Amb ordres d'equip entremig, Carlos Sainz i Luis Moya guanyaven la prova .

El dimarts 10 de juny de 1997 finalitzava a Atenes el 44è Ral·li Acropolis, vuitena cita del calendari del campionat del mòn de ral·lis d'un total de 14 que el composaven. El tret de sortida al ral·li es va donar des de la mateixa capital grega el dissabte 7 de juny per tal que els 101 equips que van empendre el certamen des de la rampa de sortida, afrontessin un recorregut especialment dur composat per 20 especials cronometrades d'una distància total de 402,86 km els quals van ser superats per 57 equips. La ronda grega a part de ser puntuable per als campionats de pilots i marques, també ho era pel de producció i FIA 2-L.

Juha Kankkunen i Juha Repo complien a la perfecció el seu paper d'ajudar a l'equip.

En la primera especial cronometrada Colin McRae i Nicky Grist empataven en l'escratx amb Carlos Sainz i Luis Moya, pel que ambdós equips compartien el liderat de la prova, però ja en la segona especial, els britànics de Subaru desapareixien de la competició en trencar la direcció del seu Impreza WRC, mentre que el liderat el prenien gràcies al millor temps en el tram Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, els quals mantindrien el liderat de la prova fins al quart tram, on a causa d'uns problemes de pneumàtics el cedien en mans dels suecs Kenneth Eriksson i Staffan Parmander que pilotaven el segon dels Subaru.

Precisament en aquest quart tram, Carlos Sainz i Luis Moya van patir un incident que els va esgarrar bona part de les seves opcions. Donat que McRae-Grist estaven fora de competició, entre el Mitsubishi de Mäkinen-Harjanne i l'Escort WRC de Sainz-Moya hi havien 4 minuts de temps, això va confiar un grup d'espectadors que es van moure pel tram i sense sentir el Ford arribar, van provocar que els espanyols fessin una maniobra evasiva per impedir un mal major. En conseqüència de la sortida de pista, el tub d'escapament es va trencar i els gasos de combustió anaven a parar a l'esmortidor del darrere, aquest es va bloquejar en la cinquena especial i els de l'oval perdien més d'un minut i el tren de les primeres places.

Kenneth Eriksson i Staffan Parmander patien una espectacular volcada en la sisena especial cronometrada a conseqüència de tenir la direcció assistida trencada, deixant el seu cotxe molt malmès sense para-brises i amb el sostre enfonsat, l'incident afavoria a Juha Kankkunen i Juha Repo, els quals en el seu segon ral·li amb el Ford es trobaven liderant la prova amb 27 segons d'avantatge vers els dos Mitsubishi de Mäkinen-Harjanne i Richard Burns i Robert Reid.

Només arrancar la segona jornada, en el primer tram que es celebrava, Mäkinen-Harjanne donaven un fort cop al seu Mitsubishi Lancer Evo IV a conseqüència del qual malmetien la suspensió i els obligava a fer les dues següents especials només amb tracció al davant, sent el tercer tram del dia amb les rodes frontals molt desgastades. També en aquest primer tram, Eriksson-Parmader es tornaven a sortir de la pista i estant ja com estava el seu Impreza en un estat lamentable, debien retirar-se.

Mentrestant Carlos Sainz i Luis Moya feien una jornada perfecta, aconseguint tots els escratx menys un, on acabaven en segona posició, recuperant 45 segons als seus companys d'equip i líders de la prova Juha Kankkunen i Juha Repo. Els temps fantàstics i el trencament d'un suport del motor del Mitsubishi Lancer Evo IV de Burns-Reid en el darrer tram del dia, que els va fer perdre mig minut, va deixar la lluita per la victòria en un assumpte dels dos equips Ford separats ara per 37 segons i 129,39 kms per davant.

En la tercera i última jornada Carlos Sainz i Luis Moya van seguir retallant distàncies vers els seus companys d'equip mentre que Richard Burns i Robert Reid, amb problemes de temperatura en el seu motor ceiden més i més temps amb els dos equips del capdavant. Això va facilitar que en les segones i últimes assistències Malcolm Wilson, patró de M-Sport, donguès la ordre a Kankkunen-Repo de deixar-se passar per Sainz-Moya, la ressignació en el quadruple campió del mòn era evident, però també era conscient que havia arribat a Ford per ajudar l'equip i que amb mig any en blanc no tenia cap opció de títol, mentre que Carlos Sainz encara en tenia alguna.

Així doncs, l'aposta arriscada de dur al ral·li grec els mateixos cotxes que van fer servir a Còrsega, molt més lleugers que els de la competència, va sortir bé pels interessos de la marca de l'oval que aconseguia un fantàstic doblet que tenia més valor si tenim en consideració el zero dels líders, Subaru.

Una maniobra semblant als de Ford va ser presa pels responsables de Mitsubishi, que van fer penalitzar 3 minuts per avançar-se als britànics Richard Burns i Robert Reid, amb el que Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne guanyaven una plaça i entraven a ocupar el darrer calaix del podi a 5 minuts i 3 segons dels guanyadors, Sainz-Moya. Kankkunen-Repo van completar el recorregut amb 17 segons de retràs.

Ajudats pels seus companys d'equip, Mäkinen-Harjanne aconseguien una posició de podi.

En la categoria de producció el ral·li va ser un passeig per al MItsubishi Lancer Evo III de l'uruguaià Gustavo Trelles i el copilot argentí Jorge del Buono, que en tot moment van precedir al valencià Luis Climent i el català Alex Romaní amb idèntica montura, i que també van tenir un ral·li plàcid. A Trelles, la cinquena victòria de la temporada li servia per pràcticament posar-se a la butxaca el seu segon títol de producció consecutiu amb Manfred Stohl a 46 punts de distància ja.

Gustavo Trelles seguia per Grecia el seu recital en el mundial de producció.

En la categoria FIA 2-L SEAT aconseguia de la mà dels catalans Oriol Gómez i Marc Martí la primera victòria del SEAT Ibiza KitCar Evo 2, un cotxe que en tot moment es va mostrar robust i competitiu malgrat que els alemanys Erwin Weber i Manfred Hiemer haguessin d'abandonar quan eren liders de la categoria per problemes amb els esmortidors frontals. La victòria donava uns punts molt bons a la marca catalana que es feia amb el liderat de la categoria.

Victòria d'Oriol Gòmez i Marc Martí a l'Acropolis i liderat en el campionat FIA 2-L per SEAT.

La victòria aconseguida per Carlos Sainz sobre la terra grega, servia al pilot madrileny per acostar-se a la posició de l'escocès Colin McRae, mentre que Tommi Mäkinen, tot i sumar només 4 punts seguia com a sólid líder de la tauala provisional del campionat reservat a pilots.

Pilot

Punts

Tommi Mäkinen

42

Colin McRae

32

Carlos Sainz

28

En el campionat de marques el doblet de Ford acostava molt als de l'òval a la posició de Mitsubishi, els quals gràcies a sumar 7 punts per la tercera i quarta plaça de Mäkinen-Harjanne i Burns-Reid respectivament, aconseguien esmorteir l'empempta dels de M-Sport. Subaru per la seva banda, tot i el zero de la prova, es mantenia al capdavant gràcies al coixí aconseguit fins al moment.

Constructor
Punts

Subaru

64

Mitsubishi

53

Ford

45