Markko Märtin i Michael Park aconseguien la seva primera victòria a l'Acropolis, quarta consecutiva per a Ford.

Amb l’epicentre de les operacions ubicat a la població de Làmia, el diumenge 8 de juny de 2003 hi finalitzava el 50è Ral·li Acropolis, sisena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis d’un total de 14. A la cita grega, 90 equips s’hi decidien inscriure, dels que 82 prendrien la sortida des d’Atenes el dijous 5 de juny cap a un recorregut programat, composat per 22 proves especials cronometrades d'una distància total de 399,49 km. L’esdeveniment, que era puntuable per als campionats de pilots, constructors i mundial júnior, va ser superat per 37 equips participants.

A la duresa del terreny, a Sainz-Martí se'ls hi afegí una mala elecció de pneumàtics per a la cita.

En l’edició del jubileu no podia faltar la protocolaria sortida als peus de l'Acròpolis atenenca, la qual tenia lloc el dijous a 2 quarts de 8 del vespre i amb la presència de diferents guanyadors previs del ral·li, tan en quan a pilots com a autos es refereix.

En situar el ral·li als volts de Làmia, al centre de Grècia, trams que no es celebraven des de 1995 es tornaven a recuperar, com per exemple el mític “Tarzan”. Amb sortida del parc tancat a les 7 en punt del matí del divendres, els participants tenien per endavant un total de 8 proves especials repartides al llarg de 3 bucles diferents d’un total de 145,74 km cronometrats. 

François Duval i Stéphane Prévot marcaven el primer escratx de l’edició per davant dels seus companys d’equip Markko Märtin i Michael Park, pel que lògicament els belgues es situaven com els primers líders de la prova. El seu lideratge seria efímer, doncs els seus companys de carpa aturaven el cronòmetre abans que ningú en la següent prova especial i l’estoni i el britànic els rellevaven al capdavant de la taula per 2,5 segons. 

Les dues parelles de la formació de l’oval completaven l’escull matinal just per darrera de l’escratx de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen i en el mateix ordre que portaven a la classificació general provisional, amb el què l'ingrés al primer parc d’assistències de Làmia es produïa amb 3,1 segons d’avantatge pels primers, mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen tancaven les posicions de podi a 17,7 segons dels líders i fortament pressionats pels seus compatriotes Tommi Mäkinen i Kaj Lindström i els companys d’aquests a Subaru, Petter Solberg i Phil Mills.

Amb una posició de sortida molt favorable als trams, Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen perllongaven la seva ratxa de victòries parcials amb 2 sobre 2 a l’escull del migdia. Amb la primera d’elles els finlandesos de Peugeot rellevaven als seus companys d’equip i compatriotes en la darrera de les posicions de podi, mentre que amb la segona, aquests s’enfilaven fins a la segona posició en coincidir amb un malentès entre François Duval i Stéphane Prévot i posterior sortida de pista i abandonament dels pilots belgues. Sense abandonar l’estructura de Ford, els líders patien un ensurt quan en la compressió d’un sotrac, de cop i volta el seu capot s’obria en l’especial reina de l’edició i segona de l’escull, i els pilots havien de realitzar una vintena de quilòmetres amb la visibilitat i la ventilació en el si del compartiment molt reduïda, malgrat tot l’ensurt es salvava amb la pèrdua de 6,0 segons.

Amb 9,2 segons d’avantatge Markko Märtin i Michael Park sortien a afrontar el tercer i últim escull de la jornada, el qual no era altra cosa que una repetició del bucle inaugural de 3 trams del matí, però canviant la tercera prova especial per una cronometrada espectacle a les afores de Lilea.

Tot i encadenar 2 tercers millors temps en les dues primeres proves especials de la tarda, Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen seguien escurçant distàncies amb els líders, mentre que l’especial espectacle final de Lilea, tot i celebrar-se per tal de no defraudar al públic que s’hi aplegava i que havia pagat una entrada, aquesta era cancel·lada a efectes competitius en no tenir les mateixes distàncies, doncs de fet la cronometrada eren dues pistes paral·leles. 

Amb aquest final un tan esperpèntic, els 52 equips que aconseguien completar la primera etapa se n’anaven cap al parc tancat de Làmia, una acció que es començava a portar a terme a partir de 2 quarts i mig de 8 del vespre. Markko Märtin i Michael Park hi entraven com a líders provisionals per 6,6 segons de marge amb Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, mentre que els seus companys Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, que virtualment tancaven les posicions de podi a 15,8 segons dels líders, es veien obligats a abandonar a 5 quilòmetres d’entrar al recinte tancat per avaria en la bomba de benzina. Petter Solberg i Phil Mills aprofitaven l’ocasió per situar-se en tercer lloc a 23,9 segons dels pilots de Ford, mentre que Carlos Sainz i Marc Martí restaven a les portes del podi per 3 dècimes de segon de marge vers Tommi Mäkinen i Kaj Lindström i a 37,9 segons dels líders.

La jornada sabatina era la més llarga de les tres programades, amb 148,53 km cronometrats al llarg de 8 proves especials, a les quals se’ls hi donava sortida 5 minuts abans del trenc dl’alba, és a dir a les 6 en punt del matí, i que es començaria a donar per finalitzada per als primers participants quan manquessin 5 minuts per a les 8 del vespre. Novament aquestes especials es repartien al llarg de 3 bucles, sent el del migdia una repetició del de la jornada anterior.

Petter Solberg i Phil Mills s’imposaven en les dues primeres proves especials matinals per davant de Carlos Sainz i Marc Martí, un segon resultat que coincidia amb una avaria en el caixa de canvis del  Peugeot 206 WRC de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, els quals en deixar-s’hi minut i tres quarts, perdien 6 posicions a la provisional. 

Amb una tercera prova especial matinal per davant, els de Peugeot perdien un minut i mig més abans no pogueren tornar al parc d'assistències, i els finlandesos quedaven totalment descartats en la cursa per la victòria així com les posicions de podi. Tanmateix els de la casa del lleó no serien els únics amb problemes, doncs quan Petter Solberg i Phil Mills havien aconseguit arribar a estar a 6,7 segons de Markko Märtin i Michael Park, aquests trencaven un palier i s’hi endarrerien en 1 minut per caure fins al cinquè lloc, mentre que els líders s’hi anotaven la seva primera victòria de tram de la jornada.

Així doncs, Carlos Sainz i Marc Martí entraven al primer parc d’assistències havent pujat des del quart fins al segon lloc provisional, si bé el guany de posicions era més aviat per demèrit dels seus rivals, doncs els espanyols de Citroën amb prou feines havien aconseguit retallar 6 segons als líders. Tommi Mäkinen i Kaj Lindström tancaven les posicions de podi a 30,5 segons dels seus predecessors i amb els companys d’equip d’aquests a Citroën, els escocesos Colin McRae i Derek Ringer, enganxats al seu darrere a 1,6 segons.

Amb els seus cotxes reparats, Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, així com Petter Solberg i Phil Mills tornaven a treure el cap per les posicions capdavanteres, els primers sumaven una victòria de tram i un tercer millor registre en aquest bucle de 2 trams del migdia, mentre que els de la Constel·lació de les Plèiades hi aconseguien un tercer i un segon millor temps per darrera de Markko Märtin i Michael Park per tal de superar als seus companys Tommi Mäkinen i Kaj Lindström en la classificació, qui en l’especial inaugural del bucle ja havien estat superats per Colin McRae i Derek Ringer, i retornar a les assistències a mig segon dels escocesos.

Markko Märtin i Michael Park s’imposaven en les 2 cronometrades veres de la tarda per davant de Petter Solberg i Phil Mills, amb el què els líders obrien bretxa al capdavant de la taula general provisional, mentre que el noruec i el gal·lès superaven a Colin McRae i Derek Ringer en la classificació. La poca corda cronometrada de l’especial espectacle de Lilea que tancava la jornada, amb prou feines aportava canvis en la classificació i aquesta es resolia amb un escratx de Carlos Sainz i Marc Martí.

Sense més activitat cronometrada en el programa, les 42 parelles de noms que aconseguien completar la jornada sabatina s’inmiscien al parc tancat de Làmia cap als volts de les 8 del vespre amb Markko Märtin i Michael Park mantenint-se en la primera posició per 55,8 segons de marge vers Carlos Sainz i Marc Martí. Petter Solberg i Phil Mills tancaven les posicions amb dret a dutxa d'escumós l'endemà a 1 minut i 17,0 segons dels líders, mentre que els de Subaru gaudien de 16,6 segons de marge amb Colin McRae i Derek Ringer, pilots que es lamentaven de la penalització de 50 segons rebuda al divendres per retard en el segon control horari, així com d’haver fet una tria de pneumàtics massa ampla per a la cita grega, la qual els estava privant d’un millor ritme.  

A les 8 en punt del matí del diumenge 8 de juny arrancava la tercera i última etapa, la qual ja tenia un format quelcom més estàndard als cànons de l’època, un bucle de 3 trams es disputava en 2 ocasions per tal d’assolir les 6 proves especials programades de 105,04 km competitius.

Petter Solberg i Phil Mills s’esforçaven de valent a primera hora i en aconseguir els dos primers escratxs del dia, aquests pràcticament neutralitzaven tot l’avantatge que Carlos Sainz i Marc Martí els hi portava, i els de Subaru afrontaven la tercera i última especial matinal a 4 dècimes de segon dels pilots de Citroën, qui amb uns compostos més durs, no podien atacar amb la convicció que voldrien aquests primers quilòmetres dominicals.

La reacció dels de la casa dels galons era immediata, i si bé el millor temps corresponia a la parella de Subaru composada per Tommi Mäkinen i Kaj Lindström, els espanyols aconseguien el segon millor temps i restablien mig segon als companys dels finlandesos, pel què les dues parelles de la zona més calenta de la taula entraven al parc de Làmia amb 9 dècimes de segon de marge.

A la represa Petter Solberg i Phil Mills marcaven el millor temps en la primera cronometrada del bucle, tal i com havia passat al matí, i els de Subaru finalment aconseguien l’anhelada segona posició, però la cronometrada de Tarzan tornaria a esdevenir clau un cop més. Carlos Sainz i Marc Martí hi marcaven el registre de referència, amb un temps 22 segons més baix que no pas en la passada anterior, mentre que Petter Solberg i Phil Mills es topaven amb la xicana rodant que esdevenia el Citroën Xsara WRC de Colin McRae i Derek Ringer, qui tenien problemes elèctrics, de fet no va ser fins que el noruec i el gal·lès els hi van donar un cop a la seva part posterior, que els escocesos no els van deixar passar. Aquest incident, unit a una virolla als inicis de la cronometrada, feia perdre una quinzena de segons als de Subaru i de retruc la segona plaça.

Tot i els esforços de Petter Solberg i Phil Mills per tal de sumar el seu setè i últim escratx a l’edició, els pilots només aconseguien retallar 2,7 segons a Carlos Sainz i Marc Martí i per tant es quedaven amb la mel de la segona posició als llavis.

A 1 quart i 5 minuts de les 5 de la tarda del diumenge 8 de juny de 2003, els 37 equips que aconseguien completar els 397,06 km disputats del programa començaven a entrar per última vegada al parc tancat de Làmia, amb Markko Märtin i Michael Park al capdavant de la classificació amb un registre de 4 hores 53 minuts i 40,5 segons. A més a més, aquesta victòria tenia una triple connotació, per una banda era la primera victòria d’un pilot estoni al mundial així com la primera victòria del nou Ford Focus RS WRC’03, d’una altra banda aquesta perllongava la ratxa triomfal de la marca de l’oval a l’esdeveniment grec amb la quarta victòria consecutiva després de les 3 prèvies aconseguides per Colin McRae i Nicky Grist. Carlos Sainz i Marc Martí pujaven al segon graó del podi a 46,7 segons del temps dels guanyadors, mentre que Petter Solberg i Phil Mills tancaven el podi amb certa amargor a 52,7 segons de la primera plaça.

Solberg-Mills es topaven amb una xicana rodant i no podien fer-se amb el segon lloc.

En la categoria júnior, els francesos Brice Tirabassi i Jean-Jacques Renucci es van mostrar intractables, guanyant 5 de les 7 proves especials programades al llarg de divendres, entre elles la inaugural que ja els hi donava el lideratge des d’un primer moment. Les altres 2 especials restants donaven com a vencedors parcials als suecs Daniel Carlsson i Mattias Andersson, qui juntament amb els seus companys d’equip a Suzuki, entre ells els catalans Salvador Cañellas i Xavi Amigó, havien dut a terme unes intensives jornades de tests per tal de superar la duresa de la cita grega.

Com a resultat d’aquests esforços, Brice Tirabassi i Jean-Jacques Renucci retornaven al parc tancat de Làmia amb 42,9 segons de marge amb els suecs de Suzuki, mentre que Kosti Katajamäki i Miikka Anttila tancaven les posicions de podi a gairebé 2 minuts dels líders francesos.

La jornada sabatina va resultar ser una perllongació de l’etapa anterior en quan a rendiments, amb 5 victòries de tram per a la parella líder i 3 per als primers perseguidors d’aquests, amb el que les distàncies entre les dues primeres formacions s’eixamplava en 26 segons exactes. D’altra banda la baixa de Kosti Katajamäki i Miikka Anttila per avaria en la seva caixa de canvis, donava la darrera plaça de podi al Suzuki Ignis S1600 d’Urmo Aava i Kuldar Sikk, però a gairebé 6 minuts del lideratge. 

Tot i el coixí de segons força comfortable pels líders, aquests encara assumirien prou riscs com per sumar 3 victòries de tram més en el seu comptador, així com 3 segons millors registres per darrera de Daniel Carlsson i Mattias Andersson, amb el què els francesos es feien amb la victòria final per 55,2 segons de marge vers els suecs i per 7 minuts i 28,7 segons amb Urmo Aava i Kuldar Sikk. Salvador Cañellas i Xavi Aimgó completaven el recorregut en quarta posició a 13 minuts i 21,2 segons de demèrit vers els guanyadors.

En quan al campionat junior, la victòria era la segona de la temporada per al pilot provençal després de l’aconseguida al Monte-Carlo, el que li permetia encapçalar la general provisional per 7 punts de marge vers Salvador Cañellas i 9 amb Urmo Aava. Kosti Katajamäki, guanyador en la ronda prèvia turca, queia fins al quart lloc a 1 punt del pilot estoni, arran del seu zero.

Dues de dues victòries per a Tirabassi-Renucci en el campionat júnior.

La general provisional del campionat per a pilots seguia estant comandada pel britànic Richard Burns, qui en la darrera especial cronometrada aconseguia superar els nombrosos problemes de canvi que el van mermar al llarg de tot l'esdeveniment i fer-se amb la quarta posició per tal de sumar 5 punts, precisament l'avantatge que li treia al segon classificat, el madrileny Carlos Sainz. A la seva vegada, l'espanyol avançava a Marcus Grönholm després d'un nou zero del campió del mòn.

Pilot	Punts
Richard Burns	37
Carlos Sainz	32
Marcus Grönholm	30

En el campionat de constructors, tan Ford, com Citroën o Subaru aconseguien sumar 10 punts en la seva participació a la ronda grega, mentre que Peugeot en sumava 8, però eren els dels lleó els qui seguien encapçalant la general provisional amb un avantatge d'onze punts vers els seus companys de grup. Ford i Subaru per la seva banda aconseguien distanciar-se lleugerament de Škoda, sent la tercera plaça pels de l'oval per només 2 punts de diferencia.

Constructor	Punts
Peugeot	73
Citroën	62
Ford	39

Afavorit per les errades dels seus companys, Ogier-Ingrassia aconseguien la quarta victòria de la temporada.

El diumenge 8 de juny de 2014 finalitzava a la població catalana de l'Alguer el 11è Ral·li de Sardenya, sisena prova en el calendari del campionat del món de ral·li. Amb puntuabilitat per als certàmens de pilots, marques, WRC-2 i WRC-3, aplegava fins a 57 equips en la seva llista d'inscrits, dels que 51 van iniciar la prova des de la pertinent rampa de sortida ubicada a la mateixa ciutat el dijous 5 de juny per dirigir-se cap un recorregut composat de 17 especials cronometrades de 364,92 km. A la cerimònia de clausura de la prova hi varen ser presents 38 dels equips participants.

Sense fer massa soroll, Østberg-Andersson firmaven una excel·lent actuació.

El canvi en l'epicentre del ral·li des d'Olbia a l'Alguer comportava diferents canvis en el recorregut en relació a edicions anteriors, com una superespecial espectacle d'1,30 km de distància que obria boca als espectadors italians pels carrers de Cagliari i en la que els finlandesos de M-Sport Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen aconseguien marcar el millor temps esdevenint els primers líders de la prova sarda.

Els trams de debó no entrarien en escena fins divendres, quan se'n celebraven 4 a doble passada que dibuixaven les 8 especials cronometrades d'aquesta primera jornada amb una distància total de 161,28 km de lluita contra el cronòmetre. En les tres primeres especials del dia els dos equips oficials Hyundai aprofitant la seva privilegiada posició de sortida endarrerida als trams van aconseguir alternar-se al capdavant de la general provisional. Així els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul amb el millor temps al primer tram i amb el seus companys d'equip Juho Hänninen i Tomi Tuominen enganxats als seus talons, desplaçaven el Ford Fiesta RS WRC de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen de la primera posició del ral·li.

En la segona especial del dia, tercera del recorregut, la truita canviava i ara el millor temps era per a Juho Hänninen i Tomi Tuominen seguits de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, el que situava l'i20 dels finlandesos per davant del dels belgues. Els pilots de Citroën Mads Østberg i Jonas Andersson aconseguien el millor temps en la tercera cronometrada amb Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul rere seu, el que situava als belgues de nou al capdavant de la taula de temps.

Malhauradament pels membres de Hyundai, el seu somni tocava fi a la quarta especial cronometrada del dia, última del bucle del matí, quan tots dos cotxes pràcticament s'acomiadaven de la prova. Juho Hänninen i Tomi Tumoninen patien una espectacular volcada que deixava el seu i20 WRC per la ferralla, mentre que els per llavors líders de la prova cedien 23 minuts per un problema de suspensions i passaven de la primera a la última posició. Els pilots de Volkswagen Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, autors del millor temps en el quart tram, passaven llavors a liderar la prova per davant del DS3 WRC de Mads Østberg i Jonas Andersson, en el que era una situació més habitual en el mundial, la d'un Polo R WRC al capdavant de la general del ral·li.

En les segones passades pels trams a la tarda, els pilots de Volkswagen van deixar clar el seu domini, sobretot Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, els quals amb tres escratxs i un segon temps escratx aconseguien finalitzar la primera etapa mantenint-se com a líders amb 22,4 segons d'avantatge vers els seus companys d'equip, els francesos Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, que tot i haver d'obrir pista, amb l'escratx en la penúltima prova programada del dia i de tres segons temps escratx en les altres tres especials del bucle superaven en l'últim suspir en la segona plaça als pilots de Citroën Mads Østberg i Jonas Andersson per 11,3 segons en total. El tercer dels Volkswagen Polo R WRC, el pilotat pels noruegs Andreas Mikkelsen i Ola Fløene, restava en quarta posició a només 4 segons de la última plaça del podi i per tant a 37,7 segons dels líders.

A part de l'abandonament registrat per accident de Juho Hänninen i Tomi Tuominen, uns altres que també es varen veure fora de la prova abans del desitjat van ser els també finlandesos Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. Els de M-Sport es dirigien cap a la tercera especial cronometrada del dia, quan de sobte el seu Ford Fiesta RS WRC va començar a fumejar per passar a estar engolit per les flames en qüestio de minuts.

Immersos ja en la segona etapa, composada per només dos trams cronometrats que es celebraven a doble passada i on destacava especialment el segon amb els seus 59,17 km de distància. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila mantenien la seva posició de privilegi en les primeres passades pels trams, si bé la seva sort en ells era dispar, en el primer tram la parella finlandesa marcava el millor temps donant fe del fantàstic moment de forma que passaven, però en el segon, el testimoni de temperatura del motor els alertava d'estar per sobre de 130 ºC, el que va obligar a la parella de VW a alçar una mica el peu de l'accelerador i permetre que els seus companys d'equip els hi retallessin 11 segons.

Per sort en les assistències immediatament posteriors que tancaven el bucle del matí, es va poder comprovar que el testimoni no funcionava correctament i per tant no calia patir pels danys que haguès pogut patir el motor del seu Polo R WRC. En la represa, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tornaven a marcar un altre escratx i escurçaven més les distàncies vers els líders, el que els va posar un pèl nerviosos de cara a la quarta i última cronometrada de la jornada, provocant que els finlandesos colpegessin contra una pedra i punxessin una roda, cedint 2 minuts en canviar-la i dos llocs a la general en favor de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i del Citroën de Mads Østberg i Jonas Andersson.

Els pilots de Citroën en tot moment van mantenir a ratlla el tercer Polo R WRC d'Andreas Mikkelsen i Ola Føene, si bé les distàncies entre els dos equips van ser curtes en les tres primeres cronometrades del dissabte, variant en només 10 segons, els escandinaus de Volkswagen reportaven pilotar amb un esmortidor trencat a la conclusió de la tercera especial cronometrada, el que els obligà a pilotar amb molta cautela la segona i última passada pel tram llarg del ral·li, Monte Lerno i els seus 59,17 km, permetent que els dels dos galons s'escapessin fins a gairebé 1 minut de la seva posició i que ni tampoc poguessin treure profit de la punxada dels seus companys líders.

A la neutralització de la segona etapa doncs, semblava que la victòria estava a l'abast de la parella campiona mundial de no passar cap desgràcia, ja que els provençals gaudien d'un avantatge d'1 minut i 40 segons vers Mads Østberg i Jonas Andersson, 2 minuts i 1,5 segons amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i finalment 2 minuts i 37,8 segons en relació a Andreas Mikkelsen i Ola Fløene, en principi cridats a disputar-se les posicions de podi al llarg del diumenge doncs els britànics Elfyn Evans i Daniel Barritt es trobaven a gairebé 2 minuts de la quarta posició de la parella noruega de Volkswagen.

En les quatre especials dominicals que tancaven l'onzena edició del ral·li sard, les posicions entre els cinc primers classificats es varen mantenir així com pràcticament les distàncies entre ells. Mads Østberg i Jonas Andersson s'adjudicaven el primer tram del dia, mentre que Jari-Matti Latvala i Mikka Anttila amb el millor temps en la segona cronometrada reestablien les distàncies a com estaven en sortir del parc tancat a primera hora del matí. Un altre escratx en la tercera prova del dia i un segon temps escratx en el Power Stage per part dels finlandesos permetia als de Volkswagen retallar uns 12 segons als de Citroën, insuficients per guanyar-lis la posició i signar un nou doblet dels homes de Wolfsburg.

Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, que van sortir a celebrar les 4 últimes proves del ral·li amb una actitud conservadora, acabaven guanyant la prova en completar el recorregut en 4 hores 2 minuts i 37,8 segons, 1 minut i 23,1 segons per davant del Citroën DS3 WRC de Mads Østberg i Jonas Andersson, que sense fer massa soroll signaven una bona actuació. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila tancaven el podi a 1 minut i 32,8 segons dels seus companys d'equip.

De nou una pedra es posava en el camí de Latvala-Anttila.

Pel que fa al WRC-2, la prova sarda va ser pràcticament una cursa d'eliminació, Nasser Al-Attiyah i Giovanni Bernacchini van ser els primers líders de la categoria fortament pressionats pels estonis Karl Kruuda i Martin Järveoja, els quals beneficiant-se d'una averia menor en el Ford Fiesta RRC dels líders en la cinquena cronometrada, passarien a comandar la classe amb el seu colorit 208 T16 fins la última especial del divendres, moment en que una averia en les seves suspensions deixava el Fiesta RRC de Yazeed Al-Rahji i Michael Orr al capdavant de la categoria i els estonis fora del ral·li.

Nasser Al-Attiyah i Giovanni Bernacchini recuperaven la primera plaça en la primera especial del dissabte, però en l'especial llarga del ral·li l'escratx dels italians Lorenzo Bertelli i Mitia Dotta, situava als "locals" al capdavant de la general alhora que es lamentava la baixa per accident de Yazeed Al-Rahji i Michael Orr. Els transalpins tornaven a marcar el milor temps en la segona passada pel temut Monte Lerno alhora que es registrava una altra baixa per sortida de pista, en aquesta ocasió afectant als seus més immediats perseguidors en la provisional Nasser Al-Attiyah i Giovanni Bernacchini, el que deixava força encarrilat el ral·li pels pilots italians que es varen prendre la última jornada com un tràmit per signar la victòria en la categoria, primera en la temporada pero que els situava al capdavant de la provisional amb 81 punts, 6 més que l'ucrainès Yuriy Protasov.

Ajudats pels abandonaments, Bertelli-Dotta avn ser profetes a casa.

Sébastien Ogier sumava a Sardenya la seva quarta victòria i cinquè podi en les sis primeres cites del calendari, el que el refermava al capdavant de la general provisional del campionat. Jari-Matti Latvala, a qui una pedra ocasionava una punxada, veia frenades les seves aspiracions al títol en deixar-se 9 punts més vers el seu company i màxim rival al campionat. Mads Østberg per últim, desfeia la igualada que mantenia amb el seu compatriota Andreas Mikkelsen, que en part compensava el quart lloc amb els 3 punts extra de la Power Stage, sortint de Sardenya amb un diferencial de només 3 punts.

Pilot	Punts
Sébastien Ogier	138
Jari-Matti Latvala	105
Mads Østberg	66

En constructors l'evolució de Volkswagen en el campionat era força impressionant amb 6 victòries de 6 possibles, de les que 2 eren doblets i el 1-3 aconseguit a Sardenya desmarcava els homes de Wolfsburg al capdavant de la taula, doblant la puntuació sobre Citroën, el seu més immediat perseguidor quan s'estava arribant a l'equador del campionat. Tanmateix el progrès dels homes dels dos galons era força millor que els de M-Sport, que a Sardenya havien de conformar-se amb els 10 punts que sumaven per la cinquena posició d'Elfyn Evans i Daniel Barritt pels 19 que sumaven els de Citroën obtinguts principalment per la segona plaça de la seva parella escandinava.

Constructor	Punts
Volkswagen	227
Citroën	109
M-Sport	78