Finalment arribava la primera victòria per a Sainz-Moya en un ral·li que a priori no era ideal per al Toyota.

El 37è Ral·li Acròpolis, sisena cita del calendari del campionat del mòn de ral·lis, gaudia de puntuabilitat per als campionats de pilots i marques, el que aplegava fins a un total de 97 equips inscrits partint tots ells des de la rampa de sortida situada a Atenes cap a les 48 especials cronometrades d'un recorregut de 612,98 km que el dimecres 6 de juny de 1990 arribaven al seu punt i final amb 34 equips presents a Atenes de nou.

Una inoportuna punxada i la impossibilitat de fer el canvi de ritme dels finlandesos de Lancia, van fer contentar a Sainz-Moya amb la segona plaça.

Una superespecial espectacle va servir per a donar inici a la cita grega, on fins a tres pilots van empatar al segon ocupant tots ells la primera posició provisional que en quan van arribar els trams de debò Mikael Ericsson i Claes Billstam amb el Toyota Celica GT-4 número 6 es van encàrregar de desfer per tal d'ocupar el liderat en solitari, tret d'un breu impàs en la quarta especial, on els seus companys d'equip, els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya van arrebatre la primera posició un cop recuperats de la punxada patida en la segona especial cronometrada.

En la cinquena especial però, Sainz-Moya van perdre el liderat en mans d'Ericsson-Billstam quan aquests tornaven a patir una punxada i cedien deu segons, arribant els dos Toyota al capdavant de la taula a la neutralització de la primera jornada, estant els dos separats per només 4 segons, seguits del Mitsubishi Galant VR-4 de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander i els tres Lancia Delta Integrale 16V oficials darrera del cotxe dels tres diamants vermells.

Ericsson-Billstam van mantenir la primera posició en la primera especial de la segona jornada, ja que en el segon tram els suecs es van quedar sense direcció assistida, havent de disputar fins a quatre trams més sense aquest element, el que va facilitar que els seus companys d'equip, Sainz-Moya, figuressin al capdamunt de la taula provisional del ral·li. Més tard, a Kinetta, els suecs de Toyota perdrien 4 minuts més després de patir una punxada. Tram on precisament es va poder veure una de les poques baixes que es van produir, la de Erwin Weber i Matthias Feltz amb un braç de suspensió del seu Volkswagen Golf G60 trencat.

L'etapa es va caracteritzar per un atac intens de tots els principals candidats a la victòria i el que és més important, la manca d'incidències, tret dels esmentats anteriorment, pel que l'emoció estava servida amb Carlos Sainz i Luis Moya com a líders a la neutralització de la segona jornada, seguits de Juha Kankkunen i Juha Piironen a tan sols 2 segons, avantatge molt curta en tan que els de Toyota haurien d'obrir pista l'endemà. Mentre que un segon grup format per Eriksson-Parmander, Biasion-Siviero i Auriol-Occelli esperaven entre 30 i 45 segons la seva oportunitat.

La tercera etapa, d'una duresa extrema per a les mecàniques, va començar com les anteriors etapes, amb un ritme molt fort dels principals equips que optaven a la victòria. Sainz-Moya aconseguien el seu objectiu, anar-se desmarcant al capdavant de la general provisional del ral·li, mentre que per darrera seu Biasion-Siviero anaven cedint temps així com Auriol-Occelli agreujat per problemes de frens. Kenneth Eriksson i Staffan Parmander cedien 5 minuts per averia en el tercer tram del dia sense temps en les assistències per tal de reparar el seu cotxe, van abandonar en la següent especial cronometrada.

Poc després seria el torn per a la desgràcia per a Didier Auriol i Bernard Occelli, quan els francesos primer trencaven un palier que els feien perdre 1 minut, després va haver de realitzar dues especials poguen embragar només la 1a i 2a velocitat el que li va fer perdre un quart d'hora i tota opció a treure una bona renda de la cita helena, però poc més tard, van trencar el càrter del seu Lancia Delta Integrale 16V abandonant definitivament el ral·li.

Els altres dos Lancia oficials, van patir problemes amb les seves respectives transmissions veient com Sainz-Moya s'escapaven al capdavant de la taula de temps, Kankkunen-Piironen trencaven un semieix a falta de tres especials cronometrades, mentre que Biasion-Siviero, que havien encadenat 4 millors registres consectuius i es trobaven en posició de lliutar la segona plaça als seus companys d'equip, van trencar l'arbre de la transmissió perdent un minut.

Ja en la tercera i última etapa, Kankkunen-Piironen van anar llimant les diferències, ja que Sainz-Moya no volien còrrer riscs innecessaris en una sèrie de trams tan seguits sense gairebé temps per les assistències, un cop superat el tram de "Tarzan", els de Toyota van encadenar tres escratxs consecutius el que retornava les coses tal i com estaven en arrancar la jornada, permetent que Carlos Sainz i Luis Moya aconseguissin finalment la tan preuada i alhora esquiva primera victòria mundial per 46 segons d'avantatge vers el primer dels Lancia oficials, el pilotat per Juha Kankkunen i Juha Piironen.

Per darrera d'ells reganava la calma, doncs les diferències entre els equips eren ja molt importants i Massimo Biasion i Tiziano Siviero, lliures de tota pressió doncs el quart classificat, el Toyota d'Ericcson-Billstam estava a més de 10 minuts d'ells, completaven el podi en tercera posició a 2 minuts i 58 segons dels guanyadors.

En quan es va trencar l'arbre de transmissió, es va acabar el ral·li per a Biasion-Siviero.

En la categoria de Grup N la lluita va estar molt tancada entre el Subaru Legacy dels kenyans Ian Duncan i Yvonne Mehta i el Lancia Delta Integrale 16V dels uruguaians Gustavo Trelles i Daniel Muzio al que finalment els del Lancia, donat que els seus oponents no anaven a competir tot el campionat, van acabar cedint a la seva pressió per a que els kenyans guanyessin la cita grega en la categoria, tot i que el resultat no permetés als sudamericans donar caça al dominador de la categoria, els francesos Alain Oreille i Michel Roissard que van finalitzar la prova en tercera posició.

Victòria per als kenyans Duncan-Mehta en el Safari europeu.

La victòria de Carlos Sainz permetia al pilot madrileny passar a encapçalar la taula provisional del campionat de pilots per davant de Didier Auriol, el qual en haver d'abandonar, perdia tot el seu avantatge i la primera posició. Massimo Biasion per la seva banda completava també el podi de pilots però ara més pressionat encara pel seu company d'equip Juha Kankkunen qui el tenia a 2 punts.

Pilot

Punts

Carlos Sainz

60

Didier Auriol

55

Massimo Biasion

44

En el campionat de marques la lluita entre Lancia i Toyota estava una mica més oberta que en el de pilots, on els transalpins avantatjaven en 20 punts als japonesos de Colonia. Subaru feia bona la victòria en Grup N i obtenia uns fantàstics 11 punts que els permetia escalar fins a la tercera plaça per davant de BMW.

Constructor
Punts

Lancia

94

Toyota

74

Subaru

19

Tot i una sanció de mig minut, Solberg-Mills aconseguien guanyar el ral·li grec.

Sisena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 51è Ral·li Acròpolis finalitzava el diumenge 6 de juny de 2004 a Lamia, ciutat ubicada en el centre de la península grega i des d'on la prova rebia el seu tret de sortida el dijous 2 de juny. La cita, que era puntuable per als certàmens de pilots, marques i mundial júnior, tenia un recorregut composat per 22 especials cronometrades que totalitzaven 377,13 km de lluita contra el cronòmetre i que dels 72 equips inscrits que prenien la sortida, 33 l'aconseguien superar.

Loeb-Elena es recuperaven del temps perdut en obrir pista el primer dia per acabar en segona posició.

El ral·li introduia dues novetats, la primera i de major importància, es que s'introduia el "superally" en vistes a evaluar la seva viabilitat i poder introduir definitivament la norma de cara l'any vinent, si bé en aquesta ocasió el pilot que no pogués completar una etapa i s'acollís al "superally" per poder seguir participant l'endemà, no podria optar als punts tal i com es pretèn amb la norma de cara la temporada següent. La segona novetat, que no alçava tanta polseguera ni tensions entre els pilots de la vella escola, era la zona de pneumàtics remota, unes assistències breus previstes de cara a la segona jornada que només permetien omplir el dipòsit de carburant i canviar els pneumàtics dels cotxes.

Els 72 equips inscrits prenien la sortida dijous per celebrar el mateix dia al vespre una superespecial espectacle de tan sols 2,25 km de distància que servia per acostar l'aficionat ocasional a la prova. En ella Marcus Grönholm i Timo Rautiainen eren els homes més ràpids seguits de Petter Solberg i Phil Mills a només 2 dècimes de segon. Carlos Sainz i Marc Martí restaven en tercera posició a poc més d'un segon i mig dels pilots de Peugeot.

Divendres a primera hora del matí s'iniciava la primera jornada real del ral·li, una etapa composada de 8 especials cronometrades que acumulaven 145,45 km de corda. Els qui més d'hora es van treure la son de les orelles, eren les dues parelles finlandeses de Peugeot, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, les quals marcaven en els dos primers trams el millor i el segon millor temps amb un escratx per cadascun. Aquests bons resultats situaven als dos equips Peugeot al capdavant de la general provisional, desplaçant als campions mundials Petter Solberg i Phil Mills fins al tercer lloc provisional.

Un cop els participants passaven per les assistències, els pilots de Subaru Petter Solberg i Phil Mills feien un canvi de ritme brutal, i amb les Pirelli que pertocaven la parella noruego-britànica s'adjudicava 5 escratxs consecutius que deixaven a la competència més enllà del minut de diferència tret dels finlandesos Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen que retornaven a Lamia amb 55,7 segons de diferència vers els líders. Amb la primera posició força clara, en les següents posicions de podi s'establia una lluita tancada entre els dos equips de Peugeot amb els belgues de Ford François Duval i Stéphane Prévot, autors del darrer escratx del dia que els permetia acabar la jornada en tercera posició a 5,9 segons de la segona plaça i amb un marge favorable de 1,6 segons en relació a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen.

La duresa habitual de la cita helènica es cobrava el seu tribut amb els abandonaments dels catalans Dani Solà i Xavier Amigo, els quals debutaven en el mundial amb el Mitsubishi Lancer WRC, quan aquests trencaven la suspensió del seu cotxe en la primera especial cronometrada. Intentant arribar a les assistències en la segona prova del dia, els catalans eren embestits pel darrera pels txecs Roman Kresta i Jan Tománek, que amb el núvol de polseguera que aixecaven els de Mitsubishi, no eren vistos pels centre-europeus.

Markko Märtin i Michael Park, guanyadors de la darrera edició del ral·li, també prenien el camí cap al parc tancat abans d'hora a causa d'una sortida de sortida en la segona especial cronometrada del ral·li, mentre que una especial més tard, i després de les assistències, una averia en les suspensions feia perdre de cop 20 minuts a Carlos Sainz i Marc Martí al que s'hi sumarien 12 i 6 més en les especials que restaven per completar el bucle abans no es poguès reparar la suspensió, el qua situava a la parella espanyola de Citroën en la última posició de la general, si be aquests podien continuar en competició.

Ja en la segona jornada de competició, de 133,18 km de lluita contra el crono i la que introduia les zones remotes de pneumàtics, els pilots de Subaru Petter Solberg i Phil Mills seguien extentent la seva condició de líder gràcies a marcar 3 dels 7 escratxs possibles, si bé en la quarta especial cronometrada del dia els de la Constelació de les Plèiades van estar a punt de topar amb la tragedia quan el seu S10 WRC es quedava sense frens i obligava al pilot norueg a tirar de fre de mà durant 23 km dels 32 que tenia l'especial. Afortunadament el coixí que tenien Petter Solberg i Phil Mills era prou gran com per no haver de lamentar perdre la primera plaça tot i el minut que s'hi deixaven, temps que els campions del món recuperarien amb els dos escratxs consecutius que tancaven l'etapa.

Amb dos escratxs per a cadascún en les quatre restants cronometrades que es celebraven, Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen i Sébastien Loeb i Daniel Elena, mentanien el seu pols per les posicions de podi alhora que aconseguien deixar lleugerament enrere el Ford Focus RS WRC de François Duval i Stéphane Prévot que completava la jornada en quarta posició provisional.

Al final de l'etapa però, Petter Solberg i Phil Mills eren sancionats amb mig minut de penalització en haver perdut una de les faldilles de goma del seu Impreza WRC S10, el que donava ales als seus perseguidors de cara a la tercera i última jornada, que d'estar entorn al minut de distància com a la jornada annterior, ara els de Peugeot passaven a estar a 28,5 segons dels líders, i els de Citroën a 37,3 segons. A 46,9 segons, François Duval i Stéphane Prévot eren l'últim equip amb possibilitats d'inquietar els líders o si més no d'entrar al podi, ja que en cinquena posició provisional s'hi trobaven els suecs Daniel Carlsson i Mattias Andersson pilotant un Peugeot 206 WRC a més de 4 minuts del Subaru líder.

Qui ja no es trobava competint entre els millors per Grècia eren Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, els quals en la segona prova cronometrada de la jornada, es veien obligats a abandonar amb la suspensió del seu Peugeot 307 WRC inoperativa després d'un impacte. Els seus compatriotes de Subaru Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen també es veien fora de competició a les acaballes de l'etapa amb el motor del seu Impreza WRC S10 trencat.

En la tercera i última etapa, la dominical, Sébastien Loeb i Daniel Elena van sortir disposats a recuperar el temps que havien cedit al llarg del divendres en haver d'obrir pista i amb l'escratx en la primera, tercera i quarta especial cronometrada aconseguien finalment avançar en la taula general de temps al 307 WRC de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, mentre que Petter Solberg i Phil Mills amb el millor temps en la segona especial del dia mantenia les distàncies amb els seus més immediats perseguidors entorn al mig minut. Qui queien de la lluita per les posicions de podi eren el pilots de Ford François Duval i Stéphane Prévot perdent de l'ordre d'1 minut en les 4 primeres especials cronometrades.

Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen reaccionaven aconseguint l'escratx en la penúltima especial del ral·li, però els finlandesos només retallaven 4 dècimes de segon a Sébastien Loeb i Daniel Elena, pel que els homes de Citroën conservaven la segona plaça, posició que certificarien amb el millor temps en l'últim tram celebrat. Sense haver de lamentar més baixes entre els pilots de primera línia, Petter Solberg i Phil Mills aconseguien la victòria a la prova amb un temps total de 4 hores 39 minuts i 6,2 segons, 18,4 segons per davant de Sébastien Loeb i Daniel Elena i 28,3 segons de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen que tancaven el podi helènic.

En la última jornada Rovanperä-Pietiläinen no van poder conservar la segona plaça.

Entre els pilots del mundial júnior, en la primera jornada va quedar palès que la lluita per la victòria seria cosa dels pilots de Suzuki, els finlandesos Kosti Katajamäki i Timo Alanne s'emportaven la millor part en la primera etapa, seguits d'aprop pels britànics Guy Wilks i Phil Pugh. El sanmarinès Mirco Baldacci i l'italià Giovanni Bernacchini tancaven el podi provisional amb un coixí important del quart classificat. El domini dels pilots de la marca nipona es va extendre al llarg de la segona jornada, si bé Kosti Katajamäki i Timo Alanne perdien la seva posició d'honor en favor de Mirco Baldacci i Giovanni Bernacchini en la tercera especial del dia amb la suspensió del seu Ignis S1600 inoperativa. A les acaballes de la jornada, la parella itàlica es veia forçada a abandonar per una averia elèctrica cedint el liderat a Guy Wilks i Phil Pugh, que per primer cop en la seva carrera lideraven una prova júnior del mundial amb un coixí de temps molt important, coixí que es varen dedicar a administrar en la tercera etapa per certificar la seva victòria per davant de Nicolas Bernardi i Jean-Marc Fortin i els catalans Xevi Pons i Oriol Julià, molt afavorits pels abandonaments i incidents registrats.

La prova era la segona cita del calendari, pel que Nicolas Bernardi amb la victòria al Monte-Carlo i el segon lloc a l'Acropòlis liderava la general amb 18 punts en total, Guy Wilks amb els 10 aconseguits a Grècia es situava en segona posició superant per un sol punt al belga Larry Cols.

Wilks-Pugh guanyaven la cita per eliminació.

En la taula general del campionat reservat a pilots, Petter Solberg aconseguia arrebatre a Markko Märtin la segona posició gràcies als 10 punts que li otorgaven la victòria mentre que el pilot estoni de Ford havia de lamentar un zero que l'allunyava del líder, l'alsacià Sébastien Loeb, que amb la segona posició al ral·li, certificava la seva condició de líder amb 5 punts d'avantatge vers el segon classificat per contra del simple punt que tenia en sortir de Xipre.

Pilot

Punts

Sébastien Loeb

43

Petter Solberg

38

Markko Märtin

34

En l'apartat de constructors, Citroën era qui més punts aconseguia sumar a la cita combinant els 8 aconseguits per Sébastien Loeb i Daniel Elena amb els 3 que donaven la sisena plaça en constructors de Carlos Sainz i Marc Martí. Els 11 punts obtinguts permetien als dels dos galons superar per 5 punts a Ford al capdavant de la taula. Subaru que sumava 10 punts, es distanciava de Peugeot en la lluita per tancar el podi del campionat.

Constructor
Punts

Citroën

65

Ford

60

Subaru

50