Amb ordres d'equip entremig, Colin McRae i Nicky Grist guanyaven la prova.

El diumenge 11 de juny de 2000 finalitzava a Itea el 47è Ral·li Acròpolis, cita que suposava l'equador del campionat del mòn de ral·lis. La prova, que gaudia de puntuabilitat per als campionats del mòn de pilots, marques i producció s'iniciava el dijous 8 de juny als peus de l'Acropolis de la capital, Atenes amb 117 equips presents a la rampa de sortida de 120 inscrits. El recorregut de l'edició era especialment dur, amb un total de 19 especials de 390,27 km de distància, algunes d'elles eren lentes i pedregoses que posaven en compromís la integritat dels motors. 48 equips van ser presents a la cerimònia de clausura.

Quan Sainz-Moya es van fer amb el liderat, es van aturar en el tram per cedir el liderat als seus companys d'equip..

L'Acropolis va complir a la perfecció la seva antonomàsia de duresa i ja en el primer tram Freddy Loix i Sven Smeets arrencaven una roda del seu Mitsubishi Carisma GT Evo VI que els va fer abandonar en la següent especial amb la suspensió irreparable, mentrestant Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, segons en sortir a pista, ocupaven la primera posició del ral·li fins que en la tercera especial cronometrada del dia els finlandesos de Peugeot volcaven el seu 206 WRC i perdien més de 8 minuts en acabar l'especial amb una roda mig arrancada.

En aquest tercer tram, Thiva, també van patir infortunis Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki que perdien 3 minuts a causa d'un cop, mentre que Petter Solberg i Phil Mills patien una sortida de pista, Kenneth Eriksson i Staffan Parmander trencaven el canvi de marxes del seu Hyundai Accent WRC, Luis Climent i Alex Romaní arrencaven una roda del Škoda Octavia WRC oficial i per últim Markko Märtin i Michael Park trencaven el motor del seu Toyota Corolla WRC privat.

Tots aquests incidents deixaven com a líders els dos Ford Focus WRC oficials, que partint a pista en posicions endarrerides podien imprimir un ritme més fort als seus cotxes, sent els britànics Colin McRae i Nicky Grist qui duien la davantera. Per darrera els dos Subaru de Richard Burns i Robert Reid i Juha Kankkunen i Juha Repo seguien l'estela dels Ford fins que uns problemes de frens en el dels britànics i un conat d'incendi en el dels finlandesos els feien perdre un temps valuós, un cas semblant era el SEAT Córdoba WRC de Didier Auriol i Denis Giraudet, que arribant a rodar en quarta posició, es va trencar la direcció del seu cotxe i els francesos queien fins la setena posició.

En el quart tram es certificava l'abandonament de Mäkinen-Mannisenmäki en perdre una roda del seu Lancer Evo VI, mentre que Robert Reid patia un desmai al final de la jornada a causa de la forta calor, això deixava en tercera posició a la neutralització de la primera jornada el Peugeot 206 WRC de François Delecour i Daniel Grataloup amb un minut d'avantatge vers els Subaru.

En la segona especial de la segona jornada, Medenitsa, la duresa de la prova es va cobrar una nova victima quan François Delecour i Daniel Grataloup trencaven la suspensió del seu cotxe i perdien 5 minuts i mig i la seva posició de podi en favor de Richard Burns i Robert Reid, els quals malgrat intentar exprèmer al màxim el seu cotxe, la suspensió cedia en les parts més dures, obligant als britànics alçar el peu de l'accelerador.

En la segona passada per Medenitsa Delecour-Grataloup tornaven a trencar la suspensió i en aquesta ocasió amb incendi inclós, que un cop esgotats els extintors, van haver d'apagar amb terra. Els seus companys a Peugeot, Grönholm-Rautiainen abandonaven definitivament la prova quan en la novena cronometrada trencaven el motor del seu 206 WRC, especial on precisament Sainz-Moya es quedaven sense frens en el tren posterior del seu Focus WRC, malgrat que van poder reparar l'averia, no van tenir temps de purgar el sistema i els espanyols van perdre uns segons molt valuosos amb els seus companys d'equip acabant la segona etapa a 48,1 segons de McRae-Grist, per darrera d'ells i a 3 minuts del líder, figurava el Subaru de Burns-Reid.

El doblet de Ford semblava estar pràcticament lligat, i per tal d'evitar còrrer més riscs dels que ja per se l'Acropolis deparava als seus concursants, Malcolm Wilson va donar l'ordre de respectar les posicions a la neutralització de la segona jornada. El doblet semblava estar més a tocar quan el Subaru Impreza de Richard Burns i Robert Reid abandonava amb el motor trencat, malgrat tot Carlos Sainz i Luis Moya no van pendre tantes precaucions com els seus companys d'equip britànics i poc a poc van aconseguir retallar distàncies fins a situar-se en la primera posició general del ral·li a falta de celebrar-se 4 trams cronometrats.

Malgrat arribar al darrer tram amb un minut i mig d'avantatge vers Colin McRae i Nicky Grist, Carlos Sainz i Luis Moya van aturar el seu cotxe durant dos minuts a 50 metres de finalitzar l'última especial, constatant així que haguessin pogut guanyar el ral·li però que acataven les ordres d'equip i cedien l'honor de guanyar als seus companys d'equip, que d'aquesta manera el pilot escocès aconseguia la seva vintena victòria. Per darrera d'ells Juha Kankkunen i Juha Repo va aconseguir superar el Subaru Impreza WRC privat de Toshi Arai i Roger Freeman i poguer-se situar en tercera posició del podi a 6 minuts i 38,3 segons del lider.

Els abandonaments de bona part dels favorits va permetre a Kankkunen-Repo pujar al podi.

En la categoria de producció el ral·li va estar molt disputat en la seva primera jornada, fins que a Medenitsa Claudio Marcelo Menzi i Edgardo Galindo cedien molt temps, deixant en primera posició als seus companys d'equip i compatriotes Gabriel Pozzo i Rodolfo Amelio Ortíz. Els argentins van fer un canvi de ritme en les dues darreres especials del dia per tal de confirmar la primera plaça. Tot i que en la tercera jornada van cedir terreny, els argentins van aconseguir guanyar el seu primer ral·li amb certa solvència el que els permetia instal·lar-se en la general en tercera posició, just per darrera dels dos principals animadors de la categoria, Manfred Stohl, tercer al ral·li i líder provisional, i Gustavo Trelles, segon a la cita i a la general.

Primera victòria per a Pozzo-Ortíz .

Els abandonaments de Richard Burns, Marcus Grönholm i Tommi Mäkinen, van permetre als homes de Ford, tan Colin McRae com Carlos Sainz, entrar de nou a la lluita del campionat de pilots si bé el britànic Richard Burns gaudia encara d'un cert marge vers els seus rivals.

Pilot

Punts

Richard Burns

38

Marcus Grönholm

Colin McRae

24

24

Tommi Mäkinen

Carlos Sainz

23

23

En el campionat de marques el doblet de Ford permetia als de l'òval desenganxar-se dels de Peugeot en la lluita per la segona plaça, alhora que retallaven la meitat de la distància que Subaru els hi havia aconseguit treure en les sis proves celebrades anteriorment.

Constructor
Punts

Subaru

58

Ford

47

Peugeot

31

Tänak-Järveoja aconseguien finalment la seva primera victòria al mundial.

Figurant com la setena ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis, i que per tant marcava l'equador del certamen, el 14è Ral·li de Sardenya finalitzava el diumenge 11 de juny de 2017 a l'Alguer. La ronda sarda, que era puntuable pels campionats de pilots, constructors, WRC-2, WRC-3 i mundial junior, tenia 19 proves especials cronometrades en el seu programa d'una distància total competitiva de 312,66 km, les quals eren iniciades per 53 equips dels 55 que prèviament havien formalitzat la seva inscripció, el dijous 8 de juny. 41 equips participants eren presents a la cerimònia de clausura.

La cita sarda va esdevenir una autèntica trenca-cotxes, conservant la mecànica Latvala-Anttila s'apuntaven un nou podi.

Una breu especial espectacle de 2 km de distància, i programada per les 6 de la tarda del dijous, servia per donar el tret de sortida a l'edició, en la que els pilots belgues de Hyundai Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul hi aconseguien el registre més baix per 2 dècimes de segon de marge vers els estonians d'M-Sport Ott Tänak i Martin Järveoja i 4 dècimes de segon en relació als seus companys d'equip, els espanyols Dani Sordo i Marc Martí. Donat que aquesta era l'única cronometrada que es programava al llarg del dia, aquests tres mateixos equips eren els qui ocupaven les places de podi provisional a l'entrada al parc tancat.

Així doncs el gruix de la primera etapa es celebrava a partir de divendres, amb un bucle de 4 trams que es celebrava matí i tarda, generant així un total de 8 proves especials de 125,46 km de distància. La calor i la pols acumulada en les pistes era important, amb el que l'ordre de sortida era clau; en aquestes condicions els pilots que sortien endarrerits treien petroli de la seva poca puntuació al mundial, així Kris Meeke i Paul Nagle primer i Juho Hänninen i Kaj Lindström després, aconseguien liderar momentàniament la provisional amb un escratx cadascun en les dues primeres proves especials del dia.

Dani Sordo i Marc Martí s'imposaven en la tercera prova del matí, mentre que els irlandesos de Citroën, Kris Meeke i Paul Nagle, tornaven a liderar provisionalment la ronda italiana, instants abans de fer una de les seves i bolcar el seu C3 WRC en l'última cronometrada del matí, deixant el seu cotxe tan malmès que l'abandonament era obligat a l'entrada del parc de les assistències intermèdies. Per a Dani Sordo i Marc Martí aquesta quarta prova cronometrada tampoc era gaire positiva, doncs una averia del turbo els feia perdre de l'ordre d'1 minut, i amb ell quedaven gairebé fora de la zona de punts, mentre que Craig Breen i Scott Martin, i Elfyn Evans i Daniel Barritt ja eren fora de competició en trencar el canvi de velocitats i per sortida de pista respectivament.

Enmig de tot aquest inici de ral·li un tan foll, qui aconseguia passar a liderar el ral·li era el neozelandès Hayden Paddon i el seu copilot britànic Sebastian Marshall, els quals feien entrada a les assistències amb 4,3 segons de marge vers Juho Hänninen i Kaj Lindström i 4,4 segons en relació als noruecs Mads Østberg i Ola Fløene.

Per la tarda, en tornar a passar per les especials, la parella espanyola de Hyundai s'enfonsava encara més en no haver-se reparat com era degut el turbo del seu i20 Coupé WRC en les dues primeres especials del bucle, mentre que els finlandesos de Toyota Esapekka Lappi i Jane Ferm hi marcaven els seus dos primers millors temps al mundial. En l'enllaç entre el segon i el tercer tram del bucle, Dani Sordo i Marc Martí acabaven de reparar correctament el turbo del seu i20 Coupé WRC i tancaven la jornada amb els dos escratxs que quedaven per assignar.

En la part alta de la classificació Hayden Paddon i Sebastian Marshall es mantenien en el liderat provisional, si bé per darrera seu aquesta s'estrenyia, i fins a quatre equips hi posaven setge a la seva plaça, unes oposicions encapçalades pels seus companys d'equip Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, i en les que també s'hi trobaven els estonians Ott Tänak i Martin Järveoja, els finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i per últim els noruecs Mads Østberg i Ola Fløene, a 8,2, 9,5, 9,8 i 14,7 segons respectivament.

Els també finlandesos de Toyota Juho Hänninen i Kaj Lindström havien estat formant part d'aquest grup perseguidor en bona part de la jornada, però en l'última cronometrada de l'etapa aquests perdien de cop quatre posicions en malmetre la part frontal del seu Yaris WRC i amb ell el sistema de refrigeració.

Com si una mena de dogma pel recorregut de les cites del mundial hagués estat redactat, l'etapa sabatina tornava a ser la més llarga de tota la cita amb 143,16 km cronometrats al llarg de 6 proves, les quals es trobaven repartides al llarg de 3 trams que formaven un bucle i pel que s'hi passava en dues ocasions.

Els líders, Hayden Paddon i Sebastian Marshall, s'anotaven el millor temps en la primera especial del dia, mentre que a partir de la segona els pilots de Hyundai veien com Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul iniciaven una ronda d'hostilitats vers la seva posició de privilegi. Els belgues s'imposaven en el segon tram cronometrat del dia, justament per davant seu, si bé una fallada de frens en la tercera i última del bucle matinal, els feia perdre una mica més d'1 minut i 2 posicions en la general, quedant així fora de les posicions de podi. Ott Tänak i Martin Järveoja, que marcaven el millor temps en aquesta tercera especial, heretaven així la segona plaça, mentre que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila entraven a formar part del grup de pilots amb dret a ruixada de cava el diumenge.

Sortint de les assistències intermèdies, Hayden Paddon i Sebastian Marshall cometien una errada a l'entrada d'un revolt que els portava a menjar-se el voral de la pista causant seriosos danys en les suspensions que després acabarien causant la seva baixa, així Ott Tänak i Martin Järveoja passaven a liderar la prova mentre que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul tornaven a ocupar places de podi.

Els estonians, que sumaven dos nous escratxs al llarg de la tarda, feien entrada així al parc tancat de l'Alguer amb 24,3 segons de marge vers Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, mentre que el coixí en relació a Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul s'elevava fins a 1 minut i 2,2 segons. Per darrera dels pilots de Hyundai calia anar a buscar els quarts classificats a 2 minuts i 10,8 segons, els finlandesos Esapekka Lappi i Janne Ferm, els quals amb un nou escratx a la darrera cronometrada de la jornada, superaven als seus companys i compatriotes Juho Hänninen i Kaj Lindström, si bé les seves opcions de pescar una posició al podi es limitaven algun incident dominical.

4 proves cronometrades sense assistències servien per tancar l'edició de la cita italiana, en total es programaven per diumenge 42,04 km cronometrats, una distància massa curta com per esperar canvis rellevants en les tres primeres posicions, tot i això Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila ho van seguir provant amb un molt bon temps a la primera especial dominical, on retallaven 5 segons als líders, però en calar el motor del seu Yaris WRC en l'especial següent, aquests perdien prop de 7 segons i amb ells tota opció a assaltar el liderat.

Les dues últimes cronometrades del ral·li tenien poca història més enllà de dos nous escratxs d'Esapekka Lappi i Janne Ferm, que d'aquesta manera s'emportaven els 5 punts extra del “Power Stage” i començaven a llaurar-se un futur molt prometedor al màxim nivell de l'especialitat.

Així doncs, un cop disputades les 19 proves especials cronometrades del programa i amb els 41 equips participants que havien aconseguit superar la darrera jornada del ral·li dins el parc tancat de l'Alguer, es donava per conclòs el 14è Ral·li de Sardenya amb la victòria d'Ott Tänak i Martin Järveoja, la primera que els pilots estonians aconseguien en la seva carrera al mundial. Els protegits d'M-Sport invertien un total de 3 hores 25 minuts i 15,1 segons en recórrer els 312,66 km cronometrats, o el que és el mateix, 12,3 segons menys que els finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila que d'aquesta manera sumaven el seu 60è podi. El podi era tancat pes belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, els quals precisaven 1 minut i 7,7 segons més que els guanyadors.

Una averia de frens condemnava a Neuville-Gilsoul a tancar el podi sard.

En la categoria intermèdia, el WRC-2, en quan els trams de debò van entrar en acció el divendres pel matí, els txecs Jan Kopecký i Pavel Dresler es llauraven un ferm liderat amb 5 escratxs i un segon millor temps en les 8 cronometrades de la segona jornada, amb el que els homes d'Škoda se n'anaven a dormir amb un marge que rondava el minut vers els noruecs Ole-Christian Veiby i Stig Skjærmoen.

Al llarg de l'etapa sabatina i dominical, els líders txecs van seguir ampliant distàncies al capdavant de la general provisional, amb el que els pilots s'anotaven la victòria per una mica més de 2 minuts de marge vers els seus rivals noruecs. Els tercers classificats calia buscar-los a 7 minuts dels guanyadors.

En clau de campionat el resultat de la prova tenia poca rellevància, doncs els pilots que copaven la part més alta de la provisional no eren presents a la rampa de sortida del ral·li, mentre que Jan Kopecký tot just feia la seva segona aparició al certamen després del Monte-Carlo inaugural, on hi havia acabat en segona posició per darrera d'Andreas Mikkelsen, amb el que el txec acumulava 43 punts, força lluny dels 100 del seu company d'equip i líder destacat Pontus Tidemand.

Kopecký-Dresler donaven un seriós correctiu als seus rivals de categoria.

En la classe reservada als vehicles de dues rodes motrius, el WRC-3, al llarg de les primeres especials del divendres al matí s'establia un duel tancat entre els catalans Nil Solans i Miquel Ibañez amb els francesos Terry Folb i Christopher Guieu per la primera posició. A la sortida de les assistències intermèdies aquesta lluita es va anar clarificant en favor de la parella barcelonina fins al punt que aquests feien ingrés al parc tancat al terme de la segona jornada amb una mica més de mig minut de marge.

Amb dos escratxs consecutius en les dues primeres especials sabatines, els líders s'afermaven en la seva posició assolint un gap proper al minut. A partir de llavors els catalans passaven a fer un pilotatge intel·ligent, i amb dos millors registres més, aquests s'anotaven la victòria a la ronda sarda, la qual després de dos segons llocs en les dues aparicions anteriors al certamen, llençaven al de Matadepera al liderat provisional amb 11 punts de marge vers el francès Raphaël Astier.

A més a més, aquesta victòria absoluta entre els vehicles de dues rodes motrius de la parella catalana, esdevenia també en una victòria entre els més joves del campionat, de fet només els participants de la junior eren els qui aconseguien completar el recorregut amb un vehicle de dues rodes motrius, pel que Nil Solans comptava ja amb dues victòries de dues possibles en el certamen i començava a despuntar amb 20 i 29 punts de marge vers els francesos Nicolas Ciamin i Terry Folb respectivament.

Solans-Ibañez guanyaven tot el que podien guanyar a Sardenya i passaven a liderar WRC-3 i JWRC.

En el campionat de pilots, Sébastien Ogier pagava un preu molt car el fet d'arribar a Sardenya com a líder de la provisional i haver hagut d'obrir pista al llarg de les dues primeres jornades, doncs el provençal, tot i les nombroses baixes i incidències no passava del cinquè lloc a la conclusió del ral·li; tot i això el campió mundial en vigència mantenia la seva posició de privilegi per 18 punts de marge vers el belga Thierry Neuville. Per darrera del pilot de Hyundai, Ott Tänak superava per 1 sol punt a Jari-Matti Latvala gràcies a la seva primera victòria, pasant a tancar així les posicions de podi.

Pilot

Punts

Sébastien Ogier

141

Thierry Neuville

123

Ott Tänak

108

En el campionat de constructors M-Sport tornava a ser per cinquena vegada en la temporada la marca que més punts obtenia en una cita individual, amb el que el preparador britànic assolia un marge de 40 punts vers els seus més immediats perseguidors, els coreans establerts a Alemanya de Hyundai, marca que alhora veia com Toyota escurçava distàncies per darrera amb el 2n i 4t lloc dels seus pilots finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i Esapekka Lappi i Janne Ferm.

Constructor
Punts

M-Sport

234

Hyundai

194

Toyota

143