la recta final de la jornada dominical amb els dos Ford oficials, amb el que l'entrada al parc tancat de Delfos es feia amb els finlandesos de Toyota en cinquena posició, just per davant dels campions mundials en vigència Carlos Sainz i Luis Moya i per darrera dels dos Subaru i dels dos cotxes de l'oval.

Ari Vatanen i Bruno Berglund accedien a la neutralització de l'etapa com a líders provisionals del ral·li després d'haver acumulat un total de 8 temps escratx en les 11 proves especials que s'havien celebrat, una situació que pel pilot finlandès no es produia des de 1985, any del seu greu accident a l'Argentina i que el va mantenir 2 anys allunyat dels ral·lis. Colin McRae i Derek Ringer per la seva part mantenien la segona posició per només 5 segons de marge vers els més experimentats Miki Biasion i Tiziano Siviero i a 1 minut i 12 segons dels líders, mentre que els italians a la seva vegada entraven a Delfos havent acumulat 14 segons menys que els seus companys d'equip francesos François Delecour i Daniel Grataloup. Juha Kankkunen i Juha Piironen eren cinquens a 16 segons de l'últim dels Ford, mentre que els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya eren sisens a 13 segons del Toyota, obrint-se doncs tot un ventall de possibilitats de cara les següents jornades.

La segona etapa del ral·li, un bucle amb arribada i sortida a Delfos de 13 proves cronometrades sobre terra i que suposaven afegir 190,02 km al rutòmetre, va esdevenir especialment moguda. Carlos Sainz i Luis Moya iniciaven la seva remuntada en la primera especial del dia marcant-hi el seu primer escratx al ral·li, gràcies en bona part a que ara sortien a pista en una posició més óptima de cara a la tracció que en la jornada inaugural. Mentre que en la segona Colin McRae i Derek Ringer desapareixien de la competició en reventar una roda que acabava amb el seu Legacy RS sobre tres rodes i la suspensió trencada. L'incident donava pas als dos Ford Escort RS Cosworth a les places provisionals de podi a les que tan Juha Kankkunen i Juha Piironen, com Carlos Sainz i Luis Moya hi seguien aspirant.

La parella espanyola del Lancia del Jolly Club, Carlos Sainz i Luis Moya, seguien llimant distàncies amb els equips precursors en tornar-se a imposar en la tercera especial del dilluns, mentre que François Delecour i Daniel Grataloup amb tres millors registres consecutius superava als seus companys d'equip italians i es classificava a 24 segons d'Ari Vatanen i Bruno Berglund.

Arribats a l'equador de l'etapa, setena especial cronometrada, Carlos Sainz i Luis Moya s'anotaven el seu tercer millor registre del dia i del ral·li, gràcies al qual la parella espanyola i campiona mundial en vigència superava a Juha Kankkunen i Juha Piironen en la quarta posició provisional del ral·li, mentre que François Delecour i Daniel Grataloup seguien escurçant distàncies amb els líders. De fet una especial més tard, i quan només mancaven 5 proves especials per a completar la jornada, aquesta havia esdevingut de només 12 segons, el que va esperonar Ari Vatanen i Bruno Berglund, que en aconseguir el seu primer escratx del dia, retornaven als seus més immediats perseguidors 10 segons dels que havien cedit.

La desena especial cronometrada de la jornada i vint-i-unena en el comput global del ral·li va esdevenir especialment traumàtica, en quan de cop desapareixien del ral·li Ari Vatanen i Bruno Berglund per sortida de pista i posterior volcada, així com Juha Kankkunen i Juha Piironen que hi trencaven el motor del seu Toyota Celica Turbo 4WD. François Delecour i Daniel Grataloup accedien així al liderat provisional del ral·li, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya, malgrat que passaven a ocupar places de podi, veien truncada la seva remuntada en quan hi trencaven un palier i cedien de cop més de minut i mig vers Miki Biasion i Tiziano Siviero.

El retard amb el que van accedir al següent control horari per les reparacions fetes sobre el seu Lancia Delta HF Integrale, els suposava rebre una penalització de minut i mig al terme de la següent cronometrada, amb el que la parella espanyola es veuria superada pel Mitsubishi Lancer Evo d'Armin Schwarz i Nicky Grist.

No tot estava dit encara, doncs a manca de dues cronometrades per completar l'etapa, una averia elèctrica va començar a afectar al Ford Escort RS Cosworth de François Delecour i Daniel Grataloup, els quals cedien pràcticament 1 minut en la penúltima especial i el liderat provisional que anava a parar a mans de Miki Biasion i Tiziano Siviero i prop de 20 minuts en el darrer tram cronometrat del dia que feia baixar als francesos fins a la vuitena posició provisional i amb un marge prou ampli vers els seus precursos com per pensar en remuntades.

Així doncs l'entrada al parc tancat de Delfos a quarts de nou del vespre es feia amb Massimo Biasion i Tiziano Siviero com a líders provisionals, seguits a 2 minuts i 34 segons pel Mitsubishi Lancer Evo d'Armin Schwarz i Nicky Grist. Carlos Sainz i Luis Moya eren tercers classificats a 3 minuts i 2 segons dels líders, mostrant-se agre-dolços doncs de no haver-se trencat el palier podrien estar en condicions de lluitar per la victòria, peró si més no es trobaven en places de podi després d'haver tingut un mal inici de temporada.

La tercera i última etapa conduia als 57 equips supervivents des de Delfos fins Atenes mitjançant 12 proves especials de 191,96 km cronometrats, sent així l'etapa més llarga del ral·li. Una etapa que s'iniciava amb un igualtat absoluta, doncs François Delecour i Daniel Grataloup empataven a l'escratx amb els seus companys Miki Biasion i Tiziano Siviero, mentre que al segon millor temps hi empataven Armin Schwarz i Nicky Grist amb Carlos Sainz i Luis Moya. Aquests últims s'imposaven en la següent cronometrada i retallaven 4 segons a la parella dels tres diamants vermells que els precedien.

François Delecour i Daniel Grataloup s'imposaven en les 4 següents proves cronometrades, i sempre amb Carlos Sainz i Luis Moya just per darrera seu, amb el que la parella del Jolly Club aconseguien fer-se amos de la segona plaça provisional en detriment del Mitsubishi d'Armin Schwarz i Nicky Grist. L'esforç dels francesos de Ford va ser en va, ja que amb prou feines aconseguien reduir a la meita els 5 minuts de demèrit que tenien vers el seté classificat en iniciar-se l'etapa, més encara quan a manca de cinc proves cronometrades per a completar el recorregut programat, el motor del seu cotxe defallia davant l'exigència demandada pels pilots.

Carlos Sainz i Luis Moya prenien llavors la veu cantant i s'imposaven consecutivament en les cinc proves cronometrades següents, o dit d'una altra manera, Miki Biasion i Tiziano Siviero treien la calculadora per tal de mesurar els esforços i assegurar-se tornar a guanyar un ral·li del mundial tres anys després de la seva última victòria a l'Argentina. Els companys d'equip dels espanyols al Jolly Club, els també italians Andrea Aghini i Sauro Farnocchia, s'imposaven en la darrera especial cronometrada mentre que l'uruguaià Gustavo Trelles i l'argentí Jorge del Buono, amb un tercer Delta HF Integrale del Jolly Club, superava el cotxe homòleg de l'equip Astra pilotat per Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne.

Amb l'entrada a Atenes es donava per finalitzada la 40ena edició del ral·li, la qual es saldava amb la victòria de Massimo Biasion i Tiziano Siviero, la primera des de que defensaven els interessos de Ford. Els italians invertien un temps total de 6 hores 54 minuts i 35 segons per cobrir els 545,39 km cronometrats, 1 minut i 13 segons menys que els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya que pujaven així al podi per primera vegada en la temporada, mentre que Armin Schwarz i Nicky Grist, en precisar 2 minuts i 44 segons més que els guanaydors de l'event, tancaven el podi grec donant aquest honor per primera vegada al Mitsubishi Lancer Evo.

Schwarz-Grist donaven el primer podi al Mitsubishi Lancer Evo.

En el mundial reservat a vehicles de producció, el ral·li s'iniciava amb un estira i arronsa entre el Lancia Delta HF Integrale dels argentins Jorge Recalde i Martin Christie amb el Ford Escort RS Cosworth de l'àrab Mohammed Bin Sulayem i l'irlandès Ronan Morgan, els quals s'anaven alternant en la primera posició provisional del certamen. Els 5 minuts i 48 segons peró que perdien els argentins del Jolly Club en la cinquena especial, posava final a la lluita, facilitant força les coses als líders que, lluny d'alçar el peu de l'accelerador, encara s'adjudicaven tres millors registres més per elevar les distàncies vers els italians Alessandro Fassina i Luigi Pirollo per sobre dels 6 minuts, els quals en la última especial dominical es veien superats per Jorge Recalde i Martin Christie que els hi prenien el segon lloc després d'una gran remuntada.

Dilluns es mantenia l'status quo, més encara quan en les tres primeres cronometrades els tres primers classificats es classificaven en el mateix ordre en les proves individuals, peró en la recta final de la segona etapa tot canviaria radicalment quan primer Jorge Recalde i Martin Christie es veien forçats a manca de tres cronometrades per completar la jornada en trencar les suspensions del seu Lancia, mentre que una especial més tard arribava l'hora de Mohammed Bin Sulayem i Ronan Morgan amb la caixa de canvis inoperativa. Tot plegat deixava a Alessandro Fassina i Luigi Pirollo al capdavant de la provisional amb 6 minuts i mig de marge vers el cotxe homòleg dels locals Notis Yiagnissis i Giorgios Kerantzakis. Marge suficient per a que els italians afrontessin les últimes cronometrades del dimarts amb calma i anotar-se així la victòria per 3 minuts i 54 segons.

La victòria suposava la segona del pilot italià en la temporada, amb el que aquest acumulava ja 26 punts i recuperava la primera posició provisional del campionat per davant del portugués Antonio Coutinho.

Fassina-Pirollo trobaven l'equilibri adequat entre velocitat i fiabilitat .

En el campionat de pilots l'abandonament de bona part dels que ocupaven places capdaventeres, permetia que en la general no es visquessin canvis massa importants més enllà de la pujada del tercer fins al segon lloc per part del guanyador del ral·li, el vicentí Massimo Biasion. François Delecour ara doncs liderava la provisional per davant del seu company d'equip per 4 punts de marge mentre que Juha Kankkunen passava a ocupar el lloc de les places de podi al campionat.

Pilot

Punts

François Delecour

55

Massimo Biasion

51

Juha Kankkunen

43

En el campionat de constructors la lluita entre Ford i Toyota per la corona s'estrenyia molt, fins al punt en que ambdues marques assolien un empat a 77 punts. Mitsubishi per la seva banda, gràcies al seu primer podi de l'any, mantenia les distàncies amb Lancia alhora que desplaçava fora del podi a Subaru, que se n'anava de Grècia amb les mans buides.

Constructor
Punts

Ford

Toyota

77

77

Mitsubishi

47

Lancia

43

Especificacions tècniques
Motor

4 cilindres en línia de 1997,4 centímetres cúbics (85,00 mm de diàmetre - 88,00 mm de carrera) amb turbo i brida de 34 mm.

Potència

300 CV a 5250 rpm

Canvi

Seqüencial de 5 velocitats

Transmissió

A les 4 rodes

Longitud

4005 mm

Amplada 1770 mm
Alçada 1300 mm
Distància entre eixos 2448 mm
Pes mínim 1230 kg

 

Títols
Constructors 2001 i 2002
Pilots Marcus Grönholm: 2002

Si bé Peugeot ja havia assajat la caixa de canvis de 5 velocitats en el 206 WRC de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen pilotaven en el 21è Ral·li d'Argentina a principis del mes de maig, no va ser fins a l'arribada del Ral·li de Xipre que aquest element novedós va passar a ser emprat en totes les unitats oficials de la marca francesa. Si bé aquesta era la principal evolució que rebia el 206 WRC, no era l'única, motiu pel qual es considera com a data del debut del cotxe l'1 de juny de 2001 coincidint amb el transcurs de la primera etapa de la ronda mediterrània oriental. Els colectors es redissenyaven, així com el turbo, per tal de poder entregar més potència a règims baixos, mentre que un capó nou, permetia una major ventilació del motor. Tanmateix es redistribuien diferents elements sota el capó per tal de permetre unes assistències més ràpides.

Malgrat les millores, Didier Auriol i Denis Giraudet hagueren d'abandonar la cita de debut per excès de temperatura en el seu motor, mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen ho feren per manca de pressió de carburant i suspensions respectivament. A Grècia, següent ronda del calendari del campionat del món, Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen marcaven el primer podi per a l'evolució, mentre que la primera victòria arribaria de la mà de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen en el 51è Ral·li 1000 Llacs.

Amb la celebració del Ral·li Acròpolis 2002, Peugeot posava a disposició dels seus pilots oficials una nova evolució del 206 WRC, pel que la versió de 2001 va estar operativa com a unitat de marca al llarg de 15 esdeveniments del mundial, en les que els seus pilots hi aconseguien acumular un total de 21 places de podi i 8 victòries, generant així una ratio de victòries per participacions del 53,3 %.

Marcus Grönholm:

1000 Llacs 2001, Austràlia 2001, RAC Rally 2001, Suècia 2002 i Xipre 2002.

Gilles Panizzi:

Sanremo 2001, Tour de Corse 2002 i Catalunya-Costa Brava 2002.

Loeb-Elena guanyaven un ral·li especialment mogut.

Figurant com la setena ronda en el calendari del campionat del món, el diumenge 1 de juny de 2008 finalitzava a Tatoi, a les afores d'Atenes, el 55è Ral·li Acròpolis. La cita, puntuable pels certàmens reservats a pilots, marques i producció, tenia un recorregut composat per 20 proves especials cronometrades d'una corda de 331,52 km, a les que 60 equips dels 62 que prèviament hi havia formalitzat la seva inscripció, començarien a fer front a partir del divendres 30 de maig; 42 d'aquests equips aconseguirien arribar diumenge al migdia al parc tancat.

Solberg-Mills portaven al debutant Impreza S14 fins al segon lloc.

El ral·li arrancava divendres amb un bucle de 3 trams que es celebrava en dues ocasions, matí i tarda, als que se'ls hi unia una especial espectacle celebrada a Tatoi al capvespre per tal d'assolir les 7 proves especials programades de 110,08 km de distància, on la principal incògnita romania en els pneumàtics, doncs sense el sistema anti-punxades, el sòl grec podia ser extremadament dur amb ells.

Els finlandesos de Ford Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s'imposaven en l'especial inaugural per tal d'esdevenir els primers líders de la prova, rol que la parella s'encarregaria de confirmar amb el millor temps en la tercera i última especial del bucle matinal després de l'ofensiva llençada per Sébastien Loeb i Daniel Elena en la segona cronometrada, que si més no servia per desbancar als seus companys d'equip Dani Sordo i Marc Martí de la segona posició després de que la parella espanyola guanyés el tram de proves i s'adjudiqués el segon millor temps en els dos primers trams de la jornada.

Fet el pertinent pas per les assistències intermèdies, els pilots es disposaven a tornar a passar per les 3 especials cronometrades, en la primera d'elles, quarta en el còmput global de la jornada i del ral·li, Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien aturar el cronòmetre abans que ningú, i el pilot francès i el copilot monegasc passaven a liderar la prova gràcies a la coincidència amb una punxada soferta per Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, que malgrat tot, només cedien una desena de segons.

Els nous líders repetien resultat en la cinquena i sisena prova especial, mentre que en l'última d'aquestes els seus companys d'equip, Dani Sordo i Marc Martí, veient com no havien aconseguit distanciar-se netament de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila en la segona posició tot i els 4 segons temps escratx aconseguits en els 5 trams celebrats fins aquell moment, decidien aixecar el peu de l'accelerador el just i necessari per tal de que la parella finlandesa de Ford els superés i així l'endemà aquests sortissin per davant seu.

Així va ser, amb tan mala fortuna pels de l'oval que a les acaballes de la sisena especial, tan Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, com els seus companys Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, endarrerits pel fet de sortir obrint pista, picaven contra una pedra a les acaballes de l'especial, deixant el seu cotxe en unes condicions que no eren les òptimes per celebrar l'especial espectacle que tancava la jornada i la qual no modificava l'ordre de sortida de l'endemà.

Els estonians Urmo Aava i Kuldar Sikk, al volant d'un Citroën C4 WRC, s'anotaven el millor temps a Tatoi, tanmateix primer escratx pel pilot al mundial, mentre que els dos Ford Focus RS WRC'07 oficials s'hi deixaven prop d'1 minut, allunyant-se de pràcticament qualsevol opció a victòria.

Amb aquest mal tràngol pels dos equips finlandesos de Ford, els participants feien entrada al parc tancat de Tatoi, on s'hi arribava amb Sébastien Loeb i Daniel Elena en la primera posició per 15,7 segons de marge vers els seus companys Dani Sordo i Marc Martí. Petter Solberg i Phil Mills, al volant del debutant Subaru Impreza S14 WRC, eren tercers classificats a 59,1 segons dels líders, sota la pressió del germà del pilot, Henning Solberg, i el seu compatriota Cato Menkerud, els quals estaven a 6,9 segons de la darrera posició de podi. Urmo Aava i Kuldar Sikk mantenien certes opcions a 16,4 segons de la parella de Subaru, si bé els estonians tenien a només 3,4 segons el Focus RS WRC'07 de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila.

La segona jornada del ral·li, una mica més llarga que l'anterior amb 119,12 km cronometrats al llarg de 6 proves especials, s'iniciava amb el temibles 32,16 km del tram Aghii Theodori, on els pilots de Citroën decidien reservar-se una mica donat el marge que tenien al capdavant de la classificació, permetent el lluïment dels dos equips de Ford, que aturaven els cronòmetres en primera i segona posició just per davant dels dos Subaru Impreza S14 WRC oficials.

En la segona prova especial es produïa un cop de teatre quan Sébastien Loeb i Daniel Elena cedien una mica més de mig minut a causa d'una punxada en una roda i els campions del món s'intercanviaven les posicions amb els seus companys d'equip, Dani Sordo i Marc Martí. Paral·lelament Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen hi trencaven les suspensions posteriors, i si bé en la segona especial els finlandesos no perdien massa temps, en la tercera destorbaven una mica a Petter Solberg i Phil Mills que venien per darrera seu en l'especial.

Després d'un petit descans en el re-agrupament del migdia, els pilots tornaven a afrontar les cronometrades matinals, i en la segona passada per Aghii Theodori, malgrat la cautela amb la que pilotaven Dani Sordo i Marc Martí, la parella espanyola tenia la desgràcia de punxar una roda i malmetre la banda de rodadura d'una altra, amb el que els líders es quedaven sense rodes de recanvi en el que restava de bucle.

Una especial més tard, la cinquena, els espanyols tornaven a punxar una roda, amb el què el canvi de posicions produït al matí, ara desfeia i per tant Sébastien Loeb i Daniel Elena retornaven al liderat de la prova, mentre que Dani Sordo i Marc Martí baixaven fins la segona posició. Competint però amb una roda punxada, la parella de Citroën perdia 4 minuts i mig en la darrera prova sabatina i el pilot càntabre i el copilot català baixaven fins la setena posició provisional.

Entre els Ford les coses tampoc no anaven gaire millor, doncs una averia del turbo en el Focus RS WRC'07 de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, ocasionava als finlandesos una pèrdua important de potència que els suposava endarrerir-se uns 8 minuts en el bucle de la tarda i passar de la quarta posició fins la vuitena.

Amb tots aquests incidents es neutralitzava la segona etapa, moment en el que Sébastien Loeb i Daniel Elena ocupaven la primera posició per 28,7 segons de marge vers Petter Solberg i Phil Mills. Henning Solberg, germà de l'anterior, i Cato Menkerud tancaven les places de podi a 1 minut i 5,3 segons de la parella líder amb la tranquil·litat que els hi donava tenir a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, quarts classificats, a gairebé 2 minuts del seu temps acumulat.

Vistes les condicions, els classificats en les primeres posicions sortien disposats a pilotar amb cautela al llarg de les 7 proves especials dominicals de 102,32 km de distància cronometrada, i així equips com el de Subaru format per Chris Atkinson i Stéphane Prévot, els finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila o els italians Gigi Galli i Giovanni Bernacchini, retirats en el transcurs de la segona cronometrada de la primera jornada, cobraven un rol protagonista.

Tanmateix Henning Solberg i Cato Menkerud afrontaven amb excessiva calma el bucle matinal, tanta que la parella noruega de l'equip satèl·lit de Stobart veia com els oficials de la marca de l'oval passaven d'estar a gairebé dos minuts de la seva posició fins a mig minut. El canvi s'acabava forjant en la quarta prova dominical, primera del bucle de la tarda, quan un problema de motor apareixia en el cotxe de l'equip dels camioners, que en cedir una mica més de 5 minuts perdien quatre posicions de cop. El degoteig de segons seguia per a la parella, mentre que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen pescaven una plaça de podi en aigües braves.

Com en les passades de primera hora del matí, Gigi Galli i Giovanni Bernacchini i per partida doble Jari-Matti Latvala i Mikka Anttila s'anotaven els millors registres, mentre que en l'especial espectacle de Tatoi, que tancava la 55ena edició de l'esdeveniment, el registre més baix era per a Dani Sordo i Marc Martí.

El camí des de l'especial espectacle de Tatoi fins al parc tancat, ubicat a la mateixa població, no va revertir cap tipus de problema pels participants que restaven en actiu i per tant la prova grega es donava per finalitzada sense cap mena de sobresalt amb la victòria de Sébastien Loeb i Daniel Elena. La parella francòfona de Citroën invertia un temps total de 3 hores 54 minuts i 54,7 segons en recórrer els 339,94 km del programa, 1 minut i 9,5 segons menys que Petter Solberg i Phil Mills, els quals feien debutar el nou Impreza S14 WRC amb podi. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, amb una mica de fortuna, tancaven el grup de pilots amb dret a pujar al podi en precisar 1 minut i 56,1 segons més que els guanyadors.

Al final Hirvonen-Lehtinen aconseguien entrar en el podi en una prova d'eliminació.

En el certamen reservat a vehicles de producció, el ral·li resultava tan o més dantesc que en la categoria absoluta. Mirco Baldacci i Giovanni Agnese, guanyadors de la primera cronometrada, eren les primeres víctimes de la duresa hel·lènica, i ja en la següent especial deixaven el testimoni a Nasser Al-Attiyah i Chris Patterson davant l'ímpetu de Juho Hänninen i Mikko Markkula, els quals al terme de la tercera especial accedien al liderat provisional.

Malauradament pels interessos de la parella finlandesa, aquests no farien entrada al parc tancat en la primera posició, doncs en l'última prova forestal els líders cedien minut i mig en una punxada, i amb aquest temps, la primera posició que recalava en mans de Nasser Al-Attiyah i Chris Patterson.

Dissabte Juho Hänninen i Mikko Markkula tornaven a la càrrega i aprofitant els 10 minuts que es deixaven els líders per un problema de frens, problema que els suposaria l'abandonament en la següent especial, la parella finlandesa recuperava el liderat de la categoria. Aghii Theodori dictava sentència, i en la seva segona passada els líders es veien obligats a abandonar la jornada, el que situava l'austríac Andreas Aigner i l'alemany Klaus Wicha en la primera plaça, completant l'etapa amb més de 2 minuts de marge.

En l'etapa final dominical, Juho Hänninen i Mikko Markkula tornaven a mostrar maneres al volant guanyant totes les especials, mentre que els protegits de RedBull, Andreas Aigner i Klaus Wicha, administraven les distàncies per tal d'aconseguir la victòria, la segona per l'austríac en la temporada que li permetia liderar la taula provisional amb 6 punts de marge vers el finlandès Jari Ketomaa.

Aigner-Wicha sumava la segona victòria de la temporada en un ral·li molt trencador.

En el campionat de pilots, el resultat de la cita grega produïa un relleu en la part més alta de la classificació, doncs el francès Sébastien Loeb gràcies a la seva cinquena victòria de la temporada superava per un sol punt al finlandès Mikko Hirvonen. D'altra banda, l'australià Chris Atkinson, malgrat no sumar cap punt, seguia tancant el podi provisional, ara amb 5 punts de marge vers Jari-Matti Latvala i 6 amb Dani Sordo.

Pilot

Punts

Sébastien Loeb

50

Mikko Hirvonen

49

Chris Atkinson

31

En el campionat de constructors, Citroën era la marca que obtenia el millor resultat de la seva visita a terres hel·lèniques, gràcies sobretot a la victòria aconseguida pel cap de files de la marca. Ford mantenia la primera posició provisional, però el marge s'eixugava fins a només 2 punts. Subaru, tot i el podi i el debut del S14 WRC, seguia restant en terra de ningú, lluny de les altres dues principals marques oficials, però amb neta diferència vers l'equip privat Stobart, Munchi's o els debutants a la categoria reina, Suzuki.

Constructor
Punts

Ford

81

Citroën

79

Subaru

50