Colin McRae i Nicky Grist guanyaven el ral·li número 300 de la història mundial. Vuitena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el dimarts 9 de juny de 1998 finalitzava a Delfos el 45è Ral·li Acropolis, edició que tenia l'honor de ser l’esdeveniment número 300 de la història del mundial de l'especialitat. A la cerimònia de sortida, celebrada el dissabte 6 de juny a Atenes s'hi aplegaven 102 dels 105 equips inscrits, els quals afrontarien un recorregut composat per 17 proves especials d'una corda cronometrada total de 388,76 km. Distància que va ser superada per 59 equips participants en una dura prova que entregava punts per als campionats de pilots, constructors, producció i FIA 2-L. Una fallada inoportuna en el penúltim tram va relegar a Auriol-Giraudet a la segona plaça. Des d’Atenes els primers equips participants prenien la sortida del parc tancat a 2 quarts de 9 del matí del diumenge 7 de juny, des d’on enfilarien camí cap a Delfos mitjançant 6 trams cronometrats únics de 111,53 km de distància. Una activitat que els primers participants començarien a donar per conclosa 11 hores més tard de prendre la sortida, és a dir, a partir de 2 quarts de 8 del vespre. Ja en el primer tram cronometrat de l’edició, el ral·li patia el seu primer revés quan el campió del món en vigència i portador del dorsal número 1, el finlandès Tommi Mäkinen, i el seu navegant i compatriota Risto Mannisenmäki, eren víctimes d’una avaria electrónica en el seu Mitsubishi Lancer Evo V que els feia perdre més de 36 minuts. L’altra cara de la competició eren Bruno Thiry i Stéphane Prévot, els pilots de Ford partien en posicions més endarrerides al tram, amb el què aquests es trobaven la traçada més neta de grava i podien traccionar millor. Els belgues marcaven el millor temps en aquest primer tram per davant dels Subaru Impreza S5 WRC de Colin McRae i Nicky Grist i de Piero Liatti i Fabrizia Pons respectivament i per tant esdevenien els primers líders de la prova grega. La segona prova especial era anulada quan els tres primers equips en sortir a pista, és a dir Carlos Sainz i Luis Moya, Colin McRae i Nicky Grist i els seus compatriotes Richard Burns i Robert Reid després del desastre de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, es trobaven cotxes al tram i un excessiu públic en la part final del tram, pel que la resta de participants ja feien camí vers el parc d’assistències d’Skourta, on finalment l’abandonament de la parella finlandesa de Mitsubishi es faria efectiu. A la represa de la competició, un altre Ford, el de Juha Kankkunen i Juha Repo, marcava el registre de referència per a la resta del parc tancat i per davant de Piero Liatti i Fabrizia Pons, qui escurçaven notablement les distàncies vers els seus companys d’equip britànics, així com els líders belgues. Aquests, Bruno Thiry i Stéphane Prévot, perllongaven el seu lideratge imposant-se en la quarta prova especial programada, mentre que Colin McRae i Nicky Grist s’envirollaven en un revolt tancat per baixar fins al quart lloc, passant a ocupar la seva segona posició els seus compatriotes de Mitsubishi Richard Burns i Robert Reid. Una avaria de motor en la cinquena prova especial dominical posava punt i final a l’avanç de Bruno Thiry i Stéphane Prévot a la prova grega, doncs aquests s’hi veien obligats a abandonar. Mentre que el lideratge el prenien els fins llavors segons classificats, els britànics Richard Burns i Robert Reid. D’altra banda Colin McRae i Nicky Grist, amb el seu primer escratx a l’esdeveniment, es recuperaven del temps concedit en la cronometrada anterior i s’enfilaven fins al segon lloc. Després de les assistències de Kouros, Didier Auriol i Denis Giraudet trobaven amb l’ajust correcte de les seves suspensions i els francesos marcaven la seva primera victòria de tram en la sisena prova especial, per tal d’inmiscir-se en les posicions de podi en detriment dels italians Piero Liatti i Fabrizia Pons, mentre que Colin McRae i Nicky Grist portaven el seu gap vers els líders fins a la mínima expressió, és a dir 1 dècima de segon. La reacció de Richard Burns i Robert Reid era immediata i aquests guanyaven la darrera prova especial del dia, mentre que Didier Auriol i Denis Giraudet hi marcaven el segon millor registre pel quart per part de Colin McRae i Nicky Grist, amb el què l’entrada al parc tancat final de Delfos es produïa amb un marge de 2,4 segons entre les parelles britàniques de Mitsubishi i Subaru respectivament i amb els francesos de Toyota a 11,7 segons del lideratge. Piero Liatti i Fabrizia Pons restaven a les portes del podi a 8,2 segons dels francesos mentre que Juha Kankkunen i Juha Repo tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 26,2 segons dels líders i per davant dels Corolla WRC de Freddy Loix i Sven Smeets i de Carlos Sainz i Luis Moya, aquests últims força afligits per problemes amb el diferencial frontal així com haver hagut d’obrir pista. De cara a la segona jornada, els organitzadors disposaven sobre el programa una etapa amb inici i final a Delfos, la qual estava composada per 5 trams diferents a una única passada, d’una distància total cronometrada de 128,69 km. Corda que seria iniciada per part de 80 equips participants i a la que se li donava el tret de sortida a les 8 en punt del matí, per tal de finalitzar a 1 quart i mig de 6 de la tarda. Richard Burns i Robert Reid tenien el mal negoci d’haver d’obrir pista al llarg del dilluns, i aquests perdien un bon grapat de segons en les 2 proves especials del primer bucle matinal, per tal de baixar fins a la quarta posició al terme d’aquest primer escull de la jornada. Per contra Colin McRae i Nicky Grist s’imposaven en la primera prova especial del dia i els britànics rellevaven als seus compatriotes al capdavant de la classificació. Didier Auriol i Denis Giraudet amb un segon millor temps en la segona especial del dia pujava fins al segon lloc de la taula provisional, mentre que Piero Liatti i Fabrizia Pons passaven a tancar les posicions de podi a l’arribada al parc d’assistències remotes a 19,8 segons dels seus companys de formació, amb idèntic resultat als pilots de Toyota en la cronometrada inaugural del dia i envirollar-se en la següent. Carlos Sainz i Luis Moya s’imposaven per davant de Juha Kankkunen i Juha Repo, així com de Didier Auriol i Denis Giraudet en les dues especials del bucle central del dia, mentre que Richard Burns i Robert Reid es lamentaven de problemes amb els seus pneumàtics en la primera d’elles i d’una punxada en la segona. Tot plegat habilitava als finlandesos de Ford a tancar les places d’honor, mentre que els francesos de Toyota arrebataven la primera posició a Colin McRae i Nicky Grist. Tanmateix els seus companys d’equip espanyols a la formació nipona, Carlos Sainz i Luis Moya, guanyaven tres places per saltar fins a la quarta posició. En el darrer tram que conformava l’últim bucle de la jornada, la pluja feia acte de presència i novament la presència de vehicles dins el tram, feia endarrerir el programa en aproximadament 1 hora. Competitivament parlant, aquesta cronometrada donava novament com a guanyador a Carlos Sainz i Luis Moya per davant de Juha Kankkunen i Juha Repo, però en aquesta ocasió, Colin McRae i Nicky Grist avantatjaven a Didier Auriol i Denis Giraudet per fer-se amb el tercer millor temps a final de tram. Amb tot aquest ball de registres, Didier Auriol i Denis Giraudet feien entrada al parc tancat de Delfos en la primera posició per 4,8 segons de marge amb Colin McRae i Nicky Grist, mentre que Juha Kankkunen i Juha Repo eren tercers a 13,3 segons i per 2,6 segons de coixí amb Carlos Sainz i Luis Moya. Richard Burns i Robert Reid tancaven la pinça dels 5 primers classificats, però ja a 43,2 segons de la posició que ocupava abans de prendre la sortida del parc tancat de Delfos a primera hora del dia i per 2,3 segons de marge amb Piero Liatti i Fabrizia Pons. La tercera i última etapa no era altra cosa que una repetició de l’anterior, tan en horaris com en recorregut, però amb 69 equips a dins del parc tancat de Delfos, pel que amb una classificació tan apretada en la zona de punts i unes notes millorades, calia esperar una jornada trepidant. Didier Auriol i Denis Giraudet perllongaven el seu lideratge imposant-se en les dues primeres proves especials del dia que conformaven el primer bucle de l’etapa, mentre que per darrera seu hi havia moviments. Carlos Sainz i Luis Moya empataven amb Richard Burns i Robert Reid en l’autoria del tercer millor temps en el primer tram del dia i aquests accedien a la darrera de les posicions de podi en detriment de Juha Kankkunen i Juha Repo, però en el següent, a partir del novè quilòmetre de l’especial, la direcció assistida del seu Corolla WRC va defallir i els espanyols es deixaven minut i mig a final de tram i baixaven fins a la darrera posició de la zona de punts, és a dir la sisena. Els contratemps no acabaven aquí, Juha Kankkunen i Juha Repo patien una doble punxada i si bé no perdien la seva tercera posició, si que el mig minut que s’hi deixaven amb els líders els suposava perdre lleugerament el contacte amb aquests. A la represa de la competició, Colin McRae i Nicky Gist aconseguien dues victòries parcials en els dos trams de l’escull, uns registres molt positius per part dels britànics que coincidien amb uns símptomes de fallada de motor en el Toyota Corolla WRC de Didier Auriol i Denis Giraudet en la segona cronometrada del bucle i penúltima del programa, que els feia perdre mig minut amb els de la Constel·lació de les Plèiades i de retruc la primera posició. Paral·lelament el ral·li perdia a dos dels seus principals protagonistes, d’una banda Richard Burns i Robert Reid trencaven la suspensió posterior dreta del seu Mitsubishi Carisma GT Evo V quan estaven en condicions de lluitar per la darrera plaça de podi a Juha Kankkunen i Juha Repo, mentre que d’una altra Piero Liatti i Fabrizia Pons patien una sortida de pista a manca d’una cronometrada per acabar el programa i baixaven fins al sisè lloc en perdre-hi 9 minuts i 41,5 segons. Qui pescaven en aquestes aigües braves eren Carlos Sainz i Luis Moya i Freddy Loix i Sven Smeets, els quals passaven a ocupar la quarta i cinquena posició respectivament. Tot i que els mecànics posaven remei als problemes de motor del Corolla WRC de Didier Auriol i Denis Giraudet, aquests aturaven el cronòmetre mig segon per darrera de Colin McRae i Nicky Grist i a 3,6 segons de l’escratx dels seus companys Carlos Sainz i Luis Moya en la darrera prova especial de l'itinerari, amb el què no es produïa cap altre canvi a la taula. Així doncs, amb el programa de l’edició esgotat Colin McRae i Nicky Grist guanyaven el ral·li número 300 de la història del Mundial de Ral·lis amb un registre de 4 hores 26 segons i 31,6 segons, un temps que era 20 segons inferior al dels francesos Didier Auriol i Denis Giraudet. Per la seva banda Juha Kankkunen i Juha Repo precisaven de 44,3 segons més que no pas els guanyadors per completar els 368,11 km cronometrats celebrats i tancaven el podi grec.
Sense fer massa soroll Kankkunen-Repo van pujar al podi grec . En la categoria de producció els austríacs Manfred Stohl i Peter Müller s’imposaven en la primera prova especial del programa i per tant s’alçaven com els primers líders de la classe. Posteriorment, els pilots perllongaven el seu lideratge amb una altra victòria de tram i 3 segons millors temps en les 6 proves especials celebrades, mentre que Hamed Al-Wahaibi i Terry Harryman entraven al parc tancat de Delfos a 58,7 segons dels líders en haver aconseguit al llarg del diumenge 1 victòria parcial i 3 segons millors temps. Gustavo Trelles i Martin Christie tancaven la jornada dominical amb una victòria de tram i els sud americans iniciaven l’etapa següent d’igual manera, és a dir establint el registre més baix de la categoria, el qual els permetia arrabassar la segona plaça al pilot omanita i al navegant britànic. Manfred Stohl i Peter Müller s’imposaven en la segona prova especial del dia per tal de portar el seu gap en el lideratge unes dècimes de segon per sobre del minut a l'entrada del primer parc d’assistències del dia, un coixí que ràpidament es veuria reduït per part del campió del món de la classe amb dues victòries parcials consecutives. Emperò els líders de la classe no retornarien al parc d’assistències de Gravia, doncs en el tram d’enllaç aquests queien uns 20 metres avall per un barranc i es veien obligats a abandonar. Gustavo Trelles i Martin Christie demostraven tenir la mida ben presa als trams de la zona més central de Grècia i la parella tancava la seva participació en la segona etapa amb una altra victòria de tram, la quarta, la qual els permetia entrar al parc tancat en primera posició per 2 minuts i 8,7 segons de marge amb Hamed Al-Wahibi i Terry Harryman. Amb aquest gran coixí de segons, els líders es dedicaven a administrar l’avantatge assolit al llarg del dimarts, una tasca facilitada en quan els seus primers perseguidors patien una punxada sobre l’equador de l’etapa. Finalment Gustavo Trelles i Martin Christie aconseguien la victòria a l’esdeveniment grec amb 2 minuts i 33,1 segons de marge vers Hamed Al-Wahibi i Terry Harryman, mentre que el valencià Luis Climent i el català Àlex Romaní tancaven el podi grec a 14 minuts i 23,3 segons dels vencedors després d’haver-se’n deixat 5 en la primera prova especial del programa en haver arrancat una roda del seu Proton Wira 4WD. A efectes de certamen, la victòria de Gustavo Trelles i l'abandonament de Manfred Stohl donava el lideratge del campionat al pilot urugaià en detriment de l'austríac, establint-se una distància de 10 punts, una mica menys que una victòria, entre tots dos.
Victòria i lideratge per a Gustavo Trelles. En la categoria FIA 2-L, els suecs Kenneth Eriksson i Staffan Parmander iniciaven el seu concurs a l’esdeveniment grec amb una victòria de tram a bord del seu Hyundai Coupé KitCar i per davant dels SEAT dels catalans Oriol Gómez i Marc Martí, així com el de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen. Després de la cancel·lació de la segona prova especial, una avaria elèctrica apartava a la parella sueca de la lluita per la victòria, entregant la primera posició als finlandesos de la marca catalana. De fet els pilots de SEAT van dominar el que restava de jornada en rubricar un total de 5 doblets en les 6 especials celebrades, amb 4 victòries de tram per als líders finlandesos i la restant per a la parella catalana. Paral·lelament Kenneth Eriksson i Staffan Parmander acabaven abandonant la competició abans de prendre la sortida en la penúltima prova especial del dia. Les dinàmiques en el si de l’equip SEAT s’invertien el dilluns, doncs Oriol Gómez i Marc Martí s’imposaven en les 3 primeres proves especials cronometrades del dia, mentre que Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen ho feien en les 2 últimes restants. Tanmateix els pilots finlandesos es lamentaven d’una avaria elèctrica en el segon tram del dia, i aquests en concedir una mica més d’1 minut al seus companys d’equip, també els hi entregaven la primera posició. Tot i això, sota la pluja Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen recuperaven bona part del temps perdut al matí i els nòrdics retornaven a Delfos a 7 dècimes de segon dels seus companys catalans, mentre que per darrera hi havia un gran forat amb els seus perseguidors. La consigna des de SEAT era clara, calia mantenir el doblet al preu que fos, i malgrat que totes dues parelles van rodar a un ritme inferior al de la jornada prèvia, Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen s’imposaven en totes i cadascuna de les proves especials del dia, amb el què els finlandesos recuperaven la primera posició a les primeres de canvi i retornaven a Delfos atresorant un marge d’1 minut i 20,7 segons amb Oriol Gómez i Marc Martí. Els locals Takis Dimitrakopoulos i Stefanis Konstantios tancaven el podi de la classe a 23 minuts i 53,9 segons dels guanyadors. El doblet de SEAT era el primer de la temporada i la marca barcelonina en sumar els 16 punts de rigor, assolia els 46 punts, el que els suposava siturar-se a 9 punts del lideratge de Peugeot, alhora que deixava enrere, amb la meitat de puntuació, a la casa mare Volkswagen.
Doblet per a SEAT a l'Acropolis i liderat en el campionat FIA 2-L. La victòria que aconseguia Colin McRae a la ronda grega, pujava al pilot escocès fins a la primera posició de la taula provisional del campionat per a pilots i per davant de qui havia arribat líder a la prova, el madrileny Carlos Sainz. Juha Kankkunen, gràcies a la seva tercera plaça i a l'abandonament de Tommi Mäkinen, empatava en la tercera posició amb el seu compatriota de Mitsubishi.
En el campionat de constructors, el panorama que deixava l’Acròpolis era encara molt més interessant que no pas el de pilots, doncs la lluita era molt tancada entre les 3 marques japoneses. Mitsubishi no aconseguia sumar cap punt a l’edició i perdia el lideratge del certamen, per caure fins la tercera posició a 4 punts dels nous líders, els nipons establerts a les instal·lacions de Prodrive, és a dir Subaru. Toyota afegia 9 punts en el seu comptador particular, 2 menys que no pas Subaru, i es quedava a mig camí de les dues marques en la segona posició.
|
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Burns-Reid es mostraven com els pilots indiscutiblement més ràpids. El dimecres 9 de juny de 1999 finalitzava a Agioi Theodoroi la 46ena edició del Ral·li Acròpolis, vuitena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, que amb puntuabilitat per als calendaris dels cèrtamens reservats per a pilots, constructors, FIA 2-L i producció, aconseguia aplegar fins a 105 equips en la seva cerimònia de sortida celebrada a Atenes dels 113 inscrits. El ral·li comptava amb 21 especials en el seu programa que totalitzaven 376,06 km de lluita contra el cronometre que només 47 equips van aconseguir completar. Sainz-Moya en cap moment van poder inquietar Burns-Reid, però les averies els respectaren acabant en segona posició. Una especial espectacle de només 2,40 km de distància donava el tret de sortida a la prova el diumenge 6 de juny en la que els finlandesos de Peugeot Marcus Grönholm i Timo Rautiainen esdevenien els pilots més ràpids seguits dels belgues de Mitsubishi Freddy Loix i Sven Smeets i els espanyols de Toyota Carlos Sainz i Luis Moya.
Tot i les averies, l'aixecada de peu de l'accelerador dels seus companys, situava a Mäkinen-Mannisenmäki en el podi. En la categoria de producció el ral·li es va plantejar com un duel a tres bandes al llarg de la seva primera jornada entre els austríacs Manfred Stohl i Ilka Minor, Gustavo Trelles i Martin Christie i Hamed Al-Wahaibi i Tony Sircombe, sent el pilot omanita i el seu copilot neozelandès els qui s'emportaven la millor part en liderar la categoria en 7 de les primeres vuit proves. Els líders es van quedar pràcticament sols en la segona jornada quan primer Gustavo Trelles i Martin Christie abandonaven la prova per averia elèctrica i després Manfred Stohl i Ilka Minor perdien vora 5 minuts en la cinquena especial del dia, si bé es mantenien en segona posició. En la darrera jornada els austríacs van intentar escurçar distàncies però a dues cronometrades d'acabar el ral·li, els centre-europeus es veien obligats a abandonar, deixant en safata la victòria a Hamed Al-Wahaibi i Tony Sircombe que d'aquesta manera aconseguien la seva tercera victòria de la temporada i restaven a 4 punts de Gustavo Trelles, líder provisional de la categoria.
Victòria i liderat per a Gustavo Trelles. En la poc nudrida categoria FIA 2-L, ben d'hora va quedar palès que la victòria seria un assumpte dels Hyundai oficials, doncs els belgues Kris Princen i Dany Colebunders, amb Renault Mègane Maxi, es veien incapaços de seguir el ritme dels cotxes coreans. Malgrat tot, els primers líders de la categoria, els britànics Alister McRae i David Senior es veien obligats a abandonar la prova per un problema d'embragatge en la primera cronometrada del segon dia pel que els suecs Kenneth Eriksson i Staffan Parmander van haver de lluitar contra si mateixos per aconseguir la victòria en la categoria.
El Hyundai d'Eriksson-Parmander aconseguia la victòria en la poc nodrida FIA 2-L. L'abandonament de Didier Auriol en la primera jornada, sumat als 4 punts que obtenia Tommi Mäkinen amb la seva tercera posició final, permetia al pilot finlandès trencar la igualada que tenia amb el pilot de Montpeller en sortir d'Argentina i passar a liderar en solitari la provisional. Carlos Sainz per la seva banda trencava l'empat que tenia amb Colin McRae, que també abandonava la cita, i es situava en tercera posició provisional.
En la taula provisional del campionat de constructors, Toyota seguia liderant-la amb solvència tot i que a la cita grega tan Mitsubishi com Subaru aconseguien retallar en 1 i 4 punts la puntuació que els separava abans d'arribar-hi. Ford, que marxava del ral·li en blanc, perdia el contacte vers Subaru.
|
Colin McRae 
Carlos Sainz 
Juha Kankkunen 
Subaru
Toyota
Mitsubishi
Didier Auriol