Especificacions tècniques
Motor

4 cilindres en línia de 1997,4 centímetres cúbics (85,00 mm de diàmetre - 88,00 mm de carrera) amb turbo i brida de 34 mm.

Potència

300 CV a 5250 rpm

Canvi

Seqüencial de 5 velocitats

Transmissió

A les 4 rodes

Longitud

4005 mm

Amplada 1770 mm
Alçada 1300 mm
Distància entre eixos 2448 mm
Pes mínim 1230 kg

 

Títols
Constructors 2002
Pilots Marcus Grönholm: 2002

Quan passaven 7 minuts de les 9 del matí del divendres 14 de juny de 2002, es donava el tret de sortida al 49è Ral·li Acropolis en quan es celebrava la primera especial cronometrada del seu recorregut programat, Pavliani, i amb ella el Peugeot 206 WRC’02 feia el seu debut oficial en la màxima competició. 

Vers l’evolució precursora, aquesta es diferenciava exteriorment per tenir l’aleró posterior estriat, el que permetia més suport aerodinàmic inclús lliscant de cantó, un altre canvi clarament visible a peu de tram es trobava en el seu capó, el qual passava de disposar de tres ranures a dues. Mentre que sota la carrosseria es milloraven les suspensions així com el sistema de refrigeració.

Marcus Grönholm i Timo Rautiainen completaven la cita inaugural en segona posició a 24,5 segons dels guanyadors del ral·li grec, mentre que Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen no trepitjaven podi per 12,0 segons. Per a la primera victòria caldria esperar un parell de cites del calendari i de mesos, aquesta arribava amb la cel·lebració del Ral·li dels 1000 Llacs com escenari i amb els pilots locals Marcus Grönholm i Timo Rautiainen com a protagonistes.

L’entrada del Peugeot 307 WRC al mes de gener de 2004 va suposar l’adeu com a cotxe oficial de marca del Peugeot 206 WRC’02, pel que aquesta evolució va estar en actiu al llarg de 22 cites del calendari en les que els seus pilots hi aconseguiren acumular un total de 26 posicions de podi i 8 victòries, generant així una relació de victòries per participacions del 36,4 %.

Marcus Grönholm:

1000 Llacs 2002, Nova Zelanda 2002, Austràlia 2002, Suècia 2003, Nova Zelanda 2003 i Argentina 2003.

Gilles Panizzi:

Sanremo 2002, i Catalunya-Costa Brava 2003.

Tots els rivals van anar caient un a un el que va facilitar la feina a Hirvonen-Lehtinen.

El diumenge 14 de juny de 2009 es posava punt i final al 56è Ral·li Acropolis a la població de Loutraki. La cita grega era la setena ronda del calendari del campionat del mòn de ral·lis, que en aquella edició estava integrat per 12 proves i amb puntuabilitat per als campionats de pilots, marques i producció, a la cerimònia de sortida celebrada el dijous 11 de juny, s'hi aplegaven 45 equips dels 47 inscrits per fer front a un recorregut integrat per 17 especials cronometrades d'una corda de 371,02 km que 33 equips van aconseguir superar.

Primer podi balsàmic per a Ogier-Ingrassia en el mundial, quan la seva continuitat començava a estar compromesa.

El ral·li se n'anava del Peloponès per anar a Corintia, el que suposava forces trams nous per a tots, però amb els ingredients característics de sempre de l'Acropolis, pols, calor i pistes pedregoses. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, que sortien a pista en sisena posició, es varen beneficiar de trobar una pista més neta, el que els va portar a marcar l'escratx i liderar el ral·li bona part de la primera jornada fins que en el sisè i últim tram del dia, patien una sortida de pista, perdent més de tres minuts i el liderat del ral·li que anava a parar als seus companys d'equip, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen els quals en aquest últim tram també avançaven en la taula de temps a Dani Sordo i Marc Martí que alçaven el peu per tal de no haver d'obrir pista el dissabte. Sébastien Loeb i Daniel Elena, tot i estar perjudicats per aquest fet, es trobaven en tercera posició a 21 segons dels liders.

Només arrancar la jornada del dissabte saltava la sorpresa, Sébastien Loeb i Daniel Elena patien un espectacular accident a alta velocitat, que deixava el seu Citroën C4 WRC per la ferralla, dues especials més tard, els de Citroën patirien el segon revés de la jornada, quan Dani Sordo i Marc Martí es menjaven una roca de la cuneta en tallar massa un viratge veient-se obligats a abandonar. Petter Solberg i Chris Patterson heredaven llavors la segona plaça amb el seu Citroën Xsara WRC privat, però la alegria els va durar dos trams, i en el penúltim de la jornada havien de retirar-se amb la suspensió trencada.

Així doncs tots els que podien inquietar el liderat de Hirvonen-Lehtinen van anar caient un a un, el que permetia als finlandesos de Ford arribar a la neutralització de la segona jornada amb 1 minut i 40,1 segons d'avantatge vers els segons classificats, que ara eren els francesos de l'equip junior de Citroën Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Latvala-Anttila, que van ser els homes més ràpids de la jornada, van escalar des de la onzena posició fins la tercera a 2 minuts i 44 segons.

En el transcurs de la tercera jornada, en concret de la segona especial cronometrada del dia, un impacte amb una vaca va estar a punt de tirar per la borda el ral·li d'Ogier-Ingrassia, afortunadament per als provençals, van poder arribar a les assistències i reparar el seu cotxe. En la repressa es cancelava el tram de Loutraki, el que treia possibilitats a Latvala-Anttila de donar caça a la segona posició que finalment els francesos van mantenir per 32,1 segons.

Al capdavant s'hi mantenien ferms i impassibles Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, els quals no van correr ni el més mínim risc en la darrera jornada, aconseguint completar el recorregut amb un temps de 4 hores 9 minuts i 42,5 segons, 1 minut i 12,9 segons per davant de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, els quals aconseguien d'aquesta manera el seu primer podi en el mundial en un moment molt oportú, doncs la seva continuitat en el campionat començava a estar entredita. Tancant el podi a 1 minut i 45 segons dels guanyadors, s'hi trobava el segon cotxe de Ford, el de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila.

Afortunadament en aquesta ocasió Latvala-Anttila es van refer del seu error acabant tercers .

Dins la categoria de producció, on també hi estaven inclosos els cotxes S2000, els locals Lambros Athanassoulas i Nikolaos Zakheos que pilotaven un Škoda Fabia S2000 van protagonitzar un bon duel amb el cotxe homoleg dels suecs Patrik Sandell i Emil Axelsson i amb el Subaru Impreza STi N14 de Nasser Al-Attiyah i Giovanni Bernacchini, fins que en la primera cronometrada del segon dia, el Fabia dels suecs va desapareixer de la lluita. Els de Subaru, amb una segona jornada pletòrica van fer-se amb el liderat de la categoria, però finalment el diumenge els grecs tornarien el cop i es feien amb el liderat de la categoria que seria cómode quan el pilot qatarí i el seu copilot italià eren exclosos del ral·li per irregularitats en el seu cotxe en la darrera especial cronometrada del ral·li. L'exclusió va permetre a Armindo Araújo acabar segon, alhora que el portugués s'instal·lava al capdavant de la general provisional del campionat per davant de Nasser Al-Attiyah que venia de vencer a l'Argentina i Sardenya.

Victòria estèril d'Athanassoulas-Zikheos.

El zero de Sébastien Loeb i la victòria de Mikko Hirvonen, permetia al pilot finlandès instal·lar-se a només 7 punts del pilot alsacià en la general provisional del campionat amb dues proves beneficioses pel davant per al de Ford com eren Polònia i Finlàndia. En tercera posició del campionat s'hi mantenia Dani Sordo, si bé Jari-Matti Latvala retallava la meitat de la desavantatge en terres gregues vers el càntabre.

Pilot

Punts

Sébastien Loeb

55

Mikko Hirvonen

48

Dani Sordo

31

En el campionat de marques la cita va ser rodona per a Ford, ja que com Ogier-Ingrassia no estaven inscrits en el campionat, el resultat va ser un doblet per als de l'oval que retallaven substancialment el desavantatge vers els de Citroën. Stobart-Ford, seguia en tercera posició en terra de ningú.

Constructor
Punts

Citroën

94

Ford

79

Stobart

49

Tothom va patir incidents llevat d'Ogier-Ingrassia.

Sisena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el diumenge 14 de juny de 2015 finalitzava a l'Alguer el 12è Ral·li de Sardenya, cita que amb puntuabilitat per als certamens de pilots, constructors, WRC-2 i WRC-3, aconseguia aplegar fins a 61 equips en la seva llista d'inscrits, dels que 53 es varen presentar el dijous 11 de juny a la rampa de sortida per tal d'afrontar els 394,63 km de distància cronometrada repartits al llarg de les 23 especials que composaven el ral·li. Diumenge, a la cerimònia de clausura, 41 erens els equips presents.

Paddon-Kennard debutaven en el podi i quasi ho feien guanyant.

Una especial espectacle celebrada el dijous al vespre pels carrers de Cagliari, donava el tret de sortida al ral·li en la que els txecs Martin Prokop i Jan Tománek amb un Ford Fiesta RS WRC privat sorprenien a propis i aliens marcant el millor temps i anant-se a dormir com a líders de la cita sarda, però com diu el tòpic aquest tipus d'especials no son gens significatives del ral·li en si i ja en la primera especial de les nou que es celebraven al llarg de la primera etapa el color del líder canviaria, si bé aquest canvi suposava una altra sorpresa, doncs els homes més ràpids en l'especial i per tant nous líders eren els pilots neozelandesos Hayden Paddon i John Kennard.

Els kiwis perllongaven el cop d'efecte amb dos escratxs consecutius més, deixant el quart i últim del bucle matinal per als campions mundials Sébastien Ogier i Julien Ingrassia que tot i obrir pista intentaven reivindicar la seva quota de protagonisme. Després del corresponent pas per les assistències, en les segones passades per les especials de la tarda el domini va passar a ser dels homes de Volkswagen amb tres escratxs per a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i un per part de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Una cinquena especial del bucle de la tarda que es celebrava en segon lloc i que només es celebrava a una única passada era guanyada pels pilots estonis de M-Sport Ott Tänak i Raigo Mölder, seguits com no de Hayden Paddon i John Kennard.

Tot i el domini en les especials de la tarda de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, els finlandesos en la penúltima especial cometien una errada quan en una xicana colpejaven la seva roda posterior dreta i la punxaven, si bé no s'aturaven a canviar-la, cedien de l'ordre de mig minut vers Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, els homes més ràpids a la especial, així com la segona plaça que també aniria a parar a mans dels seus companys d'equip francesos els quals acabaven l'etapa a només 8,8 segons del liderat que mantenien amb ungles i dents Hayden Paddon i John Kennard.

Aquesta primera etapa es va mostrar especialment dura i els abandonaments van ser nombrosos, ja en la primera cronometrada en celebrar-se Kris Meeke i Paul Nagle arrancaven una roda del seu Citroën DS3 WRC i es veien obligats a abandonar la prova, mentre que en la segona especial els polonesos Robert Kubica i Maciej Szczpaniak estabellaven el seu Ford Fiesta RS WRC contra un pont. Andreas Mikkelsen i Ola Fløene s'acomiadaven del ral·li en la tercera especial quan els noruegs trencaven la suspensió del seu Polo R WRC. Dani Sordo i el seu copilot català Marc Martí trencaven la barra estabilitzadora en la penúltima prova cronometrada del dia i en la última es veien obligats a optar per la fórmula del "rally 2" en arrancar la roda posterior esquerra del seu i20 WRC el que suposava una penalització de 10 minuts i baixar del quart lloc que per llavors ocupaven fins al 18è.

La segona etapa del ral·li, la més llarga de totes les programades amb 212,83 km cronometrats al llarg de 9 especials, es presentava força interessant, ja que tots els pilots que havien optat pel rally2 sortien en primer terme i per tant Sébastien Ogier i Julien Ingrassia ja no eren els encarregats d'obrir pista. Tot i aixó, Hayden Paddon i John Kennard no només van mantenir-se al capdavant de la provisional, sino que es van permetre el luxe d'incrementar en mig segon l'avantatge que tenien vers els campions mundials un cop completades les 5 primeres proves cronometrades del bucle del matí.

En la tercera especial cronometrada del bucle, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila punxaven una altra vegada una roda si bé ara si els finlandesos es veien obligats a aturar-se i canviar-la perdent més de dos minuts i tota possibilitat de lluitar per la victòria. Els estonis Ott Tänak i Raigo Mölder treien renda dels incidents aliens registrats ahir així com la punxada dels pilots de Volkswagen, entrant a ocupar posicions de podi si bé a més d'un minut dels líders, pel que pràcticament la lluita pel graó més alt del podi era un assumpte de dos.

Sortint de les assistències, en la segona especial cronometrada de la tarda, Hayden Paddon i John Kennard perdien la seva posició d'honor en envirollar el seu i20 WRC i calar el seu motor, que va tardar massa temps en tornar a rugir. Més endavant en la especial, els neozelandesos veien el Ford Fiesta RS WRC d'Ott Tänak i Raigo Mölder fora de la pista, pel que els oceànics, sabent que el coixí vers la tercera plaça era encara més ampli van decidir completar la cronometrada amb més calma. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia doncs passaven a liderar el ral·li, mentre que els pilots de Citroën Mads Østberg i Jonas Andersson s'instalaven en la tercera posició provisional a 2 minuts i mig dels líders i amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila trepitjant-lis els talons a només 12,6 segons.

A manca de dues cronometrades per completar la jornada, Hayden Paddon i John Kennard van començar a reportar problemes amb el seu canvi , cedint encara més temps en relació als nous líders de la prova. En l'altre punt calent de la taula, Mads Østberg i Jonas Andersson es refermaven en la seva tercera posició provisional gràcies a marcar el millor temps així com una inoportuna averia en un esmortidor soferta per Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, que feia perdre a la parella finlandesa uns altres dos minuts i mig i dues posicions a la taula, cedint el seu quart lloc als belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul els quals al llarg de la primera jornada s'havien vist perjudicats per un problema de turbo.

En la última especial cronometrada de la jornada, Hayden Paddon i John Kennard es deixaven 1 minut i tres quarts més en relació a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, els pilots més ràpids a la prova, en topar-se amb una pedra grossa enmig de la seva trajectòria, el que deixava a la parella de la marca coreana a més de 2 minuts de distància dels líders que ja començaven a acaronar la victòria.

La tercera i última etapa dominical, comptava només amb dos trams a doble passada, el que generava 4 cronometrades de 45,80 km en total, pràcticament la mateixa distància que tenia la darrera cronometrada del dissabte. Amb poc marge per la millora qualsevol canvi passava per una errada i aquesta arribava de la mà de Mads Østberg i Jonas Andersson, la parella de Citroën se n'anava llarg en un revolt del primer tram i en l'incident la parella escandinava es quedava sense frens cedint força temps i una posició en favor de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul. Sense poder reparar el seu DS3 WRC, en la segona especial del matí seguia la sangria i els britànics de M-Sport Elfyn Evans i Daniel Barritt també superaven a la parella de Citroën que ara es trobaven en cinquena posició, lluny del podi que semblaven tenir assegurat en sortir del parc tancat a primera hora del matí.

Amb unes distàncies molt marcades entre els 5 primers classificats i sense marge pels canvis en les dues segones passades del migdia, finalment la cita sarda finalitzava amb la victòria de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, els quals aconseguien completar el recorregut en 4 hores 25 minuts i 54,3 segons, o dit d'una altra manera, 3 minuts i 5,4 segons per davant dels neozelandesos Hayden Paddon i John Kennard que per primera vegada pujaven plegats a un podi absolut del mundial, ja que el copilot ja ho havia fet en motiu del Ral·li de Nova Zelanda 1988. Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul tancaven el podi a 4 minuts i 22,5 segons dels primers classificats a la prova.

En una cursa d'eliminació, Neuville-Gilsoul acabaria pujant al podi.

En categoria WRC-2 els veterans locals Paolo Andreucci i Anna Andreussi van començar liderant la prova amb el seu Peugeot 208 T16 sota la pressió dels finlandesos d'Škoda Esapekka Lappi i Janne Ferm, els quals finalment aconseguirien superar als italians en la represa de les assistències, però el seu liderat seria efímer, doncs en la següent cronometrada celebrada abandonaven per accident retornant el liderat a Paolo Andreucci i Anna Andreussi que completaven la primera jornada amb un marge bastant ampli vers els seus perseguidors després de l'accident de Nasser Al-Attiyah i Mathieu Baumel a la última especial del divendres.

Els seus oponents van anar llimant distàncies al llarg del dissabte, fins que finalment en la penúltima cronometrada del dia els ucrainesos Yuriy Protasov i Pavlo Cherepin es feien amb la primera posició per un marge de 7 segons en arribar a la neutralització de la segona jornada, donant lloc a un duel molt calent per la victòria de cara al diumenge en el que els dos equips es van intercalar en el liderat en una ocasió i arribant a la última cronometrada separats per tan sols mig segon de distància a favor dels ucrainesos. Els pilots del Ford Fiesta RRC confirmaven la seva posició en aconseguir el millor temps de la categoria a l'ultim tram, aconseguint així uns balsàmics 25 punts que el deixaven a 13 del líder del campionat, el qatarí Nasser Al-Attiyah.

Victòria molt treballada la de Protasov-Cherepin a Sardenya.

La categoria WRC-3, si bé només estava integrada per 4 equips participants, es va mostrar com una de les més emocionants en els seus primers compassos. Els italians Fabio Andolfi i Simone Scattolin van ser els primers en liderar la classe amb un Peugeot 208 VTi R2, fins que en l'equador del bucle de la tarda del primer dia, aquests cedien el seu lloc als seus compatriotes Andrea Crugnola i Michele Ferrara al volant d'un Renault Clio RS R3T. Els finlandesos Teemu Suninen i Mikko Markkula llevaben de la primera posició als del rombe en la segona cronometrada del dissabte i es quedaven pràcticament sols en la categoria quan dues especials més tard, el temut Monte Lerno de 42,22 km, abandonaven els altres 3 equips participants pel que els pilots del Citroën DS3 R3T van optar per un pilotatge segur en el que restava de ral·li doncs només una errada seva els podia fer perdre la victòria que certificarien diumenge al migdia. Amb la victòria el pilot aconseguia els seus primers punts que es situava en quarta posició en la general, força lluny dels 50 punts que acumulava el per llavors líder Quentin Gilbert, absent a la prova italiana.

En la primera passada per Monte Lerno, Sunninen-Markkula es quedaven sols entre els WRC3.

La victòria i els tres punts extra obtinguts al Power Stage, permetien a Sébastien Ogier doblar pràcticament la puntuació vers el segon classifcat en la provisional del campionat de pilots, que no era altre que el desafortunat norueg Mads Østberg, el qual finalment salvava els 10 punts de la cinquena posició per ben poc. Andreas Mikkelsen trobava el consol del solitari punt obtingut amb el tercer millor temps del Power Stage, si bé el norueg perdia un lloc a la provisional en favor del seu compatriota abans esmentat.

Pilot

Punts

Sébastien Ogier

134

Mads Østberg

67

Andreas Mikkelsen

64

En la taula reservada als constructors, Volkswagen continuava ocupant la primera posició amb un marge que la marca alemanya aconseguia ampliar després de l'escabetxina soferta pels seus rivals. Citroën, mantenia la segona posició en la taula, però amb un marge més estret vers Hyundai que restava a 2 punts de la marca dels dos galons.

Constructor
Punts

Volkswagen

179

Citroën

115

Hyundai

113