Tres equips FIAT van rotar per la primera posició, sent finalment Röhrl-Geistdörfer qui la van saber conservar millor.

Amb la ciutat d'Atenes com a escenari, el 2 de juny de 1978 finalitzava el 25è Ral·li Acropolis, cinquena cita del calendari del campionat del mòn de ral·lis i sisena de la Copa FIA de pilots. La prova estava composada per 54 especials cronometrades amb un recorregut total de 772,10 km als que els 160 equips que prenien la sortida als peus del Parthenon el 29 de maig dels 183 inscrits havien de superar; finalment 37 van aconseguir la missió i retornar a la capital grega.

FIT es treia l'espina de l'any passat i aconseguia un fantàstic doblet amb Alén-Kivimäki en segona posició.

Walter Röhrl i Christian Geistdörfer es van imposar en la primera especial cronometrada, el que lògicament els va donar el liderat de la prova helena, però en la següent especial cronometrada, els seus companys d'equip Sandro Munari i Mario Manucci feien el propi aconseguint el liderat que en aquesta ocasió aconseguirien mantenir fins a la onzena especial cronometrada quan els italians van començar a patir problemes amb la suspensió del seu 131 abarth que els portarien a abandonar al terme de la dissetena especial cronometrada.

Els problemes de Munari-Manucci van servir per a que Markku Alén i Ilkka Kivimäki pugessin fins a la primera plaça provisional del ral·li, posició que perderien també en la 17ena especial cronometrada quan els finlandesos perdien una roda del seu auto deixant el rol de líder en mans de Röhrl-Geistdörfer, els quals ara ja si el mantindrien fins a la conclusió de la prova malgrat uns problemes amb una canalització d'oli.

Per darrera dels cotxes italians s'instal·laven els dos Datsun oficials, amb Harry Källström i Claes Billstam per davant de Shekhar Mehta i Yvonne Mehta, els 160J eren uns cotxes molt robusts i regulars, ideals per al terreny tan trencat en el que es disputava la cita helena. Tot i aixó els cotxes nipons van protagonitzar un duel molt interessant amb els Toyota Celica al llarg de bona part del ral·li. Per una banda el de Jean-Luc Thérier i Michel Vial, els francesos van arribar a figurar en segona posició general del ral·li fins que una punxada en la dinovena especial cronometrada els va endarrerir substancialment, per set especials més tard haver d'abandonar amb el motor del seu cotxe trencat; i el Toyota Celica del cap de files i màxim responsable de l'equip, el suec Ove Andersson i el seu copilot britànic Henry Liddon, els quals van haver de sobreposar-se a dos contra-temps per tal de donar caça als Datsun.

A les acaballes de la prova, les dues primeres posicions es van mantenir estables, tot i que Alén-Kivimäki van tenir seriosos problemes amb un palier que va haver de ser canviat fins a en dues ocasions; mentrestant per darrera es vivia una lluita molt més interessant, Ove Andersson i Henry Liddon, disposats a donar caça a les posicions de podi, marcaven cinc millors registres consecutius fins que finalment, i quan pràcticament havien aconseguit la fita, el motor del seu Toyota també es va trencar.

En les darreres especials cronometrades es va donar un gir entre les posicions dels Datsun, el matrimoni Mehta es trobava marcant uns molts bons registres en els trams més trencats del ral·li, moment en que precisament una averia en els latiguillos dels frens del 160J de Källström-Billstam va endarrerir la parella sueca que cedien la posició de podi en favor dels kenyans per 25 segons.

Així doncs Walter Röhrl guanyava el seu segon ral·li del mundial, precisament l'escenari que tres anys abans li havia donat la primera victòria, l'Acropolis, amb un marge de 10 minuts i 4 segons vers els seus companys d'equip Markku Alén i Ilkka Kivimäki, el matrimoni Mehta tancava el podi a 22 minuts i 46 segons del temps dels guanyadors.

Un últim esprint i els problemes dels seus companys d'equip, portava al matrimoni Mehta al podi.

En la Copa FIA per a pilots, Markku Alén aconseguia comandar la taula, gràcies als sis punts que otorgaven la segona posició i sobretot a l'abandonament de Jean-Pierre Nicolas que havia guanyat el Monte-Carlo i el Safari i afrontava el ral·li helènic amb un Citroën CX. Hannu Mikkola i Walter Röhrl empataven en la tercera posició amb 12 punts.

Pilot

Punts

Markku Alén

23

Jean-Pierre Nicolas

22

Hannu Mikkola

Walter Röhrl

12

12

Amb la victòria, segona consecutiva després de la marcada a Portugal, FIAT sumava uns importants 18 punts que els permetien distanciar-se dels seus màxims rivals, els britànics de Ford, més quan el patró de FIAT va demanar a Siroco que ataqués fort i prengués la plaça al primer Ford classificat, missió que el pilot grec, amb Lancia Stratos HF va complir a la perfecció pel que els de Ford només podien sumar nou punts per la setena plaça de Coleman-Porter. Opel per la seva banda salvava els mobles gràcies a la cinquena plaça d'Achim Warmbold i Hans Sylvan, mantenint-se en tercera posició general a no massa distància de la segona posició.

Constructor
Punts

FIAT

64

Ford

50

Opel

47

Röhrl-Geistdörfer sorprenien a molts en guanyar la dura prova helena.

El dijous 2 de juny de 1983 finalitzava a l'Estadi Olímpic d'Atenes el 30è Ral·li Acròpolis, sisena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis. La prova, iniciada als peus de l'Acròpolis de la capital grega el dilluns 30 de maig, constava de 46 especials cronometrades, 2 d'elles sobre asfalt i unes altres tantes de terreny mixte, sent les restants sobre terra, totalitzant 843,30 km de lluita contra el cronòmetre. La llista d'inscrits s'elevava fins a 137 equips dels que 120 van passar les proves tècniques protocolàries i poder iniciar així el dur recorregut que només seria completat per 36 participants.

Els petits cotxes de propulsió i motor volumètric es van mostrar molt competitius en terra com demostra Alén-Kivimäki en segona posició.

De camí a la primera especial cronometrada de les 15 que composaven la primera etapa, l'equip Audi rebia un important revés, quan Michèle Mouton i Fabrizia Pons, guanyadores de l'anterior edició de la cita grega, alertaven per ràdio als seus mecànics que havien patit un accident. Immediatament un equip de mecànics intentaven reparar el seu Quattro A2, peró quan ho aconseguien ho feien fora del màxim permés de retard pel que la parella franco-italiana es trobava fora de competició.

La primera cronometrada era una especial llarga de 42,17 km de distància sobre terra i en la que les punxades van ser un problema comú entre diversos pilots, com va ser el cas dels favorits a victòria Hannu Mikkola i Arne Hertz. En ella els italians Attilio Bettega i Maurizio Perissinot van sorprendre a propis i aliens en marcar el millor temps, no només per tractar-se d'un Lancia 037 sobre terra, sinó perque els transalpins afrontaven la cronometrada en tretzena posició, enmig del núvol de pols dels pilots que el precedien.

Malhauradament els italians patien una punxada en la segona especial del ral·li i cedien la primera posició als seus companys d'equip alemanys Walter Röhrl i Christian Geistdörfer si bé el millor temps a la especial era per a Markku Alén i Ilkka Kivimäki, els quals passarien a liderar la prova a partir de la tercera prova cronometrada, amb el que els tres equips oficials Lancia havien rotat per la primera posició del ral·li en les tres primeres cronometrades.

Per llavors els dos equips d'Audi que restaven en competició van reaccionar i van començar a escurçar distàncies marcant els escratxs, si bé el liderat tornava a estar en mans de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer a partir de la novena especial cronometrada, no va ser fins la dotzena prova del dia en que per fi el liderat anava a parar a mans d'un pilot Audi, concretament Hannu Mikkola i Arne Hertz.

La parella escandinava de les quatre anelles a partir de la tercera prova cronometrada havien decidit treure les Michelin oficials i muntar en el seu Quattro A2 les Kleber que portava l'equip semioficial dels austríacs Franz Wittmann i Kurt Nestlinger, amb aquests pneumàtics molt més ressistents i que ja havien muntat en el passat, l'Audi es va mostrar menys vulnerable a les punxades i els pilots van començar a marcar uns molts bons registres, peró no va ser fins la dotzena prova cronometrada en la que Hannu Mikkola i Arne Hertz van materialitzar l'assalt a la primera posició traient profit de les intenses plujes que queien en aquell moment. Els per llavors líders Walter Röhrl i Christian Geistdörfer s'envirollaven en un revolt i els neteja-parabrises del Lancia 037 de Markku Alén i Ilkka Kivimäki no funcionaven, perdent suficient temps com per deixar en primera posició l'Audi del seu màxim rival al campionat.

Més endavant Markku Alén i Ilkka Kivimäki van haver de disputar uns 10 km cronometrats sobre la llanda a causa d'una punxada i Walter Röhrl i Christian Geistdörfer van haver de passar certes dificultats en el seu pilotatge a causa d'una suspensió mal reglada, el que va facilitar que al terme de la primera jornada, a quarts d'onze de la nit a Kalambaka, l'Audi de Hannu Mikkola i Arne Hertz i el de Stig Blomqvist i Björn Cederberg ocupessin la primera i la tercera posició respectivament, mentre que la segona, quarta i cinquena posició provisional era pels Lancia 037 de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, Markku Alén i Ilkka Kivimäki i d'Attilio Bettega i Maurizio Perissinot respectivament.

L'endemà dimarts a les 9 del matí es donava la sortida a la segona etapa del ral·li, una de les més llargues i més dures en la història de l'Acropòlis que acabaria a quarts d'una de la matinada del dijous a Lagonissi, després de celebrar-se 16 proves cronometrades de 312,33 km de distància total. Stig Bloqmvist i Björn Cederberg es varen llençar a l'atac en els primers compassos del dia, el que permetia a la parella sueca d'Audi aconseguir un total de 3 escratxs en els 4 primers trams celebrats i la segona plaça provisional per darrera dels seus companys d'equip Hannu Mikkola i Arne Hertz, sent especialment important el que els pilots aconseguien en la tercera cronometrada de la jornada, Neraida, de 52,68 km de distància contra el cronómetre i on els escandinaus es feien amb el segon lloc.

Però els fantasmes de la fiabilitat dels Audi tornaven quan els suecs esperaven en un control horari. Una petita fuita de combustible causava un conat d'incendi en el seu cotxe, però per sort aquest es va extingir ràpid, aflorant un nou problema, la direcció del seu Quattro A2 estava trencada. Dins l'infortuni, Stig Blomqvist i Björn Cederberg semblaven tenir la sort del seu costat, ja que aquest incident passava en un punt en el que hi havia prou temps per les assistències i els seus mecànics aconseguien fer les reparacions pertinents per evitar l'abandonament del seus pilots, que pagaven el preu de baixar fins la sisena posició provisional per darrera de l'Opel Manta 400 d'Ari Vatanen i Terry Harryman a causa de les penalitzacions per retard.

Més entrada la jornada, Stig Bloqmvist i Björn Cederberg perdrien encara una plaça més en trobar-se pilots més lents que ells en pista que eren pràcticament impossibles de rebassar, beneficiant l'altra parella d'Opel formada pel finlandès Henri Toivonen i el seu copilot britànic Fred Gallagher. Timo Salonen i Seppo Harjanne es veien obligats a abandonar el ral·li quan a les acaballes de la jornada trencaven per segona vegada la caixa de canvis del seu Nissan 240 RS.

Ja en la penúltima especial cronometrada de l'etapa dues punxades sofertes per Ari Vatanen i Terry Harryman, permetien als seus companys d'equip Henri Toivonen i Fred Gallagher arrebatre la seva cinquena posició provisional, mentre que Attilio Bettega i Maurizio Perissino havien d'avisar dues vegades per ràdio a l'helicòpter d'assistències per dues punxades, en la primera ocasió el pilot italià trencava el gat, mentre que en la segona, les presses per marxar havien fet oblidar a la parella transalpina agafar una roda de recanvi.

Amb res a perdre i molt a guanyar, Stig Blomqvist i Björn Cederberg van sortir de Lagonissi dimecres el vespre disposats afrontar la darrera jornada, que es celebrava pel Peloponès, amb la pressió del seu turbo a 2 bars, maniobra amb la que el seu Audi Quattro A2 rendia fins a 420 CV. L'Audi esdevenia una bèstia dificil de domar i que exigia un pilotatge exquisit, doncs les pèrdues de tracció o virolles eren freqüents donada la enorme potència que entregava. Mentrestant pel bàndol de Lancia, els italians decidien treure el filtre de l'aire al 037 de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer per tal de que els pilots alemanys poguessin pressionar a Hannu Mikkola i Arne Hertz, els líders de la prova.

Poc després d'iniciar-se la última etapa del ral·li, en la primera cronometrada de fet, Henri Toivonen i Fred Gallagher causaven baixa de la cita en patir una sortida de pista amb el seu Opel Manta 400 i colisionar contra un arbre, l'accident beneficiava a Stig Blomqvist i Björn Cederberg, que sense començar a suar ja guanyaven una posició. Al llarg de l'etapa però el pilot suec es va haver d'esforçar de valent per controlar el seu cotxe, enormement potent i ràpid, el que en fins dues ocasions el va portar a trobar-se a l'Opel Manta 400 d'Ari Vatanen i Terry Harryman en plena especial dificultant encara una mica més la missió de superar els Lancia en la general per a que aquests restessin menys punts en el campionat.

En la sisena prova especial nocturna, una fuita en el radiador d'oli, que anava montat en la part posterior de l'Audi Quattro A2 dels líders, deixava a Hannu Mikkola i Arne Hertz fora de la competició i a Walter Röhrl i Christian Geistdörfer novament en primera posició provisional, els quals primer van poder ensumar la fuita d'oli i després veure l'Audi aturat al voral. Els alemanys eren seguits pels seus companys d'equip finlandesos Markku Alén i Ilkka Kivimäki mentre que finalment Stig Blomqvist i Björn Cederberg veien recompensat el seu esforç en superar a Ari Vatanen i Terry Harryman, i Attilio Bettega i Maurizio Perissinot.

Arribats al port de Poros es donaven per finalitzades les 46 especials cronometrades programades, desplaçant-se els 36 equips participants que restaven en actiu en ferri fins a Atenes, on tindria lloc la cerimònia de clausura que contra tot pronòstic veia com el Lancia 037 de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer pujava al primer calaix del podi amb un temps de 11 hores 11 minuts i 22 segons per completar els 836,73 km celebrats. Markku Alén i Ilkka Kivimäki ho feien en segona posició a 6 minuts i 20 segons dels seus companys mentre que Stig Bloqmvist i Björn Cederberg salvaven els mobles d'Audi en aconseguir completar el ral·li en tercer lloc a 13 minuts i 56 segons dels guanyadors del mateix.

Blomqvist-Cederberg debutaven a l'Acropolis per salvar els papers d'Audi.

En la general per a pilots, la victòria que aconseguia Walter Röhrl a Grècia unida a l'abandonament de Hannu Mikkola, capgirava la provisional del campionat que ara passava a estar encapçalada pel pilot alemany seguit a 2 punts pel finlandès. Markku Alén, que sumava el seu segon podi consecutiu després de la victòria aconseguida a Còrsega, situava al pilot en tercera posició a 5 punts del seu compatriota i a 7 del seu company d'equip.

Pilot

Punts

Walter Röhrl

67

Hannu Mikkola

65

Markku Alén

60

En l'apartat reservat a constructors, Lancia gràcies a la seva segona victòria consecutiva, incrementava en quatre punts més la diferència que els separava d'Audi, passant dels 2 punts que hi havia en sortir de Còrsega fins als sis que hi havia a partir d'aquell instant. Opel per la seva banda, sumava 12 punts gràcies al 4t lloc d'Ari Vatanen i Terry Harryman, i perdia la seva segona posició en favor d'Audi per un sol punt.

Constructor
Punts

Lancia

68

Audi

62

Opel

61

Primera victòria per a Latvala-Anttila des de que defensaven els interessos de VW.

Figurant com la sisena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 59è Ral·li Acropolis finalitzava el diumenge 2 de juny de 2013 a Loutraki, població costanera propera al canal de Corint. La prova comptava amb 14 proves especials cronometrades en el seu programa, llur corda competitiva assolia els 306,53 km, la primera de les quals era iniciada per 46 equips dels 50 que oficialment hi havien formalitzat la seva inscripció en els plaços establerts pels organitzadors. La cita grega, que era puntuable pels certàmens de pilots, marques, mundial WRC-2, WRC-3 i el mundial júnior, era completada per 29 dels equips participants.

Sordo-Del Barrio van fer bo alló de nedar i guardar la roba.

El tram de qualificació es celebrava el divendres al matí, en el que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia aconseguien el millor temps i escollien afrontar les primeres especials del recorregut en la darrera posició possible per tal de trobar-se menys pedres i grava a la pista. Així doncs, amb el tram de qualificació el divendres pel matí, el recorregut cronometrat s'iniciava divendres per la tarda, amb només 2 proves especials de 73,75 km, la segona de les quals era una versió reduida de la primera i nocturna.

En el primer dels trams cronometrats saltava la sorpresa quan primer Sébastien Ogier i Julien Ingrassia punxaven una roda del seu Volkswagen Polo R WRC, el qual poc després s'aturava enmig de l'especial per una averia elèctrica. Els finlandesos de Citroën Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen també eren víctimes dels 47,70 km cronometrats de la primera especial, en trencar-hi la direcció i deixar-se 6 minut, mentre que els escandinaus Mads Østberg i Jonas Andersson es deixaven 3 minuts en completar l'especial sobre 3 rodes.

Els companys d'equip d'aquests últims a M-Sport, el rus Evgeniy Novikov i l'austríaca Ilka Minor, eren els autors del millor temps, amb 20,6 segons de marge vers el segon millor equip, els càntabres de Citroën Dani Sordo i Carlos del Barrio, i 36,3 segons vers Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, autors del tercer millor temps.

Tot i el caràcter nocturn de la segona especial cronometrada, i la dificultat en la visibilitat que aixó comportava, aquesta es va celebrar sense lamentar incidents i en el que novament Evgeniy Novikov i Ilka Minor es mostraven com els pilots més ràpids, si bé en aquesta ocasió el bagatge de segons aconseguit era molt més discret que en l'especial anterior. Així doncs, amb dos escratxs de dos possibles Evgeniy Novikov i Ilka MInor feien entrada al parc tancat de Loutraki com a líders del ral·li per 30,3 segons de marge vers Dani Sordo i Carlos del Barrio, mentre que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila tancaven les places de podi 8,8 segons darrera els de Citroën.

Per darrera de les places de podi el ral·li es començava a trencar, amb els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul a 51,1 segons dels líders provisionals i el tercer dels Polo R WRC, confiat a Andreas Mikkelsen i Mikko Markkula, a 1 minut i 14,6 segons. El qatarí Nasser Al-Attiyah i l'italià Giovanni Bernacchini eren sisens a 1 minut i 32,9 segons, mentre que els txecs privats Martin Prokop i Michal Ernst eren setens a 2 minuts i 34,3 segons; pel que el ral·li, amb només 2 trams cronometrats, quedava bastant decidit.

La segona etapa, programada pel dissabte 1 de juny, comptava ja amb un format més tradicional per l'època, amb un bucle de 4 trams que es celebrava per duplicat, generant així l'etapa més llarga del ral·li que afegia 149,56 km cronometrats al rutómetre. Els líders aconseguien el millor temps en la primera especial de la jornada, mantenint així la seva posició d'honor, si bé en aquesta ocasió l'escratx era compartit amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, el que servia a la parella finlandesa per desplaçar als càntabres Dani Sordo i Carlos del Barrio a la tercera posició provisional.

En la segona especial del dissabte peró, el liderat d'Evgeniy Novikov i Ilka Minor tocava final quan la parella de M-Sport punxava una roda del seu Ford Fiesta RS WRCdesprés d'impactar contra una pedra i perdien prop de 4 minuts i mig vers Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, autors del millor registre en aquest tram. La parella ruso-austríaca baixava fins la vuitena posició provisional, i amb la possibilitat de perdre més places donat el dany que sofrien les seves suspensions, mentre que la de Volkswagen accedia al liderat provisional. Dani Sordo i Carlos del Barrio, malgrat trobar-se a 15,6 segons dels nous líders, manifestaven que no tenien intencions d'atacar als finlandesos i que vetllarien per aconseguir un bon pessic de punts, mentre que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul es veien en places de podi.

Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila aconseguien el tercer escratx en el tercer tram del bucle matinal, mentre que en el quart Dani Sordo i Carlos del Barrio trencaven la dinàmica dels de Volkswagen en llevar-los el millor temps per només 1 dècima de segon. Andreas Mikkelsen i Mikko Markkula, que pilotaven sense frens malgrat estrenar-hi un nou sistema hidràulic, penalitzaven 30 segons en fitxar 3 minuts tard en el darrer control horari i cedien la seva quarta posició a Nasser Al-Attiyah i Giovanni Bernacchini, els quals es trobaven ja a gairebé 3 minuts dels líders.

Per la tarda poc o res va canviar, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s'imposaven en el primer tram del bucle, cinquè de la jornada i setè del programa del ral·li, mentre que en el sisè i setè Evgeniy Novikov i Ilka Minor miraven de refer-se del temps perdut en el bucle matinal després de la punxada i posterior dany a les suspensions, amb dos escratxs consecutius, classificant-se en ambdos casos els líders just per darrera seu.

Els reenganxats Sébastien Ogier i Julien Ingrassia aconseguien el seu primer escratx al ral·li en el darrer dels trams cronometrats sabatins, mentre que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, amb el tercer millor temps, esdevenia novament l'equip més ràpid dels que es jugaven quelcom al ral·li.

La combinació d'amibició i conformisme, permetia que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila fitxessin la seva targeta de temps a l'entrada del parc tancat de Loutraki amb 1 minut i 4,1 segons de marge vers Dani Sordo i Carlos del Barrio, mentre que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul tancaven el podi provisionament a 1 minut i 43, 1 segons dels líders i amb 2 minuts i 3 segons de marge vers el seu mentor, el qatarí Nasser Al-Attiyah i el seu copilot italià Giovanni Bernacchini, quarts classificats.

Amb unes distàncies tan marcades de cara als 83,22 km cronometrats finals al llarg de les 4 proves especials que l'organització havia programat, pràcticament l'únic interés residia en saber qui s'emportava els punts extra. Andreas Mikkelsen i Mikko Markkula s'adjudicaven consecutivament les tres primeres especials cronometrades dominicals, amb el que la parella noruego-finlandesa de Volkswagen recuperava la quarta plaça perduda 1 dia abans en detriment de Nasser Al-Attiyah i Giovanni Bernacchini.

Al Power Stage Sébastien Ogier i Julien Ingrassia quatriplicaven la puntuació que s'emportaven de la seva visita a Grècia en quan hi marcaven el millor temps, mentre que Evgeniy Novikov i Ilka Minor la duplicaven en ser els segons més ràpids per davant del VW Polo R WRC d'Andreas Mikkelsen i Mikko Markkula que sumaven 1 punt més al seu quart resultat final.

Completat doncs el recorregut del 59è Ral·li Acropolis, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila aconseguien la seva primera victòria de la temporada, i per tant la primera des de que defensaven els interessos de Volkswagen, en aturar el cronòmetre en 3 hores 31 minuts i 1,2 segons, 1 minut i 50 segons menys que els segons classificats, els càntabres de Citroën Dani Sordo i Carlos del Barrio. Els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul per la seva banda, tancaven el podi a 2 minuts i 14,1 segons dels guanyadors, esdevenint una vegada més el millor dels que pilotaven un Ford.

Neuville-Gilsoul esdevenien novament els millors pilots amb un Fiesta RS WRC.

En el campionat WRC-2, finalment el polonès i ex-pilot de F1, Robert Kubica, trobava el balanç perfecte entre velocitat i integritat del seu auto, en quan acompanyat del seu copilot i compatriota Maciej Baran marcava el millor temps en tots els 9 primers trams del ral·li, gesta que permetia als pilots del Citroën DS3 RRC anar-se'n a dormir amb un marge de 2 minuts i 20,2 segons vers l'ucrainès Yuriy Protasov i el seu copilo estoni Kuldar Sikk. Aquests últims precisament s'anotaven l'autoria dels millors temps en les quatre cronometrades dominicals i aconseguien maquillar una mica el resultat en retallar 1 minut als líders que es limitaven a completar el recorregut. Així doncs al final, victòria de Robert Kubica i Maciej Baran per 1 minut i 29,8 segons de marge vers el Ford Fiesta RRC de Yuriy Protasov i Kuldar Sikk i 2 minuts i 13,3 segons sobre el cotxe homòleg d'Abdulaziz Al-Kuwari i Killian Duffy.

Precisament el podi que aconseguia Abdulaziz Al-Kuwari a la cita helena, permetia al pilot qatarí mantenir-se al capdavant de la general provisional del certamen amb 10 punts de marge vers Yuriy Protasov, mentre que Robert Kubica tot just hi sumava els seus primers punts i restava en desena posició.

Kubica-Baran aconseguien la seva primera victòria al WRC-2.

Entre els júnior el ral·li començava amb domini espanyol, i si els canaris Yeray Lemes i Rogelio Peñate eren els autors del millor temps en l'especial inaugural, i per tant primers líders de la classe, en el segon aquests es veien obligats a abandonar en trencar les suspensions del seu Ford Fiesta R2. El testimoni el recollien llavors l'asturià José Antonio Suárez i el seu copilot galleg Cándido Carrera, parella que alhora marcava el millor registre.

A partir de la jornada sabatina, un dels principals favorits en la cursa per la corona del campionat, el suec Pontus Tidemand i el seu copilot norueg Ola Fløene, van començar a retallar els prop de 3 minuts perduts en la primera cronometrada del divendres a base de guanyar tots els trams que restaven per celeberar-se, fet que alhora suposava un punt extra pel suec en el campionat per cada tram que guanyava.

Al final malgrat que la victòria va ser per a José Antonio i Cándido Carrera i el segon lloc per a Pontus Tidemand i Ola Fløene, que invertien 1 minut i 4,2 segons més que els primers classificats per cobrir la distància cronometrada, tots dos pilots s'emportaven la mateixa puntuació de Grècia, 26 punts, amb el que el suec mantenia els 10 punts d'avantatge vers l'asturià al campionat.

Suárez-Carrera aconseguien la victòria entre els júnior.

En el campionat de pilots, Sébastien Ogier seguia comandant la taula provisional tot i l'ensopegada que tenia a la cita grega per una averia elèctrica en la primera jornada, ja que aquest ral·li era el primer en el que el provençal no accedia a places de podi. Jari-Matti Latvala per la seva banda superava al semi-retirat Sébastien Loeb en la classificació provisional gràcies a la seva primera victòria, mentre que altres pilots a temps complet com Mikko Hirvonen, Thierry Neuville o Dani Sordo es seguien mantenint per darrera del nou vegades campió mundial.

Pilot

Punts

Sébastien Ogier

126

Jari-Matti Latvala

74

Sébastien Loeb

68

En l'apartat reservat a constructors Volkswagen obria una mica més l'escletxa que els separava de Citroën en acumular 4 punts més que la marca dels dos galons a la cita helènica, mentre que M-Sport certificava un nou mal resultat i veia com l'equip satèlit, Qatar, començava a acostar-se perillosament a la seva posició.

Constructor
Punts

Volkswagen

180

Citroën

162

M-Sport

83