Tots els rivals van anar caient un a un el que va facilitar la feina a Hirvonen-Lehtinen.
El diumenge 14 de juny de 2009 es posava punt i final al 56è Ral·li Acropolis a la població de Loutraki i amb la presència de 33 formacions participants en la seva cerimònia de clausura. La cita grega era la setena en el calendari del campionat del mòn de ral·lis, un certamen que en estar integrat per 12 esdeveniments, la seva disputa suposava superar l’equador del mateix. Entregant punts en els campionats de pilots, constructors i producció, a la cerimònia de sortida, celebrada el dijous 11 de juny sobre el canal de Corint, s'hi aplegaven 45 equips dels 47 que prèviament hi havien cursat la seva inscripció, els quals a partir de l’endemà divendres començarien a fer front a un recorregut integrat per 17 especials cronometrades d'una corda de 371,02 km.
Primer podi balsàmic per a Ogier-Ingrassia en el mundial, quan la seva continuitat començava a estar compromesa.
La primera etapa del programa s’iniciava a 2 quarts de 9 del matí i aquesta comptava amb 6 proves especials al llarg de 5 trams cronometrats, o el que és el mateix, només 1 d’ells es disputava en dues ocasions, el que suposava un total de 140,40 km competitius en els què l’ordre de sortida cobrava una importància encara major.
Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, que sortien a tram en sisena posició, es beneficiaven de trobar una pista més neta de grava, i els finlandesos de Ford s’imposaven, per davant dels seus companys d’equip i compatriotes Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, en la primera prova especial del programa per fer-se així amb el lideratge de la classificació provisional. La parella repetia victòria de tram en la següent prova especial, mentre que en aquesta ocasió el segon millor temps era per a Dani Sordo i Marc Martí, qui tanmateix també prenien aquesta posició a la taula general per 1,5 segons de marge vers Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.
La cancel·lació de la tercera prova especial matinal pel mal estat de la mateixa, precipitava el pas dels participants per les assistències remotes d’Itea, d’on en sortien a manca d’uns pocs minuts per a les 2 de la tarda per tal d’afrontar el retorn cap a Loutraki.
Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila es veien privats d’aconseguir el millor registre en les dues primeres proves especials del bucle de la tarda pels dos Citroën C4 WRC del Citroën Junior Team, és a dir, per Evgenyi Nocikov i Dale Moscatt primer, i per Sébastien Ogier i Julien Ingrassia després, si bé els finlandesos hi aconseguien un segon i un tercer millor temps respectivament, i el que era més important, sempre amb un registre inferior als seus més immediats perseguidors, els espanyols de Citroën Dani Sordo i Marc Martí, qui hi aconseguien obrir el gap amb Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen fins als 9,1 segons.
Emperò en la sisena i última prova especial de la jornada, segona passada per la segona cronometrada del dia, el ral·li feia un gir molt important. D’una banda els líders patien una sortida de pista, perdent més de tres minuts i el lideratge, mentre que Dani Sordo i Marc Martí alçaven el peu de l’accelerador de forma deliberada per tal de que l’endemà gaudissin d’una pista més neta, amb el que al capdavant de la classificació provisional hi passaven a figurar els noms de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.
Sense més activitat cronometrada en el programa, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen feien cap al parc tancat de Loutraki a quarts de 8 del vespre en primera posició per 3,0 segons de marge amb Dani Sordo i Marc Martí, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena portaven a terme la maniobra a 21,1 segons dels líders finlandesos i després d’haver hagut d’estar obrint pista al llarg de tot el dia. Petter Solberg i Phil Mills restaven a les portes del podi a 41,8 segons dels primers classificats, mentre que el germà del pilot noruec, Henning Solberg, i el seu compatriota Cato Menkerud tancaven la pinça dels 5 primers classificats a bord del Ford Focus RS WRC’08 de l’equip Stobart a 1 minut i 17,7 segons dels líders i per 1 dècima de segon de marge vers els campions junior en vigència, els provençals Sébastien Ogier i Julien Ingrassia.
La segona etapa suposava creuar el canal de Corint per tal de fer una incursió pel Peloponès, amb un bucle de 3 trams que en celebrar-se matí i tarda, es generaven les 6 proves especials de l’etapa de 135,36 km de lluita contra el cronòmetre. Del parc tancat de Loutraki el primer equip participant en sortia a 2 quarts de 9 del matí en punt, mentre que el seu retorn s’esperava cap als volts d’1 quart de 8 del vespre, un cop superades les assistències de 45 minuts de final d’etapa, si bé aquesta operació es podia allargar fins a 2 quarts d’11 de la nit.
Només arrancar la jornada sabatina saltava la noticia, Sébastien Loeb i Daniel Elena patien un espectacular accident a alta velocitat, que deixava el seu Citroën C4 WRC per la ferralla i per tant el seu lloc al podi passava a estar ocupat per Petter Solberg i Phil Mills.
Noruec i gal·lès reduïen substancialment les distàncies amb Dani Sordo i Marc Martí en marcar el segon millor temps en l’especial central del bucle matinal per darrera d’Evgeniy Novikov i Dale Moscatt, mentre que en la darrera d’elles, els pilots que foren campions del món l’any 2003, hi marcaven l’escratx ex-aequo amb els líders Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. Alhora, Dani Sordo i Marc Martí es menjaven una roca del voral en tallar massa un viratge, veient-se obligats a abandonar la competició, roca contra la que també hi picaven Hennig Solberg i Cato Menkerud, corrent la mateixa fortuna que els pilots de Citroën.
Així doncs, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia que en la primera prova especial competitiva del dia havien aconseguit superar a Henning Solberg i Cato Menkerud en la classificació, veien com de sortir de Loutraki en la sisena posició provisional, ara en retornar-hi per a les assistències intermèdies, eren tercers a 1 minut i 16,8 segons dels líders, i a més a més, amb un marge pràcticament idèntic vers els quarts classificats, els escandinaus Mads Østberg i Jonas Andersson, el que donava força estabilitat a la seva posició.
Com en el matí, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s’imposaven en la primera cronometrada del bucle i els finlandesos de Ford començaven a assetjar la quarta posició del Subaru Impreza S14 WRC de Mads Østberg i Jonas Andersson.
Si bé en la cronometrada següent el registre més baix tornava a ser per a Evgeniy Novikov i Dale Moscatt, el segon millor crono corresponia a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, mentre que, les suspensions començaven a mostrar el seu esgotament i tan Petter Solberg i Phil Mills, com Mads Østberg i Jonas Andersson s’endarrerien en 2 i 5 minuts respectivament en la classificació.
Els ex-campions mundials cedien la seva segona plaça a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, mentre que els oficials de la firma de l’oval es situaven a les portes del podi a 29,4 segons del temps d’aquests, tot anhelant prendre la sortida en el següent tram. Sense poder solucionar els seus problemes de suspensions, la sangria de minuts seguia rajant i així Petter Solberg i Phil Mills entregaven uns 8 minuts en la cronometrada final del dia, mentre que Mads Østberg i Jonas Andersson ho feien en uns 5. L’altra cara de la competició, l’amable, tornava a ser per a Evgeniy Novikov i Dale Moscatt així com per a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, qui aconseguien en aquest ordre els dos millors registres.
Combinant ambdós fets, Jari-Matti Latvala i Miikka retornaven al parc tancat de Loutraki en la tercera posició, i després d’haver guanyat 8 places en la taula, a 2 minuts i 44,2 segons dels seus companys d’equip líders, mentre que Evgeniy Novikov i Dale Moscatt eren quarts a 3 minuts i 49,8 segons de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, que començaven a estar en el punt de mira de les crítiques després d’un inici de temporada no massa positiu, eren segons a 1 minut i 40,1 segons dels líders finlandesos, mentre que Conrad Rautenbach i Daniel Barritt, amb una altra unitat del Citroën C4 WRC del Citroën Junior Team, eren cinquens a 4 minuts i 1,9 segons dels líders i per 1,2 segons de marge amb els argentins Federico Villagra i José Luis Díaz.
Les distàncies doncs eren molt àmplies de cara a la tercera i última etapa del ral·li, tret de la presumpta lluita per tancar la pinça dels 5 primers classificats entre el segon dels Citroën Junior i el Ford dels gelaters argentins, pel que els 95,26 km cronometrats de la jornada esdevenien pràcticament un tràmit per a les tripulacions en posicions de podi, en els que calia evitar qualsevol incident major.
Amb sortida del parc tancat de Loutraki a les 9 en punt del matí del diumenge 14 de juny, la corda cronometrada es trobava distribuïda al llarg de 5 proves especials, resultants de passar per un bucle de 2 trams en 2 ocasions, afegint un tercer tram al primer bucle matinal.
Els escandinaus Mads Østberg i Jonas Andersson s’imposaven en l’especial inaugural de l’etapa, mentre que, amb problemes amb el seu diferencial central, Evgeniy Novikov i Dale Moscatt perdien més de 3 minuts en els 8,98 km competitius de l’especial i habilitaven a Federico Villagra i José Luís Díaz a grimpar fins a la quarta posició provisional.
El drama semblava estar abonat en una jornada que presumptament havia de ser tranquila quan Sébastien Ogier i Julien Ingrassia colpejaven contra una vaca en la cronometrada següent, Aghii Teodori, tanmateix l’especial reina de l’edició; afortunadament, els provençals completaven el tram sense concedir a penes segons amb els seus més immediats rivals, de fet els campions junior hi esdevenien més ràpids que no pas els líders Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, i malgrat afrontar la tercera prova especial del primer bucle dominical amb els dubtes de quan afectat estaria el seu Citroën C4 WRC, els pilots obtenien un registre entre les dues parelles finlandeses de Ford.
A la represa de la competició, reparades i xequejades les unitats dels diferents participants, es cancel·lava la segona passada pel primer tram del bucle, pel que el programa es tancava amb la segona passada per la cronometrada reina de l’edició, en la que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila hi marcaven el registre de referència per tal d’escurçar en prop de mig minut el seu gap vers els segons classificats.
Arribats a 2 quarts de 3 de la tarda, el 56è Ral·li Acròpolis arribava al seu punt i final amb la pertinent cerimònia del podi celebrada a Loutraki, en la que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen hi pujaven al graó més alt en aturar el cronòmetre amb un temps de 4 hores 9 minuts i 42,5 segons. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia invertien 1 minut i 12,9 segons més que no pas els guanyadors de l’edició en completar els 341,01 km cronometrats disputats dels 371,02 km programats, aconseguint d'aquesta manera el seu primer podi en el mundial. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila tancaven el podi grec a 1 minut i 45 segons del registre dels seus companys de formació.
Afortunadament en aquesta ocasió Latvala-Anttila es van refer del seu error acabant tercers .
Dins la categoria de producció, els portuguesos i segons classificats en la provisional del certamen Armindo Araújo i Miguel Ramalho s’imposaven en l’especial inagural del programa per davant de l’Škoda Fabia S2000 dels locals Lambros Athanassoulas i Nikolaos Zakheos, qui en aconseguir la pertinent victòria de tram en la següent especial i cancelar-se la tercera prova especial matinal del divendres entraven al parc d’assistències remotes d’Itea en primera posició per 7 dècimes de segon de marge vers el cotxe homòleg de Patrik Sandell i Emil Axelsson i 1,1 segons en relació als líders de la provisional del campionat, el qatarí Nasser Al-Attiyah i l'italià Giovanni Bernacchini.
A la represa de la competició, Lambros Athanassoulas i Nikolaos Zakheos es feien forts en l’anhelada primera plaça amb dues victòries consecutives de tram més, mentre que Nasser Al-Attiyah i Giovanni Bernacchini obtenien identic resultat en la darrera especial del dia per tal de recuperar la plaça de podi que instants abans els hi havien arrebassat Armindo Araújo i Miguel Ramalho.
Així doncs, en el moment de retornar a Loutraki a quarts de 9 del vespre, Lambros Athanassoulas i Nikolaos Zakheos lideraven la classificació general provisional per 8,2 segons de marge amb Patrik Sandell i Emil Axelsson, 12,6 segons vers Nasser Al-Attiyah i Giovanni Bernacchini i 18,2 segons en relació a Armindo Araújo i Miguel Ramalho, mentre que un altre pes pesant del certamen, el japonès Toshi arai i el neozelandès Tony Sircombe tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 28,0 segons dels pilots grecs.
Només arrancar la jornada sabatina, Patrik Sandell i Emil Axelsson es queien de la lluita arran d’una avaria d’ignició que els hi feien perdre prop de mitja hora, mentre que Lambros Athanassoulas i Nikolaos Zakheos acumulaven la seva quarta victòria de tram de 5 especials celebrades, una dinàmica que trobava continuïtat en les dues següents cronometrades del bucle matinal amb la cinquena i sisena victòria parcial.
D’altra banda, Toshi Arai i Tony Sircombe s’immiscien amb Armindo Araújo i Miguel Ramalho en una interessant lluita per la darrera plaça de podi, una posició que després de dos intercanvis de posicions, els ibèrics aconseguien retenir per 8,3 segons de marge al terme del primer bucle del dia.
L’avenir de la prova faria un gir important en la segona passada pel bucle a la tarda, el cotxe dels líders, Lambros Athanassoulas i Nikolaos Zakheos, patia una fallada en un sensor del motor, quelcom que impedia als pilots grecs rendir al mateix nivell que en les especials anteriors, i aquests veien com el seu coixí d’una cinquantena de segons es començava a eixugar.
Patrik Sandell i Emil Axelsson sortien a demostrar la seva velocitat i s’imposaven en la primera cronometrada de l’escull, mentre que en la següent, Armindo Araújo i Miguel Ramalho marcaven el temps de referència de la categoria per davant de Nasser Al-Attiyah i Giovanni Bernacchini, i els portuguesos els hi prenien la segona posició per 6,6 segons.
En la darrera cronometrada sabatina, Nasser Al-Attiyah i Giovanni Bernacchini volaven amb el seu Subaru Impreza STi N14 sobre el pedregar del peloponès i el qatarí i el transalpí grimpaven fins a la primera posició per 8,8 segons amb Lambros Athanassoulas i Nikolaos Zakheos i per 9,9 segons en relació a Armindo Araújo i Miguel Ramalho, una classificació molt estreta que deixava el ral·li molt interessant de cara a la jornada dominical. L’altra cara de la competició era per a Toshi Arai i Tony Sircombe, qui es deixaven prop de 100 segons en aquesta darrera prova especial i es despenjaven de la lluita per les primeres posicions, entrant a Loutraki a 2 minuts i 1,7 segons dels líders.
Amb el seu Škoda Fabia S200 funcionant a ple rendiment, Lambros Athanassoulas i Nikolaos Zakheos tornaven a brillar amb llum pròpia a la cita domèstica i els grecs amb un segon millor temps per darrera del cotxe homòleg de Patrik Sandell i Emil Axelsson, així com amb un escratx en la prova següent, recuperaven la plaça que havien perdut a les acaballes de la jornada anterior, per acte seguit ratificar-la amb una altra victòria parcial.
D’altra banda, Armindo Araújo i Miguel Ramalho patien contra-temps amb les suspensions posteriors del seu Mitsubishi Lancer Evo IX, i els portuguesos es despenjaven de la lluita per la victòria.
La cancel·lació de la segona passada per la cronometrada de Loutraki, portava l’esdeveniment a l'ultima cronometrada, en la que de nou Lambros Atahanassoulas i Nikolaos Zakheos hi marcaven el millor temps per tal de ratificar la seva victòria per 22,3 segons de marge amb Nasser Al-Attiyah i Giovanni Bernacchini i per 2 minuts i 16,9 segons vers Armindo Araújo i Miguel Ramalho.
Emperò, en una inspecció técnica posterior, es trobava que el motor del Subaru Impreza STi N14 de Nasser Al-Attiyah i Giovanni Bernacchini no complia amb la normativa de Grup N, motiu pel qual la parella era exclosa del ral·li a finals de juliol i per tant la seva segona posició passava a mans d’Armindo Araújo i Miguel Ramalho, pilot que amb els 8 punts obtinguts i el 0 del qatarí passava a encapçalar la provisional del certamen per 6 punts de diferència amb Nasser.
Victòria estèril d'Athanassoulas-Zikheos.
El zero de Sébastien Loeb i la victòria de Mikko Hirvonen, permetia al pilot finlandès instal·lar-se a només 7 punts del pilot alsacià en la general provisional del campionat, i el que era més important per al pilot nòrdic, amb dues cites beneficioses per davant en el calendari com eren Polònia i Finlàndia. En tercera posició del campionat s'hi mantenia Dani Sordo, si bé Jari-Matti Latvala retallava la meitat del desavantatge vers el càntabre en terres gregues.
|
Punts |
 Sébastien Loeb
|
|
 Mikko Hirvonen
|
|
 Dani Sordo
|
|
En el campionat de constructors la cita va ser rodona per a Ford, doncs donat que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia no estaven inscrits en el certamen, el resultat va ser un doblet per als de l'oval que retallaven substancialment les distàncies vers els seus únics rivals de Citroën. Stobart-Ford, seguia en tercera posició en terra de ningú, obtenint pràcticament els mateixos punts, 5 enlloc de 6, que el Citroën Junior Team o Munchi's.
Constructor |
Punts |
 Citroën
|
|
 Ford
|
|
 Stobart
|
|
Especificacions tècniques 
Títols 
Mads Østberg 
Volkswagen
Hyundai