Kankkunen-Piironen aconseguien guanyar els dos ral·lis més durs de l'any, el Safari i l'Acropolis.

El 5 de juny de 1991 finalitzava a Atenes el 38è Ral·li Acropolis, sisena cita del calendari del campionat del mòn de l'especialitat. La ronda grega gaudia de puntuabilitat per als campionats de pilots i marques el que aplegava fins a 94 equips inscrits, que des de la rampa de sortida situada a la mateixa capital emprenien el camí cap als 597,35 km de recorregut cronometrat repartits al llarg de 48 especials, que en un 80% eren "nous" en recuperar el recorregut pel Peloponès buscant suavitzar la duresa de la cita. 37 equips van aconseguir superar la prova i ser presents a la cerimònia de clausura.

Una inoportuna punxada i la impossibilitat de fer el canvi de ritme dels finlandesos de Lancia, van fer contentar a Sainz-Moya amb la segona plaça.

El ral·li va començar amb una superespecial espectacle el diumenge on Carlos Sainz i Luis Moya i els seus companys d'equip Armin Schwarz i Arne Hertz van ser els homes més ràpids compartint el liderat de la prova momentàniament, situació que canviaria al terme de la segona especial on Sainz-Moya eren els liders del ral·li en solitari.

Pero el Toyota Celica GT-4 tenia un comportament molt sub-virador i en el tercer tram, Kineta, el cotxe dels espanyols arribava a final de tram amb els penumàtics davanters masegats en la seva part interior, això li suposà perdre uns 15 segons i el liderat en mans del Lancia Delta Integrale 16V de Juha Kankkunen i Juha Piironen. En la següent especial, i amb una calor ambiental intensa, els de Toyota, tot i muntar el compost més dur de Pirelli, arribaven a final de tram amb les rodes molt malmeses el que va obligar als pilots a anar introduint canvis en la suspensió del seu Celica sobre la marxa mentre li anaven caient els segons fins arribar a figurar en quarta posició per darrera del Legacy de Markku Alén i Ilkka Kivimäki.

Aquesta primera jornada es va dur amb un ritme molt més alt del que en un principi s'havia previst, sobretot els Lancia de Kankkunen-Piironen i el d'Auriol-Occelli, pel que les diferències havien crescut força, el tercer Lancia en discòrdia, el pilotat pels italians Massimo Biasion i Tiziano Siviero, duien introduides una sèrie de millores en fase experimental el que va relegar als transalpins a posicions més endarrerides de la taula de temps.

Els francesos van començar la cita amb cautela, però a mida que anaven agafant el to a la prova, van incrementar el ritme que els portà al liderat al terme de la setena especial cronometrada per tal de conservar-lo fins a la neutralització. Però l'autèntic pulveritzador de cronos en aquesta primera jornada va ser el Mitsubishi Galant VR-4 de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, els quals van marcar 7 escratxs de 10 possibles, però els suecs figuraven força endarrerits en la taula de temps general, doncs abans de prendre part a la superespecial espectacle, patien un accident en un embús que malmetia la part frontal del seu cotxe. Els seus mecànics van poder reparar-lo, però a costa de set minuts de penalització, per tant sense res a perdre i molt a guanyar, els de Mitsubishi volaven sobre les pedres helenes recuperant 1 dels 7 minuts de penalització.

Entre els pilots favorits es va produir només una baixa, la dels argentins Jorge Recalde i Martin Christie que arrel de fer una bona actuació en el Safari Rally, es van inscriure a la prova dins un equip grec amb el Lancia Delta Integrale 16V, però una fallada elèctrica els va deixar a l'estacada.

En els primers compassos de la segona jornada, Sainz-Moya es van desfer ràpidament de la pressió d'Alén-Kivimäki, mentre que Auriol-Occelli cometien un error en un control horari que permetien que Kankkunen-Piironen tornessin a ocupar la primera posició de la taula de temps. Per darrera els espanyols de Toyota anaven retallant distàncies fins que una punxada va tirar per la borda bona part de l'esforç, lluny de llençar la tovallola la parella madrilenyo-gallega van seguir atacant i a mitja jornada, aprofitant que Auriol-Occelli trencaven un palier, els espanyols ocupaven ja la segona posició. Poc després qui patiria una punxada seria el Lancia oficial de Kankkunen-Piironen, moment que Sainz-Moya van aprofitar per tal d'ocupar la primera posició provisional. Els de Toyota, conscients de la duresa de la tercera i última etapa, van seguir marcant un ritme fort que els portà a distanciar-se dels dos Lancia en 21 segons vers l'oficial i 23 vers el del Jolly Club en mans dels francesos.

Novament els homes del dia van ser els pilots de Mitsubishi Eriksson-Parmander, que amb 18 escratxs en 21 trams disputats van aconseguir pujar fins la sisena posició pressionant al Celica de Schwarz-Hertz. L'altra cara de la moneda en l'equip Mitsubishi va ser l'abandonament del seus companys d'equip, els finlandesos Timo Salonen i Voitto Silander, els quals venien queixant-se d'una direcció molt dura al llarg de la prova fins que finalment, aquesta es va trencar.

Markku Alén i Ilkka Kivimäki, que a la neutralització del primer dia figurava en tercera posició, donaven un fort cop al seu Subaru a la part incial d'aquesta segona jornada el que els obligava a canviar la suspensió de l'eix posterior, penalitzant dos minuts i caient fins a la setena plaça a més de sis minuts del liderat.

En la tercera i última etapa, i en concret en el tram de Tarzan, és on el guió de la cita va donar un gir important, al tram s'hi presentaven Sainz-Moya al capdavant de la taula de temps provisional seguits de Auriol-Occelli i Kankkunen-Piironen; però els espanyols de Toyota van punxar a falta de dos quilòmetres per a la finalització del tram pel que es van deixar 30 segons pel camí, mentre que els francesos de Lancia-Jolly Club dellandaven un pneumàtic, malgrat tot van intentar continuar en el tram pilotant sobre la llanda amb el fatídic resultat de trencar un palier i perdre 5 minuts i tota opció de victòria. Aquestes incidències van deixar a Kankkunen-Piironen com a líders de la prova.

Si bé quedaven varies especials cronometrades per davant, la reacció de Sainz-Moya no es va produir i els espanyols no van poder seguir el ritme que des de llavors van començar a imprimir els finlandesos de Lancia que van anar incrementant distàncies en les etapes que restaven. De retruc, l'incident situava en posicions de podi a Massimo Biasion i Tiziano Siviero, els quals havien protagonitzat un ral·li gris, això si, lliure d'incidents.

Per la banda del Mitsubishi Galant VR-4 de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, els homes més ràpids en diferencia de la prova, van acumular un nou incident a les acaballes de la prova, quan després de trencar un suport del motor, patien una sortida de pista i arrencaven una roda, perdent nou minuts i mig més.

Tot i fer un ral·li gris, l'absència d'incidents va permetre que Biasion-Siviero pugessin al podi .

La segona plaça aconseguida era bona pels interessos de Carlos Sainz, que es mantenia al capdavant de la general provisional si bé Juha Kankkunen amb la segona victoria de la temporada, retallava distàncies. Didier Auriol, que finalment tot i els contra-temps d'ultima hora, aconseguia finalitzar la prova en quarta posició el que permetia al pilot de Montpeller mantenir la tercera plaça provisional tres punts per davant de Massimo Biasion.

Pilot

Punts

Carlos Sainz

75

Juha Kankkunen

58

Didier Auriol

42

En el campionat de marques la lluita entre Lancia i Toyota estava molt més tancada que en el de pilots, amb ambdues marques separades per tan sols 3 punts, mentre que Ford, tercera marca en discòrdia s'havia de contentar amb tan sols 28 punts aconseguits tots ells sobre asfalt, a l'Acropolis cap dels tres Sierra RS Cosworth 4x4 va poder finalitzar el recorregut.

Constructor
Punts

Toyota

94

Lancia

91

Ford

28

Novament Loeb-Elena empraven l'atac fulminant en la primera jornada del ral·li per emportar-se la victòria.

Amb la celebració de la divuitena i última especial cronometrada programada, el diumenge 5 de juny de 2005 finalitzava a Kemer el 3r Ral·li de Turquia, setena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis. La cita, que era puntuable per als campionats de pilots, constructors i producció, copçava l'interés de 85 equips per a formalitzar la seva inscripció, dels que finalment 76 van prendre la sortida des de la corresponent rampa el dijous 2 de juny si bé la primera de les 18 cronometrades de 351,03 km de distància total que formaven la cita es va haver d'anular. 54 equips participants aconseguien superar la prova.

Amb una excelent segona jornada, Solberg-Mills remontaven fins la segona plaça.

Les jornades prèvies a la celebració del ral·li van estar marcades per les intenses pluges, el que va complicar en certa manera les tasques de reconeixement dels diferents equips, entre els que s'hi tornaven a trobar Carlos Sainz i Marc Martí, cridats per Citroën per reemplaçar temporalment al belga François Duval. Per sort, el dijous la pluja es va aturar, permetent la celebració normal del tram de proves que era guanyat pel Mitsubishi Lancer WRC de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen seguit pel del seu company d'equip Gigi Galli i Guido d'Amore.

En la primera especial cronometrada que es celebrava divendres al matí, Sébastien Loeb i Daniel Elena posaven en marxa ja la piconadora i amb un temps magnífic aconseguien distanciar-se considerablement dels seus principals rivals en el campionat, sent els pilots de Mitsubishi Gigi Galli i Guido d'Amore qui els seguien a 13 segons ja. En la segona especial cronometrada es repatien els resultats, Sébastien Loeb i Daniel Elena com els homes més ràpids i Gigi Galli i Guido d'Amore com els segons més ràpids, sent en aquesta ocasió la diferència de només 4,3 segons.

Després del pas dels pilots per les assistències, tot canviaria en la tercera especial cronometrada del dia, quan Sébastien Loeb i Daniel Elena es deixaven prop de 24 segons en relació als italians de Mitsubishi Gigi Galli i Guido d'Amore, els homes més ràpids en l'especial, que amb aquesta combinació de cronos passaven a liderar la general provisional del ral·li.

La situació va fer un gir de 180 º en la següent cronometrada, la quarta, quan Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien el millor temps i Gigi Galli i Guido d'Amore eren els que cedien 28,4 segons i la primera posició en la general en favor dels pilots de Citroën, que a partir d'aquell moment monopolitzarien la taula de temps marcant els 4 últims millors temps.

Arribats a Kemer per a la neutralització de l'etapa, la superioritat de Sébastien Loeb i Daniel Elena era indiscutible, superant en més d'1 minut als seus rivals que pràcticament s'haurien de conformar en la lluita per les restants places de podi de no mediar l'infortuni. Gigi Galli i Guido d'Amore completaven la jornada en segona posició, amb 3,6 segons d'avantatge vers el Peugeot 307 WRC de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i 21 segons en relació al Subaru Impreza S11 WRC de Petter Solberg i Phil Mills.

Només arrancar la segona etapa, composada per 7 cronometrades de 150,49 km de distància, la sorpresa que estava oferint el Mitsubishi Lancer WRC de Gigi Galli i Guido d'Amore es dissipava quan un problema amb la pressió del turbo feia perdre als transalpins de l'ordre de 7 minuts en les dues primeres especials abans no poguessin arribar a les primeres assistències de la jornada, baixant fins la desena posició provisional. Amb aquesta incidència Petter Solberg i Phil Mills passaven a ocupar posicions de podi, alhora que amb el millor temps en la cronometrada inaugural del dissabte així com un segon temps escratx en la segona especial, la parella de Subaru es tirava a sobre dels finlandesos Marcus Grönholm i Timo Rautiainen de Peugeot.

En tan bon punt es reprenia la competició després de passar pel parc tancat de Kemer, Petter Solberg i Phil Mills aconseguien els dos escratxs en les dues segones passades per les especials del matí, el que permetia als pilots de la constelació de les Plèiades superar als del lleó en la lluita per la segona plaça en 4,5 segons. Aquests últims en les tres especials que restaven per celebrar-se de tarda no van presentar batalla per la plaça i la distància entre els dos contingents s'elevava fins a 7,8 segons en arribar a la neutralització d'etapa.

Per la seva banda Sébastien Loeb i Daniel Elena es varen dedicar a administrar l'avantatge aconseguit en la jornada anterior, i amb tres temps escratx, un d'ells en l'especial espectacle que tancava l'etapa, només cedien 14 segons en relació als homes més ràpids de la jornada que no eren altres que Petter Solberg i Phil Mills, amb el que la distància entre el primer i segon classificat s'establia en 1 minut i 16,6 segons de cara a la celebració de la última etapa dominical, un mer tràmit amb només dues especials cronometrades de 49,80 km de distància total.

La brevetat de l'etapa dominical no va aportar modificacions importants a la general, pel que els campions mundials Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien la seva quarta victòria consecutiva de la temporada en invertir 3 hores 56 minuts i 39,7 segons per a cobrir les 17 especials cronometrades que finalment es van acabar celebrant. Petter Solberg i Phil Mills completaven el recorregut en segona posició a 1 minut i 7,9 segons dels guanyadors mentre que els finlandesos Marcus Grönholm i Timo Rautiainen tancaven el podi a 1 minut i 25,6 segons dels primers classificats.

Grönholm-Rautiainen semblaven conformar-se en tancar el podi.

Les punxades van ser clau en la primera jornada entre els cotxes de producció, si en la primera cronometrada els afectats eren els catalans Xevi Pons i Oriol Julià, el que els obligava a remontar posicions a base d'escratxs, en la penúltima especial els afectats eren els líders de la categoria Toshi Arai i Tony Sircombe, deixant al capdavant de la provisional als argentins Marcos Ligato i Ruben Garcia seguits a 9,6 segons dels catalans. Dissabte uns problemes de canvi i una nova punxada arruinaven el progrès de Xevi Pons i Oriol Julià, deixant a Marcos Ligato i Rubén Garcia com a ferms líders. Mica en mica Toshi arai i Tony Sircombe anaven retallant distàncies fins que finalment en la breu etapa dominical assaltaven el liderat des de la quarta posició en la que partien superant en només 1,6 segons a la parella argentina de Subaru. Toshi Arai aconseguia amb aquesta la seva segona victòria en el campionat, el que li permetia superar al capdavant de la general per 10 punts a Xevi Pons i Marcos Ligato, els quals havien celebrat un ral·li menys que el pilot nipó.

Diumenge Arai-Sircombe van passar del 4t al 1r lloc en només 2 trams.

A Turquia Sébastien Loeb aconseguia la seva cinquena victòria en el campionat, quatre d'elles consecutives, de set possibles, el que catapultava al pilot alsacià al capdavant de la provisional del certàmen reservat a pilots. Petter Solberg, que sumava 8 punts gràcies al segon lloc, trencava la igualada que mantenia amb l'estoni Markko Märtin en sortir de Xipre, el que deixava al norueg en segona posició i al de Peugeot en tercera.

Pilot

Punts

Sébastien Loeb

55

Petter Solberg

42

Markko Märtin

38

En la taula de constructors, Citroën gràcies a la victòria de Sébastien Loeb i Daniel Elena i el quart lloc de Carlos Sainz i Marc Martí, aconseguia escurçar en 5 punts les diferències que tenien vers els líders, els seus socis de grup, Peugeot, que a Turquia només sumaven un tercer i un cinquè lloc. Ford per la seva banda, mantenia una cita més la seva tercera posició a la taula tot i que Subaru retallava en tres punts les distàncies i les deixava en tres punts.

Constructor
Punts

Peugeot

72

Citroën

68

Ford

49