Vatanen-Richards van ser els únics capaços de seguir el ritme dels Audi, en quan van ser exclosos, guanyar va ser senzill.

El 28è Ral·li Acropolis suposava la cita equatorial del campionat del mòn de ral·lis, que amb puntuabilitat per als campionats de pilots i marques, agrupava fins a un total de 133 equips inscrits, prenent tots ells la marxa des de la rampa de sortida situada als peus del Parthenon el dilluns 1 de juny de 1981 cap als 57 trams cronometrats de 999,50 km de longitud. 22 equips van completar el recorregut i arribar de nou a Atenes el 4 de juny, quan es va finalitzar la cita helena.

Alén-Kivimäki van tirar d'ofici per superar als seus companys d'equip i finalitzar en segona posició.

Els Audi oficials van començar el ral·li amb un ritme molt superior al de la resta de competidors, sent el primer líder de la cita, la parella formada per la francesa Michèle Mouton i la italiana Fabrizia Pons, gràcies al primer millor registre, però ja en la segona especial, els seus companys d'equip, el finlandès Hannu Mikkola i el suec Arne Hertz prendrien la primera posició provisional per tram rera tram anar-se confirmant al capdavant de la taula de temps.

Michèle Mouton i Fabrizia Pons, tenien el handicap de sortir a pista en posicions endarrerides als trams, just per darrera d'un Escort de Grup 2, el que provocava que les dues pilots sovint es trobessin molta pols en suspensió i una visibilitat força reduida, sobretot en trams llargs, pel que sovint la parella franco-italiana, decidia penalitzar avançant la seva sortida al tram i evitar aquest mal.

Per darrera dels Audi, Ari Vatanen i David Richards amb el Ford Escort RS1800 oficial de Sutton, n'eren els més ràpids, arribant fins i tot a estabilitzar les distàncies vers l'Audi de Mikkola-Hertz, però a una distància que sense mitjar alguna averia o infortuni serà dificil que poguès atrapar-los, però alhora la seva tercera plaça provisional no semblava còrrer perill doncs la competència era ja lluny.

Ja en la primera jornada es varen registres baixes importants, Anders Kullang i Bruno Berglund, que feien debutar el nou Mitsubishi Lancer 2000 Turbo al mundial de ral·lis, havien de retirar-se a causa de problemes de temperatura del motor, un mal que a posteriori es mostraria crónic en el cotxe nipó. Björn Waldegård i Hans Thorszelius i Per Eklund i Björn Cederberg amb els seus respectius Toyota Celica Grup 4 van abandonar per culpa del diferencial el primer i pel suport del motor el segon.

En els primers trams de la segona jornada va arribar la mala sort per a Mouton-Pons, quan perdien gairebé 13 minuts i moltes posicions en la general després de donar un fort cop al seu Quattro que les obligà a fer una reparació llarga. L'avinentesa va ser aprofitada per Vatanen-Richards que no només guanyaven una plaça, sinó que a més els de Ford en un estat pletòric van començar a escurçar distàncies vers els líders els quals arrossegaven problemes en el seu tren posterior.

Per darrera dels homes de Ford es vivia una altra lluita interessant entre els membres de l'equip FIAT per la tercera plaça del podi, en un primer moment si bé els joves italians Attilio Bettega i Maurizio Perissinot figuraven per davant dels seus caps de files, els finlandesos Markku Alén i Ilkka Kivimäki, la diferència que els separava era molt petita i finalment l'ofici d'Alén-Kivimäki va servir per a que els finlandesos acabessin superant als italians en arribar a la neutralització de la segona jornada on Vatanen-Richards es trobaven a menys de 3 minuts de Mikkola-Hertz.

Abans d'inciar-se la tercera etapa va saltar la bomba, quan els comissaris decidien excloure els Audi Quattro. El motiu per la exclusió era que els alemanys portaven una segona bateria dins el compartiment, bateria que només s'emprava en cas d'emergencia, però el motiu real de l'exclusió era la presència d'una tapa mòbil que els cotxes tenien a la calandra enlloc dels fars, el que permetia una refrigeració superior en el compartiment del motor segons el criteri dels comissaris. Si bé l'us de tapes enlloc de fars estava permès, aquestes havien de tancar hermèticament, fet que l'Audi incomplia.

L'exclusió va permetre a Ari Vatanen i David Richards afrontar la darrera jornada com a líders i lluny de sortir a mantenir les distàncies amb els FIAT, el de l'Escort RS1800 van incrementar distàncies en el liderat de la prova fins a completar el recorregut en 13 hores 17 minuts i 25 segons, 4 minuts i 35 segons per davant del FIAT 131 Abarth de Markku Alén i Ilkka Kivimäki. Per darrera dels finlandesos i pujant a un podi del mundial per segona vegada en la seva carrera s'hi trobaven els italians Attilio Bettega i Maurizio Perissinot amb el segon dels 131 Abarth oficials.

El gran afavorit per les exclusions dels Audi va ser el Talbot Sunbeam Lotus de Guy Fréquelin i Jean Todt, els quals de cop guanyaven dues posicions i amb els Datsun en el seu punt de mira, els francesos es van llançar a la caça dels cotxes nipons als que finalment van aconseguir superar per tal d'acabar el ral·li en quarta posició però a més de mitja hora dels guanyadors.

Per segona vegada en la seva carrera Bettega-Perissinot pujaven al podi del mundial .

A Guy Fréquelin la quarta plaça li va valer per seguir ocupant la primera plaça de la general provisional del campionat, tot i que el francés pilotava un auto de Grup 2. Per darrera d'ell es començava a estrenyer el cèrcol, per una banda Markku Alén li recuperava cinc punts en el campionat, mentre que Ari Vatanen gràcies a la primera victòria de la temporada superava a Shekhar Mehta i s'instal·lava en tercera posició a 11 punts del francés.

Pilot

Punts

Guy Fréquelin

46

Markku Alén

39

Ari Vatanen

35

En el campionat de marques es vivia uan situació paral·lela al de pilots i el quart lloc del Talbot de Fréquelin-Todt, servia al'equip francès per mantenir-se al capdavant de la taula tanmateix que es distanciava de Datsun. Opel, que no puntuava en la cita helena, començava a veure perillar la seva tercera posició amb FIAT a 4 punts i Ford a 7.

Constructor
Punts

Talbot

66

Datsun

59

Opel

46

Deixant que s'anessin eliminant, Kankkunen-Piironen mantenien la serenor que els va dur a la victòria.

Figurant com a sisena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis d'un total de tretze, el 33è Ral·li Acròpolis finalitzava el dimecres 4 de juny de 1986 a Atenes, ciutat en la que també s'hi ubicava la rampa el dilluns 2 de juny que donava el tret de sortida als 102 equips inscrits. La prova, puntuable per als campionats de pilots, marques i pilots de turismes Grup A era la primera que es celebrava després de la mort de Henri Toivonen i Sergio Cresto i per tant la primera en patir les normes suavitzadores de la FISA, passant a tenir 38 de les 46 especials programades sent totes diurnes de 572,13 km i que 34 participants aconseguirien completar.

Ràpids pero no suficientment, Biasion-Siviero acabaven de nou al podi.

Des d'Atenes els pilots es disposaven a celebrar 7 especials cronometrades, 3 d'elles de mixtes, que els conduirien fins a Lagonissi a última hora de la tarda. Els suecs Kalle Grundel i Benny Melander, en el que suposava el retorn dels Ford RS200 al mundial, marcaven el primer escratx del ral·li el que els ubicava com a líders provisionals de la prova. Els campions del món Timo Salonen i Seppo Harjanne aturaven el crono abans que ningú en la segona especial cronometrada i passaven a liderar el ral·li a partir de la quarta cronometrada, si bé en aquells instants els homes més ràpids en pista estaven sent Markku Alén i Ilkka Kivimäki amb els millors temps de la tercera i quarta cronometrada.

No caldria esperar gaire per veure a Markku Alén i Ilkka Kivimäki al capdamunt de la taula de temps, a Aghia Sotira, penúltima especial de la jornada i després de marcar el seu tercer escratx del dia, els pilots de Lancia rellevaven els seus compatriotes de Peugeot en la primera posició, posició que ratificarien amb l'escratx en la última cronometrada programada del dilluns.

A Lagonissi Markku Alén i Ilkka Kivimäki arribarien amb 26 segons de marge vers Kalle Grundel i Benny Melander i 27 en relació a Timo Salonen i Seppo Harjanne. Stig Blomqvist i Bruno Berglund, autors del millor temps en la cinquena cronometrada, restaven en quarta posició a 33 segons dels líders, demostrant així que els Ford havien treballat intensament des de Portugal. Qui no podia fer gala del mateix era l'equip Citroën, absent des de Suècia, la marca dels dos galons retornava al mundial amb 3 unitats del BX 4TC per veure com dos dels seus cotxes es retiraven en la primera especial cronometrada, Philippe Wambergue i Jean-Bernard Vieu així com Maurice Chomat i Didier Breton, i el tercer confiat en mans de Jean-Claude Andruet i Annick Peuvergne ho feia en la segona per averies en les suspensions en el que a posteriori acabaria sent la última aparició dels vetusts cotxes francesos al campionat.

Dimarts a les 8 del matí els 75 participants que restaven en actiu reprenien l'acció des de Lagonissi per tal d'afrontar la segona etapa, composada per 14 especials cronometrades, 4 d'elles mixtes, que totalitzaven 178,07 km i que conduiria a la caravana del ral·li fins a Kamena Vourla, al nord del país. Markku Alén i Ilkka Kivimäki van iniciar l'etapa patint problemes de transmissió, el que els feia cedir temps i la primera posició provisional del ral·li en favor de Kalle Grundel i Benny Melander. Qui també patia problemes en aquesta primera prova cronometrada era Timo Salonen i Seppo Harjanne, els campions mundials punxaven una roda i un cop canviada, en reempendre la marxa, veien com el seu Peugeot 205 T16 Evo2 es negava a engegar durant uns quants minuts, costant als finlandesos uns vuit minuts.

Kalle Grundel i Benny Melander lideraven llavors la prova seguits d'aprop pels seus companys i compatriotes suecs Stig Blomqvist i Bruno Berglund, mentre que Timo Salonen i Seppo Harjanne feien un gran esforç per intentar recuperar la gran quantitat de temps perdut a base de marcar escratxs, 11 al llarg de la segona jornada i 8 d'ells de forma consecutiva. El liderat dels pilots suecs de Ford va arribar al seu final quan després d'unes assistències, en el fervor de l'acció, els mecànics descuidaven collar correctament una roda, el que suposava que aquesta es desprengués i la boixa resultés malmesa havent-se de canviar totalment. Aquesta operació no era intervenció breu, pel que el liderat passava a estar en mans dels seus companys d'equip Stig Blomqvist i Bruno Berglund.

Malhauradament, una especial després de trobar-se líders del ral·li, Stig Bloqmvist i Bruno Berglund patien una sortida de pista amb diverses voltes de campana incloses que deixava el seu Ford RS200 per la ferralla si bé no havia de lamentar-se danys físics entre els dos pilots suecs. L'accident deixava a Juha Kankkunen i Juha Piironen en primera posició seguits pels Lancia Delta S4 de Markku Alén i Ilkka Kivimäki i Massimo Biasion i Tiziano Siviero, amb el tercer Peugeot 205 T16 Evo2 de Bruno Saby i Jean-François Fauchille darrera seu.

Qui també abandonava en la mateixa especial en la que s'accidentaven els pilots de Ford, eren els seus compatriotes a Lancia Mikael Ericsson i Claes Billstam els quals després d'anar acumulant diverses averies mecàniques en el seu Delta S4, finalment les suspensions els impedien seguir en competició. Dues especials més tard, en l'equador de l'etapa, Kalle Grundel i Benny Melander també emprenien el camí del parc tancat abans d'hora posant fi a les bones sensacions que havien deixat els Ford RS200.

En la darrera especial cronometrada de la segona etapa, just abans d'arribar a Kamena Vourla, Timo Salonen i Seppo Harjanne recepcionaven molt violentament un salt deformant completament el seu Peugeot. Malgrat que els mecànics van revisar a fons en quan van poder del cotxe en les assistències, els campions mundials havien d'empendre el camí de l'abandonament en la primera especial cronometrada de la tercera etapa en fallar les suspensions.

Al llarg de les 17 especials cronometrades de la tercera etapa que portaven de nou els participants fins a la capital, Atenes, els líders provisionals, Juha Kankkunen i Juha Piironen, van administrar l'avantatge que els separava dels Lancia Delta S4 perseguidors, mantenint en tot moment la calma. Especialment quan els seus compatriotes Markku Alén i Ilkka Kivimäki es llençaren a l'atac de la primera posició en aquesta última jornada aconseguint fins a un total 9 temps escratxs, sabedors que en cas de fiasco, tenen les esquenes ben cobertes per Massimo Biasion i Tiziano Siviero que ocuparien la seva plaça.

Fins i tot, en vistes de donar caça al Peugeot 205 T16 Evo2 líder, Markku Alén i Ilkka Kivimäki van decidir pujar la pressió del turbo del seu Delta S4, el que a les alçades de la prova en les que es trobaven, acabaria costant la vida del seu propulsor abans de creuar la línia d'arribada i per tant l'abandonament dels finlandesos. Aquest abandonament unit al de Timo Salonen i Seppo Harjanne, deixava en una tranquila posició de podi als francesos Bruno Saby i Jean-François Fauchille que superaven en més de 40 minuts al Porsche 911 SC RS del qatarí Saed Al-Hajri i el britànic John Spiller.

Dues especials després de l'abandonament de Markku Alén i Ilkka Kivimäki la 33ena edició del Ral·li Acròpolis es donava per finalitzada, en la que Juha Kankkunen i Juha Piironen s'adjudicaven la victòria en invertir un total de 7 hores 20 minuts i 1 segon en cobrir les 38 especials celebrades. Massimo Biasion i Tiziano Siviero ho feien amb 1 minut i 37 segons més de temps que els guanyadors, el que els valia acabar la prova en segona posició. Els francesos Bruno Saby i Jean-François Fauchille tancaven el podi a 9 minuts i 54 segons dels seus companys d'equip.

Saby-Fauchille feien bona la premisa que per puntuar en un ral·li s'ha d'acabar-lo.

Entre els turismes de Grup A, el Volkswagen Golf GTi de Kenneth Eriksson i Peter Diekmann va mantenir en tot moment el control de la categoria, arribant a gaudir de més de 3 minuts de diferència a la neutralització de Kamena Vourla vers l'Audi Coupé Quattro dels austríacs Rudi Stohl i Reinhard Kaufmann. Malhauradament en el retorn cap a Atenes, uns inoportuns problemes mecànics retrassaven el Golf líder cedint la victòria a l'Audi de Rudi Stohl i Reinhard Kaufmann. Rudolf Stohl marcava la seva primera victòria de la temporada el que li permetia assolir 18 punts restant a 6 punts del seu compatriota Franz Wittmann, pero força lluny encara dels 38 que acumulava el líder indiscutible Kenneth Eriksson.

Stohl-Kaufmann aconseguien imposar-se entre els turismes.

En el campionat de pilots, Juha Kankkunen feia una galopada important de cara a la consecució de la corona, ja que la seva segona victòria de la temporada es combinava amb un zero del seu màxim rival en la provisional, el seu compatriota Markku Alén. D'altra banda el pilot alpí Bruno Saby, gràcies al seu segon podi consecutiu es situava en segona posició provisional superant al cap de files de l'equip Lancia.

Pilot

Punts

Juha Kankkunen

56

Bruno Saby

38

Markku Alén

27

Pel que fa a constructors Peugeot aconseguia la seva tercera victòria de la temporada, el que permetia als del lleó elevar la seva puntuació fins als 87 punts, 19 més que Lancia que romanien en segona posició. Volkswagen, líders indiscutibles entre els turismes de Grup A, tancaven el podi provisional amb 39 punts.

Constructor
Punts

Peugeot

87

Lancia

68

Volkswagen

39

McRae-Ringer aconseguien la primera victòria de la temporada a l'Acropolis.

El dimarts 4 de juny de 1996, El Pireu era escenari de la cerimònia de clausura del 43è Ral·li Acròpolis, quarta prova en el calendari del campionat del món de l'especialitat, el qual amb puntuabilitat pels certamens reservats a pilots, marques i mundial de producció, aconseguia copçar l'interés de fins a 94 equips per a que formalitzessin la seva inscripció. Tots ells van ser presents el diumenge 2 de juny a Atenes, ciutat en la que s'emplaçava la rampa de sortida, per tal d'afrontar un recorregut programat a 21 proves especials d'una distància cronometrada de 454,34 km que 42 d'ells aconseguirien superar.

Badada inicial i els penumàtics a les acaballes de la prova, van situar Mäkinen-Harjanne al segon lloc.

La primera etapa del ral·li, programada íntegrament pel diumenge 2 de juny, estava composada a 8 proves especials de 148,83 km de distància, les quals havien de servir per a conduir als participants fins a Kamena Vourla, epicentre del devenir de la cita helènica. Les restriccions en el número d'assistències va fer que quasi bé tots els participants afrontessin amb cautela la primera especial cronometrada, llur distància competitiva era de 25,90 km, tots tret dels campions del món en vigència, els escocesos Colin McRae i Derek Ringer, els quals en tan sols aquest primer tram aconseguien distanciar-se en mig minut del segon equip més ràpid, els espanyols de Ford Carlos Sainz i Luis Moya.

Les menors distàncies de les següents especials cronometrades i l'increment de l'estat d'alerta dels rivals dels britànics de Subaru, van facilitar que les diferències mesurades en segons fossin menors vers els líders, si bé malgrat tot no eren capaços d'impedir dos escratxs més de la parella de la constelació de les Plèiades, que feien un ple de 3 escratxs de 3 possibles a l'arribada al primer reagrupament de la jornada, on hi feien entrada amb 43 segons de marge vers Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, guanyadors de les dues primeres rondes de la temporada, Suècia i Safari.

Els italians Piero Liatti i Fabrizia Pons seguien extenent el domini de Subaru a la cita grega, si bé el seu escratx en la quarta prova especial cronometrada era ex-aequo amb els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya, que d'aquesta manera aconseguien introduir-se de nou en places de podi i desplaçar-ne al Toyota Celica GT-Four privat de Thomas Rådström i Denis Giraudet, els quals en la següent especial es veien abocats a l'abandonament per accident. Precisament en la cinquena prova especial cronometrada de la jornada i del ral·li, Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne aconseguien reduir en 1 segon el crono de Piero Liatti i Fabrizia Pons, i trencar així amb el domini que els Subaru estaven exercint fins aquell moment.

La següent cronometrada del programa, la sisena, va haver de ser anulada enmig de les queixes dels pilots i d'una certa polèmica; doncs el rutòmetre permetia dos passos diferents, seguir pel camí forestal i gestionar una paella o bé fer drecera per una mena de talla-focs. L'ensurt va venir quan la majoria dels participants, que lògicament optaven per la drecera, es trobaven amb una pila de pedres i branques que barraven el pas just després d'un canvi de rasant, aixó va obligar a envirollar-se a Carlos Sainz i Luis Moya així com Colin McRae i Derek Ringer, mentre que Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne superaven l'obstacle pels pèls.

Qui no se'n sortia d'aquest punt calent eren els suecs de Subaru Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, els quals hi arrencaven la suspensió frontal del seu Impreza i s'hi deixaven prop de 8 minuts, el que va incitar a David Richards, patró de Prodrive, a presentar una queixa i solicitar l'anulació del tram, queixa que va ser admesa pels comissaris.

Les dues darreres cronometrades abans d'entrar al parc tancat de Kamena Vourla van veure novament el domini de Colin McRae i Derek Ringer, que elevaven així el número d'escratxs fins a 5 de 7 possibles i els segons que els separaven vers Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne fins als 59, pràcticament 1 minut. Els seus companys d'equip Kenneth Eriksson i Staffan Parmander ocupaven per llavors el darrer graó del podi, gràcies en bona part a la cancelació del sisè tram, a 1 minut i 45 segons dels líders i amb 4 segons de marge vers Carlos Sainz i Luis Moya, els quals en el pesatge posterior descobrien que el seu Escort RS Cosworth pesava 100 kg més que els seus rivals en haver emprat el mateix xassís que al Safari.

Aixó va fer que Carlos Sainz i Luis Moya es disposesin a afrontar les 7 proves especials de la segona jornada amb una sola roda de recanvi, i sense el líquid refrigerant de frens i esmortidors per tal d'alleugerir pes, solucions que donaven els seus fruits en quan la parella espanyola reentraven en places de podi al terme de la primera cronometrada del dilluns; especial en la que Colin McRae i Derek Ringer tornaven a marcar el millor registre, mentre que Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne hi patien problemes de direcció i esmortidors que els allunyaven 18 segons més del liderat.

Piero Liatti i Fabrizia Pons s'imposaven en la segona cronometrada de la jornada, desena en el comput global del ral·li, mentre que els seus companys d'equip suecs Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, recuperaven el tercer lloc a la general provisional en superar per 1 segon a Carlos Sainz i Luis Moya. Un altre escratx de Colin McRae i Derek Ringer en la tercera especial del programa, permetia a la parella britànica fer entrada al reagrupament de Loutra Ipatis amb 1 minut i 29 segons de marge vers Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne i 2 minuts i 10 segons vers Kenneth Eriksson i Staffan Parmander.

Carlos Sainz i Luis Moya introduien canvis en les suspensions del seu Ford Escort RS Cosworth en el reagrupament de mitja jornada, el que els permetia afrontar amb més força les 4 especials cronometrades que restaven i emportar-se el millor registre en les dues primeres. Dos escratxs que no només servien a la parella de l'oval per tornar a les places de podi, sino per pràcticament certificar aquesta posició en distanciar-se de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander en 44 segons. Per davant Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne reduien distàncies amb els líders fins al 55 segons, una diferència que encara es reduiria més en quan la parella dels tres diamants vermells aconseguia el millor temps en les dues últimes cronometrades de la jornada i deixava les distàncies entre els dos principals contendents a victòria en 44 segons. Carlos Sainz i Luis Moya, a 1 minut i 34 segons de la parella britànica líder, incrementava una mica més el gap que tenien amb la parella sueca de Subaru per deixar-los a gairebé 1 minut.

La tercera i última etapa del ral·li, malgrat tenir només 6 proves especials cronometrades en el seu programa, era la més llarga de totes en tenir 153,46 km de distància competitiva, una distància que servia per portar als participants que aconseguissin superar-la fins a Pireus.

Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne van sortir a l'atac en els primers compassos de l'etapa i amb 3 escratxs consecutius en les tres primeres proves cronometrades del dimarts, la parella finlandesa de Mitsubishi aconseguia situar-se a només 24 segons dels líders. Va ser llavors quan els 25,37 km de New Zemeno van dictar sentència, Colin McRae i Derek Ringer completaven l'especial sense pràcticament cap contra-temps i amb l'escratx en el seu haver, mentre que Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, així com Carlos Sainz i Luis Moya ho feien amb les seves Michelin sobre les lones i havent perdut troços de goma pel camí amb els segons que aixó comporta. Aixó va donar una glopada d'aire als líders, que a més a més s'adjudicaven les dues últimes cronometrades del ral·li doncs les seves Pirelli així els hi ho permetien.

Així doncs en arribar a El Pireu, Colin McRae i Derk Ringer certificaven la seva primera victòria de la temporada, precisament l'any en el que miraven de defensar la seva corona mundial, en completar el recorregut en 5 hores 33 minuts i 12 segons. Els britànics doncs precisaven de 50 segons menys que els seus més immediats perseguidors, els pilots de Mitsubishi Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya, que cedien força terreny en les últimes especials del programa en veure que era impossible guanyar plaça així com perdre-la amb els quarts classificats, tancaven el podi grec a 3 minuts i 21 segons dels que uns mesos enrere eren els seus companys d'equip.

Sainz-Moya van haver de batallar pel podi amb un cotxe que pesava 100 kg més.

En el campionat de producció la primera jornada del ral·li va estar dominada pràcticament per l'alemany Uwe Nittel i la sueca Tina Thörner, amb els seus companys d'equip argentins Jorge Recalde i Martin Christie seguint-los de ben aprop. Malhauradament pels interessos dels líders, els prop de 3 minuts que perdien en l'equador de l'etapa per canviar dues rodes punxades, facilitava que els sud-americans fessin entrada a Kamena Vourla en primera posició, mentre que els europeus s'havien de conformar amb el tercer lloc provisional per darrera de l'uruguaià Gustavo Trelles i el seu copilot argentí Jorge del Buono.

Ja en la segona jornada, en la primera especial cronometrada del dilluns, Jorge Recalde i Martin Christie acusaven problemes de frens en el seu Lancer Evo III, facilitant l'accés al liderat de Gustavo Trelles i Jorge del Buono, un liderat fugaç de tota manera, doncs en la segona especial del dia Uwe Nittel i Tina Thörner recuperaven el liderat de la categoria, condició que ja no abandonarien fins a la conclusió de la prova, menys quan el pilot alemany i la seva copilot sueca s'imposaven en totes les especials que restaven tret de dues.

La victòria era la primera d'Uwe Nittel a la temporada, la qual combinada amb el tercer lloc aconseguit a Suècia, permetia al pilot germànic accedir al liderat provisional del campionat per davant dels tres guanaydors de les tres rondes anteriors i que a més a més, no semblaven estar disposats a afrontar més cites del campionat.

Nittel-Thörner aconseguien la victòria amb una demostració de força.

En el campionat de pilots, Tommi Mäkinen mantenia la seva condició de líder provisional, alhora que es distanciava una mica més del seu més immediat perseguidor, el madrileny Carlos Sainz, que novament acabava un ral·li just per darrera seu. Colin McRae per la seva banda, obtenia un gran rendiment de la seva primera victòria de la temporada, en quan passava del cinquè lloc provisional fins al tercer, i entrava directament en la lluita pel sub-campionat amb el qui mesos enrere havia estat company seu.

Pilot

Punts

Tommi Mäkinen

55

Carlos Sainz

47

Colin McRae

42

En la taula provisional del certamen de constructors, la cita grega refermava Subaru en el liderat provisional, mentre que Mitsubishi, que al contrari de la majoria d'equips només hi desplaçava 1 cotxe amb especificacions de Grup A per portar-hi 2 de Grup N, només aconseguia sumar 1 punt més que Ford, que un ral·li més seguia sent la tercera marca en discòrdia.

Constructor
Punts

Subaru

178

Mitsubishi

138

Ford

128

Grönholm-Rautiainen es refeien de l'abandonament sard amb una gran victòria a l'Acropolis.

Després de gairebé una decada lluny de la capital grega, el diumenge 4 de juny de 2006 Atenes tornava a acollir per a la cerimònia de clausura del Ral·li Acròpolis, que per llavors corria la seva 53ena edició. No només s'emprava la capital com escenari, sino que a més a més s'hi ubicava el parc tancat al costat de l'Estadi Olímpic, el qual dos anys abans hi havia acollit els 28ens Jocs Olímpics. La prova, que era puntuable pels campionats de pilots, constructors i mundial de producció, comptava amb 91 equips inscrits de forma oficial, dels quals 84 iniciaven el dijous 1 de juny un recorregut format per 18 proves especials de 355,62 km cronometrats que 69 equips aconseguirien completar.

Obrir pista el divendres i una rebentada el dissabte van minar les opcions de Loeb-Elena.

Precisament l'Estadi Olímpic d'Atenes era escenari d'una superespecial espectacle que donava el tret de sortida a les hostilitats el dijous 1 de juny a les 18 hores, en la que Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien el millor registre i anar-se'n a dormir com a líders per 2 segons de marge vers els finlandesos de Ford Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i 8 dècimes de segon suplementàries vers l'altra parella finlandesa de l'oval, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.

Realment la competició s'iniciava divendres 2 juny, amb sis proves especials de 118 km cronometrats en el seu programa repartides al llarg de tres trams diferents, i que permetien completar la primera etapa amb els 120,8 km cronometrats totals. En aquest terreny, la velocitat de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen no va donar opció als seus rivals, i els finlandesos s'imposaven en totes les sis proves cronometrades de la jornada permeten-los assolir un ferm liderat. Per darrera d'ells, el pilot norueg Petter Solberg i el seu copilot britànic Phil Mills instalaven en cinc de les sis cronometrades el seu Subaru Impreza WRC S12 en la segona posició, sent el seu resultat en la sisena especial del divendres un tercer temps escratx, el que permetia als ex-campions mundials de 2003 retornar a Atenes com a segons classificats a 26,3 segons de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen.

Qui llevaba el segon temps escratx en l'última cronometrada del divendres era Sébastien Loeb i Daniel Elena, els quals en les cinc proves anteriors havien aconseguit acumular 4 tercers temps escratx i un quart millor temps, el que deixava als campions mundials en vigència i primers líders de la cita helènica en la tercera posició provisional a 35,5 segons del liderat, formant així un primer grup.

Per darrera d'aquest primer grup se'n formava un segon que lliutava pels punts, el qual era capitanejat pel Ford de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, que completaven l'etapa a 1 minut i 15,9 segons dels seus companys d'equip; i en el que el Xsara WRC del català Xevi Pons i el càntabre Carlos del Barrio era els més desfavorit en la onzena posició provisional a 1 minut i 54,1 segons dels líders, després d'haver acumulat diverses punxades.

La segona jornada del ral·li comptava amb 134,68 km cronometrats al llarg de sis proves especials en el seu programa, en el que s'esperava una certa reacció per part de Sébstien Loeb i Daniel Elena ara que ja no havien d'obrir pista. I si bé Marcus Grönholm i Timo Rautiainen aconseguien el seu seté escratx consecutiu en la primera cronometrada sabatina, a Kineta, el tram més llarg de tot el ral·li amb 37,33 km de lluita contra el temps, la parella franco-monegasca aconseguia el millor temps i retallava 9,7 segons als líders, alhora que superaven a Petter Solberg i Phil Mills en la segona posició.

Marcus Grönholm i Timo Rautiainen demostraven que havien anat a Grècia a guanyar, i s'imposaven novament en l'especial que tancava el bucle matinal, entrant al parc tancat d'Atenes amb 29,2 segons de marge vers el Citroën Xsara WRC dels campions mundials i amb 57,2 segons de marge vers el Subaru Impreza WRC de Petter Solberg i Phil Mills, els quals amb un ordre de sortida ja no tan diferent com el del la primera jornada no podien mostrar les mateixes prestacions.

Per la tarda, en tornar a passar pels tres trams cronometrats, es repetien els resultats de la passada anterior, és a dir un escratx de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen en el primer i tercer tram del bucle, i un escratx de Sébastien Loeb i Daniel Elena en el segon, Kineta. Si bé en el sisè tram del dia, i tretzè en el comput global del ral·li, es produia el fet diferencial i que en bona part decidia el ral·li, d'una banda Petter Solberg i Phil Mills no podien ni tan sols disputar-lo en xocar frontalment contra un cotxe privat en l'enllaç cap al tram, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena patien una rebentada de la seva roda posterior esquerra i cedien prop de minut i mig, fent a més a més l'entrada al parc tancat d'Atenes sobre tres rodes.

Aquests dos incidents tenien dos efectes directes a la taula de temps, per una banda el marge de confiança de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen s'elevava fins a 1 minut i 47,2 segons vers Sébastien Loeb i Daniel Elena, mentre que per una altra banda Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen accedien a les places de podi, que si bé no havien aconseguiet immiscir-se en la lluita per les primeres posicions, com demostrava que es trobaven ja a 2 minuts i 59,2 segons dels seus companys i líders provisionals, si que havien aconseguit distanciar-se de la resta del parc tancat, sent el càntabre Dani Sordo i el català Marc Martí els quarts classificats a gairebé 1 minut de la darrera plaça de podi.

Tot i anar sobre tres rodes, l'elegancia no s'ha de perdre mai.

La celebració de la tercera etapa suposava la disputa dels darrers 100,14 km cronometrats, repartits al llarg de dos trams a doble passada més una segona passada per l'especial espectacle de l'Estadi Olímpic d'Atenes. Els reenganxats Petter Solberg i Phil Mills s'imposaven en tots quatre trams cronometrats, mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, malgrat que ja tenien el ral·li pràcticament en el sarró, hi marcaven el segon millor registre en les dues primeres passades, permetent-lis incrementar el forat amb els seus principals perseguidors fins als 2 minuts.

D'altra banda un problema amb les bugies en el primer dels trams dominicals, feien perdre 1 minut a Dani Sordo i Marc Martí, amb el que la parella cantabro-catalana baixava de la quarta fins la sisena posició provisional, deixant a les portes del podi al Citroën Xsara WRC de l'equip Astra pilotat pels finlandesos Toni Gardemeister i Jakke Honkanen que precisament feien el viatge a l'inversa, del sisè al quart lloc.

Ja en les segones passades per les cronometrades poc o res va passar, doncs les distàncies tan importants assolides fins aquell moment, poc marge per a la sorpresa deixaven, només Dani Sordo i Marc Martí van intentar superar el Peugeot 307 WRC dels noruegs Henning Solberg i Cato Menkerud, peró malgrat sumar dos segons temps escratx, la parella espanyola es quedava a vuit dècimes de segon de l'objectiu i entrava al parc tancat d'Atenes en sisena posició final.

Amb l'entrada al parc tancat d'Atenes el diumenge a primera hora de la tarda doncs, es donava per finalitzat el 53è Ral·li Acropolis, en el que els finlandesos de Ford Marcus Grönholm i Timo Rautiainen aconseguien una clarivident victòria en aturar el cronómetre en 3 hores 56 minuts i 26,8 segons, 2 minuts i 26,8 segons menys que Sébastien Loeb i Daniel Elena que es classificaven en segon lloc. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen per la seva banda tancaven el podi grec a 3 minuts i 43,8 segons dels seus compatriotes, companys d'equip i guanyadors del ral·li.

Hirvonen-Lehtinen van demostrar maduresa per aconseguir un podi a l'Acropolis.

Entre els participants del mundial de producció, la duresa de les especials gregues van generar alternatives en les primeres proves cronometrades del recorregut, en les que els argentins Gabriel Pozzo i Daniel Stillo van saber fer la millor lectura, assolint el liderat en l'equador de la primera etapa i entrar a la neutralització del divendres al vespre amb 13,6 segons de marge vers Nasser Al-Attiyah i Chris Patterson.

Els líders van anar incrementant distàncies al llarg de la segona jornada, peró per desgràcia seva el Mitsubishi Lancer Evo IX que pilotaven es quedava sense aigua en la darrera especial i es veien obligats a reenganxar-se l'endemà, cedint el testimoni al Subaru Impreza WRX d'Aki Teiskonen i Miika Teiskonen, després de que els comissaris apliquessin una sanció de 5 minuts als hereus naturals del liderat, el qatarí Nasser Al-Attiyah i el britànic Chris Patterson.

La tenacitat de Nasser Al-Attiyah i Chris Patterson els van portar a anar llimant distàncies amb els dos equips que els precedien. Mentre que Aki Teiskonen i Miikka Teiskonen patien una punxada en el darrer tram cronometrat del ral·li i cedien el liderat al sanmarinès Mirco Baldacci i l'italià Giovanni Agnese, els quals, com en la jornada anterior, rebien 5 minuts de penalització per part dels comissaris i deixaven el liderat i per tant la victòria en mans de Nasser Al-Attiyah i Chris Patterson. La victòria era la segona de quatre possibles en la temporada, amb el que el pilot qatarí aconseguia acumular ja 34 punts, és a dir, el doble del que havia acumulat fins llavors el segon classificat, Mirco Baldacci.

Al-Attiyah-Patterson aconseguien una victòria un tant extranya.

Marcus Grönholm aconseguia una victòria important a Grècia, no tan pel fet que retallès 2 punts a Sébastien Loeb en el campionat de pilots, doncs el marge de l'aslacià fregava els 30 punts, sino per que trencava una ratxa de 5 victòries consecutives del campió mundial. Dani Sordo per la seva banda, malgrat no acabar de quallar un bon ral·li a causa dels reglatges en la primera jornada i per una fallida de bugies en la darrera, seguia ocupant places de podi en la equidistància dels dos pilots finlandesos de Ford.

Pilot

Punts

Sébastien Loeb

74

Marcus Grönholm

45

Dani Sordo

33

En el campionat de contructors Ford escurçava distàncies amb l'equip Kronos-Citroën gràcies a situar els seus dos cotxes en les places de podi. Subaru per la seva banda aconseguia la mateixa puntuació que OMV-Peugeot a la cita helènica, malgrat que els de la constelació de les Plèiades situaven els seus dos Impreza en la zona de punts per un en el cas de la associació de la petrolera austríaca amb Bozian; amb el que la lluita per la tercera plaça seguia sent favorable a l'escuderia oficial.

Constructor
Punts

Kronos-Citroën

96

Ford

81

Subaru

63