Tres equips FIAT van rotar per la primera posició, sent finalment Röhrl-Geistdörfer qui la van saber conservar millor. Amb la ciutat d'Atenes com escenari, el divendres 2 de juny de 1978 finalitzava el 25è Ral·li Acropolis, cinquena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis i sisena prova de la Copa FIA de pilots. El recorregut de l’esdeveniment grec estava composat per 54 proves especials d’asfalt i terra, llur distància total competitiva s’elevava fins als 772,10 km cronometrats, una corda a la que els 160 equips que prenien la sortida als peus del Parthenon el dilluns 29 de maig, dels 183 que prèviament havien oficialitzat la seva inscripció, només 37 l’aconseguien superar.
FIT es treia l'espina de l'any passat i aconseguia un fantàstic doblet amb Alén-Kivimäki en segona posició. La primera etapa desplaçava la caravana del ral·li des de la capital, Atenes, fins al centre neuràlgic de l’esdeveniment, Kalambaka, un viatge que es portava a terme mitjançant 13 proves especials de 173 km competitius al llarg del dilluns 29 de maig. Walter Röhrl i Christian Geistdörfer s’imposaven en la primera especial cronometrada per uns segons per davant dels seus companys d'equip Markku Alén i Ilkka Kivimäki, amb el que lògicament l’equip FIAT inciava el seu camí al ral·li amb un doblet. En la següent prova especial cronometrada, els seus companys de formació italians, Sandro Munari i Mario Mannucci, marcaven el millor temps i els transalpins es feien amb el lideratge de la provisional per davant de Markku Alén i Ilkka Kivimäki, mentre que Walter Röhrl i Christian Geistdörfer baixaven fins al tercer lloc. A mesura que avançava l’etapa, la lluita entre finlandesos i italians es mantenia tancada, amb unes distàncies que mai van arribar a superar la desena de segons, mentre que els alemanys federals Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, a una mica més de mig minut dels seus companys de formació, aconseguien desempallegar-se de la pressió del Lancia Stratos HF dels locals Anastásios Livierátos “Siroco” i Manólis Markinos, en quan aquests eren víctimes de les punxades. La vacant en el quart lloc la passaven a ocupar els francesos de Toyota Jean-Luc Thérier i Michel Vial, tanmateix líders entre els Grup 2. La desena prova especial de l’etapa era cancel·lada, mentre que al terme de l’especial següent els italians rebien uns 3 minuts i mig de penalització en haver de canviar un semiarbre de transmissió en el seu 131 Abarth; el que enviava la parella al cinquè lloc de la provisional. Markku Alén i Ilkka Kivimäki prenien així el lideratge de la taula, mentre que Jean-Luc Thérier i Michel Vial s’immiscien en les posicions de podi, alhora que els seus companys d’equip, Ove Andersson i Henry Liddon, s’enfonsaven en la classificació en patir problemes d’injecció en el seu Celica. A l’arribada a Kalambaka Markku Alén i Ilkka Kivimäki ocupaven la primera posició amb 49 segons de marge amb Walter Röhrl i Christian Geistdörfer i per 56 segons amb Jean-Luc-Thérier i Michel Vial. Tot i tenir el seu Opel Kadett GT/E força abonyegat després d’haver fet la croqueta al tram d’Aliki, els suecs Anders Kulläng i Bruno Berglund eren quarts a 2 minuts i 49 segons de la parella finlandesa de FIAT, mentre que els companys italians dels primers, Sandro Munari i Mario Mannucci, ocupaven la cinquena plaça a 3 minuts i 54 segons. A Kalambaka, als peus del pintoresc Monestir de Meteora, no hi arribaven 46 formacions participants, destacant-se l’absència de Jean-Pierre Nicolas i Vincent Laverne en patir una fuita hidràulica en el seu Citroën CX 2400. El mateix dilluns al vespre s’iniciava la segona etapa del ral·li, un bucle amb inici i final a la mateixa ciutat, que estava composat per 8 proves especials de 175,5 km cronometrats. Les precipitacions de pluja eren abundants, amb el què les pistes esdevenien un fangar. Markku Alén i Ilkka Kivimäki s’imposaven en la primera d’elles per tal d’eixamplar distàncies al capdavant de la classificació, mentre que Jean-Luc Thérier i Michel Vial ho feien en la següent per tal de rellevar a Walter Röhrl i Christian Geistdörfer del segon lloc. Un guany que seria efímer, doncs si bé la tercera prova especial programada era cancel·lada, a continuació la parella germànica de la marca torinesa encadenava 4 victòries de tram consecutives. En aquests compassos inicials de l’etapa els Opel estaven en problemes, Achim Warmbold i Hans Sylvan patien una sortida de pista i perdien una vintena de minuts de l'incident, mentre que els seus companys d'equip i més ben classificats, els suecs Anders Kulläng i Bruno Berglund, després de patir una punxada i perdre forces posicions a la classificació en el transcurs de la primera prova especial de l’etapa, veien com se’ls hi trencava la direcció del seu Kadett GT/E en la cronometrada següent i aquests acabaven patint una sortida de pista que els suposava l'abandonament. Més avançat l’escull, els italians Sandro Munari i Mario Mannucci, quarts classificats a la provisional, havien d’abandonar la competició en trencar les suspensions posteriors del seu 131 Abarth, mentre que Markku Alén i Ilkka Kivimäki en arrancar una roda del seu FIAT a les acaballes de la quarta prova especial de l’etapa, entregaven el lideratge als per llavors llebrers Walter Röhrl i Christian Geistdörfer. Els francesos de Toyota Jean-Luc Thérier i Michel Vial patien una punxada a mig escull, i en deixar-s’hi uns 12 minuts en l’incident, aquests alleugerien enormement la pressió que estaven exercint sobre els líders alemanys, qui retornaven al parc tancat de Kalambaka amb 4 minuts i 29 segons de marge en relació als seus companys d’equip Markku Alén i Ilkka Kivimäki i amb 10 minuts i 42 segons de coixí amb els propis pilots de la marca nipona. Després de tots els incidents acumulats al llarg de la segona etapa i d’una important remuntada, els Datsun 160J de Shekhar Mehta i Yvonne Mehta i de Harry Källström i Claes Billstam, tancaven la pinça dels cinc primers classificats a 15 minuts i 44 segons i 16 minuts i 12 segons dels líders respectivament, gràcies a estar al volant d'uns cotxes que es mostraven molt robustos i molt regulars, i per tant molt adequats a la duresa de la cita grega. Amb la disputa de la tercera etapa, els participants abandonaven Kalambaka per dirigir-se de nou cap a la capital, concretament a la localitat costanera veïna de Glyfada. Un desplaçament que es duria a terme mitjançant 11 proves especials de 157,7 km competitius i en el què el dimecres 31 de maig al matí, hi prenien part 94 formacions participants. Les distàncies eren importants entre els membres de l’equip FIAT, així com entre aquests amb els seus primers perseguidors, els francesos de Toyota Jean-Luc Thérier i Michel Vial, motiu pel qual els responsables esportius de la firma italiana havien demanat als seus pilots fixar les posicions de no patir cap mena de problema técnic. Tot i la consigna, els seus pilots es mostraven com els més ràpids en la lluita contra el cronòmetre pràcticament al llarg de tota l’etapa, amb 6 victòries parcials per a Markku Alén i Ilkka Kivimäki i 4 per a Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, amb el què els finlandesos eixugaven part del seu demèrit amb els seus companys alemanys. Tanmateix, tot i acumular uns 10 minuts de retard en el moment de sortir del parc tancat de Kalambaka, Jean-Luc Thérier i Michel Vial seguien atacant i oferint uns temps molt interessants, fins que sobre l’equador de l’escull, concretament a l’especial de Desfina, havien d’abandonar la competició en trencar-se’ls-hi la corretja de distribució del seu Celica. Amb la baixa del Toyota Celica dels francesos, la darrera posició del podi se la passaven a rifar els dos Datsun 160J oficials, llur rendiment a l’esdeveniment grec era molt parell, si bé els suecs Harry Källström i Claes Billstam aconseguien superar al llarg d’aquest tercer escull als seus companys d’equip kenyans, el matrimoni Mehta, per un marge no massa ampli. Així doncs, a l’entrada al parc tancat de Glyfada el dimecres, Walter Röhrl i Christian Geistdörfer encapçalaven la classificació per 2 minuts i 58 segons de marge amb els seus companys Markku Alén i Ilkka Kivimäki, mentre que Harry Källström i Claes Billstam tancaven les posicions de podi a 18 minuts i 48 segons dels líders i per 21 segons de marge amb els seus companys Shekhar Mehta i Yvonne Mehta. Ove Andersson i Henry Liddon, cinquens, es trobaven ja a 29 minuts i 33 segons dels líders. La quarta etapa del ral·li era la més breu de totes, amb 7 proves especials programades de 89,5 km de corda cronometrada. Una etapa que suposava una incursió pel Peloponès, llur punt i final es trobava en un indret sant com era Olimpia. Walter Röhrl i Christian Geistdörfer aconseguien el millor temps en 4 dels 7 trams cronometrats, amb el què els líders alemanys eixamplaven distàncies al capdavant de la classificació fins assolir els 6 minuts i 3 segons vers Markku Alén i Ilkka Kivimäki, mermats per uns problemes de palier, amb els què es fitxaven a la conclusió de l’escull. Per la seva banda, Ove Andersson i Henry Liddon, qui havien renovat les suspensions del seu Toyota Celica abans de prendre la sortida del parc tancat de Glyfada, aconseguien 2 victòries de tram en les 2 últimes proves especials de la jornada, però malgrat aquesta bona actuació final, els de Toyota només aconseguien retallar un parell de minuts als Datsun que els precedien i per tant aquests seguien estant lluny, a uns 9 minuts, de la darrera posició de podi. La cinquena i última etapa del ral·li es caracteritzava per ser nocturna, amb 15 proves especials de 176,40 km cronometrats en el seu recorregut, que permetien als participants tornar a creuar el Peloponès per tal d’arribar a Atenes per última vegada. Ove Andersson i Henry Liddon no tiraven la tovallola però, i el pilot suec i el copilot britànic iniciaven l’etapa amb la mateixa dinàmica amb la que aquests havien tancat l’escull anterior, és a dir, imposant-se en les 3 primeres proves especials del programa. Uns resultats que permetien a la parella veure possible la caça dels Datsun que els precedien. Malauradament, en el transcurs de la quarta prova especial de l’etapa, Ladon, el motor del seu Celica deia prou i els pilots es veien obligats a abandonar la competició. En les darreres proves especials cronometrades de l’itinerari es va donar un gir de posicions entre els Datsun; el matrimoni Mehta es trobava marcant uns molts bons registres en els trams més trencats del ral·li, mentre que en el 160J de Harry Källström i Claes Billstam es produïa una fuita hidràulica en el seu sistema de frens, el qual endarreria a la parella sueca que cedia la seva posició de podi en favor dels kenyans per tan sols 25 segons. Arribats a la capital grega doncs, Walter Röhrl guanyava el seu segon ral·li del mundial i precisament en el mateix escenari que tres anys abans li havia donat la seva primera victòria, l'Acròpolis, si bé en aquesta ocasió el navegant era Christian Geistdörfer. Els alemanys aconseguien la victòria amb un temps de 10 hores i 50 segons, un registre que reduïa en 10 minuts i 4 segons l’aconseguit pels seus companys d'equip Markku Alén i Ilkka Kivimäki. El matrimoni composat per Shekhar Mehta i Yvonne Mehta, cobrien els 734,10 km cronometrats celebrats amb temps que era 22 minuts i 46 segons més lent que el dels guanyadors, i aquests tancaven el podi grec com a guanyadors en Grup 2.
Un últim esprint i els problemes dels seus companys d'equip, portava al matrimoni Mehta al podi. En la Copa FIA de pilots, Markku Alén aconseguia comandar la taula gràcies als 6 punts que li otorgaven la segona posició, un resultat que coincidia amb el 0 de l'anterior líder, el francès Jean-Pierre Nicolas, qui malgrat haver guanyat prèviament el Ral·li Monte-Carlo i el Safari Rally, a l'esdeveniment grec es veia obligat a abandonar per avaria en el seu Citroën CX. Per darrera, la victòria que sumava Walter Röhrl a Grècia, permetia al pilot alemany empatar en la tercera posició a 12 punts amb Hannu Mikkola i Björn Waldegård.
Amb la victòria, segona consecutiva després de la marcada a Portugal, FIAT sumava uns importants 18 punts en el certàmen de constructors que els permetien distanciar-se dels seus màxims rivals, els britànics de Ford. Més quan el patró de FIAT va demanar sobre l'equador de l'itinerari a "Siroco" i Manólis Markinos que ataquessin fort per tal de superar el primer Ford classificat, missió que la parella grega a bord d'un Lancia Stratos HF privat, van complir a la perfecció i que deixava als de l'oval blau amb un bagatge de només 9 punts per la setena plaça de Billy Coleman i Jim Porter. Opel per la seva banda, salvava els mobles gràcies a la cinquena plaça final d'Achim Warmbold i Hans Sylvan i tercera en Grup 2, mantenint-se en la tercera posició general a no massa distància dels seus precurssors.
|
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Röhrl-Geistdörfer sorprenien a molts en guanyar la dura prova helena. El dijous 2 de juny de 1983 finalitzava a l'Estadi Olímpic d'Atenes el 30è Ral·li Acròpolis, sisena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis. La prova, iniciada als peus de l'Acròpolis de la capital grega el dilluns 30 de maig, constava de 46 especials cronometrades, 2 d'elles sobre asfalt i unes altres tantes de terreny mixte, sent les restants sobre terra, totalitzant 843,30 km de lluita contra el cronòmetre. La llista d'inscrits s'elevava fins a 137 equips dels que 120 van passar les proves tècniques protocolàries i poder iniciar així el dur recorregut que només seria completat per 36 participants.
Els petits cotxes de propulsió i motor volumètric es van mostrar molt competitius en terra com demostra Alén-Kivimäki en segona posició. De camí a la primera especial cronometrada de les 15 que composaven la primera etapa, l'equip Audi rebia un important revés, quan Michèle Mouton i Fabrizia Pons, guanyadores de l'anterior edició de la cita grega, alertaven per ràdio als seus mecànics que havien patit un accident. Immediatament un equip de mecànics intentaven reparar el seu Quattro A2, peró quan ho aconseguien ho feien fora del màxim permés de retard pel que la parella franco-italiana es trobava fora de competició. La primera cronometrada era una especial llarga de 42,17 km de distància sobre terra i en la que les punxades van ser un problema comú entre diversos pilots, com va ser el cas dels favorits a victòria Hannu Mikkola i Arne Hertz. En ella els italians Attilio Bettega i Maurizio Perissinot van sorprendre a propis i aliens en marcar el millor temps, no només per tractar-se d'un Lancia 037 sobre terra, sinó perque els transalpins afrontaven la cronometrada en tretzena posició, enmig del núvol de pols dels pilots que el precedien. Malhauradament els italians patien una punxada en la segona especial del ral·li i cedien la primera posició als seus companys d'equip alemanys Walter Röhrl i Christian Geistdörfer si bé el millor temps a la especial era per a Markku Alén i Ilkka Kivimäki, els quals passarien a liderar la prova a partir de la tercera prova cronometrada, amb el que els tres equips oficials Lancia havien rotat per la primera posició del ral·li en les tres primeres cronometrades. Per llavors els dos equips d'Audi que restaven en competició van reaccionar i van començar a escurçar distàncies marcant els escratxs, si bé el liderat tornava a estar en mans de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer a partir de la novena especial cronometrada, no va ser fins la dotzena prova del dia en que per fi el liderat anava a parar a mans d'un pilot Audi, concretament Hannu Mikkola i Arne Hertz. La parella escandinava de les quatre anelles a partir de la tercera prova cronometrada havien decidit treure les Michelin oficials i muntar en el seu Quattro A2 les Kleber que portava l'equip semioficial dels austríacs Franz Wittmann i Kurt Nestlinger, amb aquests pneumàtics molt més ressistents i que ja havien muntat en el passat, l'Audi es va mostrar menys vulnerable a les punxades i els pilots van començar a marcar uns molts bons registres, peró no va ser fins la dotzena prova cronometrada en la que Hannu Mikkola i Arne Hertz van materialitzar l'assalt a la primera posició traient profit de les intenses plujes que queien en aquell moment. Els per llavors líders Walter Röhrl i Christian Geistdörfer s'envirollaven en un revolt i els neteja-parabrises del Lancia 037 de Markku Alén i Ilkka Kivimäki no funcionaven, perdent suficient temps com per deixar en primera posició l'Audi del seu màxim rival al campionat. Més endavant Markku Alén i Ilkka Kivimäki van haver de disputar uns 10 km cronometrats sobre la llanda a causa d'una punxada i Walter Röhrl i Christian Geistdörfer van haver de passar certes dificultats en el seu pilotatge a causa d'una suspensió mal reglada, el que va facilitar que al terme de la primera jornada, a quarts d'onze de la nit a Kalambaka, l'Audi de Hannu Mikkola i Arne Hertz i el de Stig Blomqvist i Björn Cederberg ocupessin la primera i la tercera posició respectivament, mentre que la segona, quarta i cinquena posició provisional era pels Lancia 037 de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, Markku Alén i Ilkka Kivimäki i d'Attilio Bettega i Maurizio Perissinot respectivament. L'endemà dimarts a les 9 del matí es donava la sortida a la segona etapa del ral·li, una de les més llargues i més dures en la història de l'Acropòlis que acabaria a quarts d'una de la matinada del dijous a Lagonissi, després de celebrar-se 16 proves cronometrades de 312,33 km de distància total. Stig Bloqmvist i Björn Cederberg es varen llençar a l'atac en els primers compassos del dia, el que permetia a la parella sueca d'Audi aconseguir un total de 3 escratxs en els 4 primers trams celebrats i la segona plaça provisional per darrera dels seus companys d'equip Hannu Mikkola i Arne Hertz, sent especialment important el que els pilots aconseguien en la tercera cronometrada de la jornada, Neraida, de 52,68 km de distància contra el cronómetre i on els escandinaus es feien amb el segon lloc. Però els fantasmes de la fiabilitat dels Audi tornaven quan els suecs esperaven en un control horari. Una petita fuita de combustible causava un conat d'incendi en el seu cotxe, però per sort aquest es va extingir ràpid, aflorant un nou problema, la direcció del seu Quattro A2 estava trencada. Dins l'infortuni, Stig Blomqvist i Björn Cederberg semblaven tenir la sort del seu costat, ja que aquest incident passava en un punt en el que hi havia prou temps per les assistències i els seus mecànics aconseguien fer les reparacions pertinents per evitar l'abandonament del seus pilots, que pagaven el preu de baixar fins la sisena posició provisional per darrera de l'Opel Manta 400 d'Ari Vatanen i Terry Harryman a causa de les penalitzacions per retard. Més entrada la jornada, Stig Bloqmvist i Björn Cederberg perdrien encara una plaça més en trobar-se pilots més lents que ells en pista que eren pràcticament impossibles de rebassar, beneficiant l'altra parella d'Opel formada pel finlandès Henri Toivonen i el seu copilot britànic Fred Gallagher. Timo Salonen i Seppo Harjanne es veien obligats a abandonar el ral·li quan a les acaballes de la jornada trencaven per segona vegada la caixa de canvis del seu Nissan 240 RS. Ja en la penúltima especial cronometrada de l'etapa dues punxades sofertes per Ari Vatanen i Terry Harryman, permetien als seus companys d'equip Henri Toivonen i Fred Gallagher arrebatre la seva cinquena posició provisional, mentre que Attilio Bettega i Maurizio Perissino havien d'avisar dues vegades per ràdio a l'helicòpter d'assistències per dues punxades, en la primera ocasió el pilot italià trencava el gat, mentre que en la segona, les presses per marxar havien fet oblidar a la parella transalpina agafar una roda de recanvi. Amb res a perdre i molt a guanyar, Stig Blomqvist i Björn Cederberg van sortir de Lagonissi dimecres el vespre disposats afrontar la darrera jornada, que es celebrava pel Peloponès, amb la pressió del seu turbo a 2 bars, maniobra amb la que el seu Audi Quattro A2 rendia fins a 420 CV. L'Audi esdevenia una bèstia dificil de domar i que exigia un pilotatge exquisit, doncs les pèrdues de tracció o virolles eren freqüents donada la enorme potència que entregava. Mentrestant pel bàndol de Lancia, els italians decidien treure el filtre de l'aire al 037 de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer per tal de que els pilots alemanys poguessin pressionar a Hannu Mikkola i Arne Hertz, els líders de la prova. Poc després d'iniciar-se la última etapa del ral·li, en la primera cronometrada de fet, Henri Toivonen i Fred Gallagher causaven baixa de la cita en patir una sortida de pista amb el seu Opel Manta 400 i colisionar contra un arbre, l'accident beneficiava a Stig Blomqvist i Björn Cederberg, que sense començar a suar ja guanyaven una posició. Al llarg de l'etapa però el pilot suec es va haver d'esforçar de valent per controlar el seu cotxe, enormement potent i ràpid, el que en fins dues ocasions el va portar a trobar-se a l'Opel Manta 400 d'Ari Vatanen i Terry Harryman en plena especial dificultant encara una mica més la missió de superar els Lancia en la general per a que aquests restessin menys punts en el campionat. En la sisena prova especial nocturna, una fuita en el radiador d'oli, que anava montat en la part posterior de l'Audi Quattro A2 dels líders, deixava a Hannu Mikkola i Arne Hertz fora de la competició i a Walter Röhrl i Christian Geistdörfer novament en primera posició provisional, els quals primer van poder ensumar la fuita d'oli i després veure l'Audi aturat al voral. Els alemanys eren seguits pels seus companys d'equip finlandesos Markku Alén i Ilkka Kivimäki mentre que finalment Stig Blomqvist i Björn Cederberg veien recompensat el seu esforç en superar a Ari Vatanen i Terry Harryman, i Attilio Bettega i Maurizio Perissinot. Arribats al port de Poros es donaven per finalitzades les 46 especials cronometrades programades, desplaçant-se els 36 equips participants que restaven en actiu en ferri fins a Atenes, on tindria lloc la cerimònia de clausura que contra tot pronòstic veia com el Lancia 037 de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer pujava al primer calaix del podi amb un temps de 11 hores 11 minuts i 22 segons per completar els 836,73 km celebrats. Markku Alén i Ilkka Kivimäki ho feien en segona posició a 6 minuts i 20 segons dels seus companys mentre que Stig Bloqmvist i Björn Cederberg salvaven els mobles d'Audi en aconseguir completar el ral·li en tercer lloc a 13 minuts i 56 segons dels guanyadors del mateix.
Blomqvist-Cederberg debutaven a l'Acropolis per salvar els papers d'Audi. Entre les 138 parelles de noms que figuraven en la llista d'inscrits, 42 ho feien amb un turisme millorat, és a dir, un Grup A, la majoria de les quals eren locals i desconegudes per al gran públic. Un cop celebrades les 45 proves especials que es disputaven, qui ocupaven la primera posició final eren els grecs Evangelos Gallo i Ioannis Vassiliadis, qui a bord del seu Toyota Corolla TE71 completaven el recorregut en catorzena posició final i per darrera del Corolla Grup 2 dels seus compatriotes Andreas Papatriantafillou i Kostantinos Stefanis, un tipus de cotxe que si bé estaven autoritzats a competir, no puntuaven en cap certamen de talla mundial.
Gallo-Vassiliadis vencien entre els Grup A. En la general per a pilots, la victòria que aconseguia Walter Röhrl a Grècia unida a l'abandonament de Hannu Mikkola, capgirava la provisional del campionat que ara passava a estar encapçalada pel pilot alemany seguit a 2 punts pel finlandès. Markku Alén, que sumava el seu segon podi consecutiu després de la victòria aconseguida a Còrsega, situava al pilot en tercera posició a 5 punts del seu compatriota i a 7 del seu company d'equip.
En l'apartat reservat a constructors, Lancia gràcies a la seva segona victòria consecutiva, incrementava en quatre punts més la diferència que els separava d'Audi, passant dels 2 punts que hi havia en sortir de Còrsega fins als sis que hi havia a partir d'aquell instant. Opel per la seva banda, sumava 12 punts gràcies al 4t lloc d'Ari Vatanen i Terry Harryman, i perdia la seva segona posició en favor d'Audi per un sol punt.
|
||||||||||||||||
Primera victòria per a Latvala-Anttila des de que defensaven els interessos de VW. Figurant com la sisena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 59è Ral·li Acropolis finalitzava el diumenge 2 de juny de 2013 a Loutraki, població costanera propera al canal de Corint. La prova comptava amb 14 proves especials cronometrades en el seu programa, llur corda competitiva assolia els 306,53 km, la primera de les quals era iniciada per 46 equips dels 50 que oficialment hi havien formalitzat la seva inscripció en els plaços establerts pels organitzadors. La cita grega, que era puntuable pels certàmens de pilots, marques, mundial WRC-2, WRC-3 i el mundial júnior, era completada per 29 dels equips participants.
Sordo-Del Barrio van fer bo alló de nedar i guardar la roba. El tram de qualificació es celebrava el divendres al matí, en el que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia aconseguien el millor temps i escollien afrontar les primeres especials del recorregut en la darrera posició possible per tal de trobar-se menys pedres i grava a la pista. Així doncs, amb el tram de qualificació el divendres pel matí, el recorregut cronometrat s'iniciava divendres per la tarda, amb només 2 proves especials de 73,75 km, la segona de les quals era una versió reduida de la primera i nocturna. En el primer dels trams cronometrats saltava la sorpresa quan primer Sébastien Ogier i Julien Ingrassia punxaven una roda del seu Volkswagen Polo R WRC, el qual poc després s'aturava enmig de l'especial per una averia elèctrica. Els finlandesos de Citroën Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen també eren víctimes dels 47,70 km cronometrats de la primera especial, en trencar-hi la direcció i deixar-se 6 minut, mentre que els escandinaus Mads Østberg i Jonas Andersson es deixaven 3 minuts en completar l'especial sobre 3 rodes. Els companys d'equip d'aquests últims a M-Sport, el rus Evgeniy Novikov i l'austríaca Ilka Minor, eren els autors del millor temps, amb 20,6 segons de marge vers el segon millor equip, els càntabres de Citroën Dani Sordo i Carlos del Barrio, i 36,3 segons vers Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, autors del tercer millor temps. Tot i el caràcter nocturn de la segona especial cronometrada, i la dificultat en la visibilitat que aixó comportava, aquesta es va celebrar sense lamentar incidents i en el que novament Evgeniy Novikov i Ilka Minor es mostraven com els pilots més ràpids, si bé en aquesta ocasió el bagatge de segons aconseguit era molt més discret que en l'especial anterior. Així doncs, amb dos escratxs de dos possibles Evgeniy Novikov i Ilka MInor feien entrada al parc tancat de Loutraki com a líders del ral·li per 30,3 segons de marge vers Dani Sordo i Carlos del Barrio, mentre que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila tancaven les places de podi 8,8 segons darrera els de Citroën. Per darrera de les places de podi el ral·li es començava a trencar, amb els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul a 51,1 segons dels líders provisionals i el tercer dels Polo R WRC, confiat a Andreas Mikkelsen i Mikko Markkula, a 1 minut i 14,6 segons. El qatarí Nasser Al-Attiyah i l'italià Giovanni Bernacchini eren sisens a 1 minut i 32,9 segons, mentre que els txecs privats Martin Prokop i Michal Ernst eren setens a 2 minuts i 34,3 segons; pel que el ral·li, amb només 2 trams cronometrats, quedava bastant decidit. La segona etapa, programada pel dissabte 1 de juny, comptava ja amb un format més tradicional per l'època, amb un bucle de 4 trams que es celebrava per duplicat, generant així l'etapa més llarga del ral·li que afegia 149,56 km cronometrats al rutómetre. Els líders aconseguien el millor temps en la primera especial de la jornada, mantenint així la seva posició d'honor, si bé en aquesta ocasió l'escratx era compartit amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, el que servia a la parella finlandesa per desplaçar als càntabres Dani Sordo i Carlos del Barrio a la tercera posició provisional. En la segona especial del dissabte peró, el liderat d'Evgeniy Novikov i Ilka Minor tocava final quan la parella de M-Sport punxava una roda del seu Ford Fiesta RS WRCdesprés d'impactar contra una pedra i perdien prop de 4 minuts i mig vers Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, autors del millor registre en aquest tram. La parella ruso-austríaca baixava fins la vuitena posició provisional, i amb la possibilitat de perdre més places donat el dany que sofrien les seves suspensions, mentre que la de Volkswagen accedia al liderat provisional. Dani Sordo i Carlos del Barrio, malgrat trobar-se a 15,6 segons dels nous líders, manifestaven que no tenien intencions d'atacar als finlandesos i que vetllarien per aconseguir un bon pessic de punts, mentre que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul es veien en places de podi. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila aconseguien el tercer escratx en el tercer tram del bucle matinal, mentre que en el quart Dani Sordo i Carlos del Barrio trencaven la dinàmica dels de Volkswagen en llevar-los el millor temps per només 1 dècima de segon. Andreas Mikkelsen i Mikko Markkula, que pilotaven sense frens malgrat estrenar-hi un nou sistema hidràulic, penalitzaven 30 segons en fitxar 3 minuts tard en el darrer control horari i cedien la seva quarta posició a Nasser Al-Attiyah i Giovanni Bernacchini, els quals es trobaven ja a gairebé 3 minuts dels líders. Per la tarda poc o res va canviar, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s'imposaven en el primer tram del bucle, cinquè de la jornada i setè del programa del ral·li, mentre que en el sisè i setè Evgeniy Novikov i Ilka Minor miraven de refer-se del temps perdut en el bucle matinal després de la punxada i posterior dany a les suspensions, amb dos escratxs consecutius, classificant-se en ambdos casos els líders just per darrera seu. Els reenganxats Sébastien Ogier i Julien Ingrassia aconseguien el seu primer escratx al ral·li en el darrer dels trams cronometrats sabatins, mentre que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, amb el tercer millor temps, esdevenia novament l'equip més ràpid dels que es jugaven quelcom al ral·li. La combinació d'amibició i conformisme, permetia que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila fitxessin la seva targeta de temps a l'entrada del parc tancat de Loutraki amb 1 minut i 4,1 segons de marge vers Dani Sordo i Carlos del Barrio, mentre que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul tancaven el podi provisionament a 1 minut i 43, 1 segons dels líders i amb 2 minuts i 3 segons de marge vers el seu mentor, el qatarí Nasser Al-Attiyah i el seu copilot italià Giovanni Bernacchini, quarts classificats. Amb unes distàncies tan marcades de cara als 83,22 km cronometrats finals al llarg de les 4 proves especials que l'organització havia programat, pràcticament l'únic interés residia en saber qui s'emportava els punts extra. Andreas Mikkelsen i Mikko Markkula s'adjudicaven consecutivament les tres primeres especials cronometrades dominicals, amb el que la parella noruego-finlandesa de Volkswagen recuperava la quarta plaça perduda 1 dia abans en detriment de Nasser Al-Attiyah i Giovanni Bernacchini. Al Power Stage Sébastien Ogier i Julien Ingrassia quatriplicaven la puntuació que s'emportaven de la seva visita a Grècia en quan hi marcaven el millor temps, mentre que Evgeniy Novikov i Ilka Minor la duplicaven en ser els segons més ràpids per davant del VW Polo R WRC d'Andreas Mikkelsen i Mikko Markkula que sumaven 1 punt més al seu quart resultat final. Completat doncs el recorregut del 59è Ral·li Acropolis, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila aconseguien la seva primera victòria de la temporada, i per tant la primera des de que defensaven els interessos de Volkswagen, en aturar el cronòmetre en 3 hores 31 minuts i 1,2 segons, 1 minut i 50 segons menys que els segons classificats, els càntabres de Citroën Dani Sordo i Carlos del Barrio. Els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul per la seva banda, tancaven el podi a 2 minuts i 14,1 segons dels guanyadors, esdevenint una vegada més el millor dels que pilotaven un Ford.
Neuville-Gilsoul esdevenien novament els millors pilots amb un Fiesta RS WRC. En el campionat WRC-2, finalment el polonès i ex-pilot de F1, Robert Kubica, trobava el balanç perfecte entre velocitat i integritat del seu auto, en quan acompanyat del seu copilot i compatriota Maciej Baran marcava el millor temps en tots els 9 primers trams del ral·li, gesta que permetia als pilots del Citroën DS3 RRC anar-se'n a dormir amb un marge de 2 minuts i 20,2 segons vers l'ucrainès Yuriy Protasov i el seu copilo estoni Kuldar Sikk. Aquests últims precisament s'anotaven l'autoria dels millors temps en les quatre cronometrades dominicals i aconseguien maquillar una mica el resultat en retallar 1 minut als líders que es limitaven a completar el recorregut. Així doncs al final, victòria de Robert Kubica i Maciej Baran per 1 minut i 29,8 segons de marge vers el Ford Fiesta RRC de Yuriy Protasov i Kuldar Sikk i 2 minuts i 13,3 segons sobre el cotxe homòleg d'Abdulaziz Al-Kuwari i Killian Duffy. Precisament el podi que aconseguia Abdulaziz Al-Kuwari a la cita helena, permetia al pilot qatarí mantenir-se al capdavant de la general provisional del certamen amb 10 punts de marge vers Yuriy Protasov, mentre que Robert Kubica tot just hi sumava els seus primers punts i restava en desena posició.
Kubica-Baran aconseguien la seva primera victòria al WRC-2. Entre els júnior el ral·li començava amb domini espanyol, i si els canaris Yeray Lemes i Rogelio Peñate eren els autors del millor temps en l'especial inaugural, i per tant primers líders de la classe, en el segon aquests es veien obligats a abandonar en trencar les suspensions del seu Ford Fiesta R2. El testimoni el recollien llavors l'asturià José Antonio Suárez i el seu copilot galleg Cándido Carrera, parella que alhora marcava el millor registre. A partir de la jornada sabatina, un dels principals favorits en la cursa per la corona del campionat, el suec Pontus Tidemand i el seu copilot norueg Ola Fløene, van començar a retallar els prop de 3 minuts perduts en la primera cronometrada del divendres a base de guanyar tots els trams que restaven per celeberar-se, fet que alhora suposava un punt extra pel suec en el campionat per cada tram que guanyava. Al final malgrat que la victòria va ser per a José Antonio i Cándido Carrera i el segon lloc per a Pontus Tidemand i Ola Fløene, que invertien 1 minut i 4,2 segons més que els primers classificats per cobrir la distància cronometrada, tots dos pilots s'emportaven la mateixa puntuació de Grècia, 26 punts, amb el que el suec mantenia els 10 punts d'avantatge vers l'asturià al campionat.
Suárez-Carrera aconseguien la victòria entre els júnior. En el campionat de pilots, Sébastien Ogier seguia comandant la taula provisional tot i l'ensopegada que tenia a la cita grega per una averia elèctrica en la primera jornada, ja que aquest ral·li era el primer en el que el provençal no accedia a places de podi. Jari-Matti Latvala per la seva banda superava al semi-retirat Sébastien Loeb en la classificació provisional gràcies a la seva primera victòria, mentre que altres pilots a temps complet com Mikko Hirvonen, Thierry Neuville o Dani Sordo es seguien mantenint per darrera del nou vegades campió mundial.
En l'apartat reservat a constructors Volkswagen obria una mica més l'escletxa que els separava de Citroën en acumular 4 punts més que la marca dels dos galons a la cita helènica, mentre que M-Sport certificava un nou mal resultat i veia com l'equip satèlit, Qatar, començava a acostar-se perillosament a la seva posició.
|
||||||||||||||||
Tänak-Järveoja tornaven a salvar els mobles a Toyota amb victòria. Figurant com la setena ronda en el calendari del campionat el món de ral·lis, el que això suposava arribar a l’equador del mateix, el 53è Ral·li de Portugal finalitzava a Matosinhos el diumenge 2 de juny de 2019. L’esdeveniment ibèric entregava punts en els certàmens de pilots, constructors, WRC2Pro i WRC2, el que permetia assolir una llista oficial d’inscrits amb 61 formacions. D’aquestes, només 2 no es presentaven a la la rampa de sortida el dijous 30 de maig, des d’on els participants farien front a un recorregut composat per 18 proves especials de 306,73 km cronometrats, una distància que seria completada per 33 equips.
El temps concedit el divendres va lacrar a Neuville-Gilsoul. L’activitat cronometrada de l’edició arrancava amb un bucle de 3 trams que s’ubicava cap al centre de la nació i pel que s’hi passava en dues ocasions, matí i tarda, mentre que al capvespre, al programa se l’hi afegia una passada pel circuit de Lousada per tal de tancar la jornada. En total el primer escull suposaven 94,50 km competitius, una distància que es recorria amb només un canvi de pneumàtics a mitja jornada així com una parada per al proveïment de carburant, és a dir, sense assistències. Amb una òptima posició de sortida als trams, Dani Sordo i Carlos del Barrio marcaven el millor temps en la primera prova especial del programa i els càntabres assolien el lideratge en la taula provisional de temps per davant del Toyota Yaris WRC d’Ott Tänak i Martin Järveoja. Els estonis responien d’immediat i aquests en esdevenir els homes més ràpids a final de tram en la segona prova especial del dia i del programa del ral·li, es quedaven a 5 dècimes de segon del lideratge dels seus rivals càntabres. La mítica cronometrada d’Arganil posava punt i final al bucle matinal, on Ott Tänak i Martin Järveoja feien a la perfecció la seva feina marcant l’escratx, mentre que un problema en amb la pressió del combustible, deixava als càntabres fora de combat i amb el que encara era pitjor, 19 minuts perduts a final de tram. Un problema que també afectava als seus companys Sébastien Loeb i Daniel Elena que també els noquejava amb 16 minuts perduts. Amb la baixa del Hyundai de Dani Sordo i Carlos del Barrio, les 3 posicions de podi passaven a estar ocupades pels 3 Toyota Yaris WRC oficials, amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila entrant a canviar pneumàtics a 6,9 segons dels seus companys estonis i amb 7,1 segons de coixí amb els seus altres companys, els britànics Kris Meeke i Sebastian Marshall. En tornar a passar pels 3 trams del bucle els resultats variaven lleugerament, doncs Dani Sordo i Carlos del Barrio tornaven a ser els més ràpids en la primera especial de l’escull, mentre que Teemu Suninen i Marko Salminen s’anotaven el millor temps en a cronometrada central per tal de llevar la tercera plaça a Kris Meeke i Sebastian Marshall. La plaça de podi de la parella finlandesa d’M-Sport seria efímera però, doncs en la segona passada per Arganil el seu Ford Fiesta RS WRC es quedava sense frens i aquests en entregar 1 minut a final de tram, baixaven 3 posicions a la general. L’especial espectacle de Lousada, que tancava l’etapa, poc més oferia més enllà del segon escratx consecutiu de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, el que permetia als belgues de Hyundai, els únics en escapar dels problemes de pressió de combustible, atansar-se fins als 1,4 segons de la darrera plaça de podi de Kris Meeke i Sebastian Marshall. Per davant, i a partir de quan mancava 1 minut per a les 9 del vespre, els primers equips que havien abandonat el parc tancat pel matí, hi podien fer entrada de nou; moment en el que la jornada es donava per conclosa amb Ott Tänak i Martin Järveoja en primera posició per 17,3 segons de marge amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i per 22,8 segons amb Kris Meeke i Sebastian Marshall. Amb una mica més del 50% de la corda cronometrada de tot el programa de l’edició, la jornada sabatina era clau pel devenir del ral·li. Els organitzadors dibuixaven sobre el mapa un bucle de 3 trams en una zona més próxima al parc tancat de Matosinhos i pel que s’hi passava en dues ocasions. Entre aquestes especials s’hi trobava la reina, Amarante, de 37,60 km, contribuint així a assolir els 160,70 km cronometrats de l’etapa. Enfonsats a la taula arran dels problemes de la jornada anterior, Dani Sordo i Carlos del Barrio així com Sébastien Loeb i Daniel Elena eren els encarregats d’obrir pista al llarg d’aquesta jornada tan llarga, però el seu director esportiu, l’italià Andrea Adamo, tenia previst un nou gir de guió, fer-los incòrrer en penalitzacions per retard en la sortida als trams, per tal de que aquests sortissin entre Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i els seus companys Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, per enuig dels provençals que tindrien dos cotxes menys netejant la pista. Amb problemes de frens en la primera prova especial sabatina, Ott Tänak i Martin Järveoja veien com els seus companys d’esquadra els hi retallaven substancialment les distàncies, un retall que per part de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila prosseguia en les dues cronometrades següents després de que els finlandesos hi aconseguissin la victòria de tram. Amb el que els dos Toyota entraven al parc tancat de Matosinhos distanciats en 5,1 segons, mentre que en relació amb Kris Meeke i Sebastian Marshall, el gap s’estancava en 18,4 segons. Malgrat la jugada d’Andrea Adamo, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul no podien donar caça a Kris Meeke i Sebastian Marshall, és més, els belgues es veien superats en 2 dècimes de segon per Sébastien Ogier i Julien Ingrassia abans de l’especial d’Amarante, una plaça, la quarta, que els de Hyundai recuperaven al tram rei gràcies a haver estat carregant amb 2 rodes de recanvi al llarg de tot el matí. A la represa de l’activitat a la tarda el ral·li es començava a tòrcer per als Toyota, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila feien una recepció molt forta en un salt i danyaven els amortidors anteriors, si bé els finlandesos no perdien encara la segona plaça, a partir de la següent especial el degoteig de segons va ser una constant baixant fins a l’onzena posició provisional. Els líders Ott Tänak i Martin Järveoja s’imposaven en la primera especial post meridional per davant dels seus companys Kris Meeke i Sebastian Marshall, mentre que en les dues proves especials següents, l’honor d’esdevenir els pilots més ràpids a final de tram corresponia als belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, que així escurçaven distàncies amb els britànics de la firma japonesa. A 1 quart de 8 del vespre, els primers equips començaven a fer acte de presència a les assistències de Matosinhos, per 49 minuts més tard, estar autoritzats a fer entrada al parc tancat que s’ubicava a la vila. Així doncs, als volts de les 8 del vespre, Ott Tänak i Martin Järveoja entraven al parc tancat amb 4,3 segons de marge vers Kris Meeke i Sebastian Marshall i de 9,2 segons amb Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, unes distàncies molt curtes que auguraven una jornada dominical trepidant. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia restaven en quarta posició a 21,0 segons dels qui foren els seus companys d’equip allà pel 2017, mentre que els seus actuals companys d’equip, Esapekka Lappi i Janne Ferm, eren cinquens a més d’1 minut de la parella francesa. La serra de Fafe acollia la tercera i última jornada del ral·li, una etapa que estava formada per 5 proves especials de 51,53 km cronometrats i que es celebraven sense assistències a partir de les 7 del matí, hora de sortida del parc tancat. Aquestes 5 cronometrades, sortien de 3 trams diferents, doncs només el primer i el segon es disputaven en dues ocasions, reservant el mític Fafe per al Power Stage. Kris Meeke i Sebastian Marshall arrancaven la jornada dominical marcant l’escratx en la primera prova especial que es celebrava i per davant d’Ott Tänak i Martin Järveoja, amb el què els britànics es situaven a només 2,4 segons. La resposta dels líders era immediata, i amb un intercanvi de posicions a final de tram a Fafe, els estonis recuperaven 3,0 segons del seu coixí. Abans de tornar a passar per les dues primeres proves especials del bucle matinal, Ott Tänak i Martin Järveoja tornaven a marcar el registre de referència en la tercera prova dominical i els estonis arribaven a l’equador de l’etapa amb 8,1 segons de marge amb els seus companys d’equip. Els de les illes britàniques feien una de les seves a les que tant ens tenien avesats, una virolla els feia perdre 17,4 segons amb Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, els més ràpids a final de trram, i Kris Meeke i Sebastian Marshall entregaven així la segona posició als de Hyundai per 7,4 segons. Ja en el Power Stage final i amb el peu ben calent, Kris Meeke i Sebastian Marshall la feien encara més grossa i en empassar-se la soca d’un arbre, aquests es veien obligats a abandonar la prova, entregant així la tercera plaça a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Celebrades doncs les 18 proves especials del programa i quan les manetes del rellotge indicaven que passaven 5 minuts d’1 quart de 3 de la tarda, els equips començaven a enfilar per última vegada vers el parc tancat de Matosinhos, moment en el que el 53è Ral·li de Portugal es donava oficialment per conclòs. Ott Tänak i Martin Järveoja completaven els 306,73 km cronometrats en un temps de 3 hores 20 minuts i 22,8 segons, registre que reduïa en 15,9 segons el temps de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tancaven el podi a 57,1 segons del temps dels guanyadors.
Ogier-Ingrassia pujaven al podi gràcies a l'enèsima errada de Meeke. En categoria WRC2Pro Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen s’imposaven en totes i cadascuna de les 3 proves especials matinals del divendres, el que els conferia un avantatge de 27,9 segons amb els seus companys d’equip Jan Kopecký i Pavel Dresler, un cop que els seus principals rivals en la cursa pel campionat, els noruecs de Citroën Mads Østberg i Torstein Eriksen patien problemes en el seu C3 R5 i rebien una penalització de 4 minuts i mig per retard sobre el programa horari. A la represa, els líders punxaven una roda i en endarrerir-se en una quarantena de segons, els seus companys d’equip txecs els hi prenien la primera plaça. Immediatament però, els finlandesos es posaven mans a la feina per tal de recuperar l’anhelada primera posició amb dos escratxs i un segon millor temps. D’altra banda, els noruecs que seguien sense resoldre els seus problemes mecànics, es veien forçats a abandonar l’etapa després de l’última prova campestre, amb el què en el moment d’entrar al parc tancat el divendres al vespre, la classificació provisional mostrava a Jan Kopecký i Pavel Dresler en la seva part més alta per 4,8 segons de marge amb Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen. Sense més inscrits a la classe que els polonesos Lukasz Pieniazek i Jakub Gerber, aquests eren tercers a gairebé 2 minuts dels líders. Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen recuperaven la plaça perduda al terme de la primera especial de la jornada sabatina amb una victòria de tram, per a partir de llavors enlairar-se al capdavant de la taula amb 4 escratxs més dels 5 possibles. La parella retornava així després d’aquest excels rendiment a Matosinhos amb 1 minut i 1,5 segons de marge vers Jan Kopecký i Pavel Dresler, un gap important i facilitat un cop a la parella txeca se li obria el capó del seu flamant Škoda Fabia R5 Evo en la primera cronometrada de la tarda. Per darrera Lukasz Pieniazek i Jakub Gerber cursaven baixa per accident en la darrera especial del matí, amb el que Mads Østberg i Torstein Eriksen grimpaven fins la tercera posició a 19 minuts i mig dels líders. La jornada dominical esdevenia doncs un tràmit donades les importants distàncies que separaven els dos companys d’equip del Citroën C3 R5 dels noruecs, i finalment diumenge al migdia Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen s’erigien com a guanyadors de la classe per 1 minut i 7,7 segons de marge amb Jan Koepcký i Pavel Dresler i amb 19 minuts i 8,6 segons amb Mads Østberg i Torstein Eriksen. La segona victòria de l’any per a Kalle Rovanperä, situava al pilot finlandès al capdavant del campionat WRC2Pro per 3 punts de marge amb el campió en vigència, el noruec Mads Østberg, mentre que Lukasz Pieniazek superaven en 1 punt l’absent Fergus Greensmith.
Rovanperä-Halttunen guanyaven en l’estrena del Fabia R5 Evo En categoria WRC2 el ral·li es mostrava molt obert en els seus compassos inicials; una lluita per la primera plaça en la que els escandinaus Ole-Christian Veiby i Jonas Andersson en sortien com els més ben parats amb 3 victòries de tram que els hi suposaven un marge de 14,3 segons amb els francesos Pierre-Louis Loubet i Vincent Landais i 25,2 segons amb el russos Nikolay Gryazin i Yaroslav Fedorov. Els líders iniciaven el llarg escull sabatí amb dues victòries de tram, el que els suposava doblar en escreix el seu marge amb els seus primers perseguidors, però en la tercera i última prova especial matinal, el seu Volkswagen Polo R5 s’incendiava i als escandinaus no els hi quedava cap altre més remei que abandonar la competició. Pierre-Louis Loubet i Vincent Landais heretaven la primera posició i els francesos la refermaven amb dues victòries de tram i dos segons millors temps, entrant així al parc tancat de final de jornada amb gairebé 2 minuts amb Emil Bergkvist i Patrik Barth, una distància que convertia els 51,53 km de la tercera etapa en un mer tràmit del que la parella en sortia com a guanyadors concedint una quinzena de segons a la parella sueca. A efectes de campionat, Pierre-Louis Loubet arribava a la ronda portuguesa amb 1 sol punt en el seu haver, pel que el pilot cors encara restava lluny de la primera posició de Benito Guerra, qui tanmateix tampoc quallava una bona actuació a l’altra banda de la Península.
Loubet-Landais aconseguien el seu primer resultat de mèrit en la categoria intermitja. En el campionat de pilots la classificació s’estrenyia en la seva part més alta després de la celebració del Ral·li de Portugal, doncs per una banda Ott Tänak retallava en 8 punts les distàncies amb Sébastien Ogier gràcies a la seva victòria, mentre que Thierry Neuville escurçava en 2 punts les diferències amb el provençal.
En quan a marques el segon classificat també escurçava distàncies amb els líders, això era Toyota vers Hyundai, concretament el retall era de 9 punts, mentre que Citroën tornava a perdre punts en la cursa pel títol en només portar un C3 WRC a la línia de meta.
|
Markku Alén 
Jean-Pierre Nicolas 
Björn Waldegård 
Walter Röhrl 
FIAT
Ford
Opel
Lancia
Audi
Volkswagen
Citroën
M-Sport
Ott Tänak 
Thierry Neuville
Hyundai
Toyota