En un ral·li que no havien estat nominats per Hyundai, Neuville-Gilsoul aconseguien la seva segona victòria al mundial. Sisena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el diumenge 12 de juny de 2016 l'Alguer era escenari de la cerimònia de clausura del 13è Ral·li de Sardenya. La prova italiana, que era puntuable pels campionats de pilots, constructors i mundials WRC-2 i WRC-3, aplegava fins a 49 equips inscrits en la seva llista oficial, dels que 45 es van disposar a iniciar el dijous 9 de juny des de la pertinent rampa de sortida a afrontar un recorregut que l'organització havia programat a 19 proves especials de 324,32 km cronometrats. Tres dies més tard, 32 equips aconseguien completar el ral·li. Latvala-Anttila van perseguir la victòria al llarg del divendres i del dissabte, pero els va ser impossible. Una curta superespecial espectacle de 2 km de distància celebrada a Ittiri el dijous a les 18h, donava el tret de sortida al ral·li sard, en la que els provençals Sébastien Ogier i Julien Ingrassia hi aconseguien el millor registre en reduir tres dècimes de segon els cronos que marcaven ex-aequo els seus companys d'equip a Volkswagen, els finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, així com dels estonis de Ford Ott Tänak i Raigo Mõlder. No va ser fins l'endemà divendres que el ral·li propiament dit s'iniciava amb 4 trams que es celebraven en dues ocasions cadascun, el que generava un total de vuit proves especials que assolien una distància cronometrada total de 100,86 km, als que calia afegir-hi els 2 km del dijous a la tarda per tal de completar la primera etapa. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s'imposaven en el primer dels trams cronometrats del divendres, amb el que la parella finlandesa de Volkswagen passava a liderar la general provisional. En el segon dels trams de la jornada peró, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, malgrat tenir un ordre de sortida desfavorable, aconseguien el seu segon escratx al ral·li, gràcies al qual la parella recuperava el liderat. Va ser peró un cant de sirena, doncs amb la feixuga labor d'haver de netejar la pista de grava i pols, els francesos van anar perdent terreny en les successives especials. El relleu en el protagonisme el preniem llavors els belgues de Hyundai Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, que amb dos escratxs consecutius en els dos trams que restaven al bucle matinal, els pilots aconseguien passar a liderar el ral·li, desplaçant de la primera posició a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, que havien aconseguit retornar al liderat provisional al terme del tercer tram del dia amb el primer escratx dels belgues. Per la tarda, en les segones passades per les especials, belgues i finlandesos es van immiscir en una lluita tancada per la victòria; primer els de Volkswagen aconseguien el millor temps en el cinquè tram de la jornada i recuperaven el liderat, peró acte seguit arribava la reacció dels pilots del Hyundai NG i20 WRC, que amb tres escratxs consecutius en els tres trams que restaven de la jornada, no només recuperaven la primera posició, amb el seu primer escratx vespertí, sino que a més a més completaven el recorregut de la primera etapa amb 11,1 segons de marge vers els seus més immediats rivals. L'harmonia que existia entre Sébastien Ogier i Julien Ingrassia amb el seu Volkswagen Polo R WRC, així com la menor gravetat d'ahver d'obrir pista en les segones passades per les especials, permetia als francesos fer entrada al parc tancat en la tercera posició provisional a 40,3 segons dels líders, precedint una lluita de noruegs per la quarta posició entre els seus altres companys, Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, i Mads Østberg i Ola Fløene, del que en sortien victoriosos els primers per 1 segon. Dani Sordo i el català Marc Martí, eren sisens en terra de ningú mostrant-se disconformes per no acabar-se de trobar a gust amb el seu cotxe. La segona jornada del ral·li era la més llarga de totes, amb 177,70 km de lluita contra el cronómetre al llarg de 6 proves especials, pel que el seu devenir hauria de servir per deixar decidit en bona part el ral·li. El neerlandès Kevin Abbring i el seu navegant britànic Sebastien Marshall s'imposaven en el primer dels trams cronometrats del dia, un cop havien superat els problemes de tracció que tenia el seu Hyundai i20 WRC, la versió anterior. Ott Tänak i Raigo Mõlder feien el mateix en el segon tram de la jornada, mentre que en el tercer d'ells, Monte Lerno de 44,26 km de distància, arribaven les hostilitats reals entre els pilots capdaventers. Mads Østberg i Ola Fløene hi aconseguien el seu primer escratx en tot el ral·li, gràcies al qual la parella noruega prenia la quarta posició als seus compatriotes Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, mentre que per davant Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, amb el segon millor temps a l'especial, aconseguia reduir el gap que tenien vers els líders fins als 2,9 segons. En sortir de les assistències Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul reestablien les distàncies superiors als 10 segons en guanyar la quarta prova cronometrada de la jornada, mentre que en la cinquena Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila feien una mica l'acordió en imposar-s'hi i escurçar tan sols 8 dècimes de segon als líders. Finalment els belgues, en una tarda d'alt rendiment, aconseguien el millor temps en la segona passada per Monte Lerno, si bé només aconseguien interposar 3,2 segons amb la parella finlandesa de Volkswagen, que hi aconseguia el segon millor registre. Així doncs s'arribava a la neutralització de la segona etapa, en la que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul hi arribaven amb 16,1 segons de marge vers Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, que deixarien d'obrir pista de cara a la jornada final dominical, es trobaven ja 1 minut i 15,0 segons dels líders amb el que les opcions dels campions mundials de progressar més enllà de la tercera posició, passaven per algún tipus d'incident dels dos equips que els precedien, doncs la distància cronometrada que els participants tenien per endavant era de tan sols 41,76 km, menys que l'especial que justament acabaven de completar. Qui no entrava a L'Alguer el dissabte al vespre per la seva pròpia roda eren els dos equips noruegs que havien estat batallant per la quarta posició. Andreas Mikkelsen i Anders Jæger patien una sortida de pista en la cinquena especial cronometrada després de colisionar amb una roca en una secció molt ràpida, mentre que en la sisena i última, i quan faltaven pocs metres per arribar al final del tram, Mads Østberg i Ola Fløene es veien fora de la competició per una averia de motor. El pilo càntabre Dani Sordo i el seu copilot català Marc Martí eren els principals beneficiaris d'aquests dos incidents, doncs assolien la quarta posició provisional, una plaça que a priori hauria de ser definitiva doncs el marge amb els cinquens classificats, Ott Tänak i Raigo Mõlder, era de 2 minuts i 31,4 segons. Els belgues sortien disposats a vèncer en la jornada dominical final, i amb aquest convenciment s'imposaven en la primera i la tercera prova especial de l'última jornada, mentre que en la segona prova especial, només es veien superats per la parella francesa de M-Sport, Eric Camilli i Benjamin Veillas, així doncs, amb un coixí de 25,7 segons vers Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, els pilots de Hyundai no van assumir riscs en el Power Stage final, en el que van marcar el cinquè millor registre a 2 segons de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, que veien compensada la seva labor d'haver hagut s'obrir pista dues jornades amb els 3 punts extra d'aquest últim tram. Completades doncs les 19 proves especials cronometrades del programa del 13è Ral·li de Sardenya, els pilots Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul es donaven el pertinent bany al Mar Mediterrani com els guanyadors de la prova en aturar el cronòmetre en un temps total de 3 hores 35 minuts i 25,8 segons, victòria que suposava la segona en el seu palmarès al mundial de ral·lis. Per darrera seu, a 24,8 segons, fitxaven els finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, mentre que una altra parella de Volkswagen, la formada per Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tancaven el podi sard a 1 minut i 37,8 segons dels guanyadors.
Malgrat obrir pista en un 86,5% del recorregut, Ogier-Ingrassia aconseguien una plaça de podi i guanyar el Power Stage. En categoria WRC-2 els finlandesos Teemu Suninen i Mikko Markkula començaven el seu devenir a la cita sarda amb molt força, imposant-se en 4 de les sis primeres especials cronometrades i marcant el segon millor temps en les dues en les que el millor registre se'ls hi escapava, una punxada peró en la setena especial acabava amb la seva bona ratxa i deixava el liderat en mans dels locals Umberto Scandola i Guido d'Amore, que amb un total de 4 escratxs feien entrada al parc tancat de L'Alguer amb 10,1 segons de marge vers Esapekka Lappi i Janne Ferm. L'alegria duraria poc a la parella local, doncs en la primera de les especials cronometrades sabatines, els italians colpejaven contra una roca cap al quilòmetre número onze i cedien la seva primera posició als finlandesos Esapekka Lappi i Janne Ferm. Peró els nous líders havien d'abandonar la competició en la primera passada pel tram rei del ral·li, Monte Lerno, per una averia en el seu Škoda Fabia R5, amb el que els seus compatriotes Teemu Suninen i Mikko Markkula retornaven al liderat de la cita sarda, posició que pràcticament deixaven certificada en guanyar 3 dels 4 trams que restaven, assolint una distància superior al minut de cara a la breu i insignificant jornada dominical, on res interessant va passar. La victòria era la segona de Teemu Suninen en la temporada, la qual li permetia enfilar-se fins la tercera posició provisional de la taula general, a 12 punts del per llavors líder el galès Elfyn Evans.
Suninen-Markkula recuperaven el liderat en l'equador de la segona per no deixar-lo anar ja. La cita sarda, que no era puntuable pel campionat júnior promocionat per Citroën, veia com en la categoria WRC-3 només hi havia 4 Peugeot 208 R2 inscrits, entre els que hi destacava especialment el pilotat pels locals Fabio Andolfi i Manuel Fenoli, autors de tots els escratxs possibles tret de 3 trams, en els que el millor temps anava a parar a mans dels seus compatriotes Damiano De Tomaso i Paolo Rocca que acabaven la prova en segona posició. La victòria que aconseguia Fabio Andolfi permetia al pilot italià situar-se en la segona posició provisional del certamen, a 23 punts del veterà pilot francès Michel Fabre, que a base de participar en cites en les que pràcticament corria sol, s'havia llaurat un ferm liderat amb 3 victòries acumulades.
Andolfi-Fenoli s'imposaven amb autoritat en el WRC-3. En el campionat per a pilots, Sébastien Ogier no aconseguia la victòria des de la ronda sueca, malgrat tot el pilot provençal no s'havia baixat encara en cap moment dels podis, el que permetia al triple campió mundial acumular ja 132 punts, pràcticament el doble del que portava el càntabre Dani Sordo, el qual amb el seu quart 4t lloc consecutiu, pujava fins la segona posició provisional del campionat en superar als dos pilots noruegs, Andreas Mikkelsen i Mads Østberg, que sortien amb les mans buides de la seva visita a la illa italiana.
En el campionat de marques Hyundai no nominava a Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul per puntuar en el seu equip principal, amb el que la victòria que els belgues aconseguien a Sardenya recalava en mans del segon equip de la marca coreana. Per tant en certa manera el resultat de la prova es podia interpretar com una victòria per a Volkswagen, que situava els seus dos cotxes al podi i es distanciava en 21 punts més de Hyundai. M-Sport es mantenia com la tercera marca en discordia, si bé cada cop el preparador britànic tenia més aprop el segon equip de Hyundai.
|
|---|
Sébastien Ogier 
Dani Sordo 
Andreas Mikkelsen 
Volkswagen
Hyundai
M-Sport