Colin McRae i Nicky Grist guanyaven el ral·li número 300 de la història mundial.

Vuitena cita en el calendari del campionat del mòn de ral·lis, el dimarts 9 de juny de 1998 finalitzava a Delfi el 45è Ral·li Acropolis, ral·li que tenia l'honor de ser el ral·li número 300 de la història del mundial de l'especialitat. A la sortida, celebrada el dissabte 6 de juny a Atenes s'hi aplegaven 102 dels 105 equips inscrits per tal d'afrontar un recorregut composat per 17 especials cronometrades d'una corda de 388,76 km. 59 equips van aconseguir superar la dura prova que puntuava per als campionats de pilots, marques, producció i FIA 2-L.

Una fallada inoportuna en el penúltim tram va relegar a Auriol-Giraudet a la segona plaça.

El ral·li vivia ja en el primer tram la primera baixa d'entitat quan Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki emprenien el camí cap a casa a causa d'una averia electrònica en el seu Mitsubishi Lancer Evo V. La segona especial era anulada quan els tres primers pilots en sortir a pista es trobaven cotxes al tram i un excessiu públic en la part final del tram.

Incidents a part, els pilots que partien als trams en posicions més endarrerides es trobaven els trams més nets de grava i en poder traccionar millor, els seus cronos eren millors als de la competència, destacant especialment els belgues de Ford de Bruno Thiry i Stéphane Prévot que amb dos millors registres acumulats es varen mantenir en la primera posició provisional del ral·li fins que en la cinquena especial, quarta efectiva, la mecànica del seu Escort WRC els va deixar a la cuneta. El relleu llavors el prenia un altre dels que sortien en posicions endarrerides, els segons de Mitsubishi Richard Burns i Robert Reid els quals es van mantenir en primera posició fins a la neutralització del primer dia si bé els seus compatriotes de Subaru Colin McRae i Nicky Grist els hi trepitjaven els talons.

La segona jornada van canviar els ordres de sortida als trams i amb ell les posicions dels principals pilots favorits, entre ells els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya, els quals després d'haver estat obrint pista el primer dia i una averia en el seu diferencial van acabar la jornada en setena posició, ara amb una pista molt més neta i un cotxe lliure d'averies van aconseguir marcar els tres últims escratxs del dia, convertint-se en l'equip més ràpid de l'etapa i escalar de la setena fins la quarta plaça i amb el podi a una distància asequible de 2,6 segons vers el Ford Escort WRC de Juha Kankkunen i Juha Repo, cinquens a la finalització del primer dia.

Richard Burns i Robert Reid, líders de la primera jornada, ja en el primer tram del segon dia de competició van perdre la posició d'honor en favor dels seus compatriotes Colin McRae i Nicky Grist, per a mida que avançaven les especials anar caient fins a la cinquena posició final. Per darrera Didier Auriol i Denis Giraudet anaven retallant distàncies fins que finalment en el quart tram cronometrat del dia es feien amb el liderat del ral·li que conservarien fins a la neutralització amb només 4,8 segons d'avantatge vers els de Subaru, 13,3 segons amb els de Ford i 15,9 segons amb els seus companys de Toyota.

La classificació tan apretada prometia emocions fortes en la tercera jornada, i les va haver com en una bona tragedia grega. En el primer tram Carlos Sainz i Luis Moya donaven caça a la posició de podi que ostentaven Juha Kankkunen i Juha Repo, però en el segon tram, a partir del novè quilòmetre, la direcció assistida del Corolla WRC dels espanyols va deixar de funcionar i aquests van perdre un minut i mig en els 13 km que restaven de tram. Kankkunen-Repo varen patir dues punxades en aquest segon tram, fet pel que van perdre mig minut deixant la lluita en cosa de dos, el Corolla WRC d'Auriol-Giraudet i l'Impreza WRC de McRae-Grist.

Finalment i a falta de dos trams per acabar el ral·li, el motor del Toyota dels francesos va fallar, ocasió que va ser aprofitada per als de Subaru per fer-se amb la primera posició i conservar-la ja fins a la conclusió de la prova. Carlos Sainz i Luis Moya, que havien caigut fins a la sisena posició, aconseguirien recuperar dues posicions gràcies en el tercer tram del dia Richard Burns i Robert Reid havien d'abandonar amb la suspensió de l'eix posterior del seu Mitsubishi Carisma GT Evo V trencada i a que en el quart tram, els italians Piero Liatti i Fabrizia Pons queien en una rasa malmetent la seva direcció i perdent 10 minuts.

Així doncs finalment Colin McRae i Nicky Grist guanyaven en el ral·li número 300 de la història del Mundial de Ral·lis amb 20 segons d'avantatge vers els francesos Didier Auriol i Denis Giraudet. Juha Kankkunen i Juha Repo completaven el podi a 44,3 segons dels guanyadors.

Sense fer massa soroll Kankkunen-Repo van pujar al podi helènic .

En la categoria de producció el ral·li va estar dominat en els seus primers compassos per Manfred Stohl i Peter Müller fins que aquests de camí a les assistències un cop s'havia completat el tram número 11, queien per un barranc de 20 metres, aquest accident deixava com a líders els sudamericans Gustavo Trelles i Martin Christie, els quals amb un ampli avantatge al capdavant de la categoria van mantenir la seva posició fins a la finalització de la cita. El valencià Luis Climent i el català Àlex Romaní, malgrat arrancar una roda en la primera especial del ral·li, van acabar en tercera posició a gairebé un quart d'hora dels guanyadors. La victòria de Trelles i l'abandonament de Stohl donava el liderat del campionat a l'urugaià en detriment de l'austríac deixant 10 punts de distància entre tots dos pilots.

Victòria i liderat per a Gustavo Trelles.

En la categoria FIA 2-L SEAT va donar un recital situant els seus dos Ibiza KitCar en les dues primeres posicions finals del ral·li, permetent que SEAT passés a liderar la general del campionat FIA 2-L. De fet les dues primeres posicions van estar ocupades pels cotxes de la marca catalana des del primer moment, pel que aquests van dominar la prova amb mà de ferro. Dels dos Ibiza KitCar, el pilotat per Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen va ser 1 minut i 20,7 segons més ràpids que el dels seus companys d'equip, Oriol Gòmez i Marc Martí.

Doblet per a SEAT a l'Acropolis i liderat en el campionat FIA 2-L.

La victòria obtinguda servia a Colin McRae per a fer pujar al pilot escocès fins a la primera posició del campionat per davant de qui havia arribat líder a la prova, el madrileny Carlos Sainz. Juha Kankkunen, gràcies a la seva tercera plaça i a l'abandonament de Tommi Mäkinen, empatava en la tercera posició amb el seu compatriota de Mitsubishi.

Pilot

Punts

Colin McRae

36

Carlos Sainz

31

Juha Kankkunen

Tommi Mäkinen

24

24

En el campionat de marques la lluita era tan a més tancada que en el campionat de pilots, Mitsubishi que sortia de blanc de la prova grega, perdia el liderat del campionat per caure fins la tercera posició a 4 punts dels actuals líders, els compatriotes establerts a Prodrive de Subaru. Toyota per la seva banda es quedava a mig camí de les dues marques en segona posició.

Constructor
Punts

Subaru

49

Toyota

47

Mitsubishi

45

Burns-Reid es mostraven com els pilots indiscutiblement més ràpids.

El dimecres 9 de juny de 1999 finalitzava a Agioi Theodoroi la 46ena edició del Ral·li Acròpolis, vuitena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, que amb puntuabilitat per als calendaris dels cèrtamens reservats per a pilots, constructors, FIA 2-L i producció, aconseguia aplegar fins a 105 equips en la seva cerimònia de sortida celebrada a Atenes dels 113 inscrits. El ral·li comptava amb 21 especials en el seu programa que totalitzaven 376,06 km de lluita contra el cronometre que només 47 equips van aconseguir completar.

Sainz-Moya en cap moment van poder inquietar Burns-Reid, però les averies els respectaren acabant en segona posició.

Una especial espectacle de només 2,40 km de distància donava el tret de sortida a la prova el diumenge 6 de juny en la que els finlandesos de Peugeot Marcus Grönholm i Timo Rautiainen esdevenien els pilots més ràpids seguits dels belgues de Mitsubishi Freddy Loix i Sven Smeets i els espanyols de Toyota Carlos Sainz i Luis Moya.

L'especial Agii Theodori donava el tret de sortida el dilluns al recorregut propi del ral·li, en la que els pilots britànics veien les dues cares de la fortuna. Per una banda els pilots de Ford Colin McRae i Nicky Grist aconseguien adjudicar-se el millor temps i de retruc situar-se com a líders provisionals de la cita, mentre que els seus compatriotes de Subaru Richard Burns i Robert Reid veien com en humitejar-se el control electrónic del seu diferencial, perdien uns 22 segons.

A partir de llavors la parella britànica de la constelació de les Pleiades va començar a recuperar el terreny perdut en forma de 4 escratxs consecutius que els situaven al capdavant de la taula de temps provisional desbancant als seus companys d'equip, els finlandesos Juha Kankkunen i Juha Repo, després del seu tercer escratx consecutiu.

En la sisena especial cronometrada del ral·li es registraven dos incidents importants, per una banda el per llavors líder del campionat de pilots, el francès Didier Auriol i el seu copilot Denis Giraudet es veien obligats a abandonar la prova en malmetre la suspensió del seu Corolla WRC en colisionar violentament contra una roca, roca en la que Juha Kankkunen i Juha Repo també hi van impactar, si bé els pilots de Subaru només havien de lamentar una punxada que els feia perdre 50 segons. Els finlandesos, que venien de guanyar a l'Argentina, es van posar a recuperar terreny d'immediat, marcant el millor registre en la penúltima prova del dia i el segon temps escratx en l'especial que tancava la jornada.

Richard Burns i Robert Reid arribaven a la neutralització de la jornada amb uns 18 segons d'avantatge al capdavant de la provisional del ral·li vers als seus compatriotes de Ford Colin McRae i Nicky Grist, però en vistes a evitar obrir pista l'endemà, els de Subaru penalitzaven voluntàriament 30 segons en les assistències i deixaven als de Ford al capdavant de la general de temps seguits de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki a 8,7 segons i de Carlos Sainz i Luis Moya a 13,5 segons, restant els fins llavors líders en quarta posició a una sola dècima de la parella espanyola de Toyota.

A part de la baixa registrada de Didier Auriol i Denis Giraudet en la sisena cronometrada del ral·li, una altra baixa destacable de la jornada era la que afectava als primers líders de la prova, els pilots de Peugeot Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, quan el seu embragatge deia prou en la primera especial del dia.

Els pilots anglesos de Subaru, demostraven que la tàctica escollida era la bona en aconseguir recuperar el liderat a la prova, amb l'escratx en la primera especial cronometrada de les 8 que s'havien de celebrat al llarg del dimarts. D'altra banda en aquesta primera prova cronometrada Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki punxaven fins a tres rodes del seu Lancer Evo VI, pel que amb només dues rodes de recanvi en el seu haver, els finlandesos van haver d'afrontar la següent cronometrada amb una roda punxada.

Les punxades van ser denominador comú entre els equips favorits a victòria en les primeres cronometrades de la segona etapa, tret de Richard Burns i Robert Reid a qui les seves Pirelli semblaven immunes al pedreguer grec, facilitant que es produis un constant ball en les posicions que seguien a la de líderen la taula general de temps. Malgrat tot els britànics marcaven un mal temps a la tercera cronometrada que els portava a perdre la seva plaça per 1,7 segons en favor de la parella finlandesa dels tres diamants vermells, és a dir Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki.

Precisament en la tercera cronometrada, els finlandesos Juha Kankkunen i Juha Repo trencaven la suspensió del seu Subaru Impreza WRC aixecant una enorme polseguera que afectava negativament als italians de SEAT Piero Liatti i Carlo Cassina que venien per darrera marcant uns bons cronos. Amb la visibilitat reduida el transalpins golpejaven contra una pedra que danyava la seva caixa de canvis, si bé els de la marca catalana continuaven en competició en el ral·li mentre que els de Subaru es veien obligats a abandonar la prova en completar l'especial.

Poc abans d'arribar a l'equador de la segona etapa, un segon incident afectava negativament el Mitsubishi de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, els quals perdien el liderat en trencar la suspensió del seu cotxe després de colpejar contra una pedra. A més a més els finlandisos penalitzaven 10 segons a causa de la pertinent reparació, baixant encara una posició més per situar-se en tercer lloc per darrera del Toyota Corolla WRC de Carlos Sainz i Luis Moya.

Ja en les especials de la tarda un nou problema en el Mitsubishi Lancer Evo VI de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, en aquesta ocasió el seu diferencial davanter, deixava pràcticament a Carlos Sainz i Luis Moya en solitari en la persecució de Richard Burns i Robert Reid, els quals arribaven a la segona neutralització del ral·li amb 17,2 segons vers la parella espanyola i 35,1 amb els finlandesos de Mitsubishi.

A part de la baixa enregistrada de Juha Kankkunen i Juha Piironen el dimarts el matí, per la tarda es varen registrar dues més entre els pilots d'entitat, com quan Colin McRae i Nicky Grist es veien obligats a abandonar la prova en trencar la caixa de canvis del seu Ford Focus WRC a manca d'un tram per acabar la jornada, i la de Piero Liatti i Carlo Cassina en accidentar el seu SEAT Córdoba WRC en l'últim tram quan els italians eren cinquens.

La tercera etapa estava formada per les 5 primeres cronometrades de la primera jornada, en la que Richard Burns i Robert Reid aconseguien l'escratx en les tres primeres especials elevant en mig minut les distàncies que els separaven dels pilots de Toyota Carlos Sainz i Luis Moya per arribar fins els 48,7 segons a falta de celebrar-se les dues últimes proves. L'altra cara de la competició la oferien Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, a qui un problema amb les  suspensions aparescut en la primera cronometrada de la darrera jornada i no reparat fins a la conclusió de la segona especial, els feien perdre de l'ordre de 2 minuts i caure per darrera dels seus companys d'equip els belgues Freddy Loix i Sven Smeets.

En tan bon punt la parella finlandesa de Mitsubishi va tenir les suspensions en perfectes condicions es varen llençar a l'atac de la darrera plaça de podi, fita que els pilots varen aconseguir gràcies a un segon temps escratx en la tercera cronometrada i dos escratxs en les dues últimes especials del ral·li mentre que els seus companys d'equip en rebre ordres d'equip van alçar el peu de l'accelerador i marcaven uns temps força dolents.

Així doncs completades les 21 especials programades, Richard Burns i Robert Reid aconseguien la seva primera victòria de la temporada amb un temps total de 4 hores 21 minuts i 21,2 segons, 1 minut i 1,3 segons per davant de Carlos Sainz i Luis Moya. Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki tancaven el podi a 3 minuts i 40 segons dels guanyadors del ral·li.

Tot i les averies, l'aixecada de peu de l'accelerador dels seus companys, situava a Mäkinen-Mannisenmäki en el podi.

En la categoria de producció el ral·li es va plantejar com un duel a tres bandes al llarg de la seva primera jornada entre els austríacs Manfred Stohl i Ilka Minor, Gustavo Trelles i Martin Christie i Hamed Al-Wahaibi i Tony Sircombe, sent el pilot omanita i el seu copilot neozelandès els qui s'emportaven la millor part en liderar la categoria en 7 de les primeres vuit proves. Els líders es van quedar pràcticament sols en la segona jornada quan primer Gustavo Trelles i Martin Christie abandonaven la prova per averia elèctrica i després Manfred Stohl i Ilka Minor perdien vora 5 minuts en la cinquena especial del dia, si bé es mantenien en segona posició. En la darrera jornada els austríacs van intentar escurçar distàncies però a dues cronometrades d'acabar el ral·li, els centre-europeus es veien obligats a abandonar, deixant en safata la victòria a Hamed Al-Wahaibi i Tony Sircombe que d'aquesta manera aconseguien la seva tercera victòria de la temporada i restaven a 4 punts de Gustavo Trelles, líder provisional de la categoria.

Victòria i liderat per a Gustavo Trelles.

En la poc nudrida categoria FIA 2-L, ben d'hora va quedar palès que la victòria seria un assumpte dels Hyundai oficials, doncs els belgues Kris Princen i Dany Colebunders, amb Renault Mègane Maxi, es veien incapaços de seguir el ritme dels cotxes coreans. Malgrat tot, els primers líders de la categoria, els britànics Alister McRae i David Senior es veien obligats a abandonar la prova per un problema d'embragatge en la primera cronometrada del segon dia pel que els suecs Kenneth Eriksson i Staffan Parmander van haver de lluitar contra si mateixos per aconseguir la victòria en la categoria.

El Hyundai d'Eriksson-Parmander aconseguia la victòria en la poc nodrida FIA 2-L.

L'abandonament de Didier Auriol en la primera jornada, sumat als 4 punts que obtenia Tommi Mäkinen amb la seva tercera posició final, permetia al pilot finlandès trencar la igualada que tenia amb el pilot de Montpeller en sortir d'Argentina i passar a liderar en solitari la provisional. Carlos Sainz per la seva banda trencava l'empat que tenia amb Colin McRae, que també abandonava la cita, i es situava en tercera posició provisional.

Pilot

Punts

Tommi Mäkinen

36

Didier Auriol

32

Carlos Sainz

29

En la taula provisional del campionat de constructors, Toyota seguia liderant-la amb solvència tot i que a la cita grega tan Mitsubishi com Subaru aconseguien retallar en 1 i 4 punts la puntuació que els separava abans d'arribar-hi. Ford, que marxava del ral·li en blanc, perdia el contacte vers Subaru.

Constructor
Punts

Toyota

73

Mitsubishi

48

Subaru

46