Finalment arribava la primera victòria per a Sainz-Moya en un ral·li que a priori no era ideal per al Toyota.

El 37è Ral·li Acropolis, sisena cita del calendari del campionat del món de ral·lis, gaudia de puntualitat per als certàmens de pilots, constructors i producció, el que aplegava fins a un total de 97 equips en la seva llista oficial d’inscrits. Tots ells serien presents a la rampa de sortida situada a Atenes el diumenge 3 de juny de 1990, des d’on farien cap a un recorregut allargat vers a edicions anteriors i composat per un total de 48 proves especials cronometrades d'una distància de 612,98 km, corda que seria completada el dimecres 6 de juny de 1990, novament a la capital grega, per 34 parelles de noms.

Punxades i paliers van impedir lluitar a Kankkunen-Piironen.

Amb sortida d’Atenes a 2 quarts de 10 en punt del matí, el mateix diumenge es programaven 7 proves especials de 63,17 km competitius, que servien per conduir als participants fins a Lagonissi, població costanera ubicada una mica més al sud de la capital i al voltant de la qual discorria la primera i segona etapa.

Una especial espectacle de 4,50 km obria l’edició a Anavissos, on fins a tres cotxes aturaven el cronòmetre amb el mateix millor temps i per tant les 3 parelles de noms passaven a compartir el lideratge, aquests eren els finlandesos de Subaru Markku Alén i Ilkka Kivimäki, els suecs de Toyota Mikael Ericsson i Claes Billstam i els suecs de Mitsubishi Kenneth Eriksson i Staffan Parmander.

En la prova següent la igualada es desfeia en quan Mikael Ericsson i Claes Billstam tornaven a marcar el millor temps en solitari, mentre que els seus companys de formació, Carlos Sainz i Luis Moya, arribaven a final de tram sobre la llanda aturant el cronòmetre amb el segon millor temps a 2 segons dels suecs i passant a ocupar idèntica posició en la general provisional.

Didier Auriol i Bernard Occelli entregaven la seva carta de presentació imposant-se en la tercera prova especial per tal d’immiscir-se en la darrera de les posicions de podi, mentre que el pilot madrileny i el copilot gallec prenien el lideratge als seus companys d’equip en marcar el registre de referència en la quarta prova especial. Just després, arran d’una altra punxada en la cinquena prova especial, Carlos Sainz i Luis Moya tornaven a entregar el testimoni del lideratge als suecs, mentre que Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, amb la corresponent victòria de tram, desplaçaven als francesos de Lancia, Didier Auriol i Bernard Occelli, fora de les posicions de podi.

Una manifestació ecologista enxampava a Ari Vatanen i Bruno Berglund, dorsal número 3, en pista, i els verds en pujar dalt del seu cotxe, li trencaven el parabrises del seu Galant VR-4. La protesta obligava als organitzadors a cancel·lar la sisena prova especial, pel que l’etapa finalitzaria amb la disputa de la setena prova especial, en la què els Lancia Delta Integrale 16V de Juha Kankkunen i Juha Piironen i de Didier Auriol i Bernard Occelli empataven al millor temps seguits per 1 segon dels Toyota de Carlos Sainz i Luis Moya i de Mikael Ericsson i Claes Billstam.

Eren 2 quarts i mig de 5 de la tarda del mateix diumenge 3 de juny quan els primers equips participants començaven a entrar al parc tancat de Lagonissi, amb el Toyota Celica GT-4 de Mikael Ericsson i Claes Billstam en primera posició, després d’aconseguir 2 victòries de tram, 1 segon millor temps i 2 tercers millors registres, i per 4 segons d’avantatge vers els seus companys de formació espanyols Carlos Sainz i Luis Moya. Kenneth Eriksson i Staffan Parmander tancaven les posicions de podi a 9 segons dels seus compatriotes, mentre que per darrera dels pilots de Mitsubishi s’hi trobaven classificades les 3 formacions de Lancia, amb Didier Auriol i Bernard Occelli, Miki Biasion i Tiziano Siviero i Juha Kankkunen i Juha Piironen a 2 segons, 9 segons i 12 segons respectivament de la darrera posició de podi.

La segona etapa tenia 11 proves especials cronometrades en el seu programa, d’una distància total competitiva de 139,47 km, un recorregut al que se li donava sortida a les 8 en punt del matí del dilluns 4 de juny i que es donaria per finalitzat, a Lagonissi també, quan les manetes del rellotge indiquessin que mancava 1 minut per a les 5 de la tarda. 

Els homes de Lancia començaven marcant el ritme en les 3 primeres proves especials del dia amb 2 victòries de tram per a Juha Kankkunen i Juha Piironen i 1 millor temps per a Miki Biasion i Tiziano Siviero, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya es feien amb la primera posició a la provisional en quan Mikael Ericsson i Claes Billstam es quedaven sense direcció assistida en la segona cronometrada del dia i hagueren d’afrontar 4 proves especials més en aquestes condicions.

Després d’aquestes tres primeres cronometrades del dia, els Lancia de finlandesos i italians passaven a compartir la tercera plaça a 11 segons de la parella espanyola de Toyota i a 7 segons del Mitsubishi de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, el que avivava la reacció dels líders que marcaven el registre de referència en el quart tram del programa. 

La reacció dels homes de Toyota però es diluïa ben ràpid, doncs Juha Kankkunen i Juha Piironen encadenaven 3 victòries de tram més, l’última d’elles ex-aequo amb Miki Biasion i Tiziano Siviero, i els finlandesos s’enfilaven fins a la segona posició a 8 segons del pilot madrileny i del copilot gallec, mentre que els transalpins de la firma torinesa seguien tenint per davant al Mitsubishi de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander.

Una festa religiosa local obligava, ja abans d’iniciar-se l’edició, a cancel·lar la vuitena prova especial del dia, deixant pas al tram de Kinetta, el més llarg de tota la jornada. Miki Biasion i Tiziano Siviero hi marcaven el millor temps per tal d’accedir a la tercera plaça provisional, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya, amb problemes de pneumàtics, concedien uns segons més als seus rivals de Lancia. Pitjor era l’avenir per als seus companys Mikael Ericsson i Claes Billstam, qui en patir una punxada, entregaven 4 minuts més i es despenjaven considerablement de les posicions capdaventeres. Erwin Weber i Matthias Feltz, a bord del debutant Volkswagen Golf G60 Rallye, trencaven un braç de suspensió a la cronometrada i els germànics la completaven deixant-s’hi gairebé una vintena de minuts i 16 posicions a la general.

Sense acabar de solucionar la manca de confiança amb les seves Pirelli, Carlos Sainz i Luis Moya veien com Juha Kankkunen i Juha Piironen es situaven a només 1 segon del seu temps després de la disputa de la penúltima prova especial, però en la darrera els espanyols aconseguien recuperar 1 segon i entrar al parc tancat de Lagonissi amb el mal negoci de tenir 2 segons de marge vers els finlandesos de Lancia.

Miki Biasion i Tiziano Siviero punxaven en l’última prova especial del dilluns, i si bé la mousse dels seus Michelin minimitzava aquest contratemps, els italians de Lancia perdien la seva posició de podi en favor de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, autors del millor temps en aquesta última prova especial.

Així doncs, en el moment de retornar al parc tancat de Lagonissi, Carlos Sainz i Luis Moya encapçalaven la classificació provisional i per tant la parella espanyola hauria d’obrir pista l’endemà, moment en el què s’esperava que la famosa duresa de la ronda grega començaria a fer-se palpable. Juha Kankkunen i Juha Piironen eren segons a 2 segons dels homes de Toyota, mentre que Kenneth Eriksson i Staffan Parmander eren tercers a 28 segons de la parella espanyola i per 2 segons de marge amb els vigents campions mundials, els italians Miki Biasion i Tiziano Siviero. Didier Auriol i Bernard Occelli tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 45 segons dels líders i per més de 2 minuts d’avantatge vers el Mitsubishi d’Ari Vatanen i Bruno Berglund.

Arribats a l’equador del programa de l’edició, que no de la seva distància cronometrada, la lluita quedava pràcticament tancada a 5 formacions, i la tercera etapa, amb les seves 17 proves especials programades de 230,48 km cronometrats, hauria de servir per restringir encara més el grup d’aspirants a victòria, així com a les seves posicions podi. Amb sortida de Lagonissi a 2 quarts de 8 en punt del matí, els 68 equips participants que encara quedaven en el parc tancat es dirigien fins a Delfos, on se’ls esperava 12 hores més tard, és a dir a partir de 2 quarts i mig de les 8 del vespre del mateix dimarts.

Mikael Ericsson i Claes Billstam tornaven a mostrar la seva velocitat sobre les pistes gregues en la primera prova del dia i els suecs es feien amb una nova victòria parcial, la tercera en el que es portava disputat de ral·li; si bé aquesta era pràcticament intranscendent donat el marge de més de 4 minuts que els separaven d’Ari Vatanen i Bruno Berglund. Paral·lelament, Carlos Sainz i Luis Moya obrien tímidament les distàncies amb Juha Kankkunen i Juha Piironen en 2 segons més.

Els finlandesos de Lancia s’imposaven en la segona prova especial de la jornada i prenien el lideratge per la mínima distància mesurable, és a dir 1 segon, a Carlos Sainz i Luis Moya. La resposta espanyola era immediata i amb dos escratxs consecutius i un segon millor temps per darrera d’Ari Vatanen i Bruno Berglund, els de Toyota aconseguien recuperar la plaça perduda d’immediat i portaven el seu gap fins a uns insignificants 5 segons.

Entretant els dos antics companys d’equip a Toyota es quedaven sols en la seva lluita, doncs tan Miki Biasion i Tiziano Siviero, com Didier Auriol i Bernard Occelli o Kenneth Eriksson i Staffan Parmander eren totalment incapaços de seguir l’elevat ritme dels dos primers classificats en aquests primers trams de l’escull, més quan Didier Auriol i Bernard Occelli completaven la quarta prova especial cedint 1 minut amb un palier trencat o Kenneth Eriksson i Staffan Parmander s’hi veien obligats a retirar-se de la competició per avaria de turbo, una avaria que feia acte d’aparició just després d’haver estat arrossegant problemes de pressió d’oli així com temperatura de motor, la qual en no poder solucionada pels mecànics a temps, els abocava a aquest final tan amarg.

Els problemes per a l’occità i el provençal de Lancia creixien acte seguit, quan el seu canvi de marxes començava a defallir i els pilots es quedaven amb només 1 marxa operativa de la seva caixa, arribant a empènyer el seu Delta Integrale 16V per poder entrar al parc d’assistències. L’elevat rendiment dels uns i els problemes dels altres, ratificava als guanyadors de les dues últimes edicions, és a dir Miki Biasion i Tiziano Siviero, en la darrera de les posicions podi sense cap pressió i amb tot per mirar cap endavant.

L’estira i arronsa de les dues primeres formacions classificades es mantenia pràcticament al llarg de l’etapa, si bé no es produïa cap canvi en el lideratge, més quan sobre l’equador de la mateixa, concretament en la novena prova especial de l’escull, una punxada esbiaixaria l’avenir dels fets, doncs Juha Kankkunen i Juha Piironen cedien prop de mig minut a la parella líder.

A més a més, ales acaballes de l’etapa, la contenda es va posar més de cara per als aspirants a la seva primera victòria mundial, doncs Juha Kankkunen i Juha Piironen trencaven un semi eix a manca de 3 proves especials per acabar la jornada, contingència que coincidia amb el quart escratx consecutiu de Miki Biasion i Tiziano Siviero, i els italians es classificaven a 1 segon dels seus companys finlandesos. Sense sortir de Lancia, Didier Auriol i Bernard Occelli acabaven amb el seu via crucis grec quan el càrter del seu Integrale 16V es trencava i aquests es quedaven aturats al voral a manca de 5 cronometrades per acabar la jornada.

Malauradament pels aficionats que s’aplegaven a peu de tram, la lluita fraticida no es va arribar a produir en el si de la marca transalpina, doncs els campions mundials en vigència trencaven l’arbre de transmissió poc després d’iniciar la següent prova especial, la penúltima del dia, i hi cedien una mica més d’1 minut.

Després d’un final d’etapa desastrós per als pilots de Lancia, Carlos Sainz i Luis Moya entraven al parc tancat de Delfos a 2 quarts i mig de 9 del vespre amb un marge de 43 segons vers Juha Kankkunen i Juha Piironen i de 2 minuts i 9 segons amb Miki Biasion i Tiziano Siviero, gap suficient com per afrontar la quarta i última etapa programada amb serenor. D’altra banda les baixes de Didier Auriol i Bernard Occelli, així com d’Ari Vatanen i Bruno Berglund per accident en l'avantpenúltima prova especial, permetien a Mikael Ericsson i Claes Billstam situar-se en la quarta posició, si bé a 11 minuts i 4 segons dels seus companys d’equip.

Des d’on els grecs clàssics asseguraven que estava el centre del món, Delfos, la quarta i última etapa arrancava a les 7 en punt del matí per tal d’arribar a la capital nacional, Atenes, quan manquessin 3 minuts per a 3 quarts de 9 del vespre del mateix dimecres 6 de juny. Un desplaçament que es portava a terme al llarg de 13 proves especials d’una corda cronometrada de 189,86 km.

Carlos Sainz i Luis Moya s’imposaven en la primera prova especial del dia per tal d’afegir 3 segons més al seu marge de confiança vers les dues parelles de Lancia, autores del segon millor temps ex-aequo, però aquestes s’imposarien cadscuna en les dues proves següents i deixarien les distàncies més o menys tal i com havien estat en el moment de sortir del parc tancat, amb un cert benefici per als de la formació transalpina.

De fet els líders no volien assumir riscs innecessaris, doncs les tres primeres quartes parts de la jornada es trobaven molt seguides en el programa i pràcticament no deixaven temps per les assistències davant de qualsevol incidència mecànica, pel què fins a l’arribada de la cronometrada reina de l’edició, el famós tram de "Tarzan", els de Toyota aconseguien 3 victòries de tram per 4 per part de Juha Kankkunen i Juha Piironen i 1 de Miki Biasion i Tiziano Siviero. Un balanç que permetia als finlandesos situar-se a 26 segons dels líders, mentre que els italians queien a 2 minuts i 22 segons.

Superada la cronometrada reina, els espanyols de Toyota feien una passa endavant per aferrar-se a la victòria que tantes vegades els hi havia estat negada anteriorment, i en imposar-se consecutivament en les 4 cronometrades següents, l’última d’elles ex-aequo amb Miki Biasion i Tiziano Siviero, Carlos Sainz i Luis Moya elevaven el gap fins als 46 segons vers Juha Kankkunen i Juha Piironen i quan només quedava una prova especial per endavant. Una última prova especial que era totalment intranscendent en quan finlandesos i espanyols aconseguien el mateix registre a 6 segons dels guanyadors de les dues darreres edicions, és a dir els italians Miki Biasion i Tiziano Siviero. 

Arribats a Atenes a manca de 3 minuts per a 3 quarts de 9 del vespre, concretament a peus de l'Acròpolis de la capital que li brinda el seu nom a la ronda grega, finalment Carlos Sainz i Luis Moya pujaven al graó més alt d’un podi del mundial com a guanyadors del 37è Ral·li Acròpolis. Els espanyols cobrien els 583,88 km cronometrats que es disputaven del programa amb un temps de 7 hores 34 minuts i 44 segons, un registre que reduïa en 46 segons l’aconseguit per Juha Kankkunen i Juha Piironen, i en 2 minuts i 58 segons l’acumulat per Miki Biasion i Tiziano Siviero.

En quan es va trencar l'arbre de transmissió, es va acabar el ral·li per a Biasion-Siviero.

En la categoria de Grup N, els uruguaians Gustavo Trelles i Daniel Muzio aconseguien el millor temps en l’especial espectacle d’Anavissos i per tant la parella esdevenia la primera líder de la classe per 2 segons de marge amb Jorge Recalde i Martin Christie i 3 segons de coixí amb els compatriotes d’aquests últims Ernesto Soto i Jorge del Buono.

En quan els cotxes van posar les seves rodes sobre els cronometrades veres del ral·li, els kenyans Ian Duncan i Yvonne Mehta volaven al tram de Vari i superaven en escreix els 4 segons de demèrit amb els que hi partien, amb el què els pilots s’enfilaven fins a la primera posició, una plaça que la parella africana no abandonaria fins a l’entrada al parc tancat de Lagonissi, tot i els esforços de les tres formacions sud americanes que marcarien la resta de millors temps. Entretant, i just després de marcar l'escratx en la tercera prova especial, Ernesto Soto i Jorge del Buono cursaven baixa al quart tram.

Ian Duncan i Yvonne Mehta afrontaven la segona etapa amb 1 minut i 46 segons de marge vers Gustavo Trelles i Daniel Muzio i 2 minuts i 14 segons en relació a Jorge Recalde i Martin Christie, però els 2 minuts que els líders es deixaven en la primera prova especial del dilluns, resetejava la prova en reduir el seu marge fins al mínim mesurable, és a dir 1 segon.

Emperò el Subaru Legacy RS d'aquests es mostrava superior als Lancia Delta Integrale 16V dels seus rivals sobre els trams més trencats, i així ràpidament Ian Duncan i Yvonne Mehta aconseguien restablir les distàncies, per anar-les mantenint al llarg de bona part de la jornada entorn a 1 minut. A les acaballes de la mateixa però, la distància entre els dos primers classificats es va anar escurçant, al que calia afegir el minut de penalització que rebien els líders en la darrera prova especial del dia, facilitant així el relleu per part de Gustavo Trelles i Daniel Muzio, qui tornaven a entrar al parc tancat de Lagonissi amb 57 segons de marge amb els kenyans i amb 7 minuts i 47 segons de coixí amb Alain Oreille i Michel Roissard, un cop els hi fou aplicada una penalització de 5 minuts a Jorge Recalde i Martin Christie.

Dimarts, en el camí cap a Delfos, Ian Duncan i Yvonne Mehta aconseguien retallar distàncies amb els líders uruguaians en les 5 primeres proves especials de la jornada, per després de la disputa de la sisena cronometrada, i coincidint amb el seu quart escratx del dia, recuperar la primera posició. Avesats a les victòries parcials, els líders portaven el seu marge fins al minut de distància, però a manca de 5 proves especials per a completar l’escull, una pedra es posava en el camí dels kenyans, que en concedir prop de 3 minuts, també tornaven a entregar la primera plaça a Gustavo Trelles i Daniel Muzio, qui entraven en règim de parc tancat amb 1 minut i 18 segons de marge.

La tenacitat dels kenyans coincidia amb una avaria elèctrica dels líders en la quarta prova especial de la quarta i última etapa, trenta-novena en el còmput global del programa, la qual desencadenava en l’enèssim intercanvi de posicions entre els dos primers classificats. Un relleu que ara si ja resultaria definitiu, doncs en vistes que Ian Duncan i Yvonne Mehta estaven portant a terme una sortida puntual i no pretenien pas competir al llarg de tota la temporada, Gustavo Trelles i Daniel Muzio es dedicaven a anar completant especials.

Arribats a Atenes dimecres al vespre, Ian Duncan i Yvonne Mehta es feien amb la victòria per 6 minuts i 31 segons de marge amb Gustavo Trelles i Daniel Muzio i per 28 minuts i 4 segons en relació a Alain Oreille i Michel Roissard.

A efectes de campionat, Alain Oreille acumulava 4 resultats en el seu haver i liderava la classificació provisional amb 29 punts, 9 més que no pas Gustavo Trelles, qui comptava les seves participacions amb 2 segons llocs. 16 punts més avall del líder, s’hi trobaven els 5 guanyadors diferents de ronda.

Victòria per als kenyans Duncan-Mehta en el Safari europeu.

La victòria de Carlos Sainz permetia al pilot madrileny passar a encapçalar la taula provisional del campionat de pilots per davant de Didier Auriol, el qual en haver d'abandonar, perdia tot el seu avantatge i la primera posició. Massimo Biasion per la seva banda completava també el podi de pilots però ara més pressionat encara pel seu company d'equip Juha Kankkunen qui el tenia a 2 punts.

Pilot	Punts
Carlos Sainz	60
Didier Auriol	55
Massimo Biasion	44

En el campionat de marques la lluita entre Lancia i Toyota estava una mica més oberta que en el de pilots, on els transalpins avantatjaven en 20 punts als japonesos de Colonia. Subaru feia bona la victòria en Grup N i obtenia uns fantàstics 11 punts que els permetia escalar fins a la tercera plaça per davant de BMW.

Constructor	Punts
Lancia	94
Toyota	74
Subaru	19

Tot i una sanció de mig minut, Solberg-Mills aconseguien guanyar el ral·li grec.

Sisena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 51è Ral·li Acròpolis finalitzava el diumenge 6 de juny de 2004 a Lamia, ciutat ubicada en el centre de la península grega i des d'on la prova rebia el seu tret de sortida el dijous 2 de juny. La cita, que era puntuable per als certàmens de pilots, marques i mundial júnior, tenia un recorregut composat per 22 especials cronometrades que totalitzaven 377,13 km de lluita contra el cronòmetre i que dels 72 equips inscrits que prenien la sortida, 33 l'aconseguien superar.

Loeb-Elena es recuperaven del temps perdut en obrir pista el primer dia per acabar en segona posició.

El ral·li introduia dues novetats, la primera i de major importància, es que s'introduia el "superally" en vistes a evaluar la seva viabilitat i poder introduir definitivament la norma de cara l'any vinent, si bé en aquesta ocasió el pilot que no pogués completar una etapa i s'acollís al "superally" per poder seguir participant l'endemà, no podria optar als punts tal i com es pretèn amb la norma de cara la temporada següent. La segona novetat, que no alçava tanta polseguera ni tensions entre els pilots de la vella escola, era la zona de pneumàtics remota, unes assistències breus previstes de cara a la segona jornada que només permetien omplir el dipòsit de carburant i canviar els pneumàtics dels cotxes.

Els 72 equips inscrits prenien la sortida dijous per celebrar el mateix dia al vespre una superespecial espectacle de tan sols 2,25 km de distància que servia per acostar l'aficionat ocasional a la prova. En ella Marcus Grönholm i Timo Rautiainen eren els homes més ràpids seguits de Petter Solberg i Phil Mills a només 2 dècimes de segon. Carlos Sainz i Marc Martí restaven en tercera posició a poc més d'un segon i mig dels pilots de Peugeot.

Divendres a primera hora del matí s'iniciava la primera jornada real del ral·li, una etapa composada de 8 especials cronometrades que acumulaven 145,45 km de corda. Els qui més d'hora es van treure la son de les orelles, eren les dues parelles finlandeses de Peugeot, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, les quals marcaven en els dos primers trams el millor i el segon millor temps amb un escratx per cadascun. Aquests bons resultats situaven als dos equips Peugeot al capdavant de la general provisional, desplaçant als campions mundials Petter Solberg i Phil Mills fins al tercer lloc provisional.

Un cop els participants passaven per les assistències, els pilots de Subaru Petter Solberg i Phil Mills feien un canvi de ritme brutal, i amb les Pirelli que pertocaven la parella noruego-britànica s'adjudicava 5 escratxs consecutius que deixaven a la competència més enllà del minut de diferència tret dels finlandesos Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen que retornaven a Lamia amb 55,7 segons de diferència vers els líders. Amb la primera posició força clara, en les següents posicions de podi s'establia una lluita tancada entre els dos equips de Peugeot amb els belgues de Ford François Duval i Stéphane Prévot, autors del darrer escratx del dia que els permetia acabar la jornada en tercera posició a 5,9 segons de la segona plaça i amb un marge favorable de 1,6 segons en relació a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen.

La duresa habitual de la cita helènica es cobrava el seu tribut amb els abandonaments dels catalans Dani Solà i Xavier Amigo, els quals debutaven en el mundial amb el Mitsubishi Lancer WRC, quan aquests trencaven la suspensió del seu cotxe en la primera especial cronometrada. Intentant arribar a les assistències en la segona prova del dia, els catalans eren embestits pel darrera pels txecs Roman Kresta i Jan Tománek, que amb el núvol de polseguera que aixecaven els de Mitsubishi, no eren vistos pels centre-europeus.

Markko Märtin i Michael Park, guanyadors de la darrera edició del ral·li, també prenien el camí cap al parc tancat abans d'hora a causa d'una sortida de sortida en la segona especial cronometrada del ral·li, mentre que una especial més tard, i després de les assistències, una averia en les suspensions feia perdre de cop 20 minuts a Carlos Sainz i Marc Martí al que s'hi sumarien 12 i 6 més en les especials que restaven per completar el bucle abans no es poguès reparar la suspensió, el qua situava a la parella espanyola de Citroën en la última posició de la general, si be aquests podien continuar en competició.

Ja en la segona jornada de competició, de 133,18 km de lluita contra el crono i la que introduia les zones remotes de pneumàtics, els pilots de Subaru Petter Solberg i Phil Mills seguien extentent la seva condició de líder gràcies a marcar 3 dels 7 escratxs possibles, si bé en la quarta especial cronometrada del dia els de la Constelació de les Plèiades van estar a punt de topar amb la tragedia quan el seu S10 WRC es quedava sense frens i obligava al pilot norueg a tirar de fre de mà durant 23 km dels 32 que tenia l'especial. Afortunadament el coixí que tenien Petter Solberg i Phil Mills era prou gran com per no haver de lamentar perdre la primera plaça tot i el minut que s'hi deixaven, temps que els campions del món recuperarien amb els dos escratxs consecutius que tancaven l'etapa.

Amb dos escratxs per a cadascún en les quatre restants cronometrades que es celebraven, Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen i Sébastien Loeb i Daniel Elena, mentanien el seu pols per les posicions de podi alhora que aconseguien deixar lleugerament enrere el Ford Focus RS WRC de François Duval i Stéphane Prévot que completava la jornada en quarta posició provisional.

Al final de l'etapa però, Petter Solberg i Phil Mills eren sancionats amb mig minut de penalització en haver perdut una de les faldilles de goma del seu Impreza WRC S10, el que donava ales als seus perseguidors de cara a la tercera i última jornada, que d'estar entorn al minut de distància com a la jornada annterior, ara els de Peugeot passaven a estar a 28,5 segons dels líders, i els de Citroën a 37,3 segons. A 46,9 segons, François Duval i Stéphane Prévot eren l'últim equip amb possibilitats d'inquietar els líders o si més no d'entrar al podi, ja que en cinquena posició provisional s'hi trobaven els suecs Daniel Carlsson i Mattias Andersson pilotant un Peugeot 206 WRC a més de 4 minuts del Subaru líder.

Qui ja no es trobava competint entre els millors per Grècia eren Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, els quals en la segona prova cronometrada de la jornada, es veien obligats a abandonar amb la suspensió del seu Peugeot 307 WRC inoperativa després d'un impacte. Els seus compatriotes de Subaru Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen també es veien fora de competició a les acaballes de l'etapa amb el motor del seu Impreza WRC S10 trencat.

En la tercera i última etapa, la dominical, Sébastien Loeb i Daniel Elena van sortir disposats a recuperar el temps que havien cedit al llarg del divendres en haver d'obrir pista i amb l'escratx en la primera, tercera i quarta especial cronometrada aconseguien finalment avançar en la taula general de temps al 307 WRC de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, mentre que Petter Solberg i Phil Mills amb el millor temps en la segona especial del dia mantenia les distàncies amb els seus més immediats perseguidors entorn al mig minut. Qui queien de la lluita per les posicions de podi eren el pilots de Ford François Duval i Stéphane Prévot perdent de l'ordre d'1 minut en les 4 primeres especials cronometrades.

Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen reaccionaven aconseguint l'escratx en la penúltima especial del ral·li, però els finlandesos només retallaven 4 dècimes de segon a Sébastien Loeb i Daniel Elena, pel que els homes de Citroën conservaven la segona plaça, posició que certificarien amb el millor temps en l'últim tram celebrat. Sense haver de lamentar més baixes entre els pilots de primera línia, Petter Solberg i Phil Mills aconseguien la victòria a la prova amb un temps total de 4 hores 39 minuts i 6,2 segons, 18,4 segons per davant de Sébastien Loeb i Daniel Elena i 28,3 segons de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen que tancaven el podi helènic.

En la última jornada Rovanperä-Pietiläinen no van poder conservar la segona plaça.

Entre els pilots del mundial júnior, en la primera jornada va quedar palès que la lluita per la victòria seria cosa dels pilots de Suzuki, els finlandesos Kosti Katajamäki i Timo Alanne s'emportaven la millor part en la primera etapa, seguits d'aprop pels britànics Guy Wilks i Phil Pugh. El sanmarinès Mirco Baldacci i l'italià Giovanni Bernacchini tancaven el podi provisional amb un coixí important del quart classificat. El domini dels pilots de la marca nipona es va extendre al llarg de la segona jornada, si bé Kosti Katajamäki i Timo Alanne perdien la seva posició d'honor en favor de Mirco Baldacci i Giovanni Bernacchini en la tercera especial del dia amb la suspensió del seu Ignis S1600 inoperativa. A les acaballes de la jornada, la parella itàlica es veia forçada a abandonar per una averia elèctrica cedint el liderat a Guy Wilks i Phil Pugh, que per primer cop en la seva carrera lideraven una prova júnior del mundial amb un coixí de temps molt important, coixí que es varen dedicar a administrar en la tercera etapa per certificar la seva victòria per davant de Nicolas Bernardi i Jean-Marc Fortin i els catalans Xevi Pons i Oriol Julià, molt afavorits pels abandonaments i incidents registrats.

La prova era la segona cita del calendari, pel que Nicolas Bernardi amb la victòria al Monte-Carlo i el segon lloc a l'Acropòlis liderava la general amb 18 punts en total, Guy Wilks amb els 10 aconseguits a Grècia es situava en segona posició superant per un sol punt al belga Larry Cols.

Wilks-Pugh guanyaven la cita per eliminació.

En la taula general del campionat reservat a pilots, Petter Solberg aconseguia arrebatre a Markko Märtin la segona posició gràcies als 10 punts que li otorgaven la victòria mentre que el pilot estoni de Ford havia de lamentar un zero que l'allunyava del líder, l'alsacià Sébastien Loeb, que amb la segona posició al ral·li, certificava la seva condició de líder amb 5 punts d'avantatge vers el segon classificat per contra del simple punt que tenia en sortir de Xipre.

Pilot	Punts
Sébastien Loeb	43
Petter Solberg	38
Markko Märtin	34

En l'apartat de constructors, Citroën era qui més punts aconseguia sumar a la cita combinant els 8 aconseguits per Sébastien Loeb i Daniel Elena amb els 3 que donaven la sisena plaça en constructors de Carlos Sainz i Marc Martí. Els 11 punts obtinguts permetien als dels dos galons superar per 5 punts a Ford al capdavant de la taula. Subaru que sumava 10 punts, es distanciava de Peugeot en la lluita per tancar el podi del campionat.

Constructor	Punts
Citroën	65
Ford	60
Subaru	50

Ogier-Ingrassia es retrobaven amb la victòria a Sardenya.

El diumenge 6 de juny de 2021, Olbia acollia la cerimònia de clausura del 18è Ral·li de Sardenya, i el que era més important, només 2 setmanes després de la finalització de l’esdeveniment anterior, el 54è Ral·li de Portugal, el que comportava una certa recuperació de la normalitat perduda en més d’un any. La ronda sarda entregava punts en els certàmens de pilots i constructors, així com en els de WRC2 i WRC3, amb el què fins a 58 formacions decidien inscriure-s’hi en les seves diferents categories. D’aquestes, 55 serien presents a la rampa de sortida situada a la vila catalana de l’Alguer el dijous 3 de juny a les 7 de la tarda, per des d’allà enfrontar-se a un recorregut composat per 20 proves especials de 303,10 km cronometrats; distància que 40 equips participants serien capaços de completar.

Evans-Martin progressaven de menys a més.

Del parc tancat de l’Alguer els participants en començaven a sortir el divendres 4 de juny a 3 quarts de 6 del matí per tal de competir al llarg d’un bucle de 2 trams, que en celebrar-se en dues ocasions, es generaven les 4 proves especials de l’escull matinal. Per la tarda, després d’haver passat pel parc d’assistències d’Olbia, un segon bucle de 2 trams es celebrava novament a doble passada, assolint així la xifra de 8 proves especials cronometrades de 127,40 km, que conformaven la primera jornada.

Amb una posició de sortida relativament endarrerida, Ott Tänak i Martin Järveoja s’imposaven consecutivament en les 4 proves especials del bucle matinal, mentre que per darrera seu s’hi instal·laven en el primers compassos de l’edició els finlandesos de Toyota Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, amb un segon i dos tercers millors temps, just abans d’haver-se de retirar en la quarta prova especial matinal en danyar les suspensions i deixar el seu segon lloc a Dani Sordo i Borja Rozada, segons classificats també en les dues últimes especials de l’escull inaugural del programa.

Tercers a l’arribada a les assistències d’Olbia eren els francesos Sébastien Ogier i Julien Ingrassia a poca distància de la parella espanyola de Hyundai, concretament a 1,8 segons d’aquests, mentre que Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe eren quarts a gairebé mig minut dels seus companys d’equip estonis.

Per la tarda, Ott Tänak i Martin Järveoja encara serien a temps de perllongar la seva ratxa imposant-se en la cinquena cronometrada del dia, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, en aturar el cronòmetre just per darrera de la parella estonia, arrebassaven la segona posició als espanyols de Hyundai.

La reacció del pilot vencedor de les 2 darreres edicions de la ronda sarda i de Borja Rozada era immediata, i aquests en obtenir el millor temps en les 3 darreres proves especials del programa de la jornada, recuperaven la segona posició a les primeres de canvi i se n’anaven a dormir a Olbia a quarts de 9 de la nit a 19,4 segons del registre dels seus companys d’equip i líders Ott Tänak i Martin Järveoja. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tancaven les posicions de podi a 36,2 segons dels líders, mentre que els companys dels francesos a Toyota, els britànics Elfyn Evans i Scott Martin, llevaven al llarg de la tarda la quarta posició a Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, fitxant aquests a l’entrada al parc tancat a 1 minut i 2,0 segons dels líders i per 1,2 segons de marge amb els belgues.

La jornada sabatina arrancava motors a 3 quarts de 7 del matí des d’Olbia amb un format idèntic al de l’etapa anterior, és a dir un bucle de 2 trams a doble passada pel matí, i un segon bucle de 2 trams a doble passada per la tarda, amb un reagrupament per a les assistències entre esculls a Olbia, i un reagrupament remot per al canvi de rodes entre les dues passades per les cronometrades del bucle.

Els pilots estonis líders, Ott Tänak i Martin Järveoja, s’imposaven en la primera prova especial del dia i marcaven el segon millor temps per darrera de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia en la següent, amb un balanç favorable d’uns pocs segons per als pilots de Hyundai. Alhora els seus companys Dani Sordo i Borja Rozada no trobaven la velocitat que els hi calia i a més a més aquests veien com el motor del seu cotxe se’ls hi calava en creuar un pas d’aigua; els espanyols en veure’s superats constantment pels principals tenors del campionat, acabaven perdent la segona posició provisional en favor dels campions del món en vigència a l’entrada a les assistències remotes d’Alà dei Sardi.

A la represa Ott Tänak i Martin Järveoja aconseguien el tercer millor temps en la primera especial del bucle, si bé aquest registre es produïa a 3 dècimes de segon del temps d’Elfyn Evans i Scott Martin, els més ràpids sobre l’especial, i a 1 dècima de segon del de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, és a dir, poc o res passava en les primeres posicions, més enllà de sentir a Dani Sordo i Borja Rozada queixar-se pel comportament de les seves Pirelli que els impedia rendir a un major nivell.

Ja en la darrera especial cronometrada del matí, Ott Tänak i Martin Järveoja havien de retirar-se en patir l’enèssim problema amb les suspensions en el seu i20 Coupé WRC després de tocar una pedra. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, que hi establien el temps de referència, es movien així fins a la primera posició provisional per 17,5 segons de marge amb Dani Sordo i Borja Rozada i per 32,1 segons amb Elfyn Evans i Scott Martin. Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe restaven a les portes del podi a 8,5 segons de la parella britànica.

Per la tarda, i amb la primera plaça en el seu poder, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s’avesaven a les victòries de tram i els pilots aconseguien 3 temps escratx de 4 possibles, sent el que faltava en el quart tram de l’escull per als seus companys d’equip Elfyn Evans i Scott Martin. Paral·lelament, en la penúltima cronometrada sabatina, es registrava l’abandonament de Dani Sordo i Borja Rozada després de rodolar per l’especial en picar contra una arqueta que no estava anotada, amb el què els britànics de Toyota es situaven per darrere dels seus companys en la taula provisional i Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe rascaven posició de podi.

En passar 5 minuts de 2 quarts de 10 del vespre, les primeres formacions participants començaven a abandonar les assistències d’Olbia, moment en el qual aquestes podien fer entrada al parc tancat que allà mateix s’hi instal·lava; una maniobra que s’havia de fer de totes maneres abans de 3 quarts i 5 minuts d’1 de la matinada. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia lideraven la classificació en aquells instants per 38,9 segons de marge vers Elfyn Evans i Scott Martin, mentre que Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe eren tercers a 1 minut i 1,6 segons dels pilots francesos. Afortunadament per als pilots belgues, Takamoto Katsuta i Daniel Barritt, quarts classificats en la taula, es trobaven a gairebé 3 minuts del seu registre.

La tercera i última etapa, com venia sent habitual en els darrers esdeveniments de la temporada, tenia en el seu recorregut només 4 proves especials de 46,08 km cronometrats, les quals es celebraven sense assistències per tal d’assegurar-se tenir-ho tot llest de cara al moment televisiu del Power Stage cap als volts del migdia. La sortida del parc tancat es donava a 2 dos quarts de 7 del matí, mentre que l’edició es donaria per conclosa a les 3 en punt de la tarda, hora de celebració de la cerimònia del podi.

Les distàncies eren àmplies i pràcticament tothom reservava goma de cara al Power Stage, tothom menys Elfyn Evans i Scott Martin, els britànics aconseguien la victòria de tram en 2 de les 3 primeres cronometrades del dia i el segon millor temps en la segona, mentre que en la quarta i definitiva, el seu cotxe es calava en creuar un pas d’aigua i després perdia un cilindre durant una estona, la suficient com per a que la parella no veiés complementada la seva plaça de podi amb cap punt extra al Power Stage.

Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, que havien tingut un esdeveniment bastant gris, tot just s’anotaven la seva primera victòria de tram en la primera passada per l’especial que exercia les funcions del Power Stage, per ja en la seva segona passada i amb els punts en joc, repetir resultat i emportar-se els 5 punts extra. Dos equips reenganxats, els seus companys Ott Tänak i Martin Järveoja i els finlandesos Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, aturaven el cronòmetre just per darrera seu, deixant en quart lloc a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia.

Arribats a 3 quarts i 5 minuts de 2 del migdia, els 40 equips participants que havien aconseguit completar els 303,10 km cronometrats al llarg de 20 proves especials, començaven a fer entrada al parc tancat d’Olbia, per un cop allà, a partir de les 3 en punt de la tarda, realitzar la cerimònia del podi final, en la que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia hi pujaven en el seu graó més alt amb un crono de 3 hores 19 minuts i 26,4 segons, registre que reduïa en 46,0 segons l’aconseguit pels seus companys d’equip britànics Elfyn Evans i Scott Martin i en 1 minut i 5,2 segons l’acumulat pels belgues de Hyundai Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe.

Neuville-Wydaeghe tenien un ral·li gris, però seguien pujant al podi.

En la categoria WRC2, els noruecs Mads Østberg i Torstein Eriksen arrancaven el ral·li amb molta velocitat; els de Citroën s’imposaven en 3 de les 4 cronometrades del bucle matinal, mentre que dos dels seus principals rivals queien a les primeres de canvi. Adrien Fourmaux i Renaud Jamoul, que en la primera especial del programa havien aconseguit el segon millor temps, en la prova següent es veien obligats a abandonar la competició per accident, mentre que Andreas Mikkelsen i Ola Fløene, autors del millor temps en la tercera prova especial, en la quarta i última matinal, volcaven el seu Škoda Fabia Rally2 Evo i havien de retirar-se a l’entrada al parc d’assistències d’Olbia, en haver danyat la gàbia de seguretat.

Davant aquestes dues grans absències, qui prenien el rol de màxims perseguidors dels noruecs de Citroën eren els finlandesos de Hyundai Jari Huttunen i Mikka Lukko, si bé aquests ja es trobaven a 21,0 segons dels primers classificats, i Marco Bulacia i Marcelo Der Ohanessian, qui a bord del seu Škoda aturaven el cronòmetre amb més d’1 minut de retard.

El bucle de la tarda no diferia gaire en quan a rendiment del matinal per a Mads Østberg i Torstein Eriksen, els líders hi aconseguien 3 victòries de tram de les 4 possibles, mentre que la quarta i última era per a Jari Huttunen i Mikka Lukko, qui feien entrada al parc tancat d’Olbia a 27,0 segons dels pilots noruecs i per 1 minut i 36,9 de marge vers Marco Bulacia i Marcelo der Ohanessian. Martin Prokop i Zdenek Jurka, eren quarts a més de 5 minuts dels líders i Enrico Brazzoli i Danilo Fappani cinquens a més de 14 minuts.

Per tant, tret de les 2 primeres posicions, la classificació estava ja força trencada després de la disputa dels primers 127,40 km cronometrats. En els següents 129,62 km competitius, corresponents a la jornada sabatina, tot semblava seguir el mateix transcurs, doncs només una pinça de fre trencada privava a Mads Østberg i Torstein Eriksen de fer un ple de victòries de tram, quedant-se aquests novament amb 3 de 4, i brindant a Jari Huttunen i Mikka Lukko l’oportunitat d’anotar-se el seu segon escratx a la classe.

De camí cap al parc d’assistències de mitja etapa, una corretja saltava en el C3 Rally2 dels líders, i aquests en fer 6 minuts tard al control horari arran de les pertinents reparacions, rebien 1 minut de penalització que s’aplicaria en quan els participants tornessin sobre les especials cronometrades.

Per la tarda doncs, Mads Østberg i Torstein Eriksen entregaven el rol de líders a Jari Huttunen i Mikka Lukko per una mica més de mig minut de distància, un gap que els noruecs eixugarien al llarg de l’escull amb 2 temps escratx i 2 segons millors temps per darrere dels reenganxats Adrien Fourmaux i Renaud Jamoul.

Arribats al moment de tancar l’etapa sabatina, Jari Huttunen i Mikka Lukko conservaven el lideratge de la categoria per l’estret marge de 2,7 segons vers Mads Østberg i Torstein Eriksen i per 2 minuts i 3,5 segons en relació a Marco Bulacia i Marcelo der Ohanessian, Martin Prokop i Zdenek Jurka seguien trobant-se en quarta posició, però ja a més de 7 minuts dels líders i fora de tota opció.

Mads Østberg i Torstein Eriksen seguien demostrant estar un pas per endavant en el nivell dels seus rivals, i en imposar-se en la primera especial del dia, aquests recuperaven la primera posició per 5,2 segons de marge. Malauradament per a la parella noruega, els pilots punxaven en la cronometrada següent, i en endarrerir-se en gairebé mig minut, aquests retornaven el lideratge a Jari Huttunen i Mikka Lukko per 17,4 segons sobre l’equador de l’etapa. La punxada, totalment arbitrària, causava un gran enuig en el pilot escandinau, el qual en deixar anar un reguitzell d’insults, seria sancionat amb una multa económica.

A la represa, després del reagrupament de Santa Teresa di Gallura, Mads Østberg i Torstein Eriksen repetien victòria de tram en la primera cronometrada del bucle, si bé en aquesta ocasió els pilots es quedaven a 2,1 segons del temps de Jari Huttunen i Mikka Lukko. Els finlandesos de Hyundai s’entregaven a fons en el Power Stage final i aquests tot just hi aconseguien la seva quarta victòria de tram, la qual tanmateix els hi recomfortava amb 5 punts extra alhora que els assegurava la victòria final en la categoria.

Tot i el zero per l’abandonament a la ronda sarda, Andreas Mikkelsen seguia liderant la categoria WRC2 amb 68 punts, si bé el seu marge s’havia reduit a tan sols 2 punts vers el seu compatriota Mads Østberg. Esapekka Lappi, absent, passava a ser tercer, mentre que Jari Huttunen tot just s’anotava els seus primers punts en el campionat.

Huttunen-Lukko no eren els més ràpids, però tot i així guanyaven ral·li i Power Stage.

En categoria WRC3, Yohan Rossel i Alexandre Coria aconseguien aturar el cronòmetre abans que ningú en 3 de les 4 proves especials matinals, sent l’altra victòria de tram que restava per a Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak, amb el què els polonesos s’intercanviaven en el lideratge amb els pilots francesos momentàniament després de la primera passada pel bucle matinal.

Tot i aquest bon rendiment de la parella francesa, les distàncies entre els 3 primers classificats eren molt curtes, i així sota l’escratx de Jan Solans i Rodrigo Sanjuán, Pepe López i Diego Vallejo es movien al capdavant de la taula, en aconseguir-hi el seu tercer segon millor temps al llarg del dia, per 8 dècimes de segon amb Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak i per 5,6 segons amb Yohan Rossel i Alexandre Coria.

Els francesos marcaven el millor temps en la segona especial del bucle post meridional, mentre que els polonesos passaven a encapçalar la taula en ser-hi els segons més ràpids, una plaça que els centreeuropeus reforçarien en marcar el registre de referència per a la categoria en la penúltima prova especial del dia. 

Malauradament, en la quarta i última, Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak eren víctimes d’un accident i els polonesos no podien completar el programa de la jornada per la seva roda, Yohan Rossel i Alexandre Coria tornaven a ser els més veloços i els francesos entraven al parc tancat d’Olbia amb 16,3 segons de coixí amb Pepe López i Diego Vallejo i per 23,6 segons amb Jan Solans i Rodrigo Sanjuán. Nicolas Ciamin i Yannick Roche, eren quarts a una mica més d’1 minut i mig dels líders.

Només arrancar la jornada sabatina, Jan Solans i Rodrigo Sanjuán encadenaven dues victòries de tram en el primer bucle matinal, per tal de saltar fins a la segona posició provisional a 15,7 segons dels líders. Aquests, després del reagrupament remot, es treien la son de les orelles i en imposar-se en les 2 segones passades, recuperaven amb escreix el marge perdut. Paral·lelament, en la quarta i última prova especial matinal, Jan Solans i Rodrigo Sanjuán cedien una mica més de mig minut en trencar-se una connexió del sistema de frens, i el català i el madrileny es veien superats per Pepe López i Diego Vallejo.

Per la tarda es produiria un ple d’alternàncies, amb una victòria de tram per a cadascun de les 4 parelles tenores de la classe a l’esdeveniment sard, és a dir, Yohan Rossel i Alexandre Coria, Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak, Jan Solans i Rodrigo Sanjuán, i Pepe López i Diego Vallejo. 

Tot i el repartiment de victòries de tram, el cert era que les dues parelles espanyoles perseguidores del lideratge de Yohan Rossel i Alexandre Coria, escurçaven distàncies vers els pilots occitans, i el pilot madrileny i el copilot gallec feien entrada al parc tancat d’Olbia a 37,8 segons de l’anhelada primera plaça, mentre que el pilot català i el copilot madrileny ho feien a 47,5 segons.

Les distàncies entre els 3 primers equips classificats no eren de bon tros ni definitives, tot i la brevetat dels 46,08 km cronometrats de la jornada dominical. Pepe López i Diego Vallejo aturaven al cronòmetre abans que ningú en la primera prova especial de la jornada i per davant de Jan Solans i Rodrigo Sanjuán, mentre que en la cronometrada següent, el madrileny i el gallec ho feien per darrere de Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak, però per davant de Yohan Rossel i Alexandre Coria. Un rendiment que deixava els espanyols a bord d’un Škoda Fabia Rally2 Evo a 23,0 segons dels líders francesos, mentre que Jan Solans i Rodrigo Sanjuán arribaven a l’equador de l’etapa a 39,8 segons d’aquests.

L’accident de Georg Linnamäe i Tanel Kasesalu en la penúltima prova especial, suposava la neutralització de la mateixa, i per tant que tots els integrants de la classe rebessin el mateix temps assignat tret dels britànics Chris Ingram i Ross Whittock, qui també s’accidentaven en aquesta especial i decidien retirar-se en arribar a la línia de meta del tram.

Amb només 1 cronometrada per davant, el Power Stage, les distàncies si que ja eren insalvables de no aparèixer cap contra temps. Els estonis Egon Kaur i Silver Simm s’emportaven el premi gros, mentre que Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak obtenien 4 punts extra, 1 més que no pas Yohan Rossel i Alexandre Coria, tercers a final de tram, que d’aquesta manera certificaven la seva victòria final.

Els occitans completaven el recorregut amb un marge final de 26,0 segons amb Pepe López i Diego Vallejo, mentre que en relació amb Jan Solans i Rodrigo Sanjuán el gap s’eixamplava fins als 48,6 segons. A efectes de campionat, la tercera victòria de la temporada per a Yohan Rossel, permetia al pilot francès desmarcar-se al capdavant de la taula amb 98 punts, 34 més que no pas Kajetan Kajetanowicz, mentre que després del desastre portugués, tan Pepe López com Jan Solans tot just sumaven els seus primers punts al certamen.

Rossel-Coria hagueren de treballar de valent per aconseguir la victòria.

En el campionat de pilots, Sébastien Ogier aconseguia la tercera victòria de la temporada i el provençal en aconseguir 9 punts més que no pas el seu company d’equip Elfyn Evans, elevava el seu gap al capdavant de la classificació provisional fins als 11 punts. Thierry Neuville, abonat al graó més baix del podi des de l’inici de la temporada, tret de l’anterior ronda portuguesa, ocupava idèntica posició en la taula del certamen en una zona tranquila.

Pilot	Punts
Sébastien Ogier	106
Elfyn Evans	95
Thierry Neuville	77

Toyota sumava el seu tercer doblet de la temporada i per 4 esdeveniment situava a dos dels seus cotxes en posicions de podi, un balanç que permetia als japonesos afincats al nord d’Europa desmarcar-se al capdavant de la classificació provisional amb gairebé 50 punts de marge vers els campions en vigència de Hyundai. M-Sport, en una lluita totalment diferent de les dues estructures asiàtiques, sumaven 18 punts per aferrar-se en la tercera posició.

Constructor	Punts
Toyota	231
Hyundai	182
M-Sport	82