Amb ordres d'equip entremig, Colin McRae i Nicky Grist guanyaven la prova.

El diumenge 11 de juny de 2000 finalitzava a Itea el 47è Ral·li Acròpolis, cita que suposava arribar a l'equador del certamen mundial de l’especialitat. La prova, que entregava punts en els campionats reservats a pilots, constructors i producció, s'iniciava el dijous 8 de juny als peus de l'Acròpolis de la capital, Atenes, amb 117 equips presents a la rampa de sortida dels 120 que prèviament hi havien oficiliatizat la seva inscripció. El recorregut de l'edició era especialment dur, amb 19 proves especials de 390,27 km de distància cronometrada, de les que algunes d'elles eren lentes i pedregoses, el que posava en compromís la integritat dels motors. A la cerimònia de clausura, celebrada el diumenge al vespre, 48 equips participants hi van ser presents després de superar aquesta corda competitiva. 

Quan Sainz-Moya es van fer amb el liderat, es van aturar en el tram per cedir el liderat als seus companys d'equip..

Divendres 9 de juny a 2 quarts de 10 del matí tenia lloc l’inici de la primera etapa amb la sortida del parc tancat d’Atenes. Els 117 equips participants cobrien un enllaç d’una cinquantena de quilòmetres fins a Inoi, població al voltant de la qual discorria aquesta primera jornada; un escull que estava composat per 5 trams de 87,20 km competitius i que finalitzaria, després de cobrir un llarg enllaç de 120 km, amb l’entrada al parc tancat d’Itea quan passessin 5 minuts de les 8 del vespre.

Malgrat ser els segons pilots en sortir a pista, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen s’imposaven en la primera prova especial de l’itinerari, i per tant en bona lògica els finlandesos de Peugeot s’erigien com els primers líders de la prova per davant dels Ford Focus RS WRC de Petter Solberg i Phil Mills i de Colin McRae i Nicky Grist respectivament.

La cara amarga de la competició era pels belgues de Mitsubishi Freddy Loix i Sven Smeets, qui patien la duresa del terreny grec en arrencar una roda del seu Carisma GT Evo VI. Malgrat completar l’especial concedint més de 3 minuts i mig, els pilots hagueren d’abandonar en la següent especial amb la suspensió irreparable.

Colin McRae i Nicky Grist s’imposaven en la següent prova especial per menys d’1 segon per davant dels seus companys Carlos Sainz i Luis Moya, així com dels líders Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, un esforç que trobava la seva recompensa amb l’intercanvi de posicions amb Petter Solberg i Phil Mills, quarts a final de tram.

Els britànics repetien victòria parcial per davant de Carlos Sainz i Luis Moya en la darrera prova especial del bucle matinal, un escratx que coincidia amb una revolcada de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, qui hi perdien més de 5 minuts i 29 posicions a la general en acabar el tram amb la seva roda anterior dreta trencada, així com una sortida de pista de Petter Solberg i Phil Mills, que s’hi deixaven prop de 9 minuts vers el temps dels seus companys de carpa britànics. Tanmateix Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, amb problemes mecànics en el seu Hyundai Accent WRC, s’endarrerien lleugerament en la classificació, amb el què tot plegat permetia a Colin McRae i Nicky Grist i a Carlos Sainz i Luis Moya retornar a Inoi amb un doblet per a la firma de l’oval. 

Richard Burns i Robert Reid entraven en les primeres assistències del dia ocupant la tercera posició a 13,2 segons del temps dels espanyols i a 28,9 segons del registre dels seus compatriotes líders. Didier Auriol i Denis Giraudet eren quarts amb el SEAT Córdoba WRC Evo2, 1 segon per davant dels companys d’equip dels seus predecessors, els finlandesos Juha Kankkunen i Juha Repo.

Amb el seu 206 WRC reparat, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen s’imposaven en la quarta prova especial del dia, mentre que en la cinquena i última els finlandesos hi marcaven el segon millor temps per darrera de Colin McRae i Nicky Grist, mentre que Petter Solberg i Phil Mills buscaven el perdó dels seus caps de files empatant a l’escratx amb els pilots de Peugeot en la primera prova especial de la tarda.

Paral·lelament, uns problemes de frenada afligien l’avenç de Richard Burns i Robert Reid només sortir d’Inoi, mentre que Juha Kankkunen i Juha Repo patien un conat d’incendi en el seu Impreza S6 WRC en la darrera cronometrada de la jornada. D’altra banda Didier Auriol i Denis Giraudet sortien tard del reagrupament per a les assistències del migdia, i en rebre 1 minut i 40 segons de penalització, els francesos de SEAT baixaven 5 posicions a la taula.

Tot plegat permetia a uns altres francesos, els de Peugeot François Delecour i Daniel Grataloup, enfilar-se fins a la tercera plaça provisional, mentre que Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki corrien la mateixa sort que els seus companys d’equip belgues i abandonaven la competició amb el seu Mitsubishi Lancer Evo VI sobre 3 rodes i just després d’haver perdut 3 minuts en la tercera prova especial arran d’un cop.

Superat doncs el llarg enllaç des d’Inoi fins a Itea, Colin McRae i Nicky Grist entraven en règim de parc tancat amb 38,5 segons de marge vers Carlos Sainz i Luis Moya, mentre que François Delecour i Daniel Grataloup eren tercers a 1 minut i 12,9 segons dels líders britànics. Juha Kankkunen i Juha Repo eren quarts a 2 minuts i 8 dècimes de segon dels líders, mentre que Richard Burns i Robert Reid eren cinquens a 8,1 segons dels seus companys d’equip.

A part de les dues baixes abans esmentades dels dos Mitsubishi oficials, també calia comptabilitzar la del valencià Luis Climent i del català Alex Romaní en arrancar una roda del seu Skoda Octavia WRC, la de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander per avaria en la caixa de canvis del seu Hyundai, així com la de Markko Märtin i Michael Park amb el motor del seu Toyota Corolla WRC trencat, 3 baixes registrades en el transcurs de la primera prova especial de la tarda. Un total de 5 baixes entre els ilustres que donaven bona prova de la duresa de la cita grega i que s’extrapolaven amb els 87 equips que aconseguien entrar a Itea, o el que és el mateix, els 30 equips que no aconseguien completar l’escull inaugural.

La segona etapa del ral·li, la sabatina, s’iniciava amb la pertinent sortida del parc tancat a 2 quarts de 8 del matí. Els organitzadors disposaven sobre el recorregut un bucle de 2 trams que es celebrava a primera del matí així com a primera hora de la tarda, mentre que al migdia aquests hi programaven un bucle de 3 trams que es repetiria l’endemà diumenge. Així doncs els participants havien de fer front a un total de 159,27 km cronometrats al llarg de 7 proves especials que concluiren amb el retorn a Itea a manca de 2 minuts per a 3 quarts de 8 del vespre.

Richard Burns i Robert Reid s’imposaven en la primera prova especial del dia per tal de prendre la quarta posició als seus companys de formació finlandesos, mentre que en la següent, els britànics de Subaru recuperaven plaça de podi en quan François Delecour i Daniel Grataloup trencaven la suspensió del seu Peugeot 206 WRC i hi patien un conat d’incendi, flames que un cop esgotat l’extintor, van haver de ser sofocades amb la grava que hi tiraven els espectadors, tot plegat suposava perdre-hi 5 minuts i mig. 

Juha Kankkunen i Juha Repo també patien amb les seves suspensions en aquest tram, i en completar-lo amb una roda boja, els finlandesos de Subaru hi cedien poc més de 2 minuts vers l’escratx de Colin McRae i Nicky Grist, si bé per sort seva, el gran coixí que aquests tenien vers Toshi Arai i Tony Sircombe, els prevenia de perdre una plaça, de fet aquests en guanyaven una per l’incident dels homes del lleó.

Així doncs el doblet s’aclaria força per als homes de Ford en el moment d’entrar en el primer parc d’assistències del dia, tret de que la duresa del terreny s’encarnicés amb les seves suspensions tal i com els hi estava passant a pràcticament tots, doncs Richard Burns i Robert Reid es trobaven tancant el podi a 2 minuts i 24,8 segons dels seus compatriotes líders, mentre que entre els companys de la formació, les distàncies pràcticament no s’havien mogut.

Els de la Constel·lació de les Plèiades no defallien però, i els britànics s’imposaven en dues de les 3 cronometrades del bucle del migdia, si bé en la segona victòria d’elles, el marge que aquests hi aconseguien sobre els homes de Ford era ínfim, més quan Colin McRae i Nicky Grist esdevenien els segons homes més ràpids en l’especial equatorial del bucle i de la jornada a 3 dècimes de segon del temps de Carlos Sainz i Luis Moya, prova en la que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen es veien obligats a abandonar el ral·li en trencar el motor del seu Peugeot.

Paral·lelament, en la tercera especial del migdia, Juha Kankkunen i Juha Repo tornaven a patir contrarietats amb les seves suspensions, i ara si els finlandesos eren superats pel Subaru Impreza S5 WRC privat de Toshi Arai i Roger Freeman, qui retornaven al parc remot per a les assistències de Parnassos en quarta posició i per 4,3 segons de marge vers l’Škoda Octavia WRC d’Armin Schwarz i Manfred Hiemer.

A la represa de la competició, amb la segona passada pel bucle matinal, Richard Burns i Robert Reid es tornaven a imposar en la primera cronometrada de l’escull, si bé el marge que els de Subaru aconseguien retallar amb aquesta victòria de tram, es perdia en escreix en quan en la següent prova especial els anglesos patien problemes de suspensions i s’hi deixaven 46,2 segons vers el millor temps de Colin McRae i Nicky Grist.

Alhora, tot i marcar un cinquè i un quart millor temps respectivament, Juha Kankkunen i Juha Repo aconseguien superar primer a Armin Schwarz i Manfred Hiemer en la classificació, per després restar a 3,9 segons de Toshi Arai i Roger Freeman.

Així doncs, a manca de 2 minuts per a 3 quarts de 8 del vespre, els 57 equips participants que aconseguien completar la jornada sabatina, començaven a fer cap vers el parc tancat d’Itea amb Colin McRae i Nicky Grist al capdavant de la classificació i havent incrementat el seu marge vers els seus companys d’equip Carlos Sainz i Luis Moya fins als 48,1 segons, després de que els espanyols no poguessin purgar bé els seus frens en el segon pas per Parnassos i veure el seu avenç mermat en el darrer escull del dia. Richard Burns i Robert Reid eren tercers a 2 minuts i 13,9 segons dels líders, mentre que Toshi Arai i Roger Freeman eren quarts a 7 minuts i 5,4 segons del millor temps i pels 3,9 segons de marge abans esmentats amb Juha Kankkunen i Juha Repo.

El doblet de Ford semblava estar pràcticament lligat, i per tal d'evitar córrer més riscos dels que ja per si suposa participat en una prova tan dura com és l'Acròpolis, Malcolm Wilson director d’M-Sport i per extensió de la branca esportiva de la marca de l’oval, va demanar als seus pilots que respectessin les posicions assolides a la neutralització de la segona jornada.

A 2 quarts de 8 en punt del matí, els 57 equips participants que restaven en actiu sortien per última vegada del parc tancat d’Itea per tal d’afrontar la tercera i última etapa del programa, una jornada que com l’anterior també estava formada per 7 proves especials, que es distribuïen de la mateixa manera que al llarg de la jornada sabatina, és a dir, un bucle de 2 trams es celebrava matí i tarda, mentre que al migdia es repetia el bucle de 3 trams del dia anterior. Tot plegat suposava els darrers 141,89 km competitius del programa, que es començaria a donar per conclòs per als primers equips participants a les 6 en punt de la tarda.

Tot i les ordres d’equip, Carlos Sainz i Luis Moya sortien el diumenge al matí en mode llebrers i els espanyols de Ford completaven el primer bucle de 2 trams amb una victòria parcial i un segon millor temps per darrera dels seus companys Petter Solberg i Phil Mills, paral·lelament, Juha Kankkunen i Juha Repo superaven a Toshi Arai i Roger Freeman a les primeres de canvi, mentre que els seus companys de formació, Richard Burns i Robert Reid, es veien obligats a abandonar amb el turbo del seu Subaru Impreza S6 WRC trencat, un contra temps que situava als finlandesos en tercera posició provisional i que deixava el doblet de Ford encara més encarat.

Malgrat els gairebé 8 minuts de marge entre Carlos Sainz i Luis Moya en relació amb Juha Kankkunen i Juha Repo, els espanyols seguien imprimint un ritme molt fort al seu Focus RS WRC’00 i tot coincidint amb la seva segona victòria de tram del dia, el madrileny i el gallec es feien amb el lideratge de la classificació provisional a l’equador del dia; quelcom que va fer saltar les alarmes entre la premsa britànica, que especulava sobre si la parella estava desatenent les indicacions de Malcolm Wilson, per tal de rememorar la seva primera victòria mundial aconseguida sobre aquell mateix territori tot just una dècada enrere.

Amb dos segons millors temps, novament aconseguits per darrera de Petter Solberg i Phil Mills, i una victòria de tram en el bucle del migdia, Carlos Sainz i Luis Moya sortien a afrontar el darrer bucle del programa amb 1 minut i 5 dècimes de segon de marge amb Colin McRae i Nicky Grist, qui si estaven salvarguardant la seva mecànica i pilotaven a ritme segur, mentre que Juha Kankkunen i Juha Repo estaven ja a 8 minuts i 23,5 segons dels espanyols, emperò havent aconseguit un coixí de més d’1 minut amb Toshi Arai i Roger Freeman.

Petter Solberg i Phil Mills s’imposaven en les dues proves especials que tancaven jornada i programa, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya aconseguien elevar el seu marge amb Colin McRae i Nicky Grist per sobre del minut i mig en la penúltima prova especial, per ja en la darrera d’elles, aturar el seu cotxe durant 2 minuts a 50 metres de finalitzar l'última especial, fent així encara més evident a ulls de tothom les ordres d'equip.

Tanmateix, Petter Solberg i Phil Mills veien com els hi era impossible completar una jornada sense incidents, i el noruec i el gal·lès finalitzaven la darrera cronometrada amb el diferencial anterior trencat, raó per la qual l’equip els hi demanava abandonar la competició.

Així doncs, amb aquest desenllaç tan peculiar, i que distava força de ser tranquil, Colin McRae i Nicky Grist es feien amb la victòria en el 47è Ral·li Acròpolis amb un temps lleugerament esbiaixat de 4 hores 56 minuts i 54,8 segons, una victòria que tot just era la vintena per al pilot escocès en el certamen. Carlos Sainz i Luis Moya els escortaven en el podi en completar els 390,27 km cronometrats del recorregut a 23,1 segons del temps dels seus companys britànics, mentre que Juha Kankkunen i Juha Repo ocupaven el tercer graó a 6 minuts i 38,3 segons del registre dels guanyadors.

Els abandonaments de bona part dels favorits va permetre a Kankkunen-Repo pujar al podi.

En la categoria de producció, Claudio Marcelo Menzi i Edgardo Galindo s’imposaven en la primera prova especial del programa i per tant esdevenien els primers líders de la categoria. Malgrat que en les dues proves especials següents, el millor temps se l’adjudicaven Manfred Stohl i Peter Müller, els argentins aconseguien retornar al parc d’assistències d’Inoi ocupant la primera posició per 2,2 segons de marge amb els austríacs.

A la represa els líders argentins aconseguien una nova victòria de tram en la darrera prova especial del programa, així com un segon millor temps en la cronometrada anterior per darrera dels seus compatriotes i companys de formació Gabriel Pozzo i Rodolfo Amelio Ortiz, qui alhora aconseguien enfilar-se fins a la segona posició, un cop completades les 5 proves especials de la primera etapa a 20,1 segons dels líders provisionals. Els peruans Ramón Ferreyros i Gonzalo Sáenz tancaven les posicions de podi a 36,2 segons dels primers classificats i deixaven a fora de les mateixes a Manfred Stohl i Peter Müller, quarts. 

Gabriel Pozzo i Rodolfo Amelio Ortiz iniciaven el seu periple sabatí amb dues noves victòries de tram, la segona de les quals coincidia amb una punxada dels seus companys Claudio Marcelo Menzi i Edgardo Galindo, qui en haver-se d’aturar a canviar la roda en plena especial, cedien més de 3 minuts i hi perdien 5 posicions a la taula, deixant la primera posició pels seus companys d'equip llebrers. 

Paral·lelament, s’establia un interessant estira i arronsa entre Ramón Ferreyros i Gonzalo Sáenz amb Manfred Stohl i Peter Müller, i si bé els austríacs aconseguien superar als peruans a la conclusió del primer tram del dia, els llatinoamericans eren els qui aconseguien entrar al parc de Parnassos com a segons classificats.

Al llarg del migdia, els campions Gustavo Trelles i Jorge del Buono aconseguien refer-se de la gran quantitat de temps perdut en la segona especial del divendres, quan el neteja parabrisa els hi fallava en creuar un torrent enfangat, i s’unien a la gresca per la segona plaça, mentre que amb un altre escratx, Gabriel Pozzo i Rodolfo Amelio Ortiz mantenien les distàncies al capdavant de la classificació.

Ja en les dues últimes proves especials de la jornada, els líders pràcticament donaven el cop definitiu a la classificació en aconseguir-hi dues victòries de tram més, les quals els permetien retornar a Itea el dissabte al vespre amb 1 minut i 43,5 segons de marge vers Gustavo Trelles i Jorge del Buono i 1 minut i 56,4 segons en relació a Manfred Stohl i Peter Müller.

Així doncs, Gabriel Pozzo i Rodolfo Amelio Ortiz afrontaven l’escull dominical amb pràcticament tota la feina feta i amb l’única necessitat de completar el recorregut sense incidents, mentre que l’interès es desplaçava en la lluita per la segona posició. Manfred Stohl i Peter Müller se la feien seva al terme de la primera prova especial programada, mentre que Gustavo Trelles i Jorge del Buono la recuperaven en imposar-se en l’especial central i més llarga del dia, si bé les distàncies entre els dos vells rivals era de tan sols 4,4 segons al retorn a Parnassos.

La parella austríaca s’imposava en la penúltima prova especial i recuperava la segona posició, mentre que Gustavo Trelles i Jorge del Buono feien el mateix en l’última d’elles per tal de recuperar la plaça recentment perduda.

Completades doncs les 19 proves especials del programa el diumenge al vespre, Gabriel Pozzo i Rodolfo Amelio Ortiz es feien amb la victòria final per 1 minut i 12,8 segons de marge vers Gustavo Trelles i Jorge del Buono i per 1 minut i 55,9 segons amb Manfred Stohl i Peter Müller un cop aplicades les diferents sancions.

A efectes de campionat, la primera victòria del pilot cordobés li permetia instal·lar-se en la tercera posició provisional i quan aquest només havia competit en 2 dels 7 ral·lis disputats. Manfred Stohl es mantenia al capdavant de la taula amb 31 punts, si bé el seu coixí era de tan sols 3 punts vers el tetracampió Gustavo Trelles.

Primera victòria per a Pozzo-Ortíz .

Els abandonaments de Richard Burns, Marcus Grönholm o de Tommi Mäkinen, van permetre als pilots de Ford, tan Colin McRae com Carlos Sainz, entrar de nou en la lluita per les primeres posicions del certamen de pilots, si bé el britànic Richard Burns gaudia encara d'un cert marge vers els seus rivals al capdavant de la classificació.

Pilot	Punts
Richard Burns	38
Marcus Grönholm Colin McRae	24 24
Tommi Mäkinen Carlos Sainz	23 23

En el campionat de constructors, el doblet que Ford aconseguia sobre la grava grega, permetia als de l'òval desenganxar-se de Peugeot en la lluita per la segona posició en el certamen, alhora que la marca nord americana afincada al Regne Unit, retallava fins a la meitat la distància que Subaru els hi portava a l'arribada de l'esdeveniment.

Constructor	Punts
Subaru	58
Ford	47
Peugeot	31

Tänak-Järveoja aconseguien finalment la seva primera victòria al mundial.

Figurant com la setena ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis, i que per tant marcava l'equador del certamen, el 14è Ral·li de Sardenya finalitzava el diumenge 11 de juny de 2017 a l'Alguer. La ronda sarda, que era puntuable pels campionats de pilots, constructors, WRC-2, WRC-3 i mundial junior, tenia 19 proves especials cronometrades en el seu programa d'una distància total competitiva de 312,66 km, les quals eren iniciades per 53 equips dels 55 que prèviament havien formalitzat la seva inscripció, el dijous 8 de juny. 41 equips participants eren presents a la cerimònia de clausura.

La cita sarda va esdevenir una autèntica trenca-cotxes, conservant la mecànica Latvala-Anttila s'apuntaven un nou podi.

Una breu especial espectacle de 2 km de distància, i programada per les 6 de la tarda del dijous, servia per donar el tret de sortida a l'edició, en la que els pilots belgues de Hyundai Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul hi aconseguien el registre més baix per 2 dècimes de segon de marge vers els estonians d'M-Sport Ott Tänak i Martin Järveoja i 4 dècimes de segon en relació als seus companys d'equip, els espanyols Dani Sordo i Marc Martí. Donat que aquesta era l'única cronometrada que es programava al llarg del dia, aquests tres mateixos equips eren els qui ocupaven les places de podi provisional a l'entrada al parc tancat.

Així doncs el gruix de la primera etapa es celebrava a partir de divendres, amb un bucle de 4 trams que es celebrava matí i tarda, generant així un total de 8 proves especials de 125,46 km de distància. La calor i la pols acumulada en les pistes era important, amb el que l'ordre de sortida era clau; en aquestes condicions els pilots que sortien endarrerits treien petroli de la seva poca puntuació al mundial, així Kris Meeke i Paul Nagle primer i Juho Hänninen i Kaj Lindström després, aconseguien liderar momentàniament la provisional amb un escratx cadascun en les dues primeres proves especials del dia.

Dani Sordo i Marc Martí s'imposaven en la tercera prova del matí, mentre que els irlandesos de Citroën, Kris Meeke i Paul Nagle, tornaven a liderar provisionalment la ronda italiana, instants abans de fer una de les seves i bolcar el seu C3 WRC en l'última cronometrada del matí, deixant el seu cotxe tan malmès que l'abandonament era obligat a l'entrada del parc de les assistències intermèdies. Per a Dani Sordo i Marc Martí aquesta quarta prova cronometrada tampoc era gaire positiva, doncs una averia del turbo els feia perdre de l'ordre d'1 minut, i amb ell quedaven gairebé fora de la zona de punts, mentre que Craig Breen i Scott Martin, i Elfyn Evans i Daniel Barritt ja eren fora de competició en trencar el canvi de velocitats i per sortida de pista respectivament.

Enmig de tot aquest inici de ral·li un tan foll, qui aconseguia passar a liderar el ral·li era el neozelandès Hayden Paddon i el seu copilot britànic Sebastian Marshall, els quals feien entrada a les assistències amb 4,3 segons de marge vers Juho Hänninen i Kaj Lindström i 4,4 segons en relació als noruecs Mads Østberg i Ola Fløene.

Per la tarda, en tornar a passar per les especials, la parella espanyola de Hyundai s'enfonsava encara més en no haver-se reparat com era degut el turbo del seu i20 Coupé WRC en les dues primeres especials del bucle, mentre que els finlandesos de Toyota Esapekka Lappi i Jane Ferm hi marcaven els seus dos primers millors temps al mundial. En l'enllaç entre el segon i el tercer tram del bucle, Dani Sordo i Marc Martí acabaven de reparar correctament el turbo del seu i20 Coupé WRC i tancaven la jornada amb els dos escratxs que quedaven per assignar.

En la part alta de la classificació Hayden Paddon i Sebastian Marshall es mantenien en el liderat provisional, si bé per darrera seu aquesta s'estrenyia, i fins a quatre equips hi posaven setge a la seva plaça, unes oposicions encapçalades pels seus companys d'equip Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, i en les que també s'hi trobaven els estonians Ott Tänak i Martin Järveoja, els finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i per últim els noruecs Mads Østberg i Ola Fløene, a 8,2, 9,5, 9,8 i 14,7 segons respectivament.

Els també finlandesos de Toyota Juho Hänninen i Kaj Lindström havien estat formant part d'aquest grup perseguidor en bona part de la jornada, però en l'última cronometrada de l'etapa aquests perdien de cop quatre posicions en malmetre la part frontal del seu Yaris WRC i amb ell el sistema de refrigeració.

Com si una mena de dogma pel recorregut de les cites del mundial hagués estat redactat, l'etapa sabatina tornava a ser la més llarga de tota la cita amb 143,16 km cronometrats al llarg de 6 proves, les quals es trobaven repartides al llarg de 3 trams que formaven un bucle i pel que s'hi passava en dues ocasions.

Els líders, Hayden Paddon i Sebastian Marshall, s'anotaven el millor temps en la primera especial del dia, mentre que a partir de la segona els pilots de Hyundai veien com Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul iniciaven una ronda d'hostilitats vers la seva posició de privilegi. Els belgues s'imposaven en el segon tram cronometrat del dia, justament per davant seu, si bé una fallada de frens en la tercera i última del bucle matinal, els feia perdre una mica més d'1 minut i 2 posicions en la general, quedant així fora de les posicions de podi. Ott Tänak i Martin Järveoja, que marcaven el millor temps en aquesta tercera especial, heretaven així la segona plaça, mentre que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila entraven a formar part del grup de pilots amb dret a ruixada de cava el diumenge.

Sortint de les assistències intermèdies, Hayden Paddon i Sebastian Marshall cometien una errada a l'entrada d'un revolt que els portava a menjar-se el voral de la pista causant seriosos danys en les suspensions que després acabarien causant la seva baixa, així Ott Tänak i Martin Järveoja passaven a liderar la prova mentre que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul tornaven a ocupar places de podi.

Els estonians, que sumaven dos nous escratxs al llarg de la tarda, feien entrada així al parc tancat de l'Alguer amb 24,3 segons de marge vers Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, mentre que el coixí en relació a Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul s'elevava fins a 1 minut i 2,2 segons. Per darrera dels pilots de Hyundai calia anar a buscar els quarts classificats a 2 minuts i 10,8 segons, els finlandesos Esapekka Lappi i Janne Ferm, els quals amb un nou escratx a la darrera cronometrada de la jornada, superaven als seus companys i compatriotes Juho Hänninen i Kaj Lindström, si bé les seves opcions de pescar una posició al podi es limitaven algun incident dominical.

4 proves cronometrades sense assistències servien per tancar l'edició de la cita italiana, en total es programaven per diumenge 42,04 km cronometrats, una distància massa curta com per esperar canvis rellevants en les tres primeres posicions, tot i això Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila ho van seguir provant amb un molt bon temps a la primera especial dominical, on retallaven 5 segons als líders, però en calar el motor del seu Yaris WRC en l'especial següent, aquests perdien prop de 7 segons i amb ells tota opció a assaltar el liderat.

Les dues últimes cronometrades del ral·li tenien poca història més enllà de dos nous escratxs d'Esapekka Lappi i Janne Ferm, que d'aquesta manera s'emportaven els 5 punts extra del “Power Stage” i començaven a llaurar-se un futur molt prometedor al màxim nivell de l'especialitat.

Així doncs, un cop disputades les 19 proves especials cronometrades del programa i amb els 41 equips participants que havien aconseguit superar la darrera jornada del ral·li dins el parc tancat de l'Alguer, es donava per conclòs el 14è Ral·li de Sardenya amb la victòria d'Ott Tänak i Martin Järveoja, la primera que els pilots estonians aconseguien en la seva carrera al mundial. Els protegits d'M-Sport invertien un total de 3 hores 25 minuts i 15,1 segons en recórrer els 312,66 km cronometrats, o el que és el mateix, 12,3 segons menys que els finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila que d'aquesta manera sumaven el seu 60è podi. El podi era tancat pes belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, els quals precisaven 1 minut i 7,7 segons més que els guanyadors.

Una averia de frens condemnava a Neuville-Gilsoul a tancar el podi sard.

En la categoria intermèdia, el WRC-2, en quan els trams de debò van entrar en acció el divendres pel matí, els txecs Jan Kopecký i Pavel Dresler es llauraven un ferm liderat amb 5 escratxs i un segon millor temps en les 8 cronometrades de la segona jornada, amb el que els homes d'Škoda se n'anaven a dormir amb un marge que rondava el minut vers els noruecs Ole-Christian Veiby i Stig Skjærmoen.

Al llarg de l'etapa sabatina i dominical, els líders txecs van seguir ampliant distàncies al capdavant de la general provisional, amb el que els pilots s'anotaven la victòria per una mica més de 2 minuts de marge vers els seus rivals noruecs. Els tercers classificats calia buscar-los a 7 minuts dels guanyadors.

En clau de campionat el resultat de la prova tenia poca rellevància, doncs els pilots que copaven la part més alta de la provisional no eren presents a la rampa de sortida del ral·li, mentre que Jan Kopecký tot just feia la seva segona aparició al certamen després del Monte-Carlo inaugural, on hi havia acabat en segona posició per darrera d'Andreas Mikkelsen, amb el que el txec acumulava 43 punts, força lluny dels 100 del seu company d'equip i líder destacat Pontus Tidemand.

Kopecký-Dresler donaven un seriós correctiu als seus rivals de categoria.

En la classe reservada als vehicles de dues rodes motrius, el WRC-3, al llarg de les primeres especials del divendres al matí s'establia un duel tancat entre els catalans Nil Solans i Miquel Ibañez amb els francesos Terry Folb i Christopher Guieu per la primera posició. A la sortida de les assistències intermèdies aquesta lluita es va anar clarificant en favor de la parella barcelonina fins al punt que aquests feien ingrés al parc tancat al terme de la segona jornada amb una mica més de mig minut de marge.

Amb dos escratxs consecutius en les dues primeres especials sabatines, els líders s'afermaven en la seva posició assolint un gap proper al minut. A partir de llavors els catalans passaven a fer un pilotatge intel·ligent, i amb dos millors registres més, aquests s'anotaven la victòria a la ronda sarda, la qual després de dos segons llocs en les dues aparicions anteriors al certamen, llençaven al de Matadepera al liderat provisional amb 11 punts de marge vers el francès Raphaël Astier.

A més a més, aquesta victòria absoluta entre els vehicles de dues rodes motrius de la parella catalana, esdevenia també en una victòria entre els més joves del campionat, de fet només els participants de la junior eren els qui aconseguien completar el recorregut amb un vehicle de dues rodes motrius, pel que Nil Solans comptava ja amb dues victòries de dues possibles en el certamen i començava a despuntar amb 20 i 29 punts de marge vers els francesos Nicolas Ciamin i Terry Folb respectivament.

Solans-Ibañez guanyaven tot el que podien guanyar a Sardenya i passaven a liderar WRC-3 i JWRC.

En el campionat de pilots, Sébastien Ogier pagava un preu molt car el fet d'arribar a Sardenya com a líder de la provisional i haver hagut d'obrir pista al llarg de les dues primeres jornades, doncs el provençal, tot i les nombroses baixes i incidències no passava del cinquè lloc a la conclusió del ral·li; tot i això el campió mundial en vigència mantenia la seva posició de privilegi per 18 punts de marge vers el belga Thierry Neuville. Per darrera del pilot de Hyundai, Ott Tänak superava per 1 sol punt a Jari-Matti Latvala gràcies a la seva primera victòria, pasant a tancar així les posicions de podi.

Pilot	Punts
Sébastien Ogier	141
Thierry Neuville	123
Ott Tänak	108

En el campionat de constructors M-Sport tornava a ser per cinquena vegada en la temporada la marca que més punts obtenia en una cita individual, amb el que el preparador britànic assolia un marge de 40 punts vers els seus més immediats perseguidors, els coreans establerts a Alemanya de Hyundai, marca que alhora veia com Toyota escurçava distàncies per darrera amb el 2n i 4t lloc dels seus pilots finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i Esapekka Lappi i Janne Ferm.

Constructor	Punts
M-Sport	234
Hyundai	194
Toyota	143