Amb ordres d'equip entremig, Carlos Sainz i Luis Moya guanyaven la prova .

El dimarts 10 de juny de 1997 finalitzava a Atenes el 44è Ral·li Acropolis, vuitena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis d'un total de 14 que el conformaven. El tret de sortida  a l’edició es donava des de la mateixa capital grega el dissabte 7 de juny, moment en el que 101 equips participants, dels 102 que havien oficialitzat la seva inscripció, realitzaven la protocolaria baixada per la rampa de sortida. Uns participants que tenien per davant un recorregut especialment dur composat per 20 proves especials cronometrades d'una distància total de 402,86 km, corda que va ser superada per 57 equips. La ronda grega a part d’entregar punts en els campionats de pilots i constructors, també ho feia en el de producció així com en el FIA 2-L.

Juha Kankkunen i Juha Repo complien a la perfecció el seu paper d'ajudar a l'equip.

La primera etapa s’iniciava el diumenge 8 de juny amb la sortida del parc tancat a 2 quarts de 9 del matí, per després de realitzar un relativament llarg enllaç per carretera d’uns 120 km des de la capital fins a Ypsilandis, començar a disputar la competició pròpiament dita amb 7 proves especials de 141,99 km cronometrats, corda que tanmateix acabava de conduir a la caravana del ral·li fins a Kamena Vourla, punt final de la primera i segona etapes.

En la primera especial cronometrada del ral·li Colin McRae i Nicky Grist empataven a l'escratx amb Carlos Sainz i Luis Moya, i per tant ambdós equips compartien el lideratge de la prova 1 segon per davant dels companys d’equip dels britànics a Subaru, els suecs Kenneth Eriksson i Staffan Parmander. 

En la següent prova especial, l’escocès i el gal·lès es veien obligats a retirar-se de la competició en trencar la direcció del seu Subaru Impreza S3 WRC després de patir una lleugera sortida de pista, mentre que Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, que en el primer tram del programa havien aconseguit el quart millor temps a 3 segons dels líders, en aquesta ocasió aturaven el cronòmetre abans que ningú i passaven a ocupar la vacant en el lideratge que deixaven els de la Constel·lació de les Plèiades per 4 segons de coixí amb Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, novament els més ràpids després dels autors de l’escratx al tram. Carlos Sainz i Luis Moya s’intercanviaven la plaça amb els finlandesos de Mitsubishi i els de Ford baixaven fins al tercer lloc per darrere dels suecs de Subaru.

El primer bucle del dia es tancava amb la cronometrada més curta de la jornada, la qual es resolia amb un altre escratx ex-aequo, en aquesta ocasió entre Carlos Sainz i Luis Moya amb Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne. Una victòria de tram que situava els espanyols en segon lloc 1 segon per davant de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, qui en aquesta ocasió també eren superats a final de tram pels respectius companys d’equip dels autors de la victòria de tram, és a dir Juha Kankkunen i Juha Repo i de  Richard Burns i Robert Reid, autors a la seva vegada del mateix crono a final de tram.

Represa la competició després del primer parc d’assistències de Livadia, finalment Kenneth Eriksson i Staffan Parmander aconseguien la seva primera victòria de tram a l’edició, però novament l’honor era compartit, en aquesta ocasió amb Juha Kankkunen i Juha Repo.

L’altra cara de la competició era per a Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, qui amb problemes de pneumàtics es deixaven una desena de segons amb la parella sueca de Subaru i de retruc la primera posició provisional per 2 segons, però molt pitjor li anava el tram a Carlos Sainz i Luis Moya, els de Ford es topaven amb un grup d’espectadors mal ubicats i la maniobra evasiva els suposava trencar l’escapament. Si bé l’incident els suposava 12 segons i 2 posicions a la general, en la següent especial el problema esdevindria seriós quan els gasos calents de l’escapament bloquejaven un amortidor i els de l’oval blau s’hi deixaven minut i mig vers l’escratx de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander.

Amb l’increment de les temperatures ambientals, els campions mundials en vigència, Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, veien com els seus problemes amb les Michelin anaven “in crescendo” i els finlandesos completaven l’especial amb les rodes totalment masegades i deixant-s’hi 38 segons més i 2 posicions a la general, és a dir que retornaven a Livadia sent superats pels seus compatriotes Juha Kankkunen i Juha Repo i pels seus companys Richard Burns i Robert Reid.

2 trams completaven la jornada i el camí fins a Kamena Vourla, sent l’últim d’ells el més llarg de tot el dia, Kenneth Eriksson i Staffan Parmander patien una espectacular revolcada en la primera especial de l’escull, sisena cronometrada en el còmput global de l’etapa així com del programa, com a conseqüència de tenir la direcció assistida avariada, deixant el seu cotxe molt malmès sense para-brises i amb el sostre enfonsat. 

Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, marcaven el millor temps per davant de Carlos Sainz i Luis Moya, amb el què les dues formacions amb problemes a primera hora de la tarda, començaven a recuperar els segons perduts, mentre que l'incident dels suecs de Subaru deixava a Juha Kankkunen i Juha Repo en la primera posició per una vintena de segons de marge amb Richard Burns i Robert Reid.

Per 1 segon Carlos Sainz i Luis Moya privaven als seus companys líders d’una nova victòria de tram, mentre que Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, amb el tercer millor temps, empataven a la general amb els seus companys de formació britànics.

Quan les manetes dels rellotges grecs anotaven que passaven 5 minuts d’1 quart de 8 del vespre, els 77 equips participants que aconseguien superar la primera etapa començaven a accedir al parc tancat de Kamena Vourla amb Juha Kankkunen i Juha Repo en la primera posició amb un rendiment d’1 victòria de tram, 2 segons millors registres i 4 tercers temps escratx, però sobretot en no haver patit cap mena de contratemps al llarg d’aquests primers 141,99 km competitius. Per darrera dels de Ford, es trobaven a 27 segons del seu temps els dos Mitsubishi de Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne i de Richard Burns i Robert Reid respectivament, mentre que en quarta posició hi habitaven Carlos Sainz i Luis Moya a 1 minut i 22 segons dels seus companys. La baixa de Colin McRae i Nicky Grist al segon tram i el gran retard acumulat per Kenneth Eriksson i Staffan Parmander en el darrer escull del dia, deixava en cinquena posició al Toyota Celica GT-Four de Thomas Rådström i Denis Giraudet, però ja a 2 minuts i 36 segons del lideratge.

La segona etapa s’iniciava el dilluns a 2 quarts de 9 del matí, tal i com havia passat en la jornada dominical anterior, i aquesta novament tenia en el seu itinerari un total de 7 proves especials cronometrades de 126 km competitius, corda lleugerament inferior a l’anterior i que discorria al voltant de Kamena Vourla, amb dos primers esculls de 3 i 2 trams respectivament cap al nord de la ciutat i un darrer escull de 2 trams al sud. Una activitat que la primera parella en abandonar el parc tancat donaria per conclosa a 1 quart i mig de 8 del vespre.

De camí al primer tram que es programava, Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne detectaven una avaria en la vàlvula de descàrrega del seu turbo, quelcom que segurament els pertorbava i que en aquesta primera prova especial els va portar a accidentar-se en trepitjar una placa de fang. Com a conseqüència del fort cop al seu Mitsubishi Lancer Evo IV, un palier es trencava i els finlandesos es quedaven amb només 2 rodes motrius, les anteriors, perdent-hi 1 minut exacte amb els homes més ràpids en pista, els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya. 

Sense moure’ns d’aquesta cronometrada inaugural, Kenneth Eriksson i Staffan Parmader acometien un salt amb molt d’impetu i aquests tornaven a malmetre la direcció del seu Subaru Impreza S3 WRC, com a conseqüència de l’avaria, els suecs es tornaven a sortir de la pista i estant ja com estava el seu cotxe, aquests decidien retirar-se.

L’avaria dels finlandesos i la victòria de tram dels espanyols, permetia a Carlos Sainz i Luis Moya retornar a les posicions de podi, una progressió que la parella de Ford va seguir portant a terme en quan aquests s’imposaven en les 2 cronometrades restants del bucle matinal, la tercera d’elles ex-aequo amb Richard Burns i Robert Reid; doncs el madrileny i el gallec gaudien d’una pista més neta, a part d’estar obligats a assumir riscos per tal de recuperar el temps concedit a l’equador de la jornada anterior. 

Sense un parc d’assistències habilitat fins al terme de la tercera prova especial, Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne seguien concedint minuts a cada cronometrada que es disputava, una fuga de temps molt més marcada en la tercera prova especial, on els finlandesos hi competien amb les rodes totalment masegades i una pinça de fre malmesa.

Juha Kankkunen i Juha Repo completaven l’escull matinal amb 3 tercers millors temps i els finlandesos de Ford veien reduït el seu marge amb Richard Burns i Robert Reid fins als 17 segons, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya eren tercers a 1 minut i 5 segons dels seus companys. Afortunadament per a Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, l’avenir de la resta de participants tampoc era un camí gens fàcil i els finlandesos es quedaven en quarta posició, però ja a 5 minuts i 9 segons dels seus compatriotes.

L’escull del migdia canviava lleugerament el panorama, doncs Juha Kankkunen i Juha Repo aconseguien aturar el cronòmetre en les 2 especials programades abans que no pas Richard Burns i Robert Reid i els finlandesos aconseguien endosar 22 segons als seus primers perseguidors, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya seguien amb la seva progressió amb una victòria parcial i un segon millor temps per darrera de Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, per deixar les distàncies amb els seus companys d’equip líders per sota del minut, concretament en 59 segons.

Precisament els espanyols esdevenien novament els llebrers del parc tancat en el bucle del sud i els pilots s’imposaven en les 2 proves especials que s’hi programaven, un rendiment molt positiu que coincidia amb una avaria de Richard Burns i Robert Reid. Als britànics de Mitsubishi se’ls hi trencava un suport del motor en la darrera cronometrada del dia, i en concedir-hi 33 segons, també entregaven la segona plaça a Carlos Sainz i Luis Moya.

37 segons separaven als líders Juha Kankkunen i Juha Repo dels seus companys d’equip espanyols en el moment de retornar al parc tancat de Kamena Vourla a 1 quart i mig de 8 del vespre, mentre que Richard Burns i Robert Reid restaven a 1 minut i 1 segon dels finlandesos i amb 4 minuts i 8 segons de marge vers els seus companys i campions mundials en vigència Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne.  

La tercera etapa suposava el retorn des de Kamena Vourla fins Atenes i per fer-ho aquesta prenia prestats de la jornada dominical un parell de trams. Sobre el programa els organitzadors disposaven un total de 6 proves especials de 129,41 km cronometrats, l’etapa més curta de quantes s’havien programat, si bé la penúltima prova especial de l’itinerari, Karakolithos, era la més llarga de tot el recorregut amb 30,86 km competitius. Amb sortida del parc tancat a les 8 en punt del matí, el retorn a aquest règim es produiria a la capital grega a partir d’1 quart i mig de 8 del vespre.

L’etapa començava tal i com havia acabat l’anterior, és a dir amb una victòria de tram per a Carlos Sainz i Luis Moya per davant de Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, mentre que Richard Burns i Robert Reid seguien amb problemes mecànics. En aquesta ocasió els britànics de Mitsubishi veien com la frenada del seu Carisma GT Evo IV no era la que s’esperava d’ella i com a més a més la temperatura del seu motor s’elevava massa, tot plegat feia perdre mig minut més als de les illes en aquesta primera prova especial.

En la següent els papers a final de tram s’intercanviaven entre Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne amb Carlos Sainz i Luis Moya i aquests últims entraven al servei de Livadia a 23 segons de Juha Kankkunen i Juha Repo i amb 1 minut i 8 segons de marge amb Richard Burns i Robert Reid, mentre que els finlandesos campions mundials havien aconseguit retallar pràcticament 1 minut sobre els seus companys, per restar a 3 minuts i 19 segons de les places amb dret a dutxa d’escumós de franc.

Tanmateix el camí vers el podi grec s’aplanava una mica més per als portadors del dorsal número 1 quan Richard Burns i Robert Reid es veien obligats a penalitzar 40 segons en les assistències de Livadia per tal de posar el seu Mitsubishi a punt, on es va poder veure a Malcolm Wilson, director d’M-Sport, l’estructura encarregada de gestionar l’equip oficial Ford, conversar tan amb Juha Kankkunen primer, com amb Carlos Sainz després.

Les ordres d’equip estaven doncs ratificades i Juha Kankkunen i Juha Repo, que s’havien perdut les 6 primeres cites del calendari i que a més a més en el seu debutant Ral·li d’Argentina s’havien vist obligats a abandonar, havien de cedir el seu primer lloc a Carlos Sainz i Luis Moya, qui encara tenien opcions als dos certàmens.

Richard Burns i Robert Reid s’imposaven en la primera prova especial de la represa per deixar constància que el seu Mitsubishi funcionava a la perfecció, mentre que Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne ho feien en la següent. Sense la necessitat de correr tant com en la jornada anterior o les hores prèvies, Carlos Sainz i Luis Moya hi marcaven 2 tercers millors temps per restar a 16 segons dels seus companys d’equip i per llavors encara líders.

En la recta final cap a Atenes seria doncs on Carlos Sainz i Luis Moya assestaven el cop definitiu, el madrileny i el gallec tancaven la seva participació a la ronda grega amb dues victòries de tram, la primera de les quals, aconseguida a la cronometrada reina del programa, habilitava als espanyols a ocupar la primera plaça per davant dels seus companys finlandesos.

D’altra banda Mitsubishi demanava a Richard Burns i Robert Reid que entressin abans d’hora al darrer control horari per tal de penalitzar en 3 minuts, una sanció que permetia a Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne arrabassar la darrera posició de podi als seus companys britànics per un marge de 4 segons.

Completats els 402,86 km cronometrats del programa a manca de 6 minuts per a 2 quarts de 8 del vespre, el 44è Ral·li Acròpolis es donava per finalitzat amb l’entrada dels primers equips participants al parc tancat de la capital grega. Carlos Sainz i Luis Moya pujaven al graó més alt del podi en aturar el cronòmetre amb un temps de 4 hores 56 minuts i 24 segons, crono que era 17 segons més baix que no pas el dels seus companys Juha Kankkunen i Juha Repo, i que tanmateix deixava palès que l’arriscada aposta de desplaçar a Grècia les unitats més lleugeres que havien competit a Còrsega no era tan dolenta. A 5 minuts i 3 segons del registre dels espanyols, Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne tancaven les posicions de podi.

Ajudats pels seus companys d'equip, Mäkinen-Harjanne aconseguien una posició de podi.

En la categoria de producció Gustavo Trelles i Jorge del Buono donaven un recital de pilotatge sobre les pistes gregues en imposar-se en totes i cadascuna de les cronometrades del programa de la jornada dominical, tret d’una, Dionissos, en la que el millor temps corresponia al valencià Luis Climent i al català Alex Romaní. De fet els dels països catalans van estar aturant sempre el cronòmetre per darrera dels líders sud americans llevat de l’especial que guanyaven, la sisena, i la quarta del dia, en la que els pilots hi aconseguien el tercer millor temps.

Així doncs, no era d’estranyar que en el moment d’entrar al parc tancat de Kamena Vourla, l’uruguaià i l’argentí lideressin la classificació per 2 minuts i 37 segons de marge sobre el valencià i el català. Els locals Pavlos Moschoutis i Giorgos Kouris tancaven les posicions de podi a 6 minuts i 15 segons dels líders.

La segona jornada arrancava amb la neutralització del primer tram arran de l’accident de Jean-Pierre Richelmi i Thierry Barjou després del pas de Luis Climent i Alex Romaní; un accident que afectava directament als pilots dels països catalans, doncs aquests sortien a tram just per darrere dels francòfons. Mentre que el segon tram del dia també corria la mateixa sort per tal d’alleugerir el retard acumulat, entregant a la resta de participants de la classe el registre de Luis Climent i Alex Romaní, minut i mig pitjor que el dels líders indiscutibles.

De fet Gustavo Trelles i Jorge del Buono s’imposarien en totes i cadascuna de les proves especials programades tret d’una, novament la sisena, en la que altra vegada el millor temps corresponia a Luis Climent i Alex Romaní.

Així doncs en retornar a Kamena Vourla el dilluns al vespre, el marge dels líders s’havia eixamplat fins als 4 minuts i 58 segons vers els segons classificats, mentre que Pavlos Moschoutis i Giorgos Kouris es trobaven ja a 20 minuts i 16 segons de Gustavo Trelles i Jorge del Buono.

La tercera etapa arrancava amb dues victòries de tram per a Luis Climent i Alex Romaní que retallaven en 25 segons el seu desavantatge amb els primers classificats, res més lluny d’un miratge, doncs aquests tancaven la seva participació al 44è Ral·li Acròpolis imposant-se en les 4 últimes proves especials. 

Per tant, després d’haver acumulat 16 victòries de tram sobre les 20 possibles, l’uruguaià Gustavo Trelles i l’argentí Jorge del Buono es feien amb la primera posició final per 6 minuts i 11 segons de marge vers Luis Climent i Alex Romaní, mentre que Pavlos Moschoutis i Giorgos Kouris tancaven el podi grec a 35 minuts i 44 segons dels campions mundials en vigència de la classe.

A efectes de campionat, Gustavo Trelles aconseguia la seva cinquena victòria de la temporada en les 6 participacions que havia dut a terme, un resultat que li permetia assolir un total de 68 punts en la classificació del certamen, així com un marge de 46 punts vers l’austríac Manfred Stohl, absent a Grècia, un coixí molt ampli i que deixava el títol molt encaminat per l’uruguaià.

Gustavo Trelles seguia per Grecia el seu recital en el mundial de producció.

En la categoria FIA-2L, els alemanys de SEAT Erwin Weber i Manfred Hiemer es feien amb el lideratge de la classe imposant-se consecutivament en els 4 primers trams del programa, mentre que per darrera s’hi instal·laven els seus companys d’equip catalans Oriol Gómez i Marc Martí, un cop aquests superaven als txecs d’Škoda Pavel Sibera i Petr Gross, qui en el segon tram s’havien d’aturar a canviar una roda punxada, malgrat emprar la mousse antipunxades, i perdre-hi 3 minuts exactes.

Una avaria en la direcció assistida en la cinquena prova especial, última abans d’entrar per segona vegada al parc d’assistències de Livadia, endarreria en més de 4 minuts a Oriol Gómez i Marc Martí, qui es veien superats a la taula pels locals Takis Dimitrakopoulos “Dim” i Konstantinos Stefanis, tanmateix els autors del millor temps en aquesta cronometrada a bord d’un Renault Clio Williams.

No seria el darrer contra-temps del dia per a Oriol Gómez i Marc Martí, doncs la parella feia 3 minuts tard al control horari, el que suposava rebre 30 segons de penalització, una sanció que s’aplicaria en quan es reprengués l’activitat cronometrada i que els enviaria per darrere de l’Škoda Felicia KitCar de Pavel Sibera i Petr Gross.

Aquest reinici de l’activitat cronometrada, es produïa amb les dues primeres victòries de tram per a Oriol Gómez i Marc Martí, l’última d’elles ex-aequo amb els seus companys Erwin Weber i Manfred Hiemer, qui entraven a Kamena Vourla el diumenge al vespre amb 4 minuts i 27 segons de marge amb “Dim” i Kosntantinos Stefanis i 5 minuts i 55 segons en relació als seus companys catalans.

Cap dels integrants de la categoria FIA-2L arribava a competir en alguna de les dues primeres proves especials de la segona etapa, arran de l’accident abans esmentat de Jean-Pierre Richelmi i Thierry Barjou, i per tant l’activitat competitiva es reprenia amb la 3a prova especial del dia i última del bucle matinal. Una especial en la que Oriol Gómez i Marc Martí tornaven a establir el temps de referència per a la resta de la categoria i els catalans se seguien acostant a l’objectiu de la marca d’alçar-se amb el doblet.

Fita que s’assoliria després de celebrar-se el primer tram de l’escull del migdia, on Erwin Weber i Manfred Hiemer hi marcaven l’escratx per davant dels seus companys d’equip catalans. Però tan d’hora s’aconseguia l’objectiu, tan d’hora es perdia, doncs en la següent prova especial, cinquena del dia i segona del bucle del migdia, Erwin Weber i Manfred Hiemer es veien obligats a abandonar la competició amb la seva suspensió frontal destrossada, el que donava el lideratge de la classe a Oriol Gómez i Marc Martí per 40 segons de marge vers “Dim” i Konstantinos Stefanis i per 43 segons amb Pavel Sibera i Petr Gross.

Els nous líders tancaven l’etapa amb dues victòries de tram consecutives més, el que els suposava retornar a Kamena Vourla amb 1 minut i 31 segons de coixí amb Pavel Sibera i Petr Gross i 1 minut i 42 segons en relació a “Dim” i Konstantinos Stefanis.

Dimarts, en el camí de retorn cap a Atenes, Oriol Gómez i Marc Martí aconseguien el millor temps en 5 de les 6 proves especials programades, deixant escapar la victòria de tram en la cronometrada reina de l’edició, en la que els catalans van optar pel seny i no pas per la rauxa. 

Així doncs, la parella catalana finalment acabava guanyant el ral·li per 3 minuts i 23 segons de marge amb Pavel Sibera i Petr Gross i per 4 minuts i 20 segons de diferència en relació a Takis Dimitrakopoulos i Konstantinos Stefanis, una victòria que era la primera per al SEAT Ibiza KitCar Evo 2, i que a la marca barcelonina li suposava afegir 12 punts en el seu comptador en combinar els 10 punts de la victòria, amb els 2 punts que aconseguien els locals Stratissino i Giorgos Petropoulos a bord d’un SEAT Ibiza GTi 16V.

A efectes de campionat, aquests 12 punts aconseguits a la ronda grega, situaven a SEAT en la primera posició provisional, 2 punts per davant de Peugeot i 7 per davant d'Škoda.

Victòria d'Oriol Gòmez i Marc Martí a l'Acropolis i liderat en el campionat FIA 2-L per SEAT.

La victòria aconseguida per Carlos Sainz sobre la terra grega, permetia al pilot madrileny acostar-se a la posició que ocupava a la taula l'escocès Colin McRae, mentre que Tommi Mäkinen, tot i sumar només 4 punts, seguia mantenint-se com a sólid líder de la classificació provisional del campionat reservat a pilots.

Pilot	Punts
Tommi Mäkinen	42
Colin McRae	32
Carlos Sainz	28

En el campionat de constructors, el doblet de Ford acostava molt als de l'òval a la posició de Mitsubishi, els quals gràcies a sumar 7 punts per la tercera i quarta plaça de Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne i de Richard Burns i Robert Reid respectivament, aconseguien esmorteir l'empempta dels de M-Sport. Subaru per la seva banda, tot i el zero de la prova, es mantenia al capdavant de la taula gràcies al coixí aconseguit fins al moment.

Constructor	Punts
Subaru	64
Mitsubishi	53
Ford	45

Neuville-Gilsoul no van deixar de lluitar per la victòria fins aconseguir-la.

Amb 34 equips participants presents a la seva cerimònia de clausura, el 15è Ral·li de Sardenya tancava edició el diumenge 10 de juny 2018 a l’Alguer. L’esdeveniment sard, que entregava punts en els certàmens de pilots, constructors, WRC2 i WRC3, comptava amb 50 equips d’inscrits en la seva llista oficial, dels que 45 baixarien per la rampa de sortida el dijous 7 de juny per tal d’afrontar les 20 proves especials de 313,46 km cronometrats que els organitzadors havien disposat sobre el recorregut.

En el darrer sospir i per 7 dècimes de segon, Ogier-Ingrassia perdien la primera plaça.

Una especial espectacle de 2,0 km de distància i programada pel dijous al vespre a Ittiri, a les afores de l’Alguer, servia per encetar les hostilitats vers el cronòmetre en l’edició. En ella Sébastien Ogier i Julien Ingrassia aconseguien aturar el cronòmetre abans que ningú, concretament 1 dècima de segon abans que no pas Andreas Mikkelsen i Anders Jæger i 7 dècimes de segon per davant del temps de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul. Distàncies amb les que, davant l’absència de més proves especials en el programa de l’etapa, s’entrava en el parc tancat de la vila catalano sarda.

Cara a la primera etapa vera del ral·li per les pistes campestres de l'illa, els organitzadors posaven sobre el programa un total de 8 proves especials cronometrades que es distribuïen al llarg d’un bucle de 4 trams que es celebrava en dues ocasions, matí i tarda. Una activitat que suposava 122,86 km competitius i als que se’ls hi donava inici a partir de 2 quarts de 7 del matí. Tanmateix les pluges que es precipitaven sobre l’illa, diluïen la importància de l’ordre de sortida, pel que cap parella podia descartar-se d'entrada per l’àrdua labor d’obrir pista.

Andreas Mikkelsen i Andres Jæger s’imposaven en les dues primeres proves especials del dia, mentre que en les dues següents els noruecs eren segons i tercers per darrera d’Ott Tänak i Martn Järveoja, i de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul i de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia respectivament, amb el que el retorn al parc de l’Alguer per a les assistències es produïa amb els noruecs en la primera posició per 14,0 segons de marge amb els seus companys d’equip belgues i per 16,4 segons amb els estonis de Toyota.

A la represa de l’activitat competitiva tot canviava però, per una banda Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul s’envirollaven a causa de les humitats encara presents a pista i s’hi endarrerien lleugerament, mentre que els seus companys d’equip Andreas Mikkelsen i Anders Jæger començaven a patir problemes amb el canvi i es deixaven de l’ordre de mig minut amb els pilots més ràpids. D’altra banda, els per llavors pentacampions mundials, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, aconseguien el millor temps en aquesta sisena prova especial i es feien amb el lideratge provisional.

Una cronometrada més tard, la segona del bucle, Andreas Mikkelsen i Anders Jæger cursaven baixa de l’etapa en no poder continuar competint amb el seu cotxe, mentre que els belgues de Hyundai i els francesos d’M-Sport s’immiscien en una lluita per la victòria de la que Ott Tänak i Martin Järveoja se’n despenjaven després d’aterrar fort en un salt en la darrera prova especial del dia i veure’s obligats a abandonar. Un abandonament en el què també s’hi veurien obligats en aquesta última prova especial del dia els finlandesos d’M-Sport Teemu Suninen i Mikko Markkula per accident i just després de que aquests fossin els homes més ràpids en la sisena prova especial del dia, setena en el còmput del ral·li.

Així doncs, i després de la disputa de 9 proves especials, els primers equips participants començaven a fer entrada al parc tancat de l’Alguer a partir de quan passaven uns pocs minuts de les 8 del vespre amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia en primera posició per 18,9 segons de marge amb Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul i per 37,2 segons amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. Uns altres finlandesos a bord d’un Toyota, Esapekka Lappi i Janne Ferm, eren quarts a 4,4 segons dels seus compatriotes i companys de carpa, mentre que uns discrets Mads Østberg i Torstein Eriksen, que retornaven a la competició en substitució dels acomiadats Kris Meeke i Paul Nagle, eren cinquens a 58,3 segons dels líders i fortament pressionats per Hayden Paddon i Sebastian Marshall.

Ben d’hora, a les 5 en punt del matí, s’iniciava la jornada sabatina, la més longeva de totes les programades en l'itinerari de l'edició amb 146,56 km cronometrats distribuïts al llarg de 7 proves especials, entre les que s’hi trobaven les 2 passades pels 2 trams més llargs de l’itinerari, Monte Lerno i Monte di Ala’.

Al llarg del bucle matinal, l’estira i arronsa entre Sébastien Ogier i Julien Ingrassia amb Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul prosseguia, si bé el balanç era clarament favorable als belgues que aconseguien reduir el gap fins als 4,9 segons a l’entrada a les assistències. En un altre punt d'interès mediàtic, els també pilots de Hyundai Hayden Paddon i Sebastian Marshall, aconseguien fer-se amb la cinquena plaça de Mads Østberg i Torstein Eriksen en la darrera prova especial del bucle.

De cara a l’escull post meridional, els organitzadors afegien una segona passada per l’especial espectacle d’Ittiri per tal d’iniciar-lo, assolint així la quarta prova especial del bucle i que generava un número senar d’especials al llarg de l’etapa. Tot i la poca corda competitiva d'aquesta segona especial espectacle, els belgues de Hyundai aconseguien escurçar 2 segons més als francesos d’M-Sport, incrementant així les seves opcions a prendre la primera plaça.

La pressió era elevada i les errades inexistents entre les dues parelles francòfones, el que facilitava un espectacle digne de seguir tan a peu de tram com telemàticament, doncs el ball de segons era una constant. Tanmateix, en la segona passada per l'especial cronometrada reina de Monte Lerno, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila eren baixa en no poder arribar al parc tancat per avaria en el seu alternador, amb el què els seus companys Esapekka Lappi i Janne Ferm assolien la tercera posició.

A 2 quarts i mig de 8 del vespre els primers equips participants feien entrada a les assistències de l’Alguer, i 45 minuts més tard, aquests estaven autoritzats a entrar en règim de parc tancat fins que passessin 6 minuts de les 11 de la nit, moment en el que la classificació provisional mostrava a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia al capdamunt de la taula de temps per 3,9 segons d’avantatge amb Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul. Esapekka Lappi i Janne Ferm, a 54,2 segons de la parella líder i amb 1 minut i 7,6 segons de marge amb Hayden Paddon i Sebastian Marshall, tenien pràcticament assegurada una plaça de podi, vital per a Toyota considerant els reversos dels seus companys.

La lluita per la victòria estava roent i per tant els darrers 42,04 km del programa, que tres dies abans podien semblar un tràmit, esdevenien protagonistes. Una distància que a més a més es disputava sense assistències i que sortia de passar en 2 ocasions per un bucle de 2 trams a partir de 2 quarts de 8 del matí, hora de sortida de l’Alguer. 

Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul inciaven la jornada dominical amb 3 victòries de tram per tal de restar a 8 dècimes de segon del lideratge de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i quan només quedava per celebrar-se l’última cronometrada del programa.  Abans però de la celebració del “Power Stage”, saltaven totes les alarmes dins el Ford Fiesta RS WRC número 1, Julien Ingrassia s’havia deixat el carnet de ruta en el darrer control horari, el que comportava l’exclusió de la parella de l’esdeveniment. Afortunadament, en un acte de lloable noblesa i esportivitat, Ott Tänak i Martin Järveoja el recollien i els hi feien entrega als provençals, que d’aquesta manera podien seguir amb l’espectacle.

En el "Power Stage" final els belgues tornaven a marcar el registre de referència, amb el premi dels 5 punts extra, mentre que els francesos eren de nou els segons més ràpids, però en aquesta ocasió la diferència entre les dues parelles era d’1,5 segons, el que finalment desencadenava el relleu de la primera posició que tant anhelaven uns i tant poc desitjaven els altres. 

Completats doncs els 313,46 km cronometrats del recorregut del 15è Ral·li de Sardenya, el diumenge 10 de juny a 1 quart de 3 de la tarda tenia lloc la cerimònia del podi a l’Alguer amb Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul ocupant el graó més alt del podi. Els pilots belgues cobrien la distància programada amb un temps de 3 hores 29 minuts i 18,7 segons, un registre que reduïa en tan sols 7 dècimes de segon l’aconseguit per Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Esapekka Lappi i Janne Ferm posaven seny i tancaven el podi sard a 1 minut i 56,3 segons del registre vencedor.

Lappi-Ferm eren espectadors de luxe de la lluita aferrissada per la victòria.

En categoria WRC2, cotxes de quatre rodes motrius però amb una preparació clarament inferior a la dels “World Rally Car”, els Škoda Fabia R5 d’Ole-Christian Veiby i Stig-Rune Skjærmoen i de Jan Kopecký i Pavel Dresler marcaven la pauta en l’especial espectacle inaugural d’Ittiri.

Si bé la parella noruega de la firma txeca perdia la primera posició al terme de la primera prova especial campestre, aquests la recuperaven instants abans de passar per les assisténcies de mitja jornada i sota l’estricte control dels francesos de Citroën Stéphane Lefebvre i Gabin Moreau, pilots que instants abans els hi havien llevat l'honor de liderar la categoria.

Per la tarda, un problema amb la barra de la direcció endarreria a Ole-Christian Veiby i Stig-Rune Skjærmoen, que cedien el testimoni a la parella francesa, alhora que aquests queien fins a la vuitena plaça a més de 4 minuts i mig del lideratge. 

El contrapunt a aquesta mala noticia per als responsables de la marca l’aportaven Jan Kopecký i Pavel Dresler, els txecs, després d’un matí relativament discret en el que tenien més cura de la seva mecànica que no pas del cronòmetre, es llençaven a l’atac i amb dos escratxs i dos segons millors temps per darrera d’Stéphane Lefebvre i Gabin Moreau, aquests es feien amb la segona plaça a 14,0 segons dels seus predecessors. Més avall en la taula la pressió era inexistent, doncs Nicolas Ciamin i Thibault de la Haye eren tercers a més d’1 minut de la parella txeca.

Solventats els problemes de direcció el dissabte al matí, Ole-Christian Veiby i Stig-Rune Skjærmoen tornaven a esdevenir els pilots més ràpids de la classe a final de cada tram del dia, tret de la segona prova especial del bucle post meridional, en el que l’honor corresponia als seus companys Jan Kopecký i Pavel Dresler. Alhora, en la part alta de la classificació, Stéphane Lefebvre i Gabin Moreau cursaven baixa en trencar les suspensions del seu Citroën C3 R5 en la primera passada per la cronometrada de Monte di Ala’, el que deixava via lliure a Jan Koepcký i Pavel Dresler per a liderar la categoria. 

Per la seva banda, els txecs, amb un escratx, 3 segons millors temps i 2 tercers millors temps al llarg de les 7 proves especial de la jornada, retornaven al parc tancat de l’Alguer amb més de 3 minuts de marge amb Nicolas Ciamin i Thibault de la Haye, mentre que Ole-Christian Veiby i Stig-Rune Skjærmoen tenien a tocar de la punta dels dits el doblet per a la firma txeca en estar classificats en tercer lloc a 28,2 segons de la parella francesa.

Jan Kopecký i Pavel Dresler sortien a nedar i guardar la roba el diumenge, mentre que els seus companys d’equip noruecs afrontaven les darreres especials del programa amb la convicció de fer-se amb la segona posició. Sense contratemps dels que lamentar-se, uns i altres aconseguien el seu objectiu i finalment la parella txeca es feia amb la victòria per 3 minuts i 2,6 segons de marge amb Ole-Christian Veiby i Stig-Rune Skjærmoen.

A efectes de campionat, Pontus Tidemand es mantenia al capdavant de la taula per 18 punts, gràcies a haver acumulat un resultat més que no pas Jan Kopecký, qui comptava les seves participacions per victòries. D’altra banda, Ole-Christian Veiby seguia veient com la victòria li seguia resultant esquiva, però el noruec es classificava per darrera dels seus dos companys d’estructura a 30 punts del pilot txec.

A Kopecký-Dresler pràcticament només els va caldre correr divendres per la tarda.

Entre els cotxes de 2 rodes motrius, la llista d’inscrits era molt minsa en no comptar amb la complicitat del certamen junior, només 4 formacions s’hi inscrivien i baixaven per la rampa de sortida el dijous a mitja tarda. 

Ja en l’especial espectacle d’Ittiri Jean-Baptiste Franceschi i Romain Courbon deixaven clares les seves pretencions i els francesos s’imposaven en totes i cadascuna de les proves especials del bucle matinal del divendres. Malauradament, una excessiva cautela de la parella en la primera prova especial de l’escull de la tarda, esgarrava el seu bon desenvolupament del ral·li, que en concedir 1 minut a Taisko Lario i Tatu Hämäläinen, aquests hi perdien la primera posició amb els pilots finlandesos.

Immeditament els francesos buscaven ressorgir d’aquest mal tràngol i amb 2 escratxs més en les 3 especials que restaven per endavant, l’altre tram era guanyat pels líders finlandesos, aquests entraven a l’Alguer a 11,4 segons del temps de Taisko Lario i Tatu Hämäläinen. Louise Cook i Stefan Davis eren tercers tot aprofitant la baixa d’Enrico Brazzoli i Luca Beltrame, si bé la pilot britànica i el seu copilot eren ja a més de 12 minuts del lideratge i sense opcions a pràcticament res.

Dissabte Jean-Baptiste Franceschi i Romain Courbon es feien amb la victòria de tram en totes i cadascuna de les 7 proves especials de l’itinerari, el que facilitava que la parella francesa recuperès el lideratge al terme de la segona d’elles i fes cap al parc tancat de final de jornada amb 4 minuts i 44,0 segons d’avantatge amb Taisko Lario i Tatu Hämäläinen.

Tot i que el gap de segons era més que considerable per als 42,04 km cronometrats de la jornada dominical, Jean-Baptiste Franceschi i Romain Courbon encara serien a temps de sumar 2 escratxs més, just abans que un triangle de suspensió se’ls hi trenquès en el seu Ford Fiesta R2T, el que els suposava rebre una penalització de 2 minuts i 40 segons per retard sobre el programa horari i que maquillava lleugerament el resultat final, certificant-se la seva victòria final per 2 minuts i 30,6 segons d’avantatge sobre Taisko Lario i Tatu Hämäläinen.

A efectes de campionat, el provençal sumava la seva segona victòria de la temporada i superava en 2 punts l’absent Dennis Rådström al capdavant de la classificació provisional. Taisko Lario s’enfilava fins a la cinquena plaça a 4 punts d’Enrico Brazzoli, mentre que Louise Cook estrenava comptador.

Tot i un ensurt, Franceschi-Courbon també guanyaven en la segona ronda de les illes Mediterrànies.

Thierry Neuville aconseguia la màxima puntuació possible a Sardenya i el belga es distanciava en 8 punts més de Sébastien Ogier al capdavant de la classificació provisional del certamen de pilots. Per darrera, Ott Tänak perdia terreny i veia com el seu company Esapekka Lappi s’hi acostava fins als 7 punts.

Pilot	Punts
Thierry Neuville	149
Sébastien Ogier	122
Ott Tänak	77

En el campionat de constructors, la victòria del belgues i la quarta posició de Hayden Paddon i Sebastian Marshall a la ronda sarda donava una important empenta a Hyundai en la primera posició del certamen, eixamplant el gap amb M-Sport fins als 28 punts. De fet, només la marca coreana no naufragava a l’illa, doncs tant el preparador britànic com Toyota o Citroën hi obtenien un pobre renidment de punts.

Constructor	Punts
Hyundai	212
M-Sport	184
Toyota	161